examen oposiciones geografía e historia cataluña 2018 · examen oposiciones cataluña 2018 ... la...

Examen Oposiciones Cataluña 2018

1 Academia Montes S.L. – C.I.F. B-87214748

Inscrita en el Registro Mercantil de Madrid, tomo 33164, folio 140, hoja M-596782

EXAMEN DE OPOSICIONES PARA PROFESOR DE GEOGRAFÍA E

HISTORIA Cataluña 2018

Fecha: 14 de abril de 2018 Ejercicio teórico por la mañana

Prueba práctica por la tarde




EJERCICIO TEÓRICO (dos horas de duración) Los temas fueron diferentes en cada tribunal, debido a que se realizó un sorteo por

tribunal. PRUEBA PRÁCTICA (cuatro horas de duración)

El opositor podía elegir entre la opción 1 o a opción 2. Las preguntas no eran intercambiables ni había que responder a las dos opciones,

solo había que elegir entre un examen u otro.




OPCIÓN 1 PARTE A: EXERCICI A (6 PUNTS) Donades 2 fonts (un text i una imatge) sobre utopies i distòpies feministes, es demanen les qüestions següents:

1. Faci un comentari del fragment de lárticle “Dones, entre lídeal i líndesitjable”, tot analizant lélaboració dútopies i distòpies de dones i la seva influencia real sobre la vida de les dones, des de lédat Mitjana fins a láctualitat, a través de la interpretació de la historia de les dones (ús de la historia social) i/o la teoría dels gèneres i/o el pensament feminista (anàlisi de mentalitats…) i/o la teoría del pensament de la diferencia sexual i/o lántropologia cultural i lántropologia biológica histórica. Comenti con aquests corrents historiogrèfics han convertit a les dones en subjectes històrics. Poden afegir les fites més significatives del moviment feminista al llarg dáquest periode de temps. (3 punts).

2. Faci un comentari iconogràfic i iconològic de la miniatura “La ciutat de les dames: Christine construeix la ciutat ideal; Christine rep la visita de les tres dames: la rectitud, la raó i la justicia”, BritishLibrary, Manuscrit de la reina, Harley MS4431, Vol.2, f.290, de “Le Livre de la Cité des Dames” (1405). (2 punts).

3. Seguidament dissenyi una activitat que comtempli una sortida amb els alumnes a un arxiu, museu o institució cultural on poder treballar i visualitzar aquest tipus dóbres dárt com la que acaba de comentar. Tríï vostè mateix el curs i lássignatura. (1 punt).

FONT 1 LÓPEZ GARCÍA, Teresa (14 març de 2018). Dones entre lídeal i líndesitjable. El país. Catalunya. Cultura.

Dones, entre l’ideal i l’indesitjable

Des del segle XV, les dones han protagonitzat utopies i distopies, en aquest darrer

cas molt marcades per una maternitat que acostuma a convertir-se en tràgic

instrument de submissió.

En la nostra infància creixem envoltades de rondalles i narracions, i en general ens

agrada que ens expliquin contes. Moltes ens vam criar anhelant ser Ventafocs o




Blancaneus, sense adonar-nos que, en realitat, ens estaven explicant el conte de la

serventa. L’homònima distopia feminista de Margaret Atwood és un text de ciència-

ficció, i el que és interessant d’aquest gènere no realista és que pot resultar subversiu

perquè proposa societats alternatives a la nostra, tot mostrant que un altre món és

possible o reflectint la veritable naturalesa del nostre. Quan a la nit ens explicaven

històries, sempre hi havia una amenaça que ens feia reprimir els nostres instints i

assumir els codis de conducta normatius. Ens deien que vindria el llop, o l’home del

sac, i passàvem les nits aterrides pensant que podrien aparèixer en qualsevol

moment. El conte de la serventa és una faula distòpica que retrata l’opressió de la

dona en la societat patriarcal a partir de la fabulació d’una dictadura en la qual s’han

suprimit els drets de les dones. Una història en la qual es pot espantar les nenes tot

dient-los: “Porta’t bé o vindrà la tia Lydia”, “Porta’t bé o et farem arribar a Gilead”, ja

que el llop i l’home del sac han quedat desfasats davant de la violència i la crueltat

del sistema socioeconòmic que planteja Atwood.

