estudios some los origenes del dere ...estudios some los origenes del dere-chomaritimo...

104
ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE- CHO MARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a la historia externa del Llibre del Consolat de iWar no podr A adelantar sensiblemente en el camino a recorrer, sill contar previamente con una edicl6n critica de nuestro gran c6di,-,o . ba- S~ldzt en la colaci6n de los diferentes manuscritos conservados del 111IS11102 . Aim podria afiadirse que es tambi6n necesaria para dicho objeto mia colecci6n diplonlAtIca de los privilegios v demis do- cumentos relativos a los mis antiguos consulados, los cli'lles, hasta hoy desconoci.dos en gran parte, no han sido aprovechados por ]a historiografia clAsica con un nikodo rigtiroso y sistemAtico . En ocasiones anteriores nos ocupamos, de los diversos pro- blemas qtle ofrecen los origenes del derecho maritimo hispano-me- diterl-Aneo, asi conio del origen de a1guna de stis compilaciones' . 1 . Para comodidad y brevedad de las citas, se utilizan, singularmente en las notas, las siglas siguientes : ACA = Archivo de la Corona de Arag6n (Barcelona) ; AMCB = Archivo Hist6rico de la Ciudad de Barcelona ; AHDE ~ Anuario de Historia del Derecho Espafiol ; AHM = Archivo His- t6rico de Nfallorca (Palma) ; A MV = Archivo-Biblioteca Municipal de Va- lencia -, AO = Auremn. opits regalium. pri-vilegiorum. chitatis ct regni Valentie (Valencia, 1 .515) : APO=Archi%-o de los Pirineos Orientales (PerpifiAn) ; BABLB=Bolctin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona ; BCB=Bil)lioteca de Catalufla (o Biblioteca Central de Barcelona) ; BLR= .3iblioteca Balear del ex nionasterio de La Real (N-fallorca) ; BSCC=Bo- letin de la Sociedad Castellonense de Cultura (de Castell6n de ]a Plana) ; FJC = Fondos de la antigua junta de Comercio, de ]a BCB ; LCM = Llibre tirl Cons-olat de Mar .- LPCV = Privilegios del c6dice del LCM del AMV ; RJC = Revista juridica de Catalufia . 2 . -Estudio preliminar" al Libro del Copwitlado del Mar . de ANTONIO DF CAI' .NfANN-. Edici6n de ]a C~Imara Oficial de Cornercio y Navegaci6n . Barcelona, 1965, pAg. XXTIL 3 . hl dcr(-cho marithno preconsular . BSCC . XXXVI, 1960, pigs . 47-74 ; Les fradicions juridico-maritimes medimals. **Miscellanea Barcinollensia" . Afio V. Min . XIV . 1966 . PAgs . 7-28 ; La. dataci6 d,4 la compilaci6 valen-

Upload: others

Post on 21-Jan-2021

8 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHO MARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l)

Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er,

orden a la historia externa del Llibre del Consolat de iWar no

podrA adelantar sensiblemente en el camino a recorrer, sill contar

previamente con una edicl6n critica de nuestro gran c6di,-,o . ba-

S~ldzt en la colaci6n de los diferentes manuscritos conservados del

111IS11102 . Aim podria afiadirse que es tambi6n necesaria para dicho

objeto mia colecci6n diplonlAtIca de los privilegios v demis do-

cumentos relativos a los mis antiguos consulados, los cli'lles, hasta

hoy desconoci.dos en gran parte, no han sido aprovechados por

]a historiografia clAsica con un nikodo rigtiroso y sistemAtico .En ocasiones anteriores nos ocupamos, de los diversos pro-

blemas qtle ofrecen los origenes del derecho maritimo hispano-me-diterl-Aneo, asi conio del origen de a1guna de stis compilaciones' .

1 . Para comodidad y brevedad de las citas, se utilizan, singularmenteen las notas, las siglas siguientes : ACA = Archivo de la Corona de Arag6n(Barcelona) ; AMCB = Archivo Hist6rico de la Ciudad de Barcelona ;AHDE ~ Anuario de Historia del Derecho Espafiol ; AHM = Archivo His-t6rico de Nfallorca (Palma) ; AMV = Archivo-Biblioteca Municipal de Va-lencia -, AO = Auremn. opits regalium. pri-vilegiorum. chitatis ct regni Valentie(Valencia, 1 .515) : APO=Archi%-o de los Pirineos Orientales (PerpifiAn) ;BABLB=Bolctin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona ;BCB=Bil)lioteca de Catalufla (o Biblioteca Central de Barcelona) ; BLR=.3iblioteca Balear del ex nionasterio de La Real (N-fallorca) ; BSCC=Bo-letin de la Sociedad Castellonense de Cultura (de Castell6n de ]a Plana) ;FJC = Fondos de la antigua junta de Comercio, de ]a BCB ; LCM = Llibretirl Cons-olat de Mar .- LPCV = Privilegios del c6dice del LCM del AMV ;RJC = Revista juridica de Catalufia .

2 . -Estudio preliminar" al Libro del Copwitlado del Mar. de ANTONIODF CAI' .NfANN-. Edici6n de ]a C~Imara Oficial de Cornercio y Navegaci6n .Barcelona, 1965, pAg. XXTIL

3 . hl dcr(-cho marithno preconsular . BSCC . XXXVI, 1960, pigs . 47-74 ;Les fradicions juridico-maritimes medimals. **Miscellanea Barcinollensia" .Afio V. Min . XIV . 1966 . PAgs . 7-28 ; La. dataci6 d,4 la compilaci6 valen-

Page 2: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

214 Arcadio Garcia Sanz

.Actualmente con los niedios de la Citcdra "Consulado de Mar"y del Serninario de Historia del Derecho de la Universidad deBarcelona, estamos traixijando en Ja preparaci6n de la colecci6ndiplomitica de los consulados de mar de Barcelona, Valencia', Ma-llorca y Perphain y acanciamos para unit fase ulterior, el prop6sitode acometer un estudio v edici6n critica del Llibre del Consolat deMar . Dicha labor nos puso en contacto, no s6lo coil la tradici6nmanuscrita del 1.11bre.. sino con e1 abundante material documentalde los consulados antes dichos, que en su mayor parte se hallatodavia in6dito . haci~ndonos comprender Iii urgencla de los "dc-siderata" expuestos al principio .

Y comoquiera que, tanto ]a preparaci6n del diplomatario coniola de la edic]6ii critica del Ulbre no es labor de un Pia, nos pareci6oportuna la redacci6n de estas notas . en las que, refundiendo lasideas ya vertidas en anteriores publicaciones y los datos que pro-porcionan los documentos constilares N. los manuscritos clel 'LlibrernAs cualificados, tratanio-s de dar unit visi6n actual del problejua

de los origenes de nuestro derecho maritinio, partiendo de ]it doc-trina. clAsica sobre la niateria, confirniiindola . precisandola y rec-tificAndola en todos. aquellos puntos que hIS fUentes documentalessugieren, y dando asi una medida . o por lo menos una idea, delo que del estudio de aquellas fuentes hist6rico-juridicas puedeesperarse .

1 . LAS 'rRAINCIONES [URIDTCO-'.-\1ARlTlT\,TASMEDTEVALES

De esta cuesti6n nos ocupamos en un articulo que se public6 enMiscellanea Barrinonensta el aflo 19061,. que aqui reproducimoscon a1gunas adiciones .

1 . Lcvantc Y Ponioitc .

Casi no es menester explicar, cual es el slIgnificado (le ]its ex-presiones Levante v Pomientel. ;I] hablar (lei derecho maritimo,

eiana del Llibrc del COnsulat de Mar . Comunicaci6j, al V111 Congreso deHfistoria de ]a Corona de Arag6n . Valencia . 1967 .

4 . Les tradicions, citado en la nota anterior .

Page 3: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origene8 Derecho mariti7no 215

-como tampoco es necesario puntualizar.. que esa terininologia era

plenamente admitida en nuestras fuentes hist6ricas medievales 5 :por Levante entendemos todo el mar Mediterrineo ; por Poinente,la mar de mis alli del estrecho de Gibraltar, o estrecho de Sevilla,-corno se le Ilarnaba en al-Unos casos entre nosotroS 6.

Puede hablarse con cierta propiedad de dos tradiciones mari-

timas medievales,, la niediterrAnea o de Levante, y ]a atlintica. o

-de Poniente, que suponen, tainbi6n hasta cierto punto, dos con-cepciones distintas de la cultura naval en general, desde el derecho-maritinic, y las costumbres nAuticas hasta ]a arquitectura naval .De esa dualidad de tradiciones navales tal vez se lia abusado confrecuencia, porque de cada una de dichas tradiciones, se ha querido

hacer una especie de patriotisino difuso, y muchos autores, al-escribir, se han sentido levantisfas o poneiyistas, tratando de acumu-lar a su tradIci6n ]as glorias todas del progreso de la navegaci6n ;Nr ese mistno criterio apolog6tico ha presidido e1 estudio de estosten-ias en los diferentes paises y citidades maritit-namente impor-tantes 7 .

Aunque sobre la materia de que tratamos no pueden darse con-clusiones generales seguras en demasia, parece que el contacto deanibas tradiciones inaritinins . es el hecho hist6rico que prepat-6 la

5 . "Los corredors . . . hajen de la liura dels diners de totes coses e smer-~aments, tant be de Levant coin de Ponent, un diner entre abdues les parts"(Furs de Valencia . edic . 1547, IX, XXXIV, 81) .

6. "Ytern que les dites galees sien e vajen ensenis en conserva ab les,quatre galees de la ciutat de Barchitiona, per dampnificar los enetnichs del,.cnyor [rey], w es, en les parts del stret de Xibilia, de Lisbona et de Cas-tella la Vella, o la on ben vist los scrA a Ids parts de Ponent" . (F. ALMELAY VIVEs, El Abitirapite Mateo Mercer . BSCC, XXX, 1954, pAg . 66 . Conve-nio entre el ray y la ciudad de Valencia de 16 de abril de 1359 para elarniamento de dos galeras .)

7. Corno ejeniplo de verdadero nacionalisnio puede verse el estudio deR . Di Tucci . Consuctitclini inarittitne del Medio Evo italiano vella reda--ioliedel "Libro del Ca;ssolato del .4farc- . -IN-lostra bibliografica e Convegno in-ternacionale di Studi storici (lei diritto niarittinic, medioevale . Atti" . Nipoli,1 (1934), pigs . 129-137 . El mistric, criterio apolog~tico preside el "Discorso"4e 0 . SCIOLLA que precede laedici6n de Il Consoluto del Marc colla spic-gazione di G . L . M. Casaregi. Edici6n del "Consorzio Autonotuo del Portodi Genova" . Torino, 1911, I)Ags . IX-XXXII .

Page 4: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

216 Arcadio Garcia Sanz

navegac16n para los dcscubrimientos oceAnicos de los sigios xv yxvi, y en general para el 1111portante papel que habria

'dc represen-

tar del cuatrocientos aci. Ahora bien, ese proceso de contacto pa-rece quc forma parte de otro fen6meno hist6rico mucho mAs largono hay que olvidar que hasta el slglo x representa la primera lineadel progreso naval entre los paises cristianos ]a flota hizantilla' .que tenia como bases los puertos de Constantinopla, Trebison(la yAntiopia-, a partir del siglo x aqu6fla primera linea deja de Te7presentarla Bizancio y pasan a ocuparia las cluclades adriAticas.(Venecia, Ancona, Bari) : desde e1 siglo xif ese papel de primeralinea pasa a las ciudades occimcditcrr~ncas (Pisa . G6nova, Mar-sella,Barcelona) ; y en el sigio xiv empleza a desplazarse hacia Jos pller-tos cantAbricos (villas de Vizcaya, Bayona, La Rochela) ; fuera yade ]a E,dad Alledia, descle el final del siglo xvi. decae tambl6n ellapel de esa zona y pasan a ocupar aquella primera linea los puer-tos de mis alla' de la Bretafia (Bristol, Portsmouth, Le Havre,Amsterdam) . Parece pues, que en conjunto se trata del desplazarillell-to del n6cleo avanzado del progreso naval medieval de Levantc-hacia Poniente .

. El derecho maritimo . como los clemAs compartimentos cle hcultura naval, sigue sen~ll-.-Iemente esa misma evollicl6n : y asi er

ciclo griego o cultura nav.il b1zantina estA representada en el de--

recho maritimo por ]a colecci6n titulada "Nomos Rodion Niu-

ticos" o derecho pseudo-rodio redacci6n de costumbres atribuld .-I afSi-10 VITI . que recibi6 aplicaci6n en Oriente liasta la mar Adri~-tica : (lei ciclo latino o ctiltura mival occi-meditert-Anea, es en el de-recho maritimo la coleccl6n representativa la Costu.m. de 1(7 mar . parte .esencial y mAs ant]"ML (lel Ulbre, de/ Consolat dc AIar : v delc1clo cantAbrico lo es la colecci6n liania(la Rooles d'010,011 coil stis

m6itiples llljtielas .

Dentro de ese proceso gcnerzil parece que es como hay quemirar desde el punto de v1sta del derecho maritimo el empuie naval*de los ptieblos hispAnicos (catalanes, castellanos v portugueses),que aproximadamente pue(le sittlarse entre la ocupacl6n de Nfa-florca por jainle 1 (1228) y la p6rdida de la Armada hivencible(1588), pues es . mirada dentro de esa perspectiva, como adquiere,)a pleliitud de su significaci6n hist6rica, porque representa por los .

Page 5: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho maritinto 21 T

imperativos geogrAfico, v cronol6gico e1 contacto -y en muchosaspectos la asiniflaci6n- de ]a cultura naval inediterritlea y ]acultura naval aflAtitica .

La nianifestaci6n de ese contacto de tradiciones en nuestro,derecho maritinio, es. la que nos hemos proptiesto ilustrar en lasnotas que siguen, tratando . mAs que de convencer al lector deilinguna proposici6n concreta, de hacer ver e1 carActer excesiva-mente apodictico, con clue hasta aliora heinos contemplado la clies-66n de has tradiciones juridico-maritimas medievales, Ilevados tal'vez por la s6fida v generalmente lien nierecida autoridad de nues-tros, predecesores en el estudio de esta niateria, que ni puede re-duciTse a una distincl6n puramente elemental entre Levante vPoniente, ni nienos a una conio geografia adscriptiva de cadsptierto a una sola v 6nica de aqu6llas tradiclotles .

2. La fradicicin (it, Lc--,,,(z ;it(? : la "Cost"In de la mar"

Entre nosotros no hav testimonios hist6ricos de que se apli-case el derecho griego o bizantino en la Alta Edad Me

'dia, y por

tanto la tradici6n juridica meditern'tilea o de Levante ]a repre-senta exclusivamente el derecho latitio, mAs tardio, conteiiido en el*Llibre del Consolat de Mars.

