EXAMEN DE PRONOMINALITZACIÓ SEGONA AVALUACIÓ

NOM I COGNOMS

1a) Substitueix tots els complements de les frases següents. Fes-ho davant i darrere el verb quan siga possible. Quan no siga possible indica-ho escrivint ‘No és possible’. Si algun complement està subratllat s’ha de substituir necessàriament. Quan es puga posar una combinació secundària i estiga bé s’hi afegirà 1 dècima. Si estigués malament i la principal estigués bé es comptarà la pregunta amb la meitat de puntuació. 30 encerts: 5,3 punts; 29 encerts: 5 punts; 25 encerts 3’7 punts; 20 encerts: 2’5 punts; 15 encerts: 1’2 punts; 10 encerts: 0’5 punts; 5 encerts: 0’3; 4 encerts: 0’2; 3 encerts: 0’1.

a) Escriu comentaris per a Micaela. Li n’escriu/ Escriu-li’n

b) Vau lluir aquelles parets per a nosaltres. Ens les vau lluir/ Vau lluir-nos-les

c) Ell mateixa va llegir el manual d’instruccions. Se’l va llegir/ Va llegir-se’l

d) Està dient a tu que tornes prompte. T’ho està dient/ Està dient-t’ho

e) Han de confiar en les propostes del professor.Hi han de confiar/ Han de confiar-hi

f) Va portar aquell ordinador a Noruega L’hi va portar/ Va portar-l’hi

g) Sembla un cantant.Ho sembla/ No és possible

h) Ella mateixa va penedir dels errors. Se’n va penedir/ Va penedir-se’n

i) Estem comptant la puntuació per a elles.Els l’estem comptant/ Estem comptant-los-la

j) Bat cinc ous amb la forquilla.N’hi bat cinc/ Bat-n’hi cinc

k) No va agradar l’argument de la pel·lícula a vosaltres.No us en va agradar l’argument/ No va agradar-vos-en l’argument

l) Regala eixos mòbils amb gust.Els hi regala/ Regala’ls-hi

m) Dels apunts extrau la informació. La n’extrau/ Extrau-la’n

n) Oferirà l’entrada a la seua germana.Li l’oferirà/ No és possible

o) Va alçar les flassades en l’armari per a mi.Me les hi va alçar/ Va alçar-me-les-hi

2a) Escriu els pronoms febles corresponents en els buits. Puntuació: 20 : 2 punts; 19: 1,9; 18: 1,8 p.; 17: 1,7; 16: 1,6; 15: 1,4; 14: 1,2; 13: 1; 12: 0,8; 11: 0,6; 10: 0,5; 9: 0,4; 8: 0,3; 7: 0,2; 6: 0,1 p.

Agnés i jo estem vestint-nos per anar a un acte social. Com sempre, tinc dubtes sobre la vestimenta adequada...- Em pose esta camisa? – li he preguntat.- Eixa, ni pensar-ho. No en fas ni una bona – li ha respost Agnés.- Dis-me’n una i me la posaré.- Posa’t esta altra. Has d’anar mudat a la gala. No penses mai en eixes coses.- Tens raó no hi solc pensar. I ho faig sense adonar-me’n. Però els pantalons t’agraden?- Sí, m’ enxisen. Els pantalons, sí que els has triat bé.

EXAMEN DE PRONOMINALITZACIÓ SEGONA AVALUACIÓ

NOM I COGNOMS- Toca, sort que tot no ho faig malament.- Sí, si l’ encertes l’ endevines.

3a) Indica la funció sintàctica, l’element a què fan referència i si són anafòrics o catafòrics els pronoms en negreta i subratllats. Puntuació: 11 pronoms bé: 3’7 p; 10: 3’3; 9: 3; 8: 2,5; 7: 2; 6: 1’5; 5: 1; 4: 0’5; 3: 0’2; 2: 0’1.

«Així, hi ha dos idiomes que puc dir meus, però el grau de valor íntim, d’estima, d’apropiació (i si val a dir-ho, de compassió) amb què els visc no és el mateix. Que el català esdevinguera la meua llengua no va ser difícil. Per a mi, no era la llengua d’una criada d’Almenara, com va ser el cas del meu amic Lluís Aracil. És la llengua dels meus pares. No crec que m’educaren en castellà per desídia o autoodi (potser n’hi havia una mica; aquella fou la primera generació en què es generalitzà la visió del valencià com a inutilitat prescindible, com a arcaisme a eradicar), sinó per la senzilla raó que, pràcticament, em vaig criar a Madrid. Fins als 12 anys, hi vaig passar la major part del temps. De fet, la meua germana, criada de menuda a Oliva, parlava en valencià. Per a mi, el català era, en part, la llengua de dins casa, i dic en part perquè hi havia la criada –de Jaén-, mon tio, habituat al castellà pels anys i l’ofici d’actor –hagué de deixar de parlar en valencià per a perdre’n l’accent que, llavors, no estava gens ben vist- i jo mateix.Clar que en les temporades, de vegades molt llargues, que passava a Oliva el català era omnipresent. Llavors, Oliva era d’un monolingüisme tan compacte que als joves d’ara els deu semblar inimaginable. Fins els gitanos i els guàrdies civils parlaven en català (la majoria dels números eren de la Marina, encara terra d’emigrants); en resum, tots, llevat de les monges carmelites (moltes de les quals eren catalanes, però ho dissimulaven amb un èxit redó). El castellà, per descomptat, era la llengua dels discursos i els sermons, de l’escola –no sempre-, la ràdio i el cinema (la televisió encara era poc més que un rumor remot). Però en baixar de la trona, tothom retornava al vernacle. Allà enmig, jo devia ser un animaló prou estrany. En tot cas fou, o la recorde, una infància feliç, mòbil i una mica entotsolada. Potser més closa a Madrid, per les constriccions de la gran ciutat, i prou.Vaig començar a parlar en valencià als 15 anys, després de pensar-m’ho prou, i ho vaig fer per a retrobar-me així amb la meua família, el meu poble, la meua gent; per no ser-hi un estrany»

(Enric Sòria, La lentitud del mar. Dietari 1989-1997. Proa, Barcelona, 2005)

4a) Pregunta sociolingüística. Quantes llengües esmenta Enric Sòria en aquest text? Dues, valencià i castellà.

Pronom Funció sintàctica

Element a què fa referència Anafòric/ catafòric

els CD Els idiomes anafòric

m’ CD A mi anafòric

n’ CD De desídia o autoodi anafòric

emCD personal, reflexiu

Jo mateixa anafòric

hi CCL A Madrid anafòric

‘n CN De valencià anafòric

els CI Als joves d’ara anafòric

ho CD Que eren catalanes anafòric

la CD La infantesa catafòric

EXAMEN DE PRONOMINALITZACIÓ SEGONA AVALUACIÓ

NOM I COGNOMS

ho CD Això, començar a parlar en valencià anafòric

-hi CCC Amb la meua família, el meu poble, la meua gent

anafòric

PUNTUACIÓ MÀXIMA DE L’EXAMEN: 11. PERCENTATGE DE LA NOTA DE L’AVALUACIÓ: 2’2 PUNTS SOBRE 12’2 POSSIBLES (10’2 OBLIGATORIS + 2 TREBALLS VOLUNTARIS)