experiÈncies municipals1999-2003se a la política, pot assumir. vegeu, sinó, la il·lusió, la...

EX

PER

IÈN

CIE

S M

UN

ICIP

ALS

1999

-2003

EXPERIÈNCIES MUNICIPALS 1999-2003www.esquerra.org

EXPERIÈNCIES MUNICIPALS 1999-2003

EDITA

COORDINACIÓ

EDUARD LÓPEZ

COL·LABORADORS

MARC PUIGDOMÈNECH

JOSEP ROVIRA

DISSENY GRÀFIC

JOSEP VALL

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA

ÀNGEL RAMOS

IMPREMTA

EIX DE SERVEIS

DIPÒSIT LEGAL

B-XX.XXX-2002

Ser regidor o regidora al teu propi mu-nicipi, i ja no diguem ser-ne l’alcalde o al-caldessa, és, probablement, una de lesresponsabilitats més gratificants que,qualsevol persona amb ganes de dedicar-se a la política, pot assumir. Vegeu, sinó,la il·lusió, la passió, la dedicació i el con-venciment amb què, cadascuna de lespersones que participa en aquest llibre,ens explica la seva experiència.

El treball constant i la seriositat sónels eixos que acompanyen l’actuació delsi les representants d’ERC als municipis.Des de les més distintes àrees de go-vern, en cadascun dels àmbits en quèhan tingut incidència, els seus esforçoshan anat dirigits a la millora del municipi,al seu progrés, a fer-ne un lloc més habi-table, més connectat amb la resta de Ca-talunya i més proper als seus ciutadans iciutadanes.

La promoció econòmica, les políti-ques de joventut, les d’habitatge, el turis-me, la seguretat ciutadana, l’educació, laprotecció del medi ambient, les novestecnologies, la vertebració territorial, lacooperació, la participació ciutadana, lapromoció cultural, i moltes d’altres políti-ques, han comptat, en molts municipis,amb el segell de l’honradesa, la trans-parència i la valentia que garanteixen elsi les representants d’ERC.

Una de les coses més enriquidores imés atractives de la política municipal ésla peculiaritat de cada municipi, allò quefa que una població sigui única i irrepeti-ble. Allò que fa que les solucions i políti-ques aplicades a un lloc, no siguin prac-ticables a un altre. Allò que provoca quel’originalitat, la imaginació i l’atrevimenten l’actuació municipal siguin unes quali-tats imprescindibles. I això és, també, elque trobareu en aquest llibre: solucionsúniques a situacions úniques.

Les eleccions del 1999 van consoli-dar ERC com a tercera força municipalis-ta de Catalunya, amb 677 regidories, unaquarantena d’alcaldies i amb presència ales quatre diputacions provincials. Hanestat, per ERC, els millors resultats desdel restabliment de la democràcia, peròno són els millors resultats als quals po-dem aspirar. Les enquestes ens augurenuns millors resultats, un major nombrede regidories i un major nombre d’alcal-dies, i això ha estat possible amb l’e-xemple de l’eficiència d’aquells que hanestat governant aquests darrers anys i ala tasca constructiva que s’ha fet, tam-bé, des de l’oposició.

Uns quants representants d’ERC alsmunicipis amb responsabilitats de go-vern ens parlen en aquest llibre. Escol-tem-los amb atenció...

ERC. EXPERIÈNCIES MUNICIPALS 1999-2003⏐5

Ajuntaments, fonaments de l’edifici nacional

JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA

SECRETARI GENERAL

És inevitable que en pronunciaraquesta frase es pensi directament en lapossible i hipotètica participació d’ERCen un govern de la Generalitat o bé fentun exercici de memòria històrica és fàcilpensar en la brillant trajectòria governa-mental de la Generalitat republicana pro-tagonitzada per ERC.

Però quan des de l’àmbit municipales fa referència a ERC com a partit de go-vern, estem parlant d’una realitat que espot veure i tocar al llarg del nostre paísara.

ERC ha governat, i bé, a molts muni-cipis del nostre país. Ho ha fet des demajories absolutes, des de majories sim-ples, i des de pactes de govern de colorsdiversos. I ho ha fet des d’uns paràme-tres molt clars: honestedat, compromísamb les persones i amb la justícia, eficà-cia, compromís amb el poble, vila o ciu-tat, compromís social i també des del’àmbit municipal, compromís amb elpaís, compromís nacional per tant.

La dedicació abnegada de tants regi-dors i regidores, alcaldes i alcaldesses,les moltes hores de treball, de sacrificipersonal i familiar han servit per formaruna base molt sòlida.

Els fonaments de la Catalunya del fu-tur, aquesta que somniem plena i lliure,aquests edifici complex i anhelat, s’estan

posant amb força des del municipalisme.I el municipalisme també esdevé en

aquesta línia la millor escola de polítics,de fer política, de la nostra manera de ferpolítica per cert, i sobretot de gestionarbé i amb eficàcia.

En aquests moments que el nostrepartit es presenta de manera desacom-plexada, i sobretot amb arguments sò-lids, com a veritable opció i alternativa degovern, és bo fer un repàs a la feina fetades dels municipis, que per qualitat iquantitat és digna de ser tinguda encompte.

La gran aspiració de qualsevol partités governar per transformar la realitat imillorar-la: volem construir la utopia, diaa dia, pas a pas.

Que en gaudiu amb aquesta bonamostra.


ERC, partit de govern

ERNEST BENACH

VICESECRETARI GENERAL

DE POLÍTICA INSTITUCIONAL

El llibre que teniu a les mans consti-tueix tota una mostra de la maduració delmunicipalisme d'ERC en els darrers anys.Només fullejant-lo pel damunt es pot ob-servar que els càrrecs electes locals delpartit que estan a govern han estat ca-paços d'articular iniciatives prou ambicio-ses i imaginatives en les múltiples àreesa les quals han accedit. Els que han res-tat a l'oposició han desplegat igualmentestratègies remarcables amb vista a ser-vir eficaçment la ciutadania.

Les propostes d'ERC s'han adaptatmolt bé a les diferents tipologies de mu-nicipi i d'àmbit territorial als quals té re-presentació institucional. Ens els anys avenir, i aquí la secretaria de Política Muni-cipal ha de jugar un paper decisiu, calaprofundir encara més en l'elaboració depolítiques pròpies, capaces d'orientarl'acció de govern dels alcaldes i regidorsdel partit. El denominador comú, òbvia-ment, passa per l'honestedat, la gestióeficient dels recursos disponibles, la radi-calitat democràtica i l'afirmació nacional.

Cal, però, anar més enllà. Els quatreeixos que s’esbossen a l’apartat final delvolum orienten la línia a seguir. Treballemper a una ciutat sostenible, econòmica-ment emprenedora, al servei de les per-sones i oberta a la participació. Tot ple-ga, a més, a partir d’uns ajuntaments

amb més competències i amb un millor fi-nançament.

Voldria cloure aquest breu escrit depresentació amb unes paraules dedica-des, molt particularment, als alcaldes ialcaldesses d'ERC. És de justícia. Grà-cies al seu esforç, el partit ha demostrata l'opinió pública que, quan accedeix ales màximes cotes de responsabilitat ins-titucional, sap estar a l'alçada del com-promís adquirit. Sense el seu paper cap-davanter als ajuntaments mai no hauríemarribat a ser, com som, una alternativade govern amb credibilitat a nivell depaís.

Ara és l'hora de donar continuïtat alprojecte municipalista d'ERC obtenintuns bons resultats en les eleccions delproper 25 de maig. Com a secretari dePolítica Municipal em poso a disposicióde tothom per a contribuir a materialitzaraquesta ambiciosa comesa.


A l’alçada del compromís adquirit

JAUME OLIVERAS

SECRETARI DE POLÍTICA MUNICIPAL

EVOLUCIÓ ELECTORAL D’ERCA LES ELECCIONS MUNICIPALS (1979-1999)

Les primeres eleccions celebradesdesprés del franquisme (al Congrés delsDiputats, el juliol del 1977 i el març del1979), havien situat ERC com la cinque-na força de l’espectre parlamentari delPrincipat.

En aquest context, les eleccions mu-nicipals de l’abril del 1979, revelarenmés clarament les mancances de la im-plantació socioelectoral d’ERC desprésdel llarg parèntesi que suposà la Dicta-dura i el canvi demogràfic i socioculturalviscut pel país, durant aquell periode,amb l’allau immigratòria.

ERC presentà 109 llistes. La implan-tació quedà repartida de manera relativa-ment homogènia en els àmbits urbà,suburbà i rural de l’interior, però amb unforat considerable a la regió metropolita-na de Barcelona.

Malgrat aquestes mancances ERC ob-tingué representació a tretze de la tren-tena llarga de ciutats del país amb mésde 20.000 habitants: Barcelona, Lleida,Tarragona, Reus, Rubí, Sant Cugat del Va-llès, Vilanova i la Geltrú, Gavà, Figueres,Castelldefels, Blanes, Olot i Montcada iReixac.

S’assoliren 23 alcaldies, destacantcapitals de comarca com Banyoles, laBisbal d’Empordà i Sort i poblacions mit-janes com Sant Just Desvern, Arenys deMunt i Premià de Mar.


1979 Retorn als ajuntaments

LA HUMANITAT (1 MARÇ 1979)

CENS 4.378.312RESULTATS ELECTORALS 1979

PSC 714.774 26,59 % 927PSUC 540.233 20,10 % 550CiU 511.318 19,02 % 1.759UCD 368.980 13,73 % 1.262ERC 103.684 3,85 % 207CD 32.912 1,22 % 18Altres 395.366 14,71 % 3.520

VOTANTS 2.687.390 61,38 %Vots Percentatge Regidors

Les primeres eleccions al Parlamentde Catalunya, celebrades el 1980, vanmarcar la màxima fita d’ERC durant totaaquella dècada, assolint 14 escons. CiUformà un govern en minoria que es man-tenia pel suport, des de fora, d’ERC iUCD. Aquesta situació més l’edat cadacop més avançada de la vella militànciarepublicana d’ERC portaren inexorable-ment a una època de declivi. L’esquerraindependentista no veia en ERC el seureferent i assajava noves fórmules, algu-nes amb vocació parlamentària (Naciona-listes d’Esquerra), d’altres cíviques (Cri-da a la Solidaritat) i d’altres amb plante-jaments mimètics al País Basc (MDT).

En aquest context ERC va presentarnomés 109 llistes. Va perdre vots i repre-sentació quedant limitada la seva forçabàsicament als àmbits suburbà i rural.

De les grans ciutats del país ERC nomésva mantenir la representació en sis:Reus, Sant Cugat del Vallès, Vilanova i laGeltrú, Blanes, Olot i Montcada i Reixac,incorporant-se a aquesta llista SantVicenç dels Horts.

La davallada es va materialitzartambé en l’obtenció d’un menor númerod’alcaldies, passant de 23 a 14, desta-cant Arenys de Munt i Palamós.

14⏐ERC. EXPERIÈNCIES MUNICIPALS 1999-2003

PROGRAMA ELECTORAL


PSC 1.177.304 39,32 % 1.739CiU 765.685 25,56 % 3.297PSUC 332.850 11,11 % 263AP 278.549 10,92 % 456ERC 85.198 2,84 % 155PCC 67.334 2,24 % 61Altres 249.758 8,34 % 2.323


1983 Declivi

Vots Percentatge Regidors

PSC 1.135.321 37,26 % 1.714CiU 1.004.115 32,95 % 4.350IC 314.544 10,32 % 298AP 173.511 5,69 % 216CDS 94.339 3,10 % 74ERC 75.422 2,48 % 188Altres 212.803 6,98 % 1.346

VOTANTS 3.079.100 68,86 %

RESULTATS ELECTORALS 1987CENS 4.471.294

El període de declivi iniciat el 1983continuà el 1984 a les eleccions al Par-lament de Catalunya en les que ERC vaveure reduïda la seva presència fins als5 representants i el 1986 amb la pèrduade l’únic escó al Congrés dels Diputats.

Les eleccions municipals del 1987van suposar l’inici de la lenta recuperacióglobal que ERC inicià el febrer del mateixany arran de la Crida Nacional a ERC, queencapçalada per Josep-Lluís Carod-Rovirai Àngel Colom havia provocat l’entrada aERC d’una primera fornada de joves pro-vinents de l’esquerra independentista.

ERC presentà 122 llistes i tot i queencara es van perdre vots respecte el1983, s’augmenta el nombre de regi-dors. ERC continuà sent una força ambimplantació bàsicament als àmbits sub-urbà i rural, però recuperà posicions so-

bretot a les ciutats de l’interior assolintrepresentació per primer cop a Manresa,Vilafranca del Penedès, Vic i Igualada irecuperant-la a Figueres, Olot i Valls.

S’assoliren 14 alcaldies, totes en po-blacions menors de 5.000 habitants.

El 1988 es constituïren els consellscomarcals prenent com a base els resul-tats de les eleccions municipals de l’anyanterior. ERC obtingué 15 consellers co-marcals en 11 consells comarcals dife-rents.


FULLETÓ

1987 Recuperant espai

El 1989 el 16è Congrés Nacionald’ERC havia consagrat al capdavant del’organització a una nova direcció queaconseguí aglutinar per primer cop des-prés del franquisme al gruix de l’esquerranacional amb un projecte independentis-ta. La il·lusió generada per aquesta re-presa va tenir la seva primera concrecióen aquestes eleccions, on ERC inicià elseu cicle ascendent als ajuntaments delPrincipat.

ERC presentà 193 llistes i tot i, quela força continuà concentrada en els àm-bits suburbà i rural, augmentà la presèn-cia en les ciutats recuperant la represen-tació a Rubí i al Masnou i assolint-ne perprimer cop a Girona i Salt.

Aquest creixement, però, no es va tra-duir en un número important d’alcaldies.De fet, el seu nombre es veié reduït a 13,

però entre aquestes es va assolir la pri-mera capital de comarca des de 1979:Puigcerdà.

Pel que fa a organismes supramunici-pals ERC assolí 16 consellers comarcals,en 13 consells comarcals diferents.


CARTELL


PSC 1.016.587 37,07 % 1.845CiU 915.291 33,38 % 4.360IC 264.367 9,64 % 276PP 184.126 6,71 % 256ERC 92.003 3,36 % 228Altres 238.202 8,69 % 1.363


1991 Represa

Vots Percentatge Regidors

PSC 1.066.764 32,97 % 1.705CiU 973.498 30,09 % 4.240PP 395.712 12,23 % 453IC-EV 384.813 11,89 % 373ERC 202.242 6,25 % 525Altres 168.626 5,21 % 1.130

VOTANTS 3.251.661 64,76 %

RESULTATS ELECTORALS 1995CENS 5.020.610

Passades les eleccions municipalsdel 1991 s’incorporà a ERC el gruix de lamilitància al Principat de Catalunya Lliureen un procés que portà també a la dis-solució de Terra Lliure. ERC es convertífinalment en la casa comuna de l’esque-rra independentista. L’any següent leseleccions al Parlament de Catalunya con-sagren ERC com la tercera força del paísassolint 12 escons. L’èxit es completa el1993 amb la recuperació de la presènciaal Congrés dels Diputats.

Les eleccions municipals del 1995representaren un nou salt endavant. ERCpresentà 397 llistes i es convertí tambéen la tercera força política municipal, alPrincipat, però només en nombre de regi-dors, no pas en vots.

Consolidant i ampliant la seva basesemiurbana i rural ERC va conquerint i

reconquerint paulatinament posicions ales ciutats. Després d’anys sense pre-sència municipal s’obtingué representa-ció a Barcelona, Terrassa, Lleida, Grano-llers, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugatdel Vallès, Vilanova i la Geltrú, Blanes,Sant Joan Despí, Montcada i Reixac i Pre-mià de Mar.

El nombre d’alcaldies s’incrementàfins assolir-ne 32, destacant capitals decomarca com Valls i les Borges Blan-ques, així com Puigcerdà, ja assolida el1991.

Als organismes supramunicipals esvan assolir 56 consellers comarcals, en31 consells comarcals diferents i es vaentrar per primera vegada a les diputa-cions provincials, amb 1 representant aBarcelona i 1 a Girona.


PROGRAMA ELECTORAL

1995 Tercera força

El 1996 s’incorpora a ERC l’últim nu-cli de l’esquerra independentista que en-cara no ho havia fet: l’Assemblea d’Uni-tat Popular.

ERC arribà a aquestes eleccions mésforta que mai, presentant 408 candida-tures que li feren consolidar la tercera po-sició en el mapa municipal del Principat—en nombre de regidors no pas envots— que ja havia assolit quatre anysabans.

S’aconseguiren els últims objectiusen la presència en ciutats de fora de l’à-rea metropolitana de Barcelona entrant aTarragona i Tortosa, i es continuà incre-mentant la presència a la primera zonatot aconseguint, representació a Saba-dell, Cornellà de Llobregat, Sant Feliu deLlobregat, Ripollet i Sant Vicenç delsHorts.

Pel que fa a alcaldies, es consolida-ren bona part de les existents i se n'as-soliren d'altres prou significatives (Ba-nyoles, Montblanc i Calella) fins arribar a42 municipis governats per alcaldes i al-caldesses d'ERC i més d’un centenaramb presència a l’equip de govern.

Als organismes supramunicipals ERCconsolidà el seu creixement assolint 81consellers comarcals, en 33 consells co-marcals diferents, i aconseguint, per pri-mer cop, la presidència al Bages i a laSelva.

També per primera vegada es vaaconseguir presència a les quatre diputa-cions del Principat tot passant de 2 a 6diputats provincials.


ESQUERRA NACIONAL (MAIG 1999)


PSC 1.090.954 37,38 % 2.036CiU 774.074 26,52 % 4.089PP 318.871 10,92 % 447IC-V 230.015 7,88 % 291ERC 224.955 7,71 % 677EUiA 57.698 1,98 % 35Altres 161.847 5,54 % 922


1999 Creixement sostingut

EXPERIÈNCIES DE GOVERN

Alcoletge va aprovar les seves nor-mes subsidiàries per al planejament ur-banístic el 1985. En aquell moment, enmunicipi petits com el nostre, poc es co-neixia de planejament urbanístic i potserara s’aprecia en aquest planejament pre-cisament això, que la previsió urbanísticano és correspon amb la realitat necessà-ria al municipi. Des del punt de vista delnou govern, però, enfrontar-nos a un revi-sió general del planejament és una ini-ciativa que hauria estat contraproduent.De fet, suposaria una paralització en eldesenvolupament del municipi que arano és el moment de provocar. El 1991 esva iniciar el desenvolupament mitjançantel Pla Parcial de l’àmbit industrial mésimportant assenyalat a les normes sub-sidiàries. Conseqüència de falta d’entesaentre els propietaris, el 1999 aquesta ac-tuació urbanística encara restava pen-dent. Actualment aquest polígon es trobaurbanitzat i amb llicències de construccióatorgades. És un mèrit que cal apuntaren el nostre haver.

Un altre problema que ha patit el mu-nicipi d’Alcoletge, ha estat la creació denuclis en sòl rústic. L’actual equip de go-vern ha promogut la legalització dels àm-bits existents, evitant-ne la creació denous mitjançant el control del terme mu-nicipal i la imposició de sancions urbanís-

tiques a les construccions realitzadessense llicència.

Durant el 2002, s’ha previst lesobres d’abastament d’aigua i xarxa declavegueram a les urbanitzacions El Ro-ser i Campo Santo, zones legalitzades ur-banísticament. Per tal de solucionar elproblema d’aigua de boca al municipi, elqual s’havia fet important com a conse-qüència del creixement del mateix, l’e-quip de govern, si bé volia continuar ambla iniciativa del govern anterior de formarpart dels municipis que rebran l’aigua delCanal de Pinyana, juntament amb la ciu-tat de Lleida, ha cregut convenient impul-sar la construcció d’una bassa d’aiguaper tal de tenir una reserva que li perme-tés, a més, millorar l’abastament de lapoblació. Això significa donar servei a lazona industrial desenvolupada al munici-pi. Actualment la bassa, amb una capaci-tat per a 22.000 m3, està acabada.

Una altra fita important d’aquestequip de govern ha estat urbanitzar unazona del municipi, on resta ubicada l’es-cola pública i totes les instal·lacions es-portives municipals. Aquesta zona es tro-bava, fins ara, totalment per ordenar i ur-banitzar. Això, doncs, ha suposat la cons-trucció d’una plaça davant el pavelló po-liesportiu que ha dotat d’un espai lúdic id’esbarjo al municipi, que permet l’entre-


Posar en ordre el municipi

ROSA CAMPS

1955

GRADUADA SOCIAL

ALCOLETGE

ALCALDESSA

ROSA CAMPS EXPLICA

LES PRINCIPALS INICIATIVES

IMPULSADES PEL SEU GOVERN,

DESPRÉS D’UNA LLARGA ETAPA DE

DESINTERÈS I DEIXADESA PER PART

DE L’EQUIP MUNICIPAL ANTERIOR.

teniment de la mainada, alhora que s’hahabilitat una zona per l’equip de bitllesde la localitat. S’ha urbanitzat el vial ano-menat Mirador del Segrià i la reordenacióde tota la zona de les escoles. Aquestobra va ser inclosa en els ajuts atorgatspel PUOSC del 2001. Això, es va creurenecessari fer-ho, tenint en compte que elDepartament d’Ensenyament de la Gene-ralitat de Catalunya està portant a termela reforma de l’escola pública, la qual co-sa comporta una ampliació de la zona depati amb la construcció d’una pista po-liesportiva.

També s’ha millorat els vestidors delPavelló Poliesportiu construït el 1985.L’equip de govern ha cregut necessariprocedir a la millora dels vestidors de l’in-dicat pavelló, enrajolant les parets i elterra i millorant la xarxa d’aigua freda icalenta.

Continuant amb la tasca de millorarl’aspecte de la zona on resten ubicadesles instal·lacions esportives de la locali-tat, està previst per enguany la urbanitza-ció de la zona verda de l’Avinguda Gene-ralitat. Amb això, l’actual equip de governhaurà aconseguit portar a terme la urba-nització d’un àmbit que, per la mancad’habitatges en l’indret, li corresponiaassumir totes les despeses d’urbanitza-ció. També durant el 2001 es van realit-

zar obres de millora i condicionament delCamp de futbol municipal i millora de lespiscines municipals, les quals presenta-ven una important pèrdua d’aigua en labassa gran.

En un altre ordre de coses, ha estattasca d’aquest equip de govern iniciar larecuperació de la zona anomenada Tos-sal dels morts, que és un indret molt ca-racterístic del nostre municipi i que du-rant la Guerra Civil va ser una zona atrin-xerada. S’ha fet l’acondicionament delsaccessos i senyalització, neteja de lestrinxeres i consolidació dels murs medie-vals i del cementiri i es pretén recuperartot l’àmbit amb una futura excavació ar-queològica per tal de crear una zona ver-da i d’esbarjo. L’Ajuntament, igualment,ha col·laborat econòmicament en la res-tauració de la façana de l’església de lalocalitat.

Amb la intenció de millorar estètica-ment el municipi, s’ha procedit a la con-tractació d’unes empreses per realitzar elservei de neteja dels carrers i el manteni-ment de les zones enjardinades del muni-cipi. També ha estat una de les principalspreocupacions del grup d’ERC la millorade tot el que és la senyalització dels car-rers del municipi i dels camins munici-pals amb senyals horitzontals i verticals.Una de les primeres tasques que vam


portar a terme va ser dotar el nucli delmunicipi de senyalització informativa delsllocs d’interès i dels diferents accessosal municipi. Amb posterioritat s’ha fet lasenyalització horitzontal dels caminsmunicipals i, dins del pressupost del2002, s’ha previst impulsar una nova re-tolació dels carrers i la col·locació de lesplaques de números als edificis una ve-gada actualitzada la numeració dels ma-teixos.

Actualment de les fites que té previs-tes aconseguir aquest equip, s’ha previstdins del pressupost del 2002, la cons-trucció d’una Llar d’infants, atès que laguarderia que actualment té el nostremunicipi es de titularitat particular, tot ique subvencionada per l’Ajuntament.L’interès de la gent d’ERC és continuartreballant per tal de millorar el nostre mu-nicipi i la qualitat de vida dels seus habi-tants.


Fer política des dels municipis no voldir exclusivament fer política local. O al-menys no ha de voler-ho dir. Des de cadapoble hem de lluitar i posar el nostre grade sorra per tal que la nostra veu es facisentir en qüestions que no són restringi-des a l'àmbit purament local. Els ajunta-ments són la instància política més pròxi-ma als ciutadans i és per això que hemde reivindicar les cases consistorialscom a plataforma per fer política a totsels nivells. És al consistori de cada muni-cipi dels Països Catalans on s'han deproduir els canvis i les transformacionsper aconseguir una política més arreladaal ciutadà. És important que entenguemla democràcia com aquell sistema queens permet decidir cap a quina direccióha d'anar tot allò que ens afecta. L'auto-determinació dels pobles es un dret bà-sic i permanent, implícit en el conceptemateix de democràcia i, per tant, no sot-mès a caducitats i prescripcions. Cadapoble té dret a l'autodeterminació a fi deconduir la seva vida col·lectiva.

Sovint parlem que la política ha deser més participativa per part dels ciuta-dans, i l'única manera de fer-ho és queels ajuntaments siguin la plataforma dellançament de les opinions d'aquests ciu-tadans. Tots els pobles tenen el dret delliure determinació i en virtut d’això esta-

bleixen lliurement la seva condició políti-ca i ordenen així mateix el seu desenvo-lupament. L'autodeterminació, doncs, ésun dret humà, fonamental, col·lectiu ipositiu, recollit en la Declaració Universaldels Drets Humans aprovada per l'ONU,proclamat per l'Assemblea General deles Nacions Unides el 1966, declarat perla resolució del Parlament de Catalunyadel 1989 i ratificada per les de 1991 i1996. Però, tot i que els estats espanyoli francès s'han adherit als tractats inter-nacionals que reconeixen aquest dret,neguen el dret a autodeterminar-se al po-ble català.

L'autodeterminació no s'aconseguiràfins al dia que la ciutadania, a través delsrepresentants polítics, exerceixi unapressió social que la demani sense em-buts. Que un poble pugui decidir lliure-ment el camí que ha de seguir el seu fu-tur és un dret irrenunciable, un dret cons-tructiu, un dret imprescriptible. I la naciócatalana cal que lluiti per poder exerciraquest dret, perquè estem en un mo-ment immillorable per tal que se situï po-líticament al lloc que li pertany dintre delmosaic de pobles i estats que és la UnióEuropea. I aquí és on entra en joc l'expe-riència duta a terme des dels municipisdel Maresme. Va ser el 2000, en el marcde les 6es Jornades Independentistes


Municipalisme i dret a l’autodeterminació

JOAQUIM PONSARNAU

1966

EMPRESARI

ARENYS DE MAR

ALCALDE

CARLES ROCABERT

1959

COMERCIAL

CABRERA DE MAR

ALCALDE

JOAQUIM PONSARNAU I CARLES

ROCABERT REINVINDIQUEN

UN MUNICIPALISME QUE

CONTRIBUEIXI A L’AVENÇ NACIONAL

DELS PAÏSOS CATALANS AMB

L’HORITZÓ DE L’AUTODETERMINACIÓ.

que cada any se celebren a Arenys deMar, que el Moviment Arenyenc per al'Autodeterminació (MAPA) va proposarla formació de la Taula de Batlles i Regi-dors del Maresme per a l'Autodetermina-ció. La voluntat dels promotors d'aques-ta iniciativa va ser que des de les nostresrespectives corporacions locals fos pos-sible fer una important aportació peraconseguir reconèixer el dret a l'autode-terminació del poble català. D'aquestamanera, el dia 22 d'octubre de 2000, 23càrrecs electes locals —20 regidors i 3alcaldes—- procedents de 10 pobles delMaresme, vam aprovar el manifest fun-dacional de la Taula de Batlles i Regidorsdel Maresme per a l'Autodeterminació.Formem part de la Taula Permanent dosalcaldes —el d'Arenys de Munt i el d’Are-nys de Mar— i cinc regidors d'Arenys deMar, Mataró i Sant Pol de Mar. En aque-lla primera reunió es va decidir començaruna campanya per aconseguir les adhe-sions de càrrecs electes del Maresme ala Taula, donant-los l'oportunitat de for-mar-hi part, a adherir-se al Manifest quepromovem i a treballar en la difusió i l'as-soliment d'aquest dret fonamental. Enaquests moments som més de 60 càr-recs electes, entre batlles i regidors, elsque ens hem adherit a la llista i és dedestacar els diferents colors polítics que

integren aquesta Taula. Hi ha represen-tants d'ERC, CDC, UDC, ICV, PSC i de pla-taformes independents.

La primera gran fita que s'ha aconse-guit ha estat fer seure al voltant de la ma-teixa taula, i per tant, en la mateixa llui-ta, la majoria dels partits polítics repre-sentats al nostre país. El 23 de juny de2001 va tenir lloc a Arenys de Mar la 2atrobada de la Taula de Regidors i Batllesdel Maresme per a l'Autodeterminació.En aquesta assemblea es va acordaradreçar-se a tots els municipis del Ma-resme perquè la Diada Nacional de Cata-lunya, l'Onze de Setembre, esdevinguésel dia en què s'aprovés una moció que esva elaborar amb el consens dels mem-bres de la taula en favor del dret a l'auto-determinació de tots els pobles del món,en general, i del poble català, en concret.Amb motiu de l'Onze de Setembre, mésde la meitat dels ajuntaments del Mares-me van aprovar en un Ple extraordinari,alguns, i dies abans o dies després, elsaltres, el Manifest elaborat per la Taulaen el qual es reclama el dret de l'exerci-ci de l'autodeterminació. El Manifest quees va dur a aprovació demana al teixit so-cial, institucional i cívic del nostre paísque desenvolupi projectes que facin méspròxim l'exercici del dret a l'autodetermi-nació, amb el qual es pugui crear un am-


pli consens sobre la necessitat d'aquestdret reconegut per la Declaració Univer-sal dels Drets Humans.

D'altra banda, s'emplaça els partitspolítics a què es comprometin a fer tot elque està a les seves mans per avançaren aquest debat, i s'insta, també, el Par-lament de Catalunya, que en l'ús de lesseves atribucions, atorgades per l'Esta-tut d'Autonomia, dinamitzi el procés jurí-dic per transformar l'organització de l'es-tat i que es reconegui, finalment, el dreta l'autodeterminació del poble català. Abanda dels municipis del Maresme, elmateix Consell Comarcal va votar a mit-jan de setembre a favor de la moció pre-sentada per la Taula. A través dels mit-jans de comunicació, van ser molts elspobles d'arreu de Catalunya que es vanassabentar d'aquesta iniciativa i s'hi vaninteressar. A més, els membres de laTaula Permanent, hem assistit a xerradesi conferències com a ponents, per expli-car la nostra experiència a grups que tre-ballen per assolir les mateixes fites quenosaltres. És el cas de dels promotors dela campanya «Un país, una bandera».

Així, a través de xerrades, conferèn-cies, premsa... municipis de fora del Ma-resme es van interessar per la propostasense que encara no ens haguéssim po-sat en contacte amb ells. És el cas de Vi-

labertran, a l'Alt Empordà, que va aprovarla moció a favor de l'autodeterminaciódel poble català, així com també deReus, entre d'altres.

Nosaltres continuem treballant, peròara cal obrir línies de batalla, cal que al-tres comarques, municipis i institucionss'adhereixin al Manifest. L'autodetermi-nació és un dret irrenunciable però, persobre de tot, reclamar aquest dret és undeure que tenim com a catalans i com ademòcrates. I els integrants de la Taulade Batlles i Regidors del Maresme per al'Autodeterminació ens sentim orgullo-sos que aquesta lluita hagi sortit des debaix, des dels mateixos ciutadans, desdels ajuntaments, els alcaldes i els regi-dors, que som la institució política méspròxima als ciutadans.


En la majoria de ciutats, és freqüenttrobar-se amb escenes en què es mani-festen problemes viaris que afecten laconvivència i la seguretat: vehicles apar-cats damunt la vorera o en espais reser-vats a persones amb algun tipus de dis-minució, casos en què no es respecta laprioritat dels passos de vianants, circula-ció de motocicletes per les voreres... Perresoldre aquest tipus d’infraccions, so-vint es fa necessari recórrer a la clàssicamulta, un recurs impopular però que per-met garantir la disciplina viària.

També és possible aplicar un ampliventall d’accions que poden ajudar-nos afomentar la consciència dels ciutadanssobre la necessitat de complir unes nor-mes que, en definitiva, estan pensadesper avançar cap a una ciutat més ama-ble. Es tracta d’endegar un paquet demesures innovadores que pretenen inci-dir més en la vessant preventiva. En dar-rer terme, l'objectiu és el mateix que elde les sancions: millorar la convivènciaviària. Però n’afegeixen molts altres queles converteixen en opcions més efecti-ves que aquelles: en primer lloc, són unaaposta decidida per la via preventivaabans que la sancionadora; per altrabanda, es pretén fomentar la implicació ila complicitat dels ciutadans en els te-mes que afecten la convivència; i, en ter-

cer lloc, es vol evidenciar que des de l’ad-ministració no només s’assumeix el pa-per de sancionar els mals conductors, si-nó que, com fan determinades assegu-rances, també es premien els bons con-ductors, estimulant-los i convertint-los enprotagonistes i exemples. Aquestes me-sures es divideixen en tres grans blocs,base d'aquesta nova perspectiva, i esvan desgranant en un seguit d'iniciativesque concretem tot seguit.

El primer bloc consta de cinc mesuresreferents a l'educació i la prevenció.D'entrada, cal implicar els agents com aprincipals promotors de la convivènciavial. Es pretén incidir especialment en latasca de la Policia Local no només com afactor sancionador, sinó sobretot com aagents actius en la conscienciació; quehan de participar en totes les mesurespreventives i que, en la seva actuació alcarrer, han de saber donar arguments alsciutadans sobre el perquè de la denúnciai informar-los clarament de quins són elsseus drets.

D'altra banda, també s'impulsen cur-sets de seguretat vial i campanyes publi-citàries. Es tracta de formació a travésde la qual s’incideix en determinats col-lectius (mainada, gent gran, joves, etc.),tant en allò que fa referència a la segu-retat com a la convivència vial. Una de


Més enllà de les multes

PERE BOSCH

1966

HISTORIADOR

BANYOLES

ALCALDE

PERE BOSCH EXPLICA

UNA INNOVADORA EXPERIÈNCIA

QUE S’HA DUT

A TERME A BANYOLES

EN EL CAMP DE LA VIALITAT.

ES TRACTA DE SUPERAR LES MULTES

A PARTIR DE MESURES

DE CARÀCTER PREVENTIU.

les possibles activitats és el sistema de«multes simbòliques» per part d’alumnesparticipants: consisteix a editar unamulta que el nen o nena col·loca com sifos autèntica tot indicant als propietarisels problemes que comporta per als via-nants el fet que el vehicle estigui mal es-tacionat (per ocupar les voreres o elspassos de vianants, malmetre el mobilia-ri urbà...). I, d’altra banda, es realitzencampanyes, a través dels mitjans de co-municació locals, incidint en aquells as-pectes que causen més perjudici als al-tres o que constitueixen factors princi-pals de sinistralitat.

En tercer lloc, és important la partici-pació en el Dia Europeu sense cotxes,una iniciativa destinada a la reflexió, nonomés sobre les conseqüències de l’úsindiscriminat del vehicle des del punt devista viari, sinó també ambiental. Enaquest sentit, les mesures solen consis-tir a tallar una part del centre urbà; nego-ciar la rebaixa o gratuïtat del preu deltransport públic; organitzar esdeveni-ments (com per exemple una bicicleta-da); i editar material didàctic sobre la jor-nada.