Ftie tal vez el tims importante descubrimiento de Capilially,cl de ]a naturaleza del Llibre . conio compilaci6n, en ]a cual se 11~1-Ilaii coniprendiclos elementos diferentes . procedentes de tiemposy Itigares asimismo distintos9. Por el orden mis tistialmente se-,atlido en numuscritos v ediciones. dichos elementos son los si-Cyllientes : I .' el "Orde judiciari de la cort (lets consols de mar-de Val~nicla", 2.1, "Les hones costumes e cis bons tisatgcs de lamar" . 3 ." Las costumbres de his naves armadas v )as del corso,y 4." Las ordinaciones de Pedro el Cerenionioso de 22 de novienibre-de 1340 . HaY que advertir (Itie en alpmos manuscritos los ele-

8 . Como repertorio bibliogriifico gen?ral puede consultarse el de A . VII)m.,Bibliografia csPaiiolu dc Derecho maritimo . Instituto de Derecho Comparado.-Barcelona, 1958, pegs . 13-19 . En especial, sobre el Libre del Consolat, ]abibliografia resefiada vor J . M . FONT %- Rius . Estudio propl :minar (citado.en ]a nota 3), pAgs . LVIII-LXIV .

9. CAPMANN-, Libro. . . (cit . en nota 2), pigs . 465-466.

Page 6: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

'.218 Arcadio Garcia Sanz

mentos 2.0 y 3.0 forman una sola parte o un solo todo unitario ..Estos cuatro tcxtos fundarnentales -aparte e1 tn~s accidental deljur-amento de los abogados de Mallorca, que contienen algunosmanuscritos 3- ediciones, N . de otro capitulo suelto o tabla de los-4cargamentos de pacotilla o "sportades" de Alejandria, que acom-pafia al mismo- son in,dtidablemente, como dice Font v Rius 10, losconstitUyentes Ix'isicos del CUerpo o cornpilaci6n de derecho nia-ritinio .

De estos textos fundamentales ., se hallan perfectamente data-Aos en el siglo xiv el "Orde judiciari" y las ordinaciones dePedro el Ceremonioso, quedando los dos elementos centrales, alos clue denominamos conjuntamente "Costumes", conio la partemAs antigua de 1,L compilaci6n . En realidad esta parte central oantigua no constituye tampoco un todo unitario, sino que se tratade una compilaci6n primitiva, en la que es posible tambi6l dis-tinguir elementos diversos, como hemos de ver mAs adelante .

Sin entrar ahora en el origen de cada una de estas partes, nien la identificaci6n de his mismas, bAstanos sefialar que la opini6aclisica, que se ha 1do abriendo paso desde Capinany hasta Vallsy Taberner, ha &ItadO el 11~ICICO primitivo de las "Costumes" en]a segunda mitad del siglo xiii ., y esa es la opini6n actualinente a,d-II'litida .

Los fundarnentos de esta tesis se apoyan en un ternmuts adquem, el afio 1271, en que sabenios que ya existian las "Costunies",v en un terml*nvs a quo, el afio 1258, en e1 que suponemos que noexistian . El ferminits ad qitcm se basa en las concordancias quepresentan algunos capittilos de la Costum. de, Tortosa (r6bricaXXVII, libro IX

*) y un fuero de Valencia, libro IX, r6brica XN711,

fur VII, edic . 1 .547) con las "Costunies de la mar", los cuales de-nittestran que, tanto el fuero valenciano, que pertenece a las cortesde 1271, conio los capitulos tortosinos, que se redactaron en 1272 .aprovechan textos de aqti~llas " . I-A misma tesis abona el privile-gio fundacional del constilado de Valencia de 1 .0 de diciembre de1283 que prescribe la aplicaci6n de la "Costum de la mar" segun

10. Esludio preliminar, pegs . XLV-XLVII .11 . El dcrecho mariti7no preconsithit- (cit . en iota 3), 16gs . 64-65 .

Page 7: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho maritinio 219

tra acostunibra(lo cit Barcelona 12 . Este terminits ad qu-em parece,pues, bastante claro .

El terminits a quo . insinuado por diversos autores v fijado porWagner 13 . se basa en tin heclio negativo . el silencio que, acerca

~de las "Costumes", guardan ]as ordenanzas barcelonesas de 1258" .y ]a evoltici6n que parecen manifestar ciertas regulaciones de las"Costumes", relativamente a stis anilogas de las ordenanzas dichas,observaciones que lian hecho concluir, aparentemente con una 16-gica impecable. la necesidad de que las "Costumes" sean posteriores

a 1258, tesis que lia sido admitida por Valls y Taberner 15, Garcia'Gallo 16, quien 6sto escribe 17 y Font JZijjS 18 . Si bien se inira, sinembargo, ese ternunits a quo no se basa en testimonios documentalespositivos, sino s6lo en sit inexistencia, y por otra parte hay indiclosfirnies y positivos de que las "Costumes de la mar" en sus n6cleosmis antiguos son con mucho anteriores al afio 12.58 .

En el primer aspecto . es de sefialar . que en his ordenanzas barce-lonesas de 12 .58 . si bien es cierto que no se hace i~ienci6n expresade ]as "Costitines tle la mar" . v que, coino o))serv6 Wagner 19, sereflejan fornias juriclicas . corno el alquiler de naves, ajenas L(tn alas "Costumes" (caps . vi v xi), no es nictios cierto, que en dichas,ordenanzas existe tin claro reflejo (le aqu6llas, que podemos detec-tar en la ternfitiologia v fornia (I,- expresarse (le las ordenanzaS20,

12 . AMV, c6dice del LCM, Privilegios, cap . III : BCB (FJC), c6dicesB . 191, fol . 2 : B . 192 . fol . 2 : 13 . 193, fol . 5 %-' : B . 194, fol . 14 . Publicado-en AO, Petri, 1, cap. 20, fol . 33, v en BSCC, XXXV, 1959, pig . 202 .

13 . R . WAGNER . Sobre els orificns dd Consolat de Mar . RJC, XXXVII,1931, pigs . 253-265 .

14 . Publicadas por F . Valls v Taberner, Consolut dc Affir . F-Alitorial Uar-.Cino, II, Barcelona, 1931 . pigs. 119-136.

15. Loc . cit . en nota anterior. 1, Barcelona. 1930. Izilroducci6, p6 .- . 12 .16. A . GAROA GAu.o, recensi6n al Consolot de Mor de Valls Taberner,

AHDE. IX, 1932, pAg . 430 .17 . E/ dcrcrho nwritimo preconsw1ur (cit . en nota 3), pig. 60.18 . Estudio preliminar (cit . en nota 2), pigs . XXXI-XXXII .19 . Loc . cit . en nota 13 .'70 . La identidad dc la terniinologia de las ordenaciones y las Costienics

-es casi absoluta : la liacen lyatente ]as equivalencias doininits navis vel11.rj)Xi= sen .

-vor de nuit o lcn,v : orinciarr = ornic .iar : rcco11ij(crO=rccO11i?- : por-

fits salvador = port salvador : consci-vaticum = conscrvatgc : Portata = tor-tada o sportada . y muchas otras .

Page 8: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

.220 Areadio Garcia Sanz

y muy particularmente -eii determinadas regulaclolies, (Ille I)resu--ponen el rl~ginien establecido por his Costiones ~fo la mar, como.

lo son e1 capittilo I I ctiando establece la necesidad de la presencia

de ambas partes para que el escribano de la nave plieda. registrar-JjeCj,oS tj 0j)j1gaCiol,eS21 . e1 capitulo xi cuando presupone ]a obli-C1,,lci6n de los marineros de prestar juramento de fidelidad a]scf5or de 1a. nave, el iv ctiando prestipone la necesidad (lei consen-

timiento de los mercadffeS para Ia navegaci6n ei, conserva . o el

xvr ctiando liabla. de ]as pacotillas de los marlneroS22 . 1-11 ConSe-

cuencia . ese silencio de his ordenanzas barcelonesas de 12-38 acercade his "Costumes", no es argumento concluyente de la inexisten-cia. de ~stas .

f--'ii . e1 segundo aspecto, el de los indicios documentales'de .

existencia de Lis Costifines de la mar, al repasar los nianuales nibs

guos (lei archivo notarial de ]a Curia. fumada de Vich, bus-antlcando contratos conierciales 23, ftlimos encontrando contratos decon-kinda "ad tistim maris" desde el afio 1231, en los cuales, al'.

atribuir el riesgo (lei contrato, al socio capitalista, se (lice ad 11S11111a consitoudincin. marIS24 . Parece claro que esta expresi6n hay

21 . Ell el capitulo referido de las ordiuaciones faltan a1gurlas palabras(omitidas seguramente en a1gurta copia), que dejan oscuro el seritido, si bien .se ve claranierlte (jue lo que quierc. decir la ordirlaci611 es lo que realmente(lice el capitulo de las Costumes de la mar (edic . Capinauy, cap . 56, pari-grafo L" lit fine) .

22 . Esta obligaci611 de juramento del marinero, que s6lo presupolle laordirlaci611, la establece taxativamente el capitulo de las Costumes dc h/ mar(edic . Capmativ, cap . 153) .

La necesidad del cotiseutimiento de los mercaderes para la navegaci6riell collserva, de que habla ]a ordinaci6rl, tanibi~n es la establecida coti ca-rActer gerieral p3r .las Costumes dc la mar (Ibidem, cap . 92) .

HI r6gimen de ]as pacotillas o "sportades" de los maririeros, que laordiiiaci6ii s6lo presuporle, cs el establecido eri ]as Costumes de la mar(Ibidem, cap . 132) .

23 . A . GARCiA, CoOracics comcrcials vigatans de,prblcipis del seglc XIII,AUSA, Vich, 1963, pAg . 321, y El comcrcio de la Jbicl c;i Vich a nictliadosdrl sifflo XIII . Colomer N-lunmany, S . A ., Vich, 1967, docs . 5 y 6 .

24 . Archivos Episcopalcs de Vich . "Curia fumada" . Martuals all6nilus .Vol . 1 . Aho 1231, kalendis octobris (I .' octubre 1231) . Publicado en Coitfrac-tes comercials vigatans (cit . ell iiota antcrior), (loc . 9 :

recipio ia commida a te Btirmirdo de Comelo LX111 bisiticios ar_qc0i,

Page 9: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes De?-echo 7naritinto 221

-(11le Coll Siderar1a como una referencia 1)recisa a las Costumes de la

vwr, porque ]a expresi6ti Usits ef Consuctudo marts es tambl6n la

utilizada en la r6brica de derecho maritimo, antes citada, de la

'Costilm, de Tortosa25 . ell el I)rIvilegio valenciano de 9 de diciembrede 128426 y ell general ell toda hl (10CLIMellti-16611 valenciana delcollstflado durante el siglo xi\, 2-1 . y esa misma intittilaci6n (Us-itset Consuctudo marls) es la clue flevan las Costumes, si bien, na-

Wralinente, traducida a] catakin (Costimics c Usa.!rlcs de /a inar),

,en Jos nizinuscritos tiledlevales que conocemos del Vibre del Coil-

solat2l, sin que quepa duda de que se trata de una traducci6n,porque 6sta la tenemos tambl6n documenta(hi ell las versionestrecentistas de ios I)rivile-ios valenciatios mits ailti-IlOS29 .

6 Z,

quos Poricin aptid VaIrnciam ct Afurciam aut Ceptain, et vadant ad talon-rescczt ;ii ad "Consuctuditzem maris" .

Ibidein . Afio 1232 . Publicado por F . Carreras Candi . jVotes dot--cittistes-d'Ausona . ell -Miscelinea Hist6rica Catalana- . Scric 11 . Barcelona, 1906,pAg . 400, nota 738, y en BABLB, V, 1909-1910, pAg . 468, nota 193 :

rccipio in comanda a te Thomas- Vspanyoli VIIII libras denaria Barchi-nonc, cinerchatos in. pannis Iincis, quos pannos conducerc apud AftiYoricas ..ct dc onini hicro quad Dcus ibi dederit, hubcas tit fidelitt-1- Pres Pat-tes . ctfidelis cyo quartain . levato printo tuo capitali, scilicct IIIIII libras . ct hocivadat ct vcniat ad titti ;ll. resechum ad "Usitin et Consucludo maris" .

fbident . Vol . V1 . Aflo 1261, \711 idus maii (9 mayo 1261) . Publicado,ell El conicicio de la ~ .icl (cit . ell nota anterior), doc . 5 :

Et he cant, stc,,,,t ct rcddc(i)zt ad timin rcsocum. rt fortu-nam ad -Usunlmaris" .

Ell el doc . 6 de la misma moncigrafia puede verse tanibi6i la expresi6n.ad Usum moris.

25 . Wase to que se dice ell 11, 2 .26 . Citado en la nota 90 .27 . Wanse los docurrientos citados ell ]as notas 91, 92, 93 v 94 .28 . La intitulaci6n general de las Costimics dc la mar ell los mailuscritos

.g6ticos (let LC .-\,l (vid . 111, 3) es la siguiente :C6dice de la BLR : Capitol dc Ics Boncs Costumes c Usatgcs dc olar ." Llibre de Sant Pere - (lei A H N-1 : Assi conw, iccn It's bolics Costnitics

c Usatfics dc At inar .C6dicc (let AMV : Aci comcnctin Ics bones Coshillics r cis boils Usatgcs

de [a mar .C6dice Forit de Rubinat : Assi conicncan Ics bones Costimics c .IIs boils

Usatycs de la mar.29. Pueden verse esas traducciones ell ANIV . c6dice del LCM, Privi-

legios, caps . 11, V1, N711 y V111 .

Page 10: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

222. Areadio Garcia Sanz

Parace claro, pues, que de momento, hay que retroceder hastael afio 1231 la existencia

'documentada. de los n6cleos, antiguos, de

las Costumes ; ahora bicii, eso plantea, o mejor dicho . replantea.tn ; gran problema hist6rico de fondo, el de ]a antig6edad real deesos n6cleos . Por si esto fuera loco, el problema, se halla . vinculado~a tin docurnento o cronic6n, que se encuentra en el manuscrito .del Llibre del Consolat de Valencia, y que pas6 con muchas de-turpaciones a ]as ediciones antiguas, que contiene una retabila dtnoticias de confirmaciones y juramentos de las Costumes de la mardesde e1 afio 107 .5 6 1076 . Su examen lo harenlos mAs adelante(Vid . 11 . 1) .

3. Los tradiciones cs!rietamentc hisp6iiicas : cl dc)-rcho pre-co;4sidar A, /a "Costivin &Espan.va" .

La cultura naval atl~ntica o ciclo cant,'ibrico, (lei que anteshablAbamos, dieron higar, seguramente en el siglo xm . a un nilcleo .

juridico escrito : la, pe(piefia colecci6n Ilamada Rooks d'Oleropt,

conocida en Castilla con el nonibre de Fucro o Leyes de Lavron,

de la, cual Capmany encoiitr6 un manuscrito castellano en la bi-blioteca (lei monastcrio de E-I Escorial .. que Im sidio inodunamente-estudiado y reproducido por HernAndez Borondo").

Hasta hoy nos hemos movido, como ya advertiamos al prin-

cipio, dentro del criterio, demasiado sencillo, de que el conjunto(lei derecho maritin)o hispAnico consiste en la aplicaci6n en ]as.

costas meditert-Aneas de las Costumes dr, to mar y en las costascantibricas de los Rooles d'Oleron . y hemos prcstado atenci6n

escasa a las manifestacloms del derecho niaritinio . que no elicajanen algima de aquellas tnidiciones . Es por eso, por lo clue aquitratamos de dar aigmilas muestras de ese derecho que, si cierta-

mente no es totalmente iii(lependiente de aquellas tradiclones -0por lo menos asi lo parece-, tiene una substantividad propia in-negable. v sobre todo una clarisimL importancia hist6rica : ]a de-baber sido el instrumento de contacto entre los hombres pertene-

30 . CAI'NIAN%- . Libro. . . (cit . en nota 2) . pAgs . 566 N, SigtS. ; 1" . HFIRNAN-DEZ6 1 1 ---B'ORONDO, Sobre la apticacijit -Pv EspaRa dr los RoIrs de Oler n ; E s-

corial, 1928.

