Fa molts, molts anys...

En un temps descolorit pels

records....

Despertaven a la vida...

Els protagonistes d’aquesta història...

Van travessar camps d’infantesa...

Boscos d’adolescència...

Fins arribar a una gran fortalesa...

Envoltada d’un laberint circular...

Van trigar dos anys (alguns d’ells una

mica més) a travessar-lo...

I situar-se a les portes del castell...

Però encara els hi faltava el més

difícil...

Superar una setmana verda...

I suportar l’escomesa del drac

selectiu...

Abans de gaudir d’una nit de lluna

plena...

Us presento als protagonistes

d’aquesta història

...

Si arribeu en la vidamés lluny d'on pugui arribar,

moriré molt gelósdel que m’hagueu avançat,

que no em sabré resignara no ser el millor vianant,

l’atleta més forniti el més frondós amant.

I no em vulgueu consolar,només digueu-me, si de cas,

tot allò que hàgiu visti jo no podré mirar:

la fondària dels riusque els meus peus no

mullaran,

la fragància del cosque no podré estimar,

la immensitat d’un celen el que mai no he volat,

les espurnes d’un focque no m’hauran cremat,

les barques que a la marno podré amarinar.

No, no em dongueu consol,no em sabré consolar.

I perquè sé que vosaltresanireu més lluny que jo,

estic gelós i content,molt gelós i content,

de la sort que heu tingut, de la sort que tindreu,

que tanmateix sé que maino he estat fornit atleta,

ni tan sols digne amant,només un vianant,

només un vianant,només un vianant...

Us trobaré a faltar

I us trobareu a faltar....