S(IIIf(1 COI0IJUl de ~!'H>J'{f lf, ,'! O ( [' 0 (' / " (11'(> de J!J:l-l

L'obr a de r econstrucció i recobra-meut nacional de Catalunya, portadaa eap durant Ull segle de màxim esforçi SiH'l'ifï eïs, ha estat greument compro-nu-sn eu mies hores per Ull vent de bo-

li

Cn beU pllisat¡¡e d'En VlIa·Pul¡¡ .

i plàstica tot s clIs d'una rapidesa extremaperó sentidissima.

[¿u{lIel Caseres: El dibuixant eleganti sobri en sems, enguany però entre altrespo rta clos dibuixos de circ que son unamanera nova de sentir. Al nostre entendreraquests dibuixos superen a tot el que haproduït fins ara . Son aquets dibuixos dequalitat extrema .

Al1tol1; Rosell: Per primera vegada v éa la nostra exposició aquest autor. Delstres olis que havem admirat, diriem que elbodegó amb peixos és el més reixit. Elpaisatge, com la nota del port, els trobemamb una mica cie vaguetat pcr part del'autor qui no acaba d'afirmar la seva sen-sibilitat que l'hi reconeixem d'artista. Con-fiem veure altres obres en les quals enstreurà d'aquesta vaguetat que li fa un xiccic m al.

V aleri Corbe,.ó: El pintor que ja co-neixem i que cada any vé amb l'anuènciad 'obres millors. Els dots indiscutibles queposseeix aquest autor el porten però a noacabar dcl tot les teles tot just començadesi deixades estar. I es l'afany d'assolir nouspro blemes i la fretura de noves solucionsque el porta a donar-nos aquestes prirni-cies tot just d'obra començada que ensapresern a dir Pqò, que conté la part mi -llor que es l'impressió primera de les co-ses. El retrat del seu germà n'es una mos-tra. El bodegó ja es més acabat alcançantaquesta obra unes valoracions m és ajusta-des, més definitives .

Magi Bonet: Molt i molt supera l'obrad 'enguany a la que haviem copsat altresvegades. Aquest pintor té una preferènciaexclusiva pel bodegó gosaríem a dir i enell vé que hi troba moments ben interes-sants i ben reeixits. La manera de posar lapintura, com la gracia assolida en els plecsde la roba alcancen aquesta gracia par-ticular que fit que les coses per ell lluca-des quedin amorosides i ben transportadesa la tela. Amb tot voldriem veurer obres aplena llum; es un prec que l'hi fem i ellha dc procurar d'acontentar-nos puix quehi vindria guanyant cn gran manera.

Maria Gené: De Ics dues obres queexposà aquesta joveníssirna pintora optempel pastell, que és on ens mostra una mésbona fcina i els valors hi són més ajustatsquedant per tant l'obra més acabada. Enquant a l'oli ens atrevim a qualificar-lo deprimicer; en aquesta obra l'hi manca al'autora perdre la por i donar-se tota ellamés al natural. En un mot pintar sensepor, sense perdre l'equilibri del dibuix.

Magdalena Rlbu: Dues obres havemadmirat d'aquesta artista; un oli i un di-buix acolorit. De les dues obres ens plauaturar-nos amb el dibuix construït ambuna traça i seny admirables, una mica decolor tot just en ell posat acaba de donar-hi un tó que fa que paguem dir que ens tro-bem davant d 'una obra" en la qual l'autorahi ha posat tots els cinc sentits. No podemdir el mateix de l'oli el qual tractat a ta-ques no obté u~ gran valor perquè sensdubte s'aguanta poc sobre un dibuix pocconcís i .p oc ben ressalt.

Borràs Estruch: L'obra d'aquest autorhi es presentada amb quatre dibuixos totsells minuciosos. Ens recorden-els dibuixosdel segle' passat, meticulosos; ens; fan: r ee,cordar 'sobretot alguns , moments el mestrePahiesa i altres contemporanis d'aquest, ~;

Camps Dalmases: Dos olis-ben remar-cables en els quals ' l'autor hi:es11mb·unà - ,traça més aviat d'escenògraf quo de..pi~tor

Misserachs: Les caricatures d'aquestautor senzillament ens encantem, tant perla seva modernitat com per la manerad'ésser vistos els personatges .

Potser executades en metall guanya-riem molt més puix que totes tenen un di-buix metal -Iítzat. De les tres, la quina tro-bem més justa es la d'Adolf Fragnoli.

Pintora

Ramon Bosch: Ens presenta un bode-gó molt ben treballat. La qualitat de pin-tura d'aquesta obra ens fa esperar moltd'aquest artista que brega constantment is'afanya per assolir cada dia unes gam-mes més riques i abundoses de color.

Ramon Figuerola: Unes caricaturesplenes totes de gracia i moviment; de lesdues preferim la del Sr. Cambó executadaamb una traça admirable. Són ·també deremarcar els 'apunts dels infantil de rftmièa.

que prengui una qualitat i un caient senzi-llament exquisits.

Una altra obra en cuiro repujat moltben resolta de dibuix i de relleu és tambéd'aquesta autora que ve posant en cadaart un xic de bellesa. Aqui ens plau recor-dar per aquesta gentilíssima darneta-artistaels mots de Lamy que diu «La dona téenginy per a embellir-ho tot».

En tots tres arts s'hi nota però el con-sell del mestre el qual no ha caigut en cibuit.

Aiguafort

Gustau Vila: Més que pel nom ci co-neixem pel seu pseudònim «Grapa». Per ,primera vegada ve aquest artista amb unaiguafort en el qual l'hi reconeixem unatraça admirable . Ens plauria però, veurealtres assumptes no tant exageradamentsentits, puix que l'obra si be excel'lcnt-ment construida deixa aquella amargor decansament, de sofriment que fa que lacontemplació resti malestruga i sense unaguspira de goig, sense una mica de gaudi,sense una mica de joiosa delectança' perl'esperit.

Caricatura

l rldres

Marcel Riera: Els vidres d'enguanyacusen una major intenció envers el sentitde modernitat: sobretot recordem el gerrode flors estilitzades; amb tot i ésser el ma-teix element repetit en la mateixa peça go-sariem a dir que és de les obres que ha-vem vist d'aquest artista, la més sentida imés ben resolta . Notem que segueix pas apas per obtenir un estil definitivament seu.

Pirogravat- ~atlc - RepnJat

Maria Gené: Una nova firma que espresenta per primera vegada en l'exposi-ció que comentem. Cal assenyalar que espresenta amb unes arts noves no admira-des encara a la nostra vila.

D'aquesta joveníssima artista és unSant Crist treballat al pirogravat. La ma-tèria treballada amb aquest art queda alta-ment ennoblida, i l'hi dóna un segell depeça seleccionada.

També aporta una roba treballada alvatic que ens plau molt; sobretot els co-lors hi ' 50n' posats amb 'un~ traça que fa

EXP08I(JIO D'A"IT~ J 9:14

Escultura

R. Segura: Un altre nom que ve apor-tant uns busts-retrats que si bé no tenenencara aquell sabor d'obra positiva, servenperò, una bona intenció que és de lloar.Ens atreviriem a recomanar-li però, quedibuixés una mica més. En conjunt enssemblen no prou ben solucionades les pri-meres intencions, i és clar l'obra no re ixperquè l'hi manca aquest desenvolupa-ment, aquest desfer-se un xic de la fadiga,

Jaume Solà: De les dues obres expo-sades d'aquest artista, la més sobressortintés sens dubte el relleu executat en coure.El rostre d'infant amb tot i ésser tractat agrans cops, té una finesa de detalls queens recorda els alts relleus d'expressió Iir-míssima dels Della Robbia. Al nostre albirés una de les peces més reixides d'aquestaexposició.

Son també d'aquest autor unes siluetesexecutades en metall, totes elles plenes demoviment i gracia extraordinaris .

Els fets luctuosos de final de la pri-mera se/mana del més que som, enshan vingut a donar dis sortadament laraó en les apreciacions que des d'a-quest lloc haoiem exposat en relació ala form a de gooernar de les esquerrescoaligades .

Hav íem dit mantes vegades que elshomes que dirigien {Esquerra no tenienni aptitud ni preparació (li patriotisme;haoiem exposat els perills que per l'au-tonomia de la nostra terra representa-ven els [ets de governar en sentit parti-dista i de confondre l'Esquerra amb Ca-talunya; també Iiaoiem fet constar quequan l'ordre públic es regit només envistes a afavorir un partit, es converteixen una espasa de dos talls que ha deferir en Ull termini més o menys llarcals qui tant malament l'empren.

Unes hores foren suficients per a de-mostrar que (lO ltaoiem exagerat gens>,es proclamà l'Estat Català, en un mo-ment dobcecacio i ben prompte elsaconteixements demostraren als quiemprengueren la folla aventura que elpoble-no els seguia, que fins els rabas-saires que els hauien enlairat al podercom a resultant de llurs predicacionsdemagògiques, tant repetides, els aban-donaven deixant que anessin a la deri-va arrossegats per la superbia i ttgno-ranela que els caracteritzava.

No eren uns patriotes que ofrenen lavida en ares d'un ideal pregonamentsentit, eren uns homes que situats entrela doble pressió del govern de Madridi dels rabassaires, no sabent com sor-tir-s'en intentaven un acte demencialexasperats en veure que llur hegemonia(llur nepotisme, tocaven a fa fi. Prete-riren sacrificar unes vides, en un intentde lluita que sabien perduda en comen-çar-la, que fer un canvi de tàctica i re-coneixer el cami equivocat per on mar-xaven i retirar-se honestament deixanten mans mil/ors, la tasca rectora delsdestins de la terra catalana.

No veieren ni volgueren veure, el danyenorme que infligien a les més caresconquestes de la Catalunya renaixent;ells, els que blasmaven de tenir l'exclu-siva dei catalanisme i el reoublicatüsmeno oacitlaren en posar en perill Gata-lunya i la República. Feixistes fins almoll dels ossos, absolutistes sistemà-tics, en nom d'un ideal de llibertat quemai no sentiren, tacaren llurs mans desang innocent i retrassaren per molt detemos l'organització aet règim auto-nòmic.

Llàstima de sang vessada, per l'es-túlticia i l'ambició d'uns quants arriois-tesI No buscaven el triomf d'un idearisinó el de la demagogia i la barbàrie.Temples cremats, arxius destruits, as-sassinats. depredacions de totes menes,en nom d'un Estat Català que haurianascut deshonorat i odiatl Simboi benclar de llur manca de generositat i de lafermesa de LLurs conviccions es la gestainnoble dels que després d haver portatla mort i la miseria a molts germans~eus, els abandonaven fugint per unaClaveguera!

FIN AL PREVIST

AC Conca Barberà - La Segarra (Santa Coloma de Queralt) 20/10/1934 - Página 1

2

Apunts de la jornada tràgicadel 6 d'Octubre

(A. C. S.)

L 'Excm . i 11 '101. Sr . Cardenal Arquebisbe de Tarragona, s'ha dig-nat concedir indulgències en la forma acostumada.

Iuorí (".J'isthllHUuCllt e I din 12 (Icl COl'I'Cllt

u les 7 del Iuutí, n l~cd8t (lc 13 81lJr!ij

IIII la ciutat es llevà solitària, adolorida.

Presoners i barricades desertes . I encara,

horror, meitat tristesa. El foc revolucio-nari venia, sobretot, dels terrats propers.Per equivocació gairebé es disparava con-tra la Generalitat.

S'anava decandint, decandint ... N~ hihavia res a fer.

A un quart de set es donà ordre de ca-pitular. Tothom va respirar. Era l'únicasortida. En pocs moments els militars ,correctament, ocuparen l'edifici i .llurs de-pendències. No es deixà sortir ningú sotacap pretext. El Go vern fou fet presoner.La plaça era solitària, només els soldats il'armament i els trossos de pedra caigutsdurant l'atac. Escampats damunt les llosesde la plaça uns reguerots de sang.