Page 11: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre oi-igenes Derecho maritivto 223;

clentes a Ia tradici6n juridica de Levante y los pertenecientes a Ia.tradici6n juridica de Poniente . Fn las costas catalanas ---enten-didas en sentido ampIjo3l- ese derecho maritituo, hispinico pa-rece tener dos momentos o ciclos . uno anterior a Ia generaliza-cl6n de ]as Costumes de Ia mar, ciclo que en otra ocasi6n flamamosya derecho precollSItIal-32, y otro posterior a aquella geiieralizaci6n,Ia Costum d'Espanya.

El derecho maritimo Preconsular (siglos mi-xifi).a)

Constituye este ciclo, o tradici6n el n6cleo mAs antiguo de pre-ceptos juridico-maritimos que se conocen ell las tierras hispAnicas,

y se caracteriza por Ia preponderancia de Ia navegaci6n en corso,de cat-Acter militar. Abre esta serie de preceptos tina ordenanza,atrilmida al conde de Barcelona, Ram6n Beren-tier III y al afio 1129,si ))jell parece mis atribulNe a Ram6n Bereliguer IV 33 . Si bjell,Ia ordenanza estA escrita en catalin, el texto conservado es segu-ramente traducido, en e1 siglo xm del latin . lemma ell Ia que debi(')'

,134 .de ser originariamente redactad-Siglien esta misma tradici( .)n los preceptos de derecho maritimo-

31 . Bajo el ;idjetivo cataltin se entendi6 durante Ia I:--,Iad Media, ~obre-

todo ell los Imises mediterrfincos, no s6lo a los naturales del principado deCatalufia, sino tarnhi6i a los; tic los reinos de Valencia \1 Mallorca (v6aseBENEDETTO CROCF, FSPO~Ja- el~ 1~1. I .-ida italiana del Renat-imiento. Traducci6n-

de Francisco GonzAlez Rios . Ediciones Im .-in, Buenos Aires. 1945, p.'Lgs . 29-71) .Utilizanlos siernpre el adietivo en esa significaci6n coni6n, rnientras no advir-tamos otra cosa .

32 . El derecho marifinzo Prcconsular (citado en Ia nota 3) .33 . Publicadas por por F . Carreras i Candi, Ordinacions urbancs tie boll

!im-ern a Catahm'~Ia, BABLB, XI, 1923-1924, pig . 294 . Existe cierta dificultad .

T)ara Ia dataci6n de estas ordinaciones : el liccho de que en ellas se bable de losprohombres de Tortosa, hace suponerlas posteriores a Ia reconquista de esaciudad (1148), pero se habin tatuf)i6n del arzobispo de Tarragona Sall Olegario,ya fallecido en dicho aflo . Tal vez el lionibre Auleguer se lialla interpolado,pues a los dernfis obispos no se les cita por el nombre. Han de ser anteriores,no s6lo a Ia mucrte de Rarn6n Berenguer IV (1162), sino, a Ia del condeRoberto de Tarragona (1154), que tanibi6n se nombra (v6ase J . M . FONT IRius, Eutorix dq la restauraci6 cristiona tic Tarragona . Esqiwma tie Ia sc-va-ordenaciti juridica inicial, Boletin Arqueol6gico, Tarragona, afio I.XVI, 1966 .p ;'tgs . 83-105) .

34. FoN-r Y Rius, Estudio Preliminar (cit . en nota 2), pilg . XXV, nota 2 .

Page 12: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

-224 Arcadio Garcia Sanz

inClUidos en Jos ftieros N. privilegios de Valencia en ]a parte cono-cida como furs vells (1240-1261), singularmente aquellos. preceptos-de inspiraci6n no romanistica o constietudinaria, a1gunos de lo-,.ctiales, coino veremos, derivan literalmente de la ordenanza deRam6n Berenguer IV 35 . y los preceptos contenidos en la Costimi.de Tortosa (1272) en aquella parte que este c6digo tom6 de losFurs de Valencia y no de ]as Costimics de la imar, pues de ambasprocedencias los contiene el c6digo tortosino .

Desde 1240 la preoClIpaci6n juridico-maritima parece que co-mienza a derivar liacia. e1 derecho comercial ; y los Furs de Va-lencia contienen ya a1gunos preceptos de ese caricter de claro saborromanizante36 . 1~11 i2 ;8 son pronitilgadas las ordenanzas de larihem de Barcelona 37, en las cuales la preocupaci6n fundamentales ya el derecho comercial inaritlino, y en ellas observaillos taill-W611 1111a illflLiencia nueva, ]a de ]as Costumes de la mar, que des-pti6s infltive decididiLlnente en los ftieros de Valencia prointilgadosen his Cortes de 1271 1,1 y en la Costum. de Tortosa en 1272, paraacabar imponi6ndose en su totalidad en Barcelona (antes de 1283)3, en Valencia (1283) . Hay que destacar, porque es de la mayorimportancia hist6rica, ]a circunstancii de que esa preocupaci6n porel derecho comercial maritinio . parece ser lo que determin6 ]a ad-misi6n total de his Costumes de la mar entre nosotros en el si-glo mij . pues en el derecho maritinio militar, que representa latradici6n antigua, por niiis que se observan tanibi6n influencias delas Costiones en stis n6cleos relativos a las armadas maritimas,ninica llegan a la admisi6n literal de stis capittilos 01110 hace .por ejemplo . la Coslion de Tortosa para los comerciales -m me-nos a~m al preccpto en blanco de admisi6n total de sit texto,,como la venlos en el privilegio valenclano de I ." de dicien-ibre Ide1283 :19 .

3-: . Pueden verse esos preceptos eii El derecho maritimo Preconsular(cit . en iiota 3), pigs. 70-74 .

36 . Puedeii verse Ibidcm . pegs . 68-70 .37 . Wase nota 14 .38 . Furs de V,"-ale)icia, cdic . 1547, IX, XV11, 7 ; Fori mitiqui 11alititiac,

edici6n de N-1 . Dualde Serraiio, Madrid-Valeiicia, 1950-1967, CN\N7111, 7,-pigiiia 260 .

39 . Citado en la nota 12 .

Page 13: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho maritimo 225

Para que el lector vea claramente !la sucesiva derivaci6ti- o-unidad de tradici6n juridica entre la ordenanza de Rarn6n -BeFen-.guer IV, los Furs de Valencia y la Costum dc Tortosa . transcri-bimos a la letra los parigrafos de los tres* texios, relativos a dospuntos determinados : la tasaci6n dei derecho de ribatge, que e.Ael derecho que pagaban los corsarios por la subasta de las presa-z'Y el regimen juridico de los marineros fugitivos :

atiPreceptos rel, vos a] derecho de ribatge :

a) Ordenanza *de Ran16n Berenguer.TV.

En cara deit donar -el c6iliit- al senvor xx morabatins deribatge e un sarrai no dels nic.lors ne dcls pits als .

b) l-rivileglo de Valencia del 23 de septiembre de 1243 .

Afa!zws et gat.cc que i

.ntrabitnt I'spaniam cum cursits. . . st fece-

.vint citcantimi in aliquo loco regm Valencie donent morabatinos-alfollsinos et unitin. savracenum de inedlocribifs" .

c) . Costum de Tortosa .Galea -nc nu

'\11 altre. ienAi arinat quc intra en cors contra sarrains

We qualtitte terra sz.a, 110 dona. neguna cosa per r1batge ne per on-

-cant. . . Aqitcsta costume es sospesa c neguna tit, les parts no .s deit.crexer ne minvar per cila cit sa possessio ne en sa proprietat, inas.Cascli aja aqitcl its e aquel dret mic avia lo dia qtrc.s fett lo (701111-promcs de les CoSfjjj;teS41 .

El precepto de la Costunt de Tortosa presupone corno r~gimcnordinario

'del'i-lbatge el que hemos visto establecido por la ordenanz-a

beren-ueriana v el privilegio valenciano, r6gimen que es segura-b Z5mente el que tambi6n se aplicaba ell To*rtosa como consecuenciade ]a suspensio'n de la exenci6n, de que nos habla el capitulo .

Preceptos relativos a los marineros fugitivos :

a) Ordenanzas de Ram6n BerenguCT IV :

Encara dona plcn poder a/ co'nut . tine Isil mull 110111 li fitig,

40 . AO, lacobi I, cap . 16, fol . 7 . Publicado en BSCC, XXXV1, 1960,pags . 73-74 . Se halla tambi~n ell Furs do Valencia . e(lic . 1547, IX, XV11, 2 ;y ell Fori Antiqui . c(fic . 1950-1967, CXXV111, p~g . 260 .

41 . Costum do Tortosu . IX, V11, 3 . Utilizamos la c(fici6n de BienvenidoOliver . Madri(l, 1881, pAg . 377

15

Page 14: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

226 Areadio Garcia Sanz

que pi(scha pendre aqitcl denumt semyoria, c Pont sia tcitgt(t de daral c6mit lo preii, e la dobla.

b) Furs de Valencia :

Marinarit copiducti qi(i a ligno fugerint, reddant dupplunt, soli-date ct dominus ligni capt

.at cos et teneat Penes se cap.tos, quousque

reddiderin-t duphi-in 12 .

111arinariis a galea ftigioitibits, si cos dontini(s golearitin inve-verit, compellal tit resh

-hiant solidate ditplum., et si yalea essc [t]

in Yspanea, si. invenermt armatores mari-narios, illos capiant ettcneant taindiii. captos, ponspe vemerit w contitits ipstits habeatab eis calonialli,43.

c) Costum de Tortosa :

On es certa cosa e man-ifesta qtte cs costion. de Tortosa que simiyl hom. s'adobari) ab c6mit de galea o d'altre leny armat, CJhotit. aquel fugirii o volra fugir., que no volr(i segiur lo viatgc,, tosenyor do la fjalea o del leny a),mat pot aturar aquel how o pon-dree ratenir. . . Los 6~madors on pe trobrn aqttel hom qi(i serti fitflit .,lo potion pendre e atitrar c, retenir, e aquel pres e a?tfrat, do con-tinent dcuen-lo presentar ol vcgiter pot- jithil- e per sciitencia, delschitadans dett 'pagar Iti dobla de tot (o qi(e aquel hom ftiyt hati-M.pw.y del c6mit o el cbmit h' haitnt fet lbtrar4l .

Vista la cmceslva derivaci6n o unidad de tradici6n juridica entrela ordenanza de Ram6n Berenguer IV, los Fitrs de Valencia y laCostunt. do To)-losa,- podemos ver ahora la disparidad

Ide esa tra-

dici6n juridica con ]as Costiones do la mar, comparando los'pre-ceptos transcritos relativos a los marineros. fugitivos con el capitulo,de aquellas que regula el mismo caso, el cual dice asi :

Mariner qui sera acordat en nait o en len~p fel fitgir(i pits serd

acordat e haiwit jitrat senvir, es tengitt qite ., st.la natt ne logitc altre

on loch d'aqttcl e costa in-es de logiier. deu restitimr lo mes del

42 . Furs de Valmcia, edic . 1547, IX, XXV11, 1 ; Fori witiqui, CXXXV-111.6, p~g. 276 .

43 . Fori antiqui . CXXXV11, 1, 1),Ag . 276 .44 . Costum de Tortosa . JX, NXV11 . I Mi . Oliver, pAg . 445 .

Page 15: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

E8tudio8 sobre origenes Derecho maritimo 227

loguer que.1 altre hanni reebut, ab que sia semblant daqttel ina-rijwr en -marbiatye45 .

Diriamos, sin embargo, s6lo una verdad a medias, sefialandoexclusivamente )a disparidad entre ]as Costumes de la mar y elderecho preconsular, porque en la ordenanza de Ram6n Beren-guer IV, si bien no se observan transcripciones literales, si seobservan detalles f~cihuente relacionables con los preceptos de lasCostiones, como to son el m6dulo de ]a quinta parte en la distri-buci6n de las presas, y los objetos en especie que puede tomar elc6mit en ]as naves apresadas, con independencia de su parte ge-n~rica en ]as presas".

1*,'ste derecho preconsular, pues, es tin cido o tradici6n juridicapropianiente hispAnico, y como tal, diferente del cido o tradici6n(tile representan las Costunics de la mar, pero seria muy aventil-rado afirmar que es absolutainente independiente de aquellas, o(tile no tuvo con las inismas. ninguna relaci6n .

-1)) La "Costum . d'Espanya" (siglos xiv-.\v) .

Otro de los ciclos juridico-maritimos medievales distinto delas Costumes de la viar, es la Costum d'Espanya . TNo es ningunanovedad hablar de la Costion d'EsPan

'va conlo fuente . de derecho,

pues la dio a conocer Abadal hace yll medio SigJ017 . v despu~sde 61 otros historiadores, como Benevto v Maravall", han seguidotratando de ]a misma. Si que es novedad . en cambio, hablar de la

45 . LCM, c6dice de La Real, cap . CXVIII (C6dice de Valencia, capi-tulo XCV1 : -1 .1ibre de Sant Pere", cap . 116 ; c6dice Font de Rubinat, fo-lio. XXXV111 recto ; edic . Capniany, cap . 156) .

46 . LCM . "Costurnes, de les naus, armades-, edic . Capniany, cap . XXXIV,ls~g . 732 . No darnos sus equivall-mes cn los nianuscritos 1:,3r hallarse numera-dos s6lo, en el de Vatencia y distribuidos en los detnis en capitulos diieren-tes, a la vez que cs ficil localizar el fragniento citado por la I)rcvcdad deeste n6cleo .

47 . R. i)*A1!A1)AL I DK VINYAL~, Las Parlidas a Cutalun.va duraw IT-datntitju . Estudis Universitaris Catalans, VI, 1912, pAgs. 13 y sigs ., y \711, 1913,pAgs . 118 y sigs .

48. J . BENEYTO PLRFZ, Ulij c6di~c valenciano dc la "Costion dTspanya","Las Provincias", Almanaque, 1934, 1)~gs . 339-341 : J . A . 'MARAVALL, Elconcepto de Espafia cn. la Edud Aledia, 2 .' edici6n, Instituto de EstudiosPoliticos, Xfadrid, 1964, pAgs . 303-517 .

Page 16: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

228 . Arcadio Garcia Sanz

Costum d'Espanipa . dentro del inibito del derecho naval, ptus elcampo institticional en el que se ha desenvuelto liasta ahora elproblema hist6rico de la Costum d'Espanya, lia sido el de* lasrelaciones feudales, y de modo singular Ia tenencia de castiflos ..regulada por el tittilo XVIII de la Parti

Ida H del conocido c6digo

de Alfouso el Sabio 19 . No hay duda de que Ia . identidad de nombrcentre Ia costumbre feudal y Ia costumbre mafifinia parece supolier,dguna relaci611 entre ellas, puesto que ademAs se producen ailibas&n un lapso de tienipo sensiblemente simtil6neo, pero por ahoradesconocemos esa relacl6n . Aqui s6lo nos interesa precisar clue,tanto en el derecho feudal como en el derecho maritimo, Ia Coshfuld'Espan.va significa tina separac16n de las normas juridicas quepodemos Ilamar ordinarias (en el caso de las relaciones feudales,los Usatges N. costumbres complementarias, en el caso del derechon-mritinio, las Costumes dv Ia mar) . debida, a] parecer, a una par-ticularidad o singularidad institticlonal, que es Ia que hacia su r6-gimen preferible, o mejor dirianios preferido, al r6gimen de' lasnormas ordinarias . el hecho de que estas costumbres se IhOiienprecisamente de Espafia, hace pensar tambi6n (Itie se practicaban,o tal vez proce~llan, de otros 11.1gares de Ia peninsula Ib~rica do-minados por los crisfianos'O .

