eusebi gÜell i bacigalupi - palau güell · amb la família política dels ferrer-vidal 24 • el...

·A·

RAQUEL LACUESTA CONTRERAS

XAVIER GONZÁLEZ TO RAN

EUSEBI GÜELL I BACIGALUPIPODER, CATALANITAT, CULTURA, ART

R A Q U E L L A C U E S TA C O N T R E R A S

X A V I E R G O N Z Á L E Z T O R A N

E U S E B I G Ü E L L I B A C I G A L U P I1 8 4 6 - 1 9 1 8

P O D E R , C A T A L A N I T A T , C U L T U R A , A R T

Primera ediciódesembre del 2019

© de l’edició: Diputació de Barcelona

© dels textos:Raquel LacuestaXavier González Toran Enrique Campuzano

© del text en castellà: Marcelo E. Mazzanti

Producció i edicióGabinet de Premsa i ComunicacióDiputació de Barcelona

DocumentacióGal·la Garcia CasarramonaXavier González ToranRaquel Lacuesta Contreras

Revisió lingüísticaNúria Garcia Caldés

Disseny gràfic i maquetacióQuim Boix | BbCR

ISBN9788498039153

Procedència de les imatgesAjuntament de Girona AdGAntonio Gallardo AGArxiu Fotogràfic de Barcelona AFBArxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya AFCECArxiu Històric de la Ciutat de Barcelona AHCBArxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya AHCOACArxiu Històric de la Diputació de Barcelona AHDBArxiu Nacional de Catalunya ANCArxiu Mas AMArxiu Municipal Contemporani de Barcelona AMCBArxiu Municipal del Districte Sants-Montjuïc AMDSMArxiu Municipal del Districte de les Corts AMDLCArxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic Local SCCM-SPALBiblioteca de l’Ateneu Barcelonès BABBiblioteca de Catalunya BC Biblioteca Central d’Igualada BCIBiblioteca Nacional de España BNE Biblioteca Pilarín Bayés. Santa Coloma de Cervelló BPBBiblioteca Popular Fundació Iluro. Mataró BPFIBiblioteca Popular Joaquim Folguera BPJF Bonaventura Batlle BBCentre de Documentació de l’Orfeó Català CDOCColección Alberto Alonso CAAColección Enrique Campuzano CECCol·lecció Alfonso Güell Martos CAGMCol·lecció Àngel Fibla CAFCol·lecció Borja Olano CBOCol·lecció Inés Moxó, Sevilla CIMCol·lecció Raquel Lacuesta CRLCol·lecció Senillosa Olano CSOColumbia University CUDiputació de Barcelona DBFons Bertran de Caralt FBdCFons Brangulí FBFons Canosa. UPC. Terrassa FC-UPC Fons Família Güell de Sentmenat FFGdSFototeca Gran Enciclopèdia Catalana FGECFrederic Juandó Alegret FJAFundació Institut Amatller - Arxiu Mas FIA-AMFutbol Club Barcelona FCBGeneralitat de Catalunya GdCG. García. Comillas GGCInstitut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ICGCLluís Casals LCLoren Merchan LMMarc Sixto MSMinisterio de Educación, Cultura y Deporte MECDMontserrat Baldomà Soto MBSMuseu Arxiu de Santa Maria de Mataró MASMMMuseu Frederic Marés. Barcelona MFMMuseu Nacional d’Art de Catalunya MNACÒscar Ferrer OFPepo Segura PSQuim Boix QBRamon Manent RM Raquel Lacuesta RLReial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi RACBASJReial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona RACABReial Càtedra Gaudí RCGXavier González Toran XGT

SUMARI

PRESENTACIÓ 7

PREÀMBUL 9

LA NISSAGA DELS GÜELL 11• ElsorígensdelsGüell:deTorredembarraaBarcelonapassantperAmèrica 12• Lafamíliamaternad’EusebiGüell:elllinatgegenovèsdelsBacigalupi 15• Infantesaiformaciód’EusebiGüellaCatalunyaial’estranger 18• JosefinaGüelliBacigalupi,lagermanad’Eusebi,ilarelaciód’aquest

amblafamíliapolíticadelsFerrer-Vidal 24• ElmatrimoniambIsabelLópeziBru,filladelprimermarquèsdeComillas 29• DelPalauFonollaralPalauGüell:lanissagadelsGüellesmultiplica 34• IsabelGüelliLópez,lamarquesavíduadeCastelldosrius 37• MariaLluïsaGüelliLópez,lafillapintora 39• JoanAntoniGüelliLópez,l’hereuialcaldedeBarcelona 40• MariaCristinaGüelliLópez,esposadelministreBertraniMusitu 47• EusebiGüelliLópez,eldandiamantdelesarts 50• ClaudiGüelliLópez,elmalaguanyatprimervescomtedeGüell 52• SantiagoGüelliLópez,l’olímpicprimerbaródeGüell 53• FrancescaGüelliLópez,«mossènGüell» 54• JosefinaGüelliLópez,lapromesadeFrancescCambó 56• MercèGüelliLópez,ladarrerapropietàriadelPalauGüell 57• Del’esplendoralPalauGüellalamortd’EusebiGüell 58

EUSEBI GÜELL, EMPRESARI I ECONOMISTA 63• Eltèxtil:delVaporVelldeJoanGüellalaColòniaGüelld’EusebiGüell 65• L’agricultura:finquesalLlobregatiaLleida,ivinyesiaqüífersalGarraf 74• Deterratinentruralagranpropietariurbà:laFincaGüellielParkGüell 81• Laconstrucció:lafàbricadecimentAsland 93• Lamineria:carbódelCatllaràsipedraimarbredelGarraf 95• EusebiGüell:directiuiaccionistadelhòldingComillas 96• EusebiGüelliladefensadelsinteressospatronals 111• Larelaciód’EusebiGüellambelmónobrer:delaColòniaGüellalcasRull 125

EUSEBI GÜELL, POLÍTIC 131• L’exempledelpare:JoanGüelliFerrer,paladídelproteccionisme

comadiputataCortsisenadorvitalici 133• Regidordel’AjuntamentdeBarcelona 135• DiputatprovincialdeBarcelona 137

• EusebiGüellielCentreCatalà 139• VinculacióamblaLligadeCatalunyailaLligaRegionalista 142• LarelaciódelsGüellamblamonarquiaborbònica 144

EUSEBI GÜELL, HUMANISTA I MECENES 149• ElsJocsFloralsdeBarcelona 151• L’AteneudeSants 155• L’AteneuBarcelonès 156• L’AteneuUniódelaColòniaGüell 157• Güellilesassociacionsexcursionistes 158• Lacontribucióaldesenvolupamentdelesciències 160• L’AcadèmiadeBellesArtsdeSantJordi 163• EusebiGüell,editor:La RenaixensaiLa España Regional 164• Compromíssocialimecenatged’institucions 167• Contribucionsalaconservaciódelpatrimonieclesiàstic 171• Güellielcol·leccionismed’obresd’art 174• Mecenesdel’artcontemporani 180• Músicsenl’entorndeGüell 183• EscriptorsipoetesdelsGüell-López 190• JacintVerdagueriSantaló 192• Lacol·lecciódepinturacontemporàniad’EusebiGüell 199• ElsescultorsdelsLópezielsGüell 213

LA «BELLE ÉPOQUE» D’EUSEBI GÜELL 219• ElGranTeatredelLiceu 221• ElTeatreLíric 226• L’Hipòdrom 228• ElsperíodesestivalsdeCanGüell.ElsviatgesaComillas 230• ElviatgeaVersalles 234• ElsrecitalswagneriansaBayreuth 235• ElPalauGüellcomacentredetrobadasocialimusical 236• IsabeliMariaLluïsaGüelliLópez,lalíniaartísticafemenina 237• LaColòniaGüell,escenaridefestesreligiosesimusicals 240• Lafid’unaèpoca.ElsfuneralsdelprimercomtedeGüell 244

EUSEBI GÜELL, PRECURSOR I CLIENT DEL MODERNISME 247• JosepOriolMestresiEsplugas 251• PereCasany 254• JoaquimSitjasiPausas 255

• RafaelGuastavinoiMoreno 257• JoanMartorelliMontells 258• CamilOliverasiGensana 262• CristóbalCascanteiColom 266• LluísDomènechiMontaner 268• AntoniGaudíiCornet 271• JuliBatllevelliArús 276• FrancescBerengueriMestres 277• JoanRubióiBellver 279• JosepMariaJujoliGibert 281• Colofó 283

EUSEBI GÜELL A COMILLAS 285• ElsestiueigsaComillas 289• LasCavaducas 289• Lavidasociald’EusebiGüellaComillas 291• Lesnovesobresperalesvisitesreials 292• InauguraciódelacapelladeSobrellano 294• Lavisitareialdel1882 294• Lamúsicaapalau 297• L’empremtadelsGüell 298

APÈNDIX EPISTOLAR 303• CartadeMercedesGüellalasevagermanaFrancesca|20dejuliolde1904 304• Cartad’EusebiGüellalasevafillaFrancesca|2d’agostde1904 306• CartadeMercedesGüellaFrancesca|20d’agostde1908 307• Cartad’EusebiGüellalasevafillaFrancesca|4desetembrede1908 308• Cartad’IsabelLópezBrualasevafillaFrancesca|1912 310• Cartad’IsabelGüellLópezaFranciscaGüellLópez|18d’agostde1938 312

ARBRE GENEALÒGIC 315-318

FONS DOCUMENTALS / BIBLIOGRAFIA / ÍNDEX GENERAL 321• Fonsdocumentals 322• Bibliografia 323• Diarisirevistesconsultats 332• Índexgeneral 333

TEXTO EN CASTELLANO 351

·7·

PRESENTAC IÓ

PRESENTAC IÓ

DeclaratPatrimoniMundialdelaUNESCOel1984,elPalauGüellésunadeles

joiesdelacoronadelaDiputaciódeBarcelona,quedesde1945n’éspropietària

percessiódelafamíliaGüell.Desd’aleshores,laDiputacióhaassumitelcompro-

mísdepreservaraquestaobramestrad’AntoniGaudíidedonar-liunúspúblic

centratenelseuvalorculturaliartístic.Larestauracióintegralenllestidael2011

haretornatalPalauGüelllasevamàximaesplendor.

Convertitenundelsprincipalsfocusd’atraccióturísticadelarutaGaudí,degran

projeccióinternacional,elPalauGüellhaguanyatespaitambé,enelsúltimsanys,

comacentreculturalarrelatalbarri,obertalaciutadania.Aixònohaestatsinó

unretornalavoluntatdelseuimpulsor,l’empresari,políticimecenesEusebi

GüelliBacigalupi(1846-1918),queamésdeferconstruirelseuhabitatgealcor

deBarcelona,enundelsbarrisméspopularsdelaciutat,vaobrir-nelesportes

perquès’hicelebressinnombrososactessocialsiculturals.

Ambmotiudelcentenaridelasevamort,elPalauGüellvaorganitzarel2018

unasèried’actescommemoratiusiunaexposicióentorndelafigurad’Eusebi

Güell.Darrered’aquestesiniciativeshihavial’ingenttreballd’investigacióido-

cumentaciódedosespecialistesenelModernismeienl’obradeGaudísotael

mecenatgedeGüell:RaquelLacuestaiXavierGonzálezTorán.Ara,aquestvolum

quepresentemreuneixelgruixdelafeinadelsdosestudiosositraçaunacomple-

tabiografiad’EusebiGüell.N’emergeixunhomeambiciós,complexipolifacètic,

tancompromèsambelsvalorshumanistescomambeldesenvolupamentsocial,

econòmicicientíficdelpaís.

Peraixò,aquestllibresignificaunaimportantcontribucióalconeixementd’un

personatgehistòricdecisiuquehaquedateclipsatpeldesbordantgeniuniversal

deGaudí.ÉsimportantreivindicaralgúcomEusebiGüell,elciutadàquecombina

unatrajectòriapersonald’èxitambunadedicaciógenerosaalprogrésdelasocie-

tat,aladifusiódelaculturaidelsvalorssolidarisqueenforteixenlacomunitat.

Elresultatd’aquestavoluntatdeserveicol·lectiuésqueelcognomGüellestà

associataunbonnombredelesmillorscreacionsartístiquesdelModernisme:el

ParcGüell,laColòniaGüelli,naturalment,elPalaudelcarrerNoudelaRambla.

Gràciesalllibrequeteniualesmanspodreudescobrirenprofunditatlapersona

quehihadarrereelcognom.

Núria Marín Martínez

Presidenta de la Diputació de Barcelona

·8·

Eusebi Güell i Bacigalupi, als 16 anys. FFGdS

·9·

Eldia9dejuliolde2018,laDiputaciódeBarce-

lonacommemoravaambunaexposicióladata

enquè,feiacentanys,haviamortunhome

pocconegutper lamajoria ipocreconegutper la

història.Quansemblavaques’havienesgotatelsre-

cursosiquegairebénoespodiatrobarmésdocumen-

tacióalsarxius,sorgí,desobteiambsorpresaper

alsinvestigadorsicomissarisdel’exposició—Xavier

GonzálezToraniRaquelLacuesta—unaviamésde

coneixement.Labiografiail’obrad’unapersonaes

vateixintambfragments,peròsemprehihaalguna

cosaques’hipotafegiriquedonasentitiresposta

amoltsdubtes i interrogantsquel’investigadores

planteja.

Aquestfoul’objectiudel’exposicióEusebi Güell i Baci-

galupi, patrici de la Renaixença,ques’inauguràalPalau

Güell,l’edificiambelqualAntoniGaudíielpromo-

tor,EusebiGüell,vanentrartotd’unaenlahistòria

del’arquitecturamoderna.L’exposiciódibuixavaun

recorregutperlavidaielllegatd’EusebiGüell(Bar-

celona,1846-1918):l’hisendat,l’industrial,elpolític,

l’amantdel’arquitecturaidelesarts,delesciències,

delamedicina,delamúsicaidela literatura;hu-

manistaimecenes,catalanistacompromès,viatgeri

emprenedor,filòsofipragmàtic,somiadorirealista,

dibuixantieditor,triomfadoriperdedor,observador

ialtruista,casolàihomepledecuriositat...impacient

investigadoricientífic.Aquestssónelsatributsque

dibuixenelperfildelapersonalitatd’EusebiGüell.

Peròhihavia,encara,lafacetad’unEusebiGüellfa-

miliar:lavidaenparella,lavidacomapare,elpare

preocupatperampliarconeixementsitransmetre’ls

alsseusfillsinets.Elmaritatentaparticiparamb

l’esposadequalsevoleventualitatoesdeveniment,

comtambéd’activitatsculturalsisocials,quetenen

marcstandiversoscomsónlaciutatnatal,l’ascen-

dentfamiliaroelcontacteambl’estranger.

Lamostra,delaqualesvaeditarel2018elcatàleg

corresponent,resumdelpresentllibre,repassavales

diferentsfacetesd’aquestafiguracabdaldelaBarce-

lonailaCatalunyadeldarrerterçdelseglexixiprin-

cipidelxx.Güellfouunpersonatgepolièdricque,des

delasevaposiciópreeminentenleselitsburgeses,va

intervenirentotselsàmbitsdelasocietatdel’època,

desdelesvariadesactivitatseconòmiquesambquè

consolidàiexpandílafortunaheretadafinsalaseva

implicaciódirectaenbonapartdelesiniciativespolí-

tiquesiculturalsdelperíode,ambunpaperdestacat

comamecenesdelesartsicomaclientd’algunsdels

millorsarquitectesdelperíodemodernista.Totaixò

reblatambunaxarxaderelacionsfamiliarsisocials

queelvanintroduirenelscerclesnobiliaris ique

convertílasevanissagaenunadelesfamíliesmés

influentsdelpaís.

Cadascund’aquestsatributsvansertractatsdemane-

raresumidaenl’exposiciói,arahosón,mésextensa-

ment,enaquestllibre,iconstitueixenunaaportació,

almésaprofundidapossibleialhorasíntesi,delque

representàelpersonatgeenelseucontextsocial i

cultural i elqueha representat realmentpera la

posteritat.

Hemd’agrairalsdescendentsd’EusebiGüelliBaci-

galupil’ajutiladisponibilitatquehanmostratper

teixiraquestabiografiaambelpréstecdedocuments,

fotografiesiobresd’art,ienespecialalsvescomtes

deGüell(EusebiGüelliSentmenatiCarmenMalet,i

lasevafillaCarmen);JoanGüelliSentmenatiIsabel

deAmpuero,ilasevafillaMaria,MariaLluïsaGüell

iSentmenat,JuanAntonioBertrandeCaralt,ilafa-

míliaSenillosaOlano.

PREÀMBUL

PREÀMBUL

·10·

Alguns dels germans Güell-López, quan eren petits, al jardí de la finca de Pedralbes. FBdC

·11·

LA NISSAGA DELS GÜELL

·12· LA NISSAGA DELS GÜELL

Els orígens dels Güell: de Torredembarra a Barcelona passant per Amèrica

EusebiGüelliBacigalupidescendia,perlíniapaterna,d’unanissagadeTorredem-

barra.L’avantpassatmésremotconegutfouelpagèsGabrielGüell,quel’agost

del1558esvaferconstruiruncasaenaquellapoblaciódelacostatarragoni-

napelpreude40lliures.Desprésd’algunesgeneracionsamblanissagainstal·lada,

permatrimonis,foradeTorredembarra,elsGüellvantornaraestablir-s’hiamitjan

seglexviii.