11

El cel blau de diumenge no apareguétranquil. Planava per les Rambles el pànici també aquella mica de sang que ho ex-plica tot. Les Rambles havien estat l'esce-nari d'una tragèdia que feia molts d'anysque no s'havia vist,

Els soldats de la caserna de Drassanes,havien tingut ordre de sortir a les dotzede la nit. La Rambla de Santa Mònica eranegra , sense un llum, sense un cos. Labateria sortí de la caserna i s'enfilà Ramblaamunt. En ésser més amunt del Centre deDependents, una secció de policia de laGeneralitat se'ls posà davant i obri foc, almateix moment que, del C. A. D. C, I.sortien els primers dispars i els primersatacs de la metralladora. Els soldats estrobaren entre dos focs i enfocaren els ca-nons al C. A. D. C . I.

Els dispars de la gent que era als ter-rats continuaren. El soroll era enorme iesfereïdor. Els guàrdies de la Generalitataguantaren encara. Però els soldats. a mésa més de la seva força tenien la dels seuscompanys que disparaven i els protegien

. des de les finestres de la caserna. De bocad'un que hi era, hem escoltat paraules que

. revelen l'emoció d'aquells moments. Alcomençament, les bales que fregaven elscabells deixaven atuït. AI cap d'una estonade fogueig, però, la mateixa serenitat i lamateixa força s'emparava de tots. I, quanel fogueig va cessar, els soldats, que feiatres nits que no dormien, s'ajaçaren retuts,sense fer cas , beatíficament, dels trets quede tant en tant, encara, xiulaven i s'en-castaven als murs i a les parets del ' dor-mitori.

+EeSESolé i 6afEia

Els qui el ploren: pares , N'Antoni Solé i Piqué i NaTeresa Garcia i Font; avis, En Francesc Garcia Auriui Na Francesca Piqué i Piqué, oncles, cosins i familiatota, en assabentar els amics .i coneguts de tan doloro-sa pèrdua els preguen el tinguin present en llursoracions.

Santa Coloma de Queralt 12 d'Octubre 1934

balcó, bona part d'aquesta gentada haviadesaparegut. Però encara persistia el ner-viosisme, que en un moment es tornaemocionant i silenciós . Companys eraabraçat pels que quedaven, alguns delsquals no contenien la seva' emoció . Aques-ta escena es va prolongar durant els mo-ments que en Cassol pronunciava les se-ves paraules,

Quan en Gassol va sortir del balcó, elGovern de la Generalitat es retirà i els pre-paratius i les comunicacions telefòniquescomençaren.

Diem que els preparatius començarent.Així i tot, a la Generalitat no s'esperaval'atac militar. Les primeres canonades noles esperava ningú i pot ben bé afirmar-seque causaren un extraordinari movimentd'estupor. Cal remarcar, peró, que l'ex èr-cit no fou pas el primer de disparar. Així itot, ningú .no espera va l'artilleria i el fo-gueix de granades. El soroll dels primersdispars de canó ressonaven d'una maneraesfereïdora i feien tremolar l'edifici. Elsrostres eren desencaixats i de tot el primi-tiu desbordament en quedava ' ben pocacosa. Pot dir-se que només els Mossosd'Esquadra disparaven. Però el foc de l'a r-tilleria anava dirigit, sobretot, a l'Ajunta-ment.

La Generalitat, al saló de Sant Jordi ,lloc estratègic del Palau, era només defen-sada pels Mossos d'Esquadra . Les joven-tuts d'Estat Català no .h i eren .

Ben entrada la nit el foc va cessar. laimpressió que hi havia era que l'exèrcit vo-lia tornar a fer foc de valent en fer-se clar.Efectivament, en ferse clar el foc d'artille-ria va ésser reprès intensament.

Durant aquest parèntesi la Generalitatoferia un aspecte emocionant. Al saló deSant Jordi, llevat dels mossos d'Esquadrano hi havia ningú. A les dependènciesapartades hi havia el Govern, llevat d'enDencàs, alguns diputats, secretaris i algunsxicots d'Estat Català. Els rostres erenllargs i grocs. Tothom feia cara de fatigat,però ningú no dormia, ni tan sols acluca-va els ulls, De tant en tant, un paisà tra-vessava el pati amb un paper a les mans.«Cal animar la gent, els pobles, per ràdio.Però, així i tot, estem perduts .» «On anem•a parar?»-deien altres, La desanimacióera completa.

A l~ matin ada es reprengué el foc, pe-rò sense gaire ànim. El fracàs s'accentua-va, era ' evident. A les dependències ' inte-riors hom veia rostres llagrimejant, meitat

només foren transmeses sardanes per lesemissoresincautades, l1evat d'alguna mar-xa militar q úe també devia representar al-guna cosa consignada. «La Santa Espina>fou repetida set o vuit vegades durant totel dia, com «Els Segadors». No hi ha dub-te que a la tensió nerviosa del poble barce-Ioni durant el dissabte tràgic hi contribuïaessencialment la música retransmesa,

Aquesta tensió d'ànim arribà ja al paro-xisme al vespre. Les joventuts d'Estat Ca-talà no s'aguantaven . Poc abans que el se-nyor Companys fes el parlament, un auto-mòbil recorregué els carrers de la ciutat,anunciant a les joventuts armades, que ha-via arribat l'hora. Les joventuts responienamb un «¡Visca la Republica Catalana!»,inconscients de la imminent tragèdia.Molts dels que portaven armes, joves quen'ignoraven el maneig, creien assistir coma protagonistes a un segon 14 d'Abril, sen-se conseqüències tràgiques. Es per aquestacausa que molts d'ells, en veure que el fetno era el mareix, abandonessin les armes.

I a un quart de nou del vespre esclatàaquesta tensi ó ciutadana. Abans que Com-panys sortís' al balcó a pronunciar l'acte derebelIia, el Palau de la Generalitat era plede ·gent . Gent que corria .adalarada, ner-viasa i animada . Tot es veia encara moltlluny. Un .cop pronunciades les darreresrar~ules, i així que en Companys sortí .al

JOSEP M." BALCELLS

2!!±32!!

dr iem dir que esperava i dulia l' cr treba-llar a l'aire lliure, sota un ce l nuv u l ós , so taun sol abrusado r, amb mà negues de ca-misa! Ara ja el veiem però , en aquestaquin zena d 'obres de tol s ram a nys. Araamb aquest es obres ens d iu que j a no tépor, i que res l'h i fa po r , i fins gosari ema dir que hi treba lla en ell es sense fad iga ,sen se tornar-sc verme ll. I ós que el nostreartista ha a na t vencent problem es que scl'hi han presentat a cada pas i a cada m o-ment , i que no han estat pocs; per aixòara ens vé amb aqu esta abundosa collitaque el situa a un pla superior als esforçosi a les lluites de cada instant.

El que ens ha plagut m és d'aqu estautor és que de cada tela gran , podriemfer-ne varies de petites, i de cada tela pe-tita diriem que és una petita-gran obra. Iaquests tòpics que assenyalem confirmenel que diem que cada obra ha estat amo-rosament sentida, senzillament viscuda,amorosament treballada. Al nostre enten-dre tanta grandiositat s'observa en les pe-tites obres del «Camp de Tarragona» o en«El Reguerot» com en «Matolls de far igo-la» o paisatge «Camí de Bellprat» aquestadarrera eixida de les seves mans amb unaforça que ve situant-se com obra molt de-finitiva . A totes i cada una d'elles troba-riem conjunts i fragments .a lh ora , d'unaharmonia total. I és que al nostre pintorla matèria ja l'hi és dócil, i en cada unade les seves obres se li entrelluca menysfadiga així que va produint.

D'en Batlle esperem el que diu unautor i crític actual: «En l'obra acomplida,ni la lluita amb la matèria indócil, no

. deixa vestigis. L'art c'es de cacher ¡'arI.Una obra bella i ben acabada sembla nas-cuda sense dolor, sense esforç, i té la fres-cor i la jovenesa eterna de les idees quanno tenen entorn cap obstacle, i es mouenlliurement dins un ambient d 'harmonia».

No volem dir però, que us atureu aqui;ja sabem que no voldreu jugar-nos aquestatreta sinó ben altrament que ens demos-trareu que solament treballant i fent unagimnàstica quotidiana s'esdevé fort i flexi-ble ensems.

de cavallet. Dels dos però, ens decantemsense vacilacions al de la finestra que evo-ca l'escena moguda d'un mercat .

Batlle Campderrós: Un pintor prouconegut pel públic de Barcelona i per lacritica. En ell hi té posats molts bons au-guris el critic d'art Josep M." Capdevilaqui l'hi diu: el pintor de Granyena; i quana un hom s'el nomena pel pintor d'un po-ble determinat es que la terra que sempretira se l'hi mostra amable que apar quesense esforç diriem que van posant-se di-buix i colors tot al seu lloc obeïnt nomésal desig de l'autor qui respira a ple airetots els moments de la natura, on el tro-bem més encertat es en el dibuix de gransdimensions. En aquest art es on es posa alcostat dels millors dibuixants catalans ac-tuals. En les teles apar que hi hagi un xicde confusionisme que estem segurs queimmediatament podrà resoldre aquest pro-blema que l'hi serà breu i fàcil.

Vila-Puig: Ben poques paraules podemdir davant les teles del mestre Vila-Puigdesprés de regraciar-l'hi molt l'honor queens fa de venir a la nostra exposició do-nant-l'hi aixis un relleu i una importànciaque mai obtindriem. El tracte que hom ob-té tot seguit d'aquest artista es com el tre-baU que esmerça en les seves obres ple-nes de intensitats lluminoses copsades se-riosament i honradament. No us direm niun mot de critica, no gosem, n'hi podem.Us agraïm i això si que ho volem dir i ex-presar l'haver aceptada la nostra invitació,puig que la vostra presència pot ajudarmolt i ensems esperona als nostres jovesartistes que pujen.

Antoni Batlle: El nostre pintor de laSegarra; el pintor simpàtic, dels matolls,de les muntanyes i dels cels tant nostres.Diríem que cada obra seva és una novafita que va plantant i sempre la darrera usapar la més ben acabada la més amorosa-ment treballada, la més ben resolta. Enaquesta ocasió podem dir que en Batlle

_ ha perdut la por dels primers temps, Re-cordem' sinó, quant volia pintar una telaun xic gran es recloia en un interior i allímaldava per assolir el desig que el teniaobsessionat de pintar a grans traços, po-

IA hores d'ara, per la premsa, el públic

barceloní s'ha pogut assabentar de com vaésser la proclamació de l'Estat Català i dela República Federal, pel Sr. Companys, idels fets que seguiren a aquest gest revolu-cionari. De totes aquestes notícies el lectorcatalà, però, no podrà destriar sinó l'as-pecte extern dels fets. Creiem molt inte-ressant dilucidar l'estat d'ànim dels quieren en el Palau de la Generalitat en aque-lles hores tràgiques, estat d'ànim generaldel qual no s'ha pogut lliurar cap dels quehan viscut a la vora dels esdeveniments dela matinada de diumengé. l-creiem 'tam béinteressant, potser més que no pas la rela-

J.ciq periodística dels fets, la ressenya d'al-guns detalls simptomàtics. .

A un 'quart de nou del vespre de dia- ,. sabte, segons se sap', el senyor Companys

proclamava, deli del balc ó de la Generali-tat, l'Estat,Català. Els .que estavenatents ales notícies que s'anav èn trasmetent, deuenrecórdar que durant tot el dia la ràdio, araincautada, .havia tingut en tensió els espe-rits, no solament per les notícies 'que s'a-nava trañsmetent, sinó àdhuc per.les peces·

, de música que donava. Sembla que la rà-"dió fou un poaer6s. inatniment, car 'els nu-clis disposats.~ I~ revoluci(rel~jen consig-nes' de clau .per mitjà d'ella, -.; • s ..

Pot dír-seque, dlJp!nt to~ el diaaabte,• J

',.

