fase iii d’un programa de rehabilitaciÓ cardÍaca ...€¦ · fase iii d’un programa de...

FASE III D’UN PROGRAMA DE REHABILITACIÓ CARDÍACA: RESULTATSEN UN GRUP DE PACIENTS AMB CARDIOPATIA ISQUÈMICA

N. Pérez Fernandez, F. García Ortún, L. Solà Ruano,

F. Torres Echevarría, A. García Segura, R. Garreta Figuera

Hospital Universitari Mútua de Terrassa

INTRODUCCIÓ

REHABILITACIÓ CARDÍACA

Conjunt d’activitats requerides per ajudar al pacient a reincorporar-se el més aviat possible a la seva vida normal rere un

event cardíac.World Health Organization (WHO). Rehabilitation of Patients With Cardiovascular

Disease; Report of WHO Expert Committee; WHO Tech Rep Series 270. Copenhagen; World Health Organization (WHO), 1969.

EXERCICI

EXERCICIEDUCACIÓ SANITÀRIASOPORT PSICOLÒGICESTIL DE VIDA

INTRODUCCIÓ

Guies clíniques recomanen realitzar un PRC rere un síndrome coronari agut

Existeixen molts estudis que analitzen els beneficis de l’exercici aeròbic en el pacient cardiovascular

Pocs estudis, controlats i randomitzats, investiguen els efectes d’un PRC en la morbiditat del pacient cardiovascular

Molt pocs estudis analitzen els resultats dels PRC sobre la supervivència a llarg plaç

Plüss CE, Billing E, Held C et al. Long-term effects of an expanded cardiac rehabilitation programme after myocardial infarctionor coronary artery bypass surgery: a five-year follow-up of a randomized controlled study. Clin Rehabil. 2011 Jan;25(1):79-87.

INTRODUCCIÓ

La majoria de les guies actuals citen una reducció del 20% en la taxa de mortalitat

Estudi multicèntric a Anglaterra i Gales no va mostrar efecte en la mortalitat a l’any, 2 anys o rere 7-9 anys i va mostrar poca evidència en quan a l’efecte beneficiós dels PRC en morbiditat, medicació CV, factors de risc o estils de vida.

Rehabilitation after myocardial infarction trial (RAMIT): multi-centre randomised controlled rial of comprehensive cardiac rehabilitation in patients following acute myocardial infarction. West, Jones, Henderson. Heart.

Existeix poca evidència respecte a l’efecte de la RC en les xifres de colesterol, TA o taxa de fumadors

Un dels beneficis principals és la milloria en la tolerància a l’exercici físic en el rang del 30 al 50% objectivada mitjançant proves d’esforç, després de 3 mesos d’entrenament físic.

Ades PA. Cardiac rehabilitation and secondary prevention of coronary heart disease. N Engl J Med. 2001;345:12.

INTRODUCCIÓ

Maroto Montero, JM, et al. Rehabilitación cardíaca en pacientes con infarto de miocardio. Resultados tras 10 años de seguimiento. Rev Esp Cardiol. 2005;58(10):1181-7.

INTRODUCCIÓ

FASES DEL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ CARDÍACAFASE I• Ingrés hospitalari• Introducció del PRC, recomanacions,...

FASE II• 2-3 mesos de duració• Programa d’entrenament, recolzament psicològic, deshabituació

tabàquica,....

FASE III• No supervisada• Durant tota la vida del pacient• Valoració als 6 (visita+WT6M) i 18 mesos (visita + ergometria amb AG)

OBJECTIUS

Analitzar la situació dels canvis aconseguits en la Fase II d’un PRC als 6 i 18 mesos de finalitzar PE:

Factors de risc cardiovascularHàbit d’exerciciParàmetres analíticsCondició cardiorespiratòriaSituació laboral

Descriure la morbimortalitat

MATERIAL I MÈTODES

Estudi prospectiu (Juny 2006-Octubre 2011)Mostra de 140 pacients valorats als 6 mesos rere finalitzar Fase II i 66 pacients als 18 mesos rere finalitzar Fase IIEs recullen:

Estudi estadístic: descriptiu amb percentatges i mitjanes i bivariable amb T-Student per dades aparellades

Paràmetres AntropomètricsHàbit d’ExerciciHàbit Tabàquic

Paràmetres AnalíticsProves d’exerciciMorbimortalitatSituació Laboral

RESULTATS

PRE-PE POST-PE Signific.

