exàmens 2005-2014

SELECTIVITAT 2012-2013 Estructura de l'examen

Per tot aix es proposa, per a cadascuna de les dues opcions, una estructura consistent en tres preguntes, una de les quals de caire prctic, relativa a un text filosfic dun dels autors que formen part del currculum dHistria de la Filosofia. Amb una distribuci de la puntuaci de 5 punts per a la primera pregunta, 2,5 punts per a la segona i 2,5 per a la tercera.

La primera pregunta, de tipus prctic, constar de dues parts: La primera part consistir a realitzar un comentari del text proposat. Aquest comentari ha d'incloure

els elements segents: a) Contextualitzaci del text i/o del pensament de l'autor amb el marc histric, sociocultural i filosfic de l'poca. b) Identificaci del tema/problema/qesti concret de qu tracta el text i de la tesi sostinguda al text. c) Explicaci ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relaci entre aquestes. La segona part consistir en una valoraci crtica, emprant els coneixements de la matria que ha

adquirit lalumne, a favor o en contra del que diu lautor del text o de lactualitat dalgun aspecte central del text.

La segona pregunta consistir a explicar una teoria, una expressi, un concepte o algun aspecte concret de la filosofia dun autor del currculum.

La tercera pregunta consistir a establir una relaci o comparaci entre conceptes o teories fonamentals dels autors del currculum.

A la segona i tercera pregunta lalumnat podr escollir una entre dues opcions. Criteris generals d'avaluaci

Els criteris generals davaluaci sn els determinats pel que estableix el currculum dHistria de la Filosofia de segon de batxillerat en el marc del Decret 82/2008, de 25 de juliol, que estableix lestructura i el currculum del batxillerat a les Illes Balears. Els criteris especfics sn: A la primera part de la primera pregunta, que valdr 3.5 punts com a mxim, lalumnat ha de demostrar que ha ents de qu tracta el text i ho ha de saber explicar de manera clara i precisa, assenyalant-ne les idees principals i secundries i determinant les relacions existents entre les unes i les altres:

1.1 Correcta contextualitzaci. (1 punt) 1.2 Encert en la identificaci del tema/problema/qesti concreta de qu tracta el text i de la tesi sostinguda al text. (0.5 punts) 1.3 Identificaci i explicaci de les idees presents al text i de la relaci entre aquestes. (2 punts) NB. A cada apartat s valorar lordre, la claredat i la precisi en lexposici.

A la segona part de la primera pregunta, que valdr com a mxim 1.5 punts, lalumnat ha de demostrar que sap argumentar la seva valoraci crtica respecte dels conceptes o teories que sn presents al text, o que la pot relacionar oportunament amb temes dactualitat:

1.4. Donar bons arguments que donin suport a la valoraci crtica. 1.5. Consistncia, creativitat, originalitat en la resposta.

A la segona pregunta, amb un mxim de 2,5 punts, lalumnat ha de demostrar que sap explicar una teoria, un concepte o una expressi amb detall, emprant el vocabulari tcnic bsic de la qesti.

2.1. Explicaci detallada de la teoria, el concepte o lexpressi, emprant el vocabulari bsic. (2 punts) 2.2. Ordre expositiu, claredat i precisi en lexplicaci. (0,5 punts)

A la tercera pregunta, que es valorar amb un mxim de 2,5 punts, lalumnat ha de demostrar que s capa de trobar les semblances, les diferncies i les connexions entre conceptes i teories, tenint en compte que el nivell que sassoleix a segon de batxillerat s general i no es pot pretendre una profunditat excessiva.

3.1. Mostrar un coneixement de les idees, els conceptes o les teories que shan de relacionar. (1 punt) 3.2. Establir i explicar les relacions correctament. (1 punt) 3.3. Ordre expositiu, claredat i precisi en lexposici. (0,5 punts)

Es podr davallar fins a un 10 per cent de la qualificaci per faltes dortografia, redacci, expressi o terminologia no apropiada, dacord amb els criteris objectius que estableixi el coordinador del professorat corrector.

Prova daccs a la Universitat (2005)

SelectivitatFilosofia II

Model 2

Tria un daquests dos textos i respon les preguntes formulades.

Opci A

Tota la histria de la societat humana, fins a lactualitat, s una histria de lluita declasses. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials;i en una paraula, opressors i oprimits, sempre enfrontats, entossudits en una lluitaininterrompuda unes vegades, encoberta; i unes altres, franca i oberta que condueixen cada etapa a la transformaci revolucionria de tot el rgim social o a lexterminidambdues classes belligerants.

Marx

1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts)2. Explica el concepte dhistria en Marx. (2,5 punts)3. Relaciona la teoria marxiana de la histria amb les transformacions

socioeconmiques del seu temps. (2,5 punts)4. Creus que avui en dia podem parlar d'opressors i oprimits? (2,5 punts)

Opci B

I, havent advertit que aquesta gran certesa que tothom els atribueix no es basa sin enel fet de concebre-les amb evidncia, segons la regla formulada abans, vaig advertirtamb que no hi havia en elles absolutament res que massegurs lexistncia del seuobjecte. Ja que per exemple, si suposem un triangle, cal que els seus tres angles siguiniguals a dos de rectes; per no veia res per aix que massegurs que hi ha al mn captriangle. Mentre que, tornant a examinar la idea que tenia dun sser perfecte, trobavaque lexistncia hi s compresa de la mateixa manera que en la idea dun triangle scomprs que els seus tres angles sn iguals a dos de rectes, o en la duna esfera quetotes les seves parts sn igualment distants del centre, i fins i tot de manera encara msevident; i que per consegent, s almenys tan cert que Du, que s aquest sser perfecte,s o existeix, com ho pugui ser cap demostraci de geometria.

Descartes

1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts)2. Quins tipus didees hi ha segons Descartes i a quin tipus pertany la idea que tenia

d'un sser perfecte? (2,5 punts)3. Compara les demostracions de l'existncia de Du de Descartes i de Toms

d'Aquino. (2,5 punts)4. Quin sentit t parlar avui de la demostraci filosfica de l'existncia de Du? (2,5

punts)

4

JoanCarlesTypewritten TextJUNY


SelectivitatHistria de la Filosofia

Model 2


Opci A

I, havent advertit que aquesta gran certesa que tothom els atribueix no es basa sin enel fet de concebre-les amb evidncia, segons la regla formulada abans, vaig advertirtamb que no hi havia en elles absolutament res que massegurs lexistncia del seuobjecte. Ja que per exemple, si suposem un triangle, cal que els seus tres angles siguiniguals a dos de rectes; per no veia res per aix que massegurs que hi ha al mn captriangle. Mentre que, tornant a examinar la idea que tenia dun sser perfecte, trobavaque lexistncia hi s compresa de la mateixa manera que en la idea dun triangle scomprs que els seus tres angles sn iguals a dos de rectes, o en la duna esfera quetotes les seves parts sn igualment distants del centre, i fins i tot de manera encara msevident; i que per consegent, s almenys tan cert que Du, que s aquest sser perfecte,s o existeix, com ho pugui ser cap demostraci de geometria.

Descartes

1. Comenta el text i la qesti que tracta. (3 punts)2. A quina classe didea pertany la idea que tenia d'un sser perfecte i quines sn les

seves caracterstiques? (3 punts)3. Classes didees segons Descartes i propietats de cada una daquestes classes. (2

punts)4. Compara les demostracions de l'existncia de Du de Descartes i de Toms

d'Aquino. (2 punts)

Opci Bs indubtable que tot el nostre coneixement comena amb lexperincia. Car, compodria deixondir-se la nostra facultat de conixer sin mitjanant objectes que afectenels nostres sentits i que ara produeixen per ells mateixos representacions, ads posen enmarxa la capacitat de lenteniment per comparar aquestes representacions, per enllaar-les o destriar-les i elaborar aix la matria bruta de les impressions sensibles, amb vista aun coneixement dels objectes denominat experincia? Per tant, en lordre temporal, capconeixement precedeix lexperincia i tot coneixement comena amb ella.

