2. E

ucar

istia

EUCARISTIA

1

CALAIXOS

1. HO VA VIURE JESÚS2. CONFRONTA-HO AMB L’EVANGELI3. PER APROFUNDIR A L’ESGLÉSIA4. HO HAN VISCUT ALTRES CRISTIANS5. PER APROFUNDIR A LA COMUNITAT CRISTIANA6. EN EL MÓN DE LA MÚSICA7. TOT ART8. PREGUNTES QUE T’INSPIRA EL TEMA9. I COM ACTUAR?10. PER CELEBRAR11. PER PREGAR12. LLEGEIX UN LLIBRE13. EN EL MÓN DE LES IMATGES14. CONEIX ENTITATS15. ENLLAÇOS DIVERSOS - VIATJA XARXA

Introducció als materialsLa Laura té 19 anys, aquest any ha acabat el primer curs a la facultat de Psicologia. Des de ben petita anava amb els seus pares a la parròquia del seu barri. No només anaven a Missa sinó que va participar durant molts anys de l'esplai i de la catequesi. Aquí va conèixer en Pau el seu catequista, un noi d'uns trenta anys que els va preparar per a la Confirmació. Ara d'això fa uns tres anys i ja se sap, amb la selectivitat i els exàmens de primer la Laura s'ha desvinculat del grup.Ei, avui els dos coincideixen al Messenger! A veure que es diuen...

CONVERSA DE MSN

Laura-Pau- L-P- L- P- L-

P-

L-

P-

L- P- L-

L- P- L- L- P-

L- P-

L- P- L-

Ei Pau quan de temps! Ieps Laura, ke tal vas?

Molt bé, saps que faig psicologia?Ostres pobre gent! Jajaja... Veig que conserves l'humor eh? =)Nena on pares? Fa temps que no et veig.Si vaig molt atabalada =( exàmens, feina

... no tinc temps per res!No pares tia! Perquè no tornes els

divendres al grup?Ufff... no sé Pau. Us trobo a faltar però..

em veig molt lluny de tot això.Lluny? Laura si allà hi tens els teus amics

de sempre?Què esteu preparant per aquest any?L'Aplec de l'Esperit.Ostres l'Aplec! Encara es fa? Jajaja! Ens ho

varem passar súper bé a Tarragona.On es fa aquest any?A Terrassa i em sembla que serà de nit?de nit? Guay no?! Encara m'hi apuntaré... ;)Ei! Al grup li faria molta gràcia que

vinguessis... però ens hem de preparar.Preparar?Si. Els responsables de l'aplec ens han fet

arribar uns materials.Ui... i de què van?Vols que t'ho expliqui en un segon?Vinga... tampoc hi tinc res a perdre no? :p

EUCARISTIALaura- Pau- L- P-

L- P-

L-

P-

L- P- L- P-

Baptisme, Confirmació... suposo que ara toca l'Eucaristia no?Ets una crak!

jajaja... he fet reli molts anys.Qui s'associa a la mort i a la resurrecció de Crist i confirma la seva fe,

s'asseu a la taula de l'Eucaristia els diumenges amb la comunitat.Ui... això vol dir anar a Missa no?Si. Tot cristià sent la necessitat de trobar-se amb Jesús cada

diumenge a l'Eucaristia.Perquè un cristià ha de participar de l'Eucaristia? Es pot ser

cristià sense anar a Missa.L'Eucaristia és font i cim de la vida de l'Església, sense ella no som

res. L'Eucaristia és el sagrament de l'amor de Déu vers nosaltres.Jo m'hi avorreixo molt Pau ...Jesús ens ha donat el regal més preuat: l'Eucaristia ...Perquè Jesús va deixar-nos l'Eucaristia?Ho vols saber?

EUCARISTIA

1. HO VA VIURE JESÚS

F.X.Nguyen van Thuan“Cinco panes y dos peces” testimoni d’un bisbe vietnamita a la presó

De Henri J. M. Nouwen"Con el corazón en ascúas"

De Teodor Suau"Més important que la meta és el camí”

“Cada mañana tiene lugar una sesión de adoctrinamiento en la que debe participar todo el campo. Durante el descanso, mis compañeros católicos y yo aprovechamos para pasar un paquetito para cada uno de los otros cuatro grupos de prisioneros; todos saben que Jesús está en medio de ellos; Él es el que cura todos los sufrimientos físicos y mentales. Durante la noche los presos se turnan en adoración; Jesús eucarístico ayuda inmensamente con su presencia silenciosa. Muchos cristianos vuelven al fervor de la fe durante esos días; hasta budistas y otros no cristianos se convierten. La fuerza del amor de Jesús es irresistible. La oscuridad de la cárcel se convierte en luz, la semilla germina bajo la tierra durante la tempestad.

Ofrezco la misa junto al Señor: cuando reparto la comunión me doy a mí mismo junto al Señor para hacerme alimento para todos. Esto quiere decir que estoy siempre al servicio de los demás.

Cada vez que ofrezco la misa tengo la oportunidad de extender las manos y de clavarme en la cruz de Jesús, de beber con Él el cáliz amargo.Todos los días, al recitar y escuchar las palabras de la consagración, confirmo con todo mi corazón y con toda mi alma un nuevo pacto, un pacto eterno entre Jesús y yo, mediante su sangre mezclada con la mía.

Jesús empezó una revolución en la cruz. Vuestra revolución debe empezar en la mesa eucarística, y de allí debe seguir adelante. Así podréis renovar la humanidad.

He pasado nueve años aislado. Durante ese tiempo celebro la misa todos los días hacia las 3 de la tarde, la hora en que Jesús estaba agonizando en la cruz. Estoy solo, puedo cantar mi misa como quiera, en latín, francés, vietnamita...Llevo siempre conmigo la bolsita que contiene el Santísimo sacramento; “Tú en mí, y yo en Ti”. Han sido las misas més bellas de mi vida.

Una de las características de nuestra sociedad contemporánea es que los encuentros ocasionales, por muy buenos que sean, no acaban dando lugar a relaciones profundas. Por eso nuestra vida está llena de buenos consejos, ideas útiles y perspectivas maravillosas que, simplemente, se suman a otras muchas ideas y perspectivas, sin provocar en nosotros ningún tipo de compromiso. En una sociedad con tal exceso de información, incluso el más significativo encuentro puede quedar reducido a “algo interesante” entre otras muchas cosas igualmente interesantes.

Sólo invitando al otro a “venir y quedarse” puede un encuentro interesante convertirse en una relación transformadora.

Uno de los momentos más decisivos de la Eucarístia (y de nuestra vida) es el conocerte; muchas gracias por tus ideas, tus consejos y tus ánimos. “Espero que te vaya muy bien. ¡Adiós!” O bien podemos decir: ”Te he escuchado, y siento cómo mi corazón está cambiando...Por favor, ven a mi casa y mira dónde y cómo vivo”. Esta invitación a venir y ver es la que marca la diferencia.Jesús es una persona muy interesante, y sus palabras están llenas de sabiduría. Su presencia reconforta el ánimo. Su delicadeza y su amabilidad son conmovedoras. Su mensaje resulta ser un verdadero desafío. Pero, ¿le invitamos a nuestra casa? ¿Queremos que venga a conocernos entre las paredes de nuestra vida más personal e íntima? ¿Deseamos presentárselo a todas las personas con las que vivimos? ¿Permitimos que nos vea tal como somos en nuestra vida diària? ¿Estamos dispuestos a dejarle tocar nuestros puntos más vulnerables? ¿Le permitimos entrar en la "sancta sanctorum" de nuestra casa, en ese lugar que nos esforzamos en mantener cerrado? ¿Queremos realmente que se quede con nosotros cuando anochece y el día toca a su fin...?

La Eucaristia requiere esta invitación.

Hi ha una manera de llegir l'evangeli que t'aclarirà moltes coses

.Consisteix a contemplar com les persones, les situacions, la circumstància, la por, van posant límits a l'amor del Senyor Jesús. I com Ell s'enginya per trobar la manera de fer vèncer sempre la seva capacitat d'estimar.

Podràs comprovar que Jesús fou capaç d'estimar fins a l'extrem.

2

EUCARISTIA

3

Que ni la mort absurda ni el fracàs més estrepitós foren obstacles suficients perquè Ell deixés d'estimar. Per això nosaltres el confessem com a Mestre: el camí la veritat i la vida.

... A l'hora del darrer sopar, en el moment més significatiu de la seva vida, Jesús cerca per tots els mitjans comunicar als seus deixebles els seus secrets, allò que el fa ser Déu-amb-nosaltres.

Aleshores parla d'un pa esbocinat i d'un vi vessat, perdut. Dues metàfores del do sense mesura.

I parla també d'amistat.“Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics”.

L'eucaristia a JustíVa néixer a Naplusa, l'antiga Siquem, a Samaria, a començaments del segle II, de pares pagans d'origen grec, els quals li donaren una excel·lent educació (filosofia, literatura, història). Tot cercant el coneixement de Déu passà per diverses escoles filosòfiques (estoica, peritatètica, pitagòrica, platònica) i quan tindria uns trenta anys es va convertir gràcies a la lectura dels profetes (els quals "divinament inspirats han vist la veritat i l'han anunciada als homes") i pel testimoni dels cristians que es lliuraven a la mort.

Després de viatjar, vestit amb el pallium dels filòsofs, per diverses ciutats, va fundar a Roma una escola filosòfica-religiosa. Acusat com cristià pel cínic Crescent, a qui havia vençut en una discussió pública, va morir martiritzat (suplici dels assots i decapitació) amb sis dels seus deixebles l'any 165, sent prefecte de Roma Rústic.

És el més important dels apologetes i el primer en haver intentat relacionar el missatge cristià amb el pensament hel·lènic.

Després del baptisme, l'EucaristiaTot seguit, quan hem banyat d'aquesta forma el candidat que ha cregut i ha fet la seva adhesió, el portem al lloc on es troben els anomenats germans per fer amb tot fervor unes pregàries en comú per nosaltres mateixos, per l'il·luminat, per tots els altres d'arreu del món: que, coneixent ja la veritat, meresquem de ser considerats bons ciutadans per les obres i observants dels manaments, i així assolim la salvació eterna.