Quan pensem en la utopia ens ve al cap la idea d’un món millor. Durant el

Renaixement els avenços tècnics en navegació van permetre descobrir un nou món, i

Amèrica va despertar la imaginació d’aquells que van veure l’oportunitat de crear

mons possibles en els quals començar de zero. Utopia (1516), de Thomas More,

instaura un gènere —l’utòpic assagístic i literari—, a través del qual els pensadors

projecten societats desitjables on es posen en pràctica sistemes alternatius de

govern, i en els quals habitualment apareix el desenvolupament científic com un dels

pilars dels projectes de renovació social. Altres utopies clàssiques serien La ciutat del

Sol (1623), de Tommaso Campanella, o La Nova Atlàntida (1672), de Francis Bacon.

Sempre ens han explicat els mateixos contes utòpics, amb narradors similars i amb un

imaginari sociopolític semblant. Però, no hi ha hagut altres relats? La resposta és sí:

els contes de les utòpiques. Sense anar més lluny, la científica britànica Margaret

Cavendish publicava la seva utopia, The Description of a New World, Called The

Blazing-World (1666), en la mateixa època que ho feien Campanella i Francis Bacon,

protagonitzada per una dona que arribava a un lloc més enllà del pol Nord on

diferents éssers de naturalesa meravellosa habitaven en una harmoniosa civilització

poblada per animals antropomòrfics que es mostraven crítics davant

l’androcentrisme i l’antropocentrisme.




Però la primera història a la qual ens hauríem de remuntar va sorgir de la ploma

d’una intel·lectual que va viure a cavall entre els segles XIV i XV: Christine de Pisan.

Envoltada de llibres i guanyant-se la vida com a escriptora, mantenia la seva família i

pensava en un món en el qual no hagués hagut de ser testimoni de la “querelli des

femmes” (debat acadèmic en defensa de les capacitats intel·lectuals de les dones).

Des de la seva habitació va decidir reclamar un país propi, i va escriure La ciutat de les

dames (1405), on va imaginar un món governat i habitat per dones que reclamaven el

seu dret a la igualtat, tot establint una genealogia de dones il·lustres i pensadores

que poguessin servir de model per a les futures generacions.

Els espais simbòlics i polítics exclusivament femenins es coneixen com ginotopies, i

amb La ciutat de les dames s’inaugurava una tradició literària que agafaria una gran

rellevància durant el sufragisme de la primera onada de feminismes al segle XIX. Un

exemple d’aquest corrent és la novel·la Mizora: a prophecy (1880), de Mary E.

Bradley Lane, en la qual, després de la desaparició dels homes, la reproducció de

l’espècie per partenogènesi (creació d’embrions a partir de la divisió de les cèl·lules

sexuals femenines sense necessitat dels gàmetes masculins) permet a les dones

perpetuar-se en una societat tecnològicament molt avançada.

….

El conte de la serventa d’Atwood és una distopia feminista publicada en el context de

la segona onada de feminismes. Després de la consolidació (en alguns països) del

sufragi femení, les noves lluites es van centrar en qüestions relacionades amb els

drets laborals, la sexualitat i la reproducció. Les narratives utòpiques i distòpiques

comparteixen una mateixa visió crítica del món contemporani, però la diferència

entre les dues modalitats rau en el fet que els textos distòpics no deixen lloc per a

l’esperança, la fe en la ciència, la tecnologia, el progrés o la societat: ens mostren

mons no desitjables.

El britànic John Stuart Mill va ser el primer que va utilitzar públicament la

paraula distopia, el 12 de març de 1868, a la Cambra dels Comuns, encara que com a

gènere literari es va popularitzar diversos anys més tard. Les dues guerres mundials,

el nazisme i el comunisme estalinista van propiciar l’aparició de les distopies

clàssiques Nosaltres (1921) de Ievgueni Zamiatin, Un món feliç (1932) d’Aldous

Huxley, 1984 (1949) de George Orwell, i Fahrenheit 451 (1953) de Ray Bradbury.




…

Quan els moments històrics actuals semblen distopies, la ciència-ficció es converteix

en literatura realista, i les notícies d’actualitat semblen pròpies de la ficció

especulativa. La majoria dels relats utòpics escrits per dones mostren societats

avançades tecnològicament i preocupades pel medi ambient, es viu en pau i

existeixen models alternatius de família. Les nenes a les quals els expliquem el conte

de les utòpiques creixeran en un món molt diferent de Gilead: d’això en podem estar

segures (en tots els sentits del terme).