Deciamos antes que el siglo xiv es Ia 6poca en que el n6cleoavatizado de Ia cultura naval comienza a pasar de las,costas me-ditert-Aneas occidentales a las atlAnticas, y mAs particularmente akis cantAbricas . Reporta 13jbrn Landstrom Ia noticia de tin ma-titiscrito florenfino,, seg6n el cual en 1304 piratas de Bayona en-traron en el mar MediterrAneo con cocas (naves de Poniente), yque los navegantes de G6nova, Venecia v Barcelona empezaron a

49 . De esta forina de Ia "Costum d'Espanya" trata, ademAs de Ios auto-res citados en las notas anteriores, R. WARADAL I DE VINYALS, Pcdro clCerentanioso y Ios comfenfos dr Ia dccadencia politica de Cataht~ia, en His-toria dc Espaha, dirigida por R. Men6ndez Pidal, tome, XIV, Espasa-Calpe, Madrid, 1966, pAgs . CL\XX y sigs .

50 . Existe una acepci6n del nombre medieval Espanya o Hispa iia, quedesigna ]a Espafia musulmana, tal come, Ia vimos en los textos del dei-echomaritinio preconsular ; Ia expone NIARAVALL en Ice cit. . pAg, . 232-23-3 . H,li

este aspecto, sin embargo, Ia "Costum (ITspanya- parece hacei- reiet-encia aIa Espafia cristiana, segim NIARAVALL . ]CC. cit., pAgs . 507-313.

Page 17: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Deredho maritimo 229

c6iistruir navios semejantes 51 . No hace mucho que ha sido estu-diada tarnbi6n ]a actividad de ]as naves cantAbricas ell his costasrnedlterr~neas, y una luminosa nionografia de Durliat y Pons nosmuestra, con base docurnental ell los registros del derecho

:de

ancoratge, la presencia ell el puert'o de Mallorca (Palma) a partirde 1321, de las, cocas cantAricas de Santander, Castro (Castrour-diales), Loquet (Lequeitio), San Sebastiin, Fuenterrabia, Gotaria(Guetaria) y Bayona,

.con otras procedentes gen~ricamente de Viz-

cay'a 52 . Tal vez e1 momento mAs significativo, como indicio de 'apotencia. naval que iban adquiriendo las costas atlinticas de lines-tra peninsula, sea ell cl aspecto nilitar el corto bloqueo del puertode Barcelolla por la flota de Pedro I de Castilla ell 13.59 53 . Locierto es (lite las referencias a naves, castellanas en el "Mare nos-trum" durante la segunda mitad (lei siglo mv abundan incluso elllos documentos de los consulados 51 .

No hay que decir que los hombres de mar que tripulaban ]ascocas cantAbricas estaban formados ell la tradici6n naval de Po-mente, v. ell consectiencla, el derecho que les era familiar, era ]atradici6n juridico-maritinia que representan los Rooles d'Olcron.Por lo tanto, ]a relaci6n juridica de esos honibres de mar con losmercaderes mediterrAneos, no se hacia exclusivamente bajo el moldejuridico de las Costumes de la mar, sino que la presidia una normadiferente : la Costum dEspanya . De ello se puede aportar im tes-timonio hist6rico directo : en ]a secci6n de manuscritos de la bi-blioteca de la. Sociedad Castellonense de Cultura. de Castell6n dela Plana, hay un cuaderno escrito ell letra del sigio xv, que con-tiene tin fornittlario notarial, ell una de ctivas f6rniulas se expresael nombre del notario de Valencia, Bartomeu CatalA, v cl afio de140.2, si bien illuchas de las f6rimilas provienen (lei siglo xiv., pues-

51 . Bj6R,, LANDSTR6-NI, h'I buque, traducci6n de J. M. I'vlartillez Hi-dalgo. Barcelotia, 1%4, pAg. 90 .

52. M. DURLIAT Y J. PONS I NIARQUPs, Reccrqurs sobre el movimeWdel port de Afollorca ca la primera mcitat dcl scgle X111 . NIT Coilgre,;o deHistoria dc la Corma de Arag611, Madrid, 1959, pig. 345.

53 . AP.ADAL. Pedro r/ Ccrcmo)6oso (cit. en wta 4()), pAg. CLXXIV.54 . Vease la carta dirigida por los c611sules de Mallorca a los de Va-

loicia en 21 de julio de 1356 c6dice del AMV, Privilegios, cap. XIV),y la de 6stos a aqu~llos de 4 de agosto siguiciite (Ibidem, cap. XV).

Page 18: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

236 Arcad-io Garcia Sanz

to que en a1gunas cancillerescas que contiene, el rey es Ilamadotodavia Pedro (refiri6ndose, naturalmente, a Pedro el Ceremo-nioso) 5-5 . Por otra parte, es bien conoci

'da la costurnbre de formar

dichos formularios con documentos reales, sin rn~s que suprimir,y a veces no del todo, los nombres de los otorgantes v las fechas,y ese es probablemente el caso de nuestro formulario, en el cual hayuna. f6rinula interesantisima, que transcribimos como Ap6ndice 1 .que contiene un contrato de fletaniento en el que expresamente sehabla de ht Costum (I'Espanya .

Dicho contrato de fletaniento est;,t otorgado entre el patr6n de

unit nave de Motrico (Vizcava). por una parte, y tin mereadervalenciano, por otra - se halla datado en Valencia y se celebra conobjeto de navegar it Sicilia con carga general y volver a Valenciacon carga. de trigo. El contrato . que Ileva. cl nombre expreso den6llt al trav~s o do alt a baix y que expresamente tanibi~n se ce-lebra secundum usum ct consuctudincin Yspam

.c, comprende ]a

nave entera, es decir, que se trata de los que hoy Ilarnarnos cle fle-tarnento-locaci6n .

Ese contrato de alquiler de naves tiene en el derecho espaholantecedentes bastante cualificados, pues es la situaci6n juridica quenos muestra el capitulo VI de las ordenanzas barcelonesas de 1258y la clue nos muestra tambi6i la 6nica. f6rinula del contrato defletamento que consignan las Particlas 51 . Precisando mas. sin ern-bargo. nos inclinamos it pensar que el tipo del contrato es el quese conoce en la Francia de Poniente con el nombre de charte partz"' .

y que ]a forma castellana de las koves do LaYron flama carta par-tida. . . .segititt la costioubre de la tie?-,-a. 57, porquc se observa enel contrato el detalle del piloto-lemAn -it cargo de la inercanclit,situaci6n que es exactamente ]a que plantea. el referido capitulo

55 . 1l formulario es un cuadertio de papel, de 24 X 30 cm ., formadc, por24 hojas foliadas en tinta roja, empezando por el folio 99 hasta el 136 (ial-fan 14 hojas intermedias) . En el folio CXXXIII esti la f6rmula datada enValencia el 29 de noviernbre de 1402 en la escribania del noUtrio BartorneuCatali .

56 . Partida 3.", titulo XVIII, ley 77 .57. Le

-x1es de La

'x-ron . edic. Capmany, Libro . pAg . 570 . La tipificaci6n del

contrato la da tambi6n Capmany, Ibidem . paig . 512 .

Page 19: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

E8tudios 8obre origene3 Derecho maritinw 23 t*

XIII de las Leyes de Layron. para este contrato tipico de alquiler-de naves .

En conclusi6n, pues, parece que la Costunt d'Espanya com-porta, la introducci6n en los puertos liispano-inediterrineos de los;usos juridico-maritimos hispinicos de Poniente, lo cual es tanto,corno decir, una introducc16n del derecho maritimo atlAntico y susprActicas en las costas me

'diterrineas . Es cierto que esta tradic'i611

Juridico-maritinia de la Costitin d'Espanya, que hasta liace pocoiii siquiera conociamos, plantea stis problemas hist6ricos : Irfue un-conjunto dc pricticas consuctudina rias simpleniente, o supuso laapficaci6n de alg6n texto escrito-;- .. ~se trata simplemente de una-aplicaci6n del derecho maritinic, de Poniente o,, por el contrario,,contenia elementos procedentes de aquende v allende el estrechode Gibraltar? Por el momento, no es posible precisarlo . Tal vez,.s ; se pudiese Ilegar a conoccr nuevos documentos sobre el partIcu-lar, .s,eria posible dar a* estas interrogantes respuestas satisfactorias .

.1 .JI . LOS ORIGENES DE'L DERECHO CONTENIDO tN

E-'L "LLIBRE Dl--'L CONSOLAT DE IMAR"

La compilaci6n, que tanto en nuestra patria conio fuera de ellaconoce hov con la denonnnaci6n de Llibrc de Consolat de imar,

no ha sido designada siernpre con esa dcnorninaci6n .]-;.t intltulaci6n general de I-libre del Consolat de mar, con que

boy ]a conocemos, no ha sido hallada mAs alli del siglo xv .* Molin~:"Idujo a este respecto el inventario del mercader barcclon6s Guillernde Cabanelles de 6 de marzo de 1424, en el que figura el Libre.dcl Consolat 58 . v puede aducirse tambi6n en este sentido el inven-tario de la hiblioteca del jurisconsulto Jaime Callis de 17 de fe-brero de 1434 . en el que figura tambi6i el Libre del Consolat de!a may-59 . Fsta denominaci6n . pues, parece, que se introdujo du-

58 . Wade FoNT i- Rius, Estudio- pt-climinar (cit . en nota 2), pig . XLVI 1 .En ]a provisi6n dada para el consulado de Pcrpifi~n en 22 de mayo de 1423leemos : -secundum disposicionein Legmu et Capituloruni maris insertorum inLibro Consulatus 1)redicti" . (Cfr . APO . Liber pri-vilegiormn, cit . en nota-65, fol . 40 .)

:79. J. M. I'MADURELL Y N-MARINION, 11fiCO' JUIMIC C(IIIiS Y su bibliotecajuvidiot . AI-IDE, 1963, 1) ;*tg,, . 552 y 580.

Page 20: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

232 Arcadia Garcia Sauz

rante los filtimos afios del siglo xiv o primeros del xv en Barce-lona, tal vez a imitaci6n de otros Llibres relativos a otros oficiospiiblico, de Ids cuales es seguramente el mAs conocido el Llibredel Mustapf". Despu~s lian sido las ediciones, desde ]a primer-aen 1484-1485, las que lian universalizado dicha denominaci6n, nos6lo en nuestras lenguas, sino en todas las dema's a las que ha sidotraducido 61 .

Durante e1 siglo xiv y buena parte del xv, en carnhio, la com-pilaci6n que nos ocupa fue- designada, sobre todo en Mallorca . cone1 nornbre de Capitols del Consolat o Capitols del Consolat de lamar; asi la designan las ordinaciones barcelonesas de 21 de no-viernbre de 143 .5 62 . el manuscrito mallorquin denominado Llibrede Sant Pere, de los 61timos aifios del Siglo XIV 63, e1 manuscritomallorquin tambi~n de ]a Biblioteca. Balear del monasterio de LaReal, de 1385 64 e infinidad de docurnentos inallorquines desde unc,de 14 de febrero de 1345 65 . Similares a 6sta son )as denornina-

60 . F. SEVILLANO COLOII . De to instituci6n (let Mustacaf de B(Ireclo"a,de Mallorca y de Vialcaria, AHDE,-1953, pAgs . --25-538 .

61 . FONT Y Rius, Estudio preliminar (cit . en nota 2), 1),'igs . NLVII y-Ll X .

62. VAU.s TABERNER, Consolat de Mar, 111, pAg. 18.63. J . M . QUADRADO, Pri-vilegios Y franquicias dc .4fallorca . Palma de

Mallorca, 1894, pAg. 47, n6m . XLVIL64 . A . GARCiA SANZ . Un mir-vo C6diec mallorquin del **Llibre del Con-

solat de mar-, AHDE, 1968, pAgs. 635-639 .65. ACA, catic ., reg . 1409, fol . 171 v" (L') ; AHM, c6dices -RosseI16

veil", fol . 345 y -Rossell6 nou", fol . 299 . Puede verse tambi~n la mismadenominaci6n en los docurnentos siguientes :

Testinionio notarial de 26 de evero de 1349 (APO, Libcr privilegiorumCons-ttlatus maris ville Perpiniani, fols . VII ilerso.-XIII vcrso) .

Carta dirigida por los c6nsules de 'Mallorca a los de Valeticia en 21 ju-'io 1356 (AMV, c6dice (lei I-Cm, Privilegios, cap . XIV) .

Provisi6n real de 16 agosto 1359 (ACA, canc ., reg . 1167, fol . 241) .Otra de 25 octubre 1371 (ACA, canc ., reg . 1430, fol 79 v" : AHM, c6-

dices "Rossell6 veil", fol . 347, y **Rosse]16 nou-, fol . 302 ; "Sant Pere", fol .74 v' ; BLR, c6dice del LCINI, fol . 200 v'-201 v') .

Otra de 19 enero 1379 (ACA, cai1c ., reg . 1439, fol . 191 ; AHM. c6dices-RosseH6 veil*', fol . 275 y 368, "Rosse]16 nou-, fol . 232 v 303 ; -Sant Pere",fol . 74 v' ; BLR, c6dice (lei LCM, fol . 206 0) .

Asimisino se halla la misma denominaci6n en otros muchos documcntos~posteriores .

Page 21: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios 8obre origenes Derecho maritimo 2U

ciones de Capitols de Llo!j*a, que utiliza el Orden judicial del coil--sulado de Barcelona en los 1)rimeros afios del siglo xv, v Capitols-de mar,,'que utiliza el propio texto de Ills Costienues de mar en su .capituic, 72 de la fornia Vulgata (71 de la ed . Capniany, NXII(lei : ins . de Valencia, 28 del L11bre de Sant Pere v 29 del ins . -deLa Real) .

En Valencia la conilmlaci6n que nos ocuIxt no tuvo reallilente-nombre diferente (lei que designa su n6clec, antiguo . es decir, Cos-tum-es de la mar . Esta denomfflaci6n, que la en

'contramos ya en el

privilegio de L" de diciembre de 128366 v en multitud de docu-mentos 1)osteriores .. a6n ]a utilizan . 1)ara designar 1)recisaniente elmanuscrito que hoy poseemos . un documento de 2 .5 de mayo de1409 61 v otro de 3 de agosto de 1412 68 .