En quart lloc, un nou element cons-cienciador és el «Dia sense multes». Estracta que una vegada al mes i de formaaleatòria, se substitueix la denúncia en

els casos d’aparcament indegut per undíptic en què es comunica a la personainfractora que ha aparcat de forma inco-rrecta, se li recorden els casos penalit-zats i se l’emplaça a no reincidir en elfutur.

I també com a element didàctic, encinquè lloc, s'estableix una segona opor-tunitat per a la persona infractora. Aques-ta mesura parteix de la voluntat de dis-tingir entre els reincidents i els infractorspuntuals. Consisteix a no notificar aque-lles denúncies (bàsicament en cas d’in-fraccions lleus referides a estaciona-ments indeguts) de ciutadans que no ha-gin estat multats durant un període mí-nim d’un any, adreçant-los una carta per-sonal en la qual se’ls convida a col·labo-rar en el futur.

El segon bloc de mesures inclou lesaccions a favor dels bons conductors, ise centra en establir un sistema de pre-mis als conductors exemplars. Es tracta,probablement, d’una de les mesuresmés innovadores, que es vol concebrecom una clara antítesi de la multa. L’ob-jectiu és estimular i reconèixer els bonsconductors. Consisteix a sortejar, entrela ciutadania que no hagi rebut cap multadurant un període de cinc anys, una sèriede talons pel mateix import de l’Impostde Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM)


acumulat durant aquest mateix període. Ien el cas de les motocicletes, es plante-ja la possibilitat d’entregar vals per ad-quirir cascs reglamentaris.

El tercer bloc en què s'estructura lainiciativa consisteix a garantir els dretsde la ciutadania davant la sanció. Cal, enprimer lloc, garantir que els sancionatstinguin coneixement dels seus drets. Abanda de la informació que apareix a lesmultes, caldrà tenir a disposició del pre-sumpte infractor un díptic en què s’infor-marà del seu dret a presentar reclamacióen cas de no estar d’acord amb la san-ció, així com a acollir-se a determinadesbonificacions consistents a pagar nomésuna part de l’import, depenent de la gra-vetat de la infracció, si ho fa en un ter-mini breu (en aquelles infraccions queporten aparellada la retirada de la llicèn-cia, no s’aplica cap bonificació).

En segon lloc, s'ha d'informar de ma-nera clara i expressa de la possibilitatd'anul·lar les denúncies per excés detemps a la zona blava. En aquest cas,s'adjunta un pesquí a la mateixa denún-cia per tal que l’infractor tingui la possi-bilitat d’anul·lar-la a l'instant, en un espaide temps raonable.

I, per acabar, s'estableixen bonifica-cions en el preu de la multa. D'una ban-da, s'apliquen reduccions en cas de pa-

gament ràpid i en determinats tipus d'in-fraccions. I, d'altra banda, es va implan-tant un paquet de bonificacions que potarribar fins al total de l'import en cas demultes referents a problemes tècnics de-tectats en el vehicle. D'aquesta manera,hi hauria la possibilitat de no tramitar ladenúncia si s’acredita la rectificació delsproblemes detectats.

Amb aquest conjunt de mesures, espretén tirar endavant una nova manerad'impulsar la convivència i la seguretatviària. Es tracta de desenvolupar un plan-tejament que enfoca les problemàtiquesexistents des d'una perspectiva d'esque-rres, preventiva, educadora i positiva, ex-perimentant i incorporant propostes inno-vadores. Tot plegat, amb l'objectiu de mi-llorar el comportament viari i la qualitatde vida del conjunt de la ciutadania.


Catalunya, amb la seva àmplia diver-sitat de models i marques turístiques,s’ha convertit en un dels principals paï-sos turístics del món. Això és fruit d’unanotable disponibilitat de recursos turís-tics que, amb el temps, han anat desen-volupant-se i diversificant-se amb l’objec-tiu d’atendre una demanda cada cop mésespecialitzada i exigent, tant nacional-ment com estatal i internacional. Junta-ment amb el turisme tradicional —-i enca-ra avui fonamental— de sol i platja, elsdarrers anys hem vist aparèixer i consoli-dar-se nous fenòmens, com el turisme ru-ral o el turisme urbà. Un bon model delturisme urbà i que s’està exportant arreudel món És Barcelona.

En la darrera dècada, el turisme a laciutat ha augmentat un 105% (el majoríndex de creixement experimentat entretotes les ciutats europees). El 60% delsturistes que van visitar la ciutat el 2001van venir de vacances, un percentatgeque el 1994 era només el 39%. Però perarribar a la fita actual han hagut de pas-sar moltes coses. Entre la Comissiód’Atracció de Forasters i Turistes, promo-guda el 1907 pel regidor Lluís Duran iVentosa i l’actual Consorci Turisme deBarcelona (creat el 1993), un ampli nom-bre d’iniciatives, públiques o en col·labo-ració amb el sector privat, han tractat

d’articular, amb diversa intensitat i fortu-na, la promoció turística de la ciutat. Lamés reeixida de totes aquestes iniciati-ves ha estat, sens dubte, el Consorci Tu-risme de Barcelona. Així, Barcelona, grà-cies als resultats espectaculars obtin-guts, s’ha convertit avui en la marca tu-rística líder de Catalunya superant les tra-dicionals destinacions de costa. Lesraons d’aquest èxit han estat diverses ies poden agrupar en dos grans grups: unprimer de caràcter políticotècnic i un altreque fa referència a la ciutat i la ciutada-nia. Entre el primer grup destaca la pro-funda implicació del govern municipal jun-tament amb el sector empresarial turísticde la ciutat en la definició i gestió de lapolítica del Consorci. Dins d’aquest ma-teix grup no és menys important l’aprofi-tament de l’impuls de la imatge interna-cional de Barcelona derivat dels JocsOlímpics i l’encert en el plantejament dela promoció turística de la ciutat que ésinnovador, concís i basat en la identifica-ció dels diferents «segments» de la de-manda turística —o motius que poden in-duir algú a visitar Barcelona.

El segon gran grup és la ciutat matei-xa i les persones que hi viuen. Em refe-reixo als elements físics però també a al-tres factors més eteris la integració delsquals en l’estratègia de la política turísti-


El turisme és capital

JORDI PORTABELLA

1961

BIÒLEG

BARCELONA

TERCER TINENT D’ALCALDE

JORDI PORTABELLA SITUA

LES COORDENADES BÀSIQUES

DEL QUE HA ESTAT LA POLÍTICA

TURÍSTICA DE LA CIUTAT

DE BARCELONA I EMMARCA

ELS REPTES PRINCIPALS QUE

TÉ PLANTEJATS EN EL FUTUR,

DESPRÉS DELS EFECTES

PSICOLÒGICS DE L’11-S

I EN L’HORITZÓ DEL FÒRUM 2004.

ca de la ciutat em sembla l’aportaciómés substantiosa realitzada pel grupd’ERC+Els Verds al capdavant de l’àreade govern de Turisme des de 1999. Parlode la concepció de l’activitat turísticaurbana entesa aquesta com una activitatmés de la ciutat i integrada i coordinadaamb l’esdevenir quotidià de la resta deciutadans. En altres paraules, és impos-sible que una ciutat esdevingui atractivaper als visitants si, prèviament, no ho ésper a les persones que hi viuen. La ciutats’ha de dimensionar per a la ciutadania ino per als turistes. Fruit d’aquesta con-cepció s’ha produït el creixement de l’o-ferta hotelera sense necessitat de plani-ficacions urbanístiques específiques. Totplegat, tenint en compte el nombre depernoctacions sense minva de la rendibi-litat empresarial.

L’altre factor cabdal que contribueix al’atractiu turístic de Barcelona és, decidi-dament, la seva identitat catalana: Bar-celona agrada i captiva al visitant perquè,com a ciutat i per a les persones quel’habiten, té una personalitat diferencia-da i singular de la resta de ciutats del’esfera internacional. El 40% dels visi-tants que vénen a passar les seves va-cances a Barcelona ja han vingut al-menys tres cops. I en aquest atractiu hité molt a veure la nostra identitat. Se-

gons una enquesta realitzada durant el2001 als visitants de la ciutat, el 85%dels turistes creuen que els elements dela cultura catalana són un atractiu deter-minant de la ciutat i el 88% no consideracap problema l’especificitat lingüística dela nació. Tots aquests elements han es-tat decisius a l’hora de designar Barcelo-na la millor destinació turística urbanadel món el 2001 segons una prestigiosarevista de viatges britànica i també perque el sector empresarial local prenguiconsciència de la importància de poten-ciar els elements identitaris en la promo-ció turística general. Els mercats són glo-bals, però, amb especificitats i singulari-tats, sense dilució de la pròpia identitat.

De cara al futur de l’activitat turísticaa Barcelona, hem de comptar necessà-riament amb dues fites que en termesgenerals es van repetint al llarg de la his-tòria de diferent manera: el factor econò-mic i el factor innovació. En el primer cas,durant el 2001, es va produir un alenti-ment econòmic que en el segon semes-tre del 2001 va ser catalitzat pels efec-tes psicològics de l’11 de setembre de2001 a Nova York. En el segon àmbit, eninnovació, un nou esdeveniment ens do-narà presència mundial: el Fòrum 2004.La primera de les fites ha marcat el sec-tor turístic d’una forma molt clara, tot i


que l’àrea del mediterrani occidental i, enparticular Catalunya, ha sortit ben para-da. Ara caldrà veure com es desenvolu-pa, d’una banda, el redreçament del sec-tor del transport aeri (el 68% dels turis-tes de Barcelona arriben en avió) i la re-cuperació econòmica mundial de l’altra.La segona fita, el Fòrum, suposarà a mésd’un esdeveniment internacional de granatractiu, la culminació d’un procés de re-novació urbana iniciat el 1992 i la dota-ció d’un seguit d’infraestructures turísti-ques de gran rellevància, com ara l’am-pliació de la capacitat hotelera de la ciu-tat fins a les 40.000 places o la creaciódel més gran complex d’activitat congres-sual del sud d’Europa. És, precisament,en el sector de les infraestructures —lesnoves muralles de la ciutat— on estanplantejats avui els principals atzucacs alvoltant del futur de l’activitat turística a laciutat. L’ampliació de l’aeroport (i la defi-nició del seu model de gestió que, volemque sigui autònom i desvinculat de la xar-xa estatal), l’arribada del TGV (molt im-portant en un radi de 700 quilòmetres),l’ampliació de l’àrea de creuers del port(decisiu per un turisme d’alta qualitat) i laconnexió del transport públic amb lanova infraestructura firal, són alguns delsprincipals colls d’ampolla que tenim plan-tejats la resolució dels quals ha de per-

metre consolidar el posicionament deBarcelona en la primera línia de les capi-tals europees del turisme urbà.

Que això sigui finalment així, que elsobstacles s’esvaeixin en benefici de laciutat, no només depèn de Barcelona. Enmoltes de les actuacions que cal realitzarintervenen de manera decisiva tant el go-vern català com el de l’Estat. Només mit-jançant la coordinació de les decisionsde les diferents administracions que ac-tuen a Barcelona serà possible obtenir-ho. Quan ho aconseguim, la repercussióno serà només per a la ciutat de Barcelo-na sinó per a tot Catalunya. L’èxit de Ca-talunya i de Barcelona està estretamentlligat com sempre ho ha estat una capitalamb la seva nació.


La cooperació internacional al desen-volupament i a països en zona de con-flicte, així com la solidaritat, són políti-ques públiques noves que des de fa nogaire anys tenen el seu lloc en qualsevolacció de govern en els nostres municipis.

No fa gaire temps es pensava queaquestes accions de solidaritat i coope-ració les havia de dur a terme o bé insti-tucions i administracions superiors alsajuntaments, o sigui, la comunitat autò-noma, l’estat i la Unió Europea, o bé lesorganitzacions no governamentals per aldesenvolupament (ONGD). D’uns anysençà la ciutadania ha exigit també alsajuntaments una acció solidària i de coo-peració.

A Barcelona hem dut a terme una àm-plia tasca en matèria de cooperació inter-nacional. Des de l’inici del setge de laciutat bosniana de Sarajevo, el 1992,l’Ajuntament ha tirat endavant tot unseguit de projectes i fins i tot ha institu-cionalitzat una figura administrativa queés exemple per a una bona part de lesgrans ciutat europees, com és el Distric-te XI. La capital de Catalunya està dividi-da administrativament en deu districtes il’onzè és dedicat exclusivament a la coo-peració internacional.

La Regidoria de Cooperació, creadaarran del pacte de govern de 1999, in-

clou el Districte XI i dirigeix el que ha deser, i és, la cooperació internacional del’Ajuntament de Barcelona. En els darrerstres anys hem seguit les pautes que enshavíem proposat a l’inici del mandat ique vénen recollides en el Pla d’ActuacióMunicipal aprovat per plenari del consis-tori a finals de 1999 i que abasta fins al2003. A més de continuar treballant enles zones on l’Ajuntament, i la societatcivil barcelonina, ja hi havia treballat,com són Bòsnia i el nord d’Àfrica, aixícom algunes zones de l’Amèrica Llatina,hem ampliat un xic les zones geogràfi-ques amb diversos països balcànics,com Sèrbia i Kosovo, intentem treballar azones de guerra, com Palestina, i hemampliat la nostra activitat a països de l’À-frica subsahariana com és el cas de Mo-çambic. A més, seguim cooperant ambCuba a través de diversos districtes i delpropi Ajuntament central, com també do-nem suport al Sàhara Occidental.

A tots aquests països, i d’altres, hemintentat anar canviant la nostra manerad’actuar. Des de la Regidoria hem priorit-zat actuacions que no tenen a veure ambel que ha estat tradicionalment la coope-ració al desenvolupament. Hem intentatpassar de la reconstrucció més física,com construir ponts i regadius o refer es-coles, a treballar en temàtiques que po-


Solidaritat des dels municipis

JESÚS MAESTRO

1964

POLITÒLEG

BARCELONA

REGIDOR

JESÚS MAESTRO ENS APROXIMA

A LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL

REALITZADA DES DE L’ÀMBIT LOCAL.

PARTEIX DEL QUE ES FA A

L’AJUNTAMENT DE BARCELONA,

UN ENS AMB TRADICIÓ

I ÀMPLIES POSSIBILITATS

EN AQUEST CAMP.

den ajudar més a la creació de societatson els drets humans hi siguin més bendefensats, com tota la temàtica de gène-re, l’enfortiment de la societat civil, elsmitjans de comunicació... que pensemés el que més pot ajudar un país, unacomunitat, a construir un futur millor enpau, democràcia i llibertat. Som cons-cients, però, que en determinades situa-cions l’únic i el millor és treballar en re-construcció física, i així també ho hemfet.

És important, d’altra banda, que elsajuntaments fem, també en matèria decooperació internacional, allò que sabemfer i no pas altres coses. A més, és im-prescindible una actuació que també tin-gui com a base la nostra ciutat. Aquí éson la tasca de govern i la ideologia queens guia té el seu aparador més impor-tant i públic. Així, a Barcelona hem tiratendavant diverses iniciatives que tenenmolt a veure amb l’orientació que hemimpregnat a la política pública de coope-ració, que és una política pública més,com hem assenyalat abans, amb un co-lor polític determinat, que no és altre queel nostre amb el qual ens hem presentata les eleccions municipals. Aquestes hananat en la direcció de la defensa delsdrets humans i de les minories en el sen-tit més ampli del terme. D’aquesta mane-

ra organitzem anualment les jornades so-bre llibertat d’expressió més importantsque se celebren al món occidental, do-nem suport a exposicions i manifesta-cions artístiques que tenen com a nord ladefensa dels drets humans de pobles so-vint llunyans però sempre propers, comXile, Argentina, o Bòsnia i Herzegovina.

A banda de l’actuació pròpiament mu-nicipal, però, és important assenyalar elsuport que es dóna a les ONGD a travésdels fons municipals, en el nostre cas enel Programa Barcelona Solidària. Les en-titats, juntament amb l’administració con-sensuem les àrees i temàtiques de lanostra actuació, i, el que és més impor-tant, la manera de valorar i avaluaraquells projectes susceptibles de rebresubvencions públiques. Les candidaturesno són avaluades pels tècnics munici-pals, sinó que és una consultora externaqui els avalua. D’aquesta manera, i tam-bé d’acord amb el sector, evitem nepo-tismes o favoritismes que podrien posaren qüestió la subvenció a unes o a altresentitats.

L’experiència de cooperació munici-pal és, però, necessàriament diferentd’uns municipis a d’altres. En tot cas hiha trets comuns que cal tenir en compte.En primer lloc, la decisió de dedicar unapart del pressupost municipal a coopera-


ció i solidaritat respon al color polític dequi hi governi, al seu programa, a la sevaideologia, a la pressió social en cadas-cun dels municipis, a la seva capacitatfinancera. Cal tenir present que la políti-ca de cooperació i solidaritat, com qual-sevol altra política pública, té un color po-lític, i, en conseqüència, probablementno agradarà tothom, com tampoc no hofa la política urbanística o de transportpúblic. En segon lloc, la cooperació muni-cipal ha de tenir en compte la pròpiasocietat civil organitzada, si hi existeix.

A l’Ajuntament de Barcelona hem se-parat clarament el que és cooperació isolidaritat del que és Quart Món i novaimmigració. És evident que aquestaprové de zones i de països en conflicte,en vies de desenvolupament o totesdues coses alhora. En qualsevol casaquesta és una qüestió a resoldre peraltres mecanismes, i sempre cal tenirpresent que l’actuació de cooperació ésuna política destinada a l’exterior o bé aconscienciar la nostra ciutadania de fetsque esdevenen a l’exterior. A falta d’unaveritable política de cooperació per partde la Generalitat de Catalunya, i d’altrescomunitats autònomes, així com la ine-xistència d’una entitat que actuï com aagència de desenvolupament, els munici-pis dels Països Catalans hem trobat

eines que realment funcionen, com sónels diversos Fons de Desenvolupament.Aquests actuen com si fossin agènciesgovernamentals i fan molt bé com a re-ceptors de quantitats dels municipis quevolen destinar una part dels seus recur-sos a aquestes qüestions i no tenen lacapacitat de fer-ho ells directament.

En definitiva la política de cooperacióés una més de les que cal tirar endavantdes d’un municipi, sigui quina sigui laseva dimensió. Les experiències que finsara hem conegut són, com tot, millora-bles. En tot cas és imprescindible con-templar-les com una de les tasques degovern a realitzar, independentment deltamany del municipi. La seva realitzaciótambé és important a l’hora de construirun altre món, més possible, més lliure imés democràtic.


Diem els catalans que «cada casa ésun món». Si acceptem que cada casa hoés també podríem dir que ho pot ser ca-da ciutat. A cada poble del nostre país hiha problemàtiques prou variades i no sési les experiències a la nostra ciutat espoden extrapolar a d’altres punts de Ca-talunya, o, si som una mica més agosa-rats, al conjunt del nostre país. Perme-teu-me ser una mica atrevit i convidar-vosa pensar si hi veieu alguns paral·lelismesentre la situació a Berga i la problemàti-ca general del país després de més de20 anys de govern de CiU.

Com que és evident que tothom quillegirà aquest article no és del Berguedài per tant és molt probable que no cone-gui a fons la nostra problemàtica, comen-çaré donant unes pinzellades de la situa-ció de les nostres arques municipals enel moment que en podríem dir «del diadesprés», és a dir, l’endemà mateix del’arribada d’ERC al govern municipal. Ve-geu només les dades següents:

Pressupost municipal 1999 ≈1.225 MPTA

Deute de legislatures anteriors:Cànons de sanejamenti infraestructura hidràulica 211 MPTA

Deute amb INCASOL 90 MPTA

Deute a la Seguretat Social 340 MPTA

Deute a proveïdors 400 MPTA

Com es pot arribar a aquesta situacióde quasi ofec econòmic? La resposta ésmolt senzilla: primer de tot per un finan-çament insuficient dels ajuntaments, pro-blema generalitzat a tot el país, però tam-bé, i per sobre de tot, per la continuacióperllongada en el temps d’una gestió mu-nicipal que avantposava les actuacionsdestinades al lluïment a curt termini a larealització d’inversions a mitja i llargadurada que fossin verdaderament efecti-ves per fer avançar la ciutat i n’evitessinla pèrdua progressiva de pes específic. Itambé un altre motiu important: no pre-veure un finançament adequat de la des-pesa i només valer-se del recurs fàcil deno pagar als principals proveïdors, és adir, per una banda a la resta d’adminis-tracions, que ho han tolerat, sense posarel crit al cel, pel color polític i demostrantd’aquesta manera un menyspreu cap alsajuntaments que sí que han fet una ges-tió rigorosa dels seus recursos, i a l’altreals proveïdors i industrials que ho hanpermès a canvi d’inflar els preus de ven-da a l’Ajuntament per poder compensarel retard en els pagaments. Pot ser quedurant uns anys aquest estil de fer políti-ca pugui semblar eficaç. Fins i tot el ciu-tadà pot tenir la sensació que es fancoses, que la ciutat funciona. Però al fi-nal la realitat s’acaba imposant i s’acaba


Primer endreçar i després construir

JOSEP XOY

1957

ARQUITECTE

BERGA

PRIMER TINENT D’ALCALDE

JOSEP XOY RECORDA L’ENTRADA

D’ERC A L’EQUIP DE GOVERN

MUNICIPAL I LES DIFICULTATS

AMB LES QUALS ES POT TROBAR

L’ACCIÓ POLÍTICA A CAUSA

DE LA MALA GESTIÓ DE L’EQUIP

DE GOVERN PRECEDENT.

veient que per situar les ciutats i els paï-sos en disposició d’encarar els reptes defutur amb garanties de competitivitat, laplanificació i la feina ben feta és l’únicagarantia que el pa per a avui no serà lagana per a demà.

Quan en un ajuntament et trobes enuna situació com la descrita anterior-ment, com cal actuar? Primer de tot caldonar al ciutadà tota la informació de l’a-bast real del problema, sense ser tam-poc alarmistes. Hem de ser capaçosd’explicar els problemes però a la vegadapoder fer entendre que cal tenir fe en no-saltres mateixos per sortir-nos-en, s’hade poder transmetre il·lusió al ciutadà,en una paraula, fomentar allò que se’ndiu l’autoestima. I, sense més dilacions,començar una tasca feixuga i gens visto-sa «d’endreçar la casa».

Així s’ha fet durant els primers anysd’aquesta legislatura. I com que no ésjust comparar el resultat de 20 anys degovern amb 3 anys de legislatura, tam-poc ho és valorar-la abans que acabi. Deseguida vàrem sentir que l’Ajuntament nofa res. S’ha fet, es fa i es seguirà fentmolt. Una ciutat s’ha de preparar per alfutur amb una gestió rigorosa i eficaç.Endreçar no és mai tan vistós com cons-truir, però cal fer-ho si volem, després,actuar amb èxit. La ciutat, els països,

tenen els recursos que tenen i és obliga-ció de qui governa amb seny i responsa-bilitat administrar els projectes a la midad’aquests recursos. I, és clar, hi ha ungrapat de mancances repartides per totsels barris, un seguit de reivindicacionsd’un conjunt d’entitats socials, culturals iesportives que, tips d’esperar, arriba unmoment, i amb raó, que perden la pacièn-cia. Amb un ambient com aquest és fàcilestendre la idea que «no es fa res».Potser seria més prudent, més còmodesegur que ho és, esperar a l’oposició eldesgast dels qui «endrecen». La posturad’ERC no ha de ser aquesta. Hem de serun partit de govern que pugui engrescaral país i a la ciutat amb objectius que pu-guin donar la volta al present.

El panorama en aquests moments es-tà canviant. Els projectes planificats alprincipi de la legislatura ara s’estan ma-terialitzant. S’està realitzant la revisió delPla General d’Ordenació que ha de dibui-xar la ciutat dels propers 20 anys. Lesobres de rehabilitació i urbanització d’al-guns carrers del nucli antic que s’estanportant a terme, i que finalitzaran d’aquía un parell de mesos, canviaran la feso-mia d’alguna plaça tradicional de la nos-tra ciutat. L’aposta per a un espai pen-sant més en les persones que en els cot-xes serà un pas important per millorar la


imatge de l’accés al centre comercial delnucli antic. Com que una ciutat no sónnomés un grapat d’obres i pedres, tambés’han tingut molt en compte les iniciati-ves destinades a les àrees d’atenció ales persones. Podríem parlar de la millo-ra dels serveis d’atenció domiciliària pera la gent gran, la creació d’un punt de su-port a la dona, l’organització de diferentsxerrades i cursos, com per exemple elstallers de memòria. La situació econòmi-ca, tot i no estar resolta —per a això fal-ten, com a mínim, dos mandats—estàmillorant substancialment.

En definitiva, a Berga, amb una situa-ció prou complexa tal com hem fet es-ment al començament, ERC no ha defugitles seves responsabilitats, hem apostatper involucrar-nos en un govern de coali-ció on, en la justa mesura de la força queens ha donat el nostre electorat, portema terme les nostres pròpies propostes iintentem incidir en les dels altres quanaquestes no ens acaben de convèncer. Elpropi lema que marcava la nostra campa-nya electoral, potser una mica filosòfic sivoleu, «El futur és present» volia posar enevidència que, tal com ens recorda mol-tes vegades el nostre secretari general,no podem només parlar de futur mentredeixem que el present ens el gestioninels altres. Mesurant tots els riscos que

comporta, per descomptat que sí, i a lavegada reconeixent per endavant les difi-cultats de ser al govern per sobre de sera l’oposició, no podem deixar passar l’o-portunitat d’incidir en polítiques concre-tes quan la força dels nostres vots ensho permeten. El ciutadà demana respon-sabilitat a l’hora de governar. Des d’ERCli hem de demanar tres coses: compren-sió, il·lusió i confiança. I, naturalment,perseverar en el temps per resoldre lesmancances. També cal dir-ho, amb l’a-posta per endavant que ens convé, entots els camps, fer un pas endavant im-portant, ni com a ciutat ni com a país po-dem permetre’ns 20 anys més d’anarfent. Tot i així sempre quedarà molt perfer. Som-hi!


És indiscutible que la principal missiódels alcaldes de les poblacions petites imitjanes de la Catalunya interior, allò quealguns anomenen el rerepaís, és defen-sar el territori. Defensar-lo, doncs, contratot i contra tots perquè, dissortadament,les administracions supralocals noméses recorden d’aquest territori per tal detraçar-hi les grans infraestructures, ubi-car-hi els abocadors industrials que novol ningú o posar-hi els parcs eòlics quefan nosa a tothom.

Des dels despatxos on treballen elstècnics de la Generalitat i l’Estat homusa i abusa del territori adduint un inte-rès general que, curiosament, acostumaa oposar-se gairebé sempre a l’interès deles persones que hi viuen. Per això, quanel conseller de la Generalitat de torn o elministre corresponent s’omplen la bocad’aquests conceptes esmentats, la gentdel rerepaís comencem ja a tremolar devalent.

Amb el disseny del TGV, però, aques-ta colla de buròcrates i tecnòcrates pelsquals l’Alt Camp, la Conca de Barberà oles Garrigues només són espais que calsacrificar en ares de la nova Espanya ruti-lant, ha topat amb un os dur de rosegar.Potser no sabien que aquest territori esvertebra al voltant de la N-240 i queaquest tram viari alguns ja el coneixen

com l’eix republicà. I ha estat batejat aixíperquè totes les capitals de comarca d’a-quest bocí de territori han estat governa-des per ERC i bona colla dels municipisper on discorre el traçat del TGV tambétenen alcaldes o tinents d’alcalde delnostre partit.

El Manifest de Poblet, que aglutina ungrapat de municipis contraris al nefastprojecte que el Ministeri de Foment voliaimposar-nos amb la connivència de laGeneralitat, no constitueix, però, una pla-taforma partidista. És la voluntat comunade defensar el territori allò que ens hapermès unir-nos malgrat la disparitat desigles dels ajuntaments integrants. S’haaconseguit minimitzar força l’impacte am-biental del traçat, hem arrencat un com-promís de millorar la línia convencional iles estacions que la flanquegen, hemnegociat unes compensacions econòmi-ques substancioses que serviran per talde millorar els nostres equipaments itambé hem pogut aconseguir que l’1%cultural es territorialitzi i s’assigni direc-tament als municipis afectats sense pas-sar per la Generalitat. És cert que nohem pogut aturar el TGV. De fet, tampocno ho preteníem, perquè si Catalunya hade tenir o no TGV no ho havíem de deci-dir els alcaldes del Manifest de Poblet. Simés no, no ens corresponia decidir-ho a


Un municipalisme en defensa del territori

MIQUEL ÀNGEL ESTRADÉ

1957

JURISTA

LES BORGES BLANQUES

ALCALDE

JOSEP ANDREU

1956

EMPRESARI

MONTBLANC

ALCALDE

MIQUEL ÀNGEL ESTRADÉ

I JOSEP ANDREU REFLEXIONEN

SOBRE EL MANIFEST DE POBLET.

ES TRACTA D’UNA INICIATIVA,

DE LA QUAL HAN ESTAT PORTAVEUS,

QUE HA APLEGAT DIVERSOS

MUNICIPIS DE L’ALT CAMP,

LA CONCA DE BARBERÀ I LES

GARRIGUES PER TAL DE MODIFICAR

EL TRAÇAT INICIAL DEL TGV.

nosaltres sols. Atès que les principalsinstitucions catalanes, incloent-hi elParlament, i el gruix de la nostra societatcivil, almenys per omissió, volen el TGVels alcaldes del Manifest de Poblet nohem fet altra cosa que fer compatibleaquest macroprojecte amb l’interès de lanostra gent i del nostre territori.

Com hem explicat no ha estat una ini-ciativa partidista i la seva pluralitat ide-ològica ha donat al nostre moviment unagran legitimitat i una destacada projecciópública. Ara bé, els alcaldes d’ERC hemestat dels qui més convicció hi hem po-sat i més fermesa hem palesat quan lesperspectives eren magres i no sabíemcom es descabdellaria tot plegat.Si bétothom hi ha posat el coll dintre de lesseves possibilitats, a Montblanc li ha cor-respost un paper central. Dels municipisimplicats directament és el més poblat,un dels més afectats i també constitueixel centre geogràfic d’aquesta llenca deterritori que per primera vegada en moltsanys ha sabut trencar l’artificiositat deles fronteres administratives provincials iatendre a raons de caire socioeconòmic igeogràfic molt més racionals. Amb Mont-blanc liderant la resistència Valls i lesBorges Blanques s’han preocupat delsflancs per tal que a l’hora de les esco-meses ministerials la vila ducal tingués

en qui recolzar-se. Lògicament altres mu-nicipis més petits demogràficament, comAlcover, l’Espluga de Francolí, el Morell oVinaixa, per esmentar-ne alguns, tambéhan sabut empènyer evidenciant que ha-víem bastit un front compacte, decidit icombatiu.

És cert que no hem pogut assolir to-talment allò que perseguíem, però tambého és que en gran mesura les nostres rei-vindicacions han estat escoltades. Si te-nim en compte els escassos suportsamb què comptàvem podem concloureque el Manifest de Poblet ha estat útil iens ha permès ser escoltats i bastantrespectats. De tot plegat n’hem extretuna lliçó capital: quan des de les altresinstàncies governamentals hom disposadel territori irresponsablement i senseconsultar els qui hi viuen en nom d’un ge-nèric i abstracte interès general i del pro-grés, si volem evitar que ens esclafin iens espoliïn només podem unir-nos i de-fensar aferrissadament amb ungles idents el nostre patrimoni i la nostra dig-nitat. Sortosament les causes justes iminoritàries encara desper ten senti-ments de solidaritat i de simpatia quesempre ajuden i reconforten i fan que etquedi ganes de tornar a plantar cara si estorna a presentar l’ocasió.


Una ciutat que viu d’una economia deserveis centrats en oferir allotjament,distracció, espais de descans i, sobretot,serveis diversos, és d’una complexitatque supera les expectatives de les per-sones que, per primera vegada, accedei-xen al món de la gestió municipal. Qual-sevol ciutat turística, com és el cas deCalella, té una ciutadania de dret i unaaltra de circumstancial. Aquesta segonave conformada per les persones que te-nen a la ciutat la seva segona residènciai per aquelles altres que només estanuns dies a la ciutat i que reben el nom deturistes. Però tots volen rebre uns ser-veis i originen uns altres serveis.

Un ajuntament d’una ciutat turísticarep els ingressos que provenen de diver-ses fons: l’Impost de Bens Immobles(IBI) és la principal font, ja que tots elshabitatges han de contribuir i, per tant,siguin de primera o segona residència, si-guin hotels, apartaments o campings,aporten diners a les arques municipals.En segon lloc l’Impost d’Activitats Econò-miques (IAE) permet rebre diners impor-tants, ja que aquest impost és generatper l’activitat industrial. En tercer lloc lesaportacions de l’Estat que realitza alsens municipals. En quart lloc, l’Ajunta-ment ingressa diners per impostos me-nors, com el de construcció, el de tinen-

ça de vehicles, per les plusvàlues origina-des en transaccions comercials... I final-ment, per taxes que graven determina-des actuacions i serveis que presta l’a-juntament. A part d’aquests ingressos,cada ajuntament turístic procura rebreaportacions que provenen de subven-cions, convenis o altres acords amb enti-tats financeres o privades. Les despe-ses, però, venen originades pel desple-gament de les competències que els mu-nicipis tenen assignats per llei, com ara,la seguretat ciutadana, la neteja viària, elmanteniment de la via pública, actes cul-turals i esportius, manteniment de lesescoles públiques, inspeccions i controlsde sanitat, la promoció econòmica de laciutat, serveis socials, el propi funciona-ment de la corporació (bàsicament per-sonal)... que configuren l’àmbit normald’actuació.

Però què passa quan una ciutat és tu-rística? Doncs que alguns d’aquests ser-veis tenen un sobrecost elevat. El casmés clar ve representat per la neteja vià-ria i la seguretat ciutadana. La ciutat tu-rística ha de contractar un nombre supe-rior d’agents de policia local del que lipertocaria si no fos un centre turístic. Pertant, ha de contractar un nombre superioral que seria habitual. En el cas de Cale-lla, una ciutat de 14.000 habitants, n’hi


Veïnatge estacional

JOSEP BASART

1960

PROFESSOR

D’ENSENYAMENT SECUNDARI

CALELLA

ALCALDE

JOSEP BASART REFLEXIONA

SOBRE EL REPTES QUE PLANTEJA

GOVERNAR UN MUNICIPI TURÍSTIC

AMB UNA CIUTADANIA QUE

ES MULTIPLICA PER DOS,TRES

O MÉS, EN DETERMINADES

ÈPOQUES DE L’ANY, COINCIDINT

AMB LA TEMPORADA TURÍSTICA.

hauria prou amb uns 30 policies locals,en canvi es treballa amb un nombre de41 policies locals i l’ideal seria 60 poli-cies locals (de moment inabastable pelseu alt cost econòmic). També la netejaha de multiplicar-se per dos, ja que lanecessitat de neteja viària supera en eldoble el normal per un població com laque s’ha esmentat més amunt. Però lapresència de 45.000 a 50.000 personesdurant tres mesos a l’any i d’unes30.000 a 35.000 persones uns altrestres mesos, fa que la producció de resi-dus sigui molt alta, així com la necessitatde netejar els carrers, les places, elsparcs i jardins, la platja i en general leszones d’afluència turística és enorme, jaque tanta gent fa que al finalitzar la jor-nada els llocs públics es vegin molt satu-rats de restes de tota mena. Per tant,aquests dos serveis exigeixen un elevatpressupost, que s’ha de manllevar de lesaltres partides pressupostàries que té lacorporació. En aquest sentit cal manifes-tar que aquest esforç econòmic per dotarde recursos a les despeses més amuntesmentades obliga a que partides que enaltres municipis d’un nombre similard’habitants de dret tenen en quanties su-periors no ho puguin ser a la ciutat turís-tica.