Kant

1. Explica les idees centrals del text. (3 punts)2. Tria dues de les segents parelles de conceptes: analtic/sinttic; a priori/a posteriori;

fenomen/nomen; intuci/concepte; explican el significat i assenyala les relacionsentre ells. (3 punts)

3. Lesttica transcendental, Lanaltica transcendental i La dialcticatranscendental sn els tres apartats bsics de la Crtica de la ra pura. Quinesfacultats humanes i quines cincies, segons Kant, corresponen a cada un daquestsapartats? (2 punts)

4. Compara la doctrina de la causalitat de Hume amb la de Kant. (2 punts)5



Selectivitat Filosofia II

Model 1


s indubtable que tot el nostre coneixement comena amb lexperincia. Car, com podria deixondir-se la nostra facultat de conixer sin mitjanant objectes que afecten els nostres sentits i que ara produeixen per ells mateixos representacions, ads posen en marxa la capacitat de lenteniment per comparar aquestes representacions, per enllaar-les o destriar-les i elaborar aix la matria bruta de les impressions sensibles, amb vista a un coneixement dels objectes denominat experincia? Per tant, en lordre temporal, cap coneixement precedeix lexperincia i tot coneixement comena amb ella.

Per encara que tot el nostre coneixement comenci amb lexperincia, no per aix tot ell en procedeix. En efecte, podria esdevenir-se que el nostre coneixement empric fos una composici del que rebem mitjanant les impressions i del que la nostra facultat de conixer produeix (simplement motivada per les impressions) a partir della mateixa.

Kant 1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts) 2. Quines diferncies hi ha entre comenar amb i procedir de lexperincia? (2,5

punts) 3. Compara la teoria kantiana sobre el coneixement amb la del racionalisme i la de

l'empirisme. (2,5 punts) 4. Creus que procedeix tot el nostre coneixement de lexperincia? (2,5 punts)

Sovint, Scrates va dir Cebes, prenent la paraula, dius que aprendre no s, en el fons, altra cosa que recordar. Segons aix, sens dubte s fors que en un temps anterior hgim aprs all que ara recordem. Aix no seria possible si la nostra nima no exists en cap altre lloc abans darribar a existir en aquesta forma humana. De manera que tamb per aix sembla que lnima s immortal. Per Cebes va replicar Simmies, quines proves hi ha? Recorda-mho, perqu en aquest moment no men recordo. Es demostra per un bonic argument: interrogats els individus, si es fa b, ho diuen tot com realment s. No obstant aix, si en ells no hi hagus cincia i conceptes correctes, no serien capaos de fer aix.

Plat 1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts) 2. Explica la teoria de la reminiscncia i relaciona-la amb la teoria de l'nima. (2,5

punts) 3. Compara la teoria del coneixement de Plat amb la dels sofistes i la d'Aristtil. (2,5

punts) 4. Quina opini et mereix i quin sentit t avui parlar de la immortalitat de l'nima? (2,5

punts)

6

JoanCarlesTypewritten TextSETEMBRE


Selectivitat

Filosofia II

Model 3

Tria un daquests dos textos i respon les preguntes formulades. Opci A Qu s, doncs, la veritat? Un exrcit mbil de metfores, metonmies, antropomorfismes, en poques paraules, una suma de relacions humanes que han estat augmentades, transferides, adornades poticament i retricament, i que desprs dun s de molt de temps a un poble li semblen fixes, canniques i obligatries: les veritats sn illusions de les quals hom ha oblidat que ho sn, metfores que han esdevingut gastades i sense fora sensible, monedes que han perdut la imatge i que ara ja no considerem com a monedes sin com a metall.

Nietzsche

1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts) 2. Relaciona el concepte de veritat de Nietzsche amb la seva crtica dels valors de la cultura occidental. (2,5 punts) 3. Compara els punts de vista de Marx i de Nietzsche sobre la religi. (2,5 punts) 4. Creus que la veritat s quelcom ms que una metfora o una illusi? (2,5 punts) Opci B I aqu sha dindicar que lodi es conquereix tant a travs de les bones obres com a travs de les dolentes; per aix, un prncep que vulgui governar lestat, es veu forat sovint a no

ser bo, perqu quan aquella collectivitat sigui el poble, els soldats o els grans, de la qual ten sents necessitat per mantenir-te, est corrompuda, et conv seguir el seu humor per satisfer-la i llavors les bones obres et sn enemigues.

Maquiavel

1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts) 2. Explica els conceptes de prncep i virtut en Maquiavel. (2,5 punts) 3. Relaciona el concepte maquiavlic de prncep amb el platnic de filsof governant. (2,5 punts) 4. Qu et sembla la proposta poltica formulada al text? (2,5 punts)

7



Selectivitat

Filosofia II

Model 1

Triau un daquests dos textos i responeu les preguntes formulades. Opci A Per resumir, i ats que tots els coneixements i totes les intencions es proposen alguna mena de b, enraonem de quin s el b al qual diuen que tendeix la poltica i quin el ms encimbellat de tots els bns que es poden dur a la prctica. Pel que fa al nom, quasi tothom hi est dacord, car tant la majoria com els illustrats lanomenen felicitat, i tenen la impressi que viure b o obrar b s el mateix que sser feli. Per sobre qu s la felicitat debaten i responen dissemblantment, la majoria i els savis.

ARISTTIL 1. Explica breument les idees del text. (2,5 punts) 2. Explica el concepte de b dAristtil. (2,5 punts) 3. Quina relaci hi ha entre ltica aristotlica i els pensadors anteriors? (2,5 punts) 4. Qu opines de la segent idea del text: viure b o obrar b s el mateix que sser feli? (2,5 punts) Opci B Lobrer s ms pobre com ms riquesa produeix, com ms creix la seva producci en potncia i volum. El treballador es converteix en mercaderia ms barata com ms mercaderia produeix. La devaluaci del mn hum creix proporcionalment a la valoraci del mn de les coses. El treball no tan sols produeix mercaderies; es produeix tamb a si mateix i a lobrer com a mercaderia, i justament en la proporci en qu produeix mercaderies en general.

KARL MARX 1. Explica breument les idees del text. (2,5 punts) 2. Explica el concepte de treball de Marx. (2,5 punts) 3. Situa el pensament de Marx en el seu context socioeconmic i/o filosfic. (2,5 punts) 4. Creus que actualment el treball s alienant? (2,5 punts)

8



Selectivitat

Filosofia II

Model 1

A

Tornem ara a la nostra primera afirmaci i, ja que tot coneixement i tota decisi del nostre esperit t necessriament en compte un b duna classe determinada, expliquem quin s el b que segons el nostre parer s objecte de la poltica, i per tant el b suprem que podem perseguir en tots els actes de la nostra vida. La paraula que el designa s acceptada per tot el mn. Tant el poble com les persones illustrades anomenen aquest b suprem felicitat, i segons aquest com parer viure b, actuar b s sinnim de ser feli. Per en el que ja es divideixen les opinions s quant a la naturalesa i lessncia de la felicitat, i en aquest punt el poble est molt lluny del que opinen els savis. Uns la colloquen en les coses visibles i que ressalten als ulls, com el plaer, la riquesa, els honors; mentre que altres la colloquen en una altra part. Afegiu a aix que lopini dun mateix individu varia moltes de vegades sobre aquest punt; malalt creu que la felicitat s la salut; pobre, que s la riquesa; o b quan un t conscincia de la seva ignorncia, es limita a admirar els que parlen de la felicitat en termes pomposos, i dibuixen della una imatge superior a la que aquell shavia fet.