Teresa López-Pellisa és professora de Literatura Comparada a la Universitat de les

Illes Balears.

FONT 2

“Le Livre de la Cité des Dames” (1405) o Ciutat de les Dames”. “La ciutat de les

dames: Christine construeix la ciutat ideal; Christine rep la visita de les tres dames: la

rectitud, la raó i la justicia”. British Library, Manuscrit de la reina, Harley MS 4431,

volum 2, f.290.




PARTE B: EXERCICI B (4 PUNTS) Com a docent, ha estat destinat a un institut dúna población de l´àrea metropolitana de Barcelona. A láula de 4º dÉSO, de la qual vostè és docent de lássignatura “Ciències Sociales, Geografia i Historia”, hi ha 28 alumnes, dels quals dos són nouvinguts i van a láula dácollida (de les tres hores de ciències socials només en poden fer 2 a láula ordinària). Es tracta dún institut amb rendiments per sota de la Mitjana dels centres de la seva tipología en comprensió lectora en les proves de competències bàsiques de 4º dÉSO. Léquip directiu ha introduït com a objectiu en el PdD (Projecte de Direcció) i en la PGA (Programació general Anual) el reforç del treball en comprensió lectora a través de les àrees de llengua i “ciències socials, geografía i historia”, per la qual cosa el departamento d´humanitats demana als seus membres que desenvolupin projectes interdisciplinaris amb el departamento de llengües, per tal de treballar la comprensió lectora des de la dimensió literaria, histórica, cultural i artística i ciutadana.




Plantegi un projecte transversal amb les àrees de llengua catalana i castellana que duri 6 sessions aproximadament (pot fer servir esquemes, mapes conceptuals…). En què quedi reflectit el tema fragment de lárticle que ha llegit prèviament “Dones, entre lídeal i líndesitiable”. Des de lássignatura de ciències socials es posarà èmfasi en les dimensions histórica, cultural i artística i ciutadana. Formuli una proposta metodológica (tenint en compte principis dínclusió1) que contingui els elements que consideri necessaris per a la seva presentación a clase i la seva avaluació. (2,5 punts). Senyali els objectius i continguts curriculars (també els continguts clau) i les competènecies de l´àmbit social i les transversals (digital i personal i social) amb les quals té relació la situación plantejada. ( 1 punt). Finalment, descrigui i justifiqui la bibliografía, webgrafía i recursos utilitzats (0,5 punts).

1 Determinats en el Decret 150/2017, de 17 dóctubre, de látenció educativa a lálumnat en el marc dún sistema

educatiu inclusiu.




OPCIÓN 2 PARTE A: EXERCICI A (6 PUNTS) Donades 2 fonts (un text amb una infografía i una imatge), es demanen les qüestions següents:

1. Faci un comentari del fragment de lárticle “Tambores de acero para una guerra comercial” i de la infografía “Una industria sólida”, tot analitzant, entre dáltres aspectos, la situación actual del comerç mundial, els inicis del present sistema a lácord de Bretton Woods i la creació el 1995 de lÓMC (Organització Mundial del Comerç), la globaltzació i les seves característiques i conseqüencies, límpacte de lémergència de les novespotències industrialitzades com Xina i lÍndia, els principals espais/blocs geoeconòmics del planeta en láctualitat i alguns dels problemas del món dávui com léxplosió demográfica, la pobresa i la sostenibilitat i el paper de les conferències mundials com la de Doha. (3 punts).

2. Faci un comentari iconogràfic i iconològic de lóbra “No. 5, 1948” de Jackson Pollock. (2 punts).

3. Seguidament dissenyi una activitat que comtempli una sortida amb els alumnes a un museu o institució cultural on poder treballar i visualitzar aquest tipus dóbres dárt com la que acaba de comentar. Tríï vostè mateix el curs i lássignatura. (1 punt).

FONT 1 Fragment de lárticle: FERRER MORINI, Thiago (17 de març de 2018). Tambores de acero para una guerra comercial. El País. Negocios.

Tambores de acero para una guerra comercial

Donald Trump ambiciona acelerar la demolición del equilibrio de los intercambios

internacionales pese a los riesgos para la economía global.