Aquesta situació obliga a l’Ajunta-

ment ha procurar optimitzar de maneramolt rigorosa els recursos econòmics.Com es pot fer això? Hi ha diverses meto-dologies. Primerament, procurant que elsingressos siguin els màxims possibles,és a dir, que tothom, persones físiques ijurídiques, facin les seves aportacions ales finances municipals que els hi perto-quen. Actualitzar els padrons i el cadas-tre és una eina molt útil en aquest sentit(i no sempre és fàcil d’assolir, ja que nodepenen directament del consistori).Igualment cal anar als índex superiorsque la llei permet en cada impost o taxa.Aquesta opció és antipopular, ja que re-presenta un cost molt elevat pel ciutadànormal, que en altres poblacions veïnesproperes no turístiques no es dóna i ge-nera la sensació que se’ls està exigintmolt. Per altra banda, a l’hora de distri-buir les despeses no queda un altre re-mei que prioritzar de manera molt rigoro-sa. En cada anualitat pressupostària caldestriar quines despeses són estricta-ment necessàries per aquell any i deixarper una altra ocasió aquelles que no de-manen una necessitat immediata.

Sigui com sigui, és important, en totprocés de gestió municipal d’una ciutatturística, procurar generar o trobar recur-sos extraordinaris alternatius als nor-mals. Em refereixo a les col·laboracions


amb entitats privades, siguin empreses,associacions, clubs o agrupacions diver-ses que poden assumir determinades ac-tuacions com a seves, i en les que l’Ajun-tament pot col·laborar-hi amb les sevesinfraestructures o supor t logístic. ACalella, des d’inicis dels anys 1990, esva crear una empresa mixta (amb el 70%de capital privat i el 30% de capital pú-blic) que té com a objectiu la promoció dela ciutat en el sector turístic, però tambéla de trobar recursos extraordinaris quepermetin a la ciutat el poder assolir ob-jectius més amplis que els estrictamentassolibles amb els recursos exclusiusdel pressupost municipal. Aquesta em-presa, anomenada Calella Activa que tél’estructura jurídica d’una societat mer-cantil està en la línia d’optimitzar els re-cursos de la ciutat i, sobretot, dels recur-sos econòmics. La clau està en la impli-cació dels sectors privats empresarialsde la ciutat i del seu entorn més imme-diat i en la filosofia que tot el que siguiconvertir la ciutat en una destinació turís-tica important, generarà beneficis supe-riors als que es poden obtenir amb no-més l’actuació municipal, que està «cas-tigada» en gestionar uns serveis que lisón obligatoris i que estan fortament li-mitats per les disponibilitats econòmi-ques del sector públic.

Gestionar un municipi turístic és unaactivitat complexa però molt atractiva, jaque demana una actitud desperta, àgil,imaginativa, eficaç i, per damunt d’altresconsideracions, personalment intensa.Gestionar la ciutat turística és gestionarl’interès general fins a un punt que per-met al govern municipal ser el nucli cen-tral de la vida del municipi. Gestionar unmunicipi turístic és un repte per tots elsque creuen que la política és bàsicamentun servei a les persones, a les seves ne-cessitats i els seus interessos.


El 1999 els cinc partits progressistesd’Eivissa, PSOE, EU, VERDS, ENE I ERCvan formar una coalició pre-electoral sotael nom de Pacte Progressista per tal dedonar un impuls nou a la política illenca.Un dels objectius principals de l’equip degovern del Pacte Progressista a l’Ajunta-ment de la ciutat d’Eivissa ha estat fo-mentar la participació ciutadana en unmunicipi socialment desestructurat. Unade les eines fonamentals per tal d’acon-seguir-ho, juntament amb les activitatsde l’àrea de Participació Ciutadana, haestat el Pla de l’Associacionisme i el V-oluntariat. Com a pas previ al desenvolu-pament del Pla es va realitzar, el primersemestre del 2000, un estudi-diagnòsiper tal d’establir quina era la situació delmon associatiu municipal, i per extensióinsular donat que la major part de lesassociacions eivissenques tenen la sevaseu al nostre municipi. Les conclusionsassenyalaren mancances importants:

u El sector juvenil estava representatamb molta feblesa.

uNo existien entitats coordinadoresque oferissin serveis globals.

uNo es fomentava ni s’aprofitava l’e-xistència d’entitats d’àmbit estatal que,a més de legitimar les accions desenvo-lupades, també podrien oferir serveisdiversos.

u Existia un gran desconeixement so-bre les associacions existents i sobre lestasques que realitzen.

uManca de participació individual ocol.lectiva en els projectes a desenvolu-par.

uManca de reflexió global i concretasobre aspectes relacionats amb l’organit-zació de les entitats, la contractació devoluntaris i els serveis oferts.

uManca de democràcia interna a lespròpies associacions.

u Incompliment dels estatuts.u Inexistència de polítiques de finan-

çament.u Pèrdua de recursos per desconeixe-

ment de vies de finançament.uManca d’infraestructures pròpies.uDesconfiança, i per tant, manca

d'apropament a les administracions pú-bliques.

Aquestes conclusions són conse-qüència directa de la realitat social de l’i-lla, ja que hem de tenir en compte queEivissa fins als anys 1960 era una socie-tat basada en l’economia de subsistèn-cia, amb una població dispersa que esta-blia les seves xerxes socials a través deles activitats relacionades, bàsicament,amb l'agricultura i la pesca. Amb el boomturístic es produeix una arribada massivad’immigrants, que en un primer moment


Activar la societat civil

CRISTINA FARRÉ

1967

LLICENCIADA

EN GEOGRAFIA I HISTÒRIA

EIVISSA

REGIDORA

CRISTINA FARRÉ DETALLA

LES ACTIVITATS DESENVOLUPADES

EN EL MARC DEL PLA DE

L’ASSOCIACIONISME

I EL VOLUNTARIAT DEL SEU MUNICIPI,

UN INSTRUMENT PENSAT

PER DINAMITZAR LA SOCIETAT CIVIL.

no estableixen la residència a l’illa —noho faran fins a la dècada dels 1980— iun canvi social dels habitants illencs queabandonen les activitats tradicionals ifixen la seva residència als nuclis ur-bans. Ens trobam en un moment en elqual desapareixen les relacions socialsexistents sense que es produeixi un re-canvi, és a dir; no es genera cap tipusd’estructuració paral·lela. Podríem dirque aquesta situació va motivar l’establi-ment de societats paral·leles poc, ogens, interrelacionades. Si a tot això afe-gim l’estacionalitat laboral basada en elturisme i la realitat illenca, amb el quecomporta l’insularitat, ens dóna un marcpoc favorable a la cohesió social.

Partint de les premisses de quel’Ajuntament no havia de gestionar direc-tament els potencials voluntaris, que en-fortint les associacions fomentàvem lacohesió social i que amb una políticamassa interventora ens arriscàvem a ofe-gar el dinamisme propi de tota entitat vo-luntària, vam establir el Pla de l’Associa-cionisme i Voluntariat. A partir de quatreeixos fonamentals:

u Promoció, informació, sensibilitza-ció, comunicació.

u Formació, orientació, coordinacióu Recursos i serveis.u Suport tècnic.

Creiem que enfortir el moviment as-sociatiu passa per oferir serveis que alli-berin les entitats de càrregues adminis-tratives i de gestió massa feixugues,establir línies de subvenció específiques,i donar suport tècnic en el camp de lagestió per ajudar les entitats a avançarvers l’autosuficiència i, a la llarga, versuna capitalització que els permeti inver-sions infraestructurals que les reforcin,així com fomentar espais de trobada en-tre les entitats, facilitant la posada enmarxa d’iniciatives, fomentant la creaciód’instàncies coordinadores i d’intercanvi,així com la participació política. El Plad’Actuació s’ha basat en la creació d’ungrup de feina format majoritàriament perrepresentants d’associacions, que vanser triats a través d’una assemblea de to-tes les associacions del municipi, i d'unequip de tècnics municipals que han es-tablert les següents actuacions:

u Realització d’accions de formacióanuals.

uDonar a conèixer les associacionsd’Eivissa als ciutadans.

u Campanya de foment del volunta-riat.

u Creació d’estructures de Coordina-ció entre les associacions.

u Impulsar l’intercanvi d’experiènciesde voluntariat entre Eivissa i l’exterior.


Durant aquests dos anys d’execuciódel Pla no podem més que sorprendre’nspositivament per les fites aconseguides iper la tasca desenvolupada conjunta-ment entre les associacions, voluntaris il’Ajuntament. Algunes de les activitatsrealitzades fins ara són les següents.:

u Elaboració de la primera guia d’as-sociacions i entitats voluntàries de la ciu-tat d’Eivissa.

u Confecció d’un díptic per donar aconèixer el Pla de Voluntariat i l’Any Inter-nacional del Voluntariat.

u Creació d’un punt d’informació so-bre el voluntariat.

u Realització de cinc cursos de for-mació.

u Celebració de la 1a Mostra d’Enti-tats Solidàries d’on 42 associacions sor-tiren al carrer per primera vegada per do-nar-se a conèixer, i que es realitza anual-ment.

Les entitats sociosanitàries s’han co-ordinat per crear una federació i posar enfuncionament un hotel d’entitats, que jaestà en obres. S'ha creat la Coordinado-ra sociosanitària que ha impulsat les ac-tivitats següents:

u Ple Infantil sobre el voluntariat.uDonar el nom de Carrer dels Volun-

taris a una via de la ciutat.u Participació al Congrés Nacional ce-

lebrat a Salamanca amb una Ponènciasobre el Pla a càrrec de representantsd'associacions.

u Elaboració d’una metodologia deseguiment de la persona que es fa volun-tària i de la seva derivació a les associa-cions.

El pla de Voluntariat ha aconseguit di-namitzar les associacions: s’han interre-lacionat i coordinat entre elles, han sortital carrer i han començat a coordinar-seamb entitats de fora de l’illa. Gràcies al’esforç d’aquests anys de feina s’haaconseguit que el 1r Congrés de Partici-pació Social i Voluntariat de les Illes Ba-lears es desenvolupàs a la nostra ciutat.Un Congrés que va ajuntar a 400 repre-sentants d'associacions de Mallorca,Menorca, Eivissa i Formentera per treba-llar al voltant dels eixos: participació, vo-luntariat i associacionisme. Entenem queuna societat estructurada i cohesionadapassa per mantenir un elevat grau de par-ticipació ciutadana i d’implicació en elsprojectes globals de ciutat. És prou ha-bitual que les activitats que es realitzendes dels ajuntaments tinguin una actitudpasiva i contemplativa per part dels ciu-tadans. Trobar les eines adequades per auna presa de decisions participativa noés senzill, però també és cert que el nos-tre deure és trobar-les.


Durant les negociacions del pacte degovern que ens va dur a l’Ajuntamentd’Esparreguera, un dels aspectes en elque fèiem especial incidència era el de laseguretat ciutadana. No és que la nostravila patís cap problema evident de segu-retat però enteníem, i entenem, que finsa aquell moment, la Policia Local haviaestat desaprofitada, durant els 20 anysde govern socialista que ens precedí,com a eina d’intervenció en els grans ipetits problemes del poble.

Els anys anteriors, la Policia Locald’Esparreguera havia estat un instrumentmerament reactiu, apàtic, sense fun-cions definides al qual els seus coman-daments havien abocat a la desídia i eldesinterès, per a no parlar d’usos mesperversos de l’autoritat i els mitjans pera exercir-la. Veníem, doncs, d’un modelpost-franquista, viciat i gairebé corromputper la desconnexió existent entre elgovern i els serveis policials. És veritatque, quan un servei policial porta proble-mes, molts alcaldes opten per ignorar-loo bé per posar-lo al seu servei exclusiu, ipoca cosa més. Tanmateix, en el fons dela qüestió descansa una actitud molt prò-pia de l’esquerra política sorgida de latransició: considerar la seguretat com unelement poc progressista o la policia comun cos merament repressiu vinculat al

passat. Aquesta actitud canvia quan, aconseqüència de l’acció de govern, elmaniqueisme inicial s’enfronta amb eldia a dia de la gestió municipal.

A Esparreguera vàrem decidir regene-rar els cos de Policia Local com a part dela regeneració total del propi Ajuntament.En el nostre cas, topàvem amb uncomandament incapaç d’aplicar les nos-tres propostes. Això ens va empènyer avoler substituir aquest comandament. Elprimer entrebanc el trobàrem, però, en elprocediment. Si tenim en compte quetenir un comandament viciat implica,necessàriament, tenir una plantilla vicia-da o, en el millor dels casos, desmotiva-da, quedava clar que havíem d’afrontar elproblema des de zero. Aplicàrem aquíuna pauta organitzativa comuna a qual-sevol estructura: havia de venir algú defora a fer la feina bruta de reestructurar iorganitzar la plantilla.

Un altre pas que vàrem haver de ferva ser el de consensuar —tractant-sed’un equip de govern tripartit— si volíemun canvi i quin canvi volíem: no tothomconsidera les mateixes prioritats ni s’im-plica per igual en un procés com aquest.Qui treballi en això ha de tenir les manslliures per a prendre decisions. Qualsevolescletxa en la confiança esgavellarà elprocés. Cal dir que, contràriament al que


La necessària seguretat

MARCEL ESCUDÉ

1962

COMERCIAL

ESPARREGUERA


MARCEL ESCUDÉ ANALITZA

QUINA HA DE SER LA POLÍTICA

DE SEGURETAT DES

D’UNA PERSPECTIVA D’ESQUERRA

I APUNTA DIVERSES LÍNIES

D’ACTUACIÓ PER PORTAR-LA

A LA PRÀCTICA.

hauria de ser habitual, les circumstan-cies poden exigir apartar-nos del sistemad’oferta pública d’ocupació —al que tor-narem quan convingui— per a seguircamins propers al que podríem conside-rar una política de fitxatges. No oblidemque, en aquest cas, no només cercàvemun bon policia, sinó també algú capaç defer front a un procés incert i de reaccio-nar si venien mal dades. Davant d’a-quests condicionants és evident que hoteníem magre. Ens exigíem, primer,entrar en el mercat laboral, sense fermassa soroll però, al mateix temps, haví-em d’ensenyar quasi totes les cartes pera definir-li, al candidat, quina mena defeina esperàvem d’ell. Com vàrem trobarel candidat forma de la petita historia.L’important és que hi arribàrem.

Ens vàrem posar a treballar, a partird’aquí, en el nou model. S’ha de dir que,en la majoria dels casos, els políticstenim, només, referències teòriques,sovint massa allunyades de la realitat, oplantejaments simples, com ara fixar-nosnomés en les ratios policia/població i noatendre altres paràmetres com el territo-ri o la temporalitat. També, val a dir, elmateix desconeixement sobre els temesde seguretat ens deixen fora de joc pelque fa al repartiment de competències oa l’hora de plantejar solucions a proble-

mes de la vila. És molt important tenirclar que, per més que es vulgui, la PoliciaLocal, encara que aquesta fos la perfec-ta policia, no pot solucionar, per si sola,els problemes de seguretat d’una ciutato un poble. Aquí és on comença la feinadels polítics.

En primer lloc, des de l’ajuntament,s’han de traçar les línies mestres del queha de ser la seguretat al municipi i totallò que implica. Cal entendre la segure-tat local amb paràmetres globals. L’altreàmbit de treball és aquell pel que neces-sitarem la col·laboració del comanda-ment policial: l’aplicació a la pràcticadels trets principals de la nostra políticade seguretat. Els grans temes de segure-tat en les nostres viles venen, sovint,definits per la problemàtica i la demandaciutadana. Vam fixar-nos, a partir de totplegat, els quatre grans objectiussegüents:

u Avançar en la millora de la segure-tat i la millora de la qualitat de vida delsciutadans.

Considerar la seguretat com un objec-te multiforme que, millorat, esdevé unpilar de la qualitat de vida ciutadana. Enaquest punt ens trobem en una situacióparadoxal. Fent una piràmide de necessi-tats, les disfuncions menors (aparca-ment, trànsit, sorolls, mobiliari urbà, bre-


tolades...) es troben al capdamunt de lesqueixes ciutadanes. En la base d’aques-ta piràmide es troben els delictes greus.Aquesta gradació, si parlem en termeslegals i policials, s’inverteix totalment.Això desmitifica, per una banda, la tascadels policies i, per l’altra, els situa en elpunt exacte de l’aparell de la gestió muni-cipal.

u Avançar en l’eficàcia de la gestió.Sovint, muntem oficines d’atenció al

ciutadà i mirem d’agilitzar tràmitsburocràtics. Cal considerar que, el mateixtracte, hem de donar als assumptes poli-cials. Una policia burocràticament àgilestalvia, en molts casos, conflictes admi-nistratius posteriors com ara les recla-macions patrimonials o d’altres que afec-ten a la pròpia seguretat.

u Avançar en el canvi de cultura pro-fessional.

Cal que, des de la Policia Local, esconsideri, com passa en d’altres àmbitsde la tasca municipal perquè així ho hanmarcat les tendències a l’ús, que els ciu-tadans son clients als que cal servir.

u Avançar en la modernització.El nivell de satisfacció per la feina

realitzada és molt important en totes lesfeines. Però encara ho és més en la depolicia. Gaudir dels mitjans més eficaçosper a solucionar problemes i fugir de l’es-

tructura més o menys militaritzada que,fins fa molt poc, tenien la majoria de lesnostres policies, és molt important pertal que els agents oblidin el victimismecorporatiu inherent a la condició policial.

El desenvolupament organitzatiu, l’a-dequació dels recursos humans i mate-rials, establir nous canals de comunica-ció entre els agents i els ciutadans,potenciar la transversalitat, la formaciócontinuada dels agents en una societatcanviant, facilitar els protocols burocrà-tics i la informació, emfatitzar la proacciói la prevenció, una direcció participativa iel foment de la cultura de la mediació.Aquests i molts d’altres son trets quehem intentat establir a la nostra vila. Elsresultats són molt satisfactoris perquè,per primer cop, a Esparreguera la PoliciaLocal ha deixat de ser un problema icomença a formar part de la solució.


En entrar a formar part d’un equip degovern hom es planteja com es pot inci-dir millor en l’anomenada qualitat de vidade la ciutadania, i fins i tot, com es potincidir d’una manera més efectiva en lespolítiques de progrés i innovadores quedefensem en l’ideari d’ERC. Una de lesàrees més adients per incidir és aquellaque aplega totes les polítiques socials,aglutinades normalment en els anome-nats Serveis Personals. Tot i així, en elnostre partit no és de les de més tradi-ció, i actualment acumulem molta mésexperiència en altres àrees de gestió mu-nicipal com ara ensenyament o bé cul-tura.

A Granollers, d’ençà del pacte de go-vern del 1996, i entre d’altres ocupa-cions de rellevància, ens hem responsa-bilitzat de l’àrea de Benestar Social, queaplega les regidories de Salut Pública iConsum, la regidoria de Serveis Socials,la Ponència de Gent Gran i, fins fa poc, laregidoria de Cooperació i Drets de laPersona. També, de forma directa, si béés un projecte transversal i per tant mul-tiparticipat, tenim responsabilitats sobreel Pla d’acollida i la Taula d’Immigració.Aquest projecte en concret el fem pilotarsobre la regidoria de Par ticipacióCiutadana, que és també de la nostraresponsabilitat. Cal tenir en compte,

d’entrada, que normalment aquestesàrees són les més mal dotades pressu-postàriament dins dels ajuntaments peròque, en canvi, són les que s’apropenmés a la realitat, a voltes molt crua, demolts conciutadans. Tanmateix, sóntambé espais on noves iniciatives espoden desenvolupar amb una alta rendi-bilitat des del punt de vista cost–eficièn-cia. Faré, a continuació, un breu repàsdels programes i idees innovadores quehem desenvolupat en tota aquesta àreadurant aquest temps:

u Regidoria de Salut pública i Con-sum

Des de la unitat d’Epidemiologia iSalut Pública, a més de les tasques prò-pies de control sanitari i zoonosi, hemdesenvolupat el projecte, compartit ambel Consell Comarcal i la Diputació, d’uncentre d’acolliment d’animals domèstics,amb la possibilitat afegida d’integrarlaboralment pacients discapacitats imalalts mentals crònics. La promoció dela salut és un altre dels eixos a tenir encompte. Voldria remarcar programes comara el programa AFIS (Activitat Física ISalut), que és una iniciativa coordinadaamb el Servei d’Esports, i la medicinaprimària i que impulsa l’activitat físicacom a eina de salut i de formació comu-nitària. Un programa dels endegats que


Per a una ciutat de les persones

MANEL BALCELLS

1958

METGE

GRANOLLERS


MANEL BALCELLS FA UNA RELACIÓ

DE LES PRINCIPALS INICIATIVES

QUE HA DUT A TERME

COM A RESPONSABLE

DE LES REGIDORIES DE SALUT

PÚBLICA I SERVEIS SOCIALS.

considerem bàsic és el de la prevencióde la sida a les escoles i la formació d’a-lumnes i professors en aquesta matèria.Pel que fa referència a la protecció de lasalut, vull destacar un projecte nou, deprogrés en la seva concepció i de futur,com és el de Dona x Dona, que es basaen oferir atenció sanitària a les treballa-dores del sexe, protegint la seva salut itambé com a estratègia en la prevencióde la sida. Hem centrat també la nostreatenció en aquests anys en el CASS dedrogodependències, en els usuaris de lametadona i en l’estratègia dels progra-mes de disminució del dany i en els pro-grames sanitaris de tot aquest col·lectiu.També és responsabilitat d’aquesta regi-doria l’atenció en salut mental, sobretotpel que fa a la vessant sociosanitària i dereinserció social i laboral. Hem aconse-guit quallar en aquest període un acord aquatre bandes entre el Servei Català dela Salut, la Institució Benito Menni,l’Hospital General de Granollers il’Ajuntament, per tal de desenvolupar encinc anys tota la xarxa d’atenció en SalutMental de la comarca que aplega unimportant dispositiu assistencial. Enaquest marc, hem desenvolupat tambéuna Fundació per tal de promocionar elspisos tutelats i el treball protegit i l’aten-ció als familiars dels malalts mentals crò-

nics. És imprescindible també, i com aeina de futur, poder disposar d’ unaenquesta de salut que permeti orientarde forma específica les actuacions i, persuposat, d’una major partida pressu-postària.

u Regidoria de Serveis SocialsA la nostra societat, teòricament

avançada i europea, hi tenim un QuartMón i unes noves necessitats com a con-seqüència de la més gran longevitat de lapoblació i del fenomen migratori. Els ser-veis municipals han de saber adaptar-sea les noves realitats i fer uns serveissocials a l’abast de tothom i per a tot-hom. Hem desenvolupat, com a novetatsimportants, programes d’atenció mater-noinfantil, de créixer en família. Tambéhem impulsat programes juvenils en cen-tres oberts i amb els educadors decarrer. Hem buscat, igualment, la compli-citat d’entitats i d’ONG per tal de realitzarl’ensenyament de la llengua als col·lec-tius d’immigrants, l’atenció a les neces-sitats primàries i a les beques de menja-dor i de material escolar. Tot això, persuposat, a més del que toca per llei a lesÀrees Bàsiques d’Atenció Primària i detota la tasca del dia a dia.

u Ponència de Gent GranUn repte de futur de cabdal importàn-

cia és el de saber implicar la gent gran en


la vida ciutadana i, sobretot, en la vidaactiva participativa. Tot plegat amb activi-tats formatives i de lleure. Cal, sobretot,que siguin engrescadores per a uncol·lectiu que afronta, per motius diver-sos, amb certa manca de preparació unaetapa molt substantiva de la seva vida.Hem apostat per programes de tallersamb noves tecnologies, òrgans de parti-cipació, i un treball específic en elscasals d’avis, passant també per resol-dre, amb imaginació, la problemàtica deltrasllat específic. La posada en marxa detots aquests projectes, més l’atenció dià-ria als problemes més assistencials comara la problemàtica del transport sanita-ri, el desenvolupament de les ÀreesBàsiques de Salut, el seguiment de lesllistes d‘espera i molts d’altres, demos-tren prou clarament que és una àrea degran interès per tal de poder realitzar polí-tiques progressistes i d’esquerra. Cal,però, reivindicar un finançament adient iuns recursos humans necessaris i sufi-cients. Arribarem, així, a convertir les ciu-tats en les veritables ciutats de les per-sones.


Tot i que de ben jove ja havia partici-pat activament en actes polítics, la finali-tat dels quals fos la recuperació de les lli-bertats nacionals del nostre poble, lameva aparició real a la política pública vaser el 1988, com a candidat a les elec-cions al Parlament de Catalunya. Norecordo en quin lloc vaig representar ERCper la circumscripció de Lleida, peròsíque recordo que a Guissona aconsegui-rem un bon resultat, vam passar del 6%al 13% i a ser la segona força políticalocal. Va ser a les municipals del 1991,quan per primera vegada em vaig implicaren la vida municipal encapçalant la can-didatura. Vam obtenir un sol regidor. Tot iaixí, en no haver-hi cap candidatura queobtingués la majoria absoluta, vaig entraral govern municipal fent costat a una can-didatura independent, essent nomenat2n tinent d'alcalde i regidor d'Esports,Joventut i Parcs i Jardins.

Davant meu tenia un gran repte:estructurar l'esport local, donar sortida ales demandes de la joventut i, per altrapart, oferir una vila més verda i acollido-ra, amb espais amplis i adequats per azones d’esbarjo. La veritat és que emvaig dedicar a totes elles «en cos iànima», la qual cosa va comportar fins itot que em posessin un renom, el«super–conseller». Pel que fa a la regido-

ria d’Esports, la meva tasca va anar diri-gida a estructurar una entitat esportivaencarada a què tots els joves de la vila hipoguessin practicar l'esport popular i aformar equips, qualsevulla que fos laseva procedència. Així, dia rere dia, vaigpoder aglutinar a més de 300 esportis-tes de 6 fins a 15 anys, amb la forçad’una única bandera, la de Guissona.Quant al jovent, en aquell temps, novolien fer la mili i... l'Ajuntament no teniacap conveni per a rebre objectors deconsciència. Solució, signar un conveniamb l'administració per tal que el joventpogués fer la prestació social a la pròpiavila. Per les meves mans van passar cen-tenars d'expedients de joves deGuissona, personalment em vaig ocuparde tramitar-los els papers, no s’havien depreocupar de res, fins i tot vaig traslladar-me diverses vegades a Lleida, al GovernMilitar, i també a Madrid, al Ministeri deJustícia, per desencallar algun expedientque s’havia encantat. Amb el temps, elsjoves m'anaren coneixent i donant con-fiança. Junts vam fer molta feina per a lavila, tot i que, com és lògic, sempre haviad’estar al peu del canó. Els destinavamajoritàriament a fer de monitors d'es-port i, els dissabtes, a fer feines conjun-tes. Van ser moltes les hores de dedica-ció, però sincerament he de dir, que no hi


Honradesa i transparència, fonaments de l’eficàcia

JOSEP COSCONERA

1957

ADMINISTRATIU

GUISSONA

ALCALDE

JOSEP COSCONERA REMEMORA

LA SEVA EXPERIÈNCIA MUNICIPAL,

INICIADA EL 1991, I FA UN BALANÇ

DE LA SEVA GESTIÓ DE GOVERN

D’ALESHORES ENÇÀ.

ha res tan gratificant com el treballar pelteu poble i per a la seva gent. La regido-ria de Parcs i Jardins, era una altra histò-ria. Teníem una vila amb molts pocsarbres i també poca consciència ecològi-ca, es tractava d'implicar més al joves enla conservació de la natura. Com vaigaconseguir més implicació? Fent planta-des d'arbres «amb nom propi». Cada anyes plantaren amb els escolars, no menysde 150 arbres. Cada un d’ells plantava«el seu» i podrà veure el seu nom en unapetita placa al terra. Amb aquest petitgest, vaig aconseguir que cada escolares responsabilitzés una mica del seuarbre i s'impliqués en la seva conserva-ció.

En les eleccions municipals del1995, ja vam obtenir 3 regidors i, comque cap partit va obtenir majoria absolu-ta, la força majoritària, CiU, va invitar a laresta de partits a formar un govern d'u-nitat. Nosaltres, al ser la segona força,ens va correspondre el càrrec de 1rtinent d'alcalde, a part de les regidoriesd'Urbanisme, Esports, Joventut, Comerçi Parcs i Jardins. Vaig ser nomenat doncs,1r tinent d'alcalde i regidor de Joventut iParcs i Jardins. En cap moment però,vaig deixar de col·laborar amb la regidoriad'esports, fins i tot, em van nomenar pre-sident honorífic del Consell Local

d'Esports de Guissona. Tot i la nostraalegria de triplicar la representació políti-ca a l'Ajuntament, la veritat és que no vaser com la legislatura del 1991-95. Elsinteressos partidistes de tots, van ferminvar les ganes de fer coses pel poble.Tot i això, els tres regidors d'ERC vam tre-ballar molt intensament.

L'entrada al Consell Comarcal, finsllavors ERC no hi tenia representació, vaser per a mi tot un revulsiu. En ser a l'o-posició, podia portar a terme una activi-tat política més d'acord amb el partit i,alhora, donar a conèixer als segarrencsles propostes d’ERC. Fruit d'aquell intenstreball, les darreres eleccions municipalsvam aconseguir guanyar per majoriaabsoluta. Una alegria afegida al bonresultat obtingut va ser que, per primeravegada en els darrers cent anys i possi-blement en la història de l'Ajuntament deGuissona, una dona del nostre partit vaentrar a formar part del consistori muni-cipal. Tot i la nostra victòria, vam invitar aformar part del govern a l'únic regidor delPSC per tal de donar més transparènciaa la nostra gestió municipal i a la vegadareforçar la majoria, passant els quatreregidors de CiU a l'oposició.

Avui per avui, puc dir que formem unequip compacte i harmoniós. Que estemsatisfets de la feina que anem portant a


terme durant aquesta legislatura.Evidentment, durant aquests darrers tresanys que porto com a alcalde, segur quehe perdut algun amic. Sens dubte aquestés el risc que comporta governar, tenirdecepcions i també alegries... i això es elque més em dol. Puc dir que la decepciói el disgust més gran que he tingut finsara, va ser quan el Departament deCultura de la Generalitat no va voler aten-dre una sol·licitud per a la construcciód'un nou pavelló poliesportiu a la vila, ien canvi a la capital de la comarca, gover-nada per CiU i PP, els atorgaven un ajutper a la construcció d'una piscina cober-ta quan —a 10 quilòmetres— en tindranuna altra. I, puc dir també, que potser l'a-legria més gran que he tingut, ha estat lade recuperar l'antiga Caserna de laGuàrdia Civil, per la important consecu-ció que suposa per a la nostra vila, i pelsimbolisme que aquesta consecuciócomporta. El fet de ser alcalde d’un par-tit diferent al que governa la nostra naciócrec que és un dels factors determinantsa l'hora de rebre ajuts de les altres admi-nistracions superiors, i més a la nostracomarca on gairebé tots els ajuntamentstenen el mateix color polític. Un cop d'ullal Diari Oficial, bé sigui de la Generalitato de la Diputació de Lleida, dóna unaidea clara de què sempre són els matei-

xos municipis els que reben ajudes osubvencions. I això és una injustícia ques’hauria de resoldre. Malgrat tot, no hemperdut la il·lusió de continuar treballantper a la vila de Guissona d'una formahonrada i transparent, amb el convenci-ment de què arribarà el moment en quetots els ajuntaments tindrem el mateixtracte per part del govern, i de quèaquest, sigui el que sigui, entendrà algundia que tot el que es demana és, en defi-nitiva, pel benestar de la població. No emcorrespon a mi fer una valoració de lameva gestió a l'Ajuntament perquè crecque aquestes valoracions les fa el poble.Sí que puc dir, però, que jo personalmenti l'equip que formem el govern municipal,estarem satisfets quan acabi el mandatde tot el treball que en aquests darrersquatre anys haurem portat a terme.


L’aventura que suposa ser regidorad’un ajuntament és realment gratificado-ra i emocionant. A la vegada, però, esconverteix en la més dura de totes lesexperiències que puguis viure en política,almenys en pobles petits ja que et trobesque tens el ciutadans —com aquell quidiu— posats a la falda. Els coneixes detota la vida i a vegades quan es donenaquestes circumstàncies es fa difícilseparar la teva vida «pública» de la priva-da.

Jo m’inclinaria a separar dos senti-ments diferents, si es pot dir així. L’un ésla satisfacció de poder ajudar la gent quetens més propera i l’altre, la il·lusió defer alguna cosa realment pel poble. En elmeu cas, que porto les regidories de Per-sonal i Règim Intern i la d’Urbanisme,puc dir que em sento molt realitzada grà-cies a la seva dinàmica diària a pesarque reconec, tant d’una com de l’altra,que tenen el seus pros i els seus con-tres.

Quan ens referim a la regidoria dePersonal i de Règim Intern, hem de pen-sar en el control, sobretot, del personal ide les coses que falten a les dependèn-cies de l’Ajuntament. Allò que et produeixmés satisfaccions és quan acabes solu-cionant els problemes que pot tenir lagent que treballa per l’Ajuntament tant

sigui en l’àmbit laboral com en el perso-nal. És d’aquelles coses que quan lesfas et fan sentir bé. No obstant això, elmés dur és quan has de negociar els con-venis i veus que el pressupost de quèdisposa la partida no arriba a cobrir pocmés del que marca la llei, però que si tupoguessis disposar de més diners, elsdonaries més aviat perquè hi ha perso-nes que realment s’ho mereixen. Calrecordar que per una part defenses elsinteressos del poble però, per l’altra,tens davant la gent que col·labora amb tui els has de dir que ja n’hi ha prou quanrealment —com he dit abans— algunss’ho mereixen més. I pel que fa a l’apar-tat de Règim Intern una vegada fet l’in-ventari inicial és més fàcil controlar pos-teriorment el que falta a les dependèn-cies municipals, i així, després, per teniren compte els actes oficials no és exces-sivament complicat.

La regidoria d’Urbanisme ja és unaaltra cosa. S’ha d’anar amb peus deplom constantment. És una de les regi-dories on reps més pressions ja que moumolts diners. Però veure acabades lesobres que has iniciat et recompensasatisfactòriament.

També podríem parlar del poc margede decisió que té un regidor i del pocrecolzament que rep de part de l’admi-


Una aventura gratificadora i emocionant

CARME MASSOT

1953

ADMINISTRATIVA

JUNEDA

PRIMERA TINENT D’ALCALDE

CARME MASSOT DESCRIU

EL QUE REPRESENTA FORMAR PART

DEL GOVERN EN UNA POBLACIÓ

DE 3.000 HABITANTS.

DENUNCIA L’ÚS PARTIDISTA

QUE HAN HAGUT DE PATIR ALGUNS

AJUNTAMENTS DURANT MASSA ANYS

I LA DESCONFIANÇA DE

LES ADMINISTRACIONS SUPERIORS

RESPECTE EL PODER LOCAL.

nistració. Crec sincerament que, sabentque no s’arriba mai a l’extrem de ferautèntics disbarats en qüestions munici-pals, l’administració no hauria de dir res;si més no hauria de tenir en compte queels ajuntaments ja s’han fet grans i quepodrien confiar una mica més en la sevaacció de govern.