ARISTTIL, tica a Nicmac.

1. Explica breument el contingut del text.

2. Explica la relaci del concepte aristotlic de felicitat amb la resta de la filosofia aristotlica.

3. Relaciona i compara ltica aristotlica amb una de les tres segents: a) platnica, b) cartesiana, c) nietzscheana.

4. Quina opini et mereix la tesi del text sobre la felicitat i quin sentit t parlar-ne avui en dia?

9


B

Qu som, aleshores? Una cosa que pensa. I qu s una cosa que pensa? s una cosa que dubta, que entn, que afirma, que nega, que vol, que no vol, que imagina tamb, i que sent. Sens dubte no s poc, si tot aix pertany a la meva naturalesa. I per qu no hauria de pertnyer-li? No som jo el mateix que dubta de quasi tot, que entn, malgrat tot, certes coses, que afirma que sn noms aquestes les vertaderes, que nega totes les altres, que vol conixer-ne daltres, que no vol ser enganat, que imagina moltes coses fins i tot contra la seva prpia voluntat i que en sent moltes mitjanant els rgans del nostre cos? Hi ha quelcom de tot aix que no sigui tan vertader com ho s que som, que existesc, fins i tot en cas que estigus sempre adormit, que el que mha donat la meva existncia emprs totes les seves forces per enganar-me? Hi ha alguna daquestes propietats que pugui distingir-se en el meu pensament, o que pugui considerar-se separada de si mateixa? s tan evident que som jo qui dubta, entn i desitja que no fa falta afegir aqu res per explicar-ho. I tamb s cert que tenc el poder dimaginar: encara que pugui ser que les coses que imagn no siguin vertaderes, aix i tot aquest poder per imaginar no deixa destar en mi i forma part del meu pensament. Per acabar, tamb som jo el mateix que sent, s a dir, que percep i coneix les coses com a travs dels rgans dels sentits, ja que, en efecte, veig la llum, sent el so, sent el calor. Sem pot dir que aquestes aparences sn falses, i que estic dormint. Posem que sigui aix: de totes formes aix i tot, s cert que em pareix veure, sentir, sentir el calor, i aix s prpiament el que en mi sanomena sentir, i aix considerat, no s altra cosa que pensar.

R. DESCARTES: Meditacions metafsiques.

1. Explica breument les idees principals del text.

2. Explica el concepte cartesi de pensar i relacional amb el que significa en Descartes realitat.

3. Relaciona la idea cartesiana de pensar amb aquesta mateixa concepci en a) Plat, b) els empiristes britnics o c) Kant.

4. Qu opines de la tesi del text i quin sentit t avui en dia?

10


Selectivitat

Filosofia II

Model 3

A

Ara, vaig continuar, imaginat la nostra natura, pel que es refereix a la cincia, i a la ignorncia, mitjanant la segent escena. Imagina uns homes en una habitaci subterr-nia en forma de caverna amb una gran obertura del costat de la llum. Es troben en ella des de la seva infncia, subjectes per cadenes que els immobilitzen les cames i el coll, de tal manera que no poden ni canviar de lloc ni girar el cap, i no veuen ms que el que est davant ells. La llum els ve dun foc encs a una certa distncia darrere ells sobre una eminncia del terreny. Entre aquest foc i els presoners, hi ha un cam elevat, al llarg del qual has dimaginar un petit mur semblant a les barreres que els illusionistes aixe-quen entre ells i els espectadors i per sobre de les quals mostren els seus prodigis. Ja ho veig, va dir. Pensa ara que al llarg daquest mur uns homes porten objectes de totes classes, figures dhomes i danimals de fusta o de pedra, i de mil formes diferents, de manera que apa-reixen per sobre del mur. I naturalment entre els homes que passen, uns parlen i altres no diuen res. s aquesta una estranya escena i uns estranys presoners, va dir. Sassemblen a nosaltres, vaig respondre.

PLAT: Repblica.


2. Explica lexpressi platnica sassemblen a nosaltres i la seva relaci amb la doc-trina platnica del que s la realitat.

3. Relaciona lanterior tesi platnica amb la que mant a) Aristtil, b) Descartes o c) Marx.

4. Quina opini et mereix la tesi del text i quin sentit t parlar-ne avui en dia?

11


B

El nostre dret a la nostra follia. Com hem dactuar? Per a qu hem dactuar? Quan es tracta de les necessitats immediates i simples de lhome aquestes qestions es contesten sense dificultat, per quan ms es puja a nivells ms refinats de lacci, de ms amplitud i importncia, aleshores ms insegura, i aleshores ms arbitrria, ser la resposta. I pre-cisament aqu est exclosa larbitrarietat de les decisions. Aix exigeix lautoritat de la moral: una por i reverncia obscures han de guiar immediatament els homes en aquelles accions de les quals precisament els objectius i mitjans els resulten menys clars imme-diatament. Aquesta autoritat de la moral impedeix pensar equivocadament en coses que podria ser perills pensar equivocadament: daquesta manera es justifica davant els seus acusadors. Error: aqu vol dir perills, per perills per a qui? Generalment el que tenen a la vista els promotors de la moral autoritria no s el perill de lacci, sin el seu propi perill, el de perdre el poder o el prestigi, des del moment en qu es concedeix a tothom el dret dactuar arbitrriament i bojament, segons el propi enteniment, sigui gran o petit. Ells, en canvi, fan s indiscriminat del dret a larbitrarietat i a la follia, ells ma-nen, tamb en els casos en qu les preguntes com he dactuar? Per a qu he dactuar? sn difcils o impossibles de contestar. I si la ra humana sha desenvolupat amb tanta lentitud que fins i tot es pot negar el seu creixement al llarg de la histria, a qu es deu si no principalment a aquesta solemne presncia (a aquesta omnipresncia, diria jo) dels manaments morals, que no permeten que ni tan sols manifesti la qesti individual del perqu? I del per a qu? No ens han educat a sentir patticament i a refugiar-nos en lobscuritat precisament quan la ra hauria de mirar amb la major claredat i fredor pos-sibles! Que s en tots els assumptes superiors i importants.

F. NIETZSCHE: Aurora. Reflexions sobre els prejudicis morals.


2. Explica el significat en Nietzsche de veritat i la seva relaci amb la teoria nietzs-cheana del coneixement.

3. Relaciona les tesis del text amb tesis sobre el tema en a) Descartes, b) Kant o c) Marx.

4. Quina opini et mereix la tesi del text i quin sentit t parlar-ne avui en dia?

12

---- -

"'" Prova dacces a la Universitat (2008) UIB Nt"

Filosofia II Modell

-,._--

Triau un d'aquests dos textos i responeu les preguntes formulades.

OPCIOA

Dones aquest quadre, vaig fer jo, estimat Glauco, cal aplicar-lo, tot ell, al que haviem dit abans, bo i comparant aquest ambit que apareix a la vista amb l'habitacle de la preso, i la llum del foe dalli amb el poder del sol; la pujada cap a dalt i la contemplacio des dalli dalt, si poses que es com lascensio de l 'anima cap a la regio intel-ligible no t'erraras, almenys de com jo ho espera, ja que vols sentir-ho, Si s'escau que es vera aquesta meva opinio, deu ho sap, pero ami el que em sembla m'ho sembla aixi: en el mon intel-ligible, lultima idea que es veu, iamb prou feines, es la del be, i d'Iiaver-Ia vista cal concloure que ella es arreu la causa de tot el recte i el bell, que ha parit, en el mon que es veu, la llum i l'amo de la llum, que en el mon intel-ligible es ella la mestressa que produeix la veri tat i el coneixement, i que es ella que cal que vegi qui ha d'obrar assenyadament, privadament i publica.