PauGüelliRoig,l’avid’Eusebi,vanéixeralapoblaciótarragoninael20desetembre

de1769.El3demaigde1797esvacasaraTorredembarraamblasevacosinaRosa

MariaFerreriRoig,nascudaalmateixpobleel16desetembrede1771ifillad’una

famíliaqueteniaunabotigadeteixitsidesastreria.Aleshores,PaufeiadepagèsaCan

Borràs,aSantVicençdeCalders.Elmatrimonivatenirtresfills:MariaMagdalena,

nascudal’11dejunyde1798;Joan,nascutel3demarçde1800,iRosalia,nascudael2

defebrerde1802.Davantlesdificultatseconòmiques,PauGüellvaemigraraAmèrica

permirardeferfortunaambelcomerç,comtantsaltresdelacostacatalana.Segons

lamajoriadelesfonts,esvainstal·lara

SantoDomingo—capitaldel’actualRepú-

blicaDominicana,al’illalaHispaniola—,

totiqued’altresapuntenquevamarxar

aPuertoCabello—al’actualVeneçuela—.

Fosonfos,totsemblaindicarquelaines-

tabilitatpolíticadelaregió,immersaen

elsprocessosd’independènciadelescolò-

niesamericanes,elvanduralaruïnaen

diversesocasions.Malgratelsentrebancs,

però,hoseguíintentantianàpostergant

latornada.Nohovaferfinspocabansde

morir,aTorredembarra,eljunydel1837,

comunmésdelsmoltsindianscatalans

quenovanreeixiral’horadeferlesAmè-

riques.Elseufill, JoanGüell iFerrer,el

pared’Eusebi,tornàaprovarsortenelnoucontinent,iellsíqueassolíl’objectiu:

finalmentaconseguíconvertir-seenelprimermembredelanissagaGüellquevafer

elsaltcapalariquesaielpoder.

JoanGüellvisquélaprimeraaventuraamericanadebenpetit,quanelpareelvare-

clamarperquèl’ajudésenelseumagatzemcomercial.Vacreuarl’oceàquanencara

nohaviacompletatelsestudisdeprimereslletres,als9oals12anys,segonslesfonts.

Veientqueelsdinerserenmoltdifícilsdeguanyar,imésenunmónconvulsatper

guerresirevolucions,JoanaviattornàaCatalunyaperiniciarunaformacióquede

seguidaliresultàmoltgratificantiútil.Anàaviureacasad’unsonclesalaBarceloneta

Vista general de l’Havana, de Deroy (1880). ICGC

·13·

ials16anysesvamatricularal’EscoladeNàuticadeBarcelona,

uncentrequehaviaestatfundatel1769perlaJuntadeComerç

deBarcelonaambl’objected’aprofundirenelsestudisnàutics

idenavegacióenunmomentenquèCatalunyapoguéexer-

cirambllibertatelcomerçamblesAmèriquesiesrecuperava

econòmicament.Aleshores,l’Escolaestavaubicadaal’edificide

Llotja,alPladePalau.Dosanysdesprés,el1818, JoanGüell

obteniaeltítoldepilot.

UncopacabatselsestudisdeNàutica,JoanGüelliFerrerse’n

tornàalesAntilles,peròaquestavegadase’nvaanardirecta-

mental’Havana(Cuba).Aleshores,lasortielseuullclínicper

alsnegocislivansomriure:desprésdetreballaruntempscom

adependentenunmodestmagatzemdegènere,als21anys

muntàelseupropinegoci,laCasaGüell,unacasadecomerç

fundadaamb2.000durosestalviatsi8.000mésaportatsperdos

socis.Després,comarespostaal’assetjamentdelescasesde

comerçtradicionalsdel’Havana,aliadescontraelsnouvinguts,

JoanGüellvatenirlaidea—queduguéalapràctica—d’adquirir

totselscarregamentsdelportielsbucsdel’Havana;fouaixíque

aconseguíelmonopolidelcomerçdurantquatreocincanys.

Apartird’aquellmoment,JoanGüellfounomenatdirectorde

l’associaciódelescasesdecomerçdel’Havana,ielseunegoci

vaarribarareunirunagranfortuna.Tantésaixíque,desde

Cuba,vaescriureacasaqueofeririaundotalasevagermana

Rosaliaquanescasés.

Enaquestperíodecubànoespotexclourelaparticipacióper-

sonaldeJoanGüelleneltràficd’esclausol’úsdemàd’obra

esclava,siestéencomptequeaquesttràficvaserlegalal’illa

finsal1820—iencaravacontinuardemaneraclandestinaunes

dècadesmés—iquel’esclavitudnos’hiabolífinsal1880,iso-

bretotconsiderantqueJoanGüellaconseguímonopolitzar,ni

quefosdurantunsanys,elcomerçdelportdel’Havana,ique

aquestnegocihaviad’incloureelcomerçdepersones.Entotcas,

nos’hatrobatmaicapdocumentqueendeixiconstància,com

encanvisíquehapassatenelcasd’altresindians.JoanGüellva

ser,entornaraCatalunya,undelsprincipalsopositorspúblics

alesreformespolítiquesaCubaial’abolicionisme,unapostura

compartidaperlapràcticatotalitatdelaburgesiacatalana.

Joan Güell i Ferrer en una fotografia del 1862 feta en un estudi de Barcelona, el mateix lloc i dia en què també es fotografià el seu fill Eusebi (vegeu la pàgina 18). FGEC


Antonio López y López. BC

Segonsalgunesfonts,vaseraCubaqueJoanGüellvaconèixerelqui,dècadesavenir,

haviadeserelseuconsogre,elcàntabreAntonioLópezyLópez,dissetanysmésjove

inascutaComillasel1817,provinentd’unafamíliahumiliorfedeparedebenpetit,

peròtanambiciósiintrèpidcomell.Desprésd’haverprovatsortunsanysaAndalusia,

ontreballàentavernesidrassanes,AntonioLópezvamarxarel1831deCadisal’Ha-

vana,fugintdelajustíciaqueelbuscavaacausad’unabaralla,amagatenunafragata

delseupaisàIgnacioFernándezdeCastro.LamaredeLópez,MaríaLópezFernández,

havia treballataComillas fentdebuga-

derade lacasadeFernándezdeCastro,

quealeshoresestavaestablertalaciutat

andalusacomanavilieribalenerd’èxit.

Al’Havana,Lópeztreballàdeuanysasou

enunabotigadecomestibles.El1841se’n

vaanaraSantiagodeCubaiesdedicàala

comercialitzacióderobaeuropea,elsmolt

sol·licitats«artículosdeParís»,demanera

quearribàaobrir-himagatzempropi.

Tant López com Güell intuïren que els

negocis,enaquellaèpoca,s’haviendefer

aBarcelona iCatalunya,on la indústria

començavaaassolirunescoteselevades

deproduccióquecaliaaprofitar,amesu-

raques’anavenincorporantlesmàquines

devaporalesfàbriques.JoanGüell,abans

d’adreçar-seaBarcelona—iseguintaque-

llaintuïcióqueeldistingia—,el1833va

fercapalacostaestdelsEstatsUnits,Anglaterra,elsPaïsosBaixos,França,Suïssai

Itàliaperconèixereldesenvolupamentindustrialitecnològicd’aquellspaïsos,iles

novetatsqueoferienenmaquinàriatèxtil.Hipassàtresanys,cosaquelicomportàuns

coneixementsprouferms,tantindustrialscomsocialsiculturals.Finalment,arribàa

Barcelonaalvoltantdel1836,onràpidamentesconvertíenundelsempresarismés

ricsirespectatsdelpaís.

·15·

Francesca Dulcet i Albareda, àvia d’Eusebi Güell i Bacigalupi. Pintura a l’oli (1815-1820) exposada al palau de Belles Arts de Barcelona el maig del 1910, i publicada a la revista Feminal. CIM

La família materna d’Eusebi Güell: el llinatge genovès dels Bacigalupi

Labrancamaternad’EusebiGüell,elsBacigalupi,constituïaunanissagadecomer-

ciantsoriginarisdeGènova(Itàlia)iestablertaaBarcelonadesdetempsenrere.

SemblaqueelprimerBacigalupi instal·lata lacapitalcatalanafouelbesavi

maternd’Eusebi,elcomerciantGiovanniBacigalupiOttone,nascutaGènovael1747

idedicatalaimportaciódecerealsillegums.Algunesfontsassegurenques’establí

aBarcelonael1772,momentenquècastellanitzàelseunomaJuanBautista.L’1de

juliolde1778esvacasaraBarcelonaambFrancescadeLittaCot,quesobrevisqué

unsanyselseumaritimorívíduael19d’octubrede1824.DelmatrimonideJuan

BautistaBacigalupiOttoneiFrancescadeLittaCotvannéixer,almenys,quatrefills:

JoséFrancisco,Vicente,SerafíniAntonio.

L’avimaternd’EusebiGüell,VicenteBacigalupiiLitta,nascuta

Barcelonael1782,eracomerciantiteniacasaibotigaalcarrer

den’Arai,12,enunedificidecorat,segonselsseusdescendents,

ambpinturesdelreconegutpintorFrancescPlaiDuran,el Vigatà.

Dediferentsexpedientsd’obresdereformadelacasailabotiga,

delsanys1825i1831,ambprojectesdelmestred’obresiarqui-

tecteJosepMasiVila,esconstataquelacasaerapropietatde

VicenteianomenadaCasaBacigalupi.Benprobablement,però,

siatenemalanumeració—quenosemblahavercanviatdema-

nerasubstancial—,laCasaBacigalupiformavapartd’unconjunt

mésgran, l’anomenadaCasadelsQuatreRius,unaimmensa

fincasenyorialbastidaafinaldelseglexviiientreelscarrers

d’Avinyó,n’Araiil’actualmentdesaparegutdelesArenes,amb

façanaprincipalalaplaçadelaVerònica.Totihaverestatre-

formatendiversesocasions,l’immobleesconservaavuiendia,

ipresentaalafaçanaesgrafiatsdeldarrerquartdelseglexviii.

Podriaserquel’al·lusiódelsdescendentsael Vigatàesrelacionés

ambaquestadecoració.

VicenteescasàaBarcelonael22desetembrede1819ambFrancescaDulcetiAlbare-

da,filladeJuanBautistaDulcet,uncorredordecanvisbarcelonímortfeialustres.

SegonselnomenclàtordeBarcelona,amitjanseglexixFrancescaDulcetdeviatenir

propietatsaPedralbesenl’heretatdeCanVinyalet,unadelesmoltesqueanysdes-

présEusebiGüelladquirícomapartdelagegantinaFincaGüellalesCortsdeSarrià.

Defet,dècadesméstard,eniniciarlaparcel·lacióilaurbanitzaciód’aquellafinca,

EusebiGüelldedicàel1904uncarreralasevaàvia,elcarrerdeDulcet,encaraavui

diaanomenataixí.

Semblaqueelsavismaternsd’EusebiGüell,VicenteBacigalupiiFrancescaDulcet,

vantenirunfilliquatrefilles.Elnoi,JoanBaptistaBacigalupiiDulcet,esdedicàal


tèxtil,ilasevaindústriaestrobaenl’origenremotd’ElVaporVelldeSantsquefundà

elseucunyat,JoanGüelliFerrer.LesquatrefillesvanserJosefa,Francesca,Camil·lai

M.Concepció,totesellesambunanotableformaciómusicalgràciesa

lesensenyancesdelcapellàorganistaMariàVidal,professoralacasa

familiardelcarrerden’Arai,ontenienungranorgue.Alacasa,Fran-

cescaDulcet,víduadesdel1837,organitzavatertúliesamblapresència

habitualdelfilòsofJaumeBalmesiUrpià,alesqualsvacomençara

assistirJoanGüelliFerreruncoptornàdeCuba.

UnadelesfillesdeVicenteiFrancesca,Josefa,PepaBacigalupiiDulcet

escasàambManuelVilaiTomàs,iaixíforenelsavismaternsdeMercè

AnzizuiVila,lapoetessa,historiadoraimonjaclarissadePedralbes

sorEulàriaAnzizu.Josefavaserlaprimeraprofessorad’orgueipiano

d’Isabel,lafillagrand’EusebiGüell,ideMercèAnzizu.Elsavispaterns

deMercèerenelprestigiósfarmacèuticicatedràticJuanJoséAnzizu

YarzaiMercèGironaiAgrafel,germanastradelbanquerManuelGiro-

naiAgrafel,undelstresprincipalsempresariscatalansdelasegona

meitatdelxix,juntamentambAntonioLópezyLópeziJoanGüelli

Ferrer,ambquicompartímoltsnegocis.MercèAnzizu,fillaúnicad’IgnasiAnzizui

Girona—mortel1878—iJosefaVilaiBacigalupi,tinguésempreunaestretarelació

amblafamíliaGüell:lavanprotegirenquedaròrfenadebenpetita,deparesprimer

id’avispocsanysdesprés.AmbellspassavatemporadesestivalsiviatjàaVersalles,

ParísiRoma.

FrancescaBacigalupiiDulcet,nascudaaGènovael1824,vaserlaprimeraesposade

JoanGüelliFerrer,ambquiescasàel7denovembrede1845al’esglésiadeSantJau-

medeBarcelona,quanJoanjahaviafetels45anys.D’aquestmatrimonivanéixer

EusebiGüelliBacigalupiel15dedesembrede1846—diadeSantEusebide

Vercelli—,alnúmero45o47,segonslesfonts,delcarrerAmple,residèn-

ciadelmatrimoni.Eusebivaserbatejatel24d’aquellmesal’esglésiade

laMercèdeBarcelona,unaesglésiaamblaqualEusebivamanteniren

elfuturcontactesibonesrelacions,comafidel,queelvanconduira

finançarlaconstrucciódelcimboricupulatl’any1888.Lamarevamorir

poquessetmanesdesprésdenéixerell,elgenerdel1847,acausade

complicacionsdelpart.

El1850,alstresanysd’haverquedatvidu,JoanGüellvacontraurematrimoni

amblasevacunyada,Camil·laBacigalupiiDulcet,nascudaaBarcelonael1826,

iambquitinguéunafilla,JosefinaGüell iBacigalupi,alhoragermanastraicosina

d’Eusebi,peròCamil·latambémorídepart.JosefinaescasàambJosepAntoniFer-

rer-VidaliSoler,elfuturprimermarquèsdeFerrer-Vidal,d’unanissagadefinancersi

Dames sense identificar (probablement les filles Bacigalupi i Dulcet amb la mare o un altra membre de la família). Daguerrotip. c. 1840-1846 FFGdS

Francesca Bacigalupi i Dulcet, mare d’Eusebi Güell. SCCM-SPAL / FBdC

·17·

industrials.ComlasevamareCamil·lailasevatietaFrancesca,Josefinamorípoques

setmanesdesprésdelnaixementdelseuúnicfill.El14defebrerde1877naixiaJoan

JosepFerrer-VidaliGüell iel10demaigsegüentmoriaJosefina.Totaunanissaga

d’orfesdemare.

EnunaaltrabrancadelsBacigalupitrobemAntòniaBacigalupiiMaymó,filladeltiet

avid’EusebiGüell,AntonioBacigalupiiLitta,hisendatambpropietatsalabaixadade

SantMiquel,elcarrerd’enBaseaielcarrerd’enBot,ideJosefaMaymóiArnús,netade

l’arxiverinotaribarceloníJoanBaptistaMaymóiSoriano.

Antòniaesconvertíel1859enl’esposadeldoctorEmiliPi

iMolist,undelsmetgesméseminentsdelseglexix,autor

d’unasèried’estudiscientífics i fundador idirectorde

l’HospitalMentaldelaSantaCreudeBarcelona,projectat

el1859perl’arquitecteJosepOrioliBernadeticonstruït

sotaladirecciód’EliasRogentiAmat,al’actualdistricte

deNouBarris.AlFrenopàtic,PiiMolistvolguédesenvo-

luparuntractamentinnovadorperalspacientsambla

pràcticadetasquesd’agricultura,ramaderiaioficis.Antònia,mortelseumaritisense

descendència,continuàamblatascadeconstrucciódelcomplexarquitectònicdel

manicomi,illegàlasevafortunaperal’aixecamentdelsedificisquehaviend’acollir

elsdementspobres.FrancescaBacigalupiiDulcet,lamared’EusebiGüell,iAntònia

BacigalupiiMaymóeren,doncs,cosinesgermanesdelamateixaedat.Larelacióde

parentiuentreAntòniaiEusebieraforçapropera:denebotvalencià.Aquestarelació

vaserunadelescausesdelainclinaciód’EusebiGüellperlesciènciesmèdiques,fruit

delparentiuindirecteambeldoctorPiiMolist.

La nena Mercè Anzizu i Vila (segona a l’esquerra) amb els germans Isabel, Joan Antoni, Maria Lluïsa i Eusebi Güell i López. FFGdS

Cases del carrer Ample 45-47, una de les quals va ser residència de Joan Güell i Francesca Bacigalupi. OF

Hospital Mental de la Santa Creu de Barcelona. BC


Infantesa i formació d’Eusebi Güell a Catalunya i a l’estranger

Laprimerainfantesad’EusebiGüell,orfedemare,vatranscór-

reralacasadel’àviamaterna,FrancescaDulcetiAlbareda,als

carrersd’Avinyóiden’Arai,deBarcelona.Tambécomptàambla

presènciail’ajutdelasevatiaCamil·la,quealhoraliesdevingué

madrastraquanelpares’hivacasarensegonesnúpcies,el1850.

DesprésdelamortdeCamil·la,el1853,EusebiGüellquedàper

segonavegadaorfedemare.L’anysegüent,elpare—davant

lainestabilitatsocialprovocadaaBarcelonaperlavagadeles

selfactinesdelmesdejulioldel1854—decidímarxarunatem-

poradaaNimes,amblafamília.Enaquestalocalitatfrancesa,

Eusebiingressàenuncol·legidefraresontinguécomaprofes-

sorFrançoisdeRovériédeCabrières,futurcardenal,bisbede

Montpellerimembredel’AcadémieFrançaise.