Acabada la pregària, ens saludem els uns als altres amb un bes.

Després hom presenta al president dels germans pa i una copa d'aigua i de vi barrejat; ell els pren i tributa glòria i lloança al Pare de l'univers per mitjà del nom del Fill i de l’Esperit Sant, i fa una llarga acció de gràcies per haver-se dignat a concedir-nos aquests béns. Finides les pregàries i l'acció de gràcies, el poble hi assenteix dient: Amén. La paraula hebrea amén vol dir: Així sia.

Un cop el president ha donat gràcies i tot el poble hi ha assentit, aquells qui entre nosaltres són anomenats diaques fan participar cada assistent del pa i del vi i aigua sobre els quals s'ha fet l'acció de gràcies. I en porten als absents.

L'Eucaristia, cos i sang de CristAquest aliment rep entre nosaltres el nom d'Eucaristia. I ningú no pot participar-ne lícitament fora d'aquell qui cregui que allò que ensenyem és veritat, hagi rebut el bany del perdó dels pecats i per al nou naixement i visqui tal com Crist ens ensenyà.

Aquest aliment no el prenem pas com si fos un pa i una beguda qualsevol. Car ens ha estat ensenyat que Jesucrist, el nostre Salvador, fet carn mitjançant el Logos de Déu, assumí carn i sang per la nostra salvació. Doncs, de la mateixa manera, l'aliment sobre el qual hem donat gràcies mitjançant la paraula de la pregària que prové d'ell -aliment del qual es nodreixen per transformació la sang i carn nostres- és el cos i la sang d'aquell Jesús encarnat.

En efecte, els apòstols en les Memòries que ens han deixat i que s'anomenen Evangelis, ens han transmès que així els fou manat: que Jesús prengué el pa, donà gràcies i digué: Feu això en memòria meva. Això és el meu cos. I semblantment prengué el calze, donà gràcies i digué: Això és la meva sang. (Mt 26,26s; Me 14,22s; Lc 22,19s; 1Co 11,23). I només en donà part a ells.

Justí1 Apologia 65-67Escrita a Roma entre 148 i 161 i dirigida a Antoní Pius, a Marc Aureli, a Luci Ver, al Senat i al Poble de Roma en defensa dels cristians.Hi trobem dues descripcions de l'eucaristia: una, l'eucaristia que segueix al ritu del baptisme; l'altra, l'eucaristia dominical, del primer dia de la setmana, dia de la resurrecció i de la creació

EUCARISTIA

4

Imitant-ho, els dimonis malvats ensenyaren a fer això mateix en els misteris de Mitra. Ja sabeu, o podeu esbrinar-ho, que en els ritus d'iniciació se serveix pa i una copa d'aigua amb certes invocacions.

Després d'això, no parem de recordar-nos mútuament aquests fets. I els qui tenim, socorrem tots els necessitats. I sempre ens assistim entre nosaltres. Beneïm el Creador de l'univers; mitjançant el seu Fill Jesucrist i l'Esperit Sant per totes les coses que en rebem.

L'Eucaristia dominicalEl dia que en diuen del Sol , se celebra en un mateix indret l'assemblea de tots els qui viuen a ciutat o a la pagesia, i es llegeixen les Memòries dels Apòstols i els escrits dels profetes, fins que el temps ho permet. Quan el lector ha acabat, el president amb un discurs amonesta i exhorta a imitar tan bells exemples. A continuació tots a la una ens posem drets i elevem pregàries.

Acabada aquesta pregària, com dèiem suara, és ofert pa i vi amb aigua, i el president prorromp igualment en pregàries i accions de gràcies, tant com pot, i el poble hi assenteix aclamant Amén.

Llavors segueix la distribució i participació de cadascú en els aliments sobre els quals s'ha fet l'acció de gràcies. I per mans dels diaques és enviat als absents.

Els qui tenen en abundància i ho volen, segons decisió personal, donen el que els sembla. La col·lecta és posada a disposició del president, i ell socorre orfes i vídues; els qui passen necessitat per malaltia o una altra causa; els qui són a la presó, els forasters de pas; en una paraula, esdevé protector de tots els qui estan en necessitat.

Tots fem aquesta assemblea conjuntament el dia del Sol perquè és el primer en què Déu, transformant la tenebra i la matèria, creà el món, i també perquè, aquest mateix dia, el nostre Salvador Jesucrist ressuscità d'entre els morts.

En efecte, el van crucificar la vigília del dia de Cronos , i l'endemà del dia de Cronos, que és el dia del Sol, s'aparegué als seus apòstols i deixebles i els ensenyà aquestes doctrines que ara us fem a mans perquè les examineu.

Anomena per primera vegada "Eucaristia" al Santíssim Sagrament. Sant Ignasi utilitza la terminologia de Sant Joan per ensenyar sobre l'Eucaristia, a la qual anomena "la carn de Crist", "Do de Déu", "la medicina d'immortalitat". Anomena a Jesús "pa de Déu" que ha de ser menjat a l'altar, dins una única Església.

"No trobo plaer al menjar de corrupció ni en els delits de la present vida. Vull el pa de Déu, que és la carn de Jesucrist, de la llavor de David; la seva sang vull per beguda, que és amor incorruptible.

Reuniu-vos en una sola fe i en Jesucrist. Trencant un sol pa, que és medicina d'immortalitat, remei per no morir, sinó per viure per sempre en Jesucrist”

Sant Ignasi denuncia als heretges "que no confessen que l'Eucaristia és la carn de Jesucrist el nostre Salvador, carn que va sofrir pels nostres pecats i que, en la seva amorosa bondat, el Pare va ressuscitar."

“A ningú no li és lícit participar de l'Eucaristia sinó al qui cregui que són veritat les coses que ensenyem, i s'hagi rentat en aquell bany que dóna el perdó dels pecats i la nova vida, i porti una vida tal com Crist va ensenyar.”

"Els màrtirs, en vessar la seva sang pels seus germans, no van fer sinó mostrar el que havien pres de la taula del Senyor. Ens estimem, doncs, els uns als altres, com Crist ens va estimar i es va lliurar per nosaltres. " -Lit Hores, dimecres sants.

«Si vosaltres mateixos sou Cos i membres de Crist, sou el sagrament que és posat sobre la taula del Senyor, i rebeu aquest sagrament vostre. Responeu "Amén" al que rebeu, amb la qual cosa, responent, ho reafirmeu. Sents dir "el Cos de Crist", i respons "amén". Per tant, ets tu verdader membre de Crist perquè el teu "amén" sigui també veritable»

Crist es va convertir en el Pa de Vida perquè va comprendre la necessitat, la gana que teníem de Déu. I nosaltres hem de menjar aquest Pa i la bondat del seu amor per poder compartir-lo.

[1]

[2]

Sant Ignasi d’Antioquia (Segle I):

Sant Justí

San Agustí

Mare Teresa de Calcuta

[1]

[2]És el diumenge. Aquesta denominació perdura en les llengües germàniques (Sonntag/Sunday). [Sun=Sol; day=dia]Cronos correspon al llatí Saturn, denominació que perdura en l ’anglès Satturday. És el nostre dissabte.

5

L'eucaristia és el signe més tangible de l'amor de Déu per l'home, ja que renova permanentment el seu sacrifici per amor a nosaltres. I és la Missa, la nostra oració diària, el lloc on ens oferim amb i per Crist per ser distribuïts entre els més pobres dels pobres.

L'Eucaristia és el misteri de la nostra unió profunda amb Crist.

EUCARISTIA

6

2. CONFRONTA-HO AMB L’EVANGELI

Mt 26, 26-28: Jesús celebra el darrer sopar amb els seus amics donant un sentit definitiu i nou a la Pasqua jueva.

Jn 6, 51: La comunió amb el Cos de Crist, el pa viu, és signe de vida per al cristià.

Jn 6, 57-58: El seguiment del Crist implica la comunió amb Ell.

1Cor 10, 16-17: L'Eucaristia ens fa grup, comunitat. Un sol cos al voltant de la mateixa taula.

1Cor 11, 17-34: Celebrar l'Eucaristia no és tan sols un costum o un ritual. Compromet la vida del qui celebra. "Que cadascú s'examini a si mateix..."

"Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué: -Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos. Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies i els la donà tot dient: -Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom en remissió dels pecats.”

"Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món. Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien: -Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar? Jesús els respongué: -Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres.”

"Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre."

"La copa de la benedicció que nosaltres beneïm, ¿no és comunió amb la sang de Crist? El pa que partim, ¿no és comunió amb el cos de Crist? El pa és un de sol, i per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem d'aquest únic pa.”

"Després de les instruccions que us acabo de donar, el que ara us diré no serà per a felicitar-vos: quan us reuniu, no és en bé vostre, sinó en mal. Primer de tot, sento a dir que, quan us reuniu en comunitat, hi ha divisions entre vosaltres, i en part ho crec: certament cal que hi hagi grups oposats, perquè es vegi qui resisteix la prova. El resultat és que, quan us reuniu tots alhora, ja no celebreu el sopar del Senyor, perquè, en el moment de l'àpat, cadascú menja el sopar que ha portat, i mentre els uns passen gana els altres beuen massa. ¿Que no teniu les vostres cases, si voleu menjar i beure? ¿O bé menyspreeu l'Església de Déu i voleu avergonyir els qui no tenen res? Què us haig de dir? Que us en felicito? En això no us puc pas felicitar! La tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.» I havent sopat féu igualment amb la copa, tot dient: «Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial.» Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que ell vingui. Així, doncs, qui mengi el pa o begui la copa del Senyor indignament serà culpable de profanar el cos i la sang del Senyor. Que cadascú s'examini a si mateix, abans de menjar el pa i beure la copa, perquè qui menja i beu sense tenir present que es tracta del cos del Senyor, menja i beu la pròpia condemna. Per això hi ha tants malalts i gent delicada entre vosaltres, i alguns han mort. Si ens examinéssim nosaltres mateixos, el Senyor no ens judicaria. Ara, però, ell ens judica per corregir-nos i perquè no siguem condemnats amb el món. Per tant, germans meus, quan us reuniu per menjar, sigueu sol·lícits els uns pels altres. Si algú té gana, que mengi a casa seva, no fos cas que les vostres reunions es convertissin en motiu de condemna. Totes les altres coses, les determinaré quan vingui. "

EUCARISTIA

EUCARISTIA

7

3. PER APROFUNDIR A L’ESGLÉSIA

CONCILI PROVINCIAL TARRACONENSE (1995), Resolució n. 66

BENET XVIExhortació apostòlica sobre "L'Eucaristia, font i cimal de la vida i de la missió de l'Església" (2007)

El Concili Provincial Tarraconense declara com una de les seves prioritats la voluntat de dur a terme en les nostres Esglésies una pastoral sacramental que expressi amb millor transparència que els sagraments són celebracions de l'Església, accions del Senyor ressuscitat, que salva i santifica els homes per la força de l'Esperit Sant.