AC Conca Barberà - La Segarra (Santa Coloma de Queralt) 20/10/1934 - Página 2

:•

e

yoaS

...,..a

...a lane

general

, ~I Ica

•Ica

.,I

•SI

la pla p lí

p

•

Text taquigràfic de la conferència pronunciada divendrespel senyor Cambó al Palau de la Música Catalana

Cap motiu per a agita-cions nacionalistes

La Lliga i l'amenaçasocialista

Jo di c, sen yores I senyors , queno Iu ha hagut, que no hi ha capmot iu per a provocar agitacions na-clonnlístes ni a Oataluny» ni "Baac ònía. Des que les Carta ques'elegiren el 19 de novembre run-clonen . Iu Generalita t de Catalu-nya ha trobat en el Pod er central- haureu vist vosal tres com en lapr emsa I en el mltlng els homes del'Esquena ho havien de recon èí-xcr rada din - un es facili ta ts ma-jors que mal per al problema mésImporta nt I transcenden tal per al'Autonomia: els tr nspassos de run-clons 1 els traspassos de mitjanaecon òmics. Mal el Govern Azaftano havia. don at tes- facilitats quehnn donat els govern s dels quallno formen part els soclo.llstes.I aVUI, amb un Min istre de Finan-ces no gens simpà tic l\ Catalunya..com el Sr. Marraco, el Sr, Mart!Esteve ha trobat racüuats que nohavia trobat el Sl'. Companys ambel Sr. v t ñuntes, quan era M1nts·tre amb ell. (Molt bé. AplaucU-men ts .)

I quant nis na cíon nítst es bas cos,jo puc dír-vos qu e l'Estatut basch a tro bat ell Ics Corts actuals fucl-Iltats immensamen t majors que 110t rob à l'Es tn tut ca ta l à en Ics CortsConst ítuen ts, 1 he d'a fegir-vos queníngú, ni del Govern ni de Ics oPO-siclons, no ha ti ngut mal la Idea.d 'atn cur el Concer t econò mic at1lÒles províncíes banques.

Restablert el p rin e i pid'autoritat, cal tina polí':tica generosa i de concí-

liació

TOLS els moviments que provo-quen I fomenten els soclal lstes, sónper a crear 11 Espa nya un movs-ment revolucionari que destrueixil'or dre j llrldlc, l'ordre pol1t1c I l'or-dr e social d'Es punya, .Dones bé: da-vunt d'aquestes ofensives contraIn. nostra cívílít ut , nosaltres enshi colloquem enfron t 1 ajudaremaquells que es colloquín enf ron t t!'u.-quest movlment revol uclonarí I des-tructor ; nosa lt res defensarem l'or-dr e jur1dlc, defensarem l'ordre po-lltlc, defensarem l'ordre social, de -fensarem la propietat privada coma. base de lliber tat, defensarem lareligió, defensa rem l'Autonomia deOatalunya 1 defensarem la 1ntegri-tat d 'Espanya perfectament com-patible amb les Ilíbertats catal..nes. (Molt bé, G ran ovació dempeUlI vísques.ï

CreIem no:¡altres qWl Espanya nopot continuar, perquè ée anar a Jamisèria, sota aquesta amenaça, quoofega totes les Iniciatives 1 apap.tot3 elï entusiasmes; petO nosalt~creient que l'endemà. de .la v1etbr:.,quan a'bag1 Jmposat el dretcontra la. violència. I l'ordre contrala. pertorbació, creiem que en aqUellmoment s'ha d'1n1clar a &pany&una política. generos!asl~, que s'had'obrir un e&m1 tan ample que totaels partitfl, totel le.tdeoiog1es pu-.gu1n actuar d1ntre l'Estatut juri-d1c que a'estabJe1x1 a~(Molt Ml. Kò parJo ~

ru líta t , 111 els nncícnaüstos bascos,Els socialistes podeu aprofitar-los,però sl tr íomïessín , l'endem à nocompta rien amb ells, l'endem à des-aparclxería l'Au tonolnla de Cata-lunya, l'endem à cauria ci concerteconòmic de les Bascongades, l'en-demà foren perse guits els po-litles que els hnguessín aludut, comha ocorregut Igual ment a tots elsIndrets del planeta, (Molt bé .Aplaudiments.>

Nosaltres en tenim alguna expe-ríèncía. Els socialistes s'adhertrenal mov iment de l'Assemblea de par ·lamcntarls, movimen t que te n ia. un

programa clarament det1n1t, unprograma que no era revolucíona-ri, un programa purament polítrc,I recordareu, els qui teniu més d e30 anys, que a l'escalf d'aquellentusiasme que aixecà el mo-vlment de l'AMemblea de ParIA-mentarls, els soc1a.l1Btes que hi eataven adherits, que tenien un re-presentant en el Comltè director,sense dir-ne una paraula provoca-ren una vaga general revolucionà-ria per a. aprol1tar el nostre movl·ment patribt1e I clvU. (Molt bé,Aplaud1ment.s.>

I quan l'any Ul, en lo. campsnynper l'Autonomia. 1ntégral, vtnguéLargo Cabal1ero a defensar l'Au-tonomia aci a Catalunya, poquessetmnnes després fela unell decla.,racions a un per1bd1c de Bru.sseYea1 confessava que 51 haviA vtngu1;a ajudar l'Autonomia de CatalU·nya no era perqUê cregués en l'Au-tonotn!a. nI perquè l11ntereMés decap manera, stnó perquè creia quela instauració de rAutonomia. po-d1a crear lm. moment d'a!ebUmentdel Poder, que a.prontar1en ela~cial1stes per a desenca.e1eDa' la Te-voluc1ó soc:la1. (J&oU,_b6.~)~_ _ .2..~::a=:';~~~~~~.6~

(Apunt de Castany,)

EIs .socialistesvan a la seva

segadors perquè es perdès a EspE\¡-nya la més esplèndida collita quede molts anys 11 hagi donat la Pro-vidèncla 1 vingués la mísèrla El. Es-panya, a fi que es rce.ll tsésaquell ideal que va predicar 1 des-graciadament va practicar Lenin aRússia: «En la meva. Pàtria és pre-eis la derrota, es precís ia. míseríaperquè tríomrï jo; que s'enfonsi lameva Pàtr1a mentre jo ¡pugui t riom-far damunt d'ella». (Molt bé . Aplau-díments.)

l en aquells moments do la vagade segadors aprofitaren un eonñíc-te que havia sorgit a Catalunya,

Doncs jo dic que no e.'S !ac1n mu-Sions ni J'Azafia, ni en Maura, n1en Ma.rtfnez Barrlos, ni la Gene-

que ma.1 no hav.la d 'haver aoando-nat eIs camins de l'ordre jurídic,1 tractaren d'enverínar-ío per aconvertir-lo en un moviment re-volucíonarí, l aquell estat passio-nal que es creà a Catalunya el mesde juny, fou organitzat, preparat,fomentat pels socíalístee, servintd'lntermed1ar.IB entre ells i l'EB-querra el senyor Azaña, (Molt bé.Aplaudiments.) l quan per a !lnaJad'estiu han prepara.t el moment dela de1ln1tva embranzl.da revolucio-nària han volgut també Intensíñ-car, engrandir, enverinar un con-flicte, minúscul en el sell origen,com el que s'ha. produIt ai pa1ablulc.

l hem Vi.st,senyores 1 senyors, unacosa grotesca : que l'enemic delna.clonallsm.e basc preSide1x1 Iee se-.-es a.'lBeDlblees.

L'amenaça socialistaEl partit sociallsta, que durant

cinc anys, més de cínc anys ha-via estat am anyagat afect~osam ent per la Dictadura, que sotal'escalf i sota la pro tecció de laDic tadura va poder at rop ellar to-tes les altres or ganitzacions obre-ristes d 'Espanya , que va poder es-tendr e a rreu la. seva organitz ació,poc després de finit aquest perío-de de protecció de la Dict aduraentrà en el Govern. l en el Go-vern és notori que els socIalisteshi exerc iren l'hegemonia 1 crearen,amb els màxlms abusos de pod er,una dictadura In tole rab le, Do mol-tes províncies espanyoles. I , acos-tumats, prlmer, al prívílegí queels donà la Dictadura, després al'absolutisme 1 ab ús de poder, delperíode del bienni, en cessar aquestper íode de favor s'han consideratcom pers eguits. Tant estan acos-tumats a atropellar que quan nohan pogut fer-ho s'han cons ideratatropellats, perquè ja tenien l'hà-bit de l'atropello (Molt bé. Aplau-díments.)

l 'elB sociali stes, seguint I'Idearíd 'en Largo Osballero, van a la se-va. l per aconseguir la seva üna-litat utilitzen els recursos naturalspe r a triomfar : Primer, afcbllrl'Estat 1 afeblir la societat espa-nyola; després, fomentar tots elsgèrmens de descomposicló que enells puguin manifestar-se, í, final-ment, la seva potència agressiva.I aíxí veiem com en els primersmomen ts del seu desencís - queva ésser l'endemà de les eleccíonsdiel 19 de novembre, quan van veu-re que per la legalitat no tornariena obt enir el Poder-van començara conspirar immediatament, I-horecordareu vosal tres perquè ' vatenir lloc aquí a Barcelona-s-pocsdies després de les eleccions de di-,putats a. Corts demanaren la dís-solució d'aquelles Cor ts . Per auè?Perquè, dissolent-se aq uelles CÓrl:8,la. República perdia tot prestigi,perquè donaven un cop d'Estat illançaven d "l clos de la legal itattotes les m3SS('S de dreta espan.vola.

Després, passaren mesos fome n-tant ci c1espit de 1'Az:1iia .1 les de-cepcions d'en Maura I el descen-tent d'en Martlnez Barr1os, perquèaquests elB ajudessin en la sevatasca' demo1edora de l'edifici queells pre~nlen destruir; 1 quan veie-ren que tot això no era prou, pre-pararen la vaga criminal dels me-sos de, ma1g 1 juny, la vaga. dels

POSICIO DINS LAPOLITICA ESP A-

NYOLA

Situació d'Espanya

La fortitud de LligaCatalana

Sen yores I senyors :

Ja. ho veieu. Fa poes dies que ensdonaven per morts, fa pocs dies quees deia que la Lliga era el campae la discòrd ia. Avili aquí hi ha totl 'exèrcit de la Lliga , en els seusquadres i en les seves ïormacíonsdirecto res ; aquí tenim presents orepresentats tots els diputats, totsels a lca ldes, tots els centres, tota.l 'organi tzació de la Lliga . En el mo-ment que hem orídat: amun t elcort, ni Ull sol ha fet manca El lacrida, i tots han contestat : «Pr e-sent». (Molt bé. Aulaudírnonts.)

I és, seny ores I senyors, queaquells que ún ica men t estan unitspel Poder, per l'escalf del Poder, nopod en comprendre que hi hagi unparti t que sens e el poder I enmigde to tes les contrarietats mantin-gui la seva fe, el seu en tusiasmela seva disc iplina. I és que no com-prenen que entre nosaltres hi haU..'1 ressor t superior a tots els al-tres. que és el patriotisme. I aquestressort de patriotisme fa que quantriomfem no ens emborratxí la vic-tòria , fa que en els moments dedificultat cre ix í i s'enlairi el nostreentusiasme. I mentre la Lliga con-serví aquest ressort In tern, la Lllgaserà invencible, perquè veurà pas-sar davant d'ella els cad àvers detotes les org anitzacions que única-ment s'han fet a l'escalf del Podero davant l'esperança d'obtenir-lo.(Molt b é.)

El Consell de Govern de la Lli-ga. va donar-me la comanda-s-retxu-ga comanda sempre, més feb:ugaencara en aquests moments - d'ex-posar-vos amb tot deteniment elsacords que havía pres amb abso-luta unanimita t fa alguns dies.Han canviat fets, s'han modificatcircumstàncies, però l'exposicióque hem de fer dels acords no 11.'\de canviar ni una coma.

Parlem primer de la situació dela Lliga .davsnr la politica espa-nyola., i bo serà que comencem perparlar d e la situació d'F.spanya..

La situació d'Espanya, senyoresI senyors. és greu en aquests mo-men ts. Malgrat les descobertesd'armes i dels indicis d'organitza-cions de complots, plana damuntEspanya una greu amenaça. I ésqu e Espanya està travessan t la di-gestió de la República, com Cata-lunya passa el moment penós dela digestió de l'Au ton omia.