IMC 27,15 27,18 0,85

Perímetre abd. (cm) 99,81 99,17 0,27

DASI 20,48 29,98 0,00

WT6M (metros) 456,37 528,95 0,00

VO2 pic (ml/kg/min) 19,45 22,93 0,00

mUA (min) 7,77 9,99 0,00

Β-bloq IECAS Antiplaq Hipolip

86,5% 64,70% 95,14% 92,58%

FASE II (n=240)

RESULTATS

6 mesos 18 mesos

N 140 66

Edat mitjana 59,70 anys 61 anys

Sexe

♀ 11,4% 9,1%

♂ 88,6% 90,9%

Cardiopatia

Angina 31,29% 31,3%

IAM no Q 40,5% 42,9%

IAM Q 28,21% 25,8%

RESULTATS

PARÀMETRES ANTROPOMÈTRICS

TENSIÓ ARTERIAL (mmHg)

Fin Fase II Fase III (6m) Signif. Fase III (18m) Signif.

Perímetre abdominal (cm)

100,7 (13,1) 103 (8,6) 0,056 102,0 (6,9) 0,001

Pes (kg) 78,8 (14,2) 79,6 (12) 0,407 76,3 (8,9) 0,144

IMC 28,2 (4,8) 28,5 (3,7) 0,332 27,5 (2,5) 0,962

Fin Fase II Fase III (6m) Signif Fase III (18m) Signif

Sistòlica 128 (23,5) 132,4 (19) 0,128 130,4 (18,1) 0,255

Diastòlica 77 (8,9) 77 (11) 0,94 74 (7,7) 0,307

RESULTATS

EXERCICI FASE III

83%

17%6 mesos

SiNo

Lloc Lloc

RESULTATS

HÀBIT TABÀQUIC

PARÀMETRES ANALÍTICS

Event Fin Fase II Fase III (6m) Fase III (18m)

31,8% 6,56% 7,14% 12,07%


Colesterol total 152,8 (31,2) 156,6 (35,4) 0,294 157,7 (37,8) 0,001

LDL-col 86,2 (32,1) 88,2 (28,8) 0,648 80,4 (21,6) 0,955

HDL-col 33,5 (7,7) 38,6 (10,1) 0,001 42,4 (12,5) 0,013

Triglicèrids 142 (60,7) 137,3 (55,7) 0,544 127,6 (59) 0,555

Glucosa 105,2 (31,4) 111,6 (39,4) 0,2 113,2 (48,8) 0,594

Hb glicada 6,3 (1,6) 7,1 (2,5) 0,197 6,2 (1,3) 0,852

RESULTATS

PROVES D’EXERCICI


VO2 pic(ml/k/min)

23,20 (6,3) 22,80 (6,10) 0,432

Duració exercici (min)

13,13 (3,18) 12,50 (3,67) 0,191

Moment UA (min) 10,1 (2,6) 9,90 (2,9) 0,816

VO2 mUA 16,4 (3,6) 17,1 (4,3) 0,132

Fin Fase II Fase III (6m) Signig.

WT6M (metres) 503,7 (105,5) 515,9 (84,4) 0,427

RESULTATS

SITUACIÓ LABORAL PRE-EVENT

49%

34%

5%

12%

ActiuJubilatAturatIncapacitat

RESULTATS

SITUACIÓ LABORAL

Pre-event Fin Fase II Fase III (6m) Fase III (18m)

Actiu 49 % 31,1% 34,3 % 33,3 %

Jubilat 34 % 35,1% 36,8 % 33,3 %

Aturat 5 % 3,9 % 1,3 % 2,3 %

Incapacitat 12 % 29,9 % 27,6 % 31 %

RESULTATS

SITUACIÓ LABORAL DELS PACIENTS ACTIUS AL FINALITZAR FASE II I FASE III

0

10

20

30

40

50

60

FIN FASE II FASE III (6m) FASE III (18m)

ActiusJubilatsAturatsIncapacitat

RESULTATS

SITUACIÓ LABORAL58,3% dels pacients es trobaven en edat activa laboralment abans de l’event isquèmic, dels quals:

José Antonio de Velasco, Juan Cosín, Jose Luis López Sendón, et al. La prevención secundaria del infarto de miocardio en España. Estudio PREVESE. Rev Esp Cardiol 1997; 50:406-415