Aquesta pastoral ha de tenir en compte alhora:- L'acolliment positiu, realista i fraternal que, tant els pastors com els laics que col·laborin amb ells, han de donar als qui desitgen celebrar els sagraments.- La màxima atenció i respecte envers la situació de la fe i el procés espiritual de cada persona, especialment si freqüenta només ocasionalment els sagraments.- Els processos de preparació per a la recepció fructuosa del sagrament: dimensions humana, espiritual, catequètica i celebrativa.- La iniciació pedagògica al llenguatge de la litúrgia, que permeti d'entrar en la participació activa i conscient.- La celebració mateixa del sagrament, com a realització de l'encontre eclesial i personal amb Jesucrist i, en conseqüència, com a moment fort d'entrada en el misteri del do de Déu, de lloança i d'acció de gràcies, i alhora de gran força evangelitzadora.- La valoració del ritu eclesial a partir de l'antropologia, de l'Escriptura, de la Tradició de l'Església i de la celebració mateixa.- El seguiment personal, relacionat amb la recepció dels sagraments, que permeti el creixement en la gràcia rebuda i la continuïtat entre la celebració i el compromís moral.

Eucaristia, plenitud de la iniciació cristiana17. Ja que l'Eucaristia és veritablement font i cimal de la vida i de la missió de l'Església, el camí d'iniciació cristiana té com a punt de referència la possibilitat d'accedir a aquest sagrament. Respecte a això, com han dit els Pares sinodals, hem de preguntar-nos si en les nostres comunitats cristianes es percep de manera suficient l'estret vincle que hi ha entre el baptisme, la confirmació i l'Eucaristia. En efecte, mai no hem d'oblidar que som batejats i confirmats amb vista a l'Eucaristia. Això requereix l'esforç d'afavorir en l'acció pastoral una comprensió més unitària del procés d'iniciació cristiana. El sagrament del baptisme, mitjançant el qual ens conformem amb Crist, ens incorporem a l'Església i ens convertim en fills de Déu, és la porta per a tots els sagraments. Amb ell se'ns integra en l'únic Cos de Crist (cf. 1Co 12,13), poble sacerdotal. No obstant això, la participació en el Sacrifici eucarístic perfecciona en nosaltres el que ens ha estat donat en el Baptisme. Els dons de l'Esperit es donen també per a l'edificació del Cos de Crist (cf. 1Co 12) i per a un major testimoni evangèlic en el món. Així doncs, la santíssima Eucaristia porta la iniciació cristiana a la seva plenitud i és com el centre i el fi de tota la vida sacramental.

Ordre dels sagraments de la iniciació18. Respecte a això cal prestar atenció al tema de l'ordre dels Sagraments de la iniciació. A l'Església hi ha tradicions diferents. Aquesta diversitat es manifesta clarament en els costums eclesials d'Orient, i en la mateixa praxi occidental pel que es refereix a la iniciació dels adults, a diferència de la dels infants. Tanmateix no es tracta pròpiament de diferències d'ordre dogmàtic, sinó de caràcter pastoral. Concretament, cal verificar quina praxi pot efectivament ajudar millor els fidels a posar en relleu el sagrament de l'Eucaristia com allò al qual tendeix tota la iniciació. En estreta col·laboració amb els competents Dicasteris de la Cúria Romana, les Conferències episcopals han de verificar l'eficàcia dels actuals processos d'iniciació, per ajudar cada cop més al cristià a madurar amb l'acció educadora de les nostres comunitats, i arribi a assumir en la seva vida una empremta autènticament eucarística, que el faci capaç de donar raó de la mateixa esperança de manera adequada en la nostra època (cf. 1Pe 3,15).

Iniciació, comunitat eclesial i família19. S'ha de tenir sempre present que tota la iniciació cristiana és un camí de conversió, que s'ha de recórrer amb l'ajuda de Déu i en constant referència a la comunitat eclesial, ja sigui quan és l'adult mateix qui sol? licita entrar a l'Església, com passa als llocs de primera evangelització i en moltes zones secularitzades, o ben quan són els pares els qui demanen els Sagraments per als seus fills. Respecte a això, desitjo cridar l'atenció de manera especial sobre la relació que hi ha entre iniciació cristiana i família. En l'acció pastoral s'ha d'associar sempre la família cristiana a l'itinerari d'iniciació. Rebre el baptisme, la confirmació i acostar-se per primera vegada a l'Eucaristia, són moments decisius no sols per a la persona que els rep sinó també per a tota la família, la qual ha de ser ajudada en la seva tasca educativa per la comunitat eclesial, amb la participació dels seus diversos membres. Voldria subratllar aquí la importància de la primera Comunió. Per a tants fidels aquest dia queda enregistrat en la memòria amb raó com el primer moment en què, bé que de manera encara inicial, es

EUCARISTIA

8

percep la importància de l'encontre personal amb Jesús. La pastoral parroquial ha de valorar adequadament aquesta ocasió tan significativa.

Esdevenir deixeble de Jesús12. «Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,19-20). Amb aquestes paraules a la fi de l'Evangeli de Mateu, Jesús s'acomiada dels deixebles. Des de l'inici de la seva predicació, cridà deixebles entorn d'ell. Té necessitat d'ells, del seu ajut. La tasca és urgent; la collita, abundant. En crida dotze, després setanta-dos més i els envia «de dos en dos, davant d'ell, per totes les viles i els pobles on havia d'anar» (Lc 10,1).

13. Però no els crida únicament perquè els necessita. Aquests deixebles són més que simples col·laboradors. «Ja no us dic servents, sinó amics», els dirà Jesús en un altre passatge (Jn 15,15). Són enviats, però cada vegada retornen a ell. No sols els necessita per a l'anunci de l'Evangeli en totes les viles i els pobles, ell vol fer-los compartir la seva vida. Una comunitat de vida s'instaura entre ells i ell. Caminant amb ell, descobriran qui és ell i què significa el seu Evangeli. Es des de l'interior -i solament des de l'interior- d'aquesta comunitat de vida amb Jesús que un esdevé deixeble seu. L'anunci de l'Evangeli no era una simple transmissió de coneixements per a Jesús. L'Evangeli és Paraula de vida. És des de l'interior d'aquesta comunitat de vida amb Jesús que un comprèn clarament com l'Evangeli pot transformar la vida, com és «bona nova» per a l'home en recerca de sentit i de veritat.

14. Allò que fou veritable per a aquests primers deixebles ho és també per a nosaltres. No s'esdevé deixeble acollint una simple doctrina. S'esdevé deixeble de Jesús agregant-se a la seva comunitat de vida, comunitat nova i diferant, que comparteix la seva vida. Al final, quan tot és consumat, quan, ressuscitat, s'acomiada dels seus, els demana que facin de tots els homes deixebles, és a dir, allò que ha fet d'ells des del començament. És el que faran en nom seu i en el poder de l'Esperit. Així l'Església s'edifica, fins avui, a partir de tots els pobles i de totes les llengües, com la comunitat que viu al voltant de Jesús.

15. S'esdevé cristià esdevenint deixeble de Jesús. Pel camí, de mica en mica, es descobreix el que això significa. L'Evangeli ens explica com, un dia, els deixebles discutien entre ells per saber qui era el més gran (Mc 9,33-37). Jesús col?locà llavors un infant enmig d'ells per mostrar-los que havien d'esdevenir com infants. Només així es pren part al Regne de Déu. Només un poble en esperit pot entendre quelcom de l'Evangeli. Els cristians són gent del Camí (cf. Ac 9,2), d'un camí de vida, amb companys de ruta seguint Jesús. I sempre ens prendrà al seu costat i ens instruirà. Crida entorn d'ell els seus deixebles (Mc 12,43), els instrueix (Mc 9,31), els ho explica tot (Mc 4,34). Això es produirà a partir de situacions concretes o de preguntes que ens plantegem. Pel camí, de mica en mica, descobrirem el sentit d'aquest Evangeli per a nosaltres i per al món. Perquè no hi ha solament a l'horitzó la qüestió de saber com s'esdevé cristià, sinó també com continuem essent cristians i com convé que visquem com a tals. Per això, regularment, cal que Jesús «ens prengui al seu costat» i ens instrueixi. Això és la catequesi i tots en tenim necessitat.

Com s'arriba a la fe?16. Per entendre bé què és la catequesi, és important fer una distinció entre catequesi i primer anunci. Un segueix la catequesi perquè ha trobat l'Evangeli i ha estat tocat per la fe. No és primer la catequesi i després la fe. És a l'inrevés: primer s'arriba a la fe (o la fe ve cap a algú), i després segueix la catequesi. Però, com s'arriba a la fe? La resposta a aquesta pregunta pot esclarir moltes coses.

17. No s'arriba a la fe únicament fent una reflexió més profunda. La fe no serà mai la conclusió lògica d'una meditació sobre el sentit de l'existència o el misteri de la realitat. Després, és veritat, la fe pot ajudar a respondre aquesta recerca. Agustí cercà durant anys. Durant anys, la seva ànima conegué la inquietud «existencial» de la recerca. És veritat que, sense aquesta última, sens dubte mai no hauria trobat res. Amb tot, hi ha algú o alguna cosa diferent que finalment l'ajudà. Confiant-se només a les seves soles forces no s'arriba al do de la fe. Per això, cal que es produeixi o passi alguna altra cosa: ser tocat per Déu i per la seva Paraula. Aquesta és la font de la fe: el trobament amb Déu i amb la seva Paraula. És l'Esperit qui fa el cor de l'home disponible a les coses de Déu.