Vingu é la República a Espanyasense qUI! . .1 el centre d'E spanyah1 haguess:n repu~'tcans: I a Es-panya avui pot dIr-se que sl hiha rep ublicans a la dre ta es deual se nyor Gil Rob léS. Jo no sé quines ' 'Jran demà les nos tres reIa.-clons r.mb el senyor Gil Rebles;però I.. Po O vull regatejar-li avuini li' l re,:a ' Pjaria demà, un elogi ab-soluta men !" prescut : Gràcies sJsenyor '.} ~ ' R.:Jbles, masses amorfesdè dreLll e;;;panyola avui s'han s0-lidarit zat amb el règim, I forlIMmuna força que cobreix perfect&-

AC Conca Barberà - La Segarra (Santa Coloma de Queralt) 20/10/1934 - Página 3

- ~-- --- ---.. o - - __ __o - - -

Abans de l'Estatut era n atura l,er a explicable, que a Catalunya hihagués un estat d 'agitació constant; era natural que els catalansque estàvem to talmen t d ísconfor-mes amb el règim sota él qualhavíem de viure en prot estéssim iens agitéssim ; però a l'endemà di!l'l1.torgaci6 de l'Estaut, calia esp'::"rar que a Catalunya els crits I elasorolls I les agitacions foren subs-tituïts per una tasca ferma 1 en(-r-gica i competent i decidida. l a l'en-demà de l'Estatut s'ha començ')¡,a cr idar de nou per a demanar a l·tres coses . ¿No comprenen que aixòens posa en ridicul a tots els ca-talans? Hem d'ésser un poble ma·jor d 'edat I no tenim dr et a fer (!Ique fan les criatures, que, dC6p~ésde passar-se dies demanant una .10-gulna. al ca p de cinc minuts de ~enir-la ja ploren per a tenir-ne unaaltra.

¿Com volcn que se'n s prengui se-riosmn ent, sl el que ha estat el nus-tre a nhel. si el que hem acceptatSI el que hem volgut, ho refusemho difamem, ho critiquem. PO':Smesos després d'obteni r-ho. qUImen realitat encam no hem comenc:a.a exercir les funcions constructivc:sque ens dén:: l'Es t::tut d'Autona-mia.

No es hora, senyore.; \ senyorsde dema na r r.C'ves facultats; Un·

Idr em dret a dem an ar-les quan hil¡,met J1 d'.!mos\.r:\t la competència 11.e~crcir les que ens han estat l'C 'con egudes. i per desgràcia , fins aril,de totes les fW1Cions quI' l'Estatutdóna a Catalunya. se n'h an exer citde poders violents : parlo de po ·ders d'autoritat; i, generalment, en

Separatisme

r èíxer-la i u ti litzi la llibertat per adestroç ar Ca talunya. (Molt o é.Gran ovació.)

Nosal tres, els qui hem fet neíxeren els catalans el desig de l'Auto-nomia, com que hI tením en aquestIdeal tm patr1moni d'esforços id 'Illusto ns tan considerables , faremel possible per a s!L~ar-Ia, l'Auto-nomia. Però, se nyores I senyors, 0.1.1que l'Esquerra, en el seu esforç perdestro çar-Ie, no sigui més pa-tent que nosaltres 1 no ven ci el nos-tre esforç. (Molt bé . Aplaudí rnen ts .í

El que havia de significarl'Estatut

En aquest temps - ¿per què ne-ga r-ho si és púb lic 1 notori ? - esfa a Catalun ya una intensa propa-ganda se parat ista. Nosaltres hemcombatut sempre el separatisme. Jol'he combatut des de la meva to-venesa . Per ò cal que en aquestsmomen ts afirmi jo, en nom de laLliga, que repudiem ara més quemní les cam panyes sepa ratistes Iles ñnalltats separatistes, Enca raque a Catalunya li fos un negocila separació, nosaltres repudlaríemel separatisme, perqu è amb el ~eparatísme Catalunya s'allunya deMallorca, s 'allunya de València ,Catalunya deixa de tenir un grandestí en la Humanitat ; i nosaltres,senyores I senyors , en aq uests mo-ments de campanya separa tis ta,nosaltres díem que no hem per-dut la fe amb Espanya, nosaï-tres cre iem que Es-panya pot te-nír un esde venidor. que nosaltrescreiem que podem tenir , que he mde tenir i que hem de voler te nir .una comunitat de destl amb Esp?-nya, I que pel' a l'assoliment d'a-quests grans desti ns que pot tenirEspanya, és precís que Ca talunvaIu posi el segell de la seva perso -nalitat, I amb In seva person al ítathi a por ti lleialment la seva colla -boro.ció. (Molt bé. Aplaud ím ents.)

La major condemnació del sepa -ratísme la fan els mateixos sepa-ratistes, que després de proc lamarla separació, diuen que l'endem àens tornaríem a federa r amb "!Isaltres pobles d'Espanya. ¿Es quecreieu, senyores i senyors, que va l13 pena d'emborratxar les joven-tuts, apartant-les d'una tasca posi-tiva, i rodejar d 'enemics Catalu-nya, per aquest ínfantílla tge d' es-perar una separació per a fer UWlreconciliació l'endemà mateix?

Jo us diré. senyores 1 senyors.que les campanyes separatistes lihan fet molt de mal a o atatunvcEn l'Es tatu t de la nos tra Autono-mia hi ha dos punts febles : és t'Ide l'Ensenyament i el de la Hisen-da. l tant respecte a l'Ensenyam entcom respecte a la Hisenda, en unambient de cordialitat I de sim pa-tia podria esperar Catalunya obte-nir una justa sa tisfacció. Jo us hede dir que aquestes campanyes se-paratistes han creat un ambientque avui per avui fa ímpossíbleque Catalu nya pugui obteni r aques-tes satístacícons que li s6n degu-des

Autonomia

ça . Quan es llegeixen les declara-cions del senyor Comorera, perexe mple, els propòsits Que té res-pecte a la producció catalcna.¿cr eieu que hi haurà níngú tan In-sensa t que aquí posi una pua, niun teler, ni un torn, ni creï unnegocí a Ca talunya? I les víctímesd' aquesta pol ítí ca són, en certapart, els patrons, que estan, moltsd'ells, passant sltuacíons misèrri-mes. Quants i qua nts homes que,sorti ts d'ob rers, amb 60 anys detreball I d' estalvi havien fet un pe-culi I amb aquest dona.ven feinaa dotzenes d'obrers, avui estan ados díts de la fallida o a la falli -da de ple. Però els que ho sentenmés són els obrers , 1 jo aconsell a-ria que els homes de la. Genera-lítat abans de cantar la prospe-ritat i l'abundà ncia en què supo-sen que viu avui Catalunya. no parlessín am b els seus em pleats, sin ó quepa rlessi n amb els obrers, amb lamassa enorme d'obrers sen se fei-na que la seva polítíca desaten ta-da està creant a Cataluny a. (Moltbé. Grans ap laudírnents.)

l cal que no s'oblidí que , així comla Renaixença espiritual de Cata-lunya va veni r precedida per la SP-va restauració econòmica, la deca-dènc ia econòmica de Catalunya enla qual hem ent ra t i de la qual ésprecís fer un esforç enorme per asortir-ne ràpidament, és poss ibleque aqu est a decadènci a, si pers is-t ís, por tés tamb é la decadència es-pírltual i patriòtica de la nostraterra. (Molt bé. ï

El nostre catalanismeAvuí, senyores i senyors, pel mal

ús que els homes de l'Esquerra vé-nen fent de l'Autonomia, no solsl'Autonoruía està en desprestigi engrans masses ca talanes, sinó quefins ho està el que és més impor-ta nt, que és el catalanisme. l avuia lguns catalan s ens acusen a nos-a ltres, els homes de la Lliga , perh aver estat els homes que h emcreat el moviment catalanista aCatalunya.

Tenen raó d'ac usa r-nos. Es ve-ritat que nosaltres, d'un movime ntde cenacle en vàrem fer una cons-ciència de tot un poble. Però ésveritat també que el nostre ca ta-lanisme ha estat sempre construc-tor i efusiu j generós ; mai no haestat ni rencorós ni negatiu. Elno stre catalanisme ha estat fetúnicament d'amor a Catal unya ,d'amor a to tes les . particularitatsde Ca talunya que volíem veure en-noblid a i perfeccionada per fer -neun poble amb totes les seves excel-si t uds 1 tota la seva especialIec úndia creadora. El nostrecatalanisme era l'amor a lacultura , era l'amor a la riquesade Catalunya, i podem dí r am bel cap ben alt que mai una ma-nifestacló de progrés Inteüectual,moral, econòmic de Catalunya noens h a estat al íena I que, en (;1període d'hegemonia de la Lligadint re la polít ícn catalan a, Ca ta-lunya ha assolit el període de ma-jor prosperitat. cultural, InteHectual.moral i econòmica. Si és pecat elno stre catal anisme, som uns pe-cad ors impenitents (Molt bé.Apl audtm ents .ï

som cr idats, únic am ent amb duescond Icions.

Entrarenl al Go vern , on Ca6 deacr-hi cridats , si podem fer -ho ambplena digni ta t 1 manteni r íntegra-ment 13. nostra significac ió; hi en-trarem B1 la nostra acció llOt ésserefica ç; per a. una obra d'Ineficàcia,per a una obra. de . passar temps,que noç es compti amb nosaltres.Per una obra d'efic àcia, per d111cU,per dolorosa que sigui, podencomptar amb la nost ra coHabora-016. (Molt bé . Gra ns aplaudímen ts ,ovací ó.)

P OSICI O DINS LAPOLITICA CATA-

LANA

Situació de Catalunya:eufòria verbalista i cr isi

econòmica greu

Quin govern entenemque s'ha de formar

vern modest; Jo vaig comentar-lesdient que la modèst ia o la for u -tud la portava cadascú o. díns, ique un govern d 'a parença mo-desta podia convertir-se; amb elsseus netes, en un govern de ~rdnfortitud. Desgracíada ment . seny o-res 1 senyors, no ha es ta t aix í

Jo he de di r-vos que no tincpropòsit d 'agreujar cap dels no-mes que componen el Govern ac-tu al. Din t re ell n'hi h a que emmereixen la més al ta cons ideració,n'hi ha d'altres amb el'> quals cmlliga un viu afecte personal. ElPresiden t d'aquest Govern és unhom e Intelligen t i un home de ba-na fe; però que té com a políttcla més grossa de les tares : és unvaciHant ; però no és un vacil1anthipòcrita, és un vacill ant franc. ésa. dír, que se li cone ix que vaciHa.(Molt be . Aplaudimen ts.> Quanun governan t vacllla I no sa p dis-simula r les seves vacillactons. elsconflictes li sorgeixen de sota ter-ra com els bolets en aqu est temps.(R ialle s. Motl bé. Aplaudiments.)I així ha pass at al se nyor Sam -per.

Convençuts que no era el Go vernqui havia d'afrontar els greusprobl emes que aquest estiu haviende presenta r...se, nosal tres el 4 deju liol , desp rés de procurar que tolsels al tres paru ts de la maj oria su-messin el seu vot al nostre anun-ciant-los el que hi havia de greuen què el govern Sall1per es man-tin gués aq uest estiu , nosal tres Uvam negar la con fia nça ; no tin-guérem la fortuna que la hi nc-guessin també d'altres par tit.'> quepensaven com nosaltres, respectea les cond icion s del Govern perafron tar els diflcils probl emes quese li hun presentat.