Eventisquèmic

Fin Fase II Fase III (6m)

Fase III (18m)

% actiu laboralment

90,3% 55,72% 53% 46,4%

RESULTATS

MORTALITAT

MORBIDITAT

Fase III (6m) Fase III (18m) Total

CV 2 0 2 (1,43%)

No CV 0 2 2 (1,43%)


Nª ingressos cardiologia 4 5 9 (6,42%)


IAM 0 1 1 (0,71%)

A. Inestable 4 4 8 (5,71%)

A. Estable 1 1 2 (1,43%)


Revasc. percutània 3 6 9 (6,42%)

By-pass 0 0 0 (0%)

CONCLUSIONS

Els nivells de colesterol, d’hemoglobina glicada i les xifres de TA es mantenen en els valors segons recomanacions de guies clíniques.La majoria dels pacients (85%) continuen realitzant exercici de manera regular, principalment al carrer.

De Velasco, Rodriguez, et al. Action to improve secondary prevention in coronary heart disease patients: one-year follow-up of a shared care programme. European Heart Journal Supplements (2004) 6 (Supplem J), J27-J32.

Elevat abandonament de l’hàbit tabàquic.José Antonio de Velasco, Juan Cosín, Jose Luis López Sendón, et al. La prevención secundaria del infarto de miocardio en España.Estudio PREVESE. Rev Esp Cardiol 1997; 50:406-415

CONCLUSIONS

A Fase III es manté la milloria de la condició cardiorespiratòria obtinguda a Fase II.

Giallauria, Lucci, et al. Two-year multicomprehensive secondary prevention program: favorable effects on cardiovascular functional capacity and coronary risk profile after acute myocardial infarction. Journal of Cardiovascular Medicine 2009, 10:772-780.

La taxa de reincorporació laboral és baixa i no millora en els controls posteriors realitzats a Fase III.

José Antonio de Velasco, Juan Cosín, Jose Luis López Sendón, et al. La prevención secundaria del infarto de miocardio en España.Estudio PREVESE. Rev Esp Cardiol 1997; 50:406-415

La morbimortalitat pot considerar-se baixa.Gianuzzi, Per Luigi et al. Global Secondary Prevention Strategies to Limit Event Recurrence After Myocardial Infarction. Arch Intern Med/Vol 168 (NO. 20), Nov 10, 2008.

BIBLIOGRAFIA

Plüss CE, Billing E, Held C et al. Long-term effects of an expanded cardiac rehabilitation programme after myocardial infarction or coronary artery bypass surgery: a five-year follow-up of a randomized controlled study. Clin Rehabil. 2011 Jan;25(1):79-87. Epub 2010 Aug 11

Maroto Montero JM, Artigao Ramírez R, Morales Durán MD, de Pablo Zarzosa C, Abraira V. Cardiac rehabilitation in patients with myocardial infarction: a 10-year follow-up study. Rev Esp Cardiol. 2005 Oct;58(10):1181-7

Austin J, Williams WR, Ross L, Hutchison S. Five-year follow-up findings from a randomized controlled trial of cardiac rehabilitation for heart failure. Eur J Cardiovasc Prev Rehabil. 2008 Apr;15(2):162-7

Gianuzzi, Per Luigi et al. Global Secondary Prevention Strategies to Limit Event Recurrence After Myocardial Infarction. Arch Intern Med/Vol 168 (NO. 20), Nov 10, 2008.

Giallauria, Lucci, et al. Two-year multicomprehensive secondary prevention program: favorable effects on cardiovascular functional capacity and coronary risk profile after acute myocardial infarction. Journal of Cardiovascular Medicine 2009, 10:772-780.

José Antonio de Velasco, Juan Cosín, Jose Luis López Sendón, et al. La prevención secundaria del infarto de miocardio en España. Estudio PREVESE. Rev Esp Cardiol 1997; 50:406-415

De Velasco, Rodriguez, et al. Action to improve secondary prevention in coronary heart disease patients: one-year follow-up of a shared care programme. European Heart Journal Supplements (2004) 6 (Supplem J), J27-J32.

GRÀCIES

fase iii d’un programa de rehabilitaciÓ cardÍaca ...€¦ · fase iii d’un programa de...

Documents