18. No és tampoc simplement de la nostra experiència que brolla la fe. No és meditant sobre l'experiència de ser un mateix, o de ser en relació amb altres o amb el món, que de mica en mica arribarem a la conclusió que la fe dóna sentit i veritat a tot. És veritat que la fe ens atrapa al cor de les nostres experiències humanes. Tanmateix, l'experiència en si mateixa, allò que un troba i allò que un viu, per profunda i abassegadora que sigui, no porta espontàniament a la fe. Aquí encara, repetim-ho: alguna cosa s'ha d'esdevenir, que un no posseeix abans: el trobament amb el Déu viu.

19. Com s'arriba a la fe? «Com creure sense abans escoltar», pregunta Pau als Romans (Rm 10,14). És per l'anunci, el primer anunci de l'Evangeli, que un arriba a la fe. Aquest primer anunci pot produir-se de moltes maneres. Pot ser una paraula

ESDEVENIR ADULT EN LA FE. LA CATEQUESI EN LA VIDA DE L'ESGLÉSIA*pels bisbes de bèlgica

EUCARISTIA

9

que commou, un mot de l'Escriptura o d'algú que, molt concretament, dóna testimoni de l'Escriptura. Pot venir també d'un moment d'emoció en la litúrgia. Però, cada vegada, es tracta d'escoltar: quelcom de molt personal es produeix aquí, entre Jesús i el seu deixeble, entre Déu i la seva creatura. És una paraula en la qual un mateix no hauria pensat i que tampoc no ve simplement de la seva experiència. És una paraula adreçada personalment, la paraula d'algú que ens -que em- parla. Sense aquesta paraula, sense aquesta obertura i aquesta «revelació», la fe cristiana no es fonamenta en res, és un bell sistema, una bella concepció de vida, però no és la fe.

20. Heus ací com s'arriba a la fe: per la Paraula de Déu que toca el cor de l'home. És el que anomenem «primer anunci». Això es produeix a través de paraules o de signes humans. Però és Déu qui parla, qui obre el cor de l'home i el fa disponible a la seva Paraula. Així, el cor de sant Agustí, després que va cercar llargament, va ser tocat. En el desè Llibre de les seves Confessions ho explicà molt bé: «Llavors tu em vas anomenar, tu vas cridar, tu vas vèncer la meva sordera. Tu vas brillar, tu vas cremar, tu vas guarir la meva ceguesa. Tu vas escampar bona olor, que profundament vaig respirar, i ara et desitjo. Vaig sentir tot això des d'aleshores tinc fam i set de tu. Tu vas tocar el meu cor, s'inflamà i no vol res més que la teva pau» (X,27,38).

21. És clar, la majoria de nosaltres no ha conegut una semblant experiència de conversió. No és així que hem arribat a la fe. Som creients «per tradició» en el sentit literal i positiu d'aquest terne: això ens ha estat «transmès», ensenyat. Però aquest estat de fet no ens impedeix d'experimentar quelcom del que ha estat dit abans. Quelcom d'un semblant trobament personal amb Déu o d'una semblant experiència de vida amb el Crist ens ha d'haver passat. Sense això, sense aquest nucli místic del cristianisme, continuem finalment estranys a allò que ateny de més profund. Per això la transmissió de la fe és sempre més que una transmissió de coneixements. És també quelcom que en definitiva no dominem.

Del primer anunci a la catequesi22. El primer anunci és quelcom essencial. Sobretot avui. Molts han esdevingut estrangers a la fe. D'altres han de sentir encara per primera vegada el missatge de l'Evangeli. Aquest primer anunci arriba de moltes maneres. És la transmissió primera de l'Església: «Ai de mi, si no anunciava l'Evangeli» (1Co 9,16). Per a alguns, la catequesi pot ser un primer contacte amb l'Evangeli. Però, estrictament parlant, aquest primer anunci és clarament diferent de la catequesi. El Directori la descriu així: «El primer anunci es dirigeix als no creients i als qui, de fet, viuen en la indiferència religiosa. Assumeix la funció d'anunciar l'Evangeli i cridar a la conversió. La catequesi, distinta del primer anunci de l'Evangeli, promou i fa madurar aquesta conversió inicial, educant en la fe el convertit i incorporant-lo a la comunitat cristiana. La relació entre ambdues formes del ministeri de la Paraula és, per tant, una relació de distinció en la complementarietat» (DGC 61).

23. El qui ha rebut un dia l'Evangeli i ha arribat a la fe vol aprendre a viure i a conèixer millor aquesta fe que ha rebut. Primer, hi ha l'Escriptura, la Paraula de Déu. És la font a la qual convé sempre tornar. Hi ha la litúrgia i la pregària. Hi ha la Tradició de la fe, que ens presta paraules per a donar carn a aquesta fe i entrar en la seva intel? ligència. Hi ha la comunitat i la vida de l'Església. Hi ha el testimoniatge i el compromís concrets dels cristians en llur vida personal i social. Gràcies al primer anunci, algú és tocat per l'Evangeli i cridat a la conversió. La catequesi vol conduir aquest començament de la fe fins al seu ple desplegament. Ens ajuda a esdevenir, seguint-lo, deixeble de Jesús, a obrir-nos a tot el contingut que això suposa. Ens ensenya així a participar en la vida de l'Església.

24. Per urgent que sigui el primer anunci, no som amos del seu resultat! Pot durar molt temps, a vegades anys, abans que el cor en sigui tocat. Així en sant Agustí. Però sense aquest primer anunci, no és possible la catequesi! Des d'aleshores, és claríssim: allò que en la nostra pràctica pastoral habitual anomenem catequesi més aviat hauria de ser anomenat primer anunci. La catequesi dels pares que presenten un fill al baptisme, la de la primera comunió, de la professió de fe o de la confirmació, la catequesi preparatòria al matrimoni sacramental, són sovint catequesis per a persones que no han estat gaire tocades per l'Evangeli i encara no han fet el pas de la conversió de llur vida en nom de l'Evangeli. Això no significa que aquestes catequesis no tinguin sentit. Però hem d'adonar-nos que es tracta sovint més de primer anunci que de catequesi. Altrament correm el risc d'esperar d'aquestes pràctiques pastorals allò que no poden oferir. Això hauria de portar-nos a menys decepció i a més dolcesa pastoral...

25. Cal afegir una reflexió sobre l'ensenyament religiós i les classes que molts reben a l'escola. Les classes de religió poden en certes circumstàncies revestir la significació d'un primer anunci. A vegades, la d'una catequesi. Però, en sentit estricte, no es tracta d'entrada de catequesi sinó de «classe» de religió. Aquestes classes no suposen que els deixebles vulguin també esdevenir «deixebles» de Jesús! Les classes de religió no s'adrecen, en efecte, únicament a aquells i aquelles que han estat tocats per la Paraula de Déu i s'hi han convertit. Es despleguen al si d'un context escolar, en el marc d'un ensenyament, i llur objectiu és d'obrir els alumnes al fenomen religiós i, en particular, a la fe cristiana. La presa de coneixement i la confrontació amb una tradició viva tendeixen també a ajudar els infants i els joves a fer opcions en matèria de creença i d'existència. Es tracta més d'ensenyament que d'iniciació. Evidentment, repetim-ho, això no impedeix les classes de religió de revestir per a alguns la significació d'un primer anunci i fins i tot d'una catequesi. Roman tanmateix molt important de percebre bé la distinció anterior. Amb el risc, altrament, d'exigir de l'ensenyament religiós allò que no pretén ni pot oferir.

EUCARISTIA

10

4. HO HAN VISCUT ALTRES CRISTIANS

L'accidentada eucaristia del jove EuticÉs una història que trobem al llibre dels Fets dels Apòstols 20,6-11. I diu així:

"Vam arribar a Tròada, i vam quedar-nos-hi set dies. El diumenge, ens vam reunir per partir el pa. Pau, que havia d'anar-se'n l'endemà, els adreçava la paraula i va allargar la predicació fins a mitjanit. A la sala de la casa on ens havíem reunit hi havia moltes llànties. Un noi que es deia Eutic seia a la finestra mort de son. Com que Pau es va allargar molt, la son el va vèncer i va caure daltabaix des del tercer pis, i l'aixecaren mort. Llavors Pau va baixar, es va estirar al damunt del noi i, tot abraçant-lo, digué: "Assereneu-vos, que el noi viu". Pau se'n tornà a dalt, partí el pa i en menjà. Després va continuar la conversa força estona, fins a trenc d'alba, i se n'anà".

Som a l'any 58, i l'apòstol Pau retorna del seu tercer viatge missioner. Va cap a Jerusalem, on serà arrestat i dut a Roma. I l'autor del llibre els Fets ens explica en aquest context aquesta deliciosa història.

És diumenge, i el diumenge la comunitat cristiana es reuneix per celebrar l'Eucaristia, que ells anomenen "partir el pa". És el que fan sempre. Ho fan de nit, a la nit del dissabte, que és quan per a ells comença el dia (la nit del diumenge, segons la seva manera de comptar, ja és dilluns). Així hi pot anar tothom, perquè el diumenge no és festiu.

Aquest cop, però, la reunió serà excepcional: ve l'apòstol Pau! I la primera part de la reunió, quan s'aprofundeix en la Bona Nova de Jesús, s'allarga. És normal: Pau té tantes coses per dir, i la comunitat tantes ganes d'escoltar-lo! Són en una casa il.luminada amb moltes llànties, i la llum contribueix a crear un clima especial, i aquell pobre noi, Eutic, s'adorm i cau per la finestra. La gent jove, aleshores com ara, no se sent gaire còmoda amb els sermons llargs, ni que siguin del mateix apòstol Pau… I llavors ve aquest fet que vol ressaltar la força de vida que hi ha en Pau, i la força de vida que l'eucaristia fa present: Eutic ressuscita! I continua la reunió amb el que ara nosaltres anomenem litúrgia eucarística, i amb la comunió, i després, un cop acabat tot, es queden enraonant llarga estona…

Certament, el clima d'aquella celebració era força diferent del nostre: eren més pocs, tot quedava més casolà… Però el contingut és ben bé el mateix: la Paraula i l'Eucaristia, llavors com ara, constitueixen la celebració dominical dels cristians.