Doncs bé : si dí lluns el governSamper es presenta al Parlament,eom sembla, nosaltres li nega rem lanostra confi ança. Solam ent la h ldonarem en un cas: sl en el mo-men t d'obrir-sc el Pa r lament elssoctnl ístes declaressin la seva oren-síva revolucionària i l'S creés per 11.Espanya un període en el qua l uncanvi de Govern cons tit ueix un pe.rill gre u j afavoreix considerable-ment el triomf de l'intent revolu-clona rí. (Molt bé. Aplaudiments.>

Què farem els homes dela Lliga si som cr idats aparticipar en el Govern

Entenem que ja es hora que esformi a Espanya el Govern que pu-gui tenir la màxima au toritat. Sis'espera un a altra ocasi ó poden ve-nir a Espan yo. esdeveniments lagraveta t dels qu als no vull su bra t-llar. Fa pocs dies, el President de1;\ Repú blica expressava la seva VI -sió optimista del pròxim esdevení -dol' d'Espan ye. J a conv é ell aqu eststemp s de pesombre sen tir una veud'op timisme que ens acla reixi unamica la visió del cel en terbolit quese'ns pr esenta: per ò jo 11 diria, jo lidir ósi sóc cridat pel Pr esident de laRepúb lica, que si no es const itueixur, Govern ci c màxima nutorít at,aque st a UR\Il'1 optimista qu e el seuentusia sme li va fer formular que-durà totalment íru strnt. Ent.enemnosaltres que ci Govern que es for -mi ha de ten ir en el Parlament elmajor nombre de vols possible . enl'opinió el m àxim prestigi I en {ac.cí ó la major i més completa eficà-cia. (Molt bé. Grans apln udlm en ts.)

Hem demostrat que no anem ns-sedegl\ts de poder. Són dotzenes devegndes que n'hem refusat la pa rticI-pac1ó; fins du ran t aquestes Cor tsl'hem refusat dues vegades. Peròn.ixò no vol dir que R nosaltres ensfacI por d'ass umir respo nsab i1ltnts.Nosal tres precisament hem acceptatparticipar en governs d'Esp anyaen els mom ents en què els llocs queens eren asseny alats eren els quemajor dificulta.t. En Ventosa entràen el Ministeri de Proveïmentsquan les dificultats de transport I

,de proveïments d'Espanya h avien 11.1"ribat al punt culminant de les dar-reries de la guerra.. Va en trar en elMinIsteri de Finances l'any 31. enel moment de la mà.x.lma crisi de lanostra moneda.. Jo va lg entrar alGovern l'any 18, quan l'Es tat espa.nyol estava dissolen t-se , 1 vaig pren-dre la. cartera de Fin a.nces l'a ny 21,quan les Caixes del Tresor esta-ven buIdes 1 vencien en un mateixdIa- Obliga cions del Tresor per 1,300ml1lons de deute a curt termini.quan al M¡uroc havia de fer-se elmàxim dispendi, quan s'havia defer un a ranzel, quan cali a renovarel .privilegi del Banc d 'Espanyn,quan era. precís r eforçar els Ingres-sos del Tresor. No ens fa n por ' lesresponsab1llta t&, Les assum irem sl

Pau social.i harmonia en-tre categories econòmi-

ques

el m6n són els poders que tenenautorita t els que men ys han de re -primir i són els poders feblesaq uells que, per recobra r una auto-ri tnt que han perdut davant delpoble , han de recollir amb san gel que amb sereni tat 1 energia. nosaberen ma ntenir. (Molt bé . Aplau,dnn en ts .)

Som contraris, nosal tres, que aEs p a n ya, salvat el mom ent díñcílen què vivim, quedi crls tallltzad ala Iluí t a polít íca entre dr etes 1esquerres, entre pa rt its d' Ideolo-gia que per la seva ím precís l ó per-me ten que tothom posi en el!!;tots els seus rencors, tots els seusodis, totes les seves in transigèn-cies

En la realitat de la vida d 'un po.ble, més de l 90 per 100 dels pro-blemes s6n de tal natura , que da-vant d'ells tots els homes estand 'acord. Els problemes que d ife-rencien 110 arriben a un 10 per100. Doncs jo convido que l'endem àd 'h aver-se imposat, a Espanya.l'a utor itat i l'ordre, el Gover nemprengui una polítlca cons -tructiva per a resoldre aquests pro-blemes, en la solució dels qualstots els homes de bona volum atpoden collaborar, perquè tots po.den veure-hi servits els seus idea ls1 les seves aspiracions. (Molt b é.)

1 nosaltres que no ho nern estatmai , que no som ni serem mai unpartit de class e, diem avui a to thomqu e creiem que és ind!spensableaccep tar de bon grat I alegre men tuna evolució social que es tra-duetx en qué els profits del tre-'ball augmentin i els rèd its del ea-pltal dlsmtnue íxín, Aquesta és ullallCl fatal a què tothom s'ha desotmetre I s'hi ha de sotmetre ale-grem ent; val més fer- ho 11.1xI quefer-ho per força. (Molt bé. Apl a u-dírnents.)

Però sl és Iunesta la lluita declasses que porta o. baralles ~ell~ treva, IgUa~ment funesta potesser la. pugna. entre les dive rsescategories econ òmiques. Jo vulldir-vos ncí que m' inspira algunaínquíetud I'uñcíó que s'ha desen-rotllat , a Espanya, fi clnssíü csrels part its sota denomina cions querepresenten un a categorrn econò-mica : per exemple, aques ta aü crïde crear a Espanya partits agra.l'Is. Un partit és d iferenclaclO. I unpartit és llu ita, j SI representauna categorra econòmica POt és.ser instrumen t de llu ita COl1Lraels altres Direu que el nom nofa la cosa; però jo us diré que enla vida moltes vegad es l'S comen-ça pel nom i s'acaba per la cosa.N'hi ha molts que accepten un nomque 110 s'adiu a llurs conviccionsi desp rés per consideració al no~arrlben les convrccíons a adap tar-se a aquell nom (Molt b é, Aplau-d ímcn ts .i

I ell el mom ent lhlïcll que tru-vessa Espanya, davan t l'a tac soc íu-I íst u, res més perillós no hi podriahaver que una lluita d' agri cultorsI mdustríals, de comerciants I nu-vilers I m ína íres. Les catcgorrcsecon òmiquas no han de barrejar-se com a tals en la pol ít rcn, elsparu ts pollties han d'ésser uite-grals, han de representar el Quesigui comú a una gran massa decIut ad ans de tots els estaments \de totes les classes socials. (Moltbé .)

Prou ferments de descomposiciÓteniI~1 en el m6n actual, perquèartifICialment en creem de nous IJo us diré una cosa. Mireu els paï-sos que va.n al dav ant del progrés1 la clvJ11tzacló; mireu França, An-glaterra. els Estats Uruts, els j)a.ï.sos E6candinaus. En cap no hitrobareu un pa rtit que por ti unacategoria econ òmica. com a lemn 'to ts representen un ideal que PDtésser coHect1u. En canvi aquest,csdenominacions les trobareu en lesclassifIcac ions de partits en elspa.ïSOS Bàltics, que es desmembra.rèn de RúsSia, i en els països BaI.càríics. I és trist que a Espanyano vulguem seguir l'exemple delspobles més avançats i seguim tens emml.rallem en l'exemple depobles més endarrerits que nos-altres. (Molt bé. AplaudIments.)

I fetes aquestes declaractons decaràcter ~era.l vaig a parlarconcretament de les nostres acti.tuds davant i dintre elB problemesque es plantegen avtñ en la poll.t1ca general

Actitud nostra davant elgovern ~amper

Quan el govern sàmper vacons ti tuir-se, va publicar unes de-«:laracions dient que · era un go-

AC Conca Barberà - La Segarra (Santa Coloma de Queralt) 20/10/1934 - Página 4

uruca lent aquelles que poden per-tor bar la vida catalana i contra -pun tar els ca talan s. Que pen ós iverso 1YÓS fóm per a to ts sl jo usfes ara la r essenya del bé que espodia haver fet. a Ca ta lunya d in trel 'Esta tut I que no s'ha comen ça tde fer enca ra !

El conflicte per la funcióde Justíc ia

Avui, la Genera lita t te un con-flic te amb l'Esta t a l'entorn de infu nció de J ustícia. Funció deJusti cia, en la qual té unes facult atsla Generalitat, però altres corres-pon en nI Pod er cen tral , i queda- potser és l' única de les fun-cions en que això pass a - una 7.C'na inde terminada en qu è és difícil deprecisar les competènc ies respecu-ves.

Doncs bé ; en sor gir el conñ ícte,què s 'h a fet ? En lloc de segu ir (;1camí legal i consti tucional d'an ara l Tribunal de Garan tíes pe rquèdete rminés les facultats d'un i a l-tre, s'han Ilíur a t el Gove rn de laGe neralitat i el Govern de Ma dri da una disputa de marm anyeresque.. . (Interromp en am b aplaudí-mens) que no afavoreix ni ur.Poder ni l'altre. I sa beu per qUI;ha passat? Culp a en té el senyorSamper que presideix el Governd 'Espan ya, i cul pa en té la Ge11¿"ralíta t, perquè els dos han fet elpossibl e per desp restigiar el Tribu-nal de Gara n ties que és l'ún1c òr-gan adequat per a resoldre els con-flic tes de competència que es pro-d ueixin en tre l'Esta t i els podersau tònoms de Ca tal unya. (Molt bé.Aptaudíment.)

I tols els que sentim veneraciópe r la jus t ícía, tots els que sa bemque als països civilitzats el Poderexec utiu i Ja justlcia funcionenamil plel1!l independ ènc ia i la JU Btl cia hi és un a cosa sa grada queto thom respecta, hem hagut deveure amb pena i amb vergonyacom un minist re del Govern ca talàes permet in ju ria r uns fu ncionarisde la Justícia perq uè no li són grut.~Sl . han faltat, havia d 'utilitza rels recursos legals perqu è fossinca sti gats. però no tenia d ret deYi1Lpendiar la justicia, de despres-tigiar la justícia , que és l'ún icagarantia del dret que tenen eisciutadans. (Molt bé. Aplaudiments .)

La funció d'ordre públicPar lem de l'ordre públic. La me-

va opinió és de molt temps cone-guda. A Cat alunya no li conveniatenir la funció d'ordre públic finsd~0prés de molt temps d'exercirl'Autonomia ; quan ja ting uéssi mun •• tradició de Go vern I quan l'ex-¡periènc ia hagués demostrat alspartits que s'ha n d 'establir normesde convivència civil en tre to ts ells .(Molt bé.l Traspassa r, abans, lafun ció d'ordre pú blic era crea r el¡perill , que ha esta t un a realitat:lo Catalunya, que el pa rtit que tin·gués el Poder utilitzés la força pú-blica no per a defensar el dret,sinó per a oprimir els seus con-t.rmis. Hem de reconè ixer, senyorsi senyores, que excepte els païsosque han p roclamat francament unaDictad ur a , que han dit que im1-cament té dret a existir un partit1 a manifestar-se una opinió, enllocIn funció d'ordre públic ha actuatcom de temps ve actuant a Catn-lunya.A~t , senyors i senyores ! El més

1nteHigent dels ~1ft1cs que com-baté . l'Est.atu t, l' Ortega 1 Gasset,ja va anunciar-ho. 'Ell que rega-tejava facultats a la Genera1ltat ,quan ''8. venir a disc utir-se l'Ordrepúblic va aixeca r-se a defensarque a Ca talunya se li donés l'ordrepúblic. I sa beu com el defens ava?

Dient que no s'hi va lia qUI)a lo. Ge nernl íta t se li donessín lesfunc ions que són agradable , quepermeten fer favors , que gtn ny namics, i que I'Estat es reservés lafunció in ra ta do l'ord re p úblic.A qu í es dóna In e rn, venia a d ir,se li han de don ar els ossos. ¿ Vo-len llíbertat els ca talans per n íun-crons que els convmgui? Que PII -teixiu els in convenien ts de tenirl'ordre pú blic! (1I101t bé . Aplaudí-ments.)

Desgraciadamen t l'Or teg o. i G as-set ha encerta t en el seu va ticini.L'ordre públic és avuí l'arma demàxima descatalanització de Ca-tal unya , el movi men t que creixcontra I 'Au tonom ía nei x de la ma-nero com s'ha exercit fins ara lafunció d 'ordre públic.

Els que viuen a Barcelona nose'n donen compte de l que és l'or-dre públic a mans de l'Esqu er ra ,però molts dels que viuen al ca mpen pa te ixen la major opressió. ElSo metent, que era de tots , peròen el qua l hi havia les personesmés honorables de cada poble, haestat desarmat per armar aven-turers i fins homes amb antece-dents penals. La força pública , nosolament no defensa el dret, sinóque es veu privad a de defensarel dret i protegi r la violència. So-vin t la guà rd ia cív íl és contingu-da per l'alcalde perquè no pu gutevitar un atropen ni fer respectarun jutge, ni imposar el respecte auna dona, n i el respecte a uncadàver...