PLATO, Republica

1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts) 2. Explica la teoria de Plato de les idees i la seva relacio amb: a) la seva teoria politica, o b) la seva teoria del coneixement. (2,5 punts) 3. Relaciona i compara la concepcio platonica de la realitat amb la de: a) Aristotil, 0 b) Descartes. (2,5 punts) 4. Quina opinio et mereix la tesi del text i quin sentit te parlar-ne avui en dia? (2,5 punts)

OPCIOB En tant que en aquestes (ciencies) ha d'haver-hi rao, cal que alguna cosa hi sigui coneguda a priori, i aquest coneixement es pot relacionar amb el seu objecte de dues maneres: be per determinar simplement aquest objecte i el seu concepte (que ha de ser donat per una altra banda) 0 be per fer-lo real. El primer es el coneixement teoric i l'altre es el coneixement practic de la rao. La part pura dambdos, per ample 0 per redurt que sigui el contingut, co es, la part en que la rao determina el seu objecte completament a priori, ha de ser exposada primerament sola, per no barrejar-hi el que pracedeix d'altres fonts [. 00].

KANT, Critica de la rao pura

1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts) 2. Explica les nocions de Kant de coneixement a priori i a posteriori i relaciona-les amb: a) la seva classificacio dels tipus de judicis, 0 b) la seva nocio de l'idealisme transcendental. (2,5 punts) 3. Relaciona i compara la teoria kantiana del coneixement amb la teoria del coneixement de: a) Plato, b) Aristotil 0 c) Descartes. (2,5 punts) 4. Quina opinio et mereix la tesi del text i quin sentit te parlar-ne avui en dia? (2,5 punts)

13



Filosofia II Model 3

Triau un daquests dos textos i responeu les preguntes formulades.

OPCI A Sembla, doncs, que totes les afeccions de lnima es produeixen mitjanant el cos, com s ara el coratge, la dolcesa, la temena, la compassi, la gosadia, com tamb el fet dalegrar-se, destimar i dodiar. Alhora, naturalment, en totes aquestes afeccions participa tamb el cos. [] Per aix, correspon al fsic la tasca dobservar lnima, lnima en conjunt o b aquesta nima concreta.

ARISTTIL, De lnima 1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts) 2. Explica les nocions aristotliques dnima i cos i relaciona-les amb: a) lhilemorfisme, o b) la teoria de les quatre causes. (2,5 punts) 3. Relaciona lantropologia aristotlica amb la de: a) Plat, b) Toms dAquino o c) Descartes. (2,5 punts) 4. Quina opini et mereix la tesi del text i quin sentit t parlar-ne avui en dia? (2,5 punts)

OPCI B Les idees de la classe dominant sn en cada poca les idees dominants, s a dir, la classe que s la fora material dominant ns a lensems la fora espiritual dominant. La classe que t a la seva disposici els mitjans de la producci material disposa aix tamb dels mitjans de la producci intellectual, de manera que, en general, li sn sotmeses tamb les idees daquells que estan privats dels mitjans de la producci intellectual. Les idees dominants no sn ms que lexpressi ideal de les relacions materials dominants, sn les relacions materials dominants concebudes com a idees; lexpressi, doncs, de les relacions que fan precisament duna classe la classe dominant.

K. MARX - F. ENGELS, La ideologia alemanya

1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts) 2. Explica la noci marxista de classe i relaciona-la amb: a) el materialisme histric, o b) la noci dideologia. (2,5 punts) 3. Relaciona la concepci marxista de la societat amb la de: a) Plat, o b) Maquiavel. (2,5 punts) 4. Quina opini et mereix la tesi del text i quin sentit t parlar-ne avui en dia? (2,5 punts)

14


I'. UIB Prova d'acces ala Universitat (2009) Nt"

Filosofia II Modell

Triau un d 'aquests dos textos i responeu les preguntes fonnulades .

OPCIOA

Despres daixo, vaig considerar que es requereix, en general, perque una proposicio sigui vertadera i certa; perque com n'acabava de trobar una que jo sabia que ho era, vaig pensar que havia de saber tambe en que eonsisteix aquesta certesa . I, havent remareat que en la proposici6 penso, ergo existeixo no hi ha res que m'asseguri que die la veritat fora del fet de veure molt clarament que per a pensar cal existir, vaig jutjar que podia prendre com a regla general que les coses que eoneebem molt clarament i molt distintament son totes vertaderes , eneara que hi hagi alguna dificultat a reconeixer be quines s6n aquelles que coneebem distintament.

R. DESCARTES, Discurs del metode

1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts) 2. Expliea la proposici6 penso, ergo existeixo i la seva relaci6 amb: a) la nocio de substancia pensant, 0 b) la noci6 de coneixement vertader. (2,5 punts) 3, Relaciona i compara el metode cartesia amb: a) el de l'empirisme, 0 b) el de Kant. (2,5 punts) 4. Quina opinio et mereix la tesi del text i quin sentit te parlar-ne avui en dia? (2,5 punts)

OPCIOB Jo us conjuro , germans meus, manteniu-vos fidels a la Terra i no us cregueu aquells que parlen d 'esperances sobreterrenals. Destillen metzina, tant si ho saben com si no. Menyspreen la vida, agonitzen d 'haver-se emmetzinat ells mateixos, i la Terraja ri'esta cansada: tant de bo se'n perdi la mena! Antany ultratjar Deu era I'ultratge pitjor, perc Deu ha mort, iamb Ell tambe han mort aquests ultratjadors. Ara el mes terrible es ultratjar la Terra i estimar les entranyes de I'Inescrutable rnes que no pas el sentit de la Terra!

F. NIETZSCHE, Aixiparla Zaratustra

1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts) 2. Explica el vitalisme de Nietzsche i la seva relaci6 amb: a) la nocio de superhome, 0 b) la seva critica dels valors de la cultura occidental. (2,5 punts) 3. Explica el punt de vista de Nietzsche sobre la religi6 i relaciona'l amb el de: a) Tomas d'Aquino, 0 b) Marx . (2,5 punts) 4. Quina opini6 et mereix la tesi del text i quin sentit te parlar-ne avui en dia? (2,5 punts)

4. Quina opinio et mereix la tesi del text i quin sentit te parlar-ne avui en dia? (2,5 punts) 15


1""\ UfO Prova d'acces a la Universitat 2009 Nt"

Filosofia II Model 3

Triau un d'aquests dos textos i responeu les preguntes fonnulades.

OPCIOA

Fins ara horn admetia que tot el nostre coneixement s'havia de regir pels objectes; pero, arnb aquesta pressuposici6, tots els assaigs fets mitjancant conceptes per decidir a priori alguna cosa sobre ells, amb la qual eixamplar el nostre coneixement, quedaven anihilats. Assagem, dones, per una vegada si no avancarem millor en les tasques de la metafisica admetent que els objectes han de regir-se pel nostre coneixement, la qual cosa ja concorda mes be amb la desitjada possibilitat d'un coneixement a priori d'aquests objectes que establira quelcom sabre ells abans que ens siguin donats.