I-.n consectiencia . de ]as tres denominaciones fundamentales bajohis que se ha conocido nuestra compilaci6n, la barcelonesa, la ina-llorquina v la valenciana, s6lo esta 61tima ]a encontramos coil an-terioridad a 1345, de lo cual se sigile, que his referencias a nuestraconil)ilaci6n coil anterioridad al ifio exl)resado, hay que buscarlasbajo la denominaci6n de Costumes de la mar (en latin Consuctildoo Consuctudilies maris) . Bajo esta denominaci6n . en efecto, ]as

66 . Citado ell la wta 12 .67 . AMV. -Claveria comutia", publicado por F . Almarche Wmiuez,

Leoitart'I- Domingo Cre .Vpi . inhiiaturisfirs -vahnicielizos del siglo XV . Archivo

de Arte Valemiano, afio VI, 1920, pig. 22 :have-ts pagadcs c littrude-s al dise-rct on Litis Fovolloca. e-scriva de /a

e dc voler de aqucll, a Ics pcrso;ics r fler Ics coses scgiir;lfs : primera-maitt am Jacim., Gishcrt . escrivent de Ictra formada, once Iliures en parl epaga dc (-o qitc drit haver (Ac rcel'itir ell 101(i forma o volitills r librrs ;lolls les"Cosholls (1c lu uvir- (d)r tots !os -Furs vells r ;lolls" . . . 11cm u.11 Dombigo

Crcspi il .luminador . per captalmor c d.luminar los dits volums. scisr Hiuresdell soils.

68. ANIV, **Claveria comma*' . publicado por J . Sanchis Six-era . Pilltoresmcelfic-,vIcs rii Valencia . Archivo de Arte Valeticiaim. ailo NIV, 1928, pifig. 28 :

P(tgats (Y .ii Domingo Cr4fpi . il .luminador de la cititat sobrodita XCV Hill-rrs rr

'vals it cll deeptel(cs . prcccdcitt tat .nr~-iej de pcrsoncs rii semblants rosels

experIcs, per sulaii seu dedJumimir c istorior dos volums a librrs firmisde pcrguml* :~s r de ItcIlli fornui . lei tell defs "Furs )ious e C /'altrcde les "Costums de mor- scrifes, Irs quals per provisitJ (101 rmlsell de ladita rititaf rdebrat a IIII do fully (lity 1TCCCC-V11 so;i stats frts a 'is,cotmi dc let scrivania o itre-hin de he salit dc/ consell setbre-dit .

Page 22: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

-234 Arcadio Garcia Sarz

referencias a nuestra coinpilaci6n son relativamente abundantes,si bien esa inisina persistencia de la. denominacion impide precisarcuil. fue el contenido de la conipilaci6ii en cada momento, sobretodo en )as fases mis antigUaS, de las que no nos han Ilegado ma-nuscritos, pues hay que tener presente que el mis antiguo matius-crito (lite por ahora Ila Ilegado hasta nosotros es de 1385, monlentoen (lite la compilaci6n llevaba ya siglo v medio de vida en nuestrapatria .

1 . El origen dc las "Costimics do la mar"

Seg6ii hemos visto antes (vid . 1, 2), las primeras noticlas do--cument"lles espailolas de las Costumes do la inar, (lite por ahom,conocenios, son unos contratos de comanda, (lite se conservan en,el archivo de la Curia fitmada, de los archivos episcopales deVich, el mAs antiguo de los cuales es de 1 .0 de octubre de 1231 69 .

De la historia de la compilaci6n con anterioridad a esa fecha noposeemos noticias docunientales proplameiite dichas, sino solanientIclas (lite nos stinlinistra. tina tradicl6n, que se remonta al siglo xiv..

Dicha tradici6n se halla contenida en tin documento o cronic6n,(lite figura en el c6dice de Valencia del Libre del Consolat y paS6Coll ftiertes alteraciones . incluso de sentido, a las ediciones antiguasde la compilaci6n . La parte fundamental de ese cronic6n dice asi :Anno a natislitate Doniini AP,. LXX" . quinto kalendis in-arcii forenformats aquests capitols dessiis dits ., qttc son apellats Costumes doinar, eY4 Roma al ntonestir do sent Johan do Lctr6.

Esta. tradici611 espafiola coincide en t6rimnos generales con otratradici6n italiana que (lice asi : I~isam . . ., ut religiosi surt, S11111111-11M.rei publice christianae Antistitcm ca dc re lit prinus consulendumdecrevere. Adezint itaqi(c Roman, Grcgorium VII Papain conve-niunt., aguntque cum illo. tit a sanctita .!,- sua vint reciperet eaein-aris leges ordinationc.s-qitc . -Inniat sanctissimus Pontifex.. casdelit-qmr confirmavit in Basilica Sancti Joannis Lateranciisis kal. Mart .alino Christi 107-5, confirmatique mox romant. jiwamento observare.PerPolito se obstrinxeruntIO .

I

Dentro nuevamente de la tradici6n espifiola, los mantiscritos

69 . Sit texto, en la .1-yarte que aqui interesa, se transcribe en ]a nota 24 .70 . Wase la anotaci6n a[ capitulo I del Ap6ndice 11 .

Page 23: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho maritimo 235

g6ticos del Lfibre del Consolat confirman, para el n6cleo o textode las Costumbres de las naves arma(kis y del corso, la existenciade un juramento originario de las inismas, diciendo en uno de susC

.ilpitulos : Enaxi con los savis philosoffs qui juraren los altres ca-

.Pitols, pcr aquells nwtelx jurarcii Ir.vaInwitt com se partiricn soque havien quanyat 71 ; y en otro capitulo : tot ass6 jo fet e fer-mattot enaxi con tots los altres capitols s6n fermats pcr CCI-t 72 .

Por 6es conductos, pues . nos Ilega la misma tradici6n trecen-tista de existencia de un juramento originario de las Costurnbresde las naves armadas, lo cual nos denitiestra que en el siglo . xivera e&i la convicci6n que se tenia, respecto al origen de las mismas .Precisamente por eso, hemos querido hacer una crifica del cronic6nvalenciano . planteAndonos . tanto el problenia de su certidunibre .,como el de SLI propia existencia

'v origen . Part ello hemos con-

feccionado un ap6ndice (Ap6ndice II) en e1 que se da el texto delcronic6n con una extensa anotaci6n clue contiene su texto en lasediciones y his observaciones sobre la comprobaci6n o control desit contenido clue nos ha sido posible establecer . Hemos de agra-.decer en eSte sentido la valiosa colaborac16n que nos prestaron lo .-;profesores G . Col6n, de la Universidad de Basilea y M. Corte-lazzo . de la Universidad de Padova . a quienes debemos muclla ;z-de las puntualizaciones fiechas en el control de las noticias deltexto .

La complaci6n que nos da el c6dice de Valencia corresponde .corno Ittego se verA (111 . 4) a los afios 13il-1358, cronologia quenos confirnia el propio cronic6n . en el cual muchas de las datacionesse dan por el c6niputo cle la Encarnacl6n (amno Dominz), c6niputo*que en Valencia se substituv6 por el de la Natividad en el aflo

71 . El texto se halla unAninicniente en los cuatro 111211LIscritos g6ticos :ims . Valencia, cap . CLXXVI ; ins . "Sant Pere", cap . 4 : nis . La Real, fol . 223rccto ; nis. "Forit de Rubinat, fol . CXXV rdi-to .

La expresi6n savis phitosoffs es sin6ninia de -redactores- o "autores- :"Segons a1guns savis philosophs han scrit, en especial lo gran ArchabisbeToledi, clue niolt treballava en scriure veritat . . ." (P . Tomicti, Histories CConqucsfes . edic . 1534, fol . 111, apud . Maravall, loc . cit ., en nota 48, pAg . 39) .

72. El texto se halla tanibi6n un5nimeniente en los cuarto niatiuscritos :ins . Valencia . cap . CLXX XI ; ins. " Sant Pere ", cap . I I ; in .,; . La Real,fol . 225 rcct(? : ins . Font de Rubinat. fol . CXXVI rrctu v CXXVI -verso .

Page 24: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

236 Areadio Garcia Sanz -

1358 ", lo cual parece indicar que el documento no puede ser . po .s--terior a esa misma 6poca 1351-1358. Sin embargo, el hecho de que]a conipilaci6n mallorquina de 1343-1345 (v~ase 111, 1) no lo cop--tenga, no abona ciertaniente esa posible anterloridad . - Es decir, . en .conclusi6n que su dataci6n m~s probabic ha de oscilar entre 1345y 1358.

En e] documento se observan italianismos (2hnadoso. Levanto,,Parigolo, Frederico), a1guno de los cuales (Parigalo) es de luna.apariencia. tipicaniente genovesa . Tanibi6n abonan esa procedencia .,genovesa. de ]as noticias, ]a puntualidad y particularidad con quese trata de ciertos persowyes hist6ricos genoveses, conio los al-mirantes de ]a flota de San Luis rey de Francia y Alarnano Costa,conde de Siracusa . Por todo ello pensamos, que tal vez sea en laciudad ligur donde haya (lite poner el rumbo de ]a procedencia dehis noticias valenclailas .

Antonio de Captuany", que no conocia el texto de ninguno-de los documentos inedievales antes aducidos, basAndose sohinlenteen el texto del cronic6n seg6n las ediciones, hizo la critica. hist6rica(lei nusnio, (lite, en lo que se refiere a los capitulos contenidos en elmanuscrito de Valencia -que no son exactaniente id6titicos a losde las ediciones-, reproducinios con sus propias palabras :

"Examinado, pues, con la luz de la historia y de la cronologia, .el contexto de a(lucl cat~'tlogo -dice Capinany-, -qu~ fe in cr~ditopodrA merecer, cuando dice alli mismo "que cl conde de Barcelonay los genovescs firmaron y aprobaron dichas ordenanzas en Almeriaen 1175", siendo constante que este priucipe habia inuerto en 1162,y su cxpedici6n a Almeria acaeci6 en 1147? Tanibi6n se dice "quefueron firmados por los pisanos en Mallorca en 1102, y 6stos no-desembarcaron en aquella isla hasta el afio, 1115 ; que lo fueron "enAcre por el rey Luis y el conde de Tolosa en 1102", pero Luis VII .rev de Francia, no lleg6 a Palestina hasta. el afio de 1147 ; "que en121 .5 lo fueron cn ]a 1glesia de Santa Sofia en Constantinopla porel com6n de Venecia, jurAndolas por ellos el rey Juan, despu6s queha perdieron los griegos" . tiiAs en aqu6i afio no se encuentra rey

73 . Furs de Valencia . edic. I1547, IX, XJX, 3 ; v~ase J . PxllS SFRRA,.

Cortes dr V(dolcia de 1358, AHD'E, 1946, pAgs . 663-682 .74 . Libro del Consitlado (cit . en nota 2), pegs . 21-22.

Page 25: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenC3 Dcrccho maritivw 237

.Agmio de este nombre, pues s6lo consta -(lue desde 1228 hasta123~7, juan de Brena, que habia . sido rey de jerusal6ii, gobern6 .,en-calidad de regente del imperio en ]a menor edad de Balduino 11 .Tambi6n se dice clue "en 1270-fueron firmadas en Suria por Fede-rico,- rey de ChIpre, y en Constantinopla por el emperador Con .3-tantino", pero ni en aqu6l aflo ni en a(Iti6l1a ]ski reinaba ning6liFederico, ni octipaba el trono imperial de los griegos alg6n prin-Icipe con tionibre de Constantino, sino MigUel Pale6logo."

Dentinciados estos errores del cronic6n, v Ilevado por el espi-ritu critico propio de su ~poca, pronunci6 el benem~rito Antonio deCapmany SLI conocida sentencia condenatoria de aqti~l . de ctlya JjLIS-ticia tal vez no estaba del todo convencido, porque redact6 dichopronunciamiento con IZIS SigLliellteS palabras :

"Por no haberse examinado hasta aqui con los ojos de la critica-este cati'dogo, fue copiado en todas las traducciones del 1 .1bro' delConSulado v lia deslunibrado a los autores que han (Itierido liablarde la antigileclad (it estas ordenanzas. Alas, sin embargo, de notener tina califica(ki atitenticidad . porque ni la historia le justilica,11i ]a autoridad de alg6n imtor contemporineo le apoya, encierra.Substancialmente la verdad de los liechos . . . Yo creo que la igno-rancia de los copiantes o la impericia del (Itie coordIn6 el catAlogo,atinque por el lengtiaje denota muclia antig~iedad . ocasion6 tantosverros v coil t radicciones, mayormente si la tradicci6n liabia conser .-vado aquellas noticias : lo cual parect nitiv probable, si se atiendeZI IZI IIICliVidLMlid-,Id con que alli se especlfiC,111 IOS 111gares, las per--sonas v otras circunstancias . v el acierto con (Itie se puntualizan,otros nombres \7 e'pocas .

Tal vez niAs clue Capniany . la doctritia posterior, acentualido laparte negativa de la critica de a(Iti6l, lia adoptado una posicicio'iihipercritica, prescindiendo totalniente del documento : lo que liaIlevado a la con'etura consiguiente . de que la antigiie(kid del n6cleopriniltivo de las Coshtmc,~ de la mar no va niAs allA de la mitad delsiglo xiii . Y precisamente, si algo parece demostrar cl repetidocronic6u, es hi inexactitud de dicha conjetura . pues . siendo datable,con la seguridad (Ille ~LllteS s-z.- ha visto, con anterioridad a 1358 .parece cronol6gicaiiientc demasiado pr6ximo a la segunda mitad deldosclentos, para clue tergiverse el origen del n6cleo primitivo de

Page 26: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

238 Arcadio Garcia Sanz

las Costumes dc la mar de manera tan fabulosa . Unicamente unautor posterior a Capmany puso en duda aqu~lla conjetura post-capmanyana, FernAndez Duro 7.1, quien se bas6 precisamente en elmanuscrito de Valencia, pero, tal vez debido a insuficiencia de sunietodologia, no consigu16 hacer ctiajar la revisi6n de la conjeturatradicional .

En la anotaci6n que aqui se hace del documento (vId .. Ap6ndice.II), puede verse la comprobaci6n de los extrenlos que sen-al6 Cap-many, y ]a de otros muchos . Es de sefialar en primer lugar, la.correcci6n dc la critica de Capmany en los extremos que comprob6 .Tambi6n complace sefialar, que sti criteTio sigue siendo vAlido para.aqu6llos extremos que ~l no pudo controlar y que hoy, dada. lamayor amplitud de niedios disponibles, es posible comprobar ; plies,en general, tal como sefial6 Capmany, son incorrectas las dataciones ..de las que s6lo una hemos podido comprobar conio cierta, y enfreneral tambi6n, como ~l advirti6 . son ciertos los hechos hist6ricosa Jos que se alude, salvo alg6n caso . En consecuencia . siglie siendovilida la. sentencia. de Capmany cuando dice que "sin embargo de notener tina calificada. autenticidad, porque ni la. historia. le justifica,ni la. autoridad de alg~n autor contempordneo le apoya, enciermsubstancialmente ]a verdad de los hechos" . En suma, que se trata.de una tradici6n. cuyas iioticias, dada su respetable antigiiedad, nopueden darse como ciertas sin previa comprobaci6n, pero debenser tenidas en cuenta como posibles y atin como probables, tina vezdepuradas de sus inexactitudes .

Un punto en el que Capynany no entr6, y sobre el que hoy es,posible proyectar algo de luz., es la determinaci6n del n6clco o partede ]as Costion.cs de la mar a ]as que se refiere o se limita eseitiramento originario de que el cronic6n nos liabla . Ya hemos vistoque el texto de Jos manAscritos g6ticos del L11bre del Comsolatconfirma. para el n6cleo o texto de his costumbres de Lis naves ar-madas 3, del corso. ]a existencia de un juramento originario de ]asmismaS 7G . Tambi~n si se observa el cronic6n . los jurainei-itos a quese refiere. tienen lugai- en sti mayoria, tratindose de ocasiones,

75 . C. FIF.R .NANDEZ DURO . Ant~yiicdad` del **Libro del Consulodo de Afar",El Archivo, N711 . 1893, I)Ags. 194-206.