Aixl és, senyores I senyors , queal camp de Oatalunya. on es so-freix l'opressió de l'ordre públicen mans de l'Esquerr a , s 'ai xeca Imclam vívíssim perqu è l'ord re pú-blic sigui retirat a la Generali-tat de Cat alunya . (Gran ovació apeu dret I vtsques.)

J o rCC¡.) Però nosaltres , cons ideran t('xpllcll.bles i naturallssimes aquestesquei'l(cs de gent que es troba en unest llt d'exasperació perfectame ntjustificat, nosa ltres conLlnuaremtreballa nt per ells, mentre In sevaca usa sigui la cau:;a de la justicla Ila caUSll de la prosper itat de l 'n~rlcultura catnlana, encam qu e cm;l'encGuin ; jo. vlndril dia , I aqu estdin 110 és molt llunyà , en quèveuran que som nosal tres els quemés stncerament e.ns Interessem

per ells , i fi. nosa lt res ens faranjustícia. (Molt bé. Aplaudi ments.)

Cal prudència i senyAvui aqu est problema del camp

té un a manifestació sob re la qualvull dir algunes paraules. Els par-cers que de fa temps es que den latot alltat de les col1ltes , sembla queIU 'h han rebut ordre de la Genera-lltat de pagar lo. part que elReglamen t de la LleI de Con-tractes de Conreu estableix . Ti n·guem en compt~ que es tractad'una part que no és la de f1n1-tiV6, sin ó que és la que es l11uraa reserva d 'allò qu e resol guin des-

pr és unes juntes a rbit ra ls, en qUlIlli hil un represen tan t de l'In stitutdo So.n t Isidre i un dels rabassa íres,I que sera n presidides per lm jutgede prímcrn instància . Doncs bé,avui està planteja t un pr oblema : elde la m en de rebut que han de do-nar els propietaris quan se' ls ore-l'eix aquesta par t. Nosa lt res creiemque en aquests moments convé alspropieta ris que es situïn en un te r-reny de Iu st ícía 1 que no es collo-quin en un terreny d'extrem ismeque els llevarln la raó que ten enper to ts costats . Si se'ls presentaun rebu t que no Implica ca p min-va dels seus drets , que no implico.cnp ren únc íu als d rets qu e una no-va llei els pugui donar , en tenc joque aquests propietaris vctüaranpels seus Interessos I Iarnn un ser-vei a Ontalu ny a posan t a prova labona fe de la Gen era llt at 1 la bon afe dels pa rcers que seguiren les ex-citacions dels homes de I'Esquerra.(Molt bé. >

Fóra una 'Impru dència que la Ge-ne rn lttnt 1 els rabassaires poguessindir: Us hem ofert unes parts . l'ac-ceptació de les qua ls en res no per-[ud lcnva els vostres drets , I les h euretusudes : ¿quin dret ten iu, des-prés, a crid ar d'espoliació I misè-r ia I violència?

Nosaltres creiem que en aq uestsmoments els hornos Investi ts d'unaposició d íre ctorn han de te ní r unagran serenita t ; n ín gú no ha de clau-dicar cie! que sl¡;:ul just I del quesíndicals i corporntíus no han d 'In-ten tn r enverina r e! problema delcam p, sobretot sl aquest en verin a-men t és fet am b mires pnrtldlstes.Una força po lít íca pot crear-sc abnso d' Idea ls, a basc d'in teressos,ïrns pot crear- sc amb men tides : 110s 'hi va l I~ crenr- ln amb les ll à-grl mes I amb Iu misèria d'un poble.(Molt bé. Grans apla udlme n ts.)

S'ha parla t , va parlar-se fa ullesset ma nes de sl les relac ions de lo.Lliga Ilmb l'I nsti tu t Cula lil de SantIsid re s'havien modificat. 1 jo Wldiré, senyores I senyors, que mai,d'ençà que jo intervi nc en pol1tlcl\,n i m'he ocupnt ni he sentit quenin gú ele lo. Lliga s'ocupés dol'I nstitut de Sant Isidr e, sinó pe:a tendr e Ics scv~ reclamllc1ons ,qua n el'Cn ju sLificades; però malnIngú de nosal tres ha pretés in·te rvcnlr en les seves jun tes ni enles se ves eleccions, com mal noh em Intentat interveni r ni en elFoment, ni en la Cambra de C0-merç lÚ en In Cambra de la In-dústria. La poUtica no ha d'In te r-veni r en els ngrupnme nts slndtcalso c.orporatlus ; però els ag rupamenr ssindicals I corporatJus no han d 'ln-tCl'venlr en la 1l01l ticlL, COlllp ro l!! '}-tent els inLcrC8 :os que gent detols els ideals polltic.

..,...

.-. ,

Cia, examinar tot allò que hem fetper a saber si ens hem equivocati si havem de rect íñcar : és comen la navegació, per al nauta pren-dre el rumu i saber Sl va al lloc ded estí. Doncs bé; els ac tes d' avui- el d'aquesta ta rda i el d'arasón un examen de consciència.

¿Voleu que, fent en alta veu -que no és . altra cosa el que aravaig a fer-, un comentari a laconferència d'En Cambó, fem unex amen de consciènc ia? Jo us dica tots vosaltres, Díputas, Regidors,Alcaldes, presidents de centres,represen tants tots de les organit-zacions de Lliga Catalana: -

la li ~arra

es ca m pats pe r la ciuta t, g ru ps de rev olt o-sos i «pacos» ab terr ats . Hi havia , en di fe-rents llo cs , gra n nombre de p resoners,m olts d 'ells pol icies dc la G eneral itat, qu eno tin gu er en temps de lliura r les arm es.Als volts de le s cinc de la ta rda for enac ond uïts a l'eUruguai». El port era méssol itari que mai.

Pe ls pass eigs del port , el grup nom-brós, vo lta t de tropa i custodiat encara perg u àrdia civil a cavall. Els presoners ana-ve n silenciosos i la tropa preparada. Enarr iba r al vaixell , des de Montjuïc forendisparats alg uns tre~s per gent que voliaa llibe ra r els pr esoners. Aquests s'ajupi renespaordits . Un torpediner disparà contrala muntan ya i els trets cessaren. Del sorollque féu, els pocs qu e es mantenien dr etsca igueren o es llançaren a terra. Quanl'alarma passà, molts d 'ells ploraven. D'al-tres demanaven als soldats que assaben-tess in a llurs Ia rnilies que estaven bé i delllo c on eren. Pels passeigs del port, soli-taris, la tropa tornava sola i les seves pet-jades eren les úniques que trencaven elsilenci.

IGNASI AGUSTI

La repercus"sió a la nostra vila

D. Ramon M-ullerat SeguraVidu de n- Bonaventura Soldevila

que morí el dia 2 d 'Octubre d e 1933

a l'edat de 75 anysHavent rebut els Sants Sagraments i la Benedicció Apostòlica

(A. C. S.)

Emm . Sr. Cardenal-Arquebisbe de Tarragona i l'Illrn . Sr . B isbe de Vic han concedit indulgències en laforma acostumada.

Els seus fills: Josepa, Josep, Concepció (G. Carmelita de la Caritat), Ricard , Marian

i Joan; fills polítics : Josep Ximenos , Pilar Vallbona , Dolors Sans i Maria Escalé; néts;

germà Josep; cosins i demés família, p reguen als amics i coneguts , en el cap d'any de

pèrdua tan irreparable, el tinguin present en llurs oracions.

Santa Coloma de Queralt, 2 d'Octubre de 1934

Lliçons que deuen aprofitar-se

Bons són els diners i la popu-laritat, més si tenim la prem-sa nostra som amos del món.

que s'hi estatjava . Sols així lograrern res-tablir la pau moral tant necessària i asso-lir la conv iv ència i la transig ència absolu-tament precises en lola agrupació huma-na que aspira a obt enir un mínim de cul-tura i civilitat.

Nou mesos dedísbaula administraüva

Tenim la desgràcia de que les nostresprofecies es compleixin amb escrelx. -Dè iem en el nostre número del 13 de Ge-ner d'enguany, vigllia de les eleccionsmunicipals, que no fora estrany que que-dés un dèficit regular si es tenia en comp-te la forma en què fins a llavors s'haviendespés els cabals municipals.

Els fets ens han donat raó en formavertaderament esglaiadora; tenim noticiesfidedignes de que el dèficit és enorme,no obstant I no haver-se portat a termecap de les promeses que com a miralletselectorals es feren per a caçar vots. Elsenyor Solà en un miting digué que noes tocaria el pressupost I efectivaments'augmentà fins a 169.000 pessetes I nos'ha ni tan sols posat aigua a la Casa deSalut, havent de passar per la vergonya1'.de que amb motiu de la catàstrofe .del 25de Juliol s'hagués de cercar-ne a les ca-ses veines, tot esperant la constr ucció.del famós Sanatori; les escoles que (di-, .

tern-nas-en, però procurem aprofitar elsensenyaments que se'n deriven I queamb clariv idència palesa podem cap-

Els únics camins fressats per defensar sar-ne.

drets adquirits o per conquerir-ne de nous Mesquins interessos, egois mes malsans,que hom cregui legltims, deuen ésser tan rival itats d'ofici , miraments de taulell Isols la Llei i la Justícia. Sempre serà política de capelleta, són altres tantesblasmable, demés de contraproduent, el causes de l'allunyament en que vi v im totsvoler conquerir per actes de violència el aquells que per compliment del nostreque es pot i deu lograr per vies legals i deure ciutadà venim obligats a sacrificarsi en tots els casos és abominable la vio- quelcom de nostre benestar personal enlència, ho és molt més, quan vol aplicar- benefici dela collectlv itat i en pro de lase per conservar hegemonies governa- cultura, civisme i germanor dels veïns dementals que la majoria de ciutadans re- la vila que tots estimem , Es precis can-pud ien, emprant-se contra persones que v iar els procediments; és necessària unano han comès altra falta que l'estar f n acció conjunta i assenyada que faci Im-d -sacord amb els que pugnen per destruir possible la repet ició d'estats passionals Ii tergiversar una civilització que encara perillosos com els que hem viscut enque imperfecta, és sens dubte la que més aquests darrers temps; és imprescindibles'ajusta al concepte actual de la raciona- que tothom ocupi el lloc que li corresponIitat i justícia humanes . sense defalliments ni hipocresies; cal de-

Els fets luctuosos desenrotllats a molts mostrar, a aquells que ho dubtin, queIndrets de Catalunya , sensibles; blasma- entre tots formem el cos viu d'un pobleb'es , dels dies 6, 7 i 8 del present Octu- que vol viure sense estridències ni trans-bre, no per previstos menys deplorables, torns, no amb fanfàrries de matonisme niposen de manifest la trascendència que té actituds dlctatorials , sinó fent polltíca deper un poble l 'actuació més o menys en- germanor; imposant el dret i la justlcla;certada dels seus dirigents i la necessitat corregint abusos; depurant I posant ded'aprofitar Ja cruenta lliçó d'aquests dies manifest incorreccions d'administració Isl es vol evitar la repetició d'actes van- fent aquesta acurada I transparent, per-dal les, preludis de decadència, ruïna I . què tothom pugui jutjar personalmentdesmoralització dels pobles que permetin com són administrats els seus cabals; de-Ia seva preparació i execució. mostrant que la justfcla sols és una i que

Sortosament a Santa Coloma no ha- a ella devem sotmetre'ns tots sense 'dis-vern de lamentar cap desgràcia personal tinció de categories; complint i fent com-ni la destrucció de coses, però no podem pllr les ordinacions municipals sense prl-pas vanar-nos, ni molt menys, de que nos- , vílegls ni perjudicis; res tablint el respectetra vila hagi estat exempt d'inquietuds I . mutu I la igualtat dintre la llei I procurantperills qué si no es traduíreu I en fell reintegrar a nostra v ila aquell respecte Icreiem que no devem pas regraciar-ho bon nom a que es feu creditora per la se!als dtr lgents de la revolta, sinó a causes va Integritat municipal I per les bonesal ienes a llur voluntati que no són del costums que la Ielen atraient I slmpàtlcacas escatir en aquests moments; felic;· tant pels seus con vilatans com pel viatger

El dia 5 a l mat í la ràdio escampava lanova de les vagues gen erals. Els esquer-ra ns d'aquí no havien pas d'ésser menys ia l nugdia començaren a cursar les oraresper a secundar-la. A les dues de la tardagrups d'esquerrans distribuïts estratègica-ment als voltants de les fàbriques commi-naren vulguis no vulguis a imp edir quetothom tr eballés. Aconseguida a q uesta vic-lòria, un grup de 40 homes in vitaren pelmateix pro cccumem a tancar tot el comer çde la vila . El restant del dia no succeí grancos a més qu e els natura ls comentaris 1 cà-balas que la gent xiuxiuejava al redós dela taula del cal è, aparells de ràdio i petitsgrups que es formaven pels carrers .

