1

EVOLUCI I MENT

Ferran Muoz Minaya

Biologia - Fe i Cincia

Est la ment humana supeditada a levoluci de la matria? s la nostra consciencia reflexiva el

resultat de levoluci material? Si som levoluci dun primat la nostra ment i la dun ximpanz

comparteixen el mateix origen? s Du qui guia levoluci? s la ra un resultat de levoluci o un

do de Du? El nostre esperit tamb ha evolucionat o, pel contrari, Du ens va crear a imatge seva?

Preguntes com aquestes sn les que un cristi es pot plantejar davant les explicacions evolucionistes

de les cincies naturals. La teoria de levoluci de les espcies de Charles Darwin va provocar un

canvi de cosmovisi tan transcendent com el que va provocar Galileu Galilei amb la teoria de

lheliocentrisme. Tots dos canvis resulten propers i fcilment comprensibles a grans trets per a la

major part de les persones, aix ha fet canviar la manera de veure el mn. No va passar digual forma

amb la teoria de la relativitat dAlbert Einstein, menys comprensible pel poble pla. Aquest comentari

sobre el bloc de Biologia de lassignatura Fe i Cincia, intenta presentar els interrogants que des de la

fe cristiana planteja la teoria de levoluci de Darwin.

Sembla ser un fet acceptat per molta gent que Darwin va acabar amb Du, s a dir,

amb la teoria dun Creador sobrenatural. Com a conseqncia daquest punt de vista,

es pot arribar a negar el dileg entre cincia i fe. Per ha de ser incompatible la fe

amb la cincia? La cincia no pot respondre al sentit de lexistncia, com la religi

no pot explicar el significat cientfic del mn. Fe i cincia sn dues esferes i no es

necessiten luna de laltre per a afirmar-se ni corroborar-se, per arriba un moment

en que el contingut de les dues convergeixen i aix fa necessari plantejar un dileg

entre elles, creant un model dintegraci on la religi pot carregar de sentit a la

cincia. Amb Darwin es produeix un enfrontament contra la idea del disseny

intelligent i la doctrina cristiana de la Creaci, sembla ser que les espcies no han

sorgit dissenyades dun Creador perqu puguin viure adequadament en lentorn on se

les ha collocat, sin que han anat evolucionat i adaptant-se al o amb el medi per

solucionar les necessitats de cada espcie.

s interessant el fet que Darwin per illustrar la teoria de la selecci natural comenci

Lorigen de les espcies per selecci natural pel captol sobre la variaci en estat

domstic1. Darwin observa els resultats que obtenien els ramaders amb els

encreuaments realitzats entre animals domstics. Del creuament dels millors

exemplars naixia un altre bon exemplar. Darwin traspassa aquesta selecci

intelligent dels ramaders a la natura. En la recapitulaci i conclusi a lltim captol

1 Cfr. amb el primer captol a Charles Darwin, El Origen de las Especies, por medio de la

seleccin natural, trad. Antonio de Zulueta, tomo 1, Espasa Calpe, Madrid, 1921.

2

nmero quinze del tercer tom Darwin atribueix la creaci despcies superiors a

una lluita per la vida, amb la fam com a causa principal: la producci danimals

superiors, resulta directament de la guerra de la naturalesa, de la fam i de la mort.

Potser aquesta, per a hom, resulta la primera pedra en el cam: substituir una facultat

humana com la intelligncia per un desig de menjar per tal de sobreviure...

inteleligncia vs fam, com diu la dita ets ms llest que la fam. Fent una mica de

caricatura per illustrar el pensament dun escptic vers la selecci natural, resulta

difcil imaginar-se, que a un bou que sapropa a laigua per cercar aliment algues o

plantes aqutiques vora la riba, li acabin sortint aletes, per molts milers danys

que duri aquest procs. Aquest canvi de paradigma suposa una nova fe en la natura

que s capa per mitj de la selecci crear formes de vida meravelloses. Hem

dentendre aquesta concepci com un allunyament de Du? O potser, Du no ens

abandona mai i Ell mateix va guiant la natura.