76 . Te .xto ., citados en ]as notas 71 v 72.

Page 27: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho marithito 239-

b6cas, lo cual abona ciertamente ]a misma apreciaci6n . Y sobre .todo, los capitulos cornerciales de las Costiones de Id inar se refieren .corno autores a unos personajes distintos de aquellos savis filosofs-a quienes se atribuye el juramento originario, los antecesors que entantos capitulos aparecen . En consecuencia, Ia probabilidad delorigen de que nos habla el cronic6n valenciano, hay que litnitarlaen 1)rincipio al n6cleo de ]as Costumbres de las naves. armadas y-del corso, que puede muy lien ser e1 primitivo de las Costuntes de-Ia nw, ya que en ~1, por una parte, como observ6 sagazmente Fonty RitjS 77, se atisba un impreciso nacirniento legal o un I)osibleorigen soberano, y por otra, conticne evidentes rasgos de tin origen .extrahispAnico, corno lo es ]a I)ena de eml)alamiento 78, que tal vez.sea ese n6cleo el imico texto del derecho liisp~nico medieA,al que Ia .establece. EJ texto de estas Costumbres en el Llibre del Consolat . .que es seguramente una versi6ii de tin texto interior latino, que hoydesconocenios, no 1)ermite hacer precisiones sobre ~ste, pues I)areceobservarse una I)arte exegkica o interpretatix7a y adernAs existencal)itulos que los contienen los c6dices mallorquines y barceloneses,pero no el valenciano 79 . La aI)arici6n del texto latino antiguo deese estatuto, permitiria tal N?ez esas I)recisiones . que por aliora no-son posibles .

2 . Las "Costumes de Ia mar"' cii Barcelona y Tortosa (1231--1283) .

Se-6n Ia teoria. clisica, la historia de ]as Costumes de Ia marZ, aempezaba en Barcelona en 1238-1272, pues se consideraba cornoterminus a quo de su existencia, Ia promulgaci6n de las ordinacio-

77. Estirdio prcliminar (cit . en nota 2), pAg . XLVI .78. Dicha pena se establece en el capitulo citado en Ia nota 71 . El ms . de

La Real dice : E si tant scrii qur ryl Ia ta'1 .1as . que fOs fcYt Per rassa o per

altre traci(j,a '

me hout It h(t puga pro,,,,7r . dcu gasser cit un. pal im's per la na-tura c pe li ischa per Ia cugur6s . El ms . Font de Rubinat sigue al de La .Real . El nis . de Valencia contiene las variantes e que how 1i ho pitschaProiwr

:v - que l'isqua per lo toc . La voz toc, hoy ortografiada h3s (=cogote)

sigue viva en el catalAn de Valencia (cf . A . NI . ALCOVER I F .. j)F B . MOLL,Diccionari Catah)-Valencia-Balcar . 10 vols ., Palma de Mallorca, 1930-1962,s . v . tis y citguroc) .

79 . V~a~e nota 144 .

Page 28: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

-240 Areadio Garcia Sanz

nes de la ribera de Barcelona de 1258 : sin . embargo,* ya vinios (vid ..1'. 2) que en a1gunos documentos del fondo notarial de la Curia f117wiada de los archivos episcopales de, Vich . el nids antiguo de loscuales es de - I ." de octubre de 123 1, se liabla ya del Usits et Consuc-tudo mari.S 80, expresl6n bajo la que se designa nuestra cornpila7-c16n, y que a partir de ese momento la seguinios encontrando inin-terrunipidamente . No cabe duda,'pues . que es en Barcelona -Vichno es citidad inaritima- donde hay que buscar el origen hispinicode Ja Consuetudo maris en Jos primeros decenios del siglo x111 .Tal vez en otras ciudades cristianas del MediterrAneo occidental,existian referencias mAs antiguas . que . por el momento descono-cemos .

Ese texto barcelon~s primitivo . que debia de ser- mucho rnAs,breve que el que hoy conoceinos de fas Costumes de la inar, y quetal vez estaba atom redactado en latin, nos es por ahora desconocido .La doctimentacl6n estrictwilente barcelonesa que hasta hoy se co-noce, tampoco da ningumi referencla de nuestra compilaci6n .Pero ]as referenclas de los documentos extra-barceloneses, aun-que no niti

'y numerosas . son tan concluventes, *que no perilliten

dudar de la existencia de imestra compilaci6ii en Barcelona durantee1 siglo mif . Aparte de los documentos de Vich, a Jos que acaba-mos de referimos, que constituyen un testimonio hist6rico de ]apresencia en Barcelona de los Usus ct Consuctudo marls durantela primera mitad del SiglO XITI, exammaremos otros dos testinio-nios doctimentales de la misma presencia e1i la segunda tilitad de!misnio siglo, la Costimi, de Tortosa de 1272 y un privilegio va-lenciano de I ." de diciembre de 1283 ; estos textos, no s6lo nosdemuestran dicha existeima ., sino que nos precisan, (lite bajo laexpresio'n. Usits et Consuctudo inaris, no s6lo se comprende eltexto escrito de nuestra compilaci6n . sino el conjunto de textosjuridicos y prActicas juridico-nax7ales que en el apartado anterior(vid . 1 . 2) hemos denomitiado la Tradici6n juridico-maritinia deLevante .

La intitulaci6n de la r6brica XNVII del libro IX de ]a Coshij itde Tortosa es ]a siguiciite : "Iste sunt Consuetudines et Usitsmarls, (Itubtis utuntur hornines dertusenses" . Esta intitulaci6n es

80 . Wase nota 24 .

Page 29: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios 8obre origenes Derecho maritinto 241

-paralela a la de Ia r6brica XXIX del nusino libro, relativa a otra-colecci6n juridica escrita, los Usatges, que reza asi : "Isti suntUsatici Burchinowe, quibus utunitur homines dertusemes" . En

,consectiencia, arnbas intitulaciones parecen referirse a sendos tex-tos escritos anteriores, ]as Coshimrs de la -mar y los Usatges . Elcapitulo III de ]a misma r6brica XXVII del libro IX afiade :Co;w in-oltes vegades sl~ trebayl entre els senyors dels leyns e de.1es naus e els mercaders e els mariners e els pcrcgrins, e en la,qtar aja Costinnes e Usances per si metexes, per ies. quals pleytSque sien entre eyls s6n a detex-m-enar e a defenir8l . La expresi6n,de que en ]a mar hay Costiones e Usances per si metexes no deja'lugar a duda sobre ]a existencia no s6lo del texto escrito (Costil-wes), si que tarnbi6i del conjunto de pfActicas juridicas (Usances)que .constituyen ]a que Harnarnos tradici6n juridica de Lcvante . Ladataci6n de la Costion. de Tortosa en 1272 no ofrece tanipocolugar a dudas82 .

La Costum de Tortosa no precisa la procedencia precisamentebarcelonesa de los Usus et Consuetudo nwris . . pues, al contrariode lo que hace al tratar de los Usatges., que los determina cornoUsatici Barchinone, al tratar del Usits et Consitetudo maris noespecifica diclia- procedencia . a pesar de que resulta dificil con-cebir que pudiera tener otra . Probablemente la Costion de Tortosano atribuye al Usus ef Consuctudo maris una procedencia deter-ininada . a pesar de que preexistia en Barcelona y que fuera efecti-varnente desde . esta ciudad , desde donde se transmiti6 a Tortosa,por tratarse de un derecho que no era . como los Usatges, especificode la ciudad de Barcelona, sino mAs o menos general en e1 oc-cidente mediterrAneo. Por eso, puesta a especificar la procedenciade las normas, s6lo dice en el capitulo III citado que ]as Costumese Usances existen en ia. mar .

. Aparte de esto, es ya conocido desde los tiernpos de Oliver yN-Vagner el estrecho parentesco existente entre el texto tortosino

81 . Edic . Oliver, Madrid, 1881, pig. 447. El texto se halla tambi~n enVAL.Ls TABFRINFR. Consolat de Afar . 111, Barcelona, 1933, pigs . 131-132.

82. Cf . H . GARCiA . Los fucros dc Valancia 3- la Costum de Tortosa,BSCC, XIV . 1933, TiAgs . 326 v sigs .

16

Page 30: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

-242 Arcadio Garcia Sanz

de las Coshtntes dc Ia niar y el del Llibre del Consolat . Wagneracot6 con acierto estas concordanciaS83 :

"Costumes de Ia mar"

Ms . La Real, cap . VIIII

Si alcun mestra d'axa fard nw-jors masures que.1 senyor de lan4au'no haurd empres ab eyl, totaIa massi6 del creximent de laobra deu paguar Ia maytat e perdrato loguer d'aytants jornals con hiobrerd. Encara to mestra d'axa ~stengut de dir a casczin personertotes les mesures les quals haurdempreses ab to senyor de Ia nau.Encara los es tengut de dir quinaobra fa, si es fort o si 6s leble .

Cap . XX, filtima parte

Encara to senyor 4~s tengut denwltes altres coses als 7nercaders :aver que sia 7nes en nau, si .s ban-

ya per cuberta o per murada o perarbres o per sentina o per tinwne-

res o per embrunals o per porta o

per nwtre en loch dupt6s o per to

costram, que to senyor deu es-manar

tot to dan que.1 mercader pendrd

en aquell haver qui.s serd banyat,

ab que.1 senyor de ia nau-hi bast ; e

si no y basta, deu se'n vendra Ia

nau, que per persorer ne presta-

dor no-n pot res haver, saul Jos

nwriners que no perden lurs to-

guers.

"Oostum de Tortosa"

Edic . Oliver, lib . IX, Tit . XXVII,cap . V

SU 7raestre qui fa to leny, ma-jor fard to leny que.1 senyor delleny ab eyl 74o aura empr6s, sidones ago no-fa ab consentinzent

JJdel senyor, deu perdre tots Jos Yonnals que ell en sa propria person.4a .aurd feyts en aquel c-rexinzent, e

deu pagar la meytat d'aquel ere-ximent d'aytant cam costard m4~sper aquel creyx, go o~s a saber, Ia .7neytat de la nwssi6 d'aquel crexi-7nent. E.1 nwestre, si n'~s demanat,i~s tengut de dar a cased dels par-goners del leyn les "Lesures que ha .empreses de fer ab to senyor delleny. Y encara deu-Ios dir A fa fortobra o febla.

Ibidem . Cap . XX, 2 .1 parte

Encara to senyor del leyn i~s ten-gut de nwltes altres coses als nzer-caders : que si los avers o merca-deries que sdn nwses e.1 leyn sebanyen per cuberta, o per murada,.o per arbres, o per centina o pir ti-monera o per embrunal o per porta" pNe+ nwtre en loc que sia dubtant," per go que no sia ben estayn perpoc crostain, to senyor del leyn deue[s]menar e restituir tot to damp-natge que.ls inercwlers prenquenen lurs avers, ne.Is pelegrins, y es-ne tengut to senyor del leyn y elleyn. E si el n6lit no. y basta, deus'en vendre el leyn. E del preu, le-

83 . Loc . cit . eii nota 13, I)Ags . 259-260.

Page 31: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho inaritiMO 243

vat to loguer prinwrament dels nw-riners e les necesaries, deu se res-tituir e[simenar tot to dampnatgeals 7nereaders e als pelagrins, Senstot contrast dels pergorners del leyn,mentre que bast .

Pero en realidad las que podrian acotarse son muchisimas,I111111s, C01110 puede verse en estos otros ejemplos, tan pr6ximos entresi como los anteriores :"Costumes de la mar", cap. II

Pelegri es dit tot hom qui deja

donar nblit de la sua persona, Senssa nwrcaderia.

"Costum de Tortosa", cap. in

Pelegri es dit tot hom qui vaSens 7nercaderia e dona nblit o to-guer de la sua persona, per go queham to port en son leyn o en sanau o en sa barcha, la on eyl hason proposament d'anar .

I-bidem, cap . III'j%PCon to senyor de la nau o leny

comenQard de fer la nau e voirdfer parts, ell deu dir e fer entenentals pargoners de quantes parts lafard, ne de quin gran, ne quanthaurd de plan, e quant haurd encentina, ne quant obrird ne quanthaurd per quarena.

Ibidem, cap IV

Con to senyor vol corr.--nqar defer la nau o la barca, deu dir alsparqoners de quin gran ne quynesmides ne de quantes goes to fard,ne quant aurd en pla, ne quant encentina, e quant obrird, ne quanthaurd de lonc.

A primera vista, de la yuxtaposicl6n de estos textos parecededucirse que traducen un texto latino anterior, en cuya versi6n]a (~psttwt de Torlosa es ni-As prolija o anipliada y el Llibre delConsolat procede de una manera nibs concisa o breve. Sin embargo,si se observan Jos muchos pasajes en que la correspondencia deambos textos es literal . parece que el parentesco lia de ser todavianiAs estrecho, pues dichas correspondencias literales es dificil quesean simplemente casuales tra6ndose de dos versiones independien-tes. Es por eso por lo que no hay que descartar ]a posibilidad depreexistencia de un texto catakin, quc sirviera de base tanto a laversi6n tortosina como a ]a (lei Llibre del Consolat . El estudio filo-16gico de los textos, tal vez podria aportar al problema criteriosinteresantes para su soluci6n .

Page 32: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

.244 Arcadio Garcia Sanz

Y-finalmente, ]a presencia en Barcelona del ti .vis ct Consuetudomaris durante el siglo xm nos la docunienta. el privilegi6 de erec-.c16n 'del consulado de Valencia de I ." de diciembre de 128384, (111C .refiri6ndose a los Onsules electos, (lice : Vole;ite.s quad iIII qttl electifucrint sclant de arte seit usit marls, et torminent contrashts et dis-ccnsioncs inter homines morts ct nicrcatores., que jq[.1-ta Consuettedi-nwill maris fiterint termManda, prout est in Barchlinona firri as-S110hunt'.

La preexistencla en Barcelona de la, Consuetudo marts durantee] siglo xm la establece el texto transcrito con una claridad que nonecesita explicaci6n ninguna . Si que merece, en cambio . sefialarsela distinci6n que establece entre el arte sen usit warts v ]a Consite-tudo marts. : a] establecer la sinonimia entre ar,!c N. itsit parecePidicar que el Usus era un conjunto de prActicas o reglas del oficiadel mar.. que en. su proyecci6n juridica es tanto como decir prAc-ticas tradicionales o consuetudinarias . es decir, derecho no escrito.Con ello distingue este derecho no escrito del texto juridico escritopropianiente dicho, al que denomina Consuchtdo marts. EA1 su con-sectiencia, bajo ]a expresi6n Usits ct Consuetudo maris hay que verel conjunto formado por ]as pr;icticas consuetudinarias y el textoescrito.. o sea el conjunto jttridico que hemos Ilarnado la Tradici6njuridico-maritima de Levante. Es a ese conjunto a] que designanbajo esa expresi6n, siempre id6ntica, los documentos de Vich desde1231, la. Costitin. de Tortosa en 1272 y los m6ltiples docunientosvalencianos. que veremos en seguida : la persistencia en los cualesf,le esa. terminologia tradicional . es el hecho afortunado que permitepercibir el significado preciso de aqu6lla.