Afinaldel1855,JoanGüelltornàaBarcelona.L’anysegüent,el

seufillEusebiingressàinternalCol·legideCatalunyadeMataró,

oncursàpartdelsestudisprimarisielssecundaris.Nohaestat

possiblelocalitzarl’expedientacadèmicd’EusebiGüell,peròsa-

bemquevaingressar-hielcurs1856-1857perlaprimeracarta

queelnen,aleshoresde9anys,vaenviardesdelcol·legialseupare,datadaaMataróel

12d’octubrede1856.ElsobreanavaadreçataBarcelona,alarambladeSantaMònica,

25(numeracióquealeshorescorresponiaalcostatesquerreRamblaavall),onnoens

constaquevisquésJoanGüell,ipotserestractavad’algunaoficina.Eltext,ambuna

ortografiaencaraindecisaiambinfluènciesdelfrancès,deiaaixí:

MiqueridoPapá,estoybueno,graciasáDios,estoycontentoenelColegio;porqueganomouchos

escridos[oescudos?]ymediviertomucho.Noslevantamosmuydemañanaenseguidavamosá

lacapilla,endondecantamosuncoromuybonito.Despueshayunahoradeestudio;concluida

estahora,vamosatomarchocolate.Ydespuésvamosálasclases:yanotengonadamásque

decirle.Espresionesamiabuela,amitía,ytío.YV.dispongadesuEusebio.

L’escoladelacapitaldelMaresmehaviaestatfundadael1855pertresescolapis,els

preveresHermenegildColldeValldemiaiGrauiRamonCuspineraiFigueras,iPelegrí

FerreriBuxó,queforenelsideòlegsdelprojecteiquebasavenelsseusprincipisenuna

educaciócristianaimoderna.TotstreshavienestatprofessorsaCubadurantvintanys.

Elcol·legiiniciàl’activitatdocentl’1d’octubrede1855,iapartirdel1858s’anomenà

ColegioValldemía.El1888,ladirecciódelcentrevarecaureenelsgermansmaristes

deMataró,queencaraelgestionenavuidia.

Alsinicis,elcol·legiestavapensat,fonamentalment,performarieducarelsfills(no

lesfilles)delsindiansacabalatsquevivienalescolònies.Deseguidavanveure,però,

Eusebi Güell, l’any 1862, en una fotografia d’un estudi de Barcelona feta per a l’àlbum d’alumnes del Col·legi Valldemia de Mataró. MASMM

·19·

queelsquiresidienaCatalunyaialarestad’Espanyatambé

s’hipodieninteressarienpodiengaudir,jaquelessevesins-

tal·lacions—tantarquitectòniquescomd’esbarjo—oferienles

millorscondicionsperalmodeld’ensenyament,moltcomplet,

quevanaplicar.Disposavendegimnàsiunsgranspatisihorts,

comtambéd’unapistacirculard’equitaciódedicadaigualment

alapràcticad’altresesports,idefetconsideraveninexcusable

nodesenvoluparunesperitequilibratenelsalumnesseguintel

lemaMens sana in corpore sano—unacitaqueprovédelaSàtira

XdelpoetaicòmicromàJuvenal,delsseglesi-ii—.Laqualitat

educativadelcol·legifoureconegudainternacionalment,igua-

nyàduesmedallesd’or,unaenl’ExposicióUniversaldeParísdel

1878il’altraenl’exposicióquesecelebràalamateixaciutat

el1900.

Elsalumnesdelcol·legiereninterns.Moltsd’ellsprocediendeBarcelona, ipodien

anarivenirenferrocarrilelscapsdesetmanagràciesalalíniaBarcelona-Mataró,la

primerad’Espanya,inauguradael1848.Tambéhivahaver,però,unanotablepresèn-

ciad’alumnesdelarestad’Espanya,definsacentlocalitatsdiferents,ifinsitotdela

restad’Europa,amésdel’importantcontingentprovinentdelescolòniesamericanes.

Hicursavenestudisdeprimàriaisecundàriai,acabatelbatxillerat,haviendeferels

exercicisderevàlidaenuninstitutde

segonaensenyançadeBarcelona.

Apartirdel25dedesembrede1868,el

centrecomençàapublicarelBoletín del

Colegio Valldemía,ambunaperiodicitat

dequatrevegadesal’any.Enlaporta-

dahifiguravaungravatambelgran

edificialfons,allargatimonumental,

ielscampsaldavant,is’hiveienelses-

paisdestinatsahorts,equitació,esport,

arbrat,etc.Elcol·legiestavasituatala

fincademossènAlbas(semblaqueem-

parentatambPelegríFerrer),enunlloc

elevatdelsaforesdeMataró,enunmarc

ruralaïllatdelsorollilacontaminacióambientalisocialdelaciutat.Lasevaprimera

seufoulamasiaMiralpeix,elprojectedereformailaconstrucciódelaqualcoma

centreescolar,del1855ienestilneoclàssic,vanserdutsatermepelmestred’obres

mataroníJeroniBoadaiRenter.Teniaplantabaixaiunpis,iel1911l’arquitecteJosep

GodayiCasalsn’hivaafegirunmés.

Àlbum de la promoció del 1862. Col·legi Valldemia. MASMM

Carta d’Eusebi, als 9 anys, adreçada al seu pare, Joan Güell. Mataró, 12 d’octubre de 1856. AHCB


AlBoletín,elsprofessorsdeixavenbenclaralasevacomesaenmatèriaeducativa:

¿Esposiblenegarlainfluenciasocialdelaeducación?¿Educaralosniños,noesprepararuna

generacióndehombres?¿Einfluirenlajuventud,noesgobernarenlasnaciones?[...]Forzoso

es,pues,reconocerestainfluencia,lamásaugusta,lamáslegítima,yaquetienelaconvicción

porbase,lapersuasiónporincontrastablefundamento.

Aquestsprincipistenienunideòlegqueproveniadel’esperitreformadordeldespo-

tismeil·lustrat,l’asturiàGasparMelchordeJovellanos,delqualmanllevenunacita

enelBoletín:

Lainstrucciónquetrastornalosprincipiosmásciertos, laquedesconocetodaslasverdades

mássantas,laquesostieneypropagaloserroresmásfunestos:esaeslaquealucina,extravía

ycorrompelospueblos.Peroáestanollamaréyoinstrucción,sinodelirio.Labuenaysólida

instrucciónessuantídoto;yéstasolaescapazderesistirsucontagio,yoponerundiqueásus

estragos;estasoladeberepararloqueaquelladestruye,yéstasolaeselúnicorecursoquepuede

salvardelamuerteydesolaciónlospuebloscontagiadosporaquella.Laignorancialosharásu

víctima,labuenainstrucciónlossalvarátardeotemprano;porqueeldominiodelerrornopuede

serestableniduradero,peroelimperiodelaverdadseráeternocomoella.

Lainstruccióacadèmicaescomplementavaambeldesenvolupamentdelesbelles

arts,dibuix,pintura,modelat...;il’educaciómusicalincloïasolfeig,cantipiano.En

aquestsentit,elsprofessorsnonomésoferienlesclassesteòriquesipràctiques,sinó

tambéconcertsd’unrepertorid’autorsclàssicscomaraBeethovenoRossini...,oamb

interpretacionsdepecesescritespelsmateixosprofessors,interpretadesalpianoi/o

cantadesperalumnesdelCol·legi.

Aixíesformarenelsfillsdelaburgesiaacomodada.Amésdelesassignaturesclàssiques

integradesaltríviumielquadrívium,s’ensenyavenlesquehavienestatimplantades

enl’èpocadelaIl·lustració,comaralesHumanitatsilesCiències,itambéelfrancès,

l’anglèsil’italià.Elshorarisdelsalumneserendurs:ales5.30hesllevaveni,després

deferunseguitd’actesreligiososid’estudi,començavenlesclassesales7.Lagim-

nàsticail’estonadelleurelesfeienales9.30,seguidesdeméshoresdeclasseque

El Col·legi Valldemia, a Mataró, el 1868. BPFI

·21·

esreprenienales12ialesqualsseguieneldinar,eldescansalssalonsolavisitaal

director,lesclassesdedibuix,cal·ligrafiaimúsica,elberenaril’estudi,queacabava

ales17.Apartirdeles18,esfeienclassesliteràriesques’alternavenamblesdereli-

gió,estudi,rosari,soparirecreo,is’anavaadormirales21h.Peralsalumnesinterns

queromanienalcol·legi,elsdiesfestiustambétenienlasevaprogramació:conversa,

revisiódenetejapersonal,necessers,estoigsipupitres;actesreligiosos,celebracióde

tertúlies,recepciódevisites,gimnàstica,lleureiequitació,conferènciesd’educació

socialipassejadesforadelrecinteescolar.

AlColegioValldemía,EusebiGüellvaconèixerelcompositorJosepGarcíaRobles,a

quivatenircomaprofessor,iquedespréshovaserdelsseusfillsifilles.Pelcol·legi

tambévapassar,comaprofessoridirectorentre1868i1888,desprésdelamarxa

d’Eusebi,l’advocat,escriptoripolíticTerenciThosiCodina.TerenciThosmantingué

forçarelacióambEusebiGüellalllargdelasevavida,iaquestlidedicàpersonalmentun

exemplardelseullibrecientíficsobreL’immunité par les leucomaïnes,editataParísel1886.

EusebiGüell,queesgraduàel1862,ialtrescompanysd’escoladelespromocionsdel

1860al1863,figurenenunpetitàlbumdefotografies,fetdepellrepussadaiamb

tancamentdeferro.Elsalumnesretratatsenaquestàlbumeren:EmiliodeSisternes

Bruguera,ManuelGironaiVidal,Manuel,IgnacioiJoaquínHenrichGirona,Cecilioi

LuisOrioliNieto,ManueliJoséBofill,JuliodeGrassot,EnriqueLlopis,AndrésPuig-

dollers,DariusRumeuiTorrens,HoracioCorradi,PabloSoler,JosédeLasaGuseme,

JoséMaríaVidal,Genaro,JoséiPelayodeMiquelerena,FedericoBruguera,Luisde

Manglans,SalvadoriCarlosCardenalFernández,AmbrosioOchoa,AlbertoiAntonio

Lleó,iFranciscoMandri.

Tambépassarenpelcol·legi,entremoltsd’altres,elsgermansJoaniJosepdeBofarull

idePalau,AntoniM.BrusiiMataró,ArturCuyàsiArmengol,FerranFernándezde

CórdobaiPérezdeBarradas(filldelducdeMedinaceli),EduardFerrésiPuig,Antoni

GallardoiMartínez,AntonioGoytisoloyDigat,RossendMacayaiAnguera,Joaquim

MiralpeixiFerrer (nebotd’undelsfundadorsdelcol·legi,PelegríFerrer),elpintor

FrancescMiralles,elsfutursindustrialsdeltèxtilMatiesiJosepMuntadasiRovira,Fer-

nandodeOrleansideBorbón(filldelducdeMontpensieriinfantd’Espanya),Robert

RobertiSurís(comtedeSerra)ielsgermansEnriciLeopoldSagnieriVillavecchia.

Bonapartd’aquestsalumnesapareixenressenyats,ambunamicadecurriculum vitae,

enunquadernmecanografiatdelCol·legi,quanjaelregentavenelsmaristes,titulat

Notes biogràfiques d’alguns alumnes (de Valldemía).Esvaferencatalàisesuposa,perles

datesd’algunesdefuncions,quevaserescritaladècadade1960.Aquellsalumnes

foren,engeneral,destacatsmembresdelaclassedirigenti intel·lectualespanyola

icatalana.D’EusebiGüellesdiu,alquadern,queestudiàdret,economiapolíticai

ciènciesaplicadesaBarcelonaiFrança.

·23·

A la pàgina esquerra, «Dyeing as an Art». Article de William Morris a la revista The Decorator and Furnisher, amb una foto del dormitori d’Eusebi Güell al Palau Güell. 1892. Avery Architectural and Fine Arts Library. CU

Efectivament,EusebiGüell,desprésd’acabarelbatxilleratel1862als16anys,com-

pletàelsseusestudisaAnglaterra iFrança,onsemblaquetambéhiestudiàdret,

ciènciessocials,ciènciesfísiquesiquímiquesimatemàtica,amésd’informar-sesobre

laindústriad’aquestspaïsosideconsolidarelsseusconeixementsd’anglèsifrancès.

AAnglaterra,EusebiGüellcoincidíambelregnatdeVictòriaI,ambl’eclosiódel’ar-

quitecturavictorianaiambelmovimentderecuperaciódelesartsielsoficisd’època

medievaldelamàdel’artistapolifacèticWilliamMorris,germendel’Arts & Crafts

Movementque,iniciatalaGranBretanyael1887,enpoctempss’expandíperlaresta

d’Europa.ACatalunya,durantl’èpocavictorianaanglesa,s’escaueldesenvolupament

delshistoricismesmedievalsqueprecedeixenelModernisme,perbéqueaquíesva

manifestar,també,amblesvariantsqueoferial’arquitecturamedievalautòctonaprò-

pia,l’arquitecturanassaritailavernacla.ÉspossiblequeEusebi

GüellconeguésenpersonaWilliamMorris,oquehofesatravés

depublicacions.Simésno,semblasorprenentqueMorris,en

elseuarticle«DyeingasanArt»(«Eltintcomaart»),publicaten

larevistaThe Decorator and Furnisher(núm.6,marçdel1892),hi

incloguésunafotografiadeldormitorid’EusebiGüellsituadaa

laplantaquartadelPalau,ambpavimentsiparetsrevestitsamb

unamenademoquetaflorejadaicolorista,enlaqualescombina

elteixitambelpaperpintat.

DetornadaaBarcelona,totilasevajoventut,Eusebijaeraun

homedesòlidaformació,cosmopolitaiobert,iimmediatament

esposàatreballaralcostatdelseupareenlesempresesque

aquesthaviaanatfundant.Aleshoresse’nvaanaraviureala

novaresidència,alpisprincipaldelaRambla,37(abans,30),

unafincaqueJoanGüellhaviacomprat—el1862,amblaveïna

número35(abans28),per680.000pessetes—al jurisconsult,

historiadoripolíticFelipBertranid’Amat,queanysaveniresde-

vinguéundelsconsogresd’EusebiGüell.QuanEusebivaentrar

aviure-hi,ambduesfinques,bastidescapaladècadade1840pel

mestred’obresPereCasany,jahavienestatremodeladesperencàrrecdeJoanGüell,

entreelsanys1864i1865,ambprojectesdelmateixCasanyiambunestilclàssica

lesfaçanesialsinteriors.

Casa Güell a la Rambla. Les cases número 37 i número 35 van ser adquirides per Joan Güell el 1862. OF


Josefina Güell i Bacigalupi, la germana d’Eusebi, i la relació d’aquest amb la família política dels Ferrer-Vidal

DesconeixemelsdetallsdelacurtatrajectòriavitaldeJosefinaGüelliBacigalu-

pi,lagermanastraialhoracosinad’Eusebi,mortael10demaigde1877als

24anys,unparelldemesosdesprésdedonarallumelseuúnicfill.Defet,

noméshemlocalitzatunmanuscritdeJosefina:unafelicitaciósensedataradreçadaa

unatietaseva,presumiblementJosefaBacigalupiiDulcet.

Entotcas,constaquedesprésdemorirJoanGüelliFerrerel1872,

ifetalaparticiódel’herènciael1874,lesduescasesdelaRambla

vanquedarperalsseusdosfills:amésdedosterçosdel’herència,

lanúm.37vaserperaEusebi,queanysdesprésl’aprofitàcoma

annexdelPalauGüell,ilanúm.35,iunterçdel’herència,van

serperaJosefina.Algunesfontsindiquenque,encasar-seamb

JosepAntoniFerrer-VidaliSoler,afinaldel1874oaprincipidel

1875,elmatrimonis’instal·làenaquestacasadelaRambla,tot

iqueaixònos’hapogutconfirmarialgunesinformacions,com

podremveure,semblaquehocontradiuen.

LamortprematuradeJosefinaGüelliBacigalupinoimpedíqueel

seugermàEusebimantinguésenunprincipibonesrelacionsamb

elsFerrer-Vidal,unanissagad’origenvilanovíambunatrajectòria

paral·lelaaladelsGüell,denovaburgesiatèxtilambinteressos

polítics,comercialsiculturals,iquevaarribaraserennoblida.

JosepFerreriVidal,l’iniciadordelanissaga,nascutaVilanovai

laGeltrúel1817,progressàdemodestboteraindustrialdegrananomenadagràci-

esalseumatrimoniambConcepció—Conxita—SoleriSerra,fillad’unsacabalats

indians, ientràenelcercledecatalans influentsenlapolíticaespanyola,dinsel

qualtambéhihaviaJoanGüell,quearribàaserpresidentdelFomentdelTreball.La

famíliaFerrer-Solers’instal·làel1857aBarcelona,onConxitaposseïadiversossolars.

El1871,JosepFerreriVidalencarregàal’arquitecteJosepSimóiFontcuberta(titulat

el1852imembredel’AcadèmiadeBellesArtsdeBarcelona)laconstrucciódelacasa

familiar,unagrantorresenyorialenvoltadadejardins,alnúm.2delpasseigdeGràcia

(actualnúm.92)cantonadaambelcarrerdeProvença,aleshoresencaraalmunicipi

deGràcia,enunsolaradquiritperlicitaciópúblicael1864alasocietatdelCrèdit

Mercantil.Vaserenaquestaadreçaon,talcomhoassenyalenlesesqueles,s’instal·là

elmaigdel1877lacasamortuòriadelasevanora,JosefinaGüelliBacigalupi,cosa

queensfapensarquepotseraquestavaserlaresidènciadeJosefina,juntamentamb

elmaritielsogre—vidudesdel1873—,inounadelescasesGüelldelaRamblaque

haviaheretat.Defet,l’enterramentdeJosefina,l’11demaigde1877,esvacelebrara

l’esglésiaparroquialdeSantaMariadeJesúsdeGràcia,seguitdefuneralssolemnesel

dia16alacatedraldeBarcelona.