1.KANT, Critica de fa rao pura

1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts) 2. Explica el significat de transcendental segons Kant i la relacio de l'idealisme transcendental arnb: a) el racionalisme, 0 b) l'empirisme. (2,5 punts) 3. Compara el punt de vista de Kant sobre la metafisica amb els de: a) Tomas d'Aquino, o b) Nietzsche. (2,5 punts) 4. Quina opini6 et mereix la tesi del text i quin sentit te parlar-ne avui en dia? (2,5 punts)

OPCIOB

Es diu causa, en un primer sentit, la materia immanent de la qual alguna cosa es fa; per exemple, el bronze es causa de I'estatua, i la plata, de la copa [...]. En un altre sentit, es causa, la forma i el model; i aquest es l'enunciat de I'essencia i els seus generes (per exemple, de l'octava musical, la relaci6 de dos a un i, en suma, el nombre) i les parts que hi ha a l'enunciat. Ames, allo del qual procedeix el primer principi del canvi i del repos; per exemple, aquell que va aconsellar es causa de l'acci6, i el pare es causa del fill i, en suma, l'agent, d'allo fet, i el que produeix el canvi, del que el pateix. A mes, (hi ha la causa entesa) com el fi, i aixo ~s allo per al que alguna cosa es fa; per exemple, del passejar es causa la salut. Per que , efectivament, es passeja? Diem: per estar sa. I, tot dient aixo, creiem haver adduit la causa.

ARISTOTIL, Metafisica 1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts) 2. Explica la teoria hilemorfista d' Aristotil i compara-la amb: a) la teoria de les idees de Plat6,o b) la noci6 presocratica de principi (arkhe). (2,5 PW1tS) 3. Explica la noci6 aristotelica de substancia i compara-la amb: a) la de Descartes, 0 b) la de Kant. (2,5 punts) 4. Quina opini6 et mereix la tesi del text i quin sentit te parlar-ne avui en dia? (2,5 punts) 4. Quina opini6 et mereix la tesi del text i quin sentit te parlar-ne avui en dia? (2,5 punts) 16



Histria de la Filosofia Model 1

Triau un daquests dos textos i responeu les preguntes formulades. OPCI A Per us hem engendrat nosaltres, per a vosaltres mateixos i per a la resta de la ciutat, en qualitat de caps i reis dun eixam, millor i ms completament educats que aquells i ms capaos, per tant, de participar tant de la filosofia com de la poltica. Heu de baixar, doncs, un desprs d'un altre a la casa dels altres i acostumar-vos a veure-hi en la foscor. Una vegada acostumats, veureu infinitament millor que els d'all i coneixereu el que s cada imatge i de qu ho s, perqu haureu vist ja la veritat respecte al bell i al just i al bo. I aix, la ciutat nostra i vostra viur a la llum del dia, i no entre somnis, com viuen ara la major part d'elles per obra de qui lluiten uns amb altres per vanes ombres i es disputen el comandament com si aquest fos algun b. Per la veritat s, crec jo, la segent: la ciutat en la qual estiguin menys ansiosos per ser governants qui hagin de ser-ho, aquesta ha de ser forosament la que visqui millor i amb menys dissensions que cap altra; ben al contrari de la que tingui uns governants que ho desitgin.

(PLAT, Repblica)

1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts) 2. Explica com es relaciona la teoria poltica que defensa Plat a la Repblica amb: a) la seva teoria del coneixement; o b) la seva antropologia. (2,5 punts) 3. Compara la teoria poltica de Plat amb la dun daquests dos autors: a) Marx; o b) Arendt. (2,5 punts) 4. Tenint en compte els coneixements que has adquirit sobre la histria de la filosofia, quina opini et mereix la tesi del text i quin sentit t parlar-ne avui en dia? (2,5 punts) OPCI B Qu s aleshores la veritat? Una host en moviment de metfores, metonmies i antropomorfismes, en resum, una suma de relacions humanes que han estat realades, extrapolades i adornades poticament i retricament i que, desprs dun s perllongat, un poble considera fermes, canniques i vinculants; les veritats sn illusions de qu sha oblidat que ho sn; metfores ja gastades i sense fora sensible, monedes que han perdut el seu encuny i que ja no es consideren monedes sin simple metall.

F. NIETZSCHE, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral 1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts) 2. Explica la crtica de Nietzsche a la filosofia occidental i la seva relaci amb: a) el vitalisme, o b) la noci de superhome. (2,5 punts) 3. Compara el pensament de Nietzsche amb el dun daquests dos autors: a) Descartes; b) Plat. (2,5 punts) 4. Tenint en compte els coneixements que has adquirit sobre la histria de la filosofia, quina opini et mereix la tesi del text i quin sentit t parlar-ne avui en dia? (2,5 punts)

17




Triau un daquests dos textos i responeu les preguntes formulades.

OPCI A I en fi, considerant que tots els pensaments que ens vnen estant desperts tamb sens

poden ocrrer durant el son, sense que cap aleshores sigui vertader, vaig resoldre fingir

que totes les coses que fins llavors havien entrat en el meu esperit no eren ms

vertaderes que les illusions dels meus somnis. Per desprs vaig advertir que, volent

pensar jo daquesta manera, que tot s fals, calia que jo, que ho pensava, fos alguna

cosa; i observant que aquesta veritat: jo penso, doncs sc, era tan ferma i segura que

les suposicions ms extravagants dels escptics no sn capaces de commoure-la, vaig

jutjar que podia rebre-la, sense escrpol, com el primer principi de la filosofia que

estava cercant.

R. DESCARTES, Discurs del mtode

1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts)

2. Explica el mtode cartesi posant-lo en relaci amb: a) la seva metafsica; o b) la

filosofia de Hume. (2,5 punts)

3. Compara la teoria del coneixement de Descartes, b amb la de a) Plat, o b amb la

de b) Nietzsche. (2,5 punts)

4. Tenint en compte els coneixements que has adquirit dhistria de la filosofia, quina

opini et mereix la tesi del text i quin sentit t parlar-ne avui en dia? (2,5 punts)

OPCI B [...] en la seva feina, el treballador no safirma, sin que es nega; no se sent feli, sin

desgraciat; no desenvolupa una energia fsica i espiritual lliure, sin que mortifica el seu

cos i arruna el seu esperit. Per aix el treballador noms se sent en si fora de la feina, i

en la feina se sent fora de si. Se sent realitzat quan no treballa, i quan treballa no se sent

realitzat. El seu treball no s, doncs, voluntari, sin forat, treball forat. Per aix no s

la satisfacci duna necessitat, sin un simple mitj de satisfer les necessitats fora de la

feina [...] Daix resulta que lhome (el treballador) noms se sent lliure en les seves

funcions animals, en el menjar, el beure, lengendrar, i, com a mxim, en el que es

refereix a lhabitatge i el vestit; i, en canvi, en les seves funcions humanes se sent com

un animal. El que s animal esdev hum, i el que s hum, animal.