Penso que s’ha fet un mal ús delsajuntaments en un sentit partidista.Aquesta és la impressió que en tinc delmeu ja que hem trobat moltes coses pen-dents de 10 i 14 anys enrere sense solu-cionar. En canvi, s’han solventat algunsproblemes personals; és a dir, si estàsamb mi no tens problemes i si no segui-rem els tràmits que marca la legislació.Això en els municipis on s’ha canviat degovern t’ho posen molt difícil perquè tuapliques la llei i el primer que et diuen ésque abans això no passava, i resulta moltdifícil dir que en alguns casos s’havia vul-nerat la llei.

Suposo que de vivències en podríemexplicar un bon grapat, però jo em quedoamb les positives, amb tot allò que he fetdes de l’equip de govern i, sobretot, ambles relacions humanes que aquesta expe-riència m’ha permès de conèixer. I no vol-dria acabar sense agrair a tota la gent deld’ERC de Juneda que m’ha donat suporten totes les decisions compromeses que

he hagut de prendre i que, en algunscasos, no han estat precisament popu-lars.


Ja diuen els manuals que, de totesles accions de la persona, l’activitat cul-tural és la que més pot ajudar-nos a de-senvolupar la consciència individual i,també, la col·lectiva. Com a eina de rea-lització personal, la cultura és vehicle deconeixement, creativitat i capacitat críti-ca: ens fa més lliures. I com a eina d'i-dentitat col·lectiva, la cultura dóna perso-nalitat als pobles i, en un context de mul-ticulturalitat, fomenta la integració i lacohesió social.

La cultura, doncs, és important o pas-sa per ser-ho. Perquè en el dia a dia delsmunicipis sovint hi ha la temptació d’en-taforar-hi les més diverses propostes. Iés que, ben mirat, tot ho és de cultural.Tantes propostes i, alhora, tan diverses,ens aboquen a la cèlebre màxima segonsla qual, les necessitats són elevades i,en canvi, els recursos dels que es dispo-sa són limitats. O molt limitats.

L’experiència de Manresa arrenca de1995. El nou equip de govern hi vam tro-bar un dèficit superior als 1.000 MPTA iuna organització deficient. En aquest pa-norama, la cultura era la parenta pobra,un escenari que probablement pot coinci-dir amb el de molts altres municipis delpaís. I, encara més, que en el cas deManresa havia conegut dues experièn-cies prèvies de gestió cultural ben dife-

rents. Així, els primers vuit anys d’ajunta-ments democràtics amb govern socialis-ta van reunir un molt bon equip tècnicperò, carregats de raó i convençuts comn’estaven, aplicaren criteris de caràcterdirigista sense cercar cap mena de com-plicitat amb el teixit local. La respostavan ser vuit anys de govern convergentsota la màxima del «deixar fer i deixarpassar» amb l’excusa de retornar prota-gonisme a l’associacionisme local.

Calia doncs una primera tasca impor-tant, i era la de guanyar complicitats. Elprimer mig any de mandat el vam desti-nar al debat i la pluja d’idees mitjançantuna Comissió per al Pla d’EquipamentsCulturals de Manresa de resultats esti-mulants i ambiciosos. I que tenia la virtutafegida de plantejar unes demandes or-denades des de l’altaveu que suposauna comissió ciutadana. Després, i demanera immediata, la creació del ConsellMunicipal de Cultura establia un espai detrobada regular entre entitats i adminis-tració i consensuava els objectius teòricsdel que fou un primer pla d’actuació mu-nicipal, el Pla Director d’Objectius (PDOManresa 1996-1999).

La cultura, doncs, esdevenia una einabàsica per tal de desenvolupar Manresacom a «ciutat del coneixement». Com a lí-nies bàsiques de treball ens proposàvem


Per moure la cultura, no tot són diners

RAMON FONTDEVILA

1961

PROFESSOR


MANRESA

SEGON TINENT D’ALCALDE

RAMON FONTDEVILA PARTEIX DEL CAS

DE LA SEVA CIUTAT PER A IL·LUSTRAR

LA NECESSÀRIA VINCULACIÓ ENTRE

LES POLÍTIQUES DE DINAMITZACIÓ

CULTURAL I EL TEIXIT ASSOCIATIU

LOCAL.

un important esforç inversor en equipa-ments bàsics, i que hem realitzat els dar-rers anys, tenint en compte que en elnostre cas els equipaments i serveis cul-turals de la ciutat tenen també una fortadimensió comarcal. Al costat de les inver-sions, però, vam consensuar també apro-fundir tres objectius: l’arrelament al país;la igualtat per a les persones i la partici-pació ciutadana.

Ja avanço que, amb tot això, la gestiócontinua essent complicada. I que pertransformar segons quin panorama nosempre n’hi ha prou amb el diàleg, laimaginació i la recerca de complicitats.Tot amb tot, també sobre els recursoseconòmics es produeix una lenta evolu-ció: de les subvencions s’arriba als con-venis que vol dir a la definició d’objectiuscompartits. I a la racionalització de ladespesa. Convenis per a la convocatòriade premis artístics, per a la difusió de lessardanes, per a l’edició de monografieslocals. I en l’àmbit festiu, des de l’exem-ple de l’Associació Manresa de Festa,nous convenis per a la Fira Medieval o laFira d’Espectacles d’Arrel Tradicionalque, d’acord amb la Generalitat, al capdels anys involucra gairebé totes les enti-tats de cultura popular. D’aquests exem-ples de concertació amb l’associacionis-me cal destacar els que des de 1992 fan

referència a la programació estable d’es-pectacles, amb el suport de la FundacióCaixa de Manresa: els cicles de músicaamb l’Orfeó o amb Bloc, els espectaclesinfantils amb Rialles o el cinema mit-jançant Cine-club. Pel que fa al teatre, elsminsos resultats fins el 1995 permetienreplantejar-ne la gestió. Així, una nova en-titat —el Galliner— recollia el repte de laprogramació estable de teatre i dansades de la fórmula del voluntariat. Peròamb un objectiu que depassava la progra-mació estricta: calia arribar a nous pú-blics, fidelitzar-los i, encara, proposar-seun nou teatre per a la ciutat, el Kursaal.

I bé, els resultats han estat esplèn-dids al llarg de set anys. Descomptantels moments extraordinaris, l’evoluciósostinguda es comprèn davant les xifres:

u 1995, 18 espectacles / 18 ses-sions, 4.298 espectadors, 6 MPTA sub-vencionades sobre un moviment de 10,8MPTA.

u 2001, 20 espectacles / 45 ses-sions, 21.043 assistents, 8 MPTA subven-cionades sobre un moviment de 44 MPTA.

Acabo. La fórmula de la concertacióamb voluntariat no és definitiva ni exemp-ta de problemes, ho deia abans. Cal re-pensar-la sovint i exigeix un diàleg perma-nent, compartir els criteris bàsics i unaelevada disponibilitat per al treball en co-


mú. I també, des de l’àmbit polític, unacerta renúncia a l’habitual exercici delpoder, que tampoc vol dir dimitir-ne.Perquè, fet i fet, la corresponsabilitat im-plica transferir poder i, en canvi, obliga aconservar la responsabilitat, que és lafont de l’encàrrec polític.

La dinamització cultural és possibledoncs. A la mida de cada municipi, ésclar: no hi ha una recepta universal. Peròés evident que un dels ingredients bàsicspassa per generar complicitats. I, malgratel títol, també acaba per necessitar ma-jors recursos, és clar, però això ja va sor-tint. Altrament les expectatives creadesgenerarien una frustració profunda i aManresa, de moment, a mesura que hemguanyat resultats també hem guanyatrecursos i inversions. I fins i tot autoesti-ma, que no és poca cosa: voleu creureque a les enquestes biennals de 1997,1999 i 2001, la Cultura ha estat el ser-vei municipal que més valoren els man-resans? L’exercici, doncs, ha valgut lapena.


La Regidoria de Promoció Econòmicaha estat, com a resultat de la incorpora-ció d’ERC al govern de Montgat desprésde les darreres eleccions municipals,una de les apostes més fortes que he fetcom a regidor per a aquest mandat. Amés, vaig assumir també, com a únicelecte d’ERC, les regidories de Cultura iRelacions Ciutadanes.

Afirmar que Promoció Econòmica era,la legislatura anterior, un apèndix resi-dual de l’àrea de Serveis Socials no escap exageració. Es tractava d’un espai

amb un potencial enorme, abandonat ideixant a criteri de la tècnica —even-tual— totes les accions i polítiques. No-més s’impulsaven, per la manca de mit-jans i directrius clares, accions aïllades ibuides de qualsevol mena d’intenció icontingut. Entre d’altres canvis, enaquesta legislatura s’han redefinit els es-pais de treball, s’han fixat els objectius aacomplir i s’han adoptat conceptes comcoherència, implicació, convenciment i,especialment, autoavaluació del Pla deNavegació del mandat:


Cuidant del teixit econòmic

JOSEP MANEL ABAD

1966

COMERCIAL

MONTGAT

REGIDOR

JOSEP MANEL ABAD LAMENTA

LA MANCA DE NOTORIETAT

QUE PATEIX SOVINT L’ÀREA

DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

I APOSTA PER EXPLOTAR A FONS

LA SEVA IMMENSA POTENCIALITAT.

Augmentarla integració a la vida

econòmica activa

Millora de la imatgede Montgat per tald’aconseguir unamajor projecció

del municipi

Promoure sectorsd’activitat emergenti de futur generadorsd’activitat i d’ocupació

d’interès local

Desenvoluparun teixit econòmic i socialsobre la base d’una majoridentificació de la poblacióamb la ciutat promovent

el dinamisme sociali cultural

Manteniment i millorad’un teixit empresarialequilibrat i actualitzat

L’avaluació política és molt positivaper la superació amb escreix dels objec-tius fixats. Des del 2001, a més d’aplicarel pla estratègic vam voler treballar ambuna nova metodologia que es basava entres pilars: treballar de forma integral;promoure el diàleg i la participació i millo-rar la imatge i la comunicació. A més, enshem plantejat treballar amb les novestecnologies de la informació com a einamolt important per fer el que podríem de-nominar city-marketing i també hem prio-ritzat millorar la tasca realitzada resultatde l’aplicació del sistema de qualitat ISO9001:2000 que hem començat a treba-llar enguany. M’extendré una mica sobreaquesta nova metodologia:

u Treballar de forma integral Les accions realitzades responen a

més d’un objectiu i a més d’una línia es-tratègica. Això significa optimitzar els re-cursos humans i econòmics per l’aplica-ció de les polítiques de promoció local.Durant el 2002 hem intentat potenciarels projectes que treballin més d’una lí-nia estratègica com ha estat la campa-nya de promoció local de l’àlbum Imatgesper la Memòria o amb l’edició del Butlletíde Promoció Econòmica El Mirador.

Les tres regidories d’ERC es gestio-nen en un projecte comú. Les àrees deCultura, Relacions Ciutadanes i Promoció

Econòmica han presentat, doncs, ac-cions integrades (mostra d’això és el fulloficial que hi ha de les tres regidories, otambé la segona edició del Festival decirc de Montgat Curtcirckit. Aquesta inte-gració ha prioritzat el fet de treballar desde la iniciativa social i la implicació delsagents socioeconòmics afectats (co-merç, empresa, emprenedors, entitats iciutadans).

u Promoure el diàleg i la participació Hem treballat per potenciar la iniciati-

va dels agents socioeconòmics locals, ique totes les accions responguin al cicled’estudiar les necessitats, implicar alsagents socials, i actuar. Aquesta manerade treballar moltes vegades significa queels ritmes són més lents perquè es res-pecta el cicle d’una demanda real i senti-da dels agents implicats. També suposaque s’ha de treballar per la sensibilitza-ció i explicació de la realitat social i eco-nòmica del municipi abans de fer qualse-vol actuació.

Aquesta és, a grans trets, l’àrea mu-nicipal de Promoció Econòmica, un campdesconegut que, si se saben explotar,ofereix moltes possibilitats i que ERC al’Ajuntament de Montgat ha mirat de di-namitzar a fons.


En la política en general, i en la d’àm-bit municipal en particular, l’important ésfer una diagnosi prèvia de la situació i, apartir d’aquí, traçar el pla d’actuació cor-responent. Aquest és el mètode que heseguit en l’acció municipal des que sócalcalde de Puigcerdà. El primer cop queem van donar la confiança per a ser alcal-de els d’ERC només érem tres regidorsde tretze. Per tant, si tenia por de perdrela confiança de la majoria del ple haguésquedat neutralitzat. De manera que, jun-tament amb el meu equip, vàrem intentaraplicar la teràpia que consideràvem ade-quada per a Puigcerdà. Poc a poc vamanar vencent tots els obstacles i paranysque ens posava la realitat i els altresgrups polítics. Teníem molt clar que Puig-cerdà estava mancat de serveis públics.Els anys 1980 els ajuntaments van aug-mentar els seus recursos. Molts poblesde Catalunya van aprofitar per a crearserveis públics, millorar parcs de bom-bers, arranjar carrers, fer equipaments...Puigcerdà, però, va perdre aquella opor-tunitat. Ens trobàvem amb una poblacióque, si volia mantenir la seva capitalitatcomarcal —en una comarca dividida endos estats diferents i en dues circums-cripcions provincials diferents—, haviade donar serveis als ciutadans.

Voldria parlar de tres coses que m’ha

agradat solucionar com a alcalde: la resi-dència d’avis, la guarderia dels infants ila mobilitat.

u La Residència d’avisEls ciutadans són persones. I vàrem

entendre que els ancians havien de gau-dir d’una especial atenció. I així vàremposar-nos en marxa per fer una residèn-cia. Vàrem tardar dos anys a executar elprojecte. Primer vam haver de buscar unterreny adient, desenvolupant un pla ur-banístic que estava paralitzat, quedar-nos la part que ens corresponia per aequipaments i després estudiar com fi-nançàvem el servei. Un estudi econòmicencarregat per l’Hospital de Puigcerdà,va determinar que podíem amortitzar elservei, malgrat les crítiques de l’oposi-ció, que ens deia que esperéssim que laGeneralitat pagués. L’oposició va haverde votar-hi favorablement a conseqüènciade la pressió popular. La Residència, fi-nalment, la va pagar, amb l’aval de l’Ajun-tament, la Fundació privada de l’Hospitalde Puigcerdà, de la qual l’alcalde n’éspresident nat.

La residència era un anhel per a mol-ta gent. Tothom en parlava, però ningú nocreia que es fes. La Generalitat tenia pre-vist ampliar-ne una altra a un poble veíperò entenien que no calia fer-ne una denova, i menys a Puigcerdà. Ens vam ha-


Fer la diagnosi i després actuar

JOAN CARRETERO

1955

METGE

PUIGCERDÀ

ALCALDE

JOAN CARRETERO EXEMPLIFICA EN

TRES INICIATIVES MUNICIPALS QUE HA

DUT A TERME EL SEU GOVERN

—EN EL CAMP DE LA GERIATRIA, LES

LLARS D’INFANTS I LA MOBILITAT—,

LA CAPACITAT DELS AJUNTAMENTS

PER DINAMITZAR LA VIDA LOCAL.

ver d’espavilar. És una de les obres deles quals estic mes orgullós. Avui s’hiatenen 107 avis malalts, hi treballenunes 50 persones, directament i indirec-ta, i el benefici d’explotació és positiu.Hem deixat una obra que quedarà permolts anys.

u Llar d’infantsLa llar d’infants ha estat un projecte

emblemàtic. Puigcerdà tenia un localmolt vell on hi havia instal·lada una guar-deria que, més que això, semblava unparc infantil. Era antiga i incomplia lesmesures mínimes de seguretat. Vam de-cidir que la millor manera d’ajudar la gentjove a tenir fills i així assegurar un futural municipi era construir una nova guar-deria. El projecte vam pensar-lo perquè,si disminuïa la població infantil, tal comes vaticinava, poguéssim transformar elvell local en algun altre tipus d’equipa-ment públic. Vam trobar una nova ubica-ció al costat de les escoles públiques.També vam voler que la nova guarderias’adaptés bé als horaris de treball delspares per tal de facilitar la bona inserciólaboral de la gent —l’horari és de 8 delmatí a les 8 del vespre. És la nostramanera de tirar endavant la nostra políti-ca natalista i igualitària. Avui la guarderiase’ns ha quedat petita, tot i haver-hi ofer-ta privada i per això n’hem fet una de

més petita al voltant del llac de Puigcer-dà. La natalitat a Puigcerdà continua aug-mentant, cosa que ha fet que en pocmenys de dos anys la població hagi cres-cut en 1.000 habitants més.

uMobilitatAquest mandat ens hem centrat molt

més en la mobilitat. A Puigcerdà, tradi-cionalment hem tingut un problema greude mobilitat, provocat pel desnivell que hiha entre els barris situats a sota al puigi els situats a dalt, sobretot els caps desetmana, quan la població es multiplicaper 5. La nostra intenció és poder peato-nalitzar tot el centre, però hem de tenirbons accessos des de l’exterior. Per re-soldre el problema de la mobilitat neces-sitem més d’una fase. Ara estem a la pri-mera en la qual cal resoldre la milloradels accessos i trobar espais per apar-caments. De manera que hem començatpel següent:

1. Construcció de 250 places de pàr-quing soterrat i plaça del Call.

2. Construcció de 100 places de pàr-quing i plaça del davant de les escoles.(encara no li hem posat nom, ja queabans no existia, era un hort particular).

3. Construcció del Funicular de Puig-cerdà (80 metres de desnivell). Es tractad’un projecte històric de Puigcerdà desde fa molt temps. Els veïns del barri de


l’estació havien volgut buscar un sistemaper a superar el gran desnivell que hi haentre el centre històric i comercial dePuigcerdà i la seva residència. Algun veífins i tot m’ha donat els noms de perso-nes que fa 100 anys ja meditaven la ma-nera de col·locar-hi un ascensor i/o un fu-nicular.

4. Millora i acondicionament de l’a-vinguda de Catalunya (hi accedeix el 80%del trànsit de Puigcerdà).

El primer i el segon projecte ja estanacabats. El tercer ha d’acabar-se a finald’any i el quart l’haurem de fer per trams.Ja n’hem fet algun i el meu desig seriatenir-ho acabat aquesta legislatura.

La segona fase consistirà a recuperarels espais perquè la gent pugui caminar,llegir o contemplar el paisatge. Hem co-mençat a recuperar racons que estavenplens de cotxes fent-los peatonals i aco-llidors.

Crec que treballant en aquests tresàmbits hem satisfet el conjunt de la po-blació. I això, com a alcalde, és altamentsatisfactori.


Les competències que marca la legis-lació vigent per a les regidories d’ense-nyament són escasses i amb poc margede maniobra fàctica. Si ens limitéssimúnicament a intervencions referents almanteniment dels centres escolars pocacosa podríem dir, ja que les avaries i re-paracions corresponents no són unaqüestió d’interès. Ara bé, les regidoriesd’ensenyament, enteses com regidoriesd’educació tenen un potencial d’actuacióenorme, perquè l’activitat educativaabraça molts àmbits i molt diversos.

Els programes que des de la regidorias’impulsen abasten tota la ciutadania,des dels primers anys de vida amb la cre-ació de la xarxa municipal d’escolesbressol fins als cursos de formació conti-nuada de 3r grau, passant per programesadreçats als nois i noies de primària o desecundària, sense deixar de banda l’en-senyament d’adults. Ens centraremnomés en l’actuació municipal específicaadreçada als més petits i en el programade mediació cultural, pel que té de nove-dós.

En fer-nos càrrec de la regidoria d’En-senyament ens vam trobar que a Reus nohi havia cap escola bressol municipal; elsector comptava amb quinze llars d’in-fants (una de pública, quatre de subven-cionades i deu de privades), estava total-

ment desestructurat i cadascú treballavacom millor sabia a partir de la bona pre-disposició dels professionals. L’Ajunta-ment hi partícipava subvencionant la ne-teja de dues llars i no es qüestionava leslínies pedagògiques.

El primer que vam fer va ser encarre-gar un estudi extern que ens aportés qui-nes eren les necessitats reals de lesfamílies amb fills de 0 a 3 anys sobre ununivers de 500 famílies i quina era l’ofer-ta de les llars d’infants autoritzades perla Generalitat de Catalunya al municipi.Paral·lelament vam reclamar l’assumpcióde competències delegades en matèriade preinscripció i matriculació d’alumnesen les llars d’infants sostingudes ambfons públics (un total de sis centres edu-catius) i vam crear la primera llar munici-pal. L’objectiu era garantir el procés d’i-gualtat d’oportunitats establint els matei-xos criteris per a totes sis llars, comptantdes del començament amb la col·labora-ció de l’Equip d’Assessorament Psicope-dagògic, la qual cosa ens ha permès de-tectar des dels quatre mesos tots elsnens i nenes amb necessitats educati-ves.

Amb el nom de La Ginesta hem creatun centre municipal d’educació infantilde 1r cicle amb l’objectiu bàsic de vetllarper la coeducació, la diversitat, la inte-


La ciutat, nucli educador

EMPAR PONT

1957

PROFESSORA


REUS

PRIMERA TINENT D’ALCALDE

EMPAR PONT S’ENDINSA EN EL

COMPROMÍS DELS AJUNTAMENTS

AMB EL MÓN DE L’EDUCACIÓ.

AMB AMBICIÓ I IMAGINACIÓ,

I MÉS ENLLÀ DE QÜESTIONS

COMPETENCIALS, DEMOSTRA

QUE ES TRACTA D’UN ÀMBIT PLE

DE POSSIBILITATS

PER A L’ACTUACIÓ MUNICIPAL.

gració i el desenvolupament integral delsnens i nenes de 0 a 3 anys; està gestio-nat de forma indirecta per la FASS (Fun-dació Assistencial Sanitària i Social, quepertany al grup SAGESSA) en tot el quefa referència a personal, edifici i material,però la Regidoria es reserva les direc-trius en matèria pedagògica i d’organitza-ció escolar. La Ginesta ofereix l’horari ti-pus escolar que marca el Departamentd’Ensenyament de 9 a 12 i de 3 a 5, peròel centre està obert de 8 del matí a 7 dela tarda, perquè els pares puguin establirl’horari més convenient a les seves ne-cessitats i les dels infants amb l’asses-sorament dels docents.

Cada cop es fa més palesa la neces-sitat que els professionals intervinguinen els primers anys de la vida dels in-fants, tant per atendre els nens i les ne-nes com per desangoixar els pares i lesmares, ja que actualment la criança delsfills, en molts casos, es fa de maneraaïllada sense el suport de parents queels podrien assessorar, com havia pas-sat tradicionalment. Per aquests motiuscal que les administracions omplin elsbuits que les transformacions socialsvan deixant, tant en matèria assistencialcom en qüestions educatives, i enaquest assumpte hi tenen molt a dir lesadministracions locals. En aquest sentit,

a Reus estem treballant en el disseny delCentre Integral d’Atenció a la Petita Infàn-cia Mas Pintat. Es pretén que aquest cen-tre esdevingui el punt de referència delmodel educatiu que l’Ajuntament està im-pulsant i de la Xarxa d’Atenció a la PetitaInfància del municipi de Reus, de maneraque es doni resposta específica i dife-renciada a les diverses i canviants neces-sitats que sorgeixen en una família du-rant els tres primers anys de vida de l’in-fant.

Quant a l’ensenyament primari i se-cundari, a Reus hem primat com a objec-tiu general promocionar l’ensenyamentpúblic. Per a això cal valdre’s de fortescampanyes de promoció, tant pel que faa la preinscripció com pel que fa a l’ela-boració de guies dels centres públics dela ciutat.

Les escoles, com a edificis munici-pals, sovint estan infravalorades, ja quenomés tenen una funcionalitat real en elperíode estricte del curs acadèmic i enl’horari escolar. Entenem els centres es-colars com un pol dinamitzador de la se-va zona. Per tant, és important utilitzar-les per a activitats diverses i alhora fo-mentar que aquestes activitats extraes-colars vagin adreçades a tots els nens inenes de la població i no únicament a l’a-lumnat que pertoca a aquell centre. En


aquest sentit hem impulsat l’organitzacióde sis casals d’estiu en sengles escoles,distribuïts de manera geogràfica per totala ciutat, que aporten solucions a la pro-blemàtica del lleure durant les vacancesd’estiu.

Al cap i a la fi, moltes d’aquestesqüestions responen a una mateixa idea:l’educació i l’ensenyament han de serquelcom que es materialitzi en tots elsaspectes de la vida ciutadana, no ha dequedar estancada a les aules. Cal enten-dre la ciutat com un nucli educador, ambmoltes potencialitats pedagògiques.L’existència d’un teixit social receptiu aaquest plantejament en facilita l’accepta-ció i, per tant, fa que sigui més còmodetreballar en aquesta línia. Així, s’ha dut aterme el projecte «Reus, ciutat educado-ra», en què diversos grups de participa-ció de tots els sectors implicats van tre-ballar per elaborar un document amb lespropostes que es van recollir durant eldebat, el Projecte Educatiu de Ciutat.

D’aquesta iniciativa deriva el progra-ma Infants Ciutadans, que respon a laidea que tots els nens i les nenes sónmembres de la societat que han de tenirels seus òrgans de representació i de de-bat.

Reus és una ciutat que participa de lavinguda de persones immigrants d’arreu

del món. La interacció entre els autòc-tons i els nouvinguts sovint és difícil icomplicada, i els ajuntaments han defacilitar les eines necessàries perquè lacomunicació sigui possible. La bona es-colarització d’aquests infants és un ele-ment clau per a una bona integració d’a-questes famílies i actua com un elementpreventiu de possibles conflictes socials.Per això des de fa dos cursos hem ende-gat un programa de mediació cultural. Elprograma disposa de tres mediadoresmagribines, una de les quals està adscri-ta a la regidoria.

En resum es fa un treball comunitariamb els equips docents dels centres, lesfamílies, els serveis socials municipals ialtres serveis educatius i equips de me-diació de la ciutat. Tal com es pot veure,i en molt diferents àmbits, les actuacionsen relació amb l’Ensenyament no es po-den concebre com a quelcom aïllat, sinóque formen part de tota la xarxa munici-pal i, per tant, participa i ha de ser parti-cipada per altres serveis amb l’objectiude confegir una autèntica política d’edu-cació integral.


La ciutat és i ha de ser un producted’idees polítiques, i no una elaboracióque s’esgoti en les qüestions tècniques.Per tant, cal endegar un procés, perma-nent en el temps, en què la participacióciutadana i, evidentment, els represen-tants electes n’assumeixin el lideratge.Així, la política és el pilar que determinaels criteris fonamentals dels quals par-teix l’urbanisme. En el moment actual lesciutats han deixat de ser construccionsestanques i anònimes per esdevenir, diaa dia, espais de relació i de cohesió, quepermetin un punt de trobada de les per-sones, en aspectes diversos i en esferescompartides. És en aquest marc en quèl’urbanisme, com a disciplina, ha d’aban-donar el seu lloc impermeable i ha de sersusceptible a les aportacions que prove-nen d’altres camps d’actuació. Com aconseqüència d’aquesta premissa inicials’aborda la qüestió que l’urbanisme nos’esgota en l’elaboració de catàlegs dedrets i deures dels propietaris o bé en laclassificació i la qualificació del sòl. Elplanejament urbanístic s’ha d’entendrecom el punt de partida perquè aquestaconcepció derivi en un projecte de ciutatampli i constant, el qual ha de ser el prin-cipi bàsic per dur a terme una bona ges-tió urbanística municipal.

És qüestió, doncs, de treballar amb

aquesta idea de projecte de ciutat, a par-tir d’una seqüència d’idees i de planteja-ments derivats, d’una banda, de la carac-terització programàtica que ens ha donatel model de les accions estratègiques i,de l’altra, de projectes parcials —elsanomenats projectes urbans. En aquestprocés hi han de treballar els diversosactors, amb qualitat i amb solvència tèc-nica, i cal que s’estableixin uns objectiusespecífics al llarg del temps. Aquest plan-tejament cal fer-lo sempre a partir delconvenciment que l’urbanisme no es limi-ta a elaborar el plantejament urbanístic.

Per entendre la filosofia del projectede ciutat s’han de tenir en compte diver-ses qüestions. S’ha de partir del fet quemai no es pot tenir el dibuix urbanístictancat, ja que les actuacions s’efectuenen funció de les demandes puntuals i deles transformacions que les accions an-teriors comporten. Les problemàtiquesde la forma urbana són molt importants,tant en la nova expansió com en la re-construcció de la ciutat. No es tracta so-lament de qüestions estètiques o de sim-ple visualització figurativa, sinó de laconstrucció d’estructures físiques queacabaran esdevenint estructures socials.

El projecte de ciutat ha de ser liderati tutelat per les institucions i els organis-mes públics, de manera que es garantei-


Política urbanística i projecte de ciutat

JORDI BERGADÀ

1958

ARQUITECTE

REUS

REGIDOR

JORDI BERGADÀ REFLEXIONA

SOBRE EL PAPER DE L’URBANISME

COM A PART CENTRAL

DE LES POLÍTIQUES QUE DEFINEIXEN

UN PROJECTE DE CIUTAT.

L’URBANISME TÉ UN CARÀCTER

TRANSVERSAL QUE VA MOLT

MÉS ENLLÀ DE LA SIMPLE

ELABORACIÓ DEL PLANEJAMENT.

xi la construcció d’elements d’identitat ide qualitat que actuïn com a referents dela col·lectivitat. La ciutat s’ha de veurecom a estructura física, a la qual se su-ma el component social. És, doncs, unabarreja d’espais, d’arquitectura i de teixitsocial. I el resultat cristal·litza i dóna llocal valor d’ús dels espais públics, delsquals podem gaudir, de manera que s’es-tructuri la ciutadania i les seves activi-tats. Per tant, el lideratge públic és evi-dent i necessari: suposa la garantia delcaràcter referencial de la ciutat. I aques-ta part pública ha de trobar, determinar iimpulsar els mecanismes de complicitatnecessaris amb l’activitat privada. La pe-dagogia de l’espai urbà com a bé col·lec-tiu i la qualitat de la construcció de la ciu-tat és un dels grans reptes de la ciutatcontemporània. Cal assumir-ho i adoptarles estratègies necessàries: complicitatamb la ciutadania mitjançant estímulspositius i una evident col·laboració entreel sector públic i el privat. De fet, el ven-tall d’eines educatives és força ampli, pe-rò se n’ha de fer especial ressò perquèels ciutadans i les ciutadanes siguin par-tíceps directes d’aquesta transformacióconstant.

L’impuls públic d’aquest projecte deciutat ha d’anar sempre en la línia delmodel urbanístic que hem heretat. La cul-

tura mediterrània abraça moltes esferes imolt diverses, i la concepció de la ciutatestà marcada per aquest llegat històric icultural. La polis ha de transformar-se enfunció de les exigències del moment, pe-rò ha de ser ciutat mediterrània, compac-ta i amb barreja d’usos. S’ha de vetllarperquè els espais públics esdevinguinàgores, àmbits d’interrelació ciutadana,referents del diàleg i de la comunicacióentre les persones.

Una bona mostra d’aquest planteja-ment es fa efectiva a Reus amb el pro-jecte del Centre del Pallol, en què la bar-reja d’usos és una evidència. En un espaieminentment cèntric de la ciutat s’hi haprojectat una àrea en què s’hi combinenresidències, comerços, equipaments...sempre vetllant per la compactació del’obra. Aquest ha d’esdevenir un nucli devida ciutadana, ubicat al bell mig de laciutat. Tal com estan fent moltes ciutatseuropees, es té la intenció de revitalitzarel nucli històric, sovint degradat i oblidat.Reus s’ha caracteritzat de sempre pelseu impuls comercial, i aquest tarannàs’ha recollit en aquest projecte. A més,s’ha volgut escapar del vitalisme centratúnicament en horaris comercials, iaquesta oportunitat l’ofereix la residèn-cia. Una zona residencial que combinaels espais més reduïts —amb pisos de


menys de 50 m2— amb els espais mésamplis, que combina els pisos destinatsa compra amb els destinats a lloguer i aprotecció oficial. I conjugant amb tot això,s’ha dissenyat una plaça que convidi aser una plataforma per a la relació entreels ciutadans i ciutadanes, que sigui unpunt de referència per a actes culturals ilúdics. Aquest projecte s’emmarca en lamés absoluta contemporaneïtat, donantprioritat a la modernitat i a la qualitat ar-quitectòniques, que alhora es combinaamb el nostre passat. És una eina quepermet visualitzar en un escenari idoni, elcor urbà, l’impuls emergent i innovadorque viu la ciutat. Les intervencions urba-nístiques han de permetre cristal·litzar lafilosofia de modernitat i de respecte queactua com a eix de política municipal. I,en aquest cas, aquestes condicions escompleixen abastament. Una obra d’a-quest caire, de 41.000 m2 construïts so-bre una superfície de 10.000 m2, ha detenir unes grans potencialitats i s’hi hande reflectir moltes expectatives. La con-cepció compactada de la ciutat mediter-rània permet que aquest desig esdevin-gui una realitat, i alhora es permet uncorrecte encaix amb la ciutat heretada.

Una altra de les prioritats en el plan-tejament d’aquest projecte de ciutat ésla recuperació del terme no urbanitzable.

Per a això, cal entendre la ciutat des d’unsentit global, sense limitacions al mernucli edificat. El potencial urbanístic i pai-satgístic de les zones no urbanitzadespot ser enorme i pot col·laborar en la tas-ca d’identificació del territori.

Actuar en matèria urbanística, doncs,representa superar els estereotips ques’han acomodat a intervencions puntualsi amb poca visió de continuïtat. És una deles plataformes en què es poden mate-rialitzar més les intencions polítiques i deservei als ciutadans i ciutadanes.


Al llarg dels darrers 50 anys, la vallde Ribes ha perdut un 50% de la pobla-ció. Aquest era un problema fonamental,ja que la millor inversió que es feia desde les famílies i des del territori, que ésl’educació dels fills, no retornava mai.Per aquest motiu, des de la responsabili-tat que representa el fet que estem obli-gats a intentar solucionar problemes es-tructurals de fons, ens vam plantejar unasolució a aquest problema endèmic, ques’ha accelerat en els darrers temps ambl’accés a la universalització de l’ensenya-ment. Aquest fenomen ja ens va portar,en el seu moment, a preocupar-nos de lacontinuïtat de l’oferta d’Educació Secun-dària Obligatòria (ESO) del municipi, quees veia afectada per la progressiva pèr-dua de població, i perillava la seva matei-xa existència. Era evident que, si el pro-cés continuava com era previsible, enpoc temps perdríem l’ESO, amb les con-seqüències nefastes que això comporta,ja que a partir d’aquell moment, la pèr-dua per al poble semblava pràcticamentirreversible. Per mantenir l’ESO, vam pre-sentar una proposta específica perquè lagent vingués a viure al poble, que no s’hapresentat enlloc més de l’Estat: una ESOdedicada a l’esquí de competició peratraure població escolar de fora de lavall. Vam signar un conveni amb Vall de

Núria, l’Escola d’Esquí de Núria, l’Asso-ciació de Pares d’Alumnes, el personaldocent, el Consell Comarcal del Ripollès,la Federació Catalana d’Esquí, el Clubd’Esquí Fontalba i el Departament d’En-senyament. Va ser un èxit absolut, fins alpunt que enguany hem hagut de dir queno a peticions de persones de fora delmunicipi.