Felicitació de Finita Güell, sense datar, adreçada a una tieta seva, presumiblement Josefa Bacigalupi i Dulcet. AHCB

·25·

Comerahabitualenl’època,JosepFerreriVidalexpandíelsvinclesamblesgrans

famíliesbarceloninesgràciesalsmatrimonisd’algunsdelsseussetfills.Elprimogènit,

JosepAntoniFerreriSoler,queenesdevenirprimermarquèsdeFerrer-Vidalcanviàels

cognomsperFerrer-VidaliSoler,elcasà,comhemvist,amblafilladeJoanGüell,un

enllaçquederetrucelvaaproparalafamíliaLópez.Així,el1878JosepFerreriVidal

fouundelsindustrialscatalansqueentràalconselld’administraciódelaCompañía

delosCaminosdeHierrodelNortedeEspañadelamàd’AntonioLópez.Elsenllaços

matrimonialsdelsaltresfillstambévansernotables:casàunafilla,MariadelCar-

me,ambl’advocat,financeripolíticJosepMariaPallejàdeBassa,tercermarquèsde

Monsolís;unaaltrafilla,Concepció,ambl’enginyeripolíticIgnasiGironaiVilanova,

nebotdelbanquerManuelGironaiAgrafeli,alseutorn,tietsegondeMercèAnzizu

iVila,i,pertant,ambancestrescomunsambEusebiGüell;unfill,Joan,ambMaría

LuisaGoytisoloyDigat,fillad’unindiàbasc,enriquitaCubaambelcomerçdesucre

iesclaus,idesprésinstal·lataBarcelona;iencaraunaltrefill,Lluís,ambEdithLlauradói

Plá-CarrerasRabé,filladelreconegutenginyerhidràulicideboscosAndreuLlauradó

iFàbregasicunyadadeltercermarquèsd’HijosadeÁlava.

Pelquefaalarelaciód’EusebiGüellambelseucunyat,JosepAntoniFerrer-VidaliSo-

ler,destacatpolíticsilvelista,noquedaclar,comjahemvist,sivanarribaracompartir

veïnatgealamansanadelPalauGüell.QuanEusebivaanaraviurealPalau,afinal

deladècadade1880,JosepAntoniFerrer-Vidal,vidudesdefeiamésd’unadècada,

probablementjanoviviaalacasadelaRambla35,quehaviaheretatdelasevadona,

siésquehihaviaarribataviuremai.L’únicareferènciaalarelaciódeFerrer-Vidalamb

Projecte de la casa de Josep Ferrer i Vidal, realitzat per l’arquitecte Josep Simó. Passeig de Gràcia, 2, actual 92, de Barcelona. AMCB


aquestafincal’hemtrobatenlapremsabarceloninaelgenerdel1893,quans’elogiava

lasevacol·lecciód’obresd’art,unadelesmésimportantsdel’època,«enelcentrode

Barcelonayenunodelosdepartamentosdelasuntuosacasaviviendadelossucesores

delcélebrehacendistacatalándonEusebioGüell»(esreferien,enrealitat,alacasa

delaRambla,35,propietatjaaleshoresdeJosepAntoniFerrer-Vidal,vidudeJosefina

GüelliBacigalupi).ÉspossiblequeJosepAntoniFerrer-Vidal,apassionatcol·leccionista

d’art—comtambéEusebiGüell—,emprésaleshoreselpisprincipaldelacasadela

Ramblacomaespaiexpositiu,idediquésallloguerlarestadeplantes.

Enl’Anuario Rieradel1896,JosepAntoniFerrer-Vidalésesmentatcomapropietaride

lacasadelaRambla,perònopascomaresident.AleshoresestavadomiciliatalaTorre

Ferrer-VidaldelpasseigdeGràcia,quehaviaheretatdelseupare,morttresanysabans.

Unsanysméstard,el1903,estavadomiciliatenunaaltrapropietat,alpassatgedela

Concepció,núm.5.Aquestcanvidedomiciliprobablementvaestarrelacionatamb

lavenda,el1905,delsolardelaTorreFerrer-VidalaRoserSegimoniArtells,esposade

l’advocatiindustrialPereMilàiCamps.Aquellmateixany,Milàencarregàal’arquitec-

teAntoniGaudíiCornetlaconstrucciódelaCasaMilà,peralaqualcosas’enderrocà

l’antigaTorreFerrer-Vidal.D’aquestamanera,unaaltradelesobresmestresdeGaudí,

laPedrera,esrelacionavatambéambEusebiGüell,elseuclientiprotectorprincipal,

pelfetqueesvabastirenunanticsolardelseu

cunyat, justonhaviaestat lacasamortuòriade

lasevagermanaJosefina.Enaquestcas,Eusebi

nofoupromotordel’obradeGaudí,comtantes

altresvegades,perònoespotdescartar laseva

intercessióenlacontractaciódel’arquitectepels

Milà,visteslesrelacionsdeparentiuambelsantics

propietarisdelsolar.

Enparal·lelalavendadelsolardelaTorreFer-

rer-VidalalsMilà,JosepAntoniFerrer-Vidalinicià

laconstrucciód’unanovacasapròpia,justalcos-

tatdelaPedrera,alcarrerdeProvença,267-269.

Alanovacasa,ambprojectedemaigdel1905de

l’arquitectedeconfiançadelafamíliaEnricSagnieriVillavecchia,ienllestidael1907,

estraslladàaviureJosepAntoniamblasevasegonaesposa,MadronaAloyiPoch,vídua

alseutorndeJosepMassoniiBenaiges.

QuantalacasaGüelldelaRambla,35,l’acabàheretantl’únicfilldeJosepAntoni

Ferrer-VidaliJosefinaGüell,JoanJosepFerrer-VidaliGüell,quemantinguéunaestreta

relacióambalgunsfillsd’EusebicomamembresdelajuntadelReialAutomòbilClub.

TambévasergerentdelacompanyiaAslandenladècadade1920,ivicepresidentdel

Esquela de la defunció de Josefina Güell i Bacigalupi. Diario de Barcelona, 11 de maig de 1877. AHCB

·27·

Josep Antoni Ferrer-Vidal i Soler. Álbum Salón, 37. 1899. BNE

FomentdelTreballNacional.UnadelesfillesdeJoanJosepFerrer-VidaliGüell,Pilar

Ferrer-VidaliParellada,escasàambLluísVidal-QuadrasiVillavecchia,descendentde

duespotentsnissaguesbarcelonines:lafundadaperl’indiàibanquerManuelVidal

iQuadras,iladelcomerciantibanquerIgnasiVillavecchiaiViani.Unaaltradeles

filles,JosefinaFerrer-VidaliParellada,escasàambuntietsegon,elfillgrand’Eusebi

Güell,JoanAntoni.

Abandadelarelacióambelseucunyat,EusebiGüelltambéva

tenirunaestretaamistatambelgermàpetitd’aquest,l’enginyer

LluísFerrer-VidaliSoler,cofundadoripresidentdelaCaixad’Es-

talvisipresidentdelgruppolíticUnióRegionalista,germendela

futuraLligaRegionalista,creadael1899pelsempresariscatalans

quehaviendonatsuportalespolítiquesregeneracionistesdel

generalCamiloGarcíadePolavieja,arrandelfracàsquehavien

patiticomaintentdereprendre-lesfentcostatalnoupresident

delgovern,FranciscoSilvelaydeLeVilleuze.LluísFerrer-Vidal

fou,amés,cofundadoriprimergerentdelaCompanyiaGeneral

d’Asfalts iPòrtland,Asland—creadael1901juntamentamb

EusebiGüell,queenfouelpromotorprincipal—, l’hisendat

Joaquimd’Abadal iCalderó,queproporcionàelsterrenysdel

ClotdelMoroonesconstruí laprimerafàbrica, ielbanquer

ManuelArnúsiFortuny,cosípolíticd’Eusebi.

Ambelgermàmitjà,eltambéenginyerJoanFerrer-VidaliSoler,

EusebiGüellnovatenirunarelaciótancordial.Simésno,consta

queenunaocasiógairebéarribarenalesmansialstribunals,

enelcontextdelsanomenatsFetsdel¡Cu-Cut!,l’assaltel25denovembrede1905del

setmanarisatíricbarcelonípermilitars,queconsideravenqueunavinyetarelativa

altriomfdelaLligaRegionalistaaleseleccionsmunicipalsesmofavadelesdesfetes

militarsespanyoles.Enelmarcdelacrisipolíticageneradaarrand’aquestsincidents,

l’aleshoressenadordelesfilesliberalsperTarragonaJoanFerrer-Vidal,enunainter-

vencióalsenatel27denovembre,vaafirmar:

Algunoquellevacoronaducalódemarqués,queayudaindirectamenteálaobracatalanistade

unamaneraencubierta,peronomenosactiva.HayenBarcelonaquienestáemparentadocon

estapersona,queocupaunsitiomuyelevadoenelpartidocatalanista,ynoquierodecirmás

porquealbuenentendedormediapalabralebasta.

Aningúlivapassarperaltqueestractavend’acusacionsveladescontraelsegon

marquèsdeComillas iel seucunyat,EusebiGüell,per laqualcosaaquestúltim

convocàpocsdiesdesprésalPalauGüellJoanFerrer-Vidal,amblaintenciód’exigir-li,

peracorddelesjuntesrespectives,ladimissiócomavocaldelCrèditMercantilidel


BancoVitaliciodeEspaña,entitatspresididespelmarquèsdeComillasiambGüell

enlavicepresidència.Ferrer-Vidalesnegàadimitirilareunió,segonslescròniques

del’època,esdevingué

unaescenaviolenta,quemotivóladesignacióndedosjefesdelejércitoporpartedelseñor

Ferrer-Vidal,paraqueexigieranunaretractacióndelseñorGüellóunareparaciónenelterreno

delasarmas.ManifestóelseñorGüellquenidabalaexplicaciónsolicitadaniibaalterrenode

lasarmas.

SegonsdeclaràpúblicamentFerrer-Vidalelsdiesquevanseguir,enlatrobadaEusebi

GüellhauriainsultatelsoficialsresponsablesdelFetsdel¡Cu-Cut!,acusacióqueGüell

vadesmentir,peròqueambtotvaderivarenelseuprocessament.

El15degenerde1906esvanpresentaralPalauGüellunsfuncionarisdeljutjatper

comunicaraGüelll’autodeprocessament,ambelrequerimentd’unafiançaperevitar

anaralapresó.Güells’hivanegaritotseguitvaserconduïtalPalaudeJustíciadel

SalódeSantJoan,on,ensolidaritatambeldetingut,esvaaplegarunmuntdeperso-

nesrelacionadesamblabanca,laindústria,lapolíticao,simplementl’amistat.Quan

faltavapocpertraslladar-loalapresóModelelvandeixarenllibertat,desprésquela

SocietatdelCrèditMercantilpaguéslafiançaques’exigia.Lapolèmicaperladetenció

d’EusebiGüellnotrigàaarribaralCongrés,onalgunsdiputatsferennotarque,enel

contextdelasuspensiódegarantiespelgovernadorcivilarrandelsFetsdel¡Cu-Cut!,

detencionscomaquestafeiencréixerlessimpatiespelcatalanisme.

Vinyeta de Junceda que «provocà» els Fets del ¡Cu-Cut!, l’assalt militar al setmanari que va tenir lloc el 25 de novembre de 1905. BC

·29·

El matrimoni amb Isabel López i Bru, filla del primer marquès de Comillas

EusebiGüelliBacigalupiesvacasaraBarcelonael1871

ambIsabelLópeziBru,lafillapetitadelcàntabreAntonio

LópezyLópez,quealeshoresjaeraprobablementl’home

mésricd’Espanya.

AntonioLópez,desprésd’haverfetelsseusprimersnegocisco-

mercialsaCuba,onsemblaquehaviaconegutJoanGüell,ésa

direlpared’Eusebi,haviaarribataBarcelonael1848percasar-se

ambLuisaCarlotaBruyLassús,unaantillanad’origencatalà,

quejafeiadosanysqueresidiaaBarcelona,onprovocavaun

granescàndolalssalonsdel’altasocietatambelseucostumde

fumarpurshavans.LuisaCarlotaerafilladelcomerciantindià

AndreuBruiPunyet,elqual,al’igualquelasevafilla,Lópezja

haviaconegutaCuba,enserAndreuBruelpropietaridellocal

onLópezhaviaobertlasevaprimerabotiga,ilapersonaquea

méslicedílagestiód’algunesdelessevespossessionsal’illa.

LamaredeLuisaCarlotaBrueralacriollaLuisaLassúsyGanne,

víduad’unindiàd’AltafullaicasadaensegonesnúpciesambAn-

dreuBru.Lafortunad’aquestvaconstituirelfinançamentprin-

cipaldelesfuturesempresesd’AntonioLópez,sobretotdesprés

que,enmorirelsogre,aconseguísquedar-seambgairebétota

l’herència,endetrimentdelsseuscunyats.Esdonalacircums-

tànciaqueunagermanadeLuisaCarlota,CaridadBruyLassús,

quevamorirel8demaigde1880,eral’esposadeRafaelMasóiRuizdeEspejo,nascut

aSantiagodeCubapelsvoltsdel1830,germàdeGaudenciMasó,avidel’arquitecte

gironíRafaelMasóiValentí.

Uncopcasats,AntonioiLuisaCarlotavantornaruntempsaCuba,segonsalgunes

fonts,desprésqueel1849nasquésaBarcelonalasevaprimerafilla,MaríaLuisaLópez

iBru,quealseutornescasàambJoaquíndelPiélagoySánchezdeMovellán,comerci-

antiadministradordelaCompañíaTrasatlántica,iquemorídetifusel1879.Segons

altresfonts,laprimogènitajavanéixeraCuba.Denoual’illacaribenya,Lópezam-

pliàelsnegocis.Seguídedicant-sealcomerçamblasocietatLaCalifornia,formadael

1849,encol·laboracióambelseugermàClaudioLópezyLópeziuncosísegon,José

MaríaAndrésGayóniFernández.Lópeztambés’iniciàalesAntillesenelsectordel

transportmarítimamblasocietatVaporesA.López—fundadael1849igermendela

futuraCompañíaTrasatlánticadeVapores—,aixícomenl’especulacióamblavenda

d’explotacionsagrícolesielnegociesclavista.Aquestesduesdarrerespràctiquesforen

denunciadessensepietatdècadesméstard,jamortAntonioLópez,pelseucunyat,el

batxillerenjurisprudènciaFranciscoBruyLassús,enellibelLa verdadera vida de Antonio

López y López.Elllibreesvapublicarfinalmentel1885,desprésd’unprimerintentel

Isabel López i Bru amb Eusebi Güell i Bacigalupi, amb la seva filla Isabel. FFGdS


setembredel1884,pertaldefer-locoincidirambl’erecciódelmonumentaLópeza

Barcelonaimirard’impedir-la.SegonselmateixBruexplicà,lainauguraciódelmonu-

mentesvaavançarunsdiespernocoincidiramblaprevistapublicaciódelpamflet,

unamaniobraquevaatribuiral«mielosoéhipócrita»EusebiGüell,«ésteque

ocultamásconchasqueungalápagobajosuaspectocándidoybonachón,

quedisimulalaintencióndeuntorobajosuexquisitaamabilidad».

ACubavannéixerdosfillsmésd’AntonioLópeziLuisaCarlotaBru:

el1851,Isabel,lafuturaesposad’EusebiGüell;iel1852,Antonio,

quevamorirsolteraMadridel1876.Elquartfill,ClaudioLópez

iBru,javanéixeralacapitalcatalana,onlamareembarassada

ielsnensvanarribarel1853enfugird’unaepidèmiadecòlera

ques’haviadeclarataSantiagodeCuba.Claudio,quejadeben

jovevamostrarunafortavocaciósacerdotal,vahaverderenun-

ciar-hienmorirelseugermàgranAntonioiesdevenirl’hereu

delsLópez.AleshoresescasàaBarcelonael1881ambMaríaGayón

iBarrié,denomés17anys,filladel’esmentat JoséMaríaAndrés

GayóniFernández,undelsprimerssocisd’AntonioLópezaCuba.Òr-

fenadebenpetita,Maríaeraconsideradaunadelesdonesmésbellesde

l’Espanyadel’època.UnagermanapetitadeMaría,JosefinaGayóniBarrié,es

casà,alseutorn,ambManuelArnúsiFortuny,nebotd’EvaristArnúsideFerrer,el

fundadordelaBancaArnús.ManuelArnúsvaser,comjahemcomentat,undelssocis

d’EusebiGüellenlafundacióel1901delacompanyiaAsland.

Capal1856,AntonioLópeztornàdeCubais’uníalafamíliaaBarcelona.També

s’instal·làfinalmentalacapitalcatalanaelseugermàClaudioLópezyLópez,casat

el1855ambBenitaIgnaciaDíazdeQuijanoyFernándezdeSanJuan.Elmatrimoni

tinguéaixímateixunaestretarelacióambEusebiGüell.Vaserpermediaciód’aquest

quel’arquitecteAntoniGaudíprojectàperaMáximoDíazdeQuijano,germàdeBe-

nita,laresidènciaVillaQuijanoconegudacomElCapricho,iconstruïdaentre1883i

1885aComillas,lalocalitatcàntabraoriginàriadelsLópez,ontantelsLópez-Díazde

QuijanocomelsLópez-BruielsGüell-Lópezpassarenllarguestemporadesd’estiueig.