Donald Trump quiere ganar. A lo largo de toda su carrera, como empresario primero,

como famoso después y como político en la última etapa de su vida, el presidente de

Estados Unidos ha mantenido una constante obsesión por la victoria. "Vamos a ganar

tanto que os vais a cansar de ganar", dijo durante su campaña electoral. Tras más de

un año de mandato, y con las elecciones legislativas de noviembre a la vista (donde

se renuevan la Cámara de Representantes y un tercio del Senado), Trump necesita

victorias que hagan olvidar las turbulencias pasadas y los escándalos presentes, y ha

https://elpais.com/tag/donald_trump/a

https://elpais.com/internacional/2017/09/28/estados_unidos/1506567373_551790.html

https://elpais.com/internacional/2018/03/15/estados_unidos/1521138996_652276.html




decidido buscarlas en el comercio internacional, destrozando en el proceso tres

cuartos de siglo de políticas multilaterales. "Las guerras comerciales son algo bueno,

y se pueden ganar", publicó en un tuit el pasado día 2. Y aunque los riesgos a la larga

sean altísimos, los incentivos a corto plazo son atractivos. No es un buen augurio que

las figuras más reacias a una guerra comercial dentro de la Casa Blanca hayan

dimitido o hayan sido defenestradas del Gabinete. Pero con Trump al mando, nunca

se pueden saber del todo los motivos de sus acciones.

El jueves 8, con base en una ley de 1962 que permite tasar las importaciones si

suponen "un riesgo para la seguridad nacional", Trump firmaba un aumento de los

aranceles al acero y al aluminio de un 25% y un 10%, respectivamente. Solo unos días

más tarde, Trump recurría a otra ley de hace décadas (ésta, de 1950, en plena

paranoia anticomunista) para vetar la compra del fabricante de semiconductores y

equipos de comunicación Qualcomm por la singapurense Broadcom, una operación

de casi 100.000 millones de euros que pretende crear una de las mayores

tecnológicas del mundo. En enero, ya había anunciado la implantación de

aranceles para las placas solares y las lavadoras, un gesto orientado directamente

hacia China.

Aunque desde la época de Franklin D. Roosevelt los demócratas siempre han sido

más proteccionistas que los republicanos, los anteriores Gobiernos conservadores no

les han hecho ascos a los aranceles. Ronald Reagan forzó a 18 países (entre ellos

España) a firmar "acuerdos voluntarios de contención" en las exportaciones de acero

a EE UU. Quince años más tarde, George W. Bush gravó durante 21 meses al acero

importado de la Unión Europea y Japón con hasta un 30%. Pero para Laura

Baughman, presidenta de The Trade Partnership, esta vez la situación es distinta. "Ni

Bush ni Reagan eran librecambistas, ni mucho menos", considera. "Pero este

presidente está mucho menos convencido de que el comercio internacional funciona

para los estadounidenses. Quiere hacer las cosas a su manera y de forma más

brusca". "Desde la II Guerra Mundial Estados Unidos ha apostado por una política

multilateral", señala Xavier Mena, de ESADE. "Pero Trump es unilateral; si eso,

bilateral".

Trump tampoco va a contracorriente del resto del planeta. "A raíz de la crisis

financiera, la economía mundial ha experimentado una ola de proteccionismo,

especialmente en el caso del acero", apunta Christopher Dembik, macroeconomista

https://twitter.com/realDonaldTrump/status/969525362580484098

https://elpais.com/internacional/2018/03/09/universo_trump/1520608531_019717.html

https://elpais.com/internacional/2018/03/09/universo_trump/1520608531_019717.html

https://elpais.com/economia/2018/03/13/actualidad/1520896756_664559.html



https://elpais.com/diario/1984/10/09/economia/466124413_850215.html







jefe de Saxo Bank. "Si miramos solo el año 2017, se han implementado más de 400

nuevas medidas proteccionistas en el mundo". "Trump ha matado a la Organización

Mundial del Comercio (OMC), pero no se ha muerto sola", apuntó en su blog Robert

Alden, del Consejo de Relaciones Exteriores (CFR, en sus siglas en inglés). "Llevaba

mucho tiempo agonizando. China, en particular, nunca aceptó sus normas".