El dia 6 continua la vaga i de bon matícomençaren a relluir les primeres armes,A la nit destroçaren la líma telefònica delCentre Democràtic,

Al mig dia arribà a la nostra vila el di-putat Sr . Folch, qui anava acom panyatd 'un tin ent d'artill er ia. Aquest es traslladàa l'Ajuntament i comença tot seguit l'en-grescament. Foren requisades les armes imunicions de l' armeria del Sr. Cunillera ij a des d'aquest moment la majoria d'es-querrans patrullaren pels carrers amb ar-mes llargues i pistoles. Controlaren els te-lètons públics l carreteres, però encara nos'els veia massa decidits. El Sr. Folch se-gurament ho entengué així perquè als volsde les cinc de la tarda es rebé un parte deque venia un auto de la matrícula de Ma-drid en direcció a Santa Coloma i queconvenia parar-lo «fos com fos>. La tr etadonà resultat perquè immediatament sor-giren homes armats de per tot arreu col-tocant-se a les carreteres que quedareninterceptades am b impediment de carrosi bigues. L 'auto encara no ha passat. L'e-fer vescència tingué el seu punt àlgid quanla ràdio donà compte del discurs d 'enCompanys. Els rumors més fantàsticss'enteixinaven amb els projectes més des-cabellats. S'intensificà l'armament. Sofri-rem la vergonya de veure marrecs de 14 i15 anys amb pistoles i escopetes. Els ma-teixos qu e pistola en mà, comminaren alSr. Rector a les cinc del matí a tancar pertot el dia les portes de l'Església. La boge-ria cessà però, a les 7 del matí quan laràdio repetidament anunciava la capitula-ció de la Generalitat.

El diumenge i el dilluns sofrirem unbombardeig de r um ors falsosI mentides.Aquesta vegada però no els valgué. Esta-ven tan acostumats a servir-s'en i havienconquerit tantes victòries amb aquesta ar-ma que avui encara molts no s'en sabenavenir.

El criticar és cosa fàcil, oi méssi es tracta de periòdics; el dificil,és ajudar a sostenir-los i a cor-

reiqir-els-hi llurs faltes.D'opinions i consells n'està11a ter-ra plena: el que .manca són mans'generoses que escriguin ' i donin.

I

AC Conca Barberà - La Segarra (Santa Coloma de Queralt) 20/10/1934 - Página 7

gu é el mateix Sr.) no es farien si ell s riaguanyaven , s'h an quedat en la primerapedra, malgrat que l 'E stat concedí mésde 200.000 pessetes de subvenció; la re-forma de la plaça Macià, tan necessària,no s'ha portat a term e per manca de ca-bals i no es v eu per enlloc cap milloraque pugui justificar que en Caixa no hihagués al moment de cessar l'Ajuntamentque en aquella data s'elegí , més que 30npessetes en caixa í un gavadal de Iactu-resa pagar.

Esperem conè ixer dades concretes pera explicar detalladament aquests nou me-sos dedisbauxa administra li va, doncs com-pendran els nostres lectors que fins avuino ens havia estat possible procurar-noscap detall sobre aquests afers .

MunicipalsCom a conseqüència dels esdeveni-

ments passats , l'Autoritat Militar en úsde les facultats extraordinàries que li hanestat conferides ha destituït els consellersque componien el nostre Ajuntament.

En el seu lloc el dia 16 al migdia pren-gué possessió una comissió gestora, delnostre municipi.

La formen els Srs. següents : President ,Daniel Vallbona; vocals, Eduard Brufau,Miquel Segalà, Albert Lavila i JosepCompanys.

Quan es tingué la nova del nombra-ment d'aquesta comissió gestora , causàentre els elements d'ordre de la nostravila, una gran satisfacci ó perquè sónnoms que gaudeixen de generals simpa-ties I prestigi.

A ra bé, el dia 18, el genera l Bat e t . capde les for ces militars de Catalunya, dict àla següent nota :

- I segarra o

Llista del reemplaç 1934 amb el SC lI dest ísegons sorte ig celebrat a la Cuixa de Reclut esde Tarragona :

lan' sta Fcrm íssim era apre cia t de qua nts el tr ac-iuven i Iu seva mori ha cstut mol t se ntida .

A la seva esposa S ru . T eresa S egu r, lille ts .german s i dem és faruil iurs , expressem l 'assegu-ran ça de l nostre més senti t co ndo l.

." I· l· i d C ~ Il ' ." '- j llSl'P Vilan ova ir aslludantam b un ca r ro dc la se va pr o pietat un g ros arbr etingu é la dissort que . en un revol , les brunquesdel m u eix I'agnf ar en . ocasionant -li la fr ac turaober ta del ter ç inferior del peroné amb lux aciótibio -tars iana. Per la g rave ta t que revestirenles fer ides , fou tra sllad at ràpidament a un a clí-nica de Ba rce lona.• Treballant , j os ep Ü ¡ISS Ó s'ugaí è la ma a lamàqu ina de se rr a r malmet ent -sc e l dit g ros de lama .esque rra .• L'obrer Robert Marimon, tot tr eballant s' a-gafà a In mola esmer il produint- se una les ió des-garro al genoll dr et.

Raó: JACINT VERDAGUER(CASA BERNADES) !l0n .

]~li\~ons ]-llrticu1au's

CASTELLÀ . . CATALÀCOMPTABILITAT

A càrrec de Na

Beneta Ribas í Euntó

Lector: ja tens l'HISTORIA DESANTA COLOMA·de Mos:-

sèn Joan Segura?

~ots adquirir-la a casa Fran-

cesc Balcells.

Imp. de E. Ca.reJla.-VALLS

!!t.·celC) Coulcl·clal.-Nota de preus deldia 15 del corrent.

Ous de 3'75 ptas. a 3'85 ptes. la dna .; Conillsde 4'50 a 5'50 ptes, un; Pollastres de 6 a 8 ptes,un; Gallines de 8 a 10 ptes. Ulla¡ Perdius a 3'25ptes, una; Conills de bosc a 2'50 ptes . un ; L1e·bres de 9 a 11 ptes. una .

-Btut a 27'50 ptes. els 55 kg Fj Ordi a 14 ptes,els 44 kgs; Vesses a 18 ptes, els 57 kgs; Guixesa 24 ptes . els 47 kg s; Erp u 18 ptes, els 55 kgs¡Blat de moro «pa ls» a 41 ptes. els 100 kgl:'¡Blat de moro «estranger» a 50 ptes, els 100 kg~¡Fa ves a 47 ptoa. els lQr) kgs; Garrofes a 10ptes. els 40 kgs¡ Turtó de coco de 20 a 22 ptes,els 50 kgs; Despulles 2." a 25 ptes, els 100 kgs;Despulles 4." a 23 ptes , els 1001(gllj Cigrons a30 ptes. els ó5 1(gs.

Comentarl.-Els blats estan una mica encal-mats. Fins avui degut a les mesures ' imposadesper l'ex- conseller Sr. Comorera el mercat cas-tellà no pesava dins el nostre. Des de I'enlon-suda del Govern de la Generalitat s'han reprèsles operaclons amb aquell mercat, sl bé els la-bricants estan en expectativa per a veure com 'es desenrotllarà el regim de taxes.

Referent a l'ordi son contadissimes les ofer-t es que és presenten al nostre mercat degut ala migrada collila d'aquest cereal u la nostra co-marca. De molts anys ençà no s'havia vist laretracció d'enguany. De moment els preus sonen alça , semblant però que a la llarga cauran Jaque la collita general d'Espanya ha estat una ter:cera part superior a la de l'any passat.

Exceptuant les civades que segueixen íer-mes, elll restants cerealll denoten preus esta·cionats.

Dc~1 JI ..nidltl.-Secció Oficial.-Per pre-gó oficia l s 'ha publicat el següent Bando:

«Por orden autoridad militar ordenara Al-caldes ha gan saber aparceros y propietariosQue reparto co sechas deben hacerse con arre-glo a contrato, prescindierrdo · Ley aprobadaParl amento Catalan , procurando que esta Or-den tenga moyor publicidad posible en todos lospueblos dernarcaclón, haciéndoles saber que denu curnplir lo se procederà contra contravén-tores» .

I lo faig públic per a general coneixementdel veïnat i es pecia lment d'aquells als qualsafecta la tr an scr ita disposició.

Santa Cel oma de Queralt, 16 d'Octubre deH134 -Hl President de la C. G. M. en funcionsd'Alcalde, Dani el Vallbona.• Recordem als nostres lectors que encaraestem en Estat de Guerra i que tots devemarendres en els Bandola exposats en la tauletad'anuncis de la Casa de la Vila.

IApartat 228 • TEN E R I F E

Per aquest cupó i cent se ge llsusats espanyols II es t rangers , rega-Iem cinc pes set es en llibr es.

PUB L I e A e I o N S COR I S o L

..;1 l!iometeoa. -Compromès oquest en larevolta de l'ex-Govern de la Generolltat ha es-tat suspès en llurs funcions. En el seu lloc l pera substituir-lo ha estat creada "Acció Ciuta-dana». Es baix aquest nom que ha estat reorga-nitzat l'antic Sometent. A Ja nostra vila ha estatdestituït ei Sr. Amadeu Massó, havent-6e inte-grat al càrrec l'anterior caporal Sr. MiquelGüell, qui haurà de fer la proposta dels qui hand'integrar el nou Sometent.

Es lJogaria una habitació, preferènciasi es en punt cèntric, per ínstalar-hi uncop al mes uo estudi fotogràfic. Perofertes dirigir-se al nostre periòdic LASEGARRA.

Cupo d'Africa2 josep Roset Solà

35 josep M.a Sabaté Carol105 Pau Segura Pont141 josep Soler Capdevilu151 Antoni Soler Prades160 Antoni Sorigueres Cuadres

Cupo ciela Penlnsula231 Jaume Trull Pa~cerises242 Frederic Vallbona Valls328 jaume Vilanova Gassol431! Claudi Anguera Morera475 josep Aubia Valls481 josep Aimeric Marlmón730 Magl Cases Prats.1'97 Pelegrí Enric Mateu

1008 Ramon Figueres Mateu1011 jaume Figueres Padró

Cupo d'Instrucció

1100 Ignasi Gassol Esteve1591 jaume Padró Pujol1605 joan Palau Gilell1683 Jaume Pinyol Veciana1700 joaquim Pontnou Esplugues1708 Joan Pont Gassol1709 joan Pont Jaume1800 josep Riera Güell '1845 Josep Roset CarolEls del Cupo d'Africa tenen de presentar-se

el dia 12 de Novembre a la Caixa de Reclutesde Tarragona. Els del Cupo de lo Penínsulahan de fer ho el dia 2 de Novembre a lo Caser-na de l'Aduana, carrer de Recoletos de Tarra-gona

..... "íH.-Hevem de posar en .omunicació delsnostres llegidors i principalment dels col'leccío- -nistes que per error de caixa, el nostre númeroanterior sorti amb el n. o 64, quan en realitat licorresponia el n. o 62.

RAJION BOSCHPLAÇA 1'IACIA, 20' - MERCERIA

ofereix els seus serveis de bar-ber i perruquer per u senyors 18enyores, amb garantia de Iu mésescrupolosa ltiglene I servei per-fecte.