En la mateixa línia, el projecte pilot decentre de teletreball, endegat ja fa cincanys, va sortir com a resposta a les ne-cessitats abans plantejades. De les con-verses amb Francesc Solà, gerent ales-hores de la UPC, va sorgir la idea d’enca-bir un projecte de teletreball específic perla vall de Ribes en el marc del llavors inci-pient Pla Estratègic per a la Societat dela Informació. El projecte constava detres bases fonamentals. La primera erala connectivitat de la vall de Ribes ambl’exterior, que assegurés una veritableigualtat d’oportunitats amb la resta dezones més poblades. Això representavaun esforç tecnològic per part de l’opera-dor existent (Telefònica), que va reeixiramb la firma d’un conveni de gratuïtat dela connexió i l’accés a les tecnologiespunta. La segona contemplava un projec-te d’interconnectivitat amb banda amplaentre tots els pobles, nuclis agregats imasies de tota la vall. D’aquesta mane-


Noves tecnologies, (nova) vida lluny de les ciutats

PERE VIGO

1952

RIBES DE FRESER

ALCALDE

PERE VIGO EXPLICA LA LLUITA

D’UN MUNICIPI DE MUNTANYA

COM EL SEU CONTRA

LA DESPOBLACIÓ, CENTRANT-SE,

MOLT ESPECIALMENT,

EN LA POTENCIACIÓ

DEL TELETREBALL.

ra, es pretenia crear una xarxa pròpia detelecomunicacions, que permetés la se-va utilització per a la recuperació de patri-moni arquitectònic, l’estalvi de costos,l’accés universal, projectes administra-tius propis, circulació de continguts i fo-ment de la microempresa arreu de la vall.La tercera base, finalment, que en aquellmoment va representar una innovació anivell europeu, era la creació d’un centremultifuncional amb tres espais bàsics,que coincidien amb els tres estatges del’edifici projectat. El primer estatge supo-sava l’accés al concepte lúdic de la so-cietat de la informació: biblioteca, ciber-cafè, exposicions multimèdia, activitatsculturals diverses... El segon estatge eraun espai multidisciplinar encaminat a laformació específica i continuada, a l’or-ganització de congressos i a l’alfabetitza-ció de la població autòctona en les novestecnologies. El tercer estatge estava con-format per espais dedicats a la microem-presa, el box de teletreball, el treball enxarxa, els nous filons d’ocupació... Els re-sultats van ser sorprenentment positius.De les respostes que van arribar vam po-der conèixer quins eren els dèficits i lesmancances per tal que el centre de recur-sos sintonitzés amb les necessitats exis-tents. D’altra banda, el coneixement deles patologies pròpies del teletreballador

(manca de suport, propensió a no discri-minar l’àmbit familiar de l’àmbit de tre-ball...) ens van fer pensar en el telecen-tre com a espai idoni per a la seva socia-lització. També érem conscients queaquest nou espai a la nostra vila havia deservir de centre de recursos i formació al’escola, les associacions, l’administra-ció i per a la promoció econòmica públi-ca. Per nosaltres era molt important, lo-gísticament, quedar com a referents d’unprojecte innovador i vanguardista a l’horade reequilibrar el que anomenem el rere-país. I tant ha estat així, que l’hem hagutd’anar a explicar a llocs tan poc habitualscom Alemanya i Dinamarca. 80 ajunta-ments, consells comarcals, secretarisd’Estat, institucions, partits polítics, i to-ta mena de gent interessada en el desen-volupament social de la societat del co-neixement l’han vingut a conèixer. Aques-ta és una mostra dels bons resultats queha donat el projecte. I és que, per exem-ple, només durant el 2001 ja van passar12.000 persones pel Telecentre, ambuna mitjana de 30 persones diàries. Pelque fa a la iniciació en les noves tecno-logies, 290 persones diferents van assis-tir als diversos cursos. A més, gràcies atenir un punt d'enllaç de la UOC, 15alumnes més hi estan cursant estudis,una xifra que augmenta a l'estiu, mentre


que un consultor de la universitat teletre-balla des del propi centre. Així mateix,s'ha impulsat 3 empreses que ja funcio-nen actualment, mentre que 3 més estanen procés d'establiment. I tot plegat, jun-tament amb la coordinació de les dadesde treballadors potencials (359) i d'habi-tatges possibles (80), ha comportat l'em-padronament de 10 persones i hi ha 15famílies en seguiment.

El projecte pretén donar resposta ales problemàtiques que afecten molteszones de l'interior del país. S'ha cercatuna via innovadora que dóna resposta aldespoblament. Si el projecte continua de-senvolupant-se com ho ha fet en aquestsprimers anys, vistos els seus resultats ila tendència positiva actual, permetrà ga-rantir la viabilitat social i econòmica de lavall de Ribes.


Aquest és el segon mandat que ERCes troba al capdavant de l’Àrea de Joven-tut de l’Ajuntament de Roses. Amb unapoblació aproximada d’11.000 habitantsel 1995, actualment Roses compta ambmés de 14.000 persones empadrona-des, si bé el contingent humà es veu in-crementat fins a puntes de 120.000 per-sones durant l’agost. Tot i que l’Ajunta-ment, fins aleshores, havia dut a termeactuacions dins el camp de la joventut,es realitzaven sense mètode i de formamés o menys aïllada. La primera qüestióa resoldre fou la reestructuració de l’À-rea, bàsicament contractant un tècnicamb perfil de diplomat (en Educació So-cial o Magisteri), refent el punt d’infor-mació juvenil incorporant-hi la nova sec-ció de viatgeteca, i remodelant la funcio-nalitat del local municipal destinat al jo-vent, batejat en el seu dia com a Centred’Activitats Roses (CAR). Així mateix, vamposar ordre a la política de subvencionsa les entitats juvenils locals, aprovantanualment unes bases públiques per alseu atorgament, establint com a criterisel programa dut a terme durant l’any an-terior, el programa proposat per l’any encurs, la repercussió social i la col·labora-ció en actes públics. Es potencià l’asso-ciacionisme com a instrument formador icohesionador, facilitant-los suport mate-

rial i assessorament, i fomentant el con-tacte entre les diferents entitats. Amb eltemps les pròpies entitats s’han coordi-nat per mitjà d’una assemblea a la quel’Àrea de Joventut ha facilitat un espaique anem equipant.

Fruit de l’anàlisi transversal de l’acti-vitat municipal (Àrees de Joventut, Es-ports, Medi Ambient, Ensenyament, Fes-tes, Serveis Socials, Cultura i Urbanis-me) i l’establiment de nous objectius haestat el primer Pla Local de la Joventut deRoses 2001, redacció per al qual es con-vidà per a la seva elaboració, a més detècnics i agents socials involucrats, alspropis joves. Al Fòrum Jove es posaren adebat diferents qüestions del seu inte-rès, incidint de forma especial en el lleu-re i la participació juvenils. Tot i l’esforçque es va realitzar en la convocatòria, laparticipació juvenil no fou molt alta. Re-sumit per capítols, l’estructura del Pla Lo-cal és la següent: Polítiques educatives iculturals, Polítiques d’accés al món deltreball, Polítiques d’accés a l’habitatge,Polítiques de promoció de la salut i Parti-cipació democràtica. Celebrat el primerFòrum, l’abril de 2002 es va dur a termeel segon. A més de treballar continguts,intentarem augmentar la participaciódels i les joves.

Pel que fa a l’habitatge, els partici-


Polítiques de joventut, polítiques de futur

RAMON PUJOL

1967

ADVOCAT

ROSES

QUART TINENT D’ALCALDE

RAMON PUJOL VALORA

LES DIVERSES LÍNIES DE TREBALL

QUE HA IMPULSAT DES DE LES ÀREES

DE CULTURA I JOVENTUT,

POLÍTIQUES QUE TENEN

UN PAPER FONAMENTAL

PER AL MANTENIMENT

DE LA COHESIÓ SOCIAL.

pants del Fòrum Jove 2001 no el consi-deren com una qüestió prioritària. Tot iaixò, des de l’Ajuntament hem detectat ladificultat per a accedir a habitatge de llo-guer. Tot i disposar d’un gran nombred’habitatges (Roses és el segon municipide la província de Girona, amb més de26.000 unitats impositives d’IBI urbana),hi ha dificultats, sobretot per als joves,per a aconseguir un habitatge de lloguer.En aquest mateix àmbit cal destacar quela dinàmica de diferents ajuntaments dela comarca (La Jonquera, Castelló d’Em-púries, Vilafant i Roses, bàsicament) hafet cristal·litzar una política juvenil comar-cal, a la que s’hi ha sumat el Consell Co-marcal. Un resultat recent d’aquest feno-men ha estat la presentació del butlletíjove Portal Seixanta8 (fent al·lusió alsseixanta-vuit municipis de la comarca),com a òrgan de comunicació juvenild’àmbit comarcal.

També s’han pres mesures per a fo-mentar la formació de monitors en el lleu-re, atès que es detectà problemes a l’ho-ra de contractar monitors per als casalsmunicipals o per al Saló Infantil de Nadal.En aquest sentit els ajuntaments de Fi-gueres, Castelló d’Empúries i Roses co-organitzàrem, amb suport del Consell Co-marcal, un curs per a formar nous moni-tors. En aquest sentit, des de l’Ajunta-

ment s’han organitzat o s’ha donat su-port a l’organització de diferents cursosde formació, destinats a persones quebusquen feina, o bé per a treballadorsque volen millorar professionalment.D’entre aquests cursos val la pena es-mentar el curs de fusteria marítima queorganitzà l’Ajuntament i el Consell Co-marcal, aprofitant una convocatòria d’a-juts europeus, destinat especialment alsjoves. Vist l’èxit d’aquest curs, i atès quedes de l’Àrea de Cultura estem en tractesper tal d’obrir un equipament relacionatamb el mar al Far de Roses, s’ha inclòsen el projecte la instal·lació d’una escolataller.

Dins la població juvenil també hemdetectat en determinades ocasions situa-cions anomenades usualment com derisc social. En general es tracta de jovesque transgredeixen els estàndards delque s’estén tradicionalment per bonaconducta social —normalment més noisque no pas noies— amb poc interès pera continuar els estudis, sense edat legalper a poder incorporar-se al món laboral iamb un clima familiar no gaire positiu. Di-ferents casos s’ha tractat amb els ser-veis socials de l’Ajuntament arribant, enun cas extrem, a reforçar aquests ser-veis contractant una educadora de formatemporal.


Per tal de facilitar l’accés a la infor-mació, més enllà del Punt d’InformacióJuvenil, s’han promogut activitats d’ocialternatives, on s’aprofita per muntar al-gun taller informatiu. Així mateix s’hanrealitzat algunes xerrades sobre dife-rents problemàtiques juvenils (sexualitat,drogues, educació ambiental, educacióviària...). Recentment s’ha obert un con-curs per a la confecció d’una pàgina websobre joventut.

Resultat de l’agermanament signat el1999 amb la ciutat grega de Rodes, s’harealitzat recentment el primer intercanvijuvenil que organitza l’Ajuntament. En-guany se celebra la 6a edició del Febre-rock, una plataforma creada com a alta-veu de la música que es genera a la po-blació. En l’àmbit de la creació literària el1996 creàrem els Premis Juvenils de Li-teratura Cap Trencat (topònim del litoralrosinc) amb l’objectiu de fomentar l’inte-rès d’aquest segment de població vers laliteratura.


ERC va assumir la regidoria d’habitat-ge de l’Ajuntament de Rubí a finals del2000 fruit del pacte polític que va com-portar la nostra incorporació al govern.De llavors ençà hem redefinit la políticad’habitatge de Rubí, establint nous objec-tius i nous programes i deixant de fer ac-tivitats que no compartíem com a pròpiesd’una acció de govern en habitatge. Lapolítica d’habitatge ha de ser, per defini-ció, transversal i concertada pel que faals actors (conjunt dels poders públics) iper l’objecte, atès que implica polítiquesde sòl, fiscals, l’assistència social, la in-termediació no lucrativa...; territorialitza-da en la diagnosi de les necessitats, debaix a dalt, i ha de prioritzar el foment dellloguer, la rehabilitació i el rescat de lesplusvàlues de l’actuació pública per afa-vorir la constitució d’un parc públic.Aquest plantejament que entenem queés el que cal fer a nivell nacional, és elque hem aplicar a escala local.

Una bona manera de planificar és co-nèixer quina són les necessitats d’habi-tatge del municipi, i dins d’aquestes lesque requeriran una provisió pública, utilit-zant projeccions de creixement demogrà-fic, fenòmens migratoris, estructura derendes, curva d’envelliment de la pobla-ció, taxes d’ocupació dels habitatges... iprojectar els resultats sobre l’oferta dis-

ponible, en sòl urbà i urbanitzable, actua-litzant dades d’habitatges desocupats iles taxes de segona residència. El conei-xement de les variables esmentades per-met fer una bona política de sòl al serveide les mateixes i facilita la utilització delsinstruments previstos a la legislació ur-banística. En el cas de Rubí ha estat es-pecialment important tota vegada ques’han incorporat les reflexions de l’estudide necessitats als treballs de revisió delPla General als efectes que tinguessinuna adequada traducció en fase de pla-nejament que és sens dubte el momentmés oportú.

L’entrada d’ERC al govern ha suposatacabar amb la pràctica de vendre elsaprofitaments urbanístics per finançardespesa o necessitats de ciutat no vincu-lades a l’habitatge. Aquesta és una pràc-tica no només no recomanable si es volfer política d’habitatge, sinó legalmentcensurable. Així mateix, el fet de gover-nar ens ha permès impulsar una d’aque-lles previsions legals mai posades enmarxa als ajuntaments catalans com ésla creació de Patrimoni Municipal de Sòlde l’Ajuntament de Rubí adscrit a efectesde la seva gestió a la societat municipal,amb la finalitat d’augmentar la capitalit-zació de la societat permetent-li assumirmés risc financer i com a mecanisme


Habitatge, el repte pendent

FRANCESC SUTRIAS

1966

ADVOCAT

RUBÍ


FRANCESC SUTRIAS S’APROXIMA

A LA POLÍTICA D’HABITATGE

MUNICIPAL QUE PER DEFINICIÓ

HA DE SER TRANSVERSAL

I CONCERTADA.

pràctic d’evitar la venda de béns patrimo-nials susceptibles de ser gestionats dinsles polítiques d’habitatge per finançardespesa corrent. L’actual Llei d’Urbanis-me de Catalunya enforteix aquesta posi-ció.

ERC ha desenvolupat una petita refor-ma fiscal consistent a desenvolupar lespossibilitats d’exempcions i bonifica-cions previstes en la legislació regulado-ra dels diferents tributs locals que afec-ten l’habitatge (IBI i ICO) per afavorir lapromoció de l’habitatge protegit, el llo-guer i la rehabilitació.

Una política d’habitatge moderna noes pot fonamentar només en la construc-ció d’obra nova. Ha de vetllar pel reciclat-ge del sòl urbà i la rehabilitació. Amb aixòaconseguim una millor gestió del parcconstruït i la posada en circulació d’habi-tatges desocupats disminuint la necessi-tat d’obra nova contribuint com a valorafegit a la millora del paisatge urbà. A talefecte hem dissenyat una política inte-gral amb l’elaboració d’una ordenança derehabilitació que obliga tots els edificisde més de vint anys d’antiguitat a passaruna «ITV» i eventualment a ser rehabili-tats.

La Regidoria d’Habitatge gestiona unpaquet de 66 habitatges tutelats propie-tat de l’Ajuntament o la pròpia societat

municipal destinats a resoldre de mane-ra transitòria situacions de necessitat. Abanda d’aquest servei ja existent, ERCha posat en funcionament un servei d’in-termediació social d’habitatge adreçatfonamentalment als joves en una primerafase, però amb l’ambició d’ampliar-se ad’altres col·lectius. La funcionalitat és fa-cilitar l’accés al mercat, informant delsajuts vigents, creant i mantenint una bos-sa d’habitatges, tramitant els contractes,mediant amb els propietaris i esdeveninten definitiva l’administració garant da-vant la propietat, mitjançant l’assumpcióde les despeses d’una assegurança mul-tirisc. Específicament, pel que fa als jo-ves, hem conveniat la nostra participacióen el programa Borsa Jove d’Habitatgede la Generalitat adreçat als joves de 18a 35 anys.

L’única acció rehabilitadora de l’Ajun-tament fins al 2000 s’havia circumscrit ala vigència del 1992 a 1994 d’un conve-ni de col·laboració amb el Departamentde Política Territorial i Obres Públiquesper detectar patologies estructurals quehavia donat lloc a una desena d’expe-dients i a l’assessorament a partir del1998 dels propietaris del barri del Pinarper la rehabilitació d’elements comuns imillora de l’habitabilitat dels habitatges,procés que encara continua al llarg del


2001. El nou servei de rehabilitació im-pulsat per ERC pretén de manera conti-nuada fomentar la rehabilitació estructu-ral i funcional dels habitatges, delimitaràrees de rehabilitació, fer un cens del’estat del parc d‘habitatges, seguimentdels habitatges buits per tal que rehabili-tats siguin posats al mercat, desenvolu-pant la tasca derivada de l’aplicació del’ordenança de rehabilitació i «ITV» d’edi-ficis, la gestió dels crèdits i subvencionsestablertes així com la vinculació delshabitatges rehabilitats a la borsa de llo-guers.

A Rubí existeix una societat mercantildes de mitjans dels anys 1990, PROUR-SA, que era utilitzada però com a comodíper a altres polítiques públiques. La utilit-zació instrumental de la societat s’ha re-conduït als aspectes que tenen a veurede manera directa a la política d’habitat-ge i gestió urbanística vinculada. Quanvam assumir la responsabilitat sobrePROURSA, era un calaix de sastre on esfeia de tot: gestió directa de zones bla-ves, gestió de pàrquings municipals i exe-cució d’obres d’infraestructura. A més,es barrejava el finançament de les actua-cions d’habitatge amb les altres, com-prometent a vegades la finalitat originàriade la societat. ERC ha estabilitzat lasocietat municipal mitjançant la signatu-

ra d’un contracte-programa amb l’Ajunta-ment que constitueix el marc de relacióAjuntament - PROURSA dels serveis quepresta la societat així com el seu finança-ment més enllà del que és la estricte pro-moció immobiliària. En virtut d’aquestcontracte PROURSA assumeix la gestiódels habitatges tutelats; s’estableixenles condicions de prestació del serveid’intermediació social d’habitatge desti-nat a la recerca de lloguers, així com elservei de rehabilitació d’immobles. Final-ment, a l’empara del disposat a la Llei del’Urbanisme de Catalunya la societatmunicipal ha assolit la condició d’entitaturbanística especial i per tant l’Adminis-tració actua en la gestió urbanística d’a-quells planejaments en que l’Ajuntamenthi desenvolupa habitatge protegit.


El Ripoll forma part de la Conca delBesòs. En el seu pas pel terme municipalde Sabadell, ocupa 7 quilòmetres de lon-gitud. El paisatge que conforma es carac-teritza per les terrasses, ocupades per in-dústria i per activitats agrícoles, peròtambé d’escarpats talussos. Hi ha tambéun conjunt patrimonial de gran interèsque basteix un recorregut per la històriade la ciutat vinculada especialment a l’úsde l’energia produïda per l’aigua. El rius’ha configurat com la frontera de Saba-dell, separant el sòl urbanitzat amb elmedi natural. Les últimes dècades la ciu-tat ha viscut d’esquenes al Ripoll conver-tint-lo en una zona deprimida: el riu ha fetde gran claveguera de la ciutat a celobert, amb una sèrie d’activitats cam-pant de manera marginal i sense cap or-denació.

El projecte de Parc Fluvial neix amb laidea de recuperar per a la ciutat aquestespai, dissenyant un parc que faci com-patible els usos tradicionals amb altresde nous relacionats amb el lleure i l’oci,alhora que recuperant els seus valorsmediambientals. És per això que es dis-senya un gran programa integral que escaracteritza per un seguit de projectesestretament relacionats entre si: el ParcCultural, el Parc Industrial, el Parc delLleure, el Parc d’Horta i el Parc Natural.

El projecte inicial va requerir la modi-ficació del Pla General vigent per tal d’a-dequar la classificació del sòl als noususos i activitats, la reducció de vials,horta i indústria.

L’eix prioritari i transversal del progra-ma són les actuacions en el cicle de l’ai-gua. L’Ajuntament de Sabadell, coordina-dament amb l’Agència Catalana de l’Ai-gua, va construir 7 quilòmetres de col·lec-tor interceptor que recull tota l’aigua resi-dual que prové de mitja ciutat. Paral·lela-ment es va construir una estació de bom-bejament i una EDAR d’última generacióamb capacitat per tractar 30.000 m3 aldia. Una vegada depurada l’aigua, és en-viada per un emissari per gravetat a 3quilòmetres riu amunt i posteriormentper bombejament al principi del recorre-gut del Ripoll pel terme municipal de Sa-badell. Amb això, s’aconsegueix de millo-rar el cabal ecològic del riu, la recàrregade l’aqüífer i regenerar el medi fluvial.

L’aigua depurada serà utilitzada pelrec de l’arbrat del parc. Però també és re-cuperarà l’antic sistema de portar aigüesa la ciutat i es tornarà a utilitzar la Torrede l’Aigua símbol patrimonial de Sabadellper distribuir l’aigua per regar.

Finalment es construeixen sistemesde protecció per fer front a les avingudes,amb tècniques de bioenginyeria per tal


Més natura, més ciutat

JOSEP MARIA CIVIS

1961

EDUCADOR

SABADELL


JOSEP MARIA CIVIS REPASSA

ELS DIFERENTS ASPECTES

DEL PROJECTE DE REGENERACIÓ

DEL RIU RIPOLL QUE HA DE PERMETRE

A LA CIUTADANIA GAUDIR D’UN ESPAI

NATURAL A TOCAR DE LA CIUTAT.

de respectar al màxim els sistemes natu-rals predominants, destinats a la protec-ció dels usos situats als marges del riu.

Dels 316.000 m2 destinats a horta,la majoria són de propietat privada i dis-tribuïdes en parcel·les de 250 m2 cadauna. Dels 1.130 horts existents abansde la intervenció s’haurà passat a uns800. Amb el temps, els horts s’havienubicat en llocs poc adequats o en la ma-teixa llera del riu. Després d’un inventariexhaustiu que es va realitzar sota unanormativa que regula les obligacions decada hortolà, l’Ajuntament ha eliminat elbarraquisme descontrolat i ha compratsòl, per les reubicacions d’horts. Hi hazones on s’ha actuat especialment cre-ant noves zones d’hort públic, amb pousd’aigua i casetes compartides. Tambés’han cedit espais d’horta a associa-cions i escoles per a activitats educati-ves.

Més d’un centenar d’elements hanestat inventariats i estudiats: molins, co-ves, esglésies, pous de glaç, edificis pre-industrials i industrials, la sèquia, va-pors... que constitueixen el patrimoni cul-tural del riu i testimoni de les activitatsmés importants que han tingut lloc alllarg de la història. El seu adequat conei-xement, la seva conservació, rehabilita-ció, i reutilització quan sigui convenient,

donen un valor afegit al projecte. S’handissenyat itineraris educatius, indicadorsdels elements destacables i s’ha iniciat,la recuperació d’aquests.

Hi ha un centenar d’indústries dedi-cades majoritàriament als tints i acabatstèxtils. L’objectiu del projecte, coordina-dament amb els propietaris, ha estat i ésla de millorar les instal·lacions, que esrealitzin millores estètiques i de jardine-ria, integrant-se a l’entorn i millorar-neels cicles de depuració i disminuint-ne lacontaminació resultant. S’aprova una or-denança que regula les connexions al col-lector per tal d’aconseguir aquest objec-tiu amb projectes particularitzats de mi-llora de les instal·lacions. Per tal de ferun seguiment, s’instal·laran uns controlsinformatitzats del conjunt de punts d’a-bocament mitjançant estacions automàti-ques d’anàlisi dels contaminants princi-pals.

També, amb l’aprovació de la modifi-cació del Pla General, s’ha donat solucióa la urbanització dels vials pels qualss’accedeix a totes les àrees industrials.

Potenciar el conjunt industrial, supo-sa, de manera intrínseca, incrementarels valors que els dóna la seva situacióen un Parc.

Aquest projecte ha de facilitar el con-tacte estret de la ciutat amb el riu. S’ha


adequat un camí longitudinal, en paral·lelals 7 quilòmetres de tram del riu al seupas per Sabadell, fent d’espina dorsal detot el parc. Aquest creua tots els caminstransversals que apropen la ciutat al riu.

S’han adequat, al costat d’aquest ca-mí, petits espais, petites arbredes; s’hanrecuperat les fonts tradicionals i comple-mentat amb mobiliari urbà. Alguns puntsd’abocament incontrolat s’han recuperati fins i tot un s’ha convertit en parc. Undels quatre que hi haurà en el transcursdel riu serà de considerables dimen-sions.

Actualment, s’està iniciant un progra-ma d’activitats per afavorir-ne el seu ús,relacionant la participació en actes sòcio-culturals i el gaudi de la natura.

L’objectiu és la recuperació de l’eco-sistema més propi d’un riu. La seva for-ma de congost, amb terrasses i talussosalguns d’ells perfectament verticals i unasèrie d’afluents tributaris li donen un ca-ràcter essencialment de paisatge fluvial.El conjunt de les actuacions han anatdestinades especialment a recuperar imillorar la vegetació de ribera amb cente-nars d’arbres plantats, arbusts i altra ve-getació riberenca.

Alhora, es fa un seguiment perma-nent de l’evolució i adaptació de la faunai la vegetació, la diversitat de la qual mi-

llora amb la qualitat de l’aigua, coneixe-ments que s’aprofiten per programes d’e-ducació ambiental.

Fa pocs mesos, aquest programa haestat seleccionat pels Fons de Cohesióde la Unió Europea amb una quantitat de9.332.610 Euros (prop de 1.600 MPTA),als quals s’hi ha d’afegir un 20% d’apor-tació municipal, la qual cosa fa possiblela finalització d’aquest projecte i d’altresactuacions complementàries.

També s’han esmerçat esforços tre-ballant amb els municipis veïns de Caste-llar del Vallès i Barberà del Vallès, elabo-rant un Pla Director per tota la conca, pertal que els criteris que s’apliquen al riuRipoll al seu pas per Sabadell tinguincontinuïtat des de Sant Llorenç Savallfins a Montcada i Reixac.

Tot plegat suposa un esforç col·lectiuengrescador i un pas definitiu en la recu-peració dels nostres rius i en la millorade la qualitat de vida en les nostres ciu-tats.


Bé, com es de suposar, quan de copi volta et ve una onada de responsabilitaten situacions inesperades i per la pròpiaaversió al canvi que té la condició huma-na, ja són motius suficients com per veu-re aquesta situació amb cert respecte.«Aires nous» havia estat el nostre princi-pal eslògan a les eleccions municipalsdel 1999 a Sant Joan de les Abadesses.Crèiem, com de fet es va poder demos-trar democràticament, que una renovacióde cares però sobretot de maneres o ticsera el que calia a una població que noarriba als 4.000 habitants i que teniapendent, com molts ajuntaments delpaís, fer la renovació generacional ambun canvi d'aires. La situació era una llis-ta tremendament jove, en un escenarid'existència dels dos partits hegemònicsque s'anaven turnant el govern cada qua-tre anys i on per primera vegada des dela primera legislatura democràtica es pre-sentava una candidatura d'ERC. En con-seqüència, es va haver de lluitar amb dosestigmes a priori negatius.

El primer, la certa criminilatizació perpresentar alternatives quan allò normal il'escenari plausible és o era, dues candi-datures municipals. Més quant aquestaalternativa venia de les sigles d'ERC i ésconsiderada dins la tendència de minorit-zació que des de fora, però algunes vega-

des també de dins, se'ns acostuma acatalogar. Aquesta minorització en totsels aspectes era un primer element queens feia jugar amb unes expectativeselectorals d'obtenir representació algovern municipal, i quan es diu represen-tació es vol dir la mínima.

El segon estigma era la joventut.Aquesta era una etiqueta amb tendènciaa criminalitzar-la automàticament. És pre-cisament aquest el tema o l'espina dor-sal d'aquest escrit, una llista on la mitja-na d'edat dels seus membres era de 25anys i amb un alcaldable de 22. Vàremhaver de fer un esforç enorme, en idearla nostra campanya municipal com lamés sèria, creïble, possible, així com ig-norar en els actes públics i en parla-ments aquesta situació generacional,almenys d'entrada. De fet, sí que ensvàrem imposar parlar-ne o treure l'embol-call a aquesta situació de presumpte a-normalitat, però va ser un cop aconseguitel primer paràmetre de fer el primer acteamb credibilitat i seriositat que va ser elmoment de fer creure i vendre que la jo-ventut en el nostre context, i seguramentde manera general, s'havia d'agafar enclau positiva de relleu a persones. Perso-nes que els hi havíem de donar com acol·lectivitat, com a municipi, les gràciespels vint anys de serveis prestats, amb


Ser jove, un valor afegit per a governar

CARLES BASSAGANYA

1976

CONSULTOR

D’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

SANT JOAN DE LES ABADESSES

ALCALDE

CARLES BASSAGANYA EXPLICA

COM S’HO VA FER ERC,

FORMAT PER PERSONES MOLT JOVES

I SENSE EXPERIÈNCIA MUNICIPAL

PRÈVIA, PER TIRAR ENDAVANT

L’AJUNTAMENT DESPRÉS DE LES

DARRERES ELECCIONS MUNICIPALS.

més o menys encerts, però que ara eramoment de fer el pas per canviar. Na-turalment havien de saber que érem inex-perts en la gestió municipal, però que lespersones fa vint anys també ho eren, ique ens suposàvem, per formació, peractitud i sobretot il·lusió bastant capa-ços, per no dir del tot, d'aprendre'n. Fergirar la truita del concepte de joventut entermes positius i de no criminalització,reconèixer que no teníem cap experiènciamunicipal però que aquest no havia deser cap obstacle en les nostre trajectò-ries personals i vitals, així com demostrarque es tenia allò que alguns potser feiatemps que havien perdut: il·lusió, van es-devenir els nostres pilars estratègics.

Em quedo com a reflexió que no potser en veu alta, sinó que és escrita, diver-sos aspectes aplicables, em sembla, aqualsevol candidatura-projecte polític mu-nicipal amb el valor afegit de ser jove:

u Com a primer criteri i tranversal ales puntualitzacions que venen darrere,cal veure la joventut en sentit d'avantat-ge o punt fort, marxant de la convencióque la opció jove és un element no posi-tiu.

u És necessari vendre aquells aspec-tes que a cop de vista, o més primaris, ipel fet generacional són els primers a ar-ribar a la gent: nova fornada de gent per

salvar les tribals guerres de comunitatsde molts d'anys, gent nova, idees novesi aires nous.

u Cal, en una segona fase, aprofundirmés en els valors lligats més profunds aaquesta joventut i que són implicits a llis-tes amb el denominador comú de ser jo-ves com el fet de la preparació o forma-ció, de la il·lusió i perquè no també el dela responsabilitat.

No cal dir que allò que cada poble,vila o ciutat és un món, naturalment tam-bé és aplicable en aquest àmbit. No obs-tant, i no amb la voluntat moralitzadorasinó només descriptiva aquesta és la me-va conclusió d'una aventura jove, de res-ponsabilitat, engrescadora i apassionantque estem intentant aplicar des del 1999els quatre regidors d'ERC a l'Ajuntamentde Sant Joan de les Abadesses.


Santa Eugènia de Berga és un muni-cipi d’Osona de 2.000 habitants. La nos-tra experiència i el primer contacte ambel món municipal ha estat des de l’oposi-ció i després governant. Aquest camí ensporta a una experiència i reflexions dife-rents a les d’un grup que ha de continuargovernant. Els quatre anys a l’oposició iels altres següents governant fan que estinguin dos perspectives ben diferents,però la responsabilitat, la voluntat de ser-vei, el temps de dedicació i de servitudcap al municipi, són elements comunsper poder portar a terme els objectiusque volem assolir. La nostra experiènciadels quatre anys treballant a l’oposició vaser un treball més de vigilància que no detreball directe i participatiu en l’equip degovern. Ara ens adonem de la importàn-cia de ser-hi, entendre el que volen fer,ser constant i no oblidar que represen-tem a una part de la població i que lanostra obligació és estar pendent de larealitat del nostre Ajuntament. Nosaltresvàrem prioritzar la comunicació i durantaquest període l’element clau ha estat lacapacitat de transmetre al poble la vidapolítica i explicar-ne el seu contingut. Elnostre mitjà de comunicació va ser du-rant els quatre anys l’edició d’un butlletí.

Uns resultats electorals, el juny de1999, en què cap llista té la majoria

absoluta ens condueixen a un període dediàleg amb les altres formacions políti-ques. Érem conscients que érem la sego-na llista més votada i que, per poder ob-tenir l’alcaldia, només calia pactar ambla formació política que estigués disposa-da a fer un programa de mínims i poderportar a terme la majoria dels nostrespropòsits. Així va ser i vàrem pactar ambCiU. Aquests anys com a alcaldessa hanestat una experiència molt diferent i l’en-focament i la situació s’han de veure desd'un altre pla. La responsabilitat de pren-dre decisions fan que valoris de formadiferent els problemes i els projectes ques’han de dur a terme.

La importància de tenir un coneixe-ment del nostre municipi és essencial,ser coneixedors de la situació de l’Ajunta-ment és el primer recorregut cap el camíd’un governant. A l'inici d'aquesta trajec-tòria s’han de considerar i reflexionar elssegüents punts:

u Conèixer i entendre l’organigramaactual de treball i dels llocs. Valorar-lo imillorar-lo si convé. Observar bé.

u Ser coneixedors dels procedimentsadministratius i del temps necessari perportar a terme un projecte és, al meu en-tendre, una de les claus més importantsper marcar un ritme de treball i planificarla legislatura.


Vuit anys de dedicació municipal

FILO TIÓ

1964

COMPTABLE

SANTA EUGÈNIA DE BERGA

ALCALDESSA

FILO TIÓ VA PASSAR QUATRE ANYS

A L’OPOSICIÓ ABANS DE SER

LA PRIMERA AUTORITAT DEL MUNICIPI,

DESPRÉS DE LES ELECCIONS DE

1999.

AIXÒ LI HA PROPORCIONAT

UNA BONA PERSPECTIVA

PER ANALITZAR COM CAL TREBALLAR

QUAN S’ESTÀ A GOVERN

I QUAN SE N’ESTÀ AL MARGE.

u L’evolució del pressupost, la capa-citat econòmica i financera del nostremunicipi és un tema bàsic. Ser-ne unsbons coneixedors ajuda a optimitzar elsrecursos.

uNo s’ha d’oblidar que som presta-dors de serveis al ciutadà i que la nostrafunció és oferir millorar qualitat de vidadels nostres ciutadans.

u Cal donar una qualitat d’atenció delciutadà, que sigui escoltat, personalit-zant les consultes i deixant que s’apropina nosaltres.

Per tal de poder tenir un ordre i un re-sultat en l’execució del nostre treball,vam reflexionar quins eren els projectesprioritaris i conèixer el dia a dia de l’Ajun-tament. Volia matisar el tipus de gestió,incorporar i aplicar petits criteris de l’em-presa privada, quantificant, valorant ifent el seguiment de cada servei, de quècada compra de material estigués ade-quat al preu de mercat, abolir allò de que«sempre hem treballat amb aquest pro-veïdor». És bo localitzar serveis que nosón imprescindibles ni corresponen al’administració local i ser valents a nego-ciar-los o abolir-los. Durant tot aquesttemps i absorbits per la tasca de gover-nar s’acostuma a oblidar-se de la comu-nicació i el tracte amb la resta de grup,limitant-se a fer les funcions governa-

mentals. És per això que hem incorporata les regidories la figura dels «adjunts».Es tracta de persones vinculades de lallista i que poden aportar i ser coneixe-dors també de les decisions i de la vidapolítica del municipi. D’aquesta manerano es troben apartats ni allunyats de lagestió política municipal i a ells tambése’ls identifica amb l’equip de govern.