D'Eutic, no en sabem res més que el que ens explica aquest relat: un noi que participa de l'Eucaristia assegut a la finestra, que s'adorm i cau daltabaix, i que l'apòstol Pau el ressuscita. Potser la resurrecció d'Eutic és una manera simbòlica de parlar, que ens està dient que, qui participa de l'eucaristia, està cridat a una vida per sempre, queda enganxat per sempre a la vida de Jesús. De fet, Ell mateix ja ho havia dit, a l'evangeli de Joan 6,54: "Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna!".

Però, més enllà dels símbols, aquí sí que hi ha alguns fets que val la pena de retenir. I el primer és aquest: el diumenge la comunitat cristiana es reuneix per celebrar l'eucaristia, i allà hi són tots, joves i grans, perquè tots saben que aquell és el moment més important de trobada dels cristians, i el moment més important per trobar-se amb Jesús. En les narracions de la resurrecció que trobem als evangelis, això queda molt clar: a Lluc 24,13-35, se'ns explica com aquells dos deixebles desanimats que se n'anaven cap a Emaús, reconeixen Jesús quan partia el pa... I a Joan 20,19-29 veiem com l'apòstol Tomàs, que el primer diumenge no era allà amb la comunitat reunida, es queda sense veure Jesús; mentre que el segon diumenge, que ja està reunit amb la resta de deixebles, té el goig de veure i tocar el Mestre...

Eutic era un noi jove, que formava part de la comunitat de Tròada. S'hi havia incorporat gràcies a la família, o gràcies a algun amic. El cas és que hi era. I, com tots, té clar que el diumenge, el que cal és reunir-se amb la resta de cristians per escoltar les paraules de Jesús i els escrits dels apòstols (o, com en aquest cas, escoltar els apòstols en directe!), i després repetir aquells gestos i aquelles paraules que Jesús va deixar als seus seguidors per fer-lo present enmig d'ells al llarg dels segles: la pregària d'acció de gràcies durant la qual el pa i el vi posats damunt la taula que esdevenen memorial de la seva mort i resurrecció, renovació constant de la seva salvació i la seva vida com a aliment dels creients.

Eutic s'avorria una mica, amb aquella trobada setmanal. El relat ho deixa ben clar! Però també sabia que així, reunint-se amb els altres cristians setmana rere setmana, compartia amb ells la fe, refermava l'esperança, enfortia la seva decisió de seguir Jesús, i rebia aquell aliment que, més enllà de tota aparença, l'unia de la manera més profunda i sòlida amb aquest Jesús a qui volia seguir.

En temps d'Eutic, els cristians eren pocs, unes comunitats petites perdudes enmig de l'amplària de l'Imperi romà. Per a ells, trobar-se en comunitat celebrant l'eucaristia era la manera de sentir-se refermats en la seva fe enmig d'aquell món que la compartia ben poc.

Ara també hauria de ser així. Estem en un món que comparteix ben poc la fe cristiana. L'eucaristia, la trobada dominical i comunitària amb Jesús, ha de ser la principal manera de refermar tot això que creiem i que volem viure.

11

5. PER APROFUNDIR A LA COMUNITAT CRISTIANA

Sant Irineu (130?-200?)

Sant Atanasi (295-373)

Sacrosantum concilium 10

El bisbe de Lió, seu prevalguda de les Galies, Sant Irineu, màrtir, veu l'eucaristia com el sacrifici de Crist que l'Església ofereix sempre al Pare.«Crist va prendre el pa, que és alguna cosa de la creació, i va donar gràcies, dient: "Això és el meu cos". I de la mateixa manera va afirmar que el calze, que és d'aquesta nostra creació terrenal, era la seva sang. I va ensenyar la nova oblació del Nou Testament, que, rebent-la dels apòstols, l'Església ofereix a tot el món, a Déu» (Adversus haereses 4, 17,5).

Bisbe d'Alexandria, doctor de l'Església, Sant Atanasi va haver de sofrir diversos exilis i moltes persecucions, com a gran defensor de la fe catòlica en Crist, contra els errors dels arrians.«Nosaltres ens alimentem amb el pa de la vida, i delectem sempre la nostra ànima amb la seva preciosa sang, com si fos una font. I, tanmateix, sempre estem cremant de set. I Ell mateix està present en els que tenen set, i per la seva benignitat crida a la festa a aquells que tenen entranyes assedegades: "Si algú té set, que vingui a mi i begui" [Jn 7,37]» (Carta 5,1).

Litúrgia, cimera i font de la vida eclesial10. No obstant això, la Litúrgia és la cimera a la qual estén l'activitat de l'Església i al mateix temps la font d'on brolla tota la seva força. Doncs les feines apostòliques s'ordenen a que, una vegada fets fills de Déu per la fe i el baptisme, tots es reuneixin per lloar Déu al mig de l'Església, participin en el sacrifici i mengin el sopar del Senyor. Per la seva part, la Litúrgia mateixa impulsa els fidels a què, sadollats "amb els sagraments pasquals", siguin "concordes en la pietat"; prega a Déu que "conservin en la seva vida el que van rebre en la fe", i la renovació de l'Aliança del Senyor amb els homes en l'Eucaristia encén i arrossega els fidels a la urgent caritat de Crist. Per tant, de la Litúrgia, sobretot de l'Eucaristia, brolla cap a nosaltres la gràcia com de la seva font i s'obté amb la màxima eficàcia aquella santificació dels homes en Crist i aquella glorificació de Déu, a la qual tendeixen les altres obres de l'Església com a la seva finalitat.

EUCARISTIA

12

6. EN EL MÓN DE LA MÚSICA

Cal que tots

El Senyor et convida

Jesucrist ens ha estimat

Cal que tots mengen del mateix pa. / Cal que tots beguem del mateix vi. / Ens cal dir, ben units, / tot pregant els uns pels altres / oh germans, Crist ens ha salvat! 1. Aquest pa que el Crist ens ha donat / ens guareix i ens deslliura del pecat. / Ens cal dir, ben units, / tot pregant els uns pels altres / oh, germans, Crist ens ha salvat!

2. Quan el pa mengem al teu entorn, / apropem el temps del teu retorn. / Ens cal dir, ben units, / tot pregant els uns pels altres / oh, germans, Crist ens ha salvat! 3. Qui ha menjat, amb el Senyor viurà; / qui ha begut, de set no morirà. / Ens cal dir, ben units, / tot pregant els uns pels altres: / oh, germans, Crist ens ha salvat!

El Senyor et convidaa seure a taula amb ell.El Senyor et convidaa seure a taula amb ell.Digues sí, digues sí;el seu cos és per a tu,i aquest vi, germà,que ompli el teu cor.

Junt amb els teus germansofereix-li el teu cor.És Ell qui et cridaa deixar-ho tot,i posa damunt l'altartot allò que més vols;la vida, la joiai tot l'amor.

El Senyor et convida....

1. Jesucrist ens ha estimat com ningú mai no ha estimat. / Pels camins d'aquesta nit ens va guiant com un estel. / Quan partim el pa sagrat, ens fa el do del seu amor: / És el pa de l'amistat, el pa de Déu.Cos sagrat! Menja i seràs fort. / Calze sant! Beu la meva sang, / que jo sóc la vida, i jo sóc l'amor. / Oh Senyor, reuneix els homes en l'amor!

2. Jesucrist ens ha estimat com ningú mai no ha estimat. / Per a la gent de Natzaret era el fuster i era l'amic. / Amb les mans ha treballat, com fas tu i com faig jo. / Sap el que és amb la suor guanyar-se el pa.

3. Jesucrist ens ha estimat com ningú mai no ha estimat. / Ara crida tots els pobles al festí de l'amistat. / Si confesses que és Senyor, et fa membre del seu Cos. / Ni la mort no ens podrà prendre el seu amor!

Queda’t amb nosaltres Fa Do

Sib Fa

Rem Sib Do

Fa Do

Sib Fa

Rem Sib Do

Rem Do

Sib Fa

Sib Do

Fa Do Rem

Sib Do

Fa Do Rem

Sib Do

Fa

Pels camins d'aquesta vida,

sense veure-ho del tot clar,

amb el pas feixuc i força capficats.

Has sortit al nostre encontre, t'has posat a caminar i per la nostra conversa has preguntat.

Ens expliques l'Escriptura com ningú no ho ha fet mai i et reveles en el gest de partir el pa...

QUEDA'T AMB NOSALTRES QUE EL DIA JA COMENÇA A DECLINAR QUEDA'T AMB NOSALTRES QUI CAMINA AMB TU, JESÚS,

MAI NO ES PERDRÀ

Quan arriba l'hora baixa tu fas com el que se'n va, però nosaltres t'insistim entusiasmats.

Has entrat a casa nostra, t'has deixat acomodar i et mirem als ulls amb el cor abrusat

Aixequem-nos de la taula, anem a trobar els germans: "Realment és Ell, Déu l'ha ressuscitat!"

Aplegats en el seu Nomtornarem a caminar fins que torni ple de glòria i majestat!.

EUCARISTIA

13

7. TOT ART

EUCARISTIA

EUCARISTIA

14

8. PREGUNTES QUE T’INSPIRA EL TEMA

Persones que han cercat com tu i es fan interrogants, preguntes que sorgeixen en els joves i també en els adults quan afrontem aquests temes,...

Sant Jeroni, Carta 77. PL 22,694

Tete Kuokouvi

Toni Cátala sj

Els pobres i l'Eucaristia:Si Crist no desdenya de cridar els pobres a la seva taula, al costat de l'emperador, ja que crida al mateix temps l'un i els altres et farà vergonya que vegin que comparteixes la taula de l'Eucaristia amb els pobres i que convius amb ells? Quina arrogància i quins fums! Si ens avergonyim d´aquells de qui Crist no s´avergonyeix, ens avergonyim del mateix Crist. ¿Quin sentit té aleshores participar de la taula del Crist si em fa vergonya partir el pa i el vi d'un ajusticiat? La seva carn és carn de pobre, la seva sang és sang vessada per a tots, no la comparteixis només amb uns quants. Convida a la taula de la comunitat esguerrats i captaires que , a través d'ells, ve Crist ; no a través dels convidats rics i de bona aparença. Potser us en riureu, d'això. Però no penseu que són les meves paraules. Són de Crist, i no perquè us en rigueu, sinó perquè tingueu molt present que és el que fa la comunitat i que feu vosaltres cada cop que us reuniu per viure la fracció del pa. No oblideu mai que les ferides del Crist són les ferides mateixes d'aquells que deixeu fora de la vostra taula.