Darwin va acabar de capgirar els esquemes de la fe cristiana quan public el seu

segon llibre sobre la teoria de levoluci, Lorigen de lhome, la selecci natural i

sexual2, en el que sexplica la gran similitud de lhome amb els primats superiors

com a conseqncia de levoluci humana dun primat inferior. En el primer captol

sexplica la gran versemblana del cervell hum amb un dorangutan, on cada

esquerda o replegament dels dos cervells coincideixin, per no existeix concordana

completa en cap perode de la seva evoluci, si fos aix, serien iguals les facultats

mentals de tots dos3. Respecte el cervell, ara que est tan de moda la neuro-

teologia: cercar quines parts del cervell sactiven ms quan es medita, es prega, quan

es tenen experincies religioses, etc., un genetista, el Dr. D. Hamer, ens parla del gen

VMAT2 que predisposa a la gent cap a una creena espiritual. De ser cert que un gen

ens predisposs a creure... lespiritualitat mancaria de tota base metafsica? Du i

tota la teologia es veurien venuts per la gentica? B, un professor molt illustre

dantropologia sempre ens feia la mateixa apreciaci una creena, en tant que s

creena, mai pot ser falsa.

LEsglsia deixa la doctrina de levoluci com una qesti oberta en la que la cincia

en t lltima paraula en quant a explicaci cientfica. Des de la fe i la filosofia

2 Carlos R. Darwin, El origen del hombre, la seleccin natural y la sexual, ed. Trilla y Serra,

Barcelona, 1880. 3 Ibid., p. 15.

3

no hi ha inconvenient en admetre-la, per a un nivell personal no deixa de ser un

interrogant que toca i interpella al creient de a peu que creu en el seu esperit com al

de Du. Tanmateix, el creient t problemes a lhora dintegrar lantropologia

cristiana que es basa en el cos, lnima i lesperit de la persona, amb la teoria de

levoluci que ens diu que lhome era un simple animal. En lhome es concep una

nima espiritual que sens fa difcil pensar que s conseqncia de levoluci i no

creaci de Du. Potser pesa molt la doctrina cristiana que ens diu que som fets a

imatge i semblana de Du. s possible noms per evoluci saltar del regne animal

a lhum? Aquesta seria una pregunta important, considerem lhome fora del regne

animal o s un animal evolucionat? Per qu cap altra criatura que se spiga ha

pogut sortir del cercle animal? Lhome ha de ser quelcom ms que el resultat duna

evoluci biolgica. Du ha dhaver estat present en lorigen de lhome. Des duna

mirada filosfica amb ulls ignorants ens preguntarem com pot sorgir duna cosa

inferior quelcom superior, aix ens portaria a plantejar-nos altre dilema, pot ser

lefecte millor que la causa?, la Creaci, lobra de Du, va pecar

dimperfeccionisme?

Des daltres camps ms quantitatius sha especulat moltes vegades la impossibilitat

matemtica de levoluci, anteposant l'existncia de la intelligncia a la de la

matria. Lhome des de lantiguitat se nadon de la presncia de les matemtiques

en la creaci del mn, des de la precisi pasmosa del moviment precs dels estels,

fins lexactitud geomtrica espectacular dels cristalls de neu que formen fractals.

Seria interessant sentir des de la teoria del caos determinista una reflexi sobre la

teoria de l'evoluci. Per per qu ha tingut tant d'xit un teoria? Sembla que es tingui

ms fe en la cincia que en la mateixa religi. Al cap d'avall, la teoria de l'evoluci

no deixa de ser una hiptesi que encara no ha presentat un evidncia real que

demostri sense cap mena de dubtes una relaci evolutiva entre algun fssil de primat

i l'espcie humana. Fra bo saber que, dins del paradigma evolucionista, ens trobem

amb diferents hiptesis, diferents lnies de pensament, una que resulta interessant s

la teoria de lequilibri puntuat proposada pels arxireconeguts paleontlegs Niles

Eldredge i Stephen Jay Gould, en la qual les espcies romanen fixes, no canvien o

almenys sense grans canvis per, malgrat tot, van apareixent daltres noves

espcies com a conseqncia de miraculoses mutacions embrionries. Daquesta

manera levoluci perdria el sentit lineal o gradual com afirmen els darwinistes.