Instal·lataBarcelonadefinitivament,AntonioLópezdiversificàelsnegocisiacabà

d’amassarlasevafortunaingent.Semblaqueenunprimermomentvaanaraviure

amblafamília,delloguer,alacasaVidal-Quadrasdelpasseigd’IsabelII,alcostatdels

porxosd’enXifré.El1857,però,AntonioLópezencarregàjaunagranresidènciade

propietatal’aleshoresnovaplaçadelducdeMedinaceli,obertaenelsterrenysde

l’anticconventdeSantFrancescaterratel1836,ambprojected’urbanitzaciódel1849

del’arquitecteFrancescDanielMolinaiCasamajó,responsabledelaurbanització

peraquellesmateixesdatesdelaPlaçaReial.LacasaAntonioLópezesvaaixecaral

Luisa Carlota Bru y Lassús. Palau Moja. Barcelona OF

oculta más

que disimula

A

el

jove

ciar-hi

dels

i Barrié,

Gayón

fena de ben

·31·

número8delaplaça,cantonadaambelcarrerdelDormitorideSant

Francesc(actualcarrerdeJosepAnselmClavé),ambplànolssignatsel31

dedesembrede1857perl’arquitecteJosepOriolMestresiEsplugas.La

primeraresidènciabarceloninadepropietatdeLópez,queencaraescon-

servaiacullavuidial’HotelMedinaceli,estava,pertant,moltapropde

laresidènciadelseufuturconsogreJoanGüelliFerreralcarrerAmple.

Passatsunsanys,comjahemcomentat,amitjandècadade1860,Joan

GüellestraslladàaviurealaRambla,laprincipalviasenyorialdel’època,ibenaviat

AntonioLópezliseguílespassesideixàl’edificidelaplaçadelducdeMedinacelicom

aseud’algunesdelessevesempreses.AleshoresvafixarlasevaresidènciaalPalau

Moja,unamansiósenyorialneoclàssicadelaRamblabarcelonina,ambentradapel

carrerdelaPortaferrissa,construïdaamitjanseglexviiipelsmarquesosdeMoja.

Segonsalgunsautors,Lópezl’adquiríelmaigdel1870alesmongesdelesAdoratrius,

quel’havienrebutendonaciótestamentàriadelsetèmarquèsdeCastelldosrius,Pere

CarlesdeSentmenatideRiquer,alseutornnebotdelamarquesadeMoja;undels

seusnetsescasàamblafillagrand’EusebiGüell.Segonsaltresautors,Lópezcomprà

elPalaueljunydel1870alsmarmessorsdelamarquesaper770.000pessetes.

LafamíliaLópez-Brus’instal·làalPalauMojadesprésdeportar-hiatermeobresde

restauracióiremodelacióqueesvanencarregaraJosepOriolMestresiEsplugas,a

mésdepartdeladecoracióinterior,delaqualesfeucàrrecJoanMartorelliMontells,

recomanatperJoanGüell.Enaquellaèpoca,AntonioLópezjateniaelsseuspropis

arquitectesdecapçalera,MestresiMartorell,itambéalgunsescultors,comelsgermans

VenanciiAgapitVallmitjanaiBarbany.

A l’esquerra, retrat de Maria Luisa López Bru, fet per Manuel Ferran. Palau Moja. Barcelona. OF

Casa Antonio López a la plaça del duc de Medinaceli. XGT

A la dreta, retrat de Joaquín del Piélago y Sánchez de Movellán, fet per Antoni Caba i Casamitjana. Ajuntament de Comillas


AlsalóblaudelPalauMojahidormíelreiAlfonsXII,el7de

generde1875,quanvavisitarBarcelonapocsdiesdesprésd’ac-

cediraltron,comamostradecortesiaenverselseuamicAn-

tonioLópez,pelsuportquehaviadonatalarestauraciódela

monarquiaborbònica.ElPalauMojaesdevinguédesd’aleshores

laresidènciaoficiosadelreiquanvisitavalacapitalcatalana,en

noexistirPalauReialaBarcelonadesdel’incendi,el1875,de

l’anticdelPladePalau.L’agraïmentaAntonioLópezpelsuporta

lacoronas’ampliàalaconcessiódedistincionsnobiliàries,quan

AlfonsXIIatorgàalcàntabreielsseusdescendentselmarquesat

deComillas,el1878,ilaGrandesad’Espanyael1881,ambdós

títolsenrecompensaperl’ajudadeLópezalgovernespanyol

durantlatotjustfinalitzadaprimeraguerradeCuba.

AntonioLópezyLópezvamorird’unvessamentcerebralalPalauMoja,el16degener

de1883.ElseufillClaudioLópeziBrun’heretàelstítolsdemarquèsdeComillasi

Grand’Espanya,lamajorpartdelsbénsidiners,aixícomlapresidènciaenmoltesde

lescompanyiesfundadespelprogenitor.Claudio,ferventreligiós,granbenefactori

mecenes,segonslesmaledicènciesdel’èpocamésdedicatalestasquesdebeneficència

quenopasalesdeprocreació,morísensedescendènciael1925,momentenquèels

títolsilafortunadelsLópezpassarenalsGüell.

A l’esquerra, retrat d’Antonio López i Bru

fet per Manuel Ferran. Palau Moja. Barcelona.

OF

A la dreta, retrat de Claudio López i Bru

fet per Eliecer de Jaureguizar. Palau Moja. Barcelona.

Isabel López i Bru i Isabel Güell i López.FFGdS

A la pàgina següent, María Gayón Barrié.

FFGdS

·33·


Del Palau Fonollar al Palau Güell: la nissaga dels Güell es multiplica

LafestamésimportantqueesvacelebraralPalauMoja,totjusthabitar-lola

famíliaLópez,fouambmotiudelcasamentdelasegonafilla,IsabelLópezi

Bru,ambl’hereuGüell,Eusebi.Ellatenia20anys,iellestavaapuntdefer-ne

25.Lacerimòniaesvacelebraralacapelladelpalauel29denovembrede1871.Pos-

siblement,laparellajaesconeixiad’unsquantsanysabans,perlarelaciód’amistat

iprofessionald’AntonioLópeziJoanGüell,iperhavercompartitveïnatgeencases

moltproperes,primeralafaçanamarítimadelbarriGòtic,idesprésalaRambla.A

més,totsdosassistienassíduamentalesrepresentacionsdelGranTeatredelLiceu,on

gaudiendellotgesqueelsseuspareshavienadquiritentornardel’aventuraamericana.

Elsprimerstempsdematrimonid’EusebiGüelliIsabelLópeztranscorreguerenentre

elPalauMojaielpalaudelcomtedeFonollar,contigualprimerpelcarrerdelaPor-

taferrissaiambelpatijardíposteriorenparal·lelaldelPalauMoja.Anarendelloguer

alpisprincipaldelPalauFonollar,onferenimportantsobresderemodelacióqueen-

carregarenal’arquitecteCamilOliverasiGensana,iintentarentossudamentcomprar

l’immoble,finsquedesprésd’unseguitdepletsambelsllogatersveïnsperderenla

partidaihaguerendebuscarunaltreniu:primer,laCasaGüelldelaRambla,37,on

haviaviscutJoanGüelliFerrerfinsalasevamortel1872i,apartirdel1888,elveí

PalauGüell,totjustapuntd’enllestir-sesotaelprojecteiladirecciódel’arquitecte

AntoniGaudí,l’amiciprotegitd’Eusebi.Tambéésplausiblequeentotsaquestsanys

Isabelvolguéspassarllarguesestadesacasadelspares,alPalauMoja,puixqueentre

Vestíbul a la planta baixa del Palau Fonollar, de Barcelona. OF

·35·

1872i1889nasquerenelsdeufillsdelmatrimoniGüell-López,cadascunenunlloc

diferent,iIsabeldesegurquevoliaestaramblamare,quetambéviviaatemporades

acasadelafillaielgendre.

IsabelLópeziBrudeviaserunadonarobusta,decaràcterferm,queteniaunaimmi-

llorablecapacitatipredisposiciófísicaperprocrear,alcontrariquelesdamesBacigalu-

pi.Ensetzeanysvaportaralmóndeufills,lainfantesaiadolescènciadelsqualsva

transcórrersaludablement.Ellaintuísempre,segonselsairesquecorriendemalalties

contagioses,epidèmiesorevoltessocials,quanionhaviad’anaraparirllunydela

tempesta.D’aquíqueelsfillsnasquessinacíoallà,iqueellanotinguéscapmenade

recançanideporaviatjarembarassadaamuntiavall,iaixí,finsalstrenta-nouanys

d’edat.ElviatgedeCubaaBarcelona,quanerabenpetita,ladeviacurard’espant.Entre

partipart,IsabeldescansavaalafincadeMogoda,queelseupare,AntonioLópez,

haviaadquiritaSantaPerpètua.Tambésemblaquehianavaquanteniaproblemesde

salut.SegonsellibeldelseuoncleFranciscoBru,«atacadadeepilepsiscrónica»,havia

Castell de la Mogoda a Santa Perpètua de Mogoda, que Antonio López havia adquirit el 1870. BC


«demorirfatalmenteloca».Fosquinfoselproblema,quepro-

bablementnodeviaseraquestperquèfatalmentbojanosembla

quemorís,mainovaafectarlasevacapacitatdeprocreació.

Elsfills i lesfillesd’EusebiGüell iBacigalupis’anarencasant

ambelsanysambmembresd’altresnissaguespreeminentsde

Catalunyai,enalgunscasos,deforadelPrincipat;algunesd’anti-

gasocanobiliàriai,d’altres,denovaburgesiaindustrialapunt

d’ennoblir.Eusebivacontinuar,d’aquestamanera, lapolítica

matrimonialdelseupare,quevaentroncarelsGüellambels

LópezielsFerrerVidal.Apartird’aquestmoment,mitjançant

elscasamentsdelaproled’Eusebi,lanissagaacabàdeconsolidar

elseupapercentralenlasocietatcatalanacomunadelesmésdestacadesiinfluents

«bonesfamíliesdeBarcelona»,enparaulesdeG.W.McDonogh.Latendènciaesrepetí

enbonapartambelsenllaçosdenetsinetes,ifinsitotambcasamentsentreparents,

algunsllunyans;d’altres,ambcosinscarnals.

Façana principal del Palau Güell. SCCM-SPAL / DB

Eusebi Güell i Bacigalupi amb les seves filles Mercè, Francesca i Josefina. FFGdS

·37·

Isabel Güell i López, la marquesa vídua de Castelldosrius

LaprimogènitadelmatrimoniGüell-López,Isabel,nasqué

alPalauMoja,alasalablavadelacantonadadePorta-

ferrissaamblaRambla.Vanéixerel23denovembrede

1872,undiadesprésquemoríselseuavi,JoanGüell,d’unatac

d’apoplexia.Quanteniasetzeanys,IsabelanàaviurealPalau

Güell,oncol·laboràenlacuradelsseusgermanspetits,fins

queescasàideixàlacasafamiliar.IsabelGüelliLópezfoutota

lavidaunanotableorganistaipianista,aixícomcompositora

d’ungrapatdepecesmusicals,gairebétotesdecaràcterreligiós.

Isabelescasàeldia15d’abrilde1901ambCarlesdeSentmenat

ideSentmenat,marquèsdeCastelldosrius,d’Orís ideBena-

vent,baródeSantaPauigrand’Espanya.Lacerimònialadirigí

elbisbedeVic,JosepTorrasiBages,al’oratoridel’esglésiade

SantFelipNerideBarcelona, ielconvitvatenirllocalPalau

Güell.Elmatrimoniesvatraslladaraleshoresaviurealaplanta

nobledel’edificidelcarrerdeMendizábal,19(actualcarrerde

laJuntadeComerç),quevaserreformadaidecoradaperAntoni

Gaudí.Eneldecursd’aquestaintervenció,segonsrecollíenunacèlebreaucaelpoeta

JosepCarneriPuig-Oriol,GaudívarespondreaIsabelGüell,quanaquestalipreguntà

onpodriacol·locarelpiano,quenohihaviaespaiiquemillorquetoquéselviolí.El

carrerdeMendizábalesvaobrirel1859,ielsedificis,ambunaampladadeparcel·la

de12metres,esvananarconstruintentre1860-1865.Ocupàpartdeldesamortitzat

conventdeSantAgustíNou,quefouadquiritel1840perlasocietatLaBarcelonesade

Fundición,delaqualJoanGüelliFerrervasermembrefundador.Elnoudomicilidels

marquesosdeCastelldosriuscomunicava,finsitot,pelpatiinteriordel’illa,ambuna

alaquerestavadelconventdeSantAgustí,paral·lelaalanauprincipaldel’esglésiai

cobertaambvoltes,iqueellsutilitzaven.

Ambelmatrimonid’Isabel,laprimogènita,elsGüells’emparentarenambelsSent-

menat,undels llinatgesmésanticsdeCatalunya,queesremuntaa l’èpocadela

conquestadelRegnedeValènciaperJaumeIelConqueridor.Lamil·lenàriatradició

delsSentmenatafavoríunamésgrancomplicitatdelsseusmembresamblacasareial,

moltpersobredelaqueteniennombrososnoblesdetítolsmésmoderns.Carlesde

SentmenatvaserpresidentdelReialCosdelaNoblesadeCatalunya,ilasevaesposa,

IsabelGüell,damadelareinaVictòriaEugèniadeBattenberg,esposad’AlfonsXIII,i

totsdosamfitrionshabitualsdelsmembresdelacasareialquanvisitavenCatalunya.

IsabelGüelliCarlesdeSentmenatvantenirtresfills.Lagermanagran,Lluïsa,escasà

el1927aBarcelonaambelseucosígermàEusebiGüelli Jover,tercermarquèsde

GelidaitercervescomtedeGüell.Lasegonafilla,MariadelaConcepció,quehere-

Isabel Güell i López, amb la seva mare. FFGdS


tàelmarquesatdeBenavent,escasàel1939ambÁlvaroPríes

Gross,germàdelsegoncomtedePríes.Perúltim,l’únicbaró,

Fèlix,heretàelstítolsdemarquèsdeCastelldosriusid’Orísila

baroniadeSantaPau.

Advocatiempresari,FèlixdeSentmenatiGüellvaserpresident

delacompanyiaAslandenladècadade1960.Foutotalavida

amicpersonali lleialservidor,comamembredelacasadels

comtesdeBarcelonaidelCosdelaNoblesadeCatalunya,de

JoandeBorbóiBattenberg,elfilldelreiAlfonsXIIIipretendent

alacoronaespanyolaelsprimersanysdeladictadurafranquista.

El1933FèlixescasàaBarcelonaambMariadelRemeiUrruela

iSanllehy,rebesnetadelbanquerManuelGirona iAgrafel, i

filladeJuanUrruelaMorales,marquèsdeSanRomándeAyala,

quevapassaralahistòriacomelprimerporterdelFutbolClub

Barcelona,id’ÀguedaSanllehyiGirona,germanadelmarquès

deCaldesdeMontbui.UnanebodadeMariadelRemeiUrrue-

la,IsabeldeAmpueroUrruela—descendentperlíniapaterna

d’unaimportantnissagad’empresarisbiscaïns—,escasà,alseu

torn,ambJoanGüellideSentmenat,filld’EusebiGüelliJover

iLluïsadeSentmenatiGüell.ElmarquesatdeCastelldosrius,

aixícomlabaroniadeSantaPau,sónostentatsactualmentper

ladissenyadoraÁgathaRuizdelaPradaySentmenat,netade

FèlixdeSentmenatiGüell,quevaobtenirelstítolsendetriment

delseutietSantiagodeSentmenatUrruela,envirtutdelaLlei

d’Igualtatd’homesidonesenl’ordredesuccessiódetítolsno-

biliarisdel2006.

IsabelGüelliLópez,marquesavíduadeCastelldosriusdesdel

traspàsel1935delseumarit,vamorir,desprésde«cuatroaños

desufrirunapenosaenfermedaddeorigencirculatorio»ala

sevadarreraresidència,al’avingudadePedralbes,el8demaig

de1956,ambvuitanta-tresanys.

Isabel Güell i López. FFGdS

Carles de Sentmenat i de Sentmenat, espòs d’Isabel Güell i López. FBdC

·39·

Maria Lluïsa Güell i López, la filla pintora

MariaLluïsa,lasegonafillad’EusebiGüelliIsabelLópez,nasquéalpalauet

OcejodeComillasel1873,quanlafamíliahifeiaunadelessevesestades.

Varomandresolteraiesvadedicaralamúsicacomapianista,organistai

compositora,i,sobretot,alapintura,queexposàalaSalaParés—enunamostraex-

clusivamentdedonespintores—ialesGaleriesLaietanes.Eramoltamigadelapintora

LluïsaVidaliPuig,quevapintarMariaLluïsaGüelldecossencerenunbellllenç.Passà

temporadesaParísivacol·laboraramblarevistaFeminal,quepromovial’educacióila

culturadelesdones.Dejove,soliarefugiar-seenunacasaruraldeComillas,laPeña,

llunydefamiliarsiparents.

MariaLluïsavaser,juntamentamblasevagermanapetita—Mercè,tambésoltera—,

laquemésvinculadavaestaralPalauGüell.Amesuraqueelsgermansigermanes

s’anavencasantideixavenlallarfamiliar,iuncopEusebiGüellse’nvaanaraviure

alParkGüell,MariaLluïsaiMercèenvanserlesúniquesinquilines.Elfeienservirde

residènciad’hivern,mentrequeelsestiusacostumavenapassar-losaLasCavaducas,la

fincadelsGüellaComillas,queheretàMariaLluïsa.

Aladècadade1920,uncopelgermàgranihereu,

JoanAntoni,vavendreelPalauGüellaMariaLluïsa

iMercè,laprimeravacomençaracelebrar-hi,tots

elsdilluns,unarecepcióamblessevesamistatsi,so-

vint,concertsdepiano.Undelspianistesconvidatsa

aquestesvetlladeseraelseucosísegon,EusebiLópez

iSert,catedràticdelConservatorideMúsicadelLi-

ceu,iamicíntimdeJesúsNavarroiManau,undels

assassins,el1949,delaprostitutaCarmenBroto,un

crimquecommocionàlaBarcelonadel’època.