Per pensar-hi. I jo què faig?La primera vegada que vaig participar d'una celebració de l'Eucaristia, en aquest pais, va ser força impactant. La primera cosa que em va sorpendre va ser la foscor del temple, tenia la sensació d’estar amagat, d’estar fent una cosa estranya, fora dels ulls de la gent del carrer. Quasi totes les persones eren d'edat avançada i no es deien res entre elles, ningú es va acostar a mi per saludar-me o per dir-me alguna cosa. Tenia el sentiment que tothom estava allà per "feina" per anar depressa, per fer alguna cosa a nivell privat, que anaven a contemplar una obra de teatre un xic aburrida però que calia veure. Al cap de poc temps va sortir el capellà, era lluny, distant... Va entonar un cant, la gent el seguia sense entusiasme, més aviat amb desgana. Va seguir la missa i, sap greu dir-ho, m'estaba adormint!! Va continuar tot en el mateix estil. El capellà va encarar l'Evangeli i el sermó... no entenia gaire el que deia, tot era moderat i prudent, alta teologia, suposo. Alguns miraven el rellotge. Arrivaren les pregàries, vaig pensar que ara era el moment de conèixer la comunitat, ja que és pregaria per les seves dificultats i de les persones, també vaig creure que descobriria el seu grau de compromís i la sensibilitat vers la ciutat i el món en general... res de res!! totes eren coses preestablertes, sense vida. Tot seguia amb un ritme trist.

Va ser l'hora del Pare Nostre, el vaig resar amb llàgrimes als ulls, intentava rumiar cada paraula, fer-la meva, quan vaig intentar reaccionar tothom havia acabat Ara la pau, això serà diferent... però no. Es van allargar la mà , a dreta i esquerra, a mi algú hem va mirar malament, però res més. Comunió i fora, tot trenta set minuts. Algunes veus: "Avui s'ha allargat una mica aquest mossèn".

Vull retrobar altre cop aquella alegria que vaig deixar a Malawi, vull viure de veritat, no sol, sino amb tots, la joia de la meva fe, la que m'ha donat coratge i força per deixar el meu pais i començar aquí sense res. Necessito l'Eucaristia, altres, Jesús... vull emborratxar-me de vida, de la vida de la gent , de la vida que celebro a cada missa, no vull ni puc fer-ho sol, no vull mirar el rellotge, vull abraçar als qui tenen la mateixa fe, vull patir amb l'atre i que ell ho faci amb mi, vull riure amb l'altre, vull sentir que puc fer-ho i que la nostra Eucaristia té sentit per tots, grans i petits.

Eucaristia = rentar els peus?Ho preparen tot a casa d'uns amics i, en un moment determinat, Jesús es posa a rentar-los els peus. Hi ha un gran desconcert, ell vol expressar amb aquest gest que no pot haver-hi cap tipus de verticalitat entre ells, ell és considerat i respectat pels seus com a mestre i senyor, ha demostrat la seva autoritat de sobra i una autoritat que no era com la dels lletrats i fariseus, perquè l'única veritat que és possible en l'àmbit del Déu de la Vida és el servei.

Pere no suporta l'abaixament de Jesús, no suporta tenir-lo als seus peus, si es deixa servir ja no li queda cap altra cosa a fer en la vida sinó el mateix, si es deixa servir perd el seu estatus. Pere necessita el seu senyor a dalt per poder ser senyor d'altres; si es deixa servir, tota la verticalitat en què està construïda l'estructura d'aquest món s'ensorra.

Jesús els està dient amb el seu gest que no cal oprimir el de sota ni adular el de dalt per sentir-se algú, els està volent dir que si tots es converteixen en servidors es retrobaran en horitzontal i en la fraternitat. Vol una comunitat d'un altre estil, no vol relacions patriarcals, les vol fraternes. Per això, tot el que ve enfrontarà sogre amb gendre, pare amb fill, mare amb filla, però mai no serà una confrontació entre germans, serà un esfondrament de les relacions verticals i un emergir de les horitzontals. Els deixebles, i Pere al capdavant, no ho entenen, fa la impressió que és massa el que estan vivint i no ho

15

poden o no ho volen entendre. Jesús vincula el pa compartit i la copa brindada a la seva pròpia vida que serà lliurada, tot el seu viure ha estat un desviure's. Des que el Compassiu el va arrelar al seu si, tota la vida de Jesús ha estat una vida en favor d'altres.

Jesús vol anar-se'n a pregar després de sopar, està inquiet, tanta adversitat nota que l'està omplint d'angoixa, la duresa de cor l'assetja i és espessa i viscosa, l'amenaça com una xarxa de mort, com un llaç de l'abisme. En el mateix sopar un dels seus ha tingut un comportament inquietant i ha marxat abans que els altres, quelcom s'està tramant i molt seriós. Jesús s'endú a pregar amb ell Pere, amb el qui es va enfrontar a propòsit del seu messianisme, i Joan i Jaume, que li van demanar els primers llocs, a l'hort de Getsemaní. Jesús ha d'admetre que a la vida no hi ha dreceres, que el Compassiu el porta a la compassió solidària, a la comunitat compassiva amb els sofrents.

Déu no intervé per evitar l'adversitat, el Compassiu és el que l'endinsa en la foscor i les tenebres de la condició dels abatuts i sofrents. Jesús va acompanyar la soledat de la viuda, ara l'està patint ell, tots l'abandonen i no interessa a ningú; Jesús va alleujar als abatuts i prostrats, ara ell està abatut i prostrat; Jesús va abraçar els petits, ara se sent desprotegit ; Jesús s'està submergint en el mar de la vida, fins ara ha practicat la Compassió, ha curat i alleujat, ara és ell el qui necessita fortalesa, alleujament i compassió.

En la comunitat compassiva amb els perdedors i les víctimes experimenta que només passant per la prova de dolor amb els malalts es pot entreveure la llum. L'àngel de Déu el consola, no li evita el mal tràngol sinó que l'enforteix en la seva implicació compassiva fins al final. Déu no està fora del que està succeint, Déu no és dalt del cel indiferent i apàtic. Jesús, submergint-se en el mar del dolor, assumint l'infortuni dels Sants Innocents, els perdedors, les víctimes, està experimentant que l'amor és passió. L'amor no embrutat i blasmat per l'esquinç no és amor, és cinisme. L'Eucaristia no és també això?

Preneu, mengeu i viviu l'amorJesús ens va manar viure com Ell, fer lo que ell va fer, ser fidel a la voluntat de Déu. Així el seu cos va viure entregant-se de veritat i la seva sang, un projecte de vida vessada per amor. Aquesta va ser la vida de Jesús, això celebrà en aquell sopar de comiat, així neix l'Eucaristia dels qui deprés el van seguir i així la celebra la comunitat. Quan es fa el que Ell va fer, perquè es viu el que Ell va viure, Ell mateix es fa present en nosaltres "...on n'hi ha dos o tres reunits en el meu nom, jo sóc enmig d'ells". Els qui participen i viuen del mateix pa, formen realment un mateix cos.

Encara que tots van rebre el mateix per part dels Apostols, no tots van entendre que volia dir " feu això en memòria meva". Així els cristians de Corint van intentar passar-se de llestos i Pau va haver-los de posar al seu lloc.

Als de Corint se'ls va ocorrer confondre la trobada principal de la comunitat amb un culte ritual més. I celebraben l'Eucaristia sense viure el que Ell havia viscut. Feien el sopar Pasqual sense amor, sense compartir, sense respecte pels altres, sense viure en comunitat. Però Pau els digué: "...això que feu, no és fer el que Jesús va fer". Es quedaren força extranyats ja que ells repetien el que Jesús va dir a l'últim sopar. Però Pau els digué que el que ens manà Jesús no va ser fer un ritus, sino un projecte de vida. Aquell estil de vida que es revelà en els gestos de Jesús. Aquell capvespre Jesús no va pensar en Ell, ni va intentar salvar la vida, sino que va romandre fidel al projecte d'amor de Déu.

L'Eucaristia és aquesta vida entregada, un projecte de vida en autèntica comunió amb Déu i tots els germans, siguin d'on siguin, però en especial amb els més desvalguts. És viure des de l'amor i per l'amor, fins que et faci mal.

Jesús Burgaleta

EUCARISTIA

EUCARISTIA

16

9. I COM ACTUAR?

LA FESTA

LA CONFIANÇA

UN PUNT DE TROBADA

UN PUNT DE TROBADA AMB MI MATEIX

UN PUNT DE TROBADA AMB JESÚS

UN PUNT DE TROBADA AMB L’AMOR

Recorda la darrera festa on vas participar. Quins elements són imprescindibles per una bona festa? Omple els espais:- Música- Amics- ...

Doncs l'Eucaristia és la festa dels cristians. Posem-hi ingredients perquè aquesta festa sigui bona. Imagineu-vos com podríeu animar l'Eucaristia de la vostra parròquia. Hi posaríem...- Música- Amics- ...

Realitzar jocs de confiança:- l'ampolla al mig: tots en cercle i el del mig es deixa caure.- guiar amb els ulls tancats una altra persona.- córrer una distància amb els ulls tancats, contra un mur de persones.- ...

L'Eucaristia és la festa de la confiança. Quan fem confiança a l'altre, sigui qui sigui, estem en comú-unió i aleshores fem viva l'Eucaristia.

En quin punt quedeu normalment amb la vostra colla?- Quedem a .........................................I amb la família, quins punts teniu de trobada?- Els dinars importants els fem a .........................Quins punts del calendari són importants a la teva vida? (exemple, el meu aniversari...)L'Eucaristia és un punt de trobada. Un punt de trobada amb els cristians de la mateixa comunitat. Un punt de trobada amb Jesús de Natzaret. Un punt que, de tant en tant, forma part de l'agenda personal.