F-'stA pues fuera de toda duda la presencla de la Consitetudomaris en Barcelona durante el siglo xm, hasta el punto de que,(lada la antigiiedad de las noticias documentales referentes a estaciudad, puede muy bien afirmarse, que el ptierto de l3arcelona-mejor diriamos su ribera- es el punto de introducci6n en. E'spafiade la Tradicci6n juridico-maritima de Levante. Barcelona desempefi6,el importante papel de platafornia de ]a expansi6n geogrAfica,

'del

derecho marititno de Levante por nuestras costas . IlEs adelanteveremos que en los siglos xiv y xv . una vez formado defintiva-

84. Citado en la nota 12.

Page 33: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Egtudioii sobre origenes Derecho maritimo 245

mente el L11bre del Consolat do mar. Ia ciudad de Barcelona -%?olv]6a representar el mismo papel en ]a expansi6n de Ia cornpilaci6n ca-talana por el Mediterrineo (vid . H, 2) .

En cambio, parece que por Ia filstoriografia clAsica se ha exage-rado el papel redaccional de Barcelona en cuanto a ]as Costiones deIa mar, creyendo que fueron redactadas alli en su totalidad, enapoyo de cuya tesis se ha echado mano a1gunas veces de argurnentospoco convincentes . Et argurnento finguistico, aparte de ]a consi-deraci6n general de estar ]as Costumes de Ia. mar redactadas encatalAn, no ha sido utilizado coino nierece, con to cual, sit valordernostrativo lia quedado reducido at de simple prueba de que esasCostumes se reclactaron dentro del dorninio linguistico catalin, quecomprende, conio es bien sabido, Catalufia, Valencia y Mallorca .

El argumento nutnistnAtic~ ha sido tal vez uno de los utilizadoscon preferencia, por to cual to examinamos con cierta detenci6n,;it objeto de precisar sit verdadero valor hist6rico :

Blancard . interpretando el capitulo 77 de Ia Vulgata. (edic. Cap-many 76, ins. La real XXXIV, ins. Valencia XXVIII, ins. Fontde Rubinat fol . XVII v" . rus. Sant Pere 33) (let Llibre dcl Consolaten el pasaje donde dice si dona A XX barcelles enjfis de n6lit.crey6 ver en Ia palabra. barcelles una moneda. desconocida, queinterpret6 coino tina referencia a las libras barcelonesas". La lec-ci(')ji (let ])a&-Lje en cuesti6n en los tres primeros manuscritos indi-cados es bcsonts y no barrefles .. que s6lo se encuentra en el "SantPere", es decir. (lite Ia lecci6n correcta es besauts., que es Ia imicaque tiene sentido. pues la barcclla es una. medida valenciana decapacidad para Aridos . que es Ia doceava parte del cafis (reducidos-it sisterna. m&rico decimal, I cafis= 199,20 litros

'; I barcella. =

16,60 litros). U-n suma, pues, esa interpretaci6ii de Ia palabrabarcelles ., como una referencia a las "libras barcelonesas" . no pasade ser una ingeniosa fantasia .

Por otra parte, ]as monedas citadas en las Costumes do la mar

&S . L. BLANCARD . Stir la date rf Ic licit d'origiiir dit Cmisitlat de Ia Hcr,Marseille, 1877 . Resumen de su teoria ell J, N11RET I SANS . Do .r pro-vejiCalsadmiradors del cMich barccloni dr Ics Boiics Costumes de Ia Har, BABLB,V1, 1911, p6gs. 174-184. Tambi6n puede verse uii resumeti ell FON-T v Rlus,Exhidio preliminar (cit . ell nota 2), p~g. XXXIII .

Page 34: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

246 Arcadia Garcia Sanz

son sienipre -y no d;Lmos ejernplos por ser mu), abundantes- lalibra, con sus subm6ltiplos el sueldo, el dinero y la miaja (en ca-talin Ilizira . sou, dincr y malla ; en latin l1bra, solidus, denarius y'111edalia ; I libra z-- 20 sueldos, I sueldo = 12 dineros), patronesmonetarios connines en los siglos xiii y mv a Cataltifia, Valenciay Mallorca 86 . V ]a moneda bizantino-almohade Ilamada besante o"bizancio" (en cat. besant con su snbrnidtiplo el mlllar~s, cuyo uso

en los tres estados catalanes citados se halla ampliamente docu-mentada 8-1 .

En consecuencia, el arguniento nurnismAtico s6lo es conclu-yente como testirnonlo de que la cornpilaci6n se redact6 en a1gunode los tres citados estados catalanes de la Corona de Arag6n, perono lo es

'de que proceda de ninguno de ellos en particular . Si a esto

unimos la observaci6n de que, como veremos ensegulda, antes deque se Ilegase a ]a compilaci6n definitiva del Llibre del Cons6lat, ]asCostumes de la 'inar pasarofi por una redacci6n valenciana y porotra. mallorquina, concluiremos clue es gratuito adelantar ideas sobrela procedencia de Jos textos de aqu6ilas .

3 . Las "Costumes dc la mar" cn Valencia (1283-1343) .

Se ha dicho antes (1 . 3, a) que e1 priniltivo derecho maritiniovalenciano no corresponde a la tradiciem juridica de Levante, sinoa ]a que hemos Ilarnado (lei derecho preconsular . En los Furs de

Valencia (1240-1261) se liallan disposiciones de derecho maritimo,

(Iti-e recogen preceptos (lei derecho romano y de la ordenanza ma-

86 . AIIII(JUt Cl valor de todas las monedas no era Wiltico, los nombresy la equivalencia entre la, libra y sus subm6ltiplos cran los mismos . En Ca-talufia, la moneda de cuenta era ]a libra de Barcelona ; en Valencia y Mallorca .la libra denominada de rcals de Valencia (V6aSC F . NIATEU v Uoi,ls, Valoresmonetarios valencianos . BSCC, VII, 1926, pegs . 287-294 ; VIff, pAgs . 110-

1 15 y 235-242 ; Troballa de )Ilon,lda. Ac hiumc 1, BSCC, X, 19-79, pAgs . 69-7-5 ;Lcs rclacions m-opietarics entre Catalmirva i 41alincia des dc 1276 a 1376,BSCC . X11, 1931 . pAgs . 27-39 ; y Sobre el curso legal de la moneda en Ara-g6 ; :, Cutaluita, J .'lVencia .1. Mallorca . Siglos XIII Y X111 . VII Congresode Historia de la Corona de Arog6ii, Barcelona, 1962, pegs . 517-529) .

87 . Propiamente, esta moneda era de tipo almohade, si bien se hicieronacufiaciones de ella en nuestra patria . El millar~s era )a d6cirna parte delUesan .t . (Wase F . MATEU v LLOPIs . La rrpoblari6n musulmana del rciplo dcValencia Y las nwnedas de tipo almohade . BSCC, XXIII, 1952, pegs . 29-43 .

Page 35: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudio8 sobre origenes Derecho maritinto 247

ritinia de Ratn6n Berenguer IV . S61o ell un fuero . perteneciente.it hi serle de 1271 empimt it observarse la influencia de la tradici6njuridica de Levante8' . Li introducci6n ell Valencia de la totali&dde esta tradici6n, con sit elemento prActico o tio escrito (arte se.,(usit inarl's) y sit texto escrito (Consiteludo maris) tuvo lugar ellvirtud del privilegio de erecci6n (let Consulado de mar de 1 .11 dediciembre de 1283 . ell el (lite leer~ios : Volentcs quod 111i qui elechfucrint --conlo c6tistiles- sciant de arte sen usu maris .. et termi-nent contrastus et disansiones inter hommes marts et inercatores .que izt .v!a Consuetudincin. marls fiterint terininanda . prout est inBarchinona ficri assuetum

A partir de esa feclia . las referencias valenclanas a los Usus el

Consuetudo maris son abundantes :Asi el privilegio de creaci6n del juez de apelaciones del Con-

sillado de Valencia, dado ell Albarracin el 9 de diciembre de 1284 ')",(lice de dicho juez : ct per eum. tIctcrunne.ntur loco nostri secundvin.Consuctudincin et Usivin maris .

. Asi tanlbi6n la provisi6n dada por Jaime II ell Valencia el 4de enero de 1307 11 ell la (lite leemos : Ideo mandamus et dicunus-z,obis . quatenits .- evocatis qui. evocandi fucrint . videalls Ct cognos-catis super hil's in quibus locum habrat Usus sen Consuetudo

Igualmente . ell la provisi6n dada por el nlismo moilarca ellJiitiva e1 13 de enero (lei mismo ailo 1307, leemos : de eadent causa,simul cum lpso lacobo de [/icho, coflnoscalis . cainque ambo fille-drbito terminetis brcvltc;- et de plano. inxta Usum rt Canvuefu-dincin maris 92 .,V por fill . ell tino de los tres privilegios concedidos por Pedro

88 . Citado ell la nota 38 .89 . Citado ell la nota 12 .90 . ACA, canc ., reg . 43, fol . 82 v" : BCB (FJQ c6dices B . 192, fol . 2 0 ;

B . 193, fol . 6 v fol . 10 ; 13-194, fol . 14 y fol . 21 v" ; BLR, c6dices del LCM,fol . 202 ; traducci6n catalana del privilegio ell ANIV . c6dice del LCM, Pri-vilegios, caps . 11, VI y VII ; publicado ell *AO, Petri 1 . cap . 33, fol . 36. v ellBSCC, XNXV, 1959, pAg . 204 .

91 . Publicada por A. (,l.NlfNEZ SOLER, El Comercio en t?crra ife inficle3-durante hr Edad kledia . BABLB, V. 1909-1910. pAg. 173. nota 3.

92. AMV, c6dice del I-CM, Privik-glos . cap . V .

Page 36: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

248 Areadio Garcia Sanz

el Ceremonioso al Consulado de Valencia el 21 de octubre de133693, leemos : ca-usas et questiones quo . . . coravi vobis ducunturseu ducentur, audiatis et easdem, fine debito decidatis breviter, su-nwric et de plano ., absque strepitu fudicii el f1gura, sola facti veritateattenta... prout de Usit ot Consue.fudine maris ficri est assuetion .

Pero no es s6lo eso, sino que de esta 6poca. que tratanios tene-nios tarnbi6n ]a referencia doctiniental a un nianuscrito que con-

tenia ]as Costuntes de la mar. Dicho manuscrito figura en el in-ventario toniado en 2 de diciembre de 1331 en Barcelona de losbienes relictos por loan de '-vlitjavila, niercader y ciudadano de-Valencia,94' en cuyo itiventario se describe asi dicho nianuscrito : .Item. I libre do paper ab cubertes vermelles de les Costumes de lamar. Por ahora, 6sta es tambi6n la inks antigua referencia docu-.niental a un mantiscrito de nuestra conipilaci6n

',de ctiya denonii-

naci6n (Costumes de la mar) y sit larga persistencia. en Valencia .va heinos tratado antes (11) 95 .

Es tainbi6n intereswite constatar la influencia en Mallorca de-esta redacci6n valenciatia de ]as Costumes de la mar, porque, ajuzgar por el nioniento eii que se produjo, aptinta una cronologiade la redacci6n valencianzi . Eii el privilegio de erecci6n del Con-stilado de Mallorca, dado en Perpifiin el 1 .11 de febrero de 1326",se dice, refiri6itdose a los reci6n creados c6nsules mallorquines :andiant, cognoscant, docidwit et terminent, prout rationabile et lifs-funt ac eis inelius visitin fue)-it cxpedire, contrastits et questiones . . .i.nfer mercatores . patmios ut marinarios .

Claraniente se desprewle del texto del privilegio que acabanios detranscribir, (lite los primitivos c611stiles inallorquines no aplicahan.]as Costiones do la mar. sino (lite juzgal)an seg6n sit le-il saber yentender, conio decinios Iloy (prout ratianabile ef iustion ac eis-

93. BCB (FJC), c6dices B . 191, fol . 5 v" : 13 .192, fol . 5 v" ; B . 193, fol . 9,.y B . 194, fol . 19 ; traducci6n catalana en AMV, c6dice del LCINI, Privilegios,cap . VIII . Publicado por Cal.-many, Memorias, 11, 211, doc . 138, err6nea-niente fechado en 28 octubre.

94. Publicado por J . Mas, AToles documcnials de flibres antichs a Borce-lona, BABLB, NTIII, 1915-1916, pig. 240 .. 95 . Wanse los textos de los documentos reproducidos en las notas-67 y 68 .

96. AHM, c6dices "Rosse]16 vell", fol . 343, v -RosseI16 nou", fol . 297-

Page 37: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre wigenes Derecho maritimo 249

mellus v1sum. fuerit expedire) ; lo cual parece indicar (file, cuandose otorg6 dicho privilegio de ereccl6n (lei Consulado de Mallorcaen 1 .11 de febrero de 1326, todavia no se hallaba compuesta la Coln-pflaci6n valenciana, o era a6n desconocida en Mallorca ., raz6n por]a ctial, el privilegio inallorquin estableci6, que los c6nsules deMallorca juzgasen segim su leal saber y entender, y no seg6n elderecho valenciano, como hicieron los privilegios mallorquine-, de31 de mayo de 1343 y 12 de jtilio de 1344, que examinamos en-seguida.

La introduccl6n del derecho maritimo valenciano en Mallorcatuvo lugar en virtud del privilegio de 31 de mayo de 1343 97, querefirl6ndose a los c6nsules mallorquines (lice : qui detcrininent ques-tiones et causas hominjim. maris per moditin et forma-m 11i civitateValencie usitalos . Despit6s de ese privilegio, las referencias inallor-quinas al derecho valenciano ya son corrientes :

Asi en el privilegio dado en E'Ina el 12 de julio de 1344leemos : ot dictum . officium. -el del Consulado,-- concesscrumus*universitati kfaiorlce imi-ta. consitetudinew Valencie civitatis .Y en un testimonio de a1gunos capitulos de la compilaci6n ma-

llorquina de ]a que despu6s trataremos (vid . 111, 1), en el que sedescribe el manuscrito oficial de dicha compilaci6n . expedido enMallorca el 26 de enero de 1349, leemos con referencia a ese ma-nuscrito : capitula ct ordinationes quamplurimas lit sc con,tinenti,super officium, Consulatus maris cislitatis 1faioricarum ad modwit.Ct forman cft!itatis- Valexcic 99 .

Si observamos que en 1 .0 de febrero de 1326 . al erigirse elConsulado de lWallorca . todavia no se liace menci6n de ]a compi-laci6n valenciana, y en cambio en 2 de dicienibre de 1331 va sedescribe un. nianuscrito de las Costiones de la inar en poder deun mercader valenciana. y en 31 de mayo de 1343 se introduce

97. AHNI . Pergamino 91 : c6dices -RosscI16 vell", fol . 203, "Rossell&nou", fol . 153, "Sant Pere", fol . 26 v" ; BLR, c6dice del LCM, fol 204 v* ;BCB (FJQ, c6dices B . 191, fols . I %?' N . 6 v* ; B . 192, fols . I V' y 7 ; B . 193,fols. I I v' v 12 ; B . 194, fols . 24 v' y 25 0 .

98. AHM, c6dices **Rossel]6 vell", fol . 346 ; "Rossell6 nou", fol . 300 v' ;"Sant Pere!", fol . 74 ; -jurisdiccions i estils", fol . 18 : BLR, c6dice delLCM, fol . 205 v" .

99. Citado en ]a nota 6 .5 .

Page 38: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

250 Areadio Garcia Sanz

,en Mallorca cl derecho valenciano, concluirenlos que la feclia decornposici6n de esa redacci6n valenciana no puede ser interior en-mucho a las indicadas fechas, y toma cuerpo lit sospeclia de ser hd&iucla 1320-1330 la de composici6n de dicha redacci6n.