Eljunydel1931,MariaLluïsaGüelliLópezvace-

diralMuseud’ArtdeCatalunyaunespinturesdela

sèriequesobreHèrculeshaviapintatAleixClapési

Puig,entrelesqualsHèrcules incendiant els Pirineus,un

esbósdelgranmuralqueantigamenthaviadecorat

lafaçanalateraldelPalauGüell,amésd’altresde

granformat,undelsquals,pintatal’oli,tornaalluir

al’avantsaladelaplantanobledelpalau.Dosanys

méstard,el8demaigde1933,MariaLluïsavamorir

aPau (França),ons’havia instal·latper fer-hiuna

estadallargaamblasevagermanaMercè.

Maria Lluïsa Güell i López. FBdC

Maria Lluïsa Güell i López, quan era infant. FBdC


Joan Antoni Güell i López, l’hereu i alcalde de Barcelona

Eltercerfilliprimerbarói,pertant,l’hereud’EusebiGüell,fouJoanAntoni,elqual

vaserbatejatambelnomdelsdosavis;vanéixeraComillasel24dejunyde1874,

alpalauetOcejod’AntonioLópez.EsvallicenciarenDretivaprosseguirelsestudisa

Cambridge.Tambécursàestudisd’enginyergeògraf.

Comaempresari,dirigíempresesfundadespelseupareielseuavi,comperexemple

laCompañíaTrasatlánticai lacimenteraAsland,ifoumembredelconselld’admi-

nistraciódelBancoHispanoColonial.Vaser,també,membredestacatdelFoment

delTreballNacional—l’organitzaciópatronalcatalana—idelaSocietatEconòmica

Barcelonesad’AmicsdelPaís,aixícomelprincipalpromotordelprojectedecreació

d’unaEscolaNavaldeComerç.

El1908,ambelseuoncleClaudioLópeziBru,segonmarquèsdeComillas,vaserun

delsfundadorsdelaCompañíaEspañoladeMinasdelRif,queexplotavajaciments

mineralsalMarroc,lesinstal·lacionsferroviàriesdelaqualforenatacadesperlaguer-

rillarifenyaeljulioldel1909.L’incidentderivàenlaGuerradeMelillail’enviament

denombrosestropesespanyolesalazona.Eldescontentpopularperleslleves,que

afectavengairebéexclusivamentlesclassestreballadores—lesbenestantsse’npodien

lliurargràciesalsistemad’assegurancescontraquintes—,estrobaenl’origendels

aixecamentsdelaSetmanaTràgicaaCatalunyal’estiud’aquell1909.Calrecordarque

EusebiGüelleraundelsprincipalsdirectiusdelBancoVitaliciodeEspaña,unade

lesactivitatsdelqualsecentravaenlesassegurancescontraquintes.Elseufill,Joan

Joan Antoni Güell i López, a l’estudi Napoleón. ANC

Virginia Churruca y de Dotres.MECD

·41·

Antoni,vaserundelspocsmembresdefa-

míliespotentadesquelluitàdirectament,

comavoluntari,enelllargconflictemar-

roquí.Aixímateix,participàtambédirec-

tamentenlesnegociacionsperal’entrada

delsespanyolsaTetuan.

JoanAntoniGüelliLópezescasàenpri-

meres núpcies el 24 de juny de 1904 a

SantSebastiàambVirginiaChurrucayde

Dotres,d’unainfluentfamília industrial

bascaigermanadeCosmedeChurruca,

undelsfutursfundadors,encol·laboració

ambelsGüell,delBarcelonaClubGolfa

Pedralbes,iqueel1910founomenatpri-

mercomtedeChurruca.Tambéeragermà

seul’arquitecteRicarddeChurruca,que

nasquéaManilaperquèelpareeradirec-

tiude laCompanyiaGeneral deTabacs

deFilipines;titulataBarcelonael1926i

cofundadordelGATCPAC,treballàenla

CompanyiaTransatlànticaifouassessor

delaJuntadeParadoresyHosteríasdel

Reino.

El casament arribà després d’un intent

noreeixitde la famíliadecasar-loamb

lainfantaMariaTeresadeBorbó,unade

lesgermanesdelreiAlfonsXIII.Uncop

casats, JoanAntoniGüell iVirginiaChurrucaesvan instal·lara laTorreLuisade

Pedralbes,onvantenirtresfills:JoanClaudi,MariaIsabel—quevamoriralstretze

anys—iMariadelCarme.Alcapd’unsanys,elmatrimoniesvaseparariJoanAntoni

vaanaraviurealPalauMoja.Tambépassà,aladècadade1920,llarguestemporades

aCanDurandelesEscales,unadelesfinquesdePedralbesqueheretàdelseupare.

Moltbenrelacionatamblafamíliareialespanyola,JoanAntoniGüelliLópez,nome-

natel18degenerde1906«mayordomodesemana»delaCasaReial,vaesdevenirel

1916,amblarehabilitaciódeltítolpelseuamicAlfonsXIII,sisècomtedeSanPedrode

Ruiseñada;aaquestadignitatsesumaren,perherència,elcomtatdeGüellenmorirel

seupareel1918ielmarquesatdeComillasenmorirel1925elseuoncleClaudioLópez

iBrusensedescendència,comtambéeltítoldeGrandedeEspaña,el1927,tresanys

Retrat de Joan Antoni Güell i López, realitzat per Josep Maria Vidal-Quadras i Villavecchia, Pepín (c. 1930). FBdC


desprésdelamortdelasevamareIsabel.Alstítolsnobiliaris,hisumavalagegantina

herènciapatrimonialiempresarialdelgrupLópez,queelconvertíenundelscincmés

gransterratinentsd’Espanya,aixícompartdel’indivísdel’herènciadel

seupare,repartitambelsgermansialgunscunyats.JoanAntonivaser,

amés,l’impulsordeladonacióalafamíliareialdelPalaudePedralbes

delsGüell,uncopmortelpatriarcaEusebi,pertaldeconvertir-loenla

residènciareialaBarcelonaicomamanerad’intentaraproparlamo-

narquiaborbònicailasocietatcatalana,cadacopmésdistanciades.

D’altrabanda, lesnotables inquietudsculturalsdeJoanAntoni

GüelliLópezesvanmaterialitzarenlasevaactivitatcomahisto-

riadordel’articol·leccionista,aixícomaescriptordenombroses

monografiesartístiquesidememòries.Foumembredel’Ateneu

Barcelonès, laReialSocietatGeogràfica, laSocietatCívicaLa

CiudadJardín,elCercleArtísticdeBarcelonaidel’Acadèmia

ProvincialdeBellesArtsdeBarcelona—entitatquepresidíentre

1928i1936iquecanviàsotaelseumandatladenominacióperl’actualdeReial

AcadèmiadeBellesArtsdeSantJordi—.Aixímateix,vaparticiparenl’organitzacióde

l’ExposicióInternacionaldeBarcelonadel1929.I,comelseupare,tambéfouamant

delamúsicaidel’equitació.

Dedicatigualmentalapolítica,lasevaacciópartídepostulatsdelcatalanismecon-

servadorimonàrquicdelaLligaRegionalista.FounomenatalcaldedeBarcelonael

26defebrerde1930,justdesprésdelacaigudadeladictaduradeMiguelPrimode

Rivera,dequieraíntimamicdesquehaviaestatcapitàgeneraldeCatalunya,totique

desprésse’nvasentirdecebutperlasevatascacomagovernant.QuanAlfonsXIIIva

nomenarelgeneralDámasoBerenguernoupresidentdelgovern,aquestvaoferira

JoanAntonilapresidènciadelaDiputaciódeBarcelonaol’alcaldiadelaciutati,Joan

Antoni,enser-licomunicatque,encasdeserpresidentdelaDiputaciónopodria

restablirlaMancomunitat,vaoptarperacceptarl’alcaldia.

Així,foueldarreralcaldedelaRestauracióborbònica,ielseucurtmandatestigué

atoambelnouesperitmésconciliadordel’anomenadadictablandadeBerenguer,

ambmesuresd’impulsdelaculturailallenguacatalana.Elreconeixementalatasca

culturalicatalanitzadoraqueduguéatermeestraduíenlasevaproclamaciócom

apresidentefectiudelaJuntadeMuseusdeBarcelona,nonomésnominalpelseu

dretcomaalcalde,ainiciativad’ungrupdemembresdestacatsdelaJunta:l’escultor

JosepLlimonaiBruguera,eljoierLluísMasrieraiRosés,l’arquitecteAlexandreSoleri

MarchielpintorPereCasasiAbarca.Aquestfettinguéllocel17d’octubrede1930,en

l’actedeconstituciódel’entitatqueesvacelebraralpavellódelaJuntadeMuseusdel

ParcdelaCiutadelladeBarcelona.

Exemplar d’un dels Apuntes de Recuerdos redactats per Joan Antoni Güell i López. 1926. OF

·43·

Aixònoobstant, lacarrerapolíticade JoanAntoniGüell s’eclipsàambelscanvis

transcendentalsquevantenirllocenelperíoderepublicà.Elseumandatd’alcalde

acabàambleseleccionsmunicipalsdel12d’abrilde1931,quedesembocarenenla

proclamaciódelaSegonaRepúblicaEspanyola.JoanAntoniconcorreguéaaquestes

eleccionsperlesllistesdelaLligaRegionalista,totiquenocomaalcaldable,iensortí

escollitregidor,demaneraqueesdedicàatasquesdebeneficènciamunicipalfinsals

nouscomicisdelmesdegenerdel1934.El1932espresentàaleseleccionsalParla-

mentdeCatalunyacomamembredelescandidaturesdeConcòrdiaCatalanapatro-

cinadesperlaLligaperònofouescollit,arrandeladavalladad’esconsdelaformació

degudaaltriomfd’EsquerraRepublicana

deCatalunya.

Enesclatar laGuerraCivil,adiferència

debonapartdelsmembresdelaburgesia

catalana,JoanAntoniGüelliLópeznoes

passàalterritoridelbàndolrevoltat,com

encanvihovaferelseufillJoanClaudi

GüelliChurruca,imarxàaFrança,primer

aParís imésendavanta laCostaBlava.

DesprésdelavictòriadelgeneralFrancis-

coFrancoel1939, JoanAntoniGüell,malgrathaversignat l’octubredel1936un

manifestdenotablescatalansensuportalscolpistes,esdistanciàdelfranquismeies

negàatornaraEspanyadeclarant-seautoexiliatdavantd’unrègim,que,enlesseves

pròpiesparaules,«noreconeixlesllibertatsdeCatalunya»;aixòéselqueexplicàenel

seuinteressantJournal d’un expatrié catalan,publicatel1946.

Lasevaoposicióaladictaduraaugmentàenparal·lelalcreixementdelfeixismea

Europail’esclatdelaSegonaGuerraMundial.Defensàaleshoreselrestablimentde

lamonarquiaborbònicaaEspanyaambunmodeldemocràtic,constitucionalicon-

federal.JoanAntoniGüellestrobavaentreelgrupdemonàrquicsqueel1939van

proposarelretorndelseuamicAlfonsXIIIaltronperò,uncopaquest,perlespressions

deFranco,abdicàfinalmentel1941enfavordelseufillJoandeBorbóiBattenberg,

apostàaleshoresperlasevaentronitzaciócomaJoanIII.JoandeBorbóerabonamicdel

seufill,JoanClaudiGüelliChurruca,idelseunebot,FèlixdeSentmenatiGüell,amb

quielnoupretendentesreuníel1942aLausana.Amesuraqueelcursdelacontesa

mundialcomençavaaaugurareltriomfdelespotènciesaliadesi,alhora,lapresumible

sortidadeFrancodelpoder,augmentarenlesesperancesdeJoanAntoniGüellenel

restablimentborbònic,iseguíambinterèslesgestionspolítiquesidiplomàtiquesque

culminarenelmesdemarçdel1945enelManifestdeLausana,pelqualJoandeBorbó

trencavademaneradefinitivaambelfranquismeireclamavaeltronoficialment.

Joan Antoni, fou un dels pocs membres de famílies potentades que anà a lluitar al Marroc com a voluntari (1908). CRL


Malgrattot,elmantenimentdelrègimfeixistadeFrancodesprésdelaSegonaGuerra

Mundial,encontradelprevistambelsuportdelespotènciesaliadesvencedores,ien

elcontextdelaGuerraFreda,vaacabarambaquellsomnirestauracionista.Totino

haveractuatdirectamentenlesconspiracionsmonàrquiquesperforagitareldictador,

JoanAntoni,marquèsicomte,quedàmarginatpersempredelscerclesdelpoderen

quès’haviamogut.Finalment,desprésdelamortel1950delasevaprimeraesposa,

Virginia,dequi,comhemcomentat,jafeiadècadesqueestavaseparat,JoanGüell

tornàfinalmentaEspanyael1952.Lesautoritatsfranquisteslivansuggerirque,per

nofergairenosa,s’instal·lésenunailla,iellvatriarMallorca.L’1d’octubrede1952

JoanAntonicelebràsegonesnúpcies,als78anys,ambJosefinaFerrer-VidaliParellada,

netadeJosefinaGüelliBacigalupi,lagermanastrad’Eusebi,elparedeJoanAntoni.

L’abrildel1956vainstituiral’illalaFundacióGüell,dedicadaalaprotecciódelesarts,

ambunaprimeraseuaFelanitxlaqual,el1960,vaserinstal·ladaalslocalsdelaReial

AcadèmiadeBellesArtsdeBarcelona.

JoanAntoniGüelliLópezvamoriraSantanyí,Mallorca,el17demarçde1958.Cinc

setmanesdesprésmoriad’unatacdecorelseuprimogènitiúnicfillmascle,Joan

L’alcalde, comte de Güell (tercer per la dreta), visita les obres de la plaça del Rei. L’acompanyen: Puig Domènech, Adolf Florensa, Agustí Duran i Sanpere, Joaquim Vilaseca, Antoni de Falguera i Francesc Carreras Candi (30 de març de 1930). AFB

·45·

ClaudiGüelliChurruca,al’estaciódetrendeTours,quantornavadevisitarlareina

VictòriaEugèniaaLausana(Suïssa).Casatelsetembredel1928aBilbaoambMaría

AngustiasMartosyZabálburu,filladelscomtesd’Heredia-Spínola,JoanClaudiGüell

iChurrucafou,adiferènciadelseupare,unfranquistaabrandat,queenesclatarla

GuerraCivilesvapassaralbàndolrevoltat,hilluitàcomaoficialiesvaintegraral

GovernProvisionaldeBurgos.Enrecompensa,acabatelconflictebèl·lic,vasernome-

natvicepresidentdelaDiputaciódeBarcelona.

Davantl’autoexilidelseupare,quelivallegarenvidaeltítoldecomtedeRuiseñada,

vagestionartotelgrupempresarialheretatdelafamíliaLópez,ivaserconselleri

directordelBancoHispanoColonial,directordeTabacosdeFilipinas,directoripresi-

dentdelaCompanyiaTransatlànticaivicepresidentdelBancoVitaliciodeEspaña,a

mésdedirectoropresidentdemitjadotzenadecompanyiesmés.El1946adquiríla

BancaNonelldeBarcelonail’anysegüentlatransformàenelBancoAtlántico,potent

entitatfinancerabatejadaenhonordelaCompañíaTrasatlánticafundadapelseu

besavi.Malgrat lasevaindubtableadhesióalrègim,JoanClaudiGüell iChurruca

tambéesvamantenirsempremoltproperalamonarquia,ivaseramicpersonalde

l’anticpretendentJoandeBorbó.QuanaquestvaveureclarqueFrancoseriacap

d’estatvitaliciinopodriaoptarmaialtron,vareconduirtotselsesforçosaassegurar

queelseufillJoanCarlesfoselsuccessor.UnadelestrobadesentreFrancoiJoande

Joan Antoni Güell i López, alcalde de Barcelona, treballant al seu despatx de la Casa de la Ciutat (1930-1931). AFB


BorbópertractareltemafouorganitzadaperJoanClaudiGüelliChurruca,eldesem-

bredel1954,alasevafincadeLasCabezas,aCàceres,adquiridapelseubesaviAntonio

Lópezel1870.Unasegonatrobada,alamateixafinca,vaserorganitzadapelsseusdos

fills,elmarçdel1960,uncopmortelpare,quenoarribàagaudirdelstítolsdemarquès

deComillasicomtedeGüellpelseutraspàssobtat.

Elsdostítolsnobiliarisvanpassardirectamentalsdosfillsmascles,instal·latsaMadrid

iqueencaraelsostentenavuidia.L’actualmarquèsdeComillasésJuanAlfonsoGüell

Martos,casatel1954aSantaCruzdelRetamarambMaríadelosReyesMerrydelVal

yMelgarejo,filladelcomtedelValledeSanJuaninebodadelmarquèsdeMerrydel

Val.Haestatdirector,entred’altres,d’Asland,TabacosdeFilipinas,SociedadHullera,

BancoAtlántico,BancoCentraliHotelesUnidos.ItambépresidentdelaTrasatlántica,

laNavieraAsónilaCompañíaIndustrialMinas-Astur.JuanGüellMartos,actualcomte

deGüell,esvacasarambBeatrizVelardeDíez.Lasevagermana,PilarGüellMartos,es

casàel1957ambJoséLuisdeCarranzaydeVilallonga,filldeMariaAntòniadeVila-

llongaideCárcer,comtessadeMontagutAlto,idelmarquèsdelaVilladePesadillay

deSotoHermoso,RamóndeCarranzaGómezdePablo,alcaldefalangistadelacapital

andalusadurantlaGuerraCivilquecol·laboràenladurarepressiómilitarposterior

alcopd’estatalaregió,iquedesprésdelaguerrafoupresidentdelaDiputacióde

SevillaidelSevillaFutbolClub.