KARL MARX, Manuscrits econmico-filosfics de 1844

1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts)

2. Aquest text parteix duna concepci de lhome. Explica lhumanisme de Marx,

posant-lo en relaci amb: a) la teoria de lalienaci; o b) el materialisme histric. (2,5

punts)

3. Compara la proposta filosfica de Marx amb un daquests dos autors: a) Plat; b)

Kant. (2,5 punts)

4. Tenint en compte els coneixements que has adquirit dhistria de la filosofia, quina

opini et mereix la tesi del text i quin sentit t parlar-ne avui en dia? (2,5 punts)

18




Triau una de les dues opcions i responeu les preguntes:

OPCI A

1. Comentau el text segent, incloent en el comentari aquests elements: a) Context

histric, social i cultural; b) Identificaci del tema concret i de la tesi sostinguda en el

text; c) Explicaci ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text

i de la relaci entre aquestes (3 punts). El comentari tamb ha dincloure una valoraci

crtica, emprant els coneixements de la matria que shan adquirit al llarg del curs, a

favor o en contra del que diu lautor del text. (2 punts):

Com a geni de larquitectura, lhome supera amb molt labella: aquesta construeix amb

la cera que recull de la natura; lhome, amb la matria molt ms frgil dels conceptes

que est obligat a fabricar pels seus propis mitjans. Per aix lhome s digne

dadmiraci per no pel seu impuls a la veritat, o al coneixement pur de les coses. Si

alg amaga una cosa darrere un matoll, desprs la busca de nou exactament all i acaba

trobant-la, no hi ha molt de qu vanagloriar-se per aqueixa recerca i aqueix

descobriment. I tanmateix s el que sesdev en la recerca i el descobriment de la

veritat en el domini que delimita la ra. Si dono la definici de mamfer, i desprs

dhaver examinat un camell dic: mira, un mamfer no hi ha dubte que amb aix sha

posat al descobert una veritat, per s de valor limitat; vull dir que s antropomrfica

per totes les bandes i no cont cap punt que sigui vertader en si, real i universal,

independentment de lhome. (NIETZSCHE, Sobre veritat i mentida en sentit

extramoral)

2. Responeu una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts):

a) Teoria tica de Kant.

b) Teoria de lalienaci de Marx.


a) Comparau la metafsica aristotlica amb la metafsica cartesiana.

b) Comparau les concepcions de la ra de Plat i Hume.




OPCI B






favor o en contra del que diu lautor del text. (2 punts):

Acabat, examinant amb atenci el que jo era, i veient que podia imaginar que no tenia

cos i que no hi havia mn ni cap lloc en qu estigus, per que no per aix podia

imaginar que no existia, sin que, al contrari, del fet mateix de tenir ocupat el

pensament a dubtar de la veritat de les altres coses se seguia molt evidentment i

certament que jo existia; mentre que, si hagus cessat de pensar, encara que la resta del

que havia imaginat hagus estat veritable, no hauria tingut cap ra per a creure en la

meva existncia, vaig conixer per aix que jo era una substncia la completa essncia o

natura de la qual consisteix solament a pensar, i que per a existir no t necessitat de cap

lloc ni depn de cap cosa material; de manera que aquest jo, s a dir, lnima, per la qual

cosa sc el que sc, s enterament distinta del cos, i fins ms fcil de conixer que

aquest, i encara que aquest no exists, ella no deixaria de ser tot el que s

(DESCARTES, Discurs del mtode)


a) La crtica de Hume a la metafsica.

b) Natalitat, pluralisme i democrcia en Arendt.


a) Comparau les teories tiques dAristtil i Kant.

b) Relacionau la concepci de Du de Plat amb la de Nietzsche.




Triau una de les dues opcions i responeu les preguntes proposades.

OPCI A





crtica, emprant els coneixements de la matria que shan adquirit al llarg del curs, sobre

lactualitat del text (2 punts):

Els moviments totalitaris sn organitzacions de masses d'individus atomitzats i allats.

En comparaci amb tots els altres partits i moviments, la seva caracterstica externa ms

pregona s lexigncia d'una lleialtat total, sense restriccions, incondicional i inalterable

del membre individual. Aquesta exigncia s formulada pels dirigents dels moviments

totalitaris fins i tot abans de la seva arribada al poder. Precedeix usualment

lorganitzaci total del pas sota el seu domini i es dedueix de l'afirmaci de les seves

ideologies segons la qual aquesta organitzaci abraar quan pertoqui tota la raa

humana. (ARENDT, Els orgens del totalitarisme)


a) Teoria poltica de Plat.

b) Teoria del coneixement de Hume.


a) Comparau les crtiques a la societat occidental de Marx i Nietzsche.

b) Comparau les teories tiques dAristtil i Kant.




OPCI B






favor o en contra del que diu lautor del text (2 punts):

El nostre autor pensa que no es podria haver fet cap descobriment ms afortunat per a

decidir totes les controvrsies relatives a les idees que el segent: que les idees sempre

van precedides dimpressions, i que tota idea primer apareix en una impressi amb qu

es correspon. Aquestes darreres percepcions sn tan clares i evidents que no admeten

controvrsia, si b moltes de les nostres idees sn tan fosques que s quasi impossible

fins i tot per a la ment que les forma de dir-ne exactament la naturalesa i la

composici. Dacord amb aix, quan una idea s ambigua, el nostre autor apella

sempre a la impressi, que ha de tornar-la clara i precisa. I quan sospita que un terme

filosfic no t cap idea annexa (com passa massa sovint), pregunta sempre: de quina

impressi deriva aquesta idea?. I en cas de no poder-la remetre a cap impressi,

conclou que el terme est totalment mancat de significat. (HUME. Resum del Tractat

de la naturalesa humana)


a) El nihilisme segons Nietzsche.

b) Les demostracions de lexistncia de Du en Descartes.


a) Comparau la proposta poltica de Plat amb la dArendt.

b) Comparau la teoria del coneixement dAristtil amb la de Kant.





OPCI A

1. Comentau el segent text, incloent en el comentari aquests elements: a) Context histric, social i cultural; b) identificaci del tema concret i de la tesi sostinguda en el text; c) explicaci ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relaci entre aquestes (3 punts). El comentari tamb ha dincloure una valoraci crtica, emprant els coneixements de la matria que shan adquirit al llarg del curs, a favor o en contra del que diu lautor del text (2 punts): Estem determinats, pel costum, a suposar el futur dacord amb el passat. Quan veig una bola de billar que es mou cap a una altra, la meva ment s moguda de manera immediata per lhbit vers lefecte acostumat i anticipo la meva visi en concebre la segona bola en moviment. En aquests objectes, considerats en abstracte, no hi ha res ms, independentment de lexperincia, que ens condueixi a una conclusi semblant; i, fins i tot, desprs dhaver tingut lexperincia de molts efectes daquest tipus repetits, no hi ha cap argument que ens determini a suposar que lefecte estar dacord amb lexperincia passada. Les forces mitjanant les quals operen els cossos ens sn totalment desconegudes. Nosaltres percebem noms qualitats sensibles. I doncs, quina ra tenim per a pensar que les mateixes forces hagin destar connectades amb les mateixes qualitats sensibles? Aix, doncs, no s la ra la guia de la vida, sin el costum. Noms ell determina la ment, en tots els casos, a suposar que el futur estar dacord amb el passat. Per ms fcil que pugui semblar aquest pas, la ra no podria dur-lo a terme ni per tota leternitat. (HUME, Compendi del Tractat de la naturalesa humana)

2. Responeu una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts): a) Explicau la crtica dels valors de la cultura europea efectuada per Nietzsche. b) Explicau la teoria tica dAristtil.

3. Responeu una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts): a) Comparau lantropologia de Descartes i la de Plat. b) Relacionau la filosofia dArendt amb la de Marx.




OPCI B

1. Comentau el segent text, incloent en el comentari aquests elements: a) Context histric, social i cultural; b) identificaci del tema concret i de la tesi sostinguda en el text; c) explicaci ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relaci entre aquestes (3 punts). El comentari tamb ha dincloure una valoraci crtica, emprant els coneixements de la matria que shan adquirit al llarg del curs, sobre lactualitat del text: (2 punts) Tota la histria de la societat humana, fins avui, s una histria de lluites de classes. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials; en una paraula, opressors i oprimits, enfrontats sempre, entossudits en una lluita ininterrompuda, a vegades velada, altres franca i oberta, en una lluita que condueix en cada etapa a la transformaci revolucionria de tot el rgim social o a lextermini de les classes belligerants (). La moderna societat burgesa que sala sobre les runes de la societat feudal no ha abolit els antagonismes de classe. El que ha fet ha estat crear noves classes, noves condicions dopressi, noves modalitats de lluita, que han vingut a substituir les antigues. Emper, la nostra poca, lpoca de la burgesia, es caracteritza per haver simplificat aquests antagonismes de classe. Avui, tota societat humana tendeix a separar-se, cada vegada ms obertament, en dos grans camps enemics, en dues grans classes antagniques: la burgesia i el proletariat. (MARX, El manifest comunista, I)

2. Responeu una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts): a) Explicau la teoria del coneixement de Descartes. b) Explicau la teoria poltica de Plat.