Tenim molt clar que el carrer és elnostre hàbitat. És important ser coneixe-dors del municipi i en quines condicionsestà. No podem quedar absorbits per lestasques administratives. Hem de partici-par en les activitats i festes populars,deixar-nos conèixer i reunir-nos amb lesentitats. I, a través d’aquestes, comuni-car a tothom el que estem fent i el quefarem en el futur. No hem d’oblidar-nosque aquestes persones també fan unatasca per la col·lectivitat.

Per tal de subratllar la importància dela participació en els projectes dels quien faran ús hem posat en pràctica dife-rents formes de comunicar. Hem fet queparticipin en diferents temes i la valora-ció de l’experiència és del tot positiva.Durant el nostre mandat hem portat aterme dos projectes especialment impor-tants: la construcció d’un pavelló i lareconstrucció d’una part del nucli antic.Referent a la construcció del pavelló, en


la fase de l’elaboració de l’avantprojecteel vàrem exposar i explicar a les entitatsi associacions esportives i culturals. To-tes elles van fer aportacions molt inte-ressants, que van quedar reflectides enel projecte executiu. En canvi, la recons-trucció del nucli antic la vam enfocar enun altre sentit: es va convocar els veïnsen reunions de poc número de personesi es va personalitzar gairebé el projecteen les diferents famílies. Va caldre expli-car el que l’afectava a cadascú i, per con-següent, això ens va permetre un con-tacte amb molts veïns i un coneixementde realitats que no havien estat expres-sades a l’Ajuntament. A part dels projec-tes grans i complicats i el dia a dia, novoldria oblidar-me en cap cas i deixar deponderar la importància de les petites co-ses quotidianes: la neteja dels carrers, larecuperació de nous espais urbans, l’en-jardinament del municipi, col·laborar ambles associacions amb tots els mitjanstècnics i materials per portar a terme fes-tes populars o altres iniciatives, deixarespais municipals per expressar i reivin-dicar.

Un aspecte que no voldria deixar almarge, però que arran de l’experiènciacom alcaldessa i jove m’agradaria ex-pressar, és la dificultat que hi ha en al-guns moments quan el teu interlocutor

posa en evidència la teva capacitat perpoder decidir aspectes econòmics i urba-nístics molt importants. Per tant, és obli-gat conèixer els temes amb molta profun-ditat. Res no es pot deixar a la improvit-zació.

La vida política d’un municipi comSanta Eugènia de Berga traspassa de ve-gades la vida personal. Aquest fet fa que,en algun moment, et plantegis la conti-nuïtat o no en l’àmbit públic. Amb tot, eltreball honest al servei de la col·lectivitatté unes grans compensacions que, quanes posen el pros i els contres a la balan-ça, les coses es vegin sempre en sentitpositiu. El resultat de les eleccions estàen mans del poble; segur, n’estem con-vençuts. No és l’atzar qui ens dóna elsresultats. El treball, l’esforç i la dedicaciósón la llavor per poder recollir i apilar elque esdevindrà en el futur la consolidaciói els resultats.


Des que va començar la lluita per atu-rar l’homicidi que representa per al nos-tre país el Pla Hidrològic Nacional (PHN)que PP i CiU propugnen, tothom ha es-merçat molts esforços per manifestar laseua oposició a aquest projecte. De fet,aquest article constitueix una justificacióde la incorporació d’ERC al govern de Tor-tosa, que no s’explicaria sense els esde-veniments provocats pel PHN.

La gent d’ERC ho vam tenir clar desdel principi: calia ser clars i rotunds per-què del que avui manifestem sobreaquest escarni en depèn el futur de lesgeneracions a venir. Aquesta responsabi-litat, és la que ha exercit la gent d’ERC,la responsabilitat de defensar el nostreterritori per a poder-lo llegar als nostresfills, i als fills dels nostres fills, i als fillsdels fills dels nostres fills de tal maneraque aquestes generacions futures tinguinpossibilitats de viure-hi en el terrenypròsper, abundós, prometedor i corprene-dor en el que hem crescut i ens hem for-mat com a persones. Teníem clar que lafeina seria àrdua, però calia fer-la. Sa-bíem que en els llocs de decisió —Parla-ment, Congrés dels Diputats...— ho tin-dríem magre perquè la majoria la tenienaquells que són partidaris de l’espoli delnostre territori. Per això que era impres-cindible que la mobilització popular fos

massiva. És per això que la feina de laPlataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) idels partits que li hem donat suport haestat tan important.

Enrere han quedat els primers mo-ments d’incertesa generats per la negati-va d’alguns partits polítics a afegir-se almoviment reivindicatiu social que lidera-va la PDE adduint que hi havien mecanis-mes mitjançant els quals els partits po-drien modificar el redactat del PHN i lesintencions mortals per a les Terres del’Ebre que hi contenia. Malauradament,el temps va demostrar que aquesta apos-ta anava errada: que la majoria absolutadel PP, i la connivència i l’entrega mani-festa de CiU, no tenia el diàleg com aeina de treball i que farien el que es pro-posaven, ni que fos amb passejada mili-tar inclosa. La constatació d’aquest fet, ila creixent empenta de la PDE, que haaconseguit aglutinar la veu de les quatrecomarques de l’Ebre, i esdevenir la veri-table consciència de territori —objectiuperseguit, sense cap mena d’èxit, pelspolítics que l’han governat durant anys ianys—, han fet que molts del que vancomençar situats en l’argument de nointegració a la PDE, s’hi hagin reconside-rat. Benvinguts siguin. Enrere han que-dat, també, les acusacions de manipula-ció política de la PDE, o les acusacions,


Per coherència: aturem el transvasament

LLUÍS MARTÍN SANTOS

1967

TÈCNIC EN ECONOMIA SOCIAL

TORTOSA

SEGON TINENT D’ALCALDE

LLUÍS MARTÍN SANTOS EXPLICA

LA POSICIÓ D’ERC A LES TERRES DE

L’EBRE SOBRE EL PHN.

A LA CAPITAL DEL BAIX EBRE,

ERC VA COMENÇAR AQUEST MANDAT

A L’OPOSICIÓ, FINS QUE EL 2001

ES VA INCORPORAR A L’EQUIP

DE GOVERN PER TAL DE SUPERAR,

PRECISAMENT, LA CRISI POLÍTICA

PROVOCADA PEL POSICIONAMENT

DE LA RESTA DE GRUPS MUNICIPALS

DAVANT EL PHN.

forassenyades, d’utilització de mètodesterroristes que no eren més que la cons-tatació de la por d’una determinada clas-se política acostumada a fer i desfer enel període interelectoral sense cap menade control, ni fiscalització per part de laciutadania. Això, també ha canviat. Almeu entendre, al que hem assistit en elsdarrers temps al nostre territori és a laintroducció de la normalitat democràticade forma irreversible i imparable. La in-troducció del que es coneix com a demo-cràcia participativa que no és més que elcontrol per part de la ciutadania d’a-quells que ha escollit i de la tasca queestant realitzant. En un territori com elnostre, on l’apatia en el control dels go-vernants era la tònica gairebé general ion, encara, pervivien formes preocu-pants de despotisme caciquil, aquestcanvi, sens dubte, és una revolució quecal que continuï.

Sempre he tingut la certesa que laPDE, i els partits que hi donàvem suport,estàvem construint un marge gegant ca-paç de contenir i aturar la irracionalitatdel PHN del PP i de CiU, i que cada actereivindicatiu que fèiem era una pedramés que hi col·locàvem, fermament, enaquest marge. Sens dubte, cada mani-festació, cada èxit, ha estat la continua-ció d’aquesta tasca de margenadors. I no

importa que el govern del PP hagi inten-tat presentar cada manifestació com unacte fracassat ni que el de CiU expressiel despropòsit, tan poc democràtic, decontinuar negociant amb el PP, ometentel manament sobirà que el Parlament deCatalunya va efectuar-li. Res de tot aixòno importa perquè cada manifestació haestat un fet històric que, per molt que hointenten ningú podrà emmascarar. Quetantes veus, que tantes persones del ter-ritori, del país, de l’estat, d’Europa esmanifestessin en un clam unitari de re-buig al PHN del PP i de CiU i per un ús ra-cional de l’aigua i per una «nova culturade l’aigua», és un fet que, tot i els intentsde minimització i de negació, ha de ferreconsiderar el tema.

Sense cap mena de dubte, els dar-rers moviments reivindicatius que s’hanproduït a les Terres de l’Ebre ens han aju-dat, sobretot, a tenir una idea de territoricomú i a comprendre la necessitat d’a-questa defensa com un factor de cohesióque va molt més enllà del pur localismeja que en ell rau, també, una idea de paísdiferent, una idea de país que s’allunyadel centralisme fagocitador amb el quealguns han volgut constrènyer la riquesadiversa del petit país en què vivim, unpaís en què la fortuna d’una de les seuesparts es fa aniquilant l’horitzó d’expecta-


tives de desenvolupament d’una altra deles seues parts.

Avui en dia, quan tothom té clar, sor-tosament, que la construcció del nostrepaís, si no es fa des dels municipis, noés farà, va sent hora que s’entengui quela forma més eficaç i eficient d’apostarper un país diferent, pel país que tots vo-lem, passa pel fet que el govern de la Ge-neralitat entengui la necessitat de defen-sar totes i cadascuna d’aquestes parts,sense embuts, plantant cara a qui sigui,perquè en un país tant petit com el nos-tre és una irresponsabilitat manifestaprescindir de ningú, ni que sigui d’una zo-na com les Terres de l’Ebre on només espoden recollir 150.000 vots, sobretotquan aquestes terres, amb una clara vo-luntat nacional, van sortir al carrer sotal’eslògan: «Les Terres de l’Ebre tambésom Catalunya».

Davant del PHN només hi ha dues op-cions possibles: «Sí al transvasament»,amb dues concrecions, l’activa, per la viade les compensacions, i la passiva, perla via de la indiferència; l’altra és un ro-tund, clar i contundent «No al transvas-sament», l’única forma de defensar lesTerres de l’Ebre i d’estar, per tant, amb laseva gent.

Que cadascú esculli el seu lloc: indi-ferència, acceptació o defensa. La gent

d’ERC hem triat la via de la defensa, lavia d’estar al costat de la gent i hem vol-gut fer de la coherència la nostra bande-ra. És per això que no trobareu esquer-des en el nostre posicionament: defen-sem el mateix a les Terres de l’Ebre, aBarcelona, al País València, a les Illes, aMadrid i a Brussel·les. I no ho fem, comalgú ha dit perversament, perquè som unpartit petit i humil —tant humil com lagent que s’ha manifestat arreu— sinóperquè és hora que les coses canvien enl’exercici de la política, perquè ja és horaque les Terres de l’Ebre no semblen unafegit de Catalunya, perquè no es potservir al poble des del despotisme, per-què ja n’hi ha prou de caciquisme a lesnostres terres, perquè tenim una ideaclara del país que volem i perquè la «novacultura de l’aigua», no és només un sin-tagma que sona bé sinó un pensamentque la gent d’ERC d’arreu del país hemincorporat al nostre ideari polític.


Vaig accedir en solitari, als 23 anys,al consistori de Tremp. Era el 1995 i ERCno gaudia encara del respecte que avuis’ha guanyat. A Tremp, a més, els últimsregidors d’ERC van deixar el càrrec el1938. Entre ells el segon alcalde d’ERC,Ot Lledós i Roure, un 7 d’abril de tristrecord. Des de l’adveniment de la monar-quia parlamentària, Tremp era una ciutatde governs de coalició, i gairebé sempreel partit d’oposició havia estat el mésvotat. La nostra arribada, el 1995, ambcontinuïtat el 1999, va permetre l’accésa l’alcaldia de la llista més votada. No vaser un acord contra ningú i acabà en secamb les baralles del passat. El primermandat va ser el de l’aprenentatge, el dela lluita en solitari enmig de dos blocs:PSC i CiU-PP. Des de la minoria i la inex-periència però des del govern, vaig apren-dre i vaig anar fent un lloc per a les nos-tres idees i la nostra manera de fer. Lasegona, ja amb dos regidors, i sensedubtes sobre la nostra capacitat de ges-tió, és el mandat de la consolidació. Heminfluït de forma decisiva en molts aspec-tes: a nivell de gestió, de tracte amb lagent, de modernització i de dedicació il·lu-sionada, allunyada de ser un passa-temps o una obligació familiar. Hem po-sat fil a l’agulla per recuperar la memòriahistòrica amb diferents iniciatives, entre

les quals destaca l’homenatge a la figurade Josep Sastre i Torruella, el primer al-calde d’ERC.

Situats a un any de les eleccions, es-sent 1r tinent d’alcalde i amb les respon-sabilitats d’Obres, Serveis, Hisenda i Re-cursos Humans vull reflexionar sobre lameva aportació a la vida política trempo-lina i, en concret, sobre la gestió queestic duent a terme des de l’Ajuntament.Les dades de Tremp —5.600 habitants,29 nuclis de població estesos en una su-perfície de més de 303 km2 compresosentre dos rius— donen idea de la sevacomplexitat. Tremp és el municipi mésgran de Catalunya, com a conseqüènciade les agregacions de vuit municipis enla dècada de 1970. La dispersió dels nu-clis obliga a multiplicar els esforços percobrir els serveis mínims, i a més hi hauna part del municipi, la Terreta, que gra-vita fora de la capital (entre 25 i 40 km),esdevenint una àrea funcional amb ungrau de relacions important entre els nu-clis que la integren i amb els propers del’altra banda del riu, ja en territori arago-nès.

En aquesta legislatura, sent 2 regi-dors de 13 i compartint govern amb quil’ha encapçalat els últims 8 anys, hemhagut de fer equilibris per arribar als fo-naments i reformar l’edifici sense poder


Un repte apassionant

JOSEP ARDANUY

1972

ENGINYER TÈCNIC

EN TOPOGRAFIA

TREMP


JOSEP ARDANUY REFLEXIONA

SOBRE EL QUE SIGNIFICA LA POLÍTICA

MUNICIPAL EN UN MUNICIPI AMB

UNES CARACTERÍSTIQUES PROU

SINGULARS I COM A RESPONSABLE

DE DIVERSES REGIDORIES

D’IMPORTÀNCIA ESTRATÈGICA.

d’enderrocar-lo. També hem tingut molten compte el complex funcionament deles administracions i l’experiència d’a-quells que hi treballen per anar adaptantla situació al que nosaltres entenem rao-nable. En l’àrea de recursos humans icoincidint amb un creixement de les fun-cions assumides pel consistori s’ha arri-bat fins a les 60 nòmines. S’han regula-ritzat els salaris començant per baix aixícom també els horaris i permisos, de for-ma transversal, sense mantenir distin-cions injustes entre personal laboral ifuncionari. Hem introduït les noves tecno-logies: Internet amb línia ADSL, cablejaten xarxa de tot l’edifici, posada al dia dela telefonia tot racionalitzant els contrac-tes i fent un seguit d’actuacions més do-mèstiques en les quals no m’estendré.

L’àrea d’Hisenda, gris per definició,és la base de la gestió municipal. Un copconeguda des de dins ens ha permès fermolt més sense pujar gaire els impostos,mantenint una pressió impositiva moltper sota dels municipis del nostre nivell.Hem multiplicat per 6 l’aportació a pro-jectes solidaris i de cooperació i augmen-tat significativament moltes partidespressupostàries ordinàries que incidei-xen sobre serveis que afecten directa-ment les persones. S’han redistribuït lespartides del pressupost en funció de la

realitat, limitant els desviaments previsi-bles i convertint les modificacions depressupost en mecanismes d’ajust i d’a-portació de noves inversions. S’ha racio-nalitzat la facturació i s’han agilitzat elspagaments, cosa que ha permès des-comptes per pagament ràpid. El controlde la facturació ha estalviat algunes ma-les contractacions i l’eliminació o controld’intermediaris poc curosos.

El centre de la meva dedicació és l’à-rea d’Obres i Serveis. Hem emprat a fonsla meva formació, atès que la dimensiódel nostre ajuntament i la realitat sobre-vinguda fruit de la mala gestió del meuantecessor, m’han obligat a exercir unafunció políticotècnica. Ha calgut un es-forç per la millora dels serveis municipalsd’aigua, enllumenat públic i clavegueramamb les reparacions necessàries per op-timitzar recursos que, a tall d’exemple,han permès disminuir un 20% el consumd’aigua potable; a més de la d’acabar lagasificació de la ciutat. S’ha plantejat lacreació d’empreses mixtes per a la ges-tió d’alguns serveis com la neteja viària ola recollida d’escombraries, que necessi-ten professionalització, donada la cadacop més complexa gestió i la majorexigència per part dels veïns. Els nousprojectes per perfilar el futur són elssegüents: portada d’aigua a nuclis pro-


pers des de la captació de Tremp persubstituir captacions insuficients i/oamb problemes de contaminació, que su-posaran prop de 7 km de nova canalitza-ció; inversions per tenir en condicions elsprop de 100 km de camins i accessos anuclis; creació de l’arxiu i la bibliotecacomarcal; i ampliació del jutjat, del cen-tre d’assistència primària i del polígonindustrial. Hem treballat per fomentar lamillora en la qualitat de vida a partir deremodelacions de barris sencers com eldel Raval, i projectant ja l’actuació en al-tres, a més de cedir terrenys per cons-truir pisos de protecció oficial. Hem im-pulsat enjardiments i zones d’esbarjo toteliminant barreres arquitectòniques.Hem establert quelcom tan raonable comdonar directrius clares als tècnics redac-tors i revisar els projectes abans de laseva aprovació a més de l’establimentd’un control municipal de totes les obres,prescindint de si la direcció de l’obra vaa càrrec d’una altra administració. En-tenc, i la realitat m’ho demostra, que nin-gú vetllarà pels nostres interessos millorque nosaltres.

Vull destacar també la voluntat detransparència i de comunicar al ciutadàles accions i projectes que es van realit-zant mitjançant el tracte directe peròtambé amb la realització periòdica del

butlletí municipal, la implantació d’unsplafons d’informació o la creació d’unapàgina web. Es tracta doncs, d’una feinaheterogènia on cal utilitzar tots els conei-xements propis, l’assessorament extern ila capacitat d’anàlisi per gestionar enàmbits diversos i plantejar solucions ales casuístiques més inversemblants.Cal paciència i il·lusió per afrontar lessituacions amb imparcialitat i honeste-dat. Un repte diari i cada cop més com-plex, que m’apassiona i al qual m’hi dedi-co amb cos i ànima, mirant això sí, deguardar un temps per a la família i l’oci.Es tracta d’una dedicació temporal querequereix molt d’esforç i on la motivacióés fonamental. A hores d’ara, si la volun-tat popular ho vol, tenim la intenció detreballar més i millor pel nostre municipii recuperar el fil de la història: obtenint eltercer alcalde d’ERC per a Tremp.


Dins el món local, sentir el batec iorientar la ciutat o poble cap el futur ambestratègies sòlides és una obligació afe-gida que tenim totes aquelles personesque ens ha pertocat assumir responsabi-litats davant els nostres conciutadans.Cal, doncs, tenir molt present quins sónels punts forts i febles dels nostres mu-nicipis per encarar a part d’aquelles tas-ques que ens són més pròpies, aquellesaltres que comporten un valor afegit,moltes vegades no perceptibles per a laresta de ciutadans, més atents a les peti-tes millores de serveis i de l’entorn i des-coneixedors de problemàtiques secto-rials que també necessiten resposta i es-tratègies.

A l’accedir a l’alcaldia, en la passadalegislatura, vaig fer-me tot un seguit depreguntes encaminades a conéixer quinpaper havia de jugar la nostra ciutat em-marcada en aquest territori conegut perCamp de Tarragona, que comparteix ambciutats com Reus, tant potents en el sec-tor del comerç, i Tarragona, amb una di-versificada activitat com és la indústriaquímica, els serveis, el turisme i les ad-ministracions. Les respostes eren com-plexes, però, per tradició, per comunica-cions, per disponibilitat, vaig creure quel’aposta forta de Valls havia de ser la in-dústria, sense menystenir altres sectors.

Només començar la legislatura ensvàrem trobar amb un gran problema:dues empreses de llarga tradició a lanostra ciutat varen fer fallida, la de mo-bles d’oficina Galo-Ben i la de paramentsde la llar Comercial Monix. Entre les duesafectava a uns cinc-cents treballadorsamb la forta repercussió que això com-porta en una ciutat de 20.000 habitants.Per a la captació d’inversions industrialsno hi ha fórmules que funcionin de formaestandaritzada i cada empresa buscaaquells suports que consideren mésatractius o més remarcables per portar aterme la seva activitat productiva. Així, enel nostre cas, el cost del terreny no haestat un factor determinant ja que moltesvegades hem hagut de competir ambofertes més avantatjoses. Quins són,doncs, els aspectes que contribueixenmillor a la captació d’inversions producti-ves per a Valls?:

u La ubicació —fonamental en les ac-tivitats logístiques. En el nostre cas ensha permès l’establiment a la nostra ciu-tat del magatzem regulador de la firmasueca Ikea, que està construint la based’operacions per a tota la península i lapart meridional de l’Estat francès. Cal re-conèixer, per a ser justos, la important in-tervenció de l’antic director general d’Ur-banisme, Joan Antoni Solans.


Visió estratègica per construir el futur

JORDI CASTELLS

1952

PÈRIT MERCANTIL

VALLS

ALCALDE

JORDI CASTELLS REIVINDICA

QUE ELS AJUNTAMENTS ADOPTIN

UNA VISIÓ ESTRATÈGICA

EN EL CONJUNT

DE LA SEVA ACTUACIÓ.

NOMÉS AIXÍ ES PODEN APROFITAR

AL MÀXIM LES POTENCIALITATS

DE CADA MUNICIPI.

u La tradició industrial i la formaciósón dos dels aspectes més apreciats peraquelles inversions industrials que ne-cessiten personal amb un nivell de for-mació professional de segon grau. Aquís’hauria de fer una reflexió a fons de nohaver prestigiat prou, entre tots, el ques’entén per formació professional, de laqual n’hi ha una gran demanda que haportat, fins i tot, a molts estudiants hadeixar els estudis formatius abans de fi-nalitzar-los, temptats per les ofertes delmercat de treball. Són mostres de la de-manda de mà d’obra qualificada de lesempreses establertes a la nostra ciutat,en aquest cas totes dues del sector del’automòbil: Drafftex Ibèrica i LimpacValls (aquesta última va tenir la gentilesade fer servir el nom de la ciutat) i també,ja fins i tot amb un grau superior de màd’obra especialitzada, l’empresa Vert demotlles de gran complexitat pel sector del’automòbil.

u La tramitació urbanística, permisosi llicències municipals, són aspectes im-portants i valorats. El motiu és ben sen-zill, les empreses quan han de fer untrasllat, ampliació, nova ubicació..., esprenen el seu temps —del tot lògic—,per estudiar, meditar, resoldre el finança-ment..., però, un cop presa la decisió elfactor temps és molt importat, i normal-

ment, volen començar les obres a l’ende-mà mateix. És important, doncs, vetllar ifer un seguiment proper de tota la trami-tació, que en definitiva, beneficiarà laimatge de l’Ajuntament, però indirecta-ment la de tot el país, i això és importantper a futures inversions.

u Els valors afegits locals. Són aquellconjunt de serveis que pot oferir el muni-cipi i que són atractius, tot i semblar se-cundaris per a les noves implantacions.Aquests serien els de formació: instituts,escoles, proximitat d’universitat... Els desalut: hospital, residències... i, final-ment, encara que no tant importants, elslúdics.

En el cas de Valls també ens ha afa-vorit comptar amb un seguit d’organitza-cions municipals de gran ajuda per a lesnoves activitats, com han estat l’InstitutMunicipal de Promoció Econòmica(IMPE), l’empresa PROVALLS, gestora delsòl industrial, i finalment els vivers d’em-preses. Aquestes entitats autònomeshan complert una sèrie de funcions combuscar els terrenys més adequats —enel cas de Provalls—, poder disposar d’ofi-cines temporals —en el cas del viverd’empreses, i així les mateixes empre-ses han tingut la possibilitat de seguirles obres de les noves factories des de laproximitat— i finalment, per mitjà de


l’IMPE, recollir sol·licituds de recerca detreball d’acord amb els perfils demanats.Caldria també anomenar la Cambra deComerç com un aliat en la consolidaciód’empreses dins la nostra ciutat. Final-ment, he de dir que un cop fet el primercontacte, sempre vaig adoptar la posiciód’estar localitzable sense intermediaris,per resoldre qualsevol petit contingentque, inesperadament, es pogués produir,creant un ambient d’amistat personalque fos un valor afegit. Un factor negatiuamb el que normalment s’ha de conviure,és el factor residencial. Això vol dir quemoltes empreses, més ben dit els seusdirigents, valoren més la proximitat d’unagran àrea metropolitana que la correctalocalització del seu centre productiu.

Per resumir he de dir que després desis anys a l’alcaldia he sentit l’íntima sa-tisfacció d’haver deixat aquesta amb unaciutat més optimista i amb la possibilitatde trobar un lloc de treball i tenir un futur,dins la nostra ciutat, on poder arrelar-se.Però no voldria acabar sense remarcar elque deia al començament i és que totsels sectors, per petits que siguin, han detenir un lloc en la ciutat.


Vilanova i la Geltrú, capital de la co-marca del Garraf, és una ciutat amb mésde 56.000 habitants que, com d’altresproperes a Barcelona, està rebent nousciutadans que busquen una qualitat devida que no troben a la capital. Els dosregidors d’ERC que sortírem escollitsdesprés de les eleccions municipals dejuny de 1999 entràrem a governar —jun-tament amb PSC i IC—, després d’unmandat d’immobilisme convergent. Unadada parla per si sola: l’últim equipamentque s’havia inaugurat va ser-ho el 1991.ERC gestiona directament tot el què ésPromoció Econòmica —el pla estratègic,els mercats, el port, la dinamització i mo-dernització del comerç tradicional, la PIV-SAM (Promoció Industrial Vilanova i laGeltrú SA)— i és corresponsable del cen-tre de formació ocupacional La Paperera.També som els responsables dels mit-jans de comunicació municipals —elweb: www.vilanova.org; la televisió i laràdio: Canal Blau Informació; i la revistatrimestral: 08800 i la quinzenal OnAnar—, de les polítiques de participacióciutadana (associacions de veïns), delsagermanaments —amb les poblacionsde Vila-real, Matanzas (Cuba), i Merignac(Occitània)— i de la implementació de lesmesures d’avenç cap a la societat de lainformació —noves tecnologies i descen-

tralització. ERC ha estat impulsora en lacreació de l’OAC (Oficina d’Atenció Ciu-tadana), l’Oficina de Drets Civils (gràciesal suport del grup municipal d’ERC+EV deBarcelona) i de la figura del Defensor dela Ciutadania.

Malgrat tot aquest volum de feinacrèiem que l’aportació d’ERC havia d’a-nar encara més enllà. S’havia d’identifi-car davant la ciutadania amb un projectenou, modern, que respongués a les ne-cessitats actuals de la societat; en defi-nitiva, que fos un projecte de futur, dellarg termini que no acabés amb aquestalegislatura. I així va néixer Neàpolis. L’ob-jectiu era doble: apropar les noves tec-nologies a la gent i que això fos dins d’unedifici que també havia de ser emblemà-tic i fos conegut per si mateix. L’hem ex-plicat com un projecte unitari però ambdiferents dimensions: de ciutat, d’acciópública per millorar la qualitat de vidadels ciutadans i ciutadanes; de construc-ció de reequilibris que lluitin contra l’aïlla-ment i la fractura social; contra l’analfa-betisme digital; de polítiques imaginati-ves i avançades pel redreçament econò-mic; d’experimentar amb les tecnologiesavançades de la informació i introduir-lesen els hàbits socials de la ciutadania pertal de predisposar a una nova estructura-ció de les formes de relacionar-se, con-


Les noves places majors: de la llamborda al xip

JOSEP-TOMÀS ÀLVARO

1962

EMPRESARI

VILANOVA I LA GELTRÚ


JOSEP-TOMÀS ÀLVARO EXPLICA

EL PROJECTE DE NEÀPOLIS,

L’ESPAI DE LA TECNOLOGIA

I LES IDEES QUE HA DE CONTRIBUIR

A QUÈ LA CAPITAL DEL GARRAF

ENTRI AMB BON PEU

A LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT.

viure, conèixer i formar-se. Finalment, ides d’una vessant més comarcal, Neà-polis —l’espai de la tecnologia i lesidees— ha de servir per a garantir la im-plantació de les tecnologies emergentsal conjunt del Garraf.

Amb un primer dossier de deu fulls ones parlava d’un «contenidor dels mitjansde comunicació municipals», vàrem co-mençar a documentar-nos sobre actua-cions semblants. Vam fer un concurspúblic en el qual es van presentar diver-sos arquitectes. Va guanyar el projectepresentat per MBM (Martorell, Bohigas,MacKay). Oriol Bohigas es va comprome-tre personalment a dur la direcció. Ja te-níem un arquitecte de reconegut prestiginacional i internacional i, a més, ideolò-gicament proper a nosaltres; un elementmés per a vendre de Ne@polis (com aixíés coneguda) i donar-li credibilitat. Tambéteníem els continguts bàsics. Ara falta-ven els diners. El pressupost aproximatde Neàpolis (8000m2) és de 6 milionsd’euros. Al 2000 ens concediren unFEDER de 600.000 d’euros i darrera-ment ens n’han concedit un altre de400.000 euros. En el pressupost d’inver-sions del 2002 hi ha 1.268.000 euros ial 2003, 1.051.000 euros.

Hem cercat recursos econòmics dediferents institucions, tant del Ministerio

de Ciencia y Tecnologia com de la Direc-ció General d’Universitats, Recerca i So-cietat de la Informació. Fins al dia d’avui,malauradament, no ens han fet cas. Elque sí vam obtenir de la Diputació de Bar-celona foren 10 MPTA pel projecte bàsic iestem treballant per aconseguir crear unconsorci per a la cogestió de l’espai. Es-tem signant convenis amb les universi-tats (UPC i UOC) i amb operadors comTradia. I també fem xerrades monogràfi-ques per implicar entitats de la societatvilanovina com l’ADEG (Associaciód’Empresaris del Garraf).

Una actuació d’aquestes característi-ques requereix d’una actualització i evo-lució constant, i alhora transversal, fetque ens permet incidir en d’altres actua-cions polítiques que no ens correspon-drien directament, atès que també consi-derem elements claus l’oci, la cultura, lamediterraneïtat, la formació, el treball, laparticipació ciutadana, la solidaritat o lacomunicació, adaptant-los a les tecnolo-gies emergents i als nous canals de difu-sió. El març de 2002 han començat lesobres i ja es comença a fer realitat elque, fins al moment, algú deia que era unprojecte merament virtual o altres deixa-ven en segon terme amb la creença quela ciutat necessita d’altres equipamentsmés urgents.


Davant dels mitjans de comunicació ila ciutadania en general, Ne@polis ésuna aposta per al futur de Vilanova. Una«tossuderia», com han dit alguns, de lagent d’ERC.


El Consell Comarcal del Bages vaaprovar, el 1997, un conveni de coopera-ció amb tots els ajuntaments de la co-marca, per la redacció del Pla Comarcalde Protecció del Medi Natural i del Pai-satge del Bages. Un pla que anomenem,de forma simplificada, Pla del Paisatge.La necessitat de fer aquest pla, naixiadel Programa d’Actuació Comarcal, apro-vat un any abans, i de la necessitat detenir una proposta per a l’ordenació glo-bal de la comarca del Bages. El Pla delPaisatge avui està realitzat per tots i ca-dascun dels municipis del Bages, i enaquest moment està en la fase final d’in-terpretació global i de proposta. I serà re-collit en l’elaboració del Pla Parcial Terri-torial de les Comarques Centrals de Ca-talunya i en el planejament urbanísticdels municipis. Anem a explicar amb mésprecisió els precedents i els objectius delPla i el seu contingut.

u Els precedents La Generalitat va declarar un conjunt

d'espais del país com a protegits (PEIN)a través de la llei d'Espai Naturals. Estracta d'espais de certa magnitud, i quetenen un interès general a nivell de totCatalunya. Queden fora de la protecciód'aquesta llei diferents àmbits d'especialinterès agrícola, forestal o natural, quesense tenir un abast molt ampli, tenen

un valor innegable i convenia preservar.Sovint, però, no tenien protecció des delplanejament municipal. Les transforma-cions produïdes per les noves vies decomunicació i les expectatives de deman-da de sol per ús industrial i terciari, laprevenció i lluita contra els incendis fo-restals, el toc d'atenció de les entitatsnaturalistes sobre els risc que corrienparatges d'interès, la voluntat d'algunsmunicipis de preservar zones humides ode ribera i altres indrets d'interès, i pro-moure’ls per activitats de caràcter edu-catiu o de turisme verd… tot plegat va in-fluir a prendre la decisió d'engegar el Pla.

u Els objectiusL'objectiu inicial es definia així en el

propi Pla: «realitzar estudis coordinats deles zones naturals més sensibles del Ba-ges en el marc de les pressions que ac-tualment es projecten sobre la comarca,per valorar les amenaces potencials i lespossibilitats d'actuació coordinada en elcamp del planejament».

En la fase inicial, es consideraven elssegüents aspectes:

— Caracterització i delimitació delshàbitats significatius dels ecosistemeshumits i ambients rurals del Bages, no in-closos en zones legalment protegides.

— Recull del planejament urbanístic,tant dels usos com dels nivells de protec-


Sostenir el paisatge

IGNASI PERRAMON

1951

ENGINYER INDUSTRIAL

BAGES

PRESIDENT

DEL CONSELL COMARCAL

XAVIER ALSINA

1969

LLICENCIAT EN DRET

BAGES

CONSELLER COMARCAL

IGNASI PERRAMON I XAVIER ALSINA

EXPOSEN LES LÍNIES BÀSIQUES

DEL PLA DE PAISATGE DEL BAGES,

UNA INICIATIVA DE PLANIFICACIÓ

TERRITORIAL QUE RESPON

A UN MODEL SOSTENIBLE.

ció que estableix.— Caracterització dels usos del sòl

actuals i les activitats.— Anàlisi de les amenaces poten-

cials que representen els usos del sòl iles incongruències del planejament urba-nístic en relació als hàbitats caracterit-zats.

Els estudis es decideixen fer per mu-nicipis però abastant tota la comarca delBages, i estudiant tot el territori llevat deles àrees urbanes.

u Convenis de col·laboracióPer tal de desenvolupar el Pla, a més

del signat amb els ajuntaments, el Con-sell Comarcal del Bages ha signat conve-nis amb la Institució Catalana d’HistòriaNatural, filial de l’Institut d’Estudis Cata-lans, amb el Departament de Medi Am-bient i i amb la Direcció General d’Urba-nisme de la Generalitat.

u La Metodologia La cartografia d’hàbitats és un ele-

ment bàsic per la realització del Pla. Perrealitzar aquest mapa d’hàbitats s’ha uti-litzat la fotointerpretació i el treball decamp. L’escala escollida ha estat1:5.000, a partir de la cartografia del’Institut Cartogràfic de Catalunya, i la de-finició dels hàbitats s’ha fet en base alscriteris utilitzats pel Departament de Me-di Ambient. S’han detectat 161 hàbitats

agrupats en 12 categories : pinedes, pla-nifolis, masses d’aigua, zones humides,vegetació herbàcia i arbustiva, conreusde secà, conreus de regadiu, biòtopsamb escàs recobriment vegetal, vegeta-ció al·lòctona, espais urbans periurbans iindustrials, espais edificats agrícoles ieixos viaris.