Tota Eucaristia comença fent bugada. Hi ha un moment de revisió personal, de reconèixer que l'he pifiat, que no sóc pas perfecte. Però que no passa res, Jesús m'estima tal com sóc.

Si ara et toqués fer bugada personal, quants llençols i posaries a la rentadora? Dibuixa'ls, sense apuntar a què fan referència (això ja ho saps tu).

És clar que no cal entrar a l'església, ni participar de l'Eucaristia per trobar-te amb Jesús. Però la missa té els ingredients per facilitar aquest encontre.

1) La paraula. De paraules en diem i n'escrivim i en llegim un munt cada dia. Només cal que guaitis el darrer sms que has escrit i el que has enviat. Obre el mòbil i, si no és massa privat, comparteix-lo amb el grup. Hi ha paraules que no diuen res, paraules buides, paraules històriques, paraules que fereixen... i la de Jesús fa anys i panys que orienta vides. Segur que et saps paràboles i que recordes cites bíbliques. Doncs vinga, feu un llistat de frases bíbliques d'aquelles que emmarcaríeu a la paret de l'habitació o servirien per un grafit a la paret de l'església.

2) El pa i el vi. No cal recordar que és un memorial del darrer sopar de Jesús amb els seus amics i que simbolitzen la mateixa persona de Jesús entregada per tots, oi? Però això de donar la vida sona molt i molt fort. - Recorda què és el darrer que t'han donat gratis (un petó, un somriure...). - I el darrer que tu has regalat als altres? - Finalment, segur que coneixes qui dedica hores i hores pels altres, en una ONG, portant un grup de catequesi, un agrupament escolta, fent teatre... comparteix aquests referents d'entrega.

Abans de començar, digues mitja dotzena de raons per les quals fa mandra anar a missa.

17

Segur que al teu cor hi tens gravat un (o més d'un) moments d'enamorament. Va... posa-hi el nom. Potser aquest enamorament ja és la teva parella i per tant ho pots compartir al grup.

Saps prou bé, doncs, que quan entres en contacte amb aquest sentiment d'amor... no en surts igual.

És el que passa amb l'Eucaristia. Potser fa mandra anar-hi, potser em sembla que és una rutina, que de festa en té poca cosa, que els veïns dels bancs són tots molt grans, que... però si hi entres i la vius de cor, en surts renovat i amb ganes de menjar-te el món. Si a l'acabar l'Eucaristia et sents bé a la pròpia pell, amb ganes de viure, d'estimar i de menjar-te el món, felicitats, assaboreixes el perquè de tot plegat.

Ep, i si no sents això, no et preocupis. Torna-ho a provar i, amb el temps, acabaràs degustant que és un lloc bo per créixer espiritualment parlant.

L'important és que les excuses que has apuntat al començar no et privin de descobrir-ho. Què hi pots fer tu, o el grup, per millorar "la mandra" d'anar a missa?

EUCARISTIA

EUCARISTIA

18

10. PER CELEBRAR

Rebels: "NO ESCOLTEM LA VEU DE DÉU”SALUTACIÓ I MONICIÓEns hem reunit per descobrir la nostra resposta a un Déu que ens està cridant per treballar per un món més just i millor per a tots; un món com ell va somiar en la creació i com Jesús ens va anar explicant amb la seva vida.

ACTE PENITENCIALA cada membre del grup se li poden lligar les mans amb un tros de corda i que pensi quines coses o situacions són les que no el deixen posar-se en marxa per fer el que Déu vol... Deixar una estona en silenci -amb música de fons- però adonant-se que no poden desencadenar.

Pot ser útil, llegir i explicar "la paràbola de l'home de les mans lligades”:Hi havia un home com tots els altres... Un home normal! Tenia qualitats positives i negatives. No era en gens diferent de qualsevol altre. Una nit, mentre dormia, sobtadament van cridar a la seva porta. Quan va obrir, uns homes es van llançar a sobre i li van lligar les mans, tan sols les mans...Després li van dir que així era millor; que amb les seves mans lligades no podria fer en el futur res dolent (es van oblidar de dir-li que tampoc no podria fer res bo). Van anar deixant un guardià a la porta perquè ningú, ni ell mateix, no pogués deslligar-li les mans.Al principi, aquell home es va desesperar i va tractar de trencar les seves lligadures quan el guardià no el mirava. Davant de la inutilitat dels seus esforços, va intentar a poc a poc acomodar-se a la seva situació.Un dia fins i tot va aconseguir lligar-se les seves sabates. Un altre dia va aconseguir encendre el seu cigarret, i així va començar a oblidar-se que abans havia tingut les mans lliures. Mentre això succeïa, el guardià li comunicava dia a dia les coses negatives que feia en l'exterior la gent amb les mans lliures (s'oblidava d'explicar-li les coses bones). Van passar anys, molts anys. Aquell home va arribar finalment a acostumar-se a viure amb les seves mans lligades, i fins i tot va arribar a autoconvèncer-se que era millor viure així.Un dia, els seus amics d'abans van sorprendre per l'esquena el guardià i li van treure les claus per a deslligar les mans del seu amic.- “Ja ets lliure”, li van dir.Però, oh terrible fortuna, van arribar massa tard perquè les mans d'aquell home havien quedat ja atrofiades per tota la resta dels seus dies. (Anònim)

Recordar que qualsevol curació (Mt 9,1-7.9; Jn 5,1-9) ens parla de curar i alliberar allò que ens lliga i posar-nos a caminar.

Si es vol celebrar la reconciliació podria apropar-se cadascú al sacerdot i aquest, donar-li l'absolució i alliberar-lo de la corda que lliga les seves mans.

Si no se celebra la reconciliació, en el moment del parenostre uns alliberen de les cordes com a símbol dels lligaments...

ORACIÓ COL·LECTIVASenyor i Déu nostre, que ens mostres a Jesús com model d'una vida plena i feliç, ajuda'ns a buscar-te en tot perquè puguem respondre a la teva trucada|crida a construir un món més just i solidari. Per nostre Senyor Jesucrist.

LECTURES (1ª. Lectura del llibre de Jonás).El Senyor va adreçar la paraula a Jonás, fill d'Amittay: "Aixeca't i mira't Nínive, la gran ciutat, i proclama en ella que la seva maldat ha arribat fins a mi." Jonás es va aixecar per fugir a Tarsis, lluny de Déu, i va baixar Jafa, on va trobar un vaixell que sortia per a Tarsis; va pagar el seu passatge i es va embarcar per anar amb ells a Tarsis, lluny de Déu.

SALM (D'algú que espera)Estic buscant, Senyor, i en tu he trobat esperança.Tu que ets just i fidel posa'm sa i estalvi.Fes honor al teu nom: dirigeix-me i guia'm.Tu ets el meu amic, treu-me de la xarxa en la qual he caigut.A les teves mans poso la meva vida: tu Senyor, el Déu fidel, m'ajudaràs.

Jo confio en tu; la teva lleialtat serà el meu goig i la meva alegria.Tu mira-les per la meva vida quan sofreixo i m'amenaça el perill.Dóna'm espai per trobar sempre sortida.

Sent-me, Senyor: estic malament, la meva vida es gasta,ploro en silenci, se m'acaben les forces.Em sento com un estri inútil.Però jo confio en tu, Senyor; et dic: "Tu ets el meu Senyor".

A les teves mans estan les meves il·lusions i les meves penes.Mostra'm el teu rostre radiant i salva'm.Tu amagues la meva vida en el profund del teu cor.I em parles en l'amagat com un amic.Beneït siguis, Senyor, que has fet per mimeravelles d'amistat.

EVANGELI (Lc 18,18-25)En aquell temps un dels caps li va preguntar: "Mestre bo, què he de fer per heretar la vida eterna? Jesús li va contestar: "Per què em dius bo? Ningú no és bo, sinó només Déu. Coneixes els manaments: no cometràs adulteri, no mataràs, no robaràs, no perjuraràs, honra al teu pare i a la teva mare".Li va contestar:"Tot això ho he complert des de l'adolescència".En sentir-ho, Jesús li va dir:

19

"Una cosa et falta, ven tot el que tens, reparteix-ho als pobres i tindràs un tresor al cel; després segueix-me”. En sentir-ho, es va entristir perquè era molt ric.

Suggeriments per a l'HomiliaEs pot posar èmfasi en dues qüestions que apareixen en el l e m a d e l a c a m p a n y a :· CAUSES per lluitar. Vivim en un món que necessita ser al l iberat de tants l l igaments; violència, injustícia, materialisme, etc.· REBELS: Es necessiten persones que lliurin la seva vida a aquestes causes, cadascú des d'on se sent cridat. Però recordar que hi ha una manera de lliurament que és la vida religiosa. Aquí es poden presentar diversos personatges rebels; des del profeta Jonás a Sants de la Companyia; S. Ignasi, Francesc Xavier, Arrupe, etc.

OFERTORIA l'ofertori poden col·locar-se sobre l'altar els trossos de corda, com a símbol de l'alliberament rebut i com a ajuda que després s'utilitzarà.Poden resar tots junts (motivant i explicant) l'oració d'oferiment de S. Ignasi:

PRENEU SENYORPreneu, Senyor, i rebeutota la meva llibertat, la meva memòria, el meu entenimenti tota la meva voluntat, tot meu haver i meu posseir,Vos me'ls vau donar. Vos, Senyor, tornar-me'ls.Tot és vostre.Disposeu a tota la vostra voluntat,doneu-me el vostre amor i gràciaque amb aquesta en tinc prou.

PREGÀRIA SOBRE LES OFRENESAmb el pa i amb el vi et presentem, Senyor, les nostres vides, les nostres il·lusions i esperances, perquè seguint la teva crida siguem constructors de pau i amor. Per Jesucrist.