El dia 15 del corrent, la Comunitat de Ger-manes Carmelites del C astell celebrà la festade la seva Patrona Sta. Teresa amb extraor-dinaris actes religiosos, quej .es veieren suma-ment concorreguts.

La predicació anà a càrrec de l'orador sagratMn. Tríjiitat Creus vicari de la Parroquial.

Necl·ològiqueH.-El dia 2 d'aquest mes escommemorà a la Parroquial el primer aniversaride la mort del Sr. Ramon Mullerat i Segura(A. C. S .).

El luctuós acte constituí una gran manifes-tac íó de dol, prova palesa de ies moltes simpa-

. ties de que gaudiu el finat, havent vingut ex-pressament a la nostra vila per assistir a aquestacte els seus fills josep i Marian, diputat aCorts per la nostra circumscripció i metge d'Ar-beca, respectivament, apart d'altres familiars.

Renovem a la familia Mullerat l'expressió delnostre condol més sentit. _• El dia 12 del corrent, vlctima d'una llargamalaltia morí a l'edat de 13 anys el noi FrancescSolé, fill del nostre volgut amic N'Antoni, vete-rinari de la nostra_vila.

No cal dir com tot i lamentant sinceramentl'irreparable pèrdua, acompanyem als seus fa·miliars l'expressió del nostre més sentit condol.• A Savellà i a la casa p~iral on havia nascut,morí després de llarga malaltia el nostre volgutamic i sucscriptor En.jaume Poblet i Altímís queexercia el càrrec de Secretari de l'Ajuntamentde Bisbal del PenBdès. Catòlic exemplar i cata-

Xotes Itl·.·sonal....- E I dia 27 de l passa tSetembre en III nostra Parro qu ia l, s'e fe ctuàl 'e n-llaç matrimon ial del nostr e amic Aleix Cusesamb la Sr ta, Maria S endra.

Els nuvis una volta ac ab ada Iu cer imòn ia re-ligiosa emprengu er en el viat ge de noces deconsuetut.• Ha retornat a Bar cel ona desp rés d'haverpassat l'estiu e ntre nos alir es la Sru. VUll. deDomenio amb els s eu s fill s .• Havem saludat als amics i suscriptors j osepValls i Salvador Solà de B arcelona, en Iu sevaestada a la nostra vils.• La Srta. Pilar ju li, cunyada del nostre'company En Santiago Mund!, ha ingressat alCò s d'Infermeres de la Generalitat, havent co-mençat ja la seva humanitària tasca duraut elsfets sangnants dels dies 6 i 7.• Ha traslladat e l seu domicili a Sta. Co lomadesprés de retirar-se de la carrera parroquial ,Mn. Antoni Duch , rector fins fil poc de Guial-monts, havem estat nomenat ecònom d'aquestpoble Mn. Lluí s Alt lrr iba que ho és també de lanostra vila .• Han traslladat els seus 'respec tius domicilisa Badalona i a St. Faust de Capcen telles, elsvolguts amics S Is. Pau Mllrti i josep Fort mes -tres nacionals que fins ara havien exercit aSanta Coloma.

Tot i lamentant la "eva partença els hi de-sitgem que la seua nova estada els hi sigui benplaenta i que les seves actuacions es vegin cu-rullades d'èxits i d'encerts.• El nostre amic En jaume Vinot ha començata exercir com o mestre en propietat del poblede Monlargul1 de la «prooincia» de Lleida.

L'h i augurem una actuació plena d'encerts.• Es troba a Igualada predicant una tandad'Exercicis Espirituals, el nostre bon amicMn. Trinitat Creus, vicari de la Parroquial.

CuUura.-Estadbtica de llegidors de la Bi-blloreca de Ja Caixa de Pensions per a la Velle-sa durant el mes passat: Homes, 127; Dones, O;Infants 136.-TotaI263.

Obres consultades, 407.

Raul·lch.-Els dies 6 i 7 del corrent cele-brà el nostre poble la seva Festa Major. Al'mall, l'ofici Solemne es veié molt concorregutde fidels, i a la tarda i a la nit tingueren lloc elsballs de consuetut. La part musical de la Festa,anà a càrrec de l'orquestrina Corbella de SantaColoma.-C.

Ha començat a la Socielat «L'Estrellu latemporada de cinema amb uns interessants pro-grames de pel'licules sonores.

Magí Costa ha adquirit latenda POLLERIA IDEAL de Bar-celona, Vallhonrat núm. 17, te-lèfon 16.294, on a ' més dels se-lectes articles del ram de polleriaque podrà adquirir, rebrà els en-càrrecs per Santa Coloma delsrecaders Costa Germans.

Per uns dies un vent de bogeria ha amenaçatla nostra terra en uns dies d'oprobi i de ver-gonya.

Dolorosament, en alguns llocs, el coitell de(Ignorància i el [anatism e més execrable, hanerevat a la categoria de màrtirs a sacerdots iper.sones que han rebut de les turbes demagógi·ques les profanacions més vils i les tortures iassasinats més inquisitorials que pensa humanapugui abortar,

A la nostra vila , sembla reposant els fetsgenerals, que no hagi passat res. Repartimentcfarmes a l'Ajuntament, uns bordegasos pis/oiaen mà comminant al Sr. Rector a tancar l'Es-giésia ... es cosa avui, sembla per alguns, fetssense importància.

Però qui ens sabria dir ço que hauria passatsi la revolta no hagués estat tant ràpidamentdominada? .

La iabor destructiva i d'odi reconcentrat fetdes del míting i des de la premsa esquerrana,que mai ha reparat a faltar a la veritat, hauriaproduït els seus deplorables fruits.

Han passat ja els fets i cal que aquests maimés puguin reproduir-se .

1perquè mai més puguin reproduir-se cal quees desvetlli una lntença actuació ciutadana queimposi per l'avenir eis postulats essencials del'ordre social. Cal oblidar personalismes est ü-pits i rivalitats mesquines de cafè. Cal Que eisque des det poder tractaven als seus contrarispotiücs pitjor que esclaus (exemple, els presosd'Olesa) i des de la premsa atiaven tots els odiscontra els contraris, s'adonin de la diferènciade tracte entre uns i altres.

S'imposa també ia màxima serenitat, sereni-tat que ha d'impedir tot abus i tota venjança delsde dau, S'havia embaueat als trebatladors fent-els hi creure, amb mentides' contInuades, que eltriomf de la revolució era el seu. propi triomf,lent-los aixl servir de carn de canó i provocantIQ crisi de trebali que de cada dia presentava as-pecte més paorós. Cal ara que els obrers puguinDeure que a l'ensorrar-se la revolució, no s'hanperdut els seus legttims interessos, cal que ningús'aprofiti de la novo' situació per a explotar llurstreba/iadors.

Si aixi es fa i aixi s'obra, possiblement s'hau-rà obert comi a la concòrdia entrant la nostraterra en un periode de pau que .a tots ens ha debeneficiar.

Déu/oci que aixi sigui.

REMARQUES

~VCAI. I.A. S .À. CANUDA·2 · BARCELONA'

,.,.....l"

"- !/·..::~!f¡lIII1Lk..

TUB& E&PECIAL5 PER 11·~""b·~JIIIULE'.207&8 A BAIXANTS D'AIGÜE5/1···~~·~ _ "

_ .

(j

'lNOllIoJ,.-......_ ..........--.:__......_ _ ,;;>.;r""'o=-._-_._-~----"'----------------~IIIII!'!!II~-~--......-

BA DIT

•

Amortitzat .DesemborsatReserves .

•

CAP IT A L

100.000,00051.355,50059.727,756

pessetes

""

SUCURSALS A CATALUNYA

Barcelona, Balaguer, Borges Blanques, Cer-

vera, Espluga de Francolí, Lleida, Montblanc,

Manresa, Mataró, Santa Coloma de Queralt,

Tarragona, Tàrrega, Tortosa i Valls

Més de 400 Sucursals a Espanya i al Marroc

•Efectuem tota classe d'ope-racions de Ban ea i Borsa

•Corresponsals a iot el món

•Caixa d'Estalvi 3112 a la vista

SUCURSAL DE SANTA COLOMA DE OUERALT

SANTA COLOMA DE QUERALT

Casa LlorensTEIXITS, NOVETATS, LLANERIA,GÉNERES. DE PUNT, MANTES,GORRES, CAMISERIA, CORBA·TERIA, ETC. - GKAN ASSORTIT

EN SEDERIA

:t.JAFABI~ICA DE FA~INE:-;SElmADORA MECANICA

FARINES D'ALTA QUALITAT

Carretera de Montblanc Telèfnn 29

SA.NTA. COLOMA. DE qUERA.LT

8ilvuno Rosselló i tivit

IL'administració que teniiem e stabler'...ta' a la Plaça Univel'sitat, 12, així comtambé el punt de sortida i arribadadels nostres automnibus, s'ha ïus...tal'lat al

Carrer Muntaner, núm. 8· Telèfon 33737tocant a la Pla ça Sepúlveda

B"RcrlON~

r lA HIS PANOIGUAlA Din S, A.Tcléfon 35 XCarrer Fermí Galan, 11

.---------------_..:._-------~~----_....._------_._-------.Impremta Requesens

MONTBLANCTreballs de tota mena per a la Banca,

el Comerç i la IndústriaPresentació exce"'ent • Acurada correcció

Banc Eomercial de BarcelonaCAPITAL: 25.000.000 de pessetes totalment desemborsat

Casa Ctntral: BARCELON.A - Passeig de tiràcia, 3 i 5

COMERÇ

Zilrbano, 7 (entre Escndlllersl P. 1t~acliÚ. .

. ..R A. B e E L o N A.

Representant a Santa Coloma de Queralt:

Antoni Jordana Lamich TIPUS D'INTERÈSDesde primer de Juliol de ]933, i en virtut de la norma del Consell Supe-

rior Bancari d'observància :general i obligat ària pera tota la Banca operant aEspanya, aquest Banc no podrà abonar interessos superiors als següents:

COMPTES CORRENTS: Ala vista 2 -t: anyalOPERACIONS D'ESTALVI:

Llibretes ordinàries d'estalvi de qualsevolclassetínguin o no condicions limitatives . 3 1/2 % anyal'

I IMPOSICIONS:Imposicions a termini tres mesos . 3 "l« )Imposicions a 6 mesos . 3'60 % )Imposicions 8 12 mesos o més. 4 % )

Regiran per els comptes corrents a termini, els tipus màxims senya-lats en aquesta norma per les imposicions a termini.

SUOURSALS I AGENOIES:

Amposta, Arb6s del Penedès, Badalona, Berga, Figueres, Gandesa. Girona,Granollers, Igualada, Inca, Lleida, Manacor, Manresa, Montblanc, Morad'Ebre, Morell, Olot, Palma de Mallorca, Port-Bou, Puigcerdà, Ripoll, SantFeliu de Guíxols, Santa Coloma de Farnés, Santa Coloma de Queralt, Seud'Urgell, Tarragona, (Tarragona- t orsí., Tàrrega,'Torredembar ra, Tortosa,

Val,ls, Vendrell, Vich i Vílaseca

Agèòcia .de Santa '.Coloma de "QueraltI

Mar:~anLs, núrn. : 3 ·- ~ Telèfon, núm .7

Confiteria i Queviuresde

RICARD ROVIROSAEspeuialitat en pastells de IUle

i uarquinyolisConuessionari dels perfums 11ARAII

Plaça F. Mlltlò, 34 i Omtu Hemàudez, 1

SANTA COLOMA DE QUERALT

Estància diària des de 8 ptes. • Coberts des de 3ptes, - Servei a la carta » Totes les habitacions ambaigua corrent calenta i freda • Habitacions des de ·S ' pessetes - Rigorosa netedat i ordre estricte. . en totes les coses

Costa GermansCOMERÇ DE POLLERIA

Recaders de Santa Coloma a BarcelonaBarcelona: Comerç, 19 • Telí. 16.294,

a càrrec de francesc Costa

Telèfon núm, 8 Santa Coloma de Queralt

FONDA CATALUNYA

/ .

"

I ~AC Conca Barberà - La Segarra (Santa Coloma de Queralt) 20/10/1934 - Página 10