·47·

Maria Cristina Güell i López, esposa del ministre Bertran i Musitu

Elquartfilld’EusebiGüelliIsabelLópezfou,denou,unanoia:MariaCristina,nascuda

aBarcelonael8dedesembrede1876.El17dedesembrede1900escasàambl’advocat

Josep«Pepe»BertraniMusitu,filldeldiputatisenadorFelipBertranid’Amat,president

del’AcadèmiadeBonesLletresidelaSocietatEconòmicaBarcelonesad’Amicsdels

País,iundelsfundadorsdelaCaixadePensions,aquiJoanGüelliFerrerhaviacom-

pratlesduescasesdelaRamblael1862.LamareeraElisaMusituGarcía-Navarro,

barceloninad’origenbascambvinclesamblanoblesaaustríaca.L’enllaçmatrimonial

deMariaCristinaGüelliJosepBertrantinguéllocalPalauEpiscopaldeBarcelona,

iacabadalacerimòniaelsinvitatsesvandirigiralPalauGüell,onesvacelebrarun

dinarpresiditpelbisbe.

ElmaritdeMariaCristina, JosepBertraniMusitu,queheretàlespropietatsdela

famíliaalbarridelPutxet,fouunafigurapreeminentdelssectorsmésconservadors

delapolíticacatalanadurantelregnatd’AlfonsXIII,dequifoul’advocatdeconfian-

ça.Procedentdelcarlisme,vaserundelsfundadorsdelaLligaRegionalistael1901,

ambFrancescCambóiBatlle,diputataCortsdel1905al1923,iministredeGràciai

Justíciael1922.CapdelsometentdeBarcelonael1919,vaserundelsimpulsorsdel

pistolerismecontraelsdirigentsobrers.DurantlaGuerraCivilespanyolaespassàal

bàndoldelssollevatsi,desdeBiarritz,organitzàlaxarxad’espionatgefranquistaa

Catalunya,ambelsperiodistesiescriptorsJosepPlaiCarlesSentíscomdosdelsseus

col·laboradorsprincipals.

Maria Cristina Güell i López. FBdC

Josep Bertran i Musitu i Maria Cristina Güell i López. FGEC i FFGdS


UnadelesgermanesdeJosepBertraniMusitu,Teresa,escasàambManuelVidal-Qua-

drasiVillavecchia,queambelsanysesdevinguéonclepolíticdePilarFerrer-Vidali

Parellada,lafilladeJoanJosepFerrer-VidaliGüellinetadeJosefinaGüelliBacigalupi.

Unaaltragermana,AntòniaBertraniMusitu,escasàel1916ambl’enginyer,empresari

ipolíticDomènecSertiBadia,filldeDomènecSertiRius,industrialtèxtilitapisser,

ambquiEusebiGüelliBacigalupiteniaunaestretarelació.Dedicattambéalapolíti-

ca,DomènecSertiRiusvacoincidircom

adiputatprovincialambGüellalaDipu-

taciódeBarcelona.Tambévancoincidir

alFomentdelTreballNacional,entitatde

laqualDomènecfoupresidentdel1891

al1893.Defet, ladecoracióoriginaldel

Palau Güell incorporà catifes i tapissos

delesfàbriquesqueDomènecSerttenia

ambelseugermàJosep.Dosfillsmésde

DomènecSertiRius,germansdelcèlebre

pintoridecoradorJosepMariaSertiBadia,

escasaren,alseutorn,ambduesnebodes

d’AntonioLópez,elsogred’EusebiGüell.

Francesc Sert i Badia, primer comte de

Sert,escasàel1893ambGenaraLópez

DíazdeQuijano.Forenparesdelcèlebre

arquitecteracionalista JosepLluísSert i

López, laprimeraobradelqualaBarce-

lona,del1929ialcarrerdeRosselló,36,

s’aixecàenterrenyspropietatdelasevamare.MariadelaMercèSertiBadiaescasà

ambEusebioLópezDíazdeQuijano,primermarquèsdeLamadrid.Undelsseusfills

foueljaesmentatpianistaEusebiLópeziSert.

Perúltim,encaraunaaltragermanadeJosepBertraniMusitu,Elisa,escasàamb

FernandoPríesGross,segoncomtedePríesifuturcunyatdeMariadelaConcepció

deSentmenatiGüell,fillad’IsabelGüelliLópez.

DelmatrimonideMariaCristinaGüelliLópezambJosepBertraniMusituvannéixer

tresfills.Elgran,FelipBertraniGüell,fouconsellerdeSanitatdelaGeneralitatde

Catalunyadurantunbreuperíodeel1936i,reconvertitenapòstoldelfalangisme,

destacàdesprésdelaGuerraCivilcomaempresariipromotorurbanístic;defet,fou

undelsimpulsorsdelbarribarcelonídelCongrés,enocasiódelCongrésEucarístic

Internacionaldel1952.EscasàaBarcelonael1925ambJoaquimadeCaraltiMas,neta

del’empresariipolíticDelmirdeCaraltiMatheuinebodadeltambéindustrialipo-

Els nens Felip, Isabel i Josep Bertran i Güell. FFGdS

·49·

líticJosepdeCaraltiSala,ministredefinancesel1918iprimercomtedeCaralt.Els

seusdescendentsdirectesactualssónelsBertrandeCaralt,besnetsd’EusebiGüelli

Bacigalupi.Elsegonfill,JosepBertraniGüell,vanéixeraBarcelonael1904.Advocat

ipolíticmonàrquicdel’agrupacióPeñaBlancaielpartitDretadeCatalunya,vamorir

alfrontdeMadriddurantlaGuerraCivil,el1937,alabatalladeBrunete.Lafilla,

IsabelBertraniGüell,esvacasaraMadridel1946ambelperiodistaiescriptorJuan

IgnacioLucadeTenayGarcíadeTorres,directordeldiariABCdesdel1929finsala

sevamortisegonmarquèsdeLucadeTena.

MariaCristinaGüelliLópezvaserunadelesfillesd’EusebiGüellmésassíduesals

esdevenimentssocialsielsactesbenèfics,alslocalsdemodacomlaMaisonDoréeo

l’HotelColónialssalonsprivatsd’altresfamíliesbarceloninesil·lustres,comerenels

OlanooelsGil-Alba.VamoriraBarcelonael13demaigde1957,dosmesosdesprés

deltraspàsdelseumarit.

D’esquerra a dreta (a sota): els joves Carles de Sentmenat i de Sentmenat, Maria Lluïsa, Santiago, Mercè i Joan Antoni Güell i López i Josep Bertran i Musitu (dret, a la dreta). Darrere: Claudi, la marquesa de Comillas i Josefina Güell i López. FFGdS


Eusebi Güell i López, el dandi amant de les arts

EusebiGüelliLópezvaserelcinquèfillielsegonmascle.Nasquéel30oel31

dedesembrede1877alaCasaGüelldelaRambla,sibé,comellmateixexplica

enlesmemòriesquevaescriure,visquéelsprimersanysdelasevavidaendues

casescontigüesiunidesperjardinsqueescomunicaven,iqueerenelPalauMojaiel

PalauFonollar.EstudiàenginyeriaindustrialalaVictoriaUniversitydeManchesteri

publicàtractatssobregeometria,peròfousobretotundandihedonista,unintel·lectual

d’esperitsensible,amantdel’artidelteatre,quecol·leccionavadibuixosiescrivia

obrescoml’assaigConsideraciones sobre el concepto de la moda en el arte,olapeçateatral

CassiusiHelena,estrenadael1903alTeatreÍntimdeldramaturgAdriàGual.Vaser

socidel’AteneuBarcelonès,vocaldelajuntadelaSocietatd’AtracciódeForasters,

membredelConferentiaClubipresidentdelReialCercleArtístic.El1921vaheretar

elvescomtatdeGüell,títolcreatperAlfonsXIIIel1911afavordelseugermà,Claudi,

quemoríprematuramentel1918.El1922,vaserundelscincprimerseuropeusque

vanentraralatombadelfaraóegipciTutankamonquanvaserdescoberta,unadeles

moltesanècdotesexplicadesenPerspectivas de la vida,lessevesmemòries,publicades

endosvolumsel1930iel1947.

El24dejunyde1901EusebiGüelliLópezvacontraurematrimoniaSantSebastiàamb

ConsolJoveriVidal,filladel’empresarinavilieriprimermarquèsdeGelidaJoaquim

JoveriCosta,dequiheretàeltítolnobiliari,ideConsolVidalideMoragas,lasegona

marquesapontifíciadeMoragas,dequiheretàlaTorreCastanyerdeSantGervasi,

unagranfincaenunapartdelsjardinsdelaqualesconstruí,entre1892i1897,el

col·legideJesúsMaria,obrad’EnricSagnier.Elmatrimonid’EusebiGüell iConsol

Jovervafracassaraviatipràcticamentmainovanviureplegats.Elsdosfillsquevan

Consol Jover i Vidal i els seus fills Rosita i Eusebi Güell i Jover. FFGdS

Joaquim Jover i Costa i Consol Vidal i de Moragas. FFGdS

Retrat d’Eusebi Güell i López. FFGdS

·51·

tenir,MariaRosaiEusebi,vananaraviurealPalauGüellamblessevestietes,Maria

LluïsaiMercèGüelliLópez.

MariaRosa,«Rosita»,GüelliJovermorísensedescendència,ielseugermàEusebi,que

heretàelstítolsdemarquèsdeGelidaidevescomtedeGüell,vaserunempresarimolt

vinculatalmóndelacultura,membredelaJuntaConstructoradelTempleExpiatori

delaSagradaFamília,acadèmicnumeraridelaReialAcadèmiadeBellesArtsdeSant

Jordiipresidentdel’associaciód’AmicsdeGaudíi,comelseupare,delReialCercle

Artístic.Comadirectiuempresarialfou,entred’altres,presidentdelaColòniaGüell,

vicepresidentd’AslandidirectordelaCaixad’EstalvisiMontdePietatdeBarcelona.

El1927,EusebiGüelliJoverescasàaBarcelonaamblasevacosinacarnal,Lluïsade

SentmenatiGüell.Ladescendència,elsGüelldeSentmenat,sónelsactualstitulars

delvescomtatdeGüell.L’últimvescomte,EusebiGüelldeSentmenat,quemoríel24

degenerde2018aBarcelona,passàelsprimersanysdelasevainfantesaambelsseus

pares,elsgermansilestietesàviessolteresalPalauGüell.Desprésvaviurealamasia

CanCanalsdelaBonanova.Elseugermà,JoanGüelldeSentmenat,mortaBarcelona

totjustunmesdesprés(el23defebrerde2018),representàlabrancaherevadels

bénsdeJoaquimCastañeridelamarquesadeMoragas(elpalauCastañer-Moragasdel

carrerSantPeremésAlt,27,deBarcelona,iCanCastañer,alaBonanova),atravésde

lasevatietaRositaGüelliJover.

El1916,aproximadament,EusebiGüelliLópezvaaconseguirdelVaticàlanul·litatdel

seumatrimoniambConsolJoveriesvatraslladaraParísdurantuntempsllarg.Ala

dècadade1920,vaviureunsquantsanysenunasuitedel’hotelRitzdeBarcelona,del

qualarribàaserdirector.Vamoriralacapitalcatalanael3dejuliolde1955.

Torre Castanyer, a la Bonanova. ICGC Palau Castanyer o de la marquesa de Moragas. Vestíbul. Construït entre els anys 1805 i 1818 al carrer de Sant Pere més Alt, 27, per Josep Castañer, pare de Joaquim Castañer, espòs de Consuelo de Moragas de Quintana. FFGdS

Palau Castanyer. Façana posterior. Utilitzat com a Ateneu Politècnic el 1932. FFGdS


Claudi Güell i López, el malaguanyat primer vescomte de Güell

ClaudiGüelliLópez,elsisèfill,vanéixeraComillasel14desetembrede1879.

FougerentdelafàbricadelaColòniaGüell,vocaldelaSocietatCatalanaGe-

neraldeCrèdit,secretaridelajuntadirectivadelFomentdelTreballNacional,

membredelajuntadegoverndelaUniódeFabricantsd’EspanyaperalFomentde

l’ExportacióicomptadorisociprotectordelaSocietatdeGeografiaComercial.Soci

del’AteneuBarcelonès,foutambéunaficionatal’automobilisme,comelseugermà

Eusebi,ivaformarpartdelcomitèexecutiudelaCopaCatalunya,laprimeracursa

d’Espanyadecotxesencircuit,celebradaperprimeravegadael1908.

El29demaigde1911lifouconcedit,perreialdecret,eltítoldevescomtedeGüell,

almateixtempsqueesconcedialabaroniadeGüellalseugermàSantiago,tresanys

desprésqueelseuparehaguésobtinguteltítoldecomtedeGüell.Elsdosgermans

vanrebreelstítolscomamostrad’agraïmentpelsacrificiquehavienfetel5d’abrilde

1905,endonarpell,ambunatrentenadevoluntaris,peralsempeltsquenecessitava

unobrerde14anyspercurar-sedelesgreusferidesproduïdesencaure,unsmesos

abans,enunacalderaambtintbullintdelafàbricadelaColòniaGüell.Semblaque

Claudinoesrecuperàmaideladolorosaoperaciósenseanestèsia, iquearrossegà

seqüelesdesaluttotalavida.Lasevagermanagran,Isabel,sempreelrecordàcom

un«jovemalaltís».

ElfetésqueClaudiGüelliLópezvamo-

rir,solterisensedescendència,el21de

junyde1918aBarcelona,acausad’una

dolènciacardíacaadquiridaenemmalaltir

l’estiuanterior,segonsalgunesfonts,ode

tuberculosisegonsd’altres.Laprematura

mortdeClaudi,als39anys,vaafectarno-

tablementlasalutdelseupare,quepatí

unatacdecoralfuneralimoríduesset-

manesdesprés.CalrecordarqueEusebi

Güell iel seufillClaudi semprehavien

conviscut junts, primer al Palau Güell

idesprésalParkGüell, ique,defet,en

uncodiciltestamentaridel1917,quemai

noesvaaplicarperlaprematuramortde

Claudi,EusebiGüelllihaviadeixatelPalauGüellennuapropietat.Eltítoldevescom-

tedeGüellqueClaudiostentavapassàunsanysdesprésd’havermort,comjahem

comentat,alseugermàEusebiGüelliLópez.

Claudi Güell i López. FBdC

Claudi, Mercè, Josefina, Francesca i Isabel Güell i López. FFGdS

·53·

Santiago Güell i López, l’olímpic primer baró de Güell

SantiagoGüell iLópezvinguéalmónaSantSebastiàel29de juli-

olde1883.Seguintlatradiciódelafamília,fouempresari—durant

untempsdirigílaColòniaGüell,aixícommitjadotzenadesocietats

més—ipolític,ifoudiputataCortspeldistricted’ArenysdeMardel1921

al1923enelsrenglesdelaFederacióMonàrquicaAutonomista.Notable

jugadordepolo,golfitennis,ésdecantàtambéperlagestióesportiva.Fou

membredelesjuntesdelPoloClubielReialClubdeBarcelona,ipresident

delCercleEqüestredeBarcelona,mandatsotaelqualvapromoureel trasllatde

l’entitatalpalauetPérez-SamanillodelaDiagonal.VaserelprimercatalàalComitè

OlímpicInternacional,el1921,ipresidíelComitèOlímpicEspanyolentre1924i1926.

El8degenerde1910escasàaBarcelonaambMariaM.RicartiRoger,filladel’enginyer

ipolíticliberalitercermarquèsdeSantaIsabel,FelipRicartdeCórdoba,netadeFrederic

RicartiGibert,industrialtèxtilpropietaridelafàbricaCanRicartdelPoblenou,ibesne-

tadeJaumeRicartiGuitart,fundadordelafàbricaCanRicartdelRavalisociaLaBar-

celonesadeJoanGüelliFerrer,ambquitambécompartícàrrec

directiuenelBancdeBarcelona.LamaredeMariaM.Ricartfou

AdelaRogeriRoger,filladelbanquer,industrialtèxtiliferroviari

ipolíticAntoniRogeriVidal,quecompartívicepresidènciadel

BancoVitaliciodeEspañaambEusebiGüelliBacigalupi.

SantiagoGüelliMariaM.Ricartvantenirdosfills:AntonioGüell

iRicart,quevamorirquanencaraerapetit,iAdela,«Adelita»,

nascudaalaTorreGüelldePedralbesel1910imortaaLasAre-

nas,Getxo,el2010,unsdiesabansdeferels100anys.Amb

lafamíliadesplaçadaalPaísBascdurantlaGuerraCivil,AdelitaGüelliRicartesva

casarel1937aSantSebastiàambPedroIbarraMac-Mahón,netd’unconegutnavilier

ibanquerdeBilbaoitercermarquèsdeMac-Mahón.Adelita,queheretàlabaronia

deGüell,tambévaestarmoltvinculadaalmovimentolímpic,perònovapodermai

entraraformarpartdelcomitè,quealeshoresestavavetatalesdones.

Segonsunsautors,SantiagoGüelliLópez,elprimerbaródeGüell,vamoriralaseva

torredePedralbes,SantaCaterina,isegonsunsaltresalseurefugidelGarraf,el2

d’agostde1954,sensepodergaudirdelsII JocsdelMediterranide1955,elcomitè

preparatoridelsqualspresidia.LabaroniadeGüelll’ostentaactualmentlasevaneta

VictoriaIbarraGüell,víduad’IñigoOriolIbarra,primerpresidentd’Iberdrola,fillde

l’alcaldefranquistadeBilbaoimarquèsdeCasaOriol,JoséMaríadeOriolyUrquijo,

inetdel’empresariiimpulsordelTalgoJoséLuisOriolyUrigüen.Undelsgermans

del’actualbaronessa,PedroIbarraGüell,militantantifranquistaiadvocatlaboralista

quevadefensarelsetarresjutjatsenelprocésdeBurgosel1970,esvacasarel1965

ambCarmenOriolLópez-Montenegro.