3. Responeu una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts): a) Relacionau la filosofia dAristtil amb la de H. Arendt. b) Comparau la teoria del coneixement de Hume amb la de Kant.





OPCI A 1. Comentau el segent text, incloent en el comentari aquests elements: a) Context histric, social i cultural; b) identificaci del tema concret i de la tesi sostinguda en el text; c) explicaci ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relaci entre aquestes (3 punts). El comentari tamb ha dincloure una valoraci crtica, emprant els coneixements de la matria que shan adquirit al llarg del curs, a favor o en contra del que diu lautor del text o b de lactualitat del text (2 punts): El terme vita activa est carregat i sobrecarregat de tradici. s tan vell com (per no ms que) la nostra tradici de pensament poltic. I aquesta tradici, lluny dabastar i conceptualitzar totes les experincies poltiques de lhome occidental, va sorgir a partir duna constellaci histrica ben especfica: el judici a Scrates i el conflicte entre el filsof i la polis. Va eliminar unes quantes experincies provinents dun passat anterior que eren irrellevants per als seus propsits poltics immediats i va prosseguir fins al seu

final, en lobra de Karl Marx, duna manera molt selectiva. El terme en si en la

filosofia medieval la traducci estndard del bios politikos aristotlic ja t lloc en Agust, on, com a vita negotiosa o actuosa, encara reflecteix el seu significat original:

una vida dedicada als afers publicopoltics. (ARENDT, La condici humana)

2. Responeu una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts): a) Explicau la teoria tica de Hume. b) Explicau la teoria de les idees de Plat.

3. Responeu una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts): a) Relacionau la crtica de la ra pura de Kant amb la crtica de la ra prctica. b) Comparau les crtiques de Marx i Nietzsche a la civilitzaci occidental.




OPCI B

1. Comentau el segent text, incloent en el comentari aquests elements: a) Context histric, social i cultural; b) identificaci del tema concret i de la tesi sostinguda en el text; c) explicaci ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relaci entre aquestes (3 punts). El comentari tamb ha dincloure una valoraci crtica, emprant els coneixements de la matria que shan adquirit al llarg del curs, sobre lactualitat del text (2 punts): No fundem una ciutat amb mires que hi hagi una sola classe extraordinriament feli, sin perqu volem que ho sigui al mxim tota la ciutat. I creiem que principalment en

una ciutat aix trobarem la justcia, i, altrament, que en una ciutat de ms malviure trobarem la injustcia; i, en haver-ho acceptat, podrem decidir el que fa tant de temps que recerquem. Doncs ara formem dacord amb la nostra opini una ciutat feli no posant diferncies i fent felios noms uns quants, sin fent feli la ciutat sencera. (PLAT, Repblica, IV)

2. Responeu una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts): a) Explicau la classificaci dels judicis que efectua Kant i quina funci t en la seva filosofia aquesta classificaci.

b) Explicau lsser hum segons Nietzsche.

3. Responeu una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts): a) Relacionau tica i poltica en Aristtil. b) Comparau les teories del coneixement de Descartes i Hume.





OPCI A

1. Comentau el segent text, incloent en el comentari aquests elements: a) context histric, social i cultural; b) identificaci del tema concret i de la tesi sostinguda en el text; c) explicaci ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relaci entre aquestes (3,5 punts). El comentari tamb ha dincloure una valoraci crtica, emprant els coneixements de la matria que shan adquirit al llarg del curs, a favor o en contra del que diu lautor del text (1,5 punts):

Fins ara hom admetia que tot el nostre coneixement shavia de regir pels objectes; per, amb aquesta pressuposici, tots els assaigs fets mitjanant conceptes per decidir a priori alguna cosa sobre ells, amb la qual eixamplar el nostre coneixement, quedaven anihilats.

Assagem, doncs, per una vegada si no avanarem millor en les tasques de la metafsica

admetent que els objectes han de regir-se pel nostre coneixement, la qual cosa ja concorda ms b amb la desitjada possibilitat dun coneixement a priori daquests objectes que establir quelcom sobre ells abans que siguin donats.

KANT, Crtica de la ra pura

2. Responeu una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts): a) Teoria del coneixement dAristtil. b) Les arrels del totalitarisme i la banalitat del mal en H. Arendt.

3. Responeu una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts): a) Relacionau mtode i metafsica en Descartes. b) Comparau la proposta tica de Plat amb la de Hume.




OPCI B

1. Comentau el segent text, incloent en el comentari aquests elements: a) context histric, social i cultural; b) identificaci del tema concret i de la tesi sostinguda en el text; c) explicaci ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relaci entre aquestes (3,5 punts). El comentari tamb ha dincloure una valoraci crtica, emprant els coneixements de la matria que shan adquirit al llarg del curs, sobre lactualitat del text: (1,5 punts)

Ens es diu en diversos sentits, segons havem exposat abans en el llibre sobre els diversos sentits dels mots; car, per una banda, significa la quiditat i quelcom determinat, i, per una

altra, la qualitat o la quantitat o qualsevol dels altres predicats daquesta classe. Per dient-

se Ens en tants sentits, s evident que el primer Ens daquests s la quiditat, que significa

la substncia (perqu quan expressem la qualitat de quelcom determinat diem que s bo o dolent, per no que s de tres colzes o una persona; en canvi quan diem qu s, no diem

blanc ni calent ni tres colzes, sin un home o un du); i els altres sanomenen ens per ser quantitats o qualitats o afeccions o alguna cosa de lEns en aquest sentit.

ARISTTIL, Metafsica

2. Responeu una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts): a) La concepci marxista de la histria. b) La teoria del coneixement de Plat.

3. Responeu una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts): a) Comparau la filosofia moral de Kant amb la de Nietzsche. b) Comparau les teories del coneixement de Descartes i Hume.





OPCI A

1. Comentau el segent text, incloent en el comentari aquests elements: a) context histric, social i cultural; b) identificaci del tema concret i de la tesi sostinguda en el text; c) explicaci ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relaci entre aquestes (3,5 punts). El comentari tamb ha dincloure una valoraci crtica, emprant els coneixements de la matria que shan adquirit al llarg del curs, a favor o en contra del que diu lautor del text (1,5 punts):

Llevat que els filsofs regnin en els Estats, o els que ara sn anomenats reis i governants

filosofin de manera genuna i adequada, i que coincideixin en una mateixa persona el poder

poltic i la filosofia, i que es prohibeixi rigorosament que marxin separadament per cada un

d'aquests camins les mltiples natures que actualment ho fan aix, no hi haur, estimat

Glauc, fi dels mals per als Estats ni tampoc, em sembla, per al gnere hum; tampoc abans d'aix, no es produir, en la mesura del possible, ni veur la llum del sol, l'organitzaci

poltica que ara acabem de descriure verbalment.

PLAT, Repblica (473 d-e)

2. Responeu una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts): a) La crtica de Hume al principi de causalitat. b) L'imperatiu categric de Kant i l'tica formal.

3. Responeu una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts): a) Comparau el racionalisme amb l'empirisme. b) Comparau la proposta poltica de Marx amb la crtica al totalitarisme de Hannah Arendt.