4

s curis observar com l'arxiconeguda srie transicional que parteix d'un simi i que

passa desprs a un australopitec i segueix amb l'homo habilis i l'homo erectus fins

arribar a l'homo sapiens, s'hagi acceptat com a vertadera quan cientficament no ha

estat corroborada. En veritat shan trobat tantes restes fssils per determinar amb

exactitud levoluci de lhome? A mida que es descobreixen noves restes fssils, els

terics esquemes dissenyats de levoluci humana hi van variant: a la dcada dels

vuitanta va predominar lesquema proposat segons Johanson i White; a finals dels

vuitanta el proposat segons Lubenow; a finals dels noranta el proposat segons

Bernard Wood. Hi podem observar que cada cop que es canvia a un esquema nou,

augmenten els interrogants al voltant de lorigen del gnere homo, fent-se ms gran

la bretxa entre els simis i lhome. Altra interrogant sorgeix quan mirant la famosa

icona del progrs del simi a l'home, s'intenta relacionar l'evoluci amb el bipedisme,

s realment el bipedisme una millor adaptaci al medi segons la lgica evolutiva?,

no suposa ms avantatge poder crrer i desplaar-se pel terra i pels arbres fent servir

les quatre extremitats? Potser que en deixar lliure les mans, grcies al bipedisme,

s'aconsegus desenvolupar la imaginaci i aix tamb desenvolupar la cultura, per

haurem de ficar en el mateix sac evoluci biolgica i desenvolupament cultural,

plantejament que ens portaria a creure que l'evoluci t carcter teleolgic i les

espcies evolucionen orientades cap a un fi determinat.

s evoluci biolgica que molts homes tinguin el pit pelut? Llavors perqu els

gorilles el tenen nu? s adaptaci al medi que els homes shagin dafaitar la barba i

els ximpanzs no? Els pocs pls que tenen alguns ximpanzs i gorilles al voltant

dels llavis comparats amb les barbes dalguns sants pares de lesglsia oriental

resulten ridculs. Potser levoluci va preveure la invenci de la maquinilla dafaitar.

Passant a un tema ms seris, podem trobar altres diferncies, com la dels

cromosomes, per qu si lhome descendeix del simi t un parell menys que aquests?

O respecte els grups sanguinis, en el grup dels humans es troben tots, a diferncia

dels primats en el que sha de recrrer a diferents espcies per trobar-los tots.

Acabem aquest comentari igual que l'hem comenat, amb interrogants: t l'evoluci

carcter teleolgic? Est l'evoluci guiada per una ra transcendent? La cincia

descarta la teoria de la monognesi? Si la hiptesi duna Eva mitocondrial es

plausible, reforaria aquesta teoria el relat del Gnesi? Lhome necessita raons als

seus interrogants, per al mateix temps no pot viure sense misteri. Un mn

5

desencantat on tot es redueixi a la pura matria, on la matria esdevingui un du:

monisme; seria fred i trist. Lhome troba caliu i confort quan creu que s el resultat

de lamor, dun Du que crea per amor. Per aquest motiu al creient se li fa difcil

pensar que Du cre el cosmos per desprs abandonar-lo a la seva sort, i sestima

ms, pensar que Ell es preocupa de les seves criatures. La revelaci de Du es fa

evident en la natura, aquesta evidencia la seva Creaci. La natura s un gran llibre

que no noms es pot llegir des del llenguatge de la cincia, sin tamb des de la fe.

En paraules del Dr. Andrew B. Newberg:

Aix com la natura de lelectr noms pot ser

compresa si sel considera al mateix temps una

partcula i una ona, potser necessitem tant de la

cincia com de lespiritualitat per a terminar de

comprendre qu cosa s la realitat.4

4 Andrew Newberg, A Neuropsychological Analysis of Religion: Discoverin Why God Wont

Go Away, en ponencia presentada en el Germantown Jewish Centre in Mt. Airy, Philadelphia, 10 de

febrero de 1998, apud Antonio Cruz, El Dios Creador, Ed. Via, Miami, Florida, 2005, p. 133.