Santiago Güell i López. FBdC

Maria Ricart i Roger i Adela Güell i Ricart a la platja de La Rabia, Comillas. FFGdS

Maria Ricart i Roger, reina dels Jocs Florals de Barcelona del 1908. BC


Francesca Güell i López, «mossèn Güell»

FrancescaGüelliLópez,lavuitenaenlalíniasuccessòria,nasquéaVersallesel8

d’octubrede1885.LafamíliaGüell-Lópezs’haviatraslladataaquellapoblacióa

causadel’epidèmiadecòleraques’haviadeclarataBarcelona.Portarenambells

lanebodaMercèAnzizuiVila,pocsanysabansquelanoiaingresséscomanovícia,

el1889,alconventdePedralbes,enelqualprenguél’hàbitdemonjal’anysegüent

comasorEulàriaAnzizu.

FrancescaescasàaBarcelona,elnovembredel1906,ambFrancescdeMoxóide

Sentmenat,filldelsmarquesosdeSantMori,queseriadiputataCortsel1919perla

UniónMonárquicaNacional,peròsobretotunhomededicatalapràcticailagestió

esportiva,quearribàalapresidènciadelaFederaciódeSocietatsEsportivesdeBar-

celona,elLawn-TennisBarcelona,l’Associaciód’EsgrimadeBarcelona,elFutbolClub

Barcelona, laFederacióCatalanadeFutbol,elYatchClubBarcelonai l’Aeroclubde

Barcelona.Tambéfougerentiredactorde

larevistaesportivaStadium.Moxónova

arribaragaudirmaideltítoldemarquès

deSantMoriperquèvamorirabansque

elsseuspares.

Francesca iFrancescvantenir tresfills.

L’únicfillmascle,AntonideMoxóiGüell,

nascutaBarcelona,esvacasarambMaría

JosefaAlonso-MartínezHuelín,filladeMa-

nuelAlonso-MartínezBea,tercermarquès

d’AlonsoMartíneziquartdeBellamar, i

d’AdelaidaHuelínSalas.AntoniMoxóhe-

retàelmarquesatdeSantMori,aixícom

elPalauMoxódelaplaçadeSantJustdeBarcelona,laresidènciafamiliar,onseguí

vivintlasevamareenenviudar,ielcastellempordanèsdeSantMori,alqualestras-

lladànombrósmobiliarioriginaldelPalauGüelluncoplafamíliaelvaabandonar

ipartdelqualesvarecuperarel1992.Antoni,pilotpionerdemotocicletes,fouun

delspromotorsdelaurbanitzaciódelamarinad’Empuriabrava,aladècadade1960.

Lagrandelesfilles,InésdeMoxóiGüell,esvacasaraBarcelonael1930ambAlbertode

OlanoBarandiarán,industrialimilitantmonàrquic,mortcombatentcomavoluntari

ambelssollevatsdurantlaGuerraCivil.Albertoeraelfillpetitdel’empresariminer

ipolíticJoséEnriquedeOlanoyLoyzaga,primercomtedeFígolsipresidentdelaDi-

putaciódeBarcelonadurantladictaduradePrimodeRivera,ideNataliaBarandiarán

yBárcena.Lafillagrand’InésdeMoxóiGüell,InésdeOlanoideMoxó,escasàamb

l’aristòcrataipolíticAntonideSenillosa.

Retrat de Francesca Güell i López, i del que va ser el seu marit Francesc de Moxó i de Sentmenat, Paco. FBdC i Arxiu FCB

·55·

LluïsadeMoxóiGüell,lagermanapetita,vacontreurematrimoniambl’alferesmadri-

lenyCarlosGil-DelgadoArmada,marquèsdeBerna,vidudelamarquesadeSanCarlos

icosídelmarquèsdeSantaCruzdeRivadulla,AlfonsoArmadaComyn,undelsmilitars

implicatsenl’intentdecopd’estatdel23defebrerde1981enl’Espanyademocràtica.

ElfilldeLluïsadeMoxóiGüell,JosepGil-DelgadoideMoxó,escasàambunadeles

sevescosines,MaríaVictoriaArmadaDíezdeRivera,filladelgeneralcolpista.

Víduadebenjove,FrancescaGüelliLópezfouunadonareflexiva,pintoraaficionadade

temesreligiosos,queirònicamentfouanomenada«mossènGüell».El1947vaadquirir

elbadalonímonestirdeSantJeronidelaMurtraperdedicar-lo,uncoprestauratirecu-

perat,aespaiderepòsreligiós.FrancescavamoriralsnorantaanysalPalauMoxóde

Barcelona,el18defebrerde1976,ifouenterradaal’esglésiaparroquialdeSantMori.

Francesca Güell i López el 1905. CSO


Josefina Güell i López, la promesa de Francesc Cambó

JosefinaGüelliLópez,«Finita»,lapenúltimadelsfillsd’Eu-

sebiiIsabel,vanéixeraBarcelona,el22d’octubrede1886,

alacasadelaRambla.Dosanysdesprésestraslladàambla

famíliaalPalauGüell.SegonsAndreuFarràs,elpolíticFrancesc

Cambó,fundadordelaLliga,se’nvaenamorar,peròJosefinava

morirdetuberculosials21anys,abansquepoguessinformalit-

zarelprometatge,alaTorreGüelldePedralbes,el20d’agost

de1908,desprésqueladolèncialaretinguésenrepòsdurant

tresmesos.

Josefina Güell i López. FFGdS

Enterrament de Josefina Güell i López (1908). BC

·57·

Mercè Güell i López, la darrera propietària del Palau Güell

MercèGüelliLópez,lapetitadelsGüell,vanéixeralPalauGüell

el2demaigde1889ivaserbatejadapelmossèniescriptor

JacintVerdagueriSantaló,capellàprivatdelafamíliaLópez-

Bruapartirdel1876.

MercèilasevagermanaMariaLluïsa,totesduessolteres,heretarenel

PalauGüellpelsvoltsdel1924.Alcapd’unsanys,ambduesgermanes

l’abandonarenarrandelaproclamaciódelaSegonaRepública,el14

d’abrilde1931.Mercèhitornàel1933,desprésdelamortdeMaria

Lluïsaid’esdevenir-nel’únicapropietària,peròaleshoreselpalau,pràc-

ticamentbuiticadacopméscardemantenir,vacomençaraperdre

l’esplendor.Peraquestmotiu,Mercèvatornaradeixarelpalauielva

posaralloguerel1935,unadecisióqueprovocàunaenèrgicareaccióen

contradelapremsa.Aleshores,davantlapressiódemoltsintel·lectuals

barceloninsdel’època,començarenles

negociacionsamblaDiputaciódeBarce-

lona,iel29dedesembrede1944Mercè

hivaadreçarunainstànciaenlaquales-

tablia lescondicionspera lavendadel

PalauGüelltotrequerintquel’edificies

conservésenperfectescondicionsique

noméss’hicelebressinactesculturals.El

dia1demarçde1945, laDiputacióde

Barcelona resolguécomprar l’immoble

a canvid’unvitalici.Mercè vamorir a

Barcelonael14demaigde1954.Alcap

deduessetmanes,elministred’Educació

inauguravaunnouMuseud’ArtEscènic

instal·latalPalauGüell.

.

Mercè Güell i López. FFGdS

Les nenes Francesca i Mercè Güell i López. FFGdS


De l’esplendor al Palau Güell a la mort d’Eusebi Güell

ElPalauGüellvaserconcebutperEusebiGüellnotansolscomaresidènciadels

Güell-López,sinótambécomaseudelsnegocisdelafamíliai,sobretot,coma

escenaridelavidasocialiculturald’undelshomesmésricsdelpaís,itambé

delsméscultivats.Comaresidènciafamiliarvacomençaraserutilitzatel1888,quan

nos’haviaenllestitencaraladecoracióinterior,connectatperunpassadísposterior

amblaCasaGüelldelaRambla,queseguífuncionantcomadomicilidelafamília.

Aleshoresjahaviennascutnoudelsdeufillsdelmatrimoni,i,benaviat,algunsd’ells

començarenadeixarlacasapaternapercursarestudisocasar-se.Amés,abanda

d’aquestadobleresidènciaalRaval,elsGüell-Lópeztambéresidirenllarguestem-

porades—sobretotal’estiu—enaltrespropietatsdelsGüell,comaralaTorreGüell

dePedralbesiaLasCavaducasdeComillas,oenaltrespropietatsdelsLópez,comel

PalauMojadelaRambla,onel1892s’hivaninstal·larelscincgermansgransquan

elscincpetitsvancontreurelarubèola,olafincadelmarquès

deComillasaSantaPerpètuadeMogoda.

Així,elPalauGüell,mésqueresidènciafamiliar,fouescenari

socialicultural.Alessevessalesisalonsesvansucceirmúltiples

recepcions,concertsovetlladesmusicalsiliteràries,comtambé

visites,enquèsovintelpatricidelaRenaixençafeiad’amfitrió.

Allàacudirenmembresdelamonarquia,eclesiàstics,polítics,

intel·lectuals,magnatsdelesfinancesiindustrials,artistes,po-

etes,músics,total’exquisidesadelmónburgès,semprequeamb

qualsevolexcusaEusebiGüelliIsabelLópez,ielsseusfillsgrans,

decidiencelebrargales,concertsiaudicionsd’orgue,piano,arpa

i/oaltresinstruments,queambfreqüènciainterpretavenlesfi-

llesgrans,IsabeliMariaLluïsa,lesduescompositores.

L’èpocad’esplendordelpalaus’estenguéentre1888ielsinicis

delseglexx.Esmantingué,totiqueambmenysintensitat,quan

EusebiGüellilasevaesposaanarenaviurealParkGüellafinal

deladècadade1900,gràciesala iniciativadeMariaLluïsai

Mercè,lesduesfillessolteres,queseguirenvivintalpalauamb

elsseusnebotsEusebiiMariaRosaGüelliJover.Amés,laseudelsnegocisdelsGüell

continuàalPalau.

Lavidahiprosseguíunsanys,encaraquedemaneramenysesplendorosa,desprésde

lamortdelpatriarca,EusebiGüelliBacigalupi,esdevingudapocabansdeles10del

matíel9dejuliolde1918,alasevacasadelParkGüell.Segonslesnecrològiquesde

l’època,Eusebipatiadesdefeiadosanysunamalaltiadelcor,agreujadaperunatac

enelfuneraldelseufillClaudi,mortunparelldesetmanesabans,el21dejuny.Un

segonatacdecor,el7dejuliol,licausàlamortalcapdedosdies.

Sala de la Tribuna del Palau Güell, on es feien reunions literàries i concerts de piano. SCCM-SPAL / DB

·59·

Necrològica dedicada a Eusebi Güell. L’Esquella de la Torratxa, núm. 2063 (12.7.1918).

BC


Eltraspàsd’EusebiGüellvagenerarunagrancommocióalpaís,aixícomunanotable

mobilitzaciódedol,ambnecrològiqueshagiogràfiquesagairebétotalapremsa,la

properaalaburgesiaperòtambémoltadel’obrera.Enmorir,Eusebijaeraunperso-

natgeil·lustre,conegutpertothomdesdefeiaunadècadacomelcomtedeGüell,ila

sevafigurajahaviaassolitelmateixrenom,omés,quelesdelseupareielseusogre,

elmarquèsdeComillas.Eusebinopoguéostentarmaieltítol

demarquèspelfetquejadesdel1877existiaunmarquesatde

Güell,conceditaldiplomàticFernandoGüellyBorbón,també

d’unafamíliadecatalansenriquitsaCubaperòsenserelació

conegudaamblafamíliad’Eusebi.Ambtot,Eusebigaudídeltítol

decomtedeGüell—elgrausegüentalmarquesatenlajerarquia

nobiliària—,perdecretdeconcessiódelreiAlfonsXIII,del9de

juliolde1908,enreconeixementalseusuportalamonarquia

borbònica.LacartapersonalambelReialDespatxdeconcessió

deltítolarribàel20d’octubrede1910.Gaudílidissenyàun

esbósd’escutnobiliaripocconvencionalipledefantasia,amb

ornamentsdevolutesvegetalsalvoltant,lacoronacomtalabra-

çantunelmi,alcim,uncolom;elcampermostrava,alcentre,la

llanternadelacúpuladelPalauGüell,flanquejadapelssímbols

quefeienreferènciaalaColòniadeSantaColomadeCervelló

(uncolomsobreunarodadentada)ialcomtedeGüell(unmus-

sol,al·legoriadelasaviesa,sobreunallunacreixent),damunt

delsqualshihavialadivisa«Avuysenyor,Ahirpastor»,coma

homenatgealfundadordelaColòniaGüellienrecorddelsseus

avantpassatsdelcamp.

PrecisamentsotaaquestacúpulaalsalócentraldelPalau,esva

instal·larlacapellaardentd’Eusebi,onelcadàvervasertraslla-

datel10dejuliolde1918cobertambl’hàbitblancdelsmerce-

darisienvoltatperlesbanderescatalanesdelesinstitucionsdelesqualshaviaestat

protector.Lesfilles interpretarenmúsicafúnebrea l’orgue,mentresecelebraven

missesal’altardelsalóimilersdepersonesdesfilavenperdonar-lil’últimadeu.L’en-

demà,elfèretrevasertraslladatenseguicifúnebrefinsalaveïnaparròquiadeSanta

Mònica,alaRambla,onesvacelebrarunfuneraldecospresent,ambassistènciade

lesprimeresautoritatsdeBarcelonaiCatalunya,representantsdetoteslesempresesi

entitatsenlesqualshaviacol·laborat,iamicsicol·laboradors,entreelsqualsGaudí.A

continuació,elseguiciprosseguí,travessanttotalaciutatvella,finsalCementiriVell,

o del’Est,alPoblenou.Alcapd’unsdies,el16dejuliol,elbisbedeBarcelonacelebrà

unmultitudinariisolemnefuneralalacatedraldelaciutat.

Capelles perimetrals del segon recinte del cementiri del Poble Nou, on va ser enterrat Eusebi Güell el 1918. XGT

Esquela d’Eusebi Güell i Bacigalupi. La Veu de Catalunya (9.7.1918). BC

·61·

Eusebifouenterratenunprimermomentalacapellaclaustral

núm.55delagaleriaperimetraldelsegondepartamentdelce-

mentiridelPoblenou,l’ampliaciópelsectororientalconstruïda

enestileclècticentre1849i1852pelmestred’obresJoanNolla

iCortés.AlacapelladelafamíliaGüelljadescansavenaleshores

lesrestesdelseupare,JoanGüell,queprobablementfouquila

comprà;lesdelasevamare,FrancescaBacigalupi,ilesdeClaudi

iJosefina,elsdosfillssoltersquemorirenabansqueEusebi.A

lamateixagaleriaperimetral,benaprop,gairebéatocardela

delsGüell,estrobalacapellanúmeroIII,adquiridaperAntonio

López,enunadelesquatrecapellesangulars,lesméssenyorials.

FoudissenyadaperJosepOriolMestres,ambprojectesignatel26

d’agostde1860ihabilitadaeljunydel1875.Avuidiaromanbui-

daiabandonada,desqueeldesembredel1883esvantraslladar

lesrestesd’AntonioLópezilasevafilla,MaríaLuisa,alacripta

delacapellapanteódeComillas,inauguradael1881.Tambéa

lagaleriadelcementiridelPoblenou,enlacapellanúmero18,

obradel1856del’arquitecteJosepOriolMestresielmarbrista

VicenteEstrada,vanserenterratsAndreuBruiLuisaLassús,els

sogresd’AntonioLópez,lesdespullesdelsqualsencarareposen

almateixlloc.

El1923,unanyabansdemorir,IsabelLópeziBru,l’esposad’Eu-

sebiGüell,signàunconveniamblacomunitatdereligiosesde

PedralbesperconstruirunanovacriptafuneràriaperalsGüell

alacapelladelamaresantaClaradel’esglésiadelmonestir,

possibilitatquelifouconcedidaenagraïmentperlacontribució

econòmicadelsGüellalarestauraciódelcenobi.MortaIsabelel

1924,lesrestesd’Eusebi,lesdelasevadonailesdelarestade

lafamíliaGüellenterradafinsaleshoresalCementiriVellvan

sertraslladadesalanovacriptadePedralbes,el14demaigde

1927,onencarareposensotaunadiscretalàpidaquediu«Primus

Guellensium Comitum. Genitores. Coniux. Filii Caelibes. Decessi In Pace».

Actualment,alacapelladelsGüelldelcementiridelPoblenou,

deltotrenovada,noméshihaenterratsalgunsmembresdela

nissagaGüellmortsambposterioritatal1927.

Capella de Santa Clara del Monestir de Pedralbes, on hi ha la tomba del matrimoni Güell-López i els fills morts abans del 1924. Monestir de Pedralbes. OF

Làpida de la cripta dels Güell al Monestir de Pedralbes. OF

EUSEBI GÜELL I BACIGALUPIPODER, CATALANITAT, CULTURA, ART

Eusebi Güell i Bacigalupi (1846-1918) fou un dels

personatges més carismàtics de la segona meitat

del segle xix i inicis del xx, una de les figures de la

Renaixença catalana que impulsà amb profunda convicció

el desenvolupament de la indústria, l'economia, la política,

les arts, la llengua i la cultura catalanes.

Fill de l’industrial i terratinent Joan Güell i Ferrer i gendre

d’Antonio López i López, marquès de Comillas, des de la

seva posició preeminent en les elits burgeses va intervenir

en tots els àmbits de la societat de l’època, des de les

variades activitats econòmiques amb que consolidà i

expandí la fortuna heretada, fins a la seva implicació directa

amb la política i la cultura.

Tingué un paper destacat en el terreny de les ciències, la

literatura, la música, l’arquitectura, l’escultura, la pintura i

l’esport, i també com a col·leccionista i mecenes de les arts

i com a client d’alguns dels millors arquitectes del període

modernista. Eusebi Güell s’introduí, a través d’enllaços

matrimonials i relacions socials, en els cercles nobiliaris,

rebé el títol de comte de Güell el 1908 i convertí la seva

nissaga en una de les famílies més influents del país.

eusebi gÜell i bacigalupi - palau güell · amb la família política dels ferrer-vidal 24 • el...

Documents