OPCI B

1. Comentau el segent text, incloent en el comentari aquests elements: a) context histric, social i cultural; b) identificaci del tema concret i de la tesi sostinguda en el text; c) explicaci ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relaci entre aquestes (3,5 punts). El comentari tamb ha dincloure una valoraci crtica, emprant els coneixements de la matria que shan adquirit al llarg del curs, sobre lactualitat del text: (1,5 punts)

I finalment, considerant que els mateixos pensaments que tenim estant desperts poden tamb ocrrer-se'ns quan dormim, sense que en aquest cas cap d'ells sigui veritable, vaig

resoldre de fingir que res del que fins llavors havia entrat en la meva ment no era ms

veritable que les il lusions dels meus somnis. Per immediatament desprs vaig adonar-me

que, mentre d'aquesta manera intentava de pensar que tot era fals, era absolutament necessari que jo, que ho pensava, fos quelcom; i advertint que aquesta veritat: penso, doncs existeixo, era tan ferma i segura que les ms extravagants suposicions dels escptics eren

incapaces de commoure-la, vaig pensar que podia acceptar-la sense escrpol com el primer

principi de la filosofia que anava cercant. DESCARTES, Discurs del mtode, IV

2. Responeu una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts): a) El dualisme ontolgic en Plat i la teoria de les idees. b) Prudncia i virtut en Aristtil.

3. Responeu una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts): a) Comparau la crtica de la religi de Marx amb la de Nietzsche. b) Comparau les teories del coneixement de Kant i Hume.




Tria una de les dues opcions i respon les preguntes proposades.

OPCI A 1. Comenta el segent text, incloent en el comentari aquests elements: a) Context histric, social i cultural. (1 punt) b) Identificaci del tema concret i de la tesi sostinguda en el text. (0,5 punts) c) Explicaci ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relaci entre aquestes. (2 punts) d) Emprant els coneixements de la matria que shan adquirit al llarg del curs fes una valoraci crtica del text. (1,5 punts)

Aix tamb lens es diu de diverses maneres; per tot ens es diu en ordre a un sol principi. Uns, en efecte, es diuen ens perqu sn substncies, altres perqu sn afeccions de les substncies; altres perqu sn cam cap a la substncia, o corrupcions o privacions de la substncia o perqu produeixen o generen la substncia o les coses dites en ordre a la substncia, o perqu sn negacions dalguna daquestes coses o de la substncia. Aristtil, Metafsica IV

2. Respon una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts) a) Classificaci dels judicis en la Crtica de la ra pura de Kant. La importncia dels judicis sinttics a priori. b) La filosofia de la histria en Marx: lluita de classes i revoluci.

3. Respon una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts) a) Compara el racionalisme amb lempirisme. b) Compara la moral de Plat amb la de Nietzsche.

joancarlesTypewritten TextJUNY



OPCI B 1. Comenta el segent text, incloent en el comentari aquests elements: a) Context histric, social i cultural. (1 punt) b) Identificaci del tema concret i de la tesi sostinguda en el text. (0,5 punts) c) Explicaci ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relaci entre aquestes. (2 punts). d) Emprant els coneixements de la matria que shan adquirit al llarg del curs fes una valoraci crtica del text. (1,5 punts)

Obra de tal manera que la mxima de la teva voluntat sempre pugui valer al mateix temps com a principi duna legislaci universal. Kant, Crtica de la ra prctica (part I, llibre I, cap. I, 7: Llei bsica de la ra pura prctica)

2. Respon una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts) a) La teoria de les quatre causes en Aristtil. b) La teoria de les idees en Plat: el mite de la caverna i el problema ontolgic.

3. Respon una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts) a) Compara el concepte de jo en Descartes i en Hume. b) Compara la crtica de la histria en Marx i Nietzsche.

joancarlesTypewritten TextJUNY



Tria una de les dues opcions i respon les preguntes proposades.

OPCI A

1. Comenta el segent text, incloent en el comentari aquests elements:

a) Context histric, social i cultural. (1 punt)

b) Identificaci del tema concret i de la tesi sostinguda en el text. (0,5 punts)

c) Explicaci ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de

la relaci entre aquestes. (2 punts)

d) Emprant els coneixements de la matria que shan adquirit al llarg del curs fes una

valoraci crtica del text. (1,5 punts)

Un cop desaparegudes les diferncies de classe en el transcurs de l'evoluci i un cop concentrada tota la

producci en mans dels individus associats, el poder pblic perd el seu carcter poltic. El poder poltic,

en la seva veritable accepci, s el poder organitzat d'una classe per oprimir-ne una altra. Si en la lluita

contra la burgesia el proletariat s'uneix per construir necessriament una classe, si en virtut d'una

revoluci s'erigeix en classe dominant, i com a tal classe dominant aboleix violentament el vell rgim de

producci, amb ell far desaparixer les condicions d'existncia dels antagonismes de classes en general

i, per tant, el seu propi predomini com a classe.

L'antiga societat burgesa, amb les seves classes i els seus antagonismes de classe, s substituda per una

associaci en qu el lliure desenvolupament de cadasc s la condici per al lliure desenvolupament de

tots plegats.

K. Marx i F. Engels, Manifest del Partit Comunista

2. Respon una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts)

a) Nietzsche i el nihilisme.

b) La superaci de lescepticisme en Descartes: el cogito.

3. Respon una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts)

a) Compara la teoria de les idees de Plat amb els pressupsits de la metafsica

aristotlica.

b) Fes una comparaci entre les relacions didees i les qestions de fet en David Hume i

la classificaci dels judicis a la Crtica de la ra pura.

joancarlesTypewritten TextSETEMBRE



OPCI B

1. Comenta el segent text, incloent en el comentari aquests elements:

a) Context histric, social i cultural. (1 punt)

b) Identificaci del tema concret i de la tesi sostinguda en el text. (0,5 punts)

c) Explicaci ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de

la relaci entre aquestes. (2 punts).

d) Emprant els coneixements de la matria que shan adquirit al llarg del curs fes una

valoraci crtica del text. (1,5 punts)

Les plantes tenen nicament la facultat de nutrici, mentre que els altres ssers vivents tenen tamb la

sensaci. A ms, en tenir sensaci, posseeixen tamb la tendncia: el desig, en efecte, consisteix en

l'apetncia, en l'impuls i en la voluntat. [...] D'altra banda, hi ha ssers vivents que, a ms d'aquestes

facultats, tenen tamb moviment pel que fa al lloc, mentre que d'altres posseeixen endems la ment i la

facultat de pensar, com ara els homes i qualsevol altre sser semblant o superior, si s que existeix.

Aristtil, Sobre l'nima

2. Respon una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts):

a) Teoria del coneixement de Descartes: el mtode.

b) Teoria moral de Hume: els sentiments morals i la simpatia.

3. Respon una, i noms una, daquestes dues qestions (2,5 punts):

a) Compara la filosofia poltica de Plat amb la dAristtil.

b) Compara les idees metafsiques de Plat amb les de Nietzsche.

joancarlesTypewritten TextSETEMBRE

examens 2005-2012examens 2005-20082008_juny (Plato-Kant)examens_2005-20082005_juny (Marx-Descartes-Descartes-Kant)2005_setembre (Kant-Plato)2006_juny Nietzsche-Maquiavel)2006_setembre (Aristotil-Marx)2007_juny (Aristotil-Descartes)2007_setembre (Plato-Nietzsche)2008_juny (en catal)2008_setembre (Aristotil-Marx)

2009_juny(descartes-nietzsche)2009_setembre(kant-aristotil)

2013_juny (Kant Aristtil)2013_setembre (plat-descartes)

exàmens 2005-2014

Documents