…

Este frenazo en el libre cambio ya venía incluso antes de la crisis, con el fracaso en

2006 de la ronda de Doha, la primera gran negociación de libre comercio bajo el

paraguas de la OMC. La Gran Recesión solo ha servido para que, en muchos países

desarrollados, el justificado escepticismo sobre el libre comercio se haya tornado en

abierta hostilidad. Hasta el propio director general de la organización, el brasileño

Roberto Azevedo, tuvo que salir a defender la utilidad de la OMC tras la última

cumbre fallida, el pasado diciembre en Buenos Aires: "El sistema no es perfecto, pero

es el mejor que tenemos", recordó. "Todos lo lamentaremos si un día lo perdemos".

…

La elección del acero como coartada de una guerra comercial tiene sentido, porque el

valor del producto es mucho más simbólico que económico. "¡Si no tienes acero, no

tienes un país!", gritaba Trump en mayúsculas desde su cuenta de Twitter al anunciar

las primeras medidas arancelarias. La Comunidad Europea del Carbón y del Acero fue

el germen de lo que hoy es la Unión Europea. Mientras, en Estados Unidos, la

decadencia de las tradicionales regiones industriales del centro y este del país se

simboliza con la expresión rust belt, el cinturón del óxido. "El acero y el aluminio son

insignificantes respecto al conjunto de la economía global", señalaba Ahmed a The

Guardian. "Sin embargo, siguen siendo una munición muy útil desde el punto de vista

de una retórica sobrecargada".

…

La reacción de los otros dos leviatanes del comercio global a la ofensiva de Trump fue

opuesta en la retórica pero similar en la práctica. "Nosotros también podemos ser

estúpidos y hacer estupideces", señaló el presidente de la Comisión Europea, Jean-

Claude Juncker, en una cena de gala en Hamburgo tras las primeras noticias de la

https://www.cfr.org/blog/trump-china-and-steel-tariffs-day-wto-died









medida. "Tendríamos que imponer aranceles a las motos Harley-Davidson, a los

vaqueros, al bourbon". "Las experiencias y lecciones del pasado nos demuestran que

las guerras comerciales nunca han sido una solución correcta", declaró el ministro

chino de Exteriores, Wang Li, en una rueda de prensa el mismo día 8. "Si se da el

caso, China se verá obligada a tomar acciones justas y necesarias".

…

Mientras, los países más pequeños se defienden como pueden. Los socios de EE UU

en el TLCAN, Canadá y México (ambos entre los mayores exportadores de acero), han

obtenido de Trump garantías de que sus productos estarán, por ahora, exentos del

arancel. Australia ya ha anunciado un acuerdo con Estados Unidos para obtener el

mismo tratamiento. Brasil, por su parte, ha avisado que acudirá a la OMC.




FONT 2




“No. 5, 1948” de Jackson Pollock. 2,4 m x 1,2m. Tècnica dóli (esmalt acrílic) sobre

fibra vulcanitzada i dropping painting.

PARTE A: EXERCICI A (6 PUNTS)

Com a docent ha estat destinat a un institut de Catalunya situat en una capital de

comarca. Ha dímpartir clase de ciències socials a un grup de tercer dÉSO que té

trenta alumnes a láula, entre el quals hi ha cinc nacionalitats diferents, tres dels seus

alumnes assisteixen a láula dácollida una de les hores de Ciències Socials. En el

centre comencen, des dálgunes matèries i de manera interdisciplinària, a treballar

per projectes.

Desenvolupi una unitat didáctica del bloc de continguts “Activitat económica i

organització política” (dimensió geográfica bàsicament, però també es pot incloure la

ciutadana i la histórica) de 3º curs dÉSO de lássignatura de ciències socials, on es

reflecteixi la temática de lárticle i la infografía comentats, de 6 sessions

aproximadament (pot fer servir esquemes, mapes conceptuals…). Formuli una

proposta metodológica (tenint en compte principis dínclusió2) que contingui els

elements que consideri necessaris per a la seva presentación en classe i la seva

avaluació. (2,5 punts).

2 Determinats en el Decret 150/2017, de 17 dóctubre, de látenció educativa a lálumnat en el marc dún sistema

educatiu inclusiu.




Senyali els objectius i continguts curriculars (també els continguts clau) i les

competències de l´àmbit cocial i les transversals (digital i personal i social) amb les

quals té relació la situación plantejada. (1 punt).

Finalment, descrigui i justifiqui la bibliografía, webgrafía i recursos utilizats (0,5

punts).

examen oposiciones geografía e historia cataluña 2018 · examen oposiciones cataluña 2018 ... la...

Documents