En l’avaluació del patrimoni natural,s’han diferenciat les següents catego-ries:

Hàbitats Naturals d’interès local, co-marcal, català, comunitari. Dins d’a-quests hàbitats se’n distingeixen carac-terístiques com la maduresa, fragilitat,connectivitat, fragmentació, dimensió,naturalitat, interès de la fauna i flora, in-terès social...

u La situació actual dels treballsQuatre anys i mig després del seu ini-

ci, el Pla ja està fet per tots els municipisdel Bages. Ara estem en el moment defer-ne una interpretació global i entrar ala part propositiva. Es tracta d’obtenirconclusions per tal d’incorporar-les al pla-nejament. En concret, parlem de:

— Abast actual del sol urbanitzable iimpacte sobre el territori.

— Limitacions del creixement urba-nístic (rius i zones inundables, pendents,risc geològic, PEIN, infraestructures...)

— Criteris, orientacions i proposta


per la protecció del sòl no urbanitzable(categories, usos, activitats...)

— Criteris, orientacions i àmbits pre-ferents per dirigir el creixement del sòl ur-bà.

A partir de la proposta tècnica, caldràfer un debat polític, i obrir-lo als agents cí-vics, socials i econòmics. La incorporacióde les propostes resultants es farà al PlaTerritorial Parcial de les Comarques Cen-trals, que justament ara inicia la seva re-dacció, i als planejaments municipals.

El Pla arriba en un bon moment. Quanla pressió urbanística sobre l’espai cen-tral de la comarca comença a ser més in-tensa, per causa de l’esgotament del sòlindustrial de l’entorn de Barcelona, iquan comença a detectar-se un canvi detendència perquè augmenten les perso-nes que traslladen la residència de l’en-torn metropolità al Bages. Però cal dirque el Pla només és una eina en mansde les institucions que tenen poder deci-sori en planificació urbanística: ajunta-ments i Generalitat de Catalunya, i procu-rarem que no quedi en un calaix com pas-sa de vegades amb altres estudis. El Plaha d’ajudar, en definitiva, a tenir un en-torn de més qualitat i contribuir a tenir unmodel de ciutats i pobles sostenibles.


L’exercici del govern en un consell co-marcal, en aquest cas el de la Selva és,almenys fins aquest moment, una curio-sa experiència on es contrasten al mateixtemps les frustracions i desencants ambels encerts i l’optimisme de futur. El go-vern del Consell Comarcal de la Selva ésfruit d’un acord de CiU (15 consellers) iERC (4 consellers) que ens ha permèsgestionar un ens supramunicipal amb unpressupost anual de quasi 15 milionsd’euros. Ho hem fet sense sectarismes,oberts al diàleg amb tots els municipis,grans i petits i aprofitant al màxim els re-cursos que hem disposat. Estem davantuna administració pública que dóna moltde joc en tant que és un ens jove —pocmés de tretze anys— i per tant se li supo-saria capacitat encara per a originar no-ves expectatives i formalitzar noves reali-tats administratives i polítiques.

No obstant, però, no podem oblidarque és un ens amb molts condicionantspolítics, econòmics i d’implementació decompetències i que ha esdevingut el do-lent fàcil de l’administració, principal-ment per la utilització grollera que sen’ha fet com a contrapoder, per part deCiU. Per tant existeixen elements quecondueixen a aquest contrast de sensa-cions quan s’observa el dia a dia d’a-quests organismes públics, i més si això

es realitza dins seu, o sigui des del go-vern, amb la responsabilitat de prendredecisions que afecten als ciutadans i ciu-tadanes de la teva comarca.

A partir del naixement dels organis-mes comarcals s’ha produït un traspàsde competències força aleatori i senseuna continuïtat clara. El model tipus d’es-tructuració dels consells comarcals s’haproduït a partir del desplegament de lesprevisions d’atribució de competènciesobligatòries per part del Parlament. Enaquest cas la Generalitat obliga a tras-passar competències als ens comarcals ies desplega així en tot el territori català.També trobem competències que tenencaràcter de semiobligatòries: estan pre-vistes en la legislació però no s’obliga ala seva prestació. I, finalment, tenim untercer nivell d’atribucions que són total-ment voluntàries. Aquestes provenen del’exercici de la facultat continguda en l’ar-ticle 26 c) de la Llei 6/87 a més de lesque adquireixen des dels ajuntamentssegons l’oportunitat i mitjançant delega-ció. En el cas del Consell Comarcal de laSelva hem desenvolupat al màxim lescompetències amb un alt nivell de pres-tacions sobretot als pobles petits i mit-jans.

La manca de recursos financers ésun mal endèmic dels consells comarcals.


Els consells comarcals: sensacions contrastades

JOAN PUIG

1959

GERENT D’EMPRESA

SELVA

PRESIDENT

DEL CONSELL COMARCAL

JOAN PUIG S’APROXIMA

A LA REALITAT DELS CONSELLS

COMARCALS, UNS ENS LOCALS DE

SEGON NIVELL, I CRITICA L’ACTUAL

ORDENACIÓ TERRITORIAL DE

CATALUNYA PER NO RESPONDRE

A UN MODEL CLAR I EN QUE ES PRIMI

L’EFICÀCIA DE LES DIFERENTS

ADMINISTRACIONS QUE HI ACTUEN.

La Llei 6/87 estableix, en el seu article43, que aquests es nodriran de: ingres-sos de dret privat, taxes per a la presta-ció de serveis o realització d’activitats dela seva competència, contribucions espe-cials, subvencions, operacions de crèdit,multes i participació en impostos de l’Es-tat i de la Generalitat. Aquesta és la rela-ció nominal dels recursos financers quedisposen. La realitat, però, és diferent.Prou ho demostra que la Llei 39/1988,de 28 de desembre, Reguladora de lesHisendes Locals, establís en el seu arti-cle 136 que «les comarques no podranexigir cap dels impostos i recàrrecs regu-lars per aquesta Llei ni percebre partici-pació en els tributs de l’Estat», tallantaixí de socarel la previsió de finançaramb recursos estatals, com qualsevol al-tre ens local, els nous ens comarcals.Des de llavors les comarques s’han vistobligades a exercir una tasca ingent pera poder finançar els seus serveis, que-dant limitada la seva capacitat d’actuaciómés enllà de l’exercici de les competèn-cies que vénen transferides per la Gene-ralitat de Catalunya acompanyades del fi-nançament corresponent.

Davant aquesta situació cal definir elque volem: un consell comarcal convertiten un simple òrgan administratiu, senseuna mínima direcció política que contra-

resti o contingui les voluntats municipals(o sigui la seva desaparició), o pel con-trari, una clara definició i potenciació del’ens comarcal (o sigui, la desaparició deles diputacions). Es fa difícil d’acceptar laconveniència de continuar amb l’actualdispersió i duplicitat d’administracions(municipi, comarca, província, comunitatautònoma, Estat...). Si no existeix unaveritable descentralització en les regionso vegueries o en les comarques, si nos’elimina una o altra d’aquestes duesdarreres administracions o, més fàcil,s’elimina la comarca o la província, noestarem guanyant el repte de l’eficiènciaen les administracions catalanes. Avui endia cal avançar cap a un model adminis-tratiu més coherent i a on s’apliquin trescriteris clars i bàsics: eficàcia, simplicitati representativitat.

u EficàciaCatalunya pateix un problema endè-

mic d’atomització municipal. Un excés demunicipis (946) amb un topall de recur-sos i carregats de competències i d’obli-gacions per complir.

En l’àmbit supramunicipal hi malviuenels consells comarcals, organismes pres-tadors de serveis i sense recursos, iunes diputacions amb recursos sobrantsi competències poc definides.

Un marc d’eficàcia no respon a un


model on no coincideixi el volum dels re-cursos amb el volum de les competèn-cies, aquesta situació sols pot produirque els recursos públics no s’apliquinamb correcció.

u SimplicitatNo té cap sentit l’existència de dues

administracions públiques amb la matei-xa funció, com tampoc en té l’atomitzaciómunicipal o la comarcal.

El ciutadà no espera aquest barreigd’administracions, per a ell el referent ésel seu ajuntament, el que cal al mateixtemps és que l’ajuntament tingui clarquin és el seu referent supramunicipal: sila subcomarca, si la comarca, si la ve-gueria o si la província.

u RepresentativitatHauria de ser la més directa millor,

però sense entrar en la demagògia d’uti-litzar el territori com a element de mer-cadeig. Valorant, però, la necessitat queexisteixi una tutela administrativa i políti-ca superior, que sigui de confiança i quetingui com a missió garantir en tot mo-ment l’aplicació dels principis d’eficièn-cia, eficàcia i economia en les adminis-tracions inferiors.

ERC pot tenir l’oportunitat de decidiren bona part del mapa local, ajunta-ments, consells comarcals i diputacions,la majoria de vegades amb acords de go-

vern amb altres partits de tradició demo-cràtica i això vol dir responsabilitat, res-ponsabilitat de dur a la practica aquellespropostes que hem definit en els nostresrespectius programes electorals, però ala vegada tenir la suficient picardia pernegociar amb avantatge davant els quesón sense cap mena de dubte rivals polí-tics i normalment professionals molt ex-perts.

Durant aquesta experiència de governel que més he trobat a faltar es un verita-ble lobby municipalista de caire nacionalque aposti per trencar les dues visionsfins ara existents. Ni la Federació de Mu-nicipis de Catalunya (FMC) ni l’AssociacióCatalana de Municipis (ACM) ens servei-xen per a un veritable projecte nacionaldes del món municipal. El seguidismeque fan dels dos partits majoritaris i do-minadors de les dues associacions emporten a pensar en la necessitat d’apos-tar per un canvi de rumb que permetiaproximar-nos a un model substancial-ment diferent.


ENTREVISTES

Després de l’èxit en la mobilitzacióciutadana del moviment contra el trans-vasament, s’aturarà el PHN?

Mentre el PP tingui majoria absoluta iel «mercat» de vot a la zona on s’ha deportar l’aigua, es farà. L’Ebre no els im-porta gens i s’han inventat el Pla Integraldel Delta de l’Ebre (PIDE) com a coarta-da. En tot cas, si no el fan no serà per-què no vulguin, sinó per manca de finan-çament o per la pressió externa.

Quines accions heu impulsat per rei-vindicar municipalment l’aturada delPHN?

Totes les que hem pogut, però la ma-joria absoluta de CiU a l’Ajuntament lesha aturat. El PP impulsa el PHN i CiU ésla seva còmplice. Diuen que no volen eltransvasament «però...» I a partir d’a-quest «però...» el que fan és encobrir-lo.

L’alcalde Roig està en la línia oficialde CiU. La presidència de l’ACM ha es-tat un premi a la seva fidelitat?

Roig és un clar exponent d’absolutafidelitat al partit i per això ha accedit alsllocs on ha accedit. Sempre ha defensatles accions de CiU encara que li compor-tés dificultats. El seu problema és queCiU mai no va preveure la reacció populartan forta que hi ha hauria contra el PHN.

L’ampli consens a nivell social s’hatraduït, en canvi, en ruptures dins elspartits que donen suport al PHN, espe-cialment CiU i PP, però també al PSC,

En relació a aquest tema som moltpragmàtics: a nivell d’utilitat, necessitemel PSC per evitar el PHN. Si poséssim lesseves contradiccions sobre la taula, ensquedaríem sols. Per això, hem pres unaposició de distància, però sense comba-tre’l. Hem mostrat la nostra preocupacióper les postures confuses del PSC, peròsempre convidant el PSC de l’Ebre a quèsigui capaç de fer prevaldre la lluita con-tra el PHN dins el partit. Naturalment hiha recels, sovint ens hem de contenir,però pensem que és necessari a nivell dela mobilització social i d’efectivitat políti-ca davant la Unió Europea.

ERC abandonà el govern al ConsellComarcal del Montsià a causa del PHN.

Exacte. El Consell Comarcal no haemès mai cap comunicat contrari altransvasament. De forma expressa, tam-poc n’hi va haver cap de favorable, peròsí que es va aprovar l’adhesió al Consorcisorgit del PHN. I, en aquest moment vammarxar. L’acord de govern ha estat posi-tiu, però ERC no pot acceptar formar partd’un govern que entra al Consorci delPIDE, sorgit del PHN.


«CiU mai no va preveureuna reacció popular tan forta contra el PHN»

MARTA CID

1960

LLICENCIADA EN PSICOLOGIA

AMPOSTA

REGIDORA

ERC va entrar per primera vegada al’Ajuntament de Cornellà el 1999, unaconstatació més de la dificultat d’ERC al’àrea metropolitana de Barcelona.

El 1999 vam doblar el nombre devots i vam quedar exactament a 300 votsdel segon regidor. Aquests resultats s'a-dequaven a una organització d'ERC con-solidada i permanent, però reduïda enmilitància i centrada al nucli antic de laciutat. Tal com passa a d'altres grans ciu-tats.

Quina va ser la clau que va produiraquest salt?

El factor clau va ser tenir uns plante-jaments netament esquerrans. El fet ésque el sector de la població més sensiblea la qüestió nacional ens indulta l'esque-rranisme, mentre que a la resta de lapoblació només hi podem entrar ambplantejaments clarament socials.

Tu vas formar part del PSUC durantel franquisme?

Vaig marxar del PSUC just abans quees legalitzés, quan es va acceptar la ban-dera espanyola i la monarquia. Jo ja eraindependentista aleshores. El PSUCincorporava tot tipus de gent, era uncalaix de sastre antifranquista. Gràcies alPSUC, es va materialitzar el tercer punt

de l'Assemblea de Catalunya, l'Estatutd'Autonomia. I, a través de CCOO, va ferpenetrar aquesta reivindicació en la clas-se obrera organitzada. És un fet no negli-gible. El 1979 vaig ser regidor indepen-dent a la llista del PSUC i vaig veure deprop la lluita fraticida del 1981 entre elssectors prosoviètic i leninista, d’unabanda, i l’eurocomunista de l’altra. ElPSUC va enfonsar-se i el PSC en va ser elgran beneficiat.

Quina és la clau perquè ERC aug-menti la implantació en la conurbació deBarcelona i concretament, a Cornellà?

A la gent d’ERC ens pertoca ser dina-mitzadors en dos aspectes: nacionalitzarles esquerres i fer que l'independentis-me s’associï al conflicte social. La capa-citat de participar en el conflicte socialés el que dóna permanència i modernitatal catalanisme. Per això no vam volerentrar al govern municipal el 1999 i, enprincipi, aquest cop tampoc hi entrarem:volem fer país des del carrer i impedirque la resta de les esquerres arribin adesprendre’s dels compromís d’allibera-ment nacional. A Cornellà, encara enstoca ser a la trinxera perquè el naciona-lisme d'esquerra és feble i difícilmentpodem fer-nos atractius des dels cotxesoficials.


«ERC ha de nacionalitzar les esquerres»

JOAN TARDÀ

1953

PROFESSOR


CORNELLÀ DE LLOBREGAT

REGIDOR

El 1999 ERC va passar d’1 a 3 regi-dors. Sou la segona força municipal peròesteu en solitari a l’oposició. Per què elPSC, amb 5 regidors, es va estimar méspactar amb CiU i PP, amb només dos iun regidors, respectivament?

El PSC va forçar que ens quedéssim al’oposició per intentar frenar-nos. Durantla legislatura 1991-95, hi va haver fortesdiscrepàncies que van acabar amb unamoció de censura de CiU contra el PSC.Per això, el 1995 a ERC vam apostar perun govern d’unitat, que vam poder impo-sar i mantenir durant tot el mandat. El1999, el PSC va optar per mirar de mar-ginar-nos.

Aconseguiu, malgrat la situació, feraprovar propostes d’ERC?

Mai! Hi ha una consigna: les nostrespropostes municipals no s’han d’aprovarmai. Només si són generalistes i no fanreferència a l’àmbit municipal. Fa untemps, CiU va editar un full en què criti-caven la gestió personalista de l’alcalde.Nosaltres vam portar el tema al ple i CiUva votar en contra del seu propi text!

La Declaració de Gelida sobre peat-ges ha fet molt conegut el vostre muni-cipi. Com us ha afectat la qüestió?

A Gelida, a diferència d’altres lloc,

l’autopista es paga per trams i, com quesom la primera sortida des del Papiol,érem als que ens sortia el preu per quilò-metre més car. Per això Gelida vacomençar la lluita. De moment hem acon-seguit abaixar l’IVA dels peatges i que escreïn targetes per a la gent dels poblesmés afectats. Gràcies a la reivindicació,doncs, el tram que ens afecta a nosaltress’ha abaixat més d’un 50%. Però aixòcontribueix a augmentar la pressió urba-nística. I aquest és el gran repte deGelida.

Com l’afronteu des d’ERC?Tot i que Gelida havia estat estanca-

da fins fa poc, en els darrers cinc anyshan desembarcat els promotors i s’haconstruït a pràcticament totes les zonesprevistes. Ara, el repte més important ésdecidir si el creixement s’ha d’aturar ono. Per nosaltres, el model de poble pas-sa per un creixement controlat i una limi-tació més gran a l’augment la zona indus-trial. L’equip de govern, en canvi, vol créi-xer el màxim perquè utilitza l’urbanismeper obtenir ingressos per l’Ajuntament,un comportament molt estès al Penedès.Nosaltres apostem per un model sosteni-ble de municipi. No volem un creixementzero, sinó que apostem per aquell quepugui ser assumit, que sigui moderat.


«Volem un creixement sostenible del municipi»

MIQUEL CARRILLO

1958

CAP D’EXPORTACIÓ

EN UNA INDÚSTRIA DE FILATURA

GELIDA

REGIDOR

Des del 1995 has destacat per ladenúncia de diverses irregularitats d’An-toni Siurana, un dels alcaldes més em-blemàtics del PSC.

No és que ens haguem dedicat a de-nunciar irregularitats de l’alcaldia, sinóque la nostra tasca de control, que ésuna part de la feina, comporta denunciarles polítiques incorrectes i, si n’hi ha, lacorrupció. El reconeixement d’aquestafeina el vam tenir el 1999 doblant la re-presentació.

Com valores la gestió del govern enaquest mandat?

No pot ser bona de cap manera per-què el govern s’ha dedicat a no fer el queva prometre i ha fet una política de priva-titzacions típica de la dreta. Això no téres a veure amb l’actuació d’un governprogressista.

Quin és el model de ciutat que pro-posa ERC?

En urbanisme, el nostre model secentra a recuperar una actuació progres-sista, sense generar plusvàlues especu-latives, i fent una política destinada a larecuperació de les zones comunes, equi-paments, zones verdes... Es tracta decrear espais de confort ciutadà, i no ac-tuar en base als interessos dels grans

constructors. Cal posar la ciutadania enel centre de les polítiques. Un exemple:els dos pressupostos alternatius quehem presentat els darrers dos anys. Pro-posem un increment en l’assignació a lesregidories que afecten més directamentla qualitat de vida, com Educació, MediAmbient i Cultura, eliminant diferènciesen el tractament als ciutadans i garantintla igualtat, de manera que ens puguemacostar als estàndards de benestar ciu-tadà.

En una ciutat com Lleida, fins a quinpunt és important aparèixer en els mit-jans de comunicació?

Els mitjans de comunicació tenenmolt pes en una ciutat on tenim televisiólocal que emet notícies matí i tarda, dosdiaris comarcals, desconnexió diària deTV3 i diverses ràdios i delegacions. Elpes doncs és gran i hi has de tenir pre-sència, com també has d’anar als actespúblics. En el nostre cas, tenim una pre-sència important perquè els periodistessaben que, quan parlem, ho fem de ma-nera documentada i amb criteri. Tambétreballem molt amb comunicats ben es-tructurats i intentem facilitar-los la feina.Però la tasca més important es fa en laproximitat al ciutadà, que és el que per-met que la gent se senti representada.


«Cal posar la ciutadaniaen el centre de les polítiques»

XAVIER SÀEZ

1964

PROFESSOR


LLEIDA

REGIDOR

Ripoll ha viscut setze anys de governdel PSC i des del 1995 amb un de CiU.En què que s’ha diferenciat l’actuaciódels dos governs?

No hi ha moltes diferències. En elfons, CiU s’ha dedicat a plasmar moltesidees que havia formulat el PSC, peròseguint la mateixa línia i amb molt pocaimaginació. I mentrestant, no es plante-gen les problemàtiques més bàsiques,com ara que Ripoll està perdent la capi-talitat de la comarca.

Com és la relació d’ERC amb l’equipde govern?

Amb la majoria absoluta que tenen,els és més fàcil menystenir l’oposicióque no pas col·laborar-hi. Tot i això, alprincipi del mandat hi havia força relació,i ens van votar diverses mocions que pre-sentàvem al ple, que a la llarga s’han fetseves. Des de ja fa un temps, però, re-butgen la majoria de les nostres iniciati-ves. Al principi del mandat, érem uns jo-ves que els fèiem certa gràcia. Teníembones idees i se’ns escoltava més. Peròa mesura que passa el temps, nosaltreshem anat aprenent i ells han anat come-tent més errors. Ara ens prenen mésseriosament. S’acosten les eleccions iveuen que podem ser un adversari impor-tant.

Quins són els mitjans més idonis perfer conèixer les vostres iniciatives?

A través de la premsa, clarament no,perquè els afavoreix a ells. A la ràdio, dis-posem de deu minuts a finals de mes itenim cert espai a ràdio i televisió perexplicar les mocions que presentem alple. El butlletí municipal surt cada quanvolen i hi tenim molt poc espai. La veritatés que confiem molt en el boca-orella i enEl gall republicà, el nostre butlletí que hatingut molt bona rebuda.

Consideres suficient la presència dedones en càrrecs de responsabilitat mu-nicipal?

No, és totalment insuficient. Tant debo hi hagués més dones, però troboabsurd posar dones perquè siguin dones.En el fons, perjudica a les associacionsque es comporten així i especialment almateix col·lectiu femení. Si una dona ac-cedeix a un lloc de responsabilitat, ha deser perquè té qualitats en la seva feina. In’hi ha de molt bones. El primer que fariaseria fer creure a la dona que realment hiha moltes tasques que, al llarg de la his-tòria, no se les han plantejat. Cal que esplantegin que, tot i que difícilment tin-guem les condicions per treballar dinsuna mina, en l’àmbit de la política té tan-tes capacitats un home com una dona.


«La presència de les dones en llocs deresponsabilitat municipal és totalment insuficient»

TERESA JORDÀ

1972

EMPRESÀRIA

RIPOLL

REGIDORA

Com has arribat al municipalismeindependentista al País Valencià?

Durant els anys 1980 vaig formarpart de les llistes electorals d’UPV a lameva ciutat, Xàtiva. Quan, el 1996, UPVva incorporar al seu ideari elements detall blaver per passar a crear el BNV,me’n vaig allunyar definitivament. Vaig in-corporar-me al Front pel País Valencià i,d’aquí, a ERPV. Al poble on visc, Roglà iCorberà, un municipi de 1.000 habitantsa quatre quilòmetres de Xàtiva, pertanyiaa un col·lectiu nacionalista que a les dar-reres eleccions es va presentar sota lessigles del BNV. Vaig sortir escollits tresregidors obtenint l’alcaldia gràcies al su-port del PSOE i a la passivitat d’UV. A l’o-posició hi ha 4 regidors del PP.

Ha estat una bona experiència?Estic prou satisfet pel que fa a les

àrees que he gestionat directament. Heaconseguit que es faci una escola nova,he fet molt de suport a l’ensenyamentpúblic i he potenciat ajuts als cantautorsen la nostra llengua. En el terreny espor-tiu, he col·laborat amb la gent que treba-lla l’esport de base. El problema és queno estic gens content per la relació ambla resta de companys de l’equip degovern, particularment amb els dos regi-dors del BNV.

Amb quins problemes t’has trobat?Es tracta de problemes d’ideologia.

Jo en tinc una de molt clara i ells, encanvi, no en tenen cap. Per a mi, treballara l’Ajuntament és una manera de defen-sar el país i per a ells, en canvi, no signi-fica res.

Què faràs amb vista al futur?Tinc intenció de muntar una llista

d’ERPV a Xàtiva, la meva ciutat que, d’al-tra banda, és on faig més vida.

Quin paper ha de tenir el municipa-lisme en la construcció d’una alternati-va d’esquerra nacional al País Valencià?

Al País Valencià, el municipalisme hade jugar una funció fonamental per a l’im-puls del projecte nacional.

Quins són els objectius d’ERPV a lesproperes eleccions municipals?

El que cal és aconseguir presènciainstitucional a les ciutats mitjanes. Ésmolt important que els que defensem de-sacomplexadament les idees de PaïsosCatalans i d’independència tinguem re-presentació en aquesta franja de munici-pis. A partir d’aquesta base, ens podremplantejar projectes més ambiciosos. Tardo d’hora ens haurem de preparar per al’assalt al parlament valencià.


«El municipalisme nacionalha de jugar un paper fonamental al País Valencià»

TONI CUCARELLA

1959

ESCRIPTOR

ROGLÀ I CORBERÀ

REGIDOR

Quin és el principal problema de Sal-ses?

Els cèntims! No tenim indústria i somun poble que viu únicament de la vinya: sies ven bé cap problema, però sinó…

És difícil defensar un plantejamentnacional català a la Catalunya del Nord?

Sí, perquè el nacionalisme català hoté difícil aquí. Per parlar català no hi hapas cap problema, però en la política hiha gent a qui ja no li agrada tant.

Així, a l’hora de votar-te, la gent hatingut en compte criteris ideològics os’ha guiat més per proximitat personal?

Per proximitat personal. Tothom sapque jo sóc nacionalista catalana, però noho dic gaire, perquè hi ha gent que aixòno ho accepta bé com els jubilats deFrança endins que vénen aquí i diuen queERC és «espanyola». En els darrerstemps, però, les coses han canviat unamica. Ha anat molt bé l’impuls que hadonat l’eurodiputat Miquel Mayol.

Perquè vas presentar-te?Vaig voler entrar a l’Ajuntament per

promocionar la cultura catalana. Fins quevam entrar, l’any passat, no s’havia fetres, i des de llavors ja hem introduït el ca-talà a l’escola pública per a la mainada

de 6 a 11 anys i també a l’escola d’a-dults.

Quina relació teniu amb la resta demembres de l’equip de govern?

Les relacions són bones, hi ha unareunió del Consell Municipal cada quinzedies i ens entenem molt bé. Les cosess’acorden per unanimitat.

De fet el sistema electoral majoritarifa que no tingueu oposició, no?

No, no n’hi ha d’oposició. Som 23 re-gidors al govern, tots de l’esquerra plu-ral, amb l’alcaldessa del PSF, però tambéamb regidors del PCF, jo d’ERC, i diversosindependents d’esquerra. Entre el 1995 iel 2001 hi havia la dreta, el RPR, i aragovernarem nosaltres fins al 2007.

I mentrestant, què fa l’oposició?Es preparen per al 2007. Són a tot

arreu, i fan coses. Dins l’Ajuntament, encanvi, no participen en res. Com a notacuriosa, un militant de l’RPR ve al curs decatalà per adults i li agrada molt! Em vadir que ho volia estudiar perquè, si gua-nyen, volen continuar promocionant el ca-talà ells també. Saben que els joves hodemanen i ara que la regidoria de CulturaCatalana ja hi és, són conscients quel’hauran de continuar.


«Vaig voler entrar a l’Ajuntamentper promocionar la cultura catalana»

JANINA SAMSÓ

1943

JUBILADA

SALSES

REGIDORA

A Sant Celoni el PSC governa ambmajoria absoluta. El govern és sensiblea les vostres propostes?

És molt receptiu, però cada cop queens han ofert entrar al govern, i ja vantres cops aquest mandat, ens hi hemoposat. Ells tenen majoria absoluta i noels cal. Això no vol dir que, si és neces-sari, a la propera pactem perquè, des-prés de vuit anys a l'oposició, és lògicestar un xic fatigat. La feina d'oposiciótambé permet tirar endavant el projected’ERC: via mocions, consells municipals ialtres eines de participació ciutadana.Evidentment, però, si vols fer veritablefeina ho has de fer des del govern.

En un municipi mitjà com és Sant Ce-loni que és més important; aparèixer alsmitjans de comunicació locals o mante-nir una bona comunicació personal ambla gent?

Sense els mitjans de comunicacióavui en dia no vas enlloc. El boca-orellaarriba més al teu entorn però, en un po-ble com el nostre, amb barris perifèricsamb els quals no hi ha un contacte prougran, cal transmetre la teva feina a travésdels mitjans de comunicació. Però aixòsí: si vols aparèixer-hi has de fer feina ipropostes interessants que despertininterès.

Pel que fa al control de la gestió delgovern, disposeu de la informació neces-sària?

Cada setmana ens treuen el llistatd'entrada i sortida de registre. Això ésmolt interessant, però la nostra queixaés que per aquí no hi passa tota la infor-mació necessària. Per exemple, el primerany que vaig entrar de regidor, per regis-tre constava una empresa que sol·licita-va instal·lar un magatzem de pirotècniaen un bosc. Ens vam interessar pel temai, més endavant, hi va haver una sortidaen què l'Ajuntament responia denegantel permís. Però més tard l'empresa es vareunir amb el regidor responsable i es vaaprovar, sense passar per registre, demanera que nosaltres no en vam saberres fins que va ser massa tard. I el ma-gatzem encara existeix. De fet, tot el queés control a l'acció de govern, qualsevolpetició en aquest sentit, des de l'equipde govern la consideren com un entre-banc.

Quines perspectives electorals te-niu?

Bones. Tenim dos regidors i aspiremal tercer. Creiem que la gent valora bé lafeina que hem fet en aquest mandat. Itambé comptem amb el fet que CDC iUDC fa anys que estan barallades.


«La feina d’oposiciótambé permet tirar endavant el projecte d’ERC»

JOSEP ALSINA

1971

INFORMÀTIC

SANT CELONI

REGIDOR

El 1999 ERC va aconseguir una àm-plia majoria, capgirant els resultats del1995. Què va provocar aquest canvi?

El canvi va venir del desgast de l’an-terior govern, de CiU, i perquè nosaltresvam presentar un equip molt representa-tiu de tot el poble, amb gent de diferentssectors, que estàvem en entitats i treba-llant en diversos moviments ciutadans.Érem gent que ens hem mogut en l’acti-vitat social i cultural del poble, al qualhem dedicat molta activitat.

Rebeu prou suport per part del Con-sell Comarcal i la Diputació de Barcelo-na en aquestes tasques?

Sí. Per part del Consell Comarcal, sí.I de la Diputació n’obtenim assessora-ment. Hem fet una auditoria medioam-biental en què el tutor ha estat la Diputa-ció. Es tracta d’un estudi global, que etserveix per veure les mancances quetens en cada àrea i per treballar cap a lasostenibilitat.

I pel que fa a inversions, consideressuficients les aportacions dels organis-mes supramunicipals?

No, sempre són insuficients, tant elPUOSC de la Generalitat com XarxaBarcelona de la Diputació. El que n’obtin-guis depèn de l’habilitat que tinguis per

moure’t. Cal acollir-se a totes les convo-catòries, fer molts projectes i anar-los apresentar. Però en el que estàs més limi-tat és en el manteniment de les infraes-tructures i els serveis, com per exemplela zona esportiva, que són unes aporta-cions que has de fer cada any. Per assu-mir-les, el que rebem del Fons de Coo-peració és insuficient.

De què et sents més orgullós com aalcalde?

El que més em satisfà és el canvi quehi ha hagut en el clima social del poble.Abans hi havia un ambient molt crispat iara hem aconseguit que la gent torni aparticipar amb normalitat en els actessocials, les fires i la Festa Major. Hi hahagut una reconciliació molt importantper al poble. Pel que fa a projectes mate-rials cal esmentar la llar d’infants, que ésmolt important perquè la gent no marxidel poble.

Quina dedicació consideres que és lanecessària, per part de l’alcalde, en unmunicipi com el vostre?

Això depèn de la feina que vulguis feri de les hores que hi hagis de dedicar. Jopenso que unes 3 o 4 hores al dia leshas de dedicar a la feina municipal. I hiha dies que moltes més.


«L’alcaldia d’ERCha fet millorar el clima social del poble»

ANDREU RIBA

1956

FORNER

SANT FELIU SASSERRA

ALCALDE

El 1999 ERC va entrar a l’Ajunta-ment per primera vegada.

Vam entrar a l’Ajuntament perquèvam fer una molt bona campanya i per-què la llista que presentàvem va merèixermés confiança que la de CiU, que era elnostre principal rival electoral, que no vaentrar-hi. Alguns dels candidats ja teníemexperiència municipal. Jo mateix haviaestat a l’Ajuntament el 1979 en una llis-ta independent. Fins llavors, CiU haviatingut un regidor a l’Ajuntament, que mar-xava cap a casa el segon any de mandat,queixant-se que no acceptaven les sevespropostes. Nosaltres això no ho hem fet.

Quines iniciatives porteu entre mansactualment?

A partir de la Cimera de Barcelona ide les xerrades organitzades pel FòrumSocial vam estudiar la possibilitat d’im-plantar els pressupostos participatius enla línia de Porto Alegre. Feia temps quebuscàvem la manera d’implicar gent di-versa en aquest àmbit.

L’Ajuntament és prou obert a lesdemandes de les entitats?

En teoria sí, almenys aquest és elseu discurs. Fins ara no s’han reunit ambtotes les associacions, sinó que les tro-bades a l’Ajuntament són per temes pun-

tuals de cadascuna d’elles.

En una situació de majoria tan àm-plia, com pot controlar l’oposició al go-vern?

Tinc una debilitat, i és que demanoels pressupostos actualitzats cada migany. Així és com fem el seguiment delscompromisos de l’equip de govern. Perexemple, tinc un historial de l’aplicacióde les taxes, i els vaig mostrar les dife-rències entre el que deien i el que havienfet. És una tècnica que dóna resultats,perquè així se senten controlats i com-pleixen el que diuen.

De fet, amb una majoria així, el PSCno deu tenir gaire excuses per incomplirel que promet, no?

Efectivament. I la veritat és que, engeneral, van complint. Tot i que venenfum moltes vegades, el programa electo-ral el porten bastant al dia.

Quin és l’objectiu d’ERC amb vista al2003?

Tenint en compte la configuració so-cial del municipi, aconseguir el segon re-gidor és molt complicat. L’objectiu d’ERCés, doncs, consolidar el regidor ja obtin-gut sense haver de patir a l’hora dels re-sultats finals.


«ERC és a l’Ajuntamentgràcies a una molt bona campanya»

JORDI MERCADER

1949

ADMINISTRATIU

SANTA MARGARIDA DE MONTBUI

REGIDOR

Què representa fer política en unpoble de 1.100 habitants?

A la Secuita, a diferència d’altresllocs, no hi ha tradició de repartiment delpoder entre les mateixes persones i famí-lies. En el nostre cas tenim una pro-blemàtica econòmica molt específica,provocada per la dispersió de la poblacióen quatre nuclis urbans. Això ha provocatuna gran profusió d'alcaldes i regidors,que accedien al càrrec i plegaven moltsovint, a causa de la duresa de la feina al’Ajuntament: de fet, quan vaig accedir al'alcaldia el gener de 1997, era el cinquèalcalde des de 1990. A hores d'ara, jasóc el que ha durat més en el càrrec desdel 1985 i, si acabo aquesta legislatura,seré el primer que comença i acaba elmandat des de la legislatura 1979-1983.

Has estat cap de gabinet de l'alcal-de de Valls, Jordi Castells. Quines consi-deres que són les diferències més impor-tants en la gestió d'un petit municipi enrelació a una ciutat com Valls?

Al futbol a totes les categories es ju-ga amb les mateixes regles, però la Pri-mera Divisió no s’assembla gens a la Ter-cera Regional. El mateix passa en el casdels municipis: es regeixen per les matei-xes normes, però el dia a dia té poc aveure. La principal diferència rau en els

mitjans. En els grans municipis els polí-tics gaudeixen de dedicació exclusiva ipoden centrar-se en la feina que els cor-respon: la direcció i la coordinació del’administració i la presa de decisions.En canvi, en els pobles petits s’ha de ferde tot i solucionar els problemes directa-ment. És la diferència de tenir centenarsde persones treballant a tenir una planti-lla de només quatre persones a dedica-ció plena i una de parcial.