PREGÀRIA EUCARÍSTICA (P.V. B)Per al Parenostre, cadascú agafarà el seu tros de corda i la unirà als companys del seu costat amb un nus; amb aquesta corda unida, es motiva el sentit de resar una mateixa oració que ens va ensenyar Jesús; tots units podem fer coses, podem ajudar, treure a algú que caigui en un pou, pujar junts una muntanya... PARENOSTRE

COMUNIÓDesprés de rebre Jesús que és la nostra força ens comprometem amb ell, resant junts una oració i recollint un tros de la corda, expressant així, el nostre compromís d'unitat més enllà de l'eucaristia.Es pot acabar resant l'oració de la campanya i/o una oració a la Verge:

PREGÀRIASenyor Jesús,ensenya’ns a ser generosos

a servir-te com mereixesa donar sense mesura,a combatre sense por de les ferides,a treballar sense parar,i a no esperar cap altra recompensaque la de saber que femla teva voluntat.Amén.

MARÍA, DONA DE L'ESCOLTA.María: teu has estat escollida per Déu, t'ha regalatgrans coses i tu t'has fet la seva esclava.Vas reconèixer el poc que eres i Ell et va ferla plena de gràcia, la beneïda entre totes les dones.Déu et va fer la seva mare i tu has viscut la teva vidaamb senzillesa, sense major importància,desenvolupant plenament la teva vida humana.Et demanem, Mare, que anem per la vidareconeixent la mà de Déu,sempre a l'escolta dels seus missatges,sempre atents per sentir-lo i respondrecom tu ho vas fer, María, dona de l'escolta.

EUCARISTIA

20

11. PER PREGAR

QUEDA'T AMB NOSALTRES!

EL DIA DEL GRAN AMOR

Tu que has fet camí amb nosaltres tu que t'has acostat als nostres dubtes, a ls nostres temors, a ls nostres descoratjaments: QUEDA'T AMB NOSALTRES!

Tu que ens has obert l'Escriptura i amb la teva paraula i la teva presència has fet cremar el nostre cor: QUEDA'T AMB NOSALTRES!

Tu que has acceptat no abandonar-nos al declinar el dia, tu que has compartit el nostre sostre i has partit per a nosaltres el pa:QUEDA'T AMB NOSALTRES!

Tu que ens has retornat l'ànim i has fet renéixer en nosaltres el goig; tu que ens envies a anunciar a aquells qui tenen por que ens precedeixes en el camí i ens prepares una taula:QUEDA'T AMB NOSALTRES!

El teu cos és el pa que ens congrega, la teva sang és el vi de la nostra festa: al reunir-nos en el teu Nom, la teva Eucaristia es converteix per a nosaltres en esperança d'una vida sempre nova.QUEDA'T AMB NOSALTRES!

Jesús,el dia del Dijous Sant vau manifestar que éreu tot un home.

Per a mi, el cenacle serà sempre un punt de referència per a comprendre què vol dir ser deixeble vostre.

Rentant els peus als apòstols, m'ensenyeu a fer-me servidor dels germans, pensant únicament en el seu bé.

Amb el do del vostre cos i de la vostra sang, em dieu que he de viure en comunió d'amor amb vós, amb els germans i amb el Pare del cel, i he de donar-me amb la totalitat del meu ésser.Quan, expresseu els vostres sentiments amb tanta espontaneïtat i sinceritat, comprenc que realment sou l'amic que em fa conèixer els secrets de Déu perquè em pugui sentir germà vostre i fill estimat del Pare; però també em feu comprendre que la meva amistat és important per a vós.

Gràcies, pel vostre amor. Jo també us estimo!

DONEU SENTIT A LA MEVA VIDA

VIURE LA COMUNIÓ

Jesús,tots som una mica pelegrins d'Emmaús.

Com aquells dos deixebles, nosaltres vivim moments de desànim i de desencís.Les esperances i les il·lusions que amanyagàvem i que ens ajudaven a creure i a esperar, desapareixen, perquè les coses no surten com les havíem imaginat.

La nostra fe en vós s'afebleix, i ja no tenim ganes de trobar-nos ni de celebrar la fe amb els germans cristians.

Quan arribin aquests moments, veniu a trobar-me, i, tot fent camí, parleu-me pacientment.

Amb la vostra paraula i la vostra presencia, ajudeu-me a recuperar la fe i l'esperança, perquè, en vós i en l'amor del Pare, recuperi el sentit de la meva vida.

Jesús,sovint tenim la impressió que som nosaltres els qui us busquem i anem cap a vós; però de fet, sou vós el qui veniu a nosaltres i us doneu totalment per amor.

M'ho doneu tot, sense exigir res a canvi.

Només desitgeu que us estimi com a germà i que estimi el Pare del cel i els germans de la terra.

Que cada vegada que us aculli en l'Eucaristia em comprometi a viure la comunió amb vós, amb el Pare i amb els germans, perquè així visqui millor l'aliança nova, que m'ajudarà a realitzar, ja aquí a la terra, l'aliança eterna d'amor que viurem en el cel.

EUCARISTIA

21

"Què és l'Eucaristia”

"La Missa, el diumenge, la vida"

"Per què vaig a Missa els diumenges?”

"Y la llamaron Misa”

"La Missa, senzillament”

"Feu això: una manera de veure i viure l'Eucaristia”

"Viure la Missa”

"La missa explicada als nois i noies"

"Què és la pregària eucarística"

"Què és la Missa?”

"La Missa contestada per un capellà. L'alternativa”

Josep Lligadas.Col·lecció Emaús n. 53. CPL

Joaquim Gomis.Col·lecció Emaús n. 3. CPL

entrevistes a diferents cristians.Col·lecció Emaús n. 15. CPL

Martín Valmareda. PPC

Robert Cabié.Dossiers n. 63. CPL

Assumpta Marín, Maria A. Torrents, M. Pau Trayner. Icària Editorial

Jaume Campalans.Claret

Litúrgia Bàsica n. 9. CPL

Col·lecció Emaús n. 2. CPL

Bernabé Dalmau.Abadia de Monserrat (2003)

Joan Escales.ENVINY (Pallars Sobirà)

El festín de Babette(1987)

Gabriel Axel

Serveix tota la pel·lícula ja que és una paràbola sobre el servei de parar taula. L’escena central és la que el general explica el gest de Babette com experiència de la gràcia de Déu.

Millones(2004)

Danny Boyle

El petit Damian es troba amb diferents sants. Sel·leccionem la trobada amb Sant Pere on aquest li narra una especial interpretació del miracle de la multiplicació dels pans i els peixos.

Los sacramentos: La Eucaristía Documental (1946) - Jerónimo Mihura

12. LLEGEIX UN LLIBRE 13. MÓN DE LES IMATGES

EUCARISTIA

EUCARISTIA

14. CONEIX ENTITATS

http://caputxins.cat/fraternitats/sarria/

http://www.arqbcn.org/

http://www.bisbattortosa.org/

http://www.stignasi-lleida.org http://gradeblat.blogspot.com

Caputxins SarriàObjectiu: Preparar per al sagrament de l'EucaristiaActivitats: Activitats de catequesi de preparació a la Primera Comunió, en petit i en gran grup. Activitats per a la implicació de pares i mares en el procés de la catequesi.

(i anar a: Organització funcional / Delegacions / Delegació diocesana per al Catecumenat)Servei diocesà per al Catecumenat (Delegació de Catequesi) Objectiu: Preparar per al Baptisme persones adultes i infants en edat catequètica.Activitats: Infants: Ritu d'Ingrés. Adults: Ritu d'Ingrés, ritu de l'Elecció, recés, celebració dels Sagraments de la Iniciació, trobada d'adults batejats en anys anteriors, trobada de participants en el Catecumenat Diocesà d'anys anteriors. Catequistes i acompanyants: Jornades de formació.

(i anar a Organització / Delegacions diocesanes / Delegació de catequesi)MID (Moviment Infantil Diocesà)Objectiu: Treballar l'educació de la fe dels infants després de la Primera Comunió fins l'inici de la catequesi de Confirmació (edats: 9 i 12 anys).Activitats: Treball d'un tema anual comú per als grups de les diferents parròquies. Campanyes anuals. Convivències (dos nivells: 4t-5è EP, i 6è EP-1r ESO). Trobada de Pasqua (PASQUAMID). Trobada Infantil Diocesana (5è diumenge de quaresma), presidida pel bisbe. Campaments d'estiu (9 dies al juliol). Publicacions de diversos quaderns de treball i llibrets de pregàries.

/ - (blog de joves)Parròquia Sant Ignasi de LoiolaObjectiu: Preparar per a la celebració dels sagraments de la iniciació cristiana.Activitats: Acolliment de batejos. Grups de preparació a la Primera Comunió. Grups de confirmació i de postconfirmació. Grups de catequesi especial. Eucaristia d'infants.

15. ENLLAÇOS DIVERSOS - VIATJA XARXA

http://jovenesoblatos.iespana.es/omibiblioteca/catequesis.htm

http://www.tinet.org/~fqi_ct04/insti_ct.pdf

http://www.misas.org

http://www.misas.org/lecturas.php3

http://www.sadlier.com/sacraments/index.cfm?language=sp&book=0&event=1http://www.diocesephoenix.org/fc/Espanol/formacion/recursos.html

http://www.buenasnuevas.com

Pàgina de "los jovenes oblatos" dedicada a la didàctica de la catequesi i amb materials teòrico-practics de teologia i formació catòlica. Entrar a "materials de catequesi" on trobareu una àmplia explicació de les parts de l'eucaristia i el seu sentit. Força esquemàtic, clar i orientatiu.

Breu PDF on comparativament s'exposen les narracions sobre la institució de l'Eucaristia en el nou testament. Breu, però pràctic i interessant.

Cercador de misses per tot el territori espanyol, per províncies, dies feiners o laborals, horaris... Web força útil si volem sortir de vacances i participar de l'eucaristia fora de les nostres contrades.

Subapartat de la web anterior on podrem trobar en qualsevol format (audio, text, diferents idiomes, per incorporar a la "palm"...) les lectures de l'eucaristia, el missal, la litúrgia de les hores, meditacions....

Materials elaborats per a la preparació dels sagrament de la primera comunió. Desplegament d'idees i "merchandising" espectacular. Lògicament és una pàgina dels EUA, concretament de la diòcesis de Phoneix. Adjuntem també l'adreça de la diòcesi amb força materials en castellà.

Web amb un tractament de la pastoral i dels recursos catequètics molt ample. Materials força estructurats per a la catequesi de comunió. Val la pena passar-hi per la varietat de recursos i oferta.

22