On s’han centrat les principals ac-tuacions de l’Ajuntament des de que etsalcalde?

Hem millorat els serveis bàsics que obé faltaven o bé funcionaven molt mala-ment per l'endarreriment en la dotaciód’infraestructures essencials del munici-pi que, en bona part, s’expliquen per ladispersió territorial.

Quins són els objectius que et moti-ven a continuar treballant pel municipi?

Continuar implantant serveis i millo-rant els que encara són deficients. Volemconstruir una zona esportiva municipal irehabilitar l'edifici de l'Ajuntament, on nos'hi actua des de fa dècades, i presentaun deteriorament important. I volem pro-moure una major participació de la pobla-ció en actes culturals i festius.


«Als pobles petits els alcaldeshem de solucionar els problemes directament»

ALBERT PEREIRA

1969

ADVOCAT

LA SECUITA

ALCALDE

El 1999 vau passar a ser la segonaforça. Sou l’alternativa, però es visualit-za prou, des de l’oposició, el projected’ERC?

Tenim vocació de govern i som vistoscom una alternativa real perquè hemexercit una oposició responsable, nooportunista. Hem estat constructius, dia-logants i positius en comptes de teniruna actitud d’anar a la contra. Hem tre-ballat molts projectes que tenen una inci-dència directa en la qualitat de vida deles persones, com ara en atenció a lagent gran, sanitat, serveis socials... ihem aconseguit que alguns reeixissin.Un exemple seria el cas de la propostaper la creació d’un centre de dia per amalalts mentals: vam proposar-ho tant al’Ajuntament com al Parlament, i ho vamguanyar als dos llocs. I ara aquest pro-jecte ja és una realitat, que hem aconse-guit tot i estar a l’oposició.

Quina relació manteniu amb el go-vern?

De vegades el govern sembla mésaviat l’oposició crispada i nosaltres el go-vern. Ells haguessin preferit crispació perpart nostra i han intentat provocar-la perportar-nos a un terreny on no hem volgutjugar mai. Hem tingut una actitud respon-sable com ho demostra el vot favorable a

l’aprovació del Pla General, en què l’e-quip redactor, que no l’equip de govern,ha fet cas a les nostres propostes. Peraixò, i perquè és un Pla per als propersvint anys, crèiem que era important elconsens. Potser no tindrà rèdit electoral,però estem convençuts que és una acti-tud de responsabilitat necessària.

Quins són els principals reptes de laSeu d’Urgell de cara als propers anys?

Cal millorar i garantir la igualtat delsciutadans, la igualtat d’oportunitats. Aixòactualment no existeix ni a la Seu ni al Pi-rineu en general. Per exemple, per als jo-ves que s’han preparat i no troben unasortida laboral a la seva formació. Somla comarca amb un nivell de precarietatmés alt de tot Catalunya i no hi ha cappolítica municipal de promoció d’ocupa-ció.

El pas per la política local és impor-tant per a un diputat?

Molt, realment és molt important! Elfet d’estar a un Ajuntament d’ensenya aprioritzar. Per exemple, en elaborar unpressupost aprens a destriar el gra de lapalla. És la millor escola que hi ha. Defet, es nota molt quan un parlamentari hapassat per un ajuntament o no hi ha pas-sat.


«La feina municipal és la millor escolaper aprendre el que és la política»

JORDI AUSÀS

1960

MESTRE

LA SEU D’URGELL

REGIDOR

Quina valoració fas de l’actual equipde govern CiU-PP?

És un govern que considera la gentcom a súbdits, no com a ciutadans. Ésun govern autoritari que va fent el dia adia sense pensar en el futur. La presèn-cia del PP s’ha notat pels seus interes-sos en infraestructures, en què el governhagi rebutjat retirar la Medalla d’Or al ge-neral Franco, en el fet que es rebutgésentrar a la campanya «Un país, una ban-dera», en què ha fet baixar el nivell de ca-talà que es requereix a la policia local... Ien política social, s’ha mantingut la líniadel govern del PSC, la mala gestió deltransport urbà... Les úniques escolesbressol que hi ha a Tarragona són lesque es van construir el 1980. Però ara,amb la pressió que ha fet ERC des delParlament i l’Ajuntament, s’han aprovatpropostes. Així, vam presentar una pro-posta de Pressupost municipal abansque qualsevol altre i, des del govern, enshan acceptat un 90% del contingut acanvi de l’abstenció, de manera que hiconsten cinc escoles bressol.

En un Ajuntament de les dimensionsdel de Tarragona, com s’ho fa un únic re-gidor per controlar la gestió del govern?

Dedicant-hi moltes hores. La informa-ció has de demanar-la molt i, insistint,

acabes aconseguint-la. Els portaveus decada grup no tenen dedicació, cosa queseria necessària. Més que la feina decontrol, l’important és fer propostes. Noes bó encallar-se en el quilo de paper dia-ri del registre d’entrades i sortides.

Quines són les principals problemàti-ques que pateix Tarragona actualment?

Les infraestructures: les interconne-xions de la ciutat amb l’exterior són moltlimitades. Una altra mancança greu és enl’àmbit social: Tarragona només té 20llits d’hospital de dia per a la gent gran.Així, tot i que s’hagin potenciat els casalsd’avis per quedar bé, el que és necessa-ri són serveis socials per a la gent gran.Una altra mancança és que Tarragona téun esquema urbanístic americà: cadascúconstrueix on vol.

Com definiríeu el vostre estil d’opo-sició?

Hi ha moltes maneres de fer oposi-ció. Hi ha gent que l’endemà de les elec-cions ja va plegar. L’oposició tradicionalés centrar-se en el control i votar que noa tot. Nosaltres hem trencat aquesta ma-nera de fer perquè creiem que la gentque va donar la confiança a ERC mereixque es treballi durant quatre anys i noportar la contrària en tot.


«Fer oposició no és passar-se quatre anysportant la contrària en tot»

XAVIER ALMAGRO

1956

TÈCNIC DE CONTROL

DE PROCESSOS QUÍMICS

TARRAGONA

REGIDOR

ERC és, després de presentar-se perprimer cop, la segona força de l’Ajunta-ment. No està pas malament, no?

Sí, a la llista hi havia gent vinculada aERC, però també molts candidats inde-pendents i gent jove amb molt bon nivell.Això, juntament amb el cansament per lamajoria absoluta de CiU durant dos man-dats, explica el nostre èxit.

El govern de CiU, malgrat tot, es vamantenir gràcies al suport del PP. Quinavaloració fas de la seva gestió?

El govern és dedica, bàsicament, adesenvolupar projectes urbanístics decreixement requalificant zones i conver-tint el poble en una ciutat dormitori deBarcelona. La gent jove del poble no tro-ba habitatge perquè la majoria són d’altstanding.

Un dels problemes més importantsde Teià és la manca d’un IES. L’equip degovern fa prou per aconseguir-lo?

Només ERC va plantejar la qüestió enles eleccions però ara l’equip de governel reivindica. Per què? Perquè es va crearuna plataforma ciutadana, amb el suportd’ERC i PSC, presidida per una personaindependent. A mesura que el tema vaagafar més volada, l’equip de govern s’hiva afegir. Hem fet canviar l’oposició ini-

cial del Departament d’Ensenyament i hiha un acord verbal amb l’alcalde, queesperem que es materialitzi en un com-promís escrit.

Quina relació política manteniu ambl’altre grup de l’oposició, el PSC?

Després de les eleccions vam crearun pacte que anomenem Acord Municipalde Progrés, amb un reglament intern, através del qual intentem dur estratègiescomunes en allò en què és possible. Així,tot i que no sempre, quan el planteja-ment que tenim sobre un tema és comú,el defensem conjuntament al Ple. I tambécol·laborem fora de l’Ajuntament, analit-zant la situació municipal. La veritat ésque coincidim en molts aspectes i la rela-ció que tenim és positiva.

Quins consideres que són els princi-pals èxits que heu aconseguit, des del’oposició, durant aquest mandat?

A part de la plataforma per l’IES ialtres temes sectorials, hem combatut ifet canviar molts vicis antidemocràtics dela manera de funcionar de l’equip de go-vern: convocatòria de plens, dinàmica deles comissions i, per mitjà dels tribunals,les retribucions per assistència a reu-nions. Des de l’oposició es poden fermoltes coses.


«L’oposició pot obligar l’alcaldea abandonar vicis antidemocràtics»

ANDREU BOSCH

1964

PROFESSOR D’ENSENYAMENT

SECUNDARI I UNIVERSITARI

TEIÀ

REGIDOR

Després de les darreres eleccions,CiU només necessitava un regidor pergovernar amb majoria. Per quin motiu,doncs, tant ERC com el PSC formeu partdel govern municipal?

Al principi, CiU va pactar amb el PP,però després d’un any de pacte, l’alcaldeva dimitir i va deixar el govern. Com quel’equip estava en minoria, ERC i PSC vamexplorar la possibilitat de fer un governalternatiu. Però aquesta era una opció noresponsable perquè hagués calgut elsuport del PP i perquè el seu regidor eratambé responsable del que havia passat.Vam optar, doncs, per un govern tripartit.Així s’ha aprovat definitivament el Pla Ge-neral, incorporant les propostes d’ERC,s’han sanejat les finances municipals,s’ha reorganitzat l’Ajuntament i s’han fetmés transparents les contractacions.

Com valoreu el resultat del pacte?Positivament. Els regidors d’ERC hem

ajudat a fer avenços considerables queesperem que la gent valorarà: s’ha apro-vat el Pla General, s’ha constituït un or-ganisme de participació inèdit, el ConsellMunicipal de Sostenibilitat, s’ha obertl’activitat cultural a comissions participa-tives, s’ha dinamitzat la Festa Major...Fem una valoració positiva de les àreesd’ERC i, més en general, també s’ha mo-

dernitzat l’administració de l’Ajuntament.Amb tot, la situació del govern encara ésprecària, com demostra el fet que, perproblemes interns, un dels regidors deCiU no estigui al govern.

A banda de ser primer tinent d’alcal-de, ets el responsable de l’Àrea d’Urba-nisme. És tan complicada de gestionarcom s’acostuma a afirmar?

La gestió de l’urbanisme en un muni-cipi com Torredembarra és complicada,degut a les fortes tendències al creixe-ment —hem doblat la població en elsdarrers deu anys—, al fet de ser un muni-cipi turístic i per trobar-se a la terceracorona de Barcelona i a la zona metropo-litana de Tarragona.

Fins a quin punt és possible contro-lar el creixement urbanístic?

És possible i necessari. En el Pla Ge-neral es marquen les zones de creixe-ment, però també les fronteres que limi-ten les zones on s’impedeix créixer. Te-nim un terme municipal molt reduït, i calequilibrar l’edificació amb les zones ver-des, l’agricultura... Per això es limita laconstrucció als buits existents. I, per nocontrolar només el creixement en exten-sió, s’ha canviat el límit màxim de 8 a 4pisos d’alçada.


«Controlar el creixement urbanísticés possible i necessari»

JOSEP BARGALLÓ

1958

CATEDRÀTIC DE BATXILLERAT

TORREDEMBARRA


ERC és present a l’Ajuntament deVic des del 1987 amb un creixementconstant al llarg del temps. Malgrat tot,CiU manté l’hegemonia i ha governatsempre.

Sí, hem anat progressant i implan-tant-nos, tant a nivell absolut com en per-centatge. Però malgrat ser una força valo-rada per la gent, encara no hem obtingutprou suport per optar a governar.

Trobant-se només a un regidor de lamajoria absoluta, amb quins altres su-ports compta l’equip de govern de CiU?

Ja fa dues legislatures que no té lamajoria. No té, però, cap acord establede govern amb ningú. Intenten pactar lesdiverses qüestions i ho fan amb una for-mació o altra depenent de les possibili-tats d’acord. Per part de l’oposició, no éspossible que ens posem d’acord en for-mar una alternativa, tenint en compte lapresència del PP i també l’actitud del re-gidor d’ICV, molt procliu al pacte ambCiU.

Quines són les principals problemàti-ques que afecten la ciutat?

A Vic tenim, principalment, dues pro-blemàtiques que no difereixen massa ales d’altres ciutats: la concentració de laimmigració, que ja arriba al 13% de la po-

blació, i el trànsit, que és molt complicaten algunes situacions. A un nivell méspolític, la participació ciutadana és un te-ma bastant desatès.

Quines són les propostes d’ERC perfomentar la participació?

A la legislatura anterior vam presen-tar una proposta de Reglament de Partici-pació Ciutadana que després d’algunesmodificacions va ser aprovat. S’hi esta-bleixen diferents vies de participació,com els consells sectorials, el ConsellMunicipal dels Infants... El funcionamenten si és relativament bo, però una cosaés la forma i l’altra l’aplicació. Hi hamolts consells que funcionen, però faltaque tinguin incidència en les decisionsde l’equip de govern. Cal que les sevespropostes es tradueixin en accions.

Quin és el vostre projecte per a Vic?Des d’ERC, fonamentem la nostra

actuació en base a tres grans temes: laparticipació ciutadana, la qualitat de l’ad-ministració —menys burocratitzada i mésoberta i atenta amb la gent— i la qualitatde vida, i aquí ens referim a atendre lespetites coses quotidianes que afecten ala gent com arreglar voreres als passosde vianants o la supressió de barreres ar-quitectòniques.


«Per millorar la qualitat de vida cal atendreles petites coses quotidianes que afecten a la gent»

JOSEP MARIA FONT

1958

EMPRESARI

VIC

REGIDOR

Des del 1991, a Vilajuïga el vot estàdividit entre vàries candidatures i cap noté majoria absoluta. Ara que ja portes 7anys d’alcalde, com es valores això degovernar amb majoria simple?

Governar amb majoria simple et faestar molt amatent al consens, i compor-ta que hi hagi d’haver molt de diàleg en-tre l’equip de govern. Això és positiu per-què es facilita que les decisions que s’a-dopten estiguin consensuades des d’unprincipi.

Després de dos mandats al capda-vant de l’Ajuntament, quins són els can-vis més importants que ha experimentatVilajuïga des que vas accedir per primercop al càrrec?

Els canvis demogràfics, facilitats perla política d’habitatge social de l’Ajunta-ment, la creació de noves infrastructuresesportives i culturals i l’aposta decididaperquè les diferents formes de culturaarribin a tothom.

De cara al futur, quins són els princi-pals projectes que us proposeu tirar en-davant?

És molt important la revisió del pla-nejament urbanístic, que volem que enspermeti mantenir la identitat com a po-ble. També cal pensar en l’acabament de

les infraestructures culturals en curs —fonamentalment el centre cultural— i enla millora dels serveis d’atenció a las per-sones. Entenc que en el futur hem de seratrevits amb els serveis a les persones ifer propostes engrescadores més enllàde les propostes de sempre que, en elfons, el que busquen, només es fomen-tar el clientelisme electoral.

Ara fa poc que heu superat els 1.000habitants, després de doblar la poblacióen 10 anys. Fins a quin punt és subs-tancial aquest canvi per a l’Ajuntament?

El creixement demogràfic ha compor-tat que puguem mantenir una sèrie deserveis, entre ells la llar d’infants, ambuna qualitat notable. Aquests serveis,d’altra manera, serien deficitaris. El crei-xement també ha permès un notable re-viscolament de l’activitat associativa delpoble.

A part d’alcalde, també ets consellercomarcal. Quina valoració en fas?

Els consells comarcals han servit pertreure recursos econòmics als Ajunta-ments i problemes de sobre a la Genera-litat. En el fons, els consells comarcalsacaben essent ens bàsicament adminis-tratius sense cap capacitat política dedecisió.


«Els consells comarcals són ens bàsicamentadministratius, sense capacitat política»

PERE TRIAS

1954

PAGÈS

VILAJUÏGA

ALCALDE

MANIFEST MUNICIPALISTA 2003

Els càrrecs electes locals d'ERC handemostrat des de fa temps, i especial-ment en els dos darrers mandats, queaquest partit constitueix una opció res-ponsable i preparada per atendre les de-mandes i resoldre conflictes que es ge-neren en la vida ciutadana. ERC ha estatdecisiva en la formació de majories sòli-des i estables que han contribuït a la bo-na governabilitat d’un número importantd’ajuntaments. Tot plegat ha ajudat a lavisualització per part de l’opinió públicad'una voluntat de govern que ha de se-guir una línia ascendent en els anys a ve-nir. Les properes eleccions municipals demaig de 2003 han de significar un pasendavant en aquesta direcció.

Els homes i dones d'ERC, bona partdels quals compten amb una àmplia ex-periència en l'àmbit local, representenuna clara opció de futur. Es tracta de po-tenciar una nova manera d'enfocar l'ac-ció de govern, que ja ha obtingut bons re-sultats en els municipis en què ERC hapogut assumir responsabilitats impor-tants. Cal acostar-se als ciutadans i ciu-tadanes a través de l'acció municipal percontribuir a resoldre els problemes col-lectius amb il·lusió i amb un tarannà en-focat a millorar els nostres pobles, viles iciutats. Una aposta no condicionada pels

vincles amb les poderoses maquinàriespolítiques estatals ni amb els gransgrups econòmics. Una alternativa allun-yada d'aquests cercles de poder i prota-gonitzada per persones amb idees novesi capacitades per escoltar i atendre de-mandes i donar solucions per abordar lacomplexa realitat de la Catalunya del se-gle XXI.

Els més de 20 anys d'ajuntamentsdemocràtics constitueixen una experièn-cia globalment positiva. Els ajuntamentshan esdevingut els protagonistes actiusde la vida social i econòmica del país,han estat un factor de recatalanització ihan posat en marxa molts dels serveisbàsics necessaris per a la població.L'etapa coberta fins ara presenta, però,dèficits importants que tenen el seu ori-gen en els factors següents:

a) La incapacitat per crear un modeld'organització territorial propi, atesa lapervivència de la divisió provincial i d'ins-titucions perifèriques de l'Estat.

b) La problemàtica que representa elnivell de despesa supletòria amb l'as-sumpció de competències impròpies i l'e-xistència d'un marc competencial pocajustat a la realitat.

c) Les greus limitacions de les hisen-des locals que afecten al volum de recur-


Manifest municipalista 2003

sos econòmics i a la sobirania política al-hora de modular impostos.

És necessari, doncs, davant d’aques-ta situació, superar el model territorial vi-gent. Aquesta problemàtica no es potcontinuar mantenint en unes coordena-des tan il·lògiques com les actuals. No tésentit que les delegacions territorials dela Generalitat estiguin desproveïdes decapacitat de decisió real, que les diputa-cions provincials actuïn en clau de con-trapoder de la Generalitat i que els con-sells comarcals s'hagin configurat massasovint com una realitat alternativa a la dela capital de la comarca.

ERC aposta per convertir Catalunyaen província única com a primer pas perpoder definir un model propi d'organitza-ció territorial. Cal ser conscients, malgrattot, que la conversió de Catalunya en unasola circumscripció provincial aniria endetriment de la seva actual representacióal Congrés dels Diputats espanyol, espe-cialment en el cas del Senat. De totamanera, però, amb voluntat política i ima-ginació jurídica, aquest ha de ser un obs-tacle possible de superar. La provínciaúnica suposaria disposar d’una major lli-bertat per impulsar una organització terri-torial ajustada a les necessitats reals del

país i menys condicionada per l’Estat.

ERC defensa uns consells comarcalsmés municipalistes, amb un tractamentheterogeni i diferenciat en el cas delsque estan inclosos en l'àmbit de la regiómetropolitana de Barcelona, i uns enssupralocals, les regions, com a àmbit dedescentralització de la Generalitat itambé de cooperació local. Pel que fa alsconsells comarcals i al sistema d’elecciódels consells comarcals, ERC és de l’opi-nió que cal invertir el funcionament vi-gent passant, en ares a assolir una re-presentativitat més apropada a la volun-tat ciutadana, a un esquema en el qual2/3 dels consellers comarcals siguin es-collits en funció dels vots totals i l'1/3restant en funció del número de regidors.Es tracta d'incrementar el caràcter repre-sentatiu i de proporcionalitat electoral del'ens amb un element de correcció, pertal d'afavorir els petits municipis. És,també, una qüestió cabdal la representa-tivitat política de tots els municipis de lacomarca. Pel que es pretén instituciona-litzar la figura del consell d'alcaldes, iaconseguir que tots els municipis de lacomarca, a través dels seus represen-tants, tinguin la facultat d'intervenir entotes aquelles decisions més trascen-dents per al conjunt de la comarca.



D'altra banda, i pel que fa a les re-gions, aquestes han de tenir un paper pri-mordial de suport per a tot allò al qualels municipis no puguin arribar en l'exer-cici de les seves competències. El com-ponent essencial de tot aquest sistemaha de ser el municipi. ERC fomentarà lacooperació entre ajuntaments però res-pectarà alhora l'actual mapa municipalde Catalunya. ERC s'oposarà a qualsevolcanvi que no respecti la voluntat de lesparts implicades, molt especialment enel cas dels petits municipis. Només a tra-vés de la voluntarietat i l’avenç cap unesquema en el qual la mancomunació deserveis sigui quelcom més freqüent i nor-malitzat que fins ara s’aconseguirà queel nou mapa municipal no grinyoli.

Per dotar de coherència i eficiència elsistema que es vol potenciar cal que elsmunicipis disposin d'un marc de compe-tències més ampli. Qualsevol reordena-ció territorial ha d'anar acompanyadad'una redistribució de competències en-tre les institucions esmentades. Aquestaredistribució s'ha de basar en els princi-pis de subsidiarietat i cooperació. S’hade dur a terme, a més, tenint en comptefactors com el nombre d'habitants, elpressupost municipal, la capitalitat co-marcal i la població estacional. Es tracta,

conseqüentment, d’una assignació flexi-ble i progressiva de competències, sobre-tot pel que fa a les necessitats més bàsi-ques de la població: serveis primaris i desanitat, serveis socials, gestió de l'ense-nyament infantil i primari i polítiques acti-ves d'ocupació i d'habitatge. Tot plegatconstitueix un acostament de les com-petències als nivells més pròxims al ciu-tadà. Per fer factible aquest nou esque-ma competencial és necessària la corres-ponent dotació financera. Un nou siste-ma fiscal que incrementi el pes dels enslocals en el conjunt de la despesa públi-ca a Catalunya, sense que aquest incre-ment es realitzi a costa de la fracció dedespesa pública que en l'actualitat ésgestionada per la Generalitat. En el campcompetencial, doncs, les propostesd’ERC passen pels eixos principals se-güents:

u Traspàs de competències sobre rè-gim local de l’Estat a la Generalitat. El fetque el Parlament pogués legislar teninten compte la realitat local de Catalunyafacilitaria l’encaix dels ajuntaments enl’estructura del país.

u Impuls per facilitar que els ajunta-ments rebin més recursos per tal d’im-plementar adequadament polítiques so-cials. És a partir d’aquí que els ens lo-cals podran donar una resposta adequa-

da a reptes tan importants com el tracta-ment del fenomen de la immigració.

u Assumpció per part dels ajunta-ments de més funcions en matèria de be-nestar social a través de delegacions delgovern o dels consells comarcals.

u Establiment de mecanismes en ma-tèria de polítiques actives per a l’ocupa-ció per a que els ens locals tinguin mésmarge de maniobra a l’hora de definir qui-nes prioritats d’actuació s’impulsen a ca-da municipi.

u Potenciació de mecanismes per talque les entitats locals esdevinguin real-ment impulsores del procés de promociód’habitatge públic.

Pel que fa a algunes matèries que nosón competència dels ens locals o bé enquè hi ha competències compartides degran influència sobre la població, cal queels ajuntaments disposin de les mesuresde control suficients per supervisar la se-va aplicació:

u En el cas de les infrastructures, jasiguin de l’Estat o de la Generalitat, elsajuntaments han de poder controlar-nel’estat i l’execució.

u En matèria de seguretat ciutadana,proposem que l’alcalde esdevingui un co-mandament de les forces de seguretaten el seu territori, superant l’actual figu-ra de coordinador.

u En matèria de política mediambien-tal cal una major intervenció dels ajunta-ments quan es tracta de la instal·laciód’indústries potencialment contaminantsen zones limítrofes a la població, encaraque es tracti d’un municipi veí.

Tota aquesta tasca no es pot articularsense un sistema de finançament satis-factori que doni resposta a les demandesdel municipalisme. Des d'ERC conside-rem que el sector local, que actualmentdisposa d'una participació en la despesapública al voltant del 12-13%, ha d'atan-sar-se a l'ideal de distribució del 30-40-30. Per assolir aquest objectiu cal, sensdubte, establir un esquema que giri so-bre els eixos següents:

u Reforma en profunditat l’IAE, propo-sant una compensació de la seva capaci-tat recaptatòria per una fórmula que per-meti mantenir la participació dels munici-pis en la fiscalitat generada per l’activitateconòmica en el seu territori. Seria posi-tiva la seva substitució per una participa-ció dels ajuntaments en un impost esta-tal fort. En el cas de Catalunya, n’hi hau-ria prou amb una participació del 6% enl’IRPF o del en 7% de l’l’IVA per a com-pensar les recaptacions perdudes per larecaptació de l’IAE.

u Finançament de les noves compe-



tències a assumir pels ajuntaments, fo-namentalment pel que fa a l’ensenya-ment, a partir de l’IVA o l’IRPF.

uManteniment de l’IBI com a impostcentral de la hisenda municipal. Cal, pe-rò, millorar en la seva eficàcia recaptatò-ria, mitjançant la simplificació i l’agilitza-ció dels processos de revisió cadastral.

u Incorporació d’una par ticipaciómunicipal sobre el 10% de l’Impost espe-cial d’hidrocarburs per als municipis demés de 50.000 habitants (que tenencom a obligatori el servei de transportpúblic).

u Increment de l’autonomia munici-pal en la determinació i gestió de la tribu-tació municipal. Cal transferir als munici-pis la gestió cadastral.

u Introducció de l’impost sobre per-noctacions en establiments turístics,com a impost municipal de caràcter vo-luntari.

u Creació de figures tributàries, comles taxes ecològiques, orientades al fi-nançament de les externalitats ambien-tals de l’activitat personal (residus domi-ciliaris, sanejament...) i de l’activitat em-presarial. El nombre d’aquestes figureshauria de ser el més reduït possible pertal de simplificar el conjunt actual de ta-xes locals.

u Revisió del marc regulador dels tri-

buts aplicables a les empreses submi-nistradores d’energia i serveis de teleco-municacions.

ERC és partidària que la Generalitatgestioni el repartiment del PIE (Participa-ció en els Ingressos de l’Estat), per ga-rantir la suficiència financera dels ajunta-ments, als quals hauria de traspassaruna part dels tributs cedits per part del’Estat. És necessari, doncs, garantir elfinançament dels ens locals en base alsprincipis normatius d’autonomia munici-pal i suficiència financera; combinats, ésclar, amb els de responsabilitat fiscal iequitat. Es tracta d’uns principis que hanestat conculcats repetidament en la con-figuració i aplicació del model vigent i queERC es compromet impulsar i defensaren tots els àmbits institucionals.

El model municipal que defensa ERCpassa, doncs, a partir del seguit de refle-xions exposades fins aquí, per impulsarpolítiques que tinguin les prioritats basa-des en els eixos següents:

La ciutat sostenibleuDesplegar una política d'ordenació

del territori entesa de forma transversal,com l'expressió espacial de la políticaeconòmica, social, cultural i ecològica al

servei de la col·lectivitat. Cal un creixe-ment urbanístic racional i sostenible quetendeixi a millorar les condicions de vidadel conjunt de la població. El planejamenturbanístic ha de garantir la convivènciad'usos, la recuperació i renovació d'es-pais públics i urbans i la potenciació del'habitatge públic, fent ciutats i poblesaccessibles i sense barreres arquitectò-niques.

u Incentivar una política de sostenibi-litat que faci compatible el creixementeconòmic amb la defensa del mediambient i els recursos naturals. És ne-cessari crear una nova cultura respecteals hàbits de vida i les formes de consumque eviti el malbaratament de recursos,com ara les polítiques de reciclatge. Ladefensa del medi ha de ser un dels princi-pals referents d'actuació incloent mesu-res per aturar les agressions a l'entornnatural, relacionades amb els residus,d'estalvi energètic i mesures relaciona-des amb el cicle de l'aigua i el medi at-mosfèric.

u Cal, doncs, fer ciutats i pobles ba-sats en el principi del desenvolupamentsostenible i la cohesió social i territorial,prenent mesures per a:

— La protecció del sòl no urbanitza-ble i els espais d'interès natural.

— La protecció dels centres històrics

tot buscant solucions imaginatives per acorregir les discontinuïtats en el paisatgeurbà.

— La potenciació d'una vialitat queafavoreixi el medi ambient i l'accessibili-tat.

u En aquest sentit, cal potenciar eltransport públic de passatgers, poten-ciant la mobilitat en bicicleta i a peu alscentres de les poblacions, creant, allà onsigui possible, eixos viaris de vianants ode carrils bicicleta amb restricció de tràn-sit rodat.

La ciutat emprenedorau Fer dels ajuntaments una eina de

desenvolupament i revitalització econò-mica de la societat. Els municipis són es-pais d'activitat econòmica, però tambéde redistribució social, d'intercanvi cultu-ral i qualitat ambiental. Cal fomentar polí-tiques de reactivació econòmica enfoca-des a la creació d'ocupació i de desen-volupament del teixit productiu de la po-blació, promovent la integració laboraldels col·lectius més febles socialment.

u Els agents socioeconòmics locals(sindicats, organitzacions empresarials ientitats corporatives) han de tenir un pa-per clar i actiu en la formulació de les lí-nies generals. Cal crear o consolidar lesformes orgàniques que articulin aquesta



participació, Consells Econòmics i So-cials.

u Recuperar i consolidar el model co-mercial propi de les ciutats de Catalunya,en una decidida aposta pel comerç urbà,afavorint el comerç de proximitat, vincu-lat a operacions de regeneració urbanís-tica dels centres urbans.

u Promoure, mitjançant la col·labora-ció dels ajuntaments amb altres institu-cions, i la coordinació amb la resta demunicipis que integren un entorn econò-mic, la realització de les infrastructuresnecessàries per al millor desenvolupa-ment dels municipis en els camps econò-mic, social i, globalment, en tots aquellsque contribueixin a millorar la qualitat devida de la ciutadania.

La ciutat de les personesu Fomentar polítiques destinades a

acabar amb els desequilibris socials ieradicar-ne les causes. Cal tirar endavantmesures imaginatives en els camps del'educació, la salut, la promoció de la for-mació, l'accés a la cultura i en totesaquelles activitats que permetin el de-senvolupament dels drets i l'activitat so-cial del conjunt de la ciutadania.

u Aconseguir el grau més alt possiblede salut és un objectiu social de la màxi-ma importància, la realització del qual

exigeix la intervenció de molts altres sec-tors socials i econòmics, a més d'aquellsmés directament implicats amb la salut.Per això, cal l'atenció integral a l'individu,la família i la comunitat, mitjançant pro-grames d'educació sanitària i promocióde la salut, prevenció, cura, rehabilitaciói reinserció. Tot això suposa que els ajun-taments han de vetllar per la planificaciói gestió dels serveis sanitaris i pel con-trol ambiental i salubritat pública.

uGarantir els drets dels joves, facili-tant el seu accés en condicions dignes almercat de treball i a l'habitatge. I, aixímateix, s'han d'impulsar mesures de su-port a la família, molt especialment pelque fa a les escoles bressol i a l'atencióa la gent gran.

u Impulsar polítiques integrals per ga-rantir la integració dels diferents col·lec-tius que conformen la societat catalana.Calen mesures d'ampli consens per ga-rantir la cohesió social en base al respec-te als drets humans, a la laïcitat en l'es-fera pública, la llibertat de confessió reli-giosa i la igualtat de drets i deures per atots els ciutadans.

u Construir ciutats i pobles des d'unanova òptica per tal d'aconseguir una vi-vència lliure tant de la feminitat com dela masculinitat. Tot plegat en condicionsd'igualtat d'oportunitats entre gèneres.

uMillorar i reforçar el finançamentmunicipal per tal de possibilitar una ma-jor capacitat de decisió per part delsajuntaments a l'hora de dur a terme polí-tiques progressistes de reequilibri social.Caldrà que la població menys afavoridacom a conseqüència dels desequilibriseconòmics, culturals i/o demogràfics rebiels recursos adients. És imprescindibleper portar a terme una autèntica políticasocial endegar actuacions preventives iconèixer objectivament les necessitatsde la població.

uDemanar l'ampliació de les com-petències de l'administració local per talde gestionar de manera més directa totsels aspectes relacionats amb l'ensenya-ment no universitari, públic o concertat,incloent-hi l'ensenyament d'adults i lesescoles d'educació especial.

u Promoure l'esport com a mitjà peraconseguir una qualitat de vida. Facilitanti potenciant la pràctica de l'esport delleure a totes les capes de la ciutadania.Per tal d'aconseguir aquests objectiuscal rendibilitzar socialment les instal·la-cions esportives, augmentar la rigorosi-tat en el manteniment, la neteja i pro-moure dels beneficis que per a la salutcomporta la pràctica esportiva.

u Entendre el fenomen cultural comun element integrador (que posi en con-

tacte col·lectius d'un mateix municipi), derealització personal (vehicle de coneixe-ment i creativitat), de dinamització social(potenciant l'associacionisme i la partici-pació) i com un dret democràtic que hade ser a l'abast de tothom, tenint pre-sent les línies de treball següents: equi-paments, patrimoni històric, lectura públi-ca, cultura artística (difusió i creació),cultura popular (festes) i cultura cívica.

u Assolir la plena normalització del'ús de la llengua catalana a les depen-dències municipals i estendre, de mane-ra progressiva i ferma, l'ús del català a lapoblació.

La ciutat participativau Aprofundir el principi de democràcia

local. Els ciutadans i ciutadanes han deser els protagonistes actius de la vidalocal. Els mecanismes de democràciaparticipativa són fonamentals com acomplement de la democràcia represen-tativa, fet que comporta informació icapacitats de control, per part dels ciuta-dans, de l'acció municipal.

u Reforçar els diferents mecanismesque permeten innovar en el camp de laparticipació ciutadana: consells munici-pals participatius, estructures descentra-litzades, nuclis d'intervenció participati-va, consultes populars i, més en general,



millora de la comunicació i la informacióentre la població i l'ajuntament.

uMantenir un diàleg permanent en-tre l'administració local i la societat civil,especialment amb el teixit associatiu.Sense això és impossible apropar la polí-tica a la ciutadania i dignificar l'activitatpública. El municipi és un espai de con-vivència i un element bàsic per a la revi-talització de la col·lectivitat.

uModernitzar l'administració munici-pal a partir del principi d'eficiència, trans-parència i agilitat. La ciutadania no potveure l'ajuntament com un ens burocràtici poc dinàmic sinó com una institució alseu servei. L'aplicació de les noves tec-nologies ha de ser un component impor-tant per afavorir una relació de més qua-litat amb la població.

En definitiva, ERC és la força més bensituada per protagonitzar aquest profundcanvi en la manera d'entendre l'acció po-lítica i municipal com un servei als inte-ressos generals i en conseqüència, tam-bé, com un compromís amb la recons-trucció nacional del país i a favor d'un fu-tur sobirà per a Catalunya.

EX

PER

IÈN

CIE

S M

UN

ICIP

ALS

1999

-2003

EXPERIÈNCIES MUNICIPALS 1999-2003www.esquerra.org

experiÈncies municipals1999-2003se a la política, pot assumir. vegeu, sinó, la il·lusió, la...

Documents