A esa redacci6n valenciana parece hacer referencia en primerapersona v en tiernpo presente el pr6logo de ]as Costumes de lalizar, que en el c6dice de La Real dice asi : Aquc,.0s stin los b0*71S.stablimcnts e les bo?ws cuslumes qui son de fet de mar, quc-Is sa-vish6imms qui van per Io mon(t) -c no com.ensarem d'anar els nos-Ires entreessors- fai~ran per los librcs de la savietat tic, les COS-111111cs 100.

E,n el Inciso de este texto e n.o comensaro? d'an-ar els nostrcsentecessors. existe una insidiosa variante . La lecci6n (lei ms. Fontde Rubinat es esa misma (lei nis. de La Real, pero el nis. de "SantPere" da la variante e nc comensaren d'alwr cis nostres ante-cessors, el ins. de Valencia da ne comenCaren d'anar . y por si fuerapoco, la Vulgata da la variante ne comencaivn a donar. Desechadala variante de la Vulgata, que no tiene antecedente en ninguno delos manuscritos g6ticos, el problema se plantea entre los c6dicesde La Real N.- Font de Rubinat, por tina parte. y los de Valenciav "Sant Pere- por otra . La leccl6n correcta parece ser la primera,~-tv;aladit por el c6dice de La Real, que es el mils antiguo. v porel scntido (lei inciso . que es como negaci6n, cuando adquicre ver-dadera. fuerza expresiva : la misma variaci6n entre el "Sant Pere"y el "Valencia" . frente a ]it identidad entre los otros dos, parcce,cbr a estos I ;L preferencia .

Con la lecc16n de los manuscritos mallorquin N: barcelon6s antesexpuesta, el pr6logo de his Costumes de la inar adquiere un sen-tido hist6rico sorpren

'dente. que hasta hoy . debido al desconoci-

miento de la. redacc16n valenciana, de que tratamos, v it ]a insidiosavariante de la V'tilgata, no lia sido posible verle : en efecto . cuandodice e1 pr6logo (Itie "atitiests s6n los bons stabliments e les bonescostumes qui son de fet de mar, queAs savis h6mens qui van perlo m6n . . . facren per los libres de la savietat ~de les costumes", nosflice simpleniente que se trata de un derecho tradicional que se

10-3 . Ms . La Real, cap. 2 ; ins. " Sant Pere -, cap. I ; ins. Valencia, cap. I3ns. Font de Rubinat, fol 8, edic . Capmany, pAgs . 73-74.

Page 39: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho maritimo 251

hallaba escrito en varios libros o colecciones (n6tese el plural pcrlos librcs) que contenian la doctrina (la savictat) relativa a lasCostifincs de la mar . Y cuando el misnio pr6logo nos dice en elinciso, que "no comensaren Wanar els nostres antecessors", nosdice tambi6n clue los c611stiles o prohombres de mar de Valenciano fueron los prinieros en redactar esos libres dc la savictat .. toCUal es una verdad. hist6rica . ya que esti perfectamente documen-tada la admisi6n en Valencia de un texto barcelon6s de ]a Con-suctudo marl's anterior, en 1283 . seg-6n acabamos de ver . Con ello,en definitiva, to 6nico que expresa el indicado pr6logo . es clue-entraron e1i ht compilaci6n dos elementos, uno no valenciano yanterior a 1283 v otro valenciano y posterior a ese afio .

Otro pr6logo de la compihici6n valenciana de las Costumes dela, mar . contenido en el c6dice "Valencia". nos viene a decir tomismo : E per tal .. los savis antichs e aprovats h6mcits en lo iis,exercict r art de navegar . InsPirats per Den. del qual los dons .greicies r perfeecions proccexcit, han ordenat c en scrit Posat -reduhit les ordenpcions davall contcngudes . les quals per justa cprovable raht; apellare ;i c intit-itlaren "Costiumes dels feyts de laimar" 101 . La distinci6n entre los so-,,,Is apitichs v los aprovats h6-nums . no puede tener en efecto otra significaci6n que la que liaquedado cxpuesta .

En el cuerpo del capitulado de las Costumes fle /a mar, seliabla de los mismos antcccssors de los c6nsules o prohombresredactores 102 e incluso de los nostres awichs ajjtCC,,SSO)-S 103 . Estasexpresiones parecen indicar que . en el momento eii qUe la com .-pilaci6n se redact6, mAs o menos tal como hoy la conocemos

',de-

bieron de Imber pasado va stificientes aTios desde 1283 . para quepudiese liablarse . no s6lo de untcccssors, sino de antichs aittecessor~tambi6n . to cual nos sit6a de fleno en el siglo xiv, confirmando ]aapreciaci6n cronol6gica de ser la d6cada 1320-1330 la de cornpo-sici6n de esa redacci6n .

101 . Dimos a conocer el texto de ese pr6logo en La dotacitJ de la rom-Pilaci6 valoiciana del Llibrr del Consolat tic Afar . Conlunicaci6n .11 VIIICongreso de Historia de la Corona de Arag6n, Valencia . 1967 . Lo contienes6lo el ms . de Valencia .

102 . Nr6anse en ]a edici6n de Capmany los capitulos 50. 6i y 70 .103 . Wanse en ]a misma edici6n los capitulos 168, 211, 271 . 157, 131 y 143 .

Page 40: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

252 Arcadio Gai-cia Sanz

E.s mucho inenos probable que el pr6logo que lienios conientado .

pertenuca. a la redacci6n barcelonesa primitiva o .1 ]a mallorquina.

de 1343-1343, de la que tratarenios despu~s (111, 1) . Lo primero

por dos razones : que el texto tortosino de 1272 no contiene ese .

pr6logo, a pesar de que es probable quc reprodujcra el texto bar-

celon6s prinutivo ; y la circunstancia de que en los capitulos indi-cados se hable de antichs antecessors, congrUentemente con losan,~cccssors de] pi-61ogo, siendo asi que el Consulaclo de Barcelonano puede retrotraerse nibs alki de 12.58 101, lo ctial da s6lo tin.

margen de xreinticinco afios hasta 1283, afio de la adnilsi6n en

Valencia, margen que parece corto para que los c611stiles barce-loneses liablasen de antichs anfecessors .

Tampoco cs probable ]a procedencia mallorquina del pr6logo-comentado, porque el coiistilado de '.-Vlallorca se erigi6 en 1326 yla compilacl6n mallorquitia se redact6 en 1343-1345, lo cual to-davia da un mar-en m,'is corto de fiempo, para que los c6listiles .mallorquines pudiesen liablar de antichs antecessors., tanto mis .ctianto que consta que los primitivos c6nsules mallorquines nisiquiera estaban obli-ados a por ]as Costumes dc la -mar .

E-11 conclusio'n, pues, que el indica.do pr6logo parece ser el quese puso a ]a compilaci6n de ]as Costumes dc la mar en esa redac-66n. valenciana que lienios situado cronol6gicamente hacia 1320-1330 .

ITT . LA REDACCION DFFINITIVA DEL "LLIBRE DEU-CONSOLAT DE MAR"

La doctrina clAsica sobre la redaccl6n definitiva del 1.11bre detConsolat de mor ticne como base la opini6n de Capniany respectodel origen del Orde judiciari de la cort dels c&nsols dr, mar dc~ValMcia. (vid . 1 . 2) . Con referencia a dicho texto o elemento de-la conipilaci6n ., Capmany se expresaba asi :

'.Las ordenanzas que w1iii traducimos, cu),o objeto es la forma(le los juicios en los antiguos tribunales consulares de la Corona .de Arag6n, sort legitima v verdaderaniente las mismas que el rey(Ion Pedro III confirm6 a la citidad de Valencia, despu~s que cre6

104 . Wase la, -Carta Consulatus Riparic Barchinone- de 7 enero,1258 (p .ihf . en N"Au.s TABERNER . Consolat dc Alar . H . 1931, 117-118)-

Page 41: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sabre origenes Derecho maritimo 253

,en el afic, 1283 el Consulado del AMar -de aquella capital v reyno .Valencia .. pues, asi corno es la primera de ]as ciudades de Espafiaque tuvo tin itizgado Consular .. lo es igualmente en liaber estable-cido clertas reglas v estatutos forenses para el orden judiciaric, dedicho tribunal .

"Estas ordenanzas ftleron adoptadas en '.,\,flllorc.i para regir enA nuevc, Consulado (lite el rey de Ykrag6n don Pedro TV erigi6en el afio 1343 . Las mismas se comunicaron despti6s al de Barce-lona en 1347 ., (JUando por real c6dula del mismo Soberalic, se es-tablec16 . baxo la forma de tribunal consular . el juicic, arbitral delos prohombres del mar . de los quales se componia una gran partedel Consejo Nlunicipal de ],I citi(kid ell el siglo mit v principiosdel xf\, .

"El Ayuntannento cle Barcelona envi6 I pedir al de Alallorcaima, noticia de las reglas coil (lite se gobernaban sits Unsules ene1 exercicio de su cargo y jurisdicci6n . Y este lWagistrado, no te-mendo otras reglas para sit gobierno econ6mico y contencioso quelas que habia adoptado de Valencia . remiti6 tin traslado de ellas,sacado de otro trasunto original, solemnemente legalizado coil elsello del Bayle Real de Mallorca Juan de Ornbert .

"Este traslado primitivo v autorizado, del .qual hoy s6lo existeuna copia simple en el archivo de la Lonja de Barcelonal05, Sillduch serviria de texto I la primera impresl611 (lite de los sobredi-chos estatutos se hizo en esta ciudad en li02, quando se dio a lap6blica luz el c6digo de ordenanzas maritimas baxo el titulo deLibro del Constilado del 'ivfar . . .Ma priniera, vez (lite en Barcelona se dieron a hi prensa las

costunibres del mar se incorporaron indiscretarnente en ellas estaiordenanzas forenses, formando de todo, y sin la debida, distinci6n,tin cuerpo legal con e1 noinbre de Libro del Consulado, por ma-nera (lite el antiguo c6digo consuetudinarjo, extendido por los pi-Ac-ticos barceloneses ., era precedido en la coordinaci6n v nurneraci61lde capitulos . de los estatutos del orden judiciaric, establecidosimicho despu6s por los mareantes valencianos"106 .

105 . Es e1 testinionio notarial de 26 de encro de 1349 citado en la nota 6~*106 . CAPMAN)' . Libro del Consulado del Afar (citado en la nota 2), pA-

ginas 46,5-66 .

Page 42: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

254 Arcadio Garcia Sanz

De estas ideas de Capmany, fue rectificada. la priniera parte,relativa a ]a dataci6n, pues el propio Capmany en sus Menwriaspublic6 un. privilegio del consulado de Valencia de 21 de octubrede 1336, a cuyo privilegio liace referencia e1 capitulo 36 de la. formaVulgata Idel Orde judiciarl, to cual implicaba la. posterioridad de .6ste at citado privilegio 101 ; con to cual se ha adinitido com6ninentela dataci6n de Pardessus, que to sit6a cronol6gicamente entrelos afios 1336 y 1343 108 . Asimismo, se ha rectificado el pensa-miento de Capniany, en cuanto a que ]a incorporaci6n (let Ordej. udiciarl tuvo lugar ]a "primera vez que en Barcelona se dierona la prensa las costumbres (lei mar", pues se observ6 correcta-mente que en toda ]a tradici6n manuscrita del Llibre del Consolat,desde el siglo xiv, se halla incorporado at mismo el Orde judl-ciiari'00 . En to demAs ha seguido vigente el pensainiento (lei ilustrebarcelon~s y se ha establecido coin6nniente la 6poca de composici6n.definitiva (lei I-libre del Consolat alrededor de 1370, slIg'lliendo elcriterio de Pardessus N. Wagner"O. Con ello ha quedado perfiladala doctrina que flaniamos cidsica con todos los merecimientos . ESpor eso por to que la henios tomado como base de estudio, puescuando se contrasta con los datos que proporcionan la tradici6n 111a-nuscrita (lei Llibi-e del Consolat y la documentaci6n consular delos primeros tiempos, se observa clue apenas queda nada en pie-de esa clAsica doctrina .

1 . La compilacion wallo)-quiiia dcnontinada "Capitols del Con-solat de mar" (1343-134.5) .

El Consulado de inar de -XIallorca fue erigido por un privilegio,dado en Perpifiin por el infante Felipe de Mallorca, coino tutor(let rev Jaime IIL el L" de febrero de 1326111, seg6n el cual losprimitivos c6nsules mallorquines no aplicaban las Costitines de lamar, sino que juzgaban s~giui su leal y saber y entender, es decir,

107. F. VALLs TABFRNEYZ, Consolat de Alar, 111, 1933, pAg. 195. nota 36108. J. N1 . FoNT Y Pxn.-s . Estudio PI-Clilllin(ir (citado en ]a nota 2),

pilg . XLL

109 . lbidcni, 1);'tgs . NI-V-XL\7111 .110 . lbidon . pAg . XLV .I 11 . Citado en ]a nota 96 .

Page 43: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudio8 8obre origenes Derecho marithno 925&

con criterio arbitral (p-rout ratiolialille et histmw ac eis vielius-visitin fuerit expedire) .

La introducci6n del derecho maritirno valenciano en Mallorca .tuvo -lugar en virtud del I)rlvilegio de 31 de mayo de 1343 112, a

partir del cual son corrientes ]as referencias mallorquinas al de-recho de ]a ciudad de Valencia, como hernos visto antes (vid . 11, 3) .

La compilaci6n niallorquina denoininada Capitols del Consolat,

]a encontramos por primera vez en la comisi6n conferida por el reyPedro el Ceremonioso al jurisperito mallorquin Arnau Dorca- en14 de febrero de 1345 113, en ]a que leemos : licet predicte sentencleper inris et factl errorcm, late fuerint, et non servatis eciant "Ca-pitulis Considatits" . Eli un testinionic, notarial del Orde judiciariexpedido en Mallorca el 26 de enero de 1349, sacado del ejeniplaro, inanuscrito oficial del Llibre de Capitols del Consolat de viar deMallorqi(cs, se describe dicho manuscrito con estas expresivas pa-labras : Hoc est translatitin fidelitex sumption. . . . a quodam libro inpapiro scripto et inserto, capitula et ordinationes quainplurimas inse continenti, super officium Consulattis -maris civitatis Maiorica-rum ad modunt et formain civitatis Valencze, per iant dictunt do-minum. regent, ittratis et probis honiMibus ac universitati et regnoMaioricarmn., clon privilegio suo, datis Maioric'e pridie kalendisinxii anno Domini -millestino CCC-I quadrageshito tercio ., indultoet concesso, ditobusque sigillis cere rubee apenditto in vetis filiroborato, unum videlicet ji.rum in parte sitporiori lpsius libri etalind aponititin ill parte infc.riori ., in quibus quidem sigillis, sciliceti.it quolibet, erant scidpte forme clipey cum, carinis regaliblis desig-

ii-ati, et in circum-ferencia ipsoruni. sigillorum. erant IiWe que bene,propter conslimationem, lcfji non poterant ; cuius quidemt libri, inromona lingua scripti, tenor sequitur sub Nis verbis : "Aquesta es.la forma, que cs servada en la ciudat dc Valencia, etc . (sigue el textodel Orde judiciari) 114 .

Con toda claridad nos dice el documento precedente que el librode que trata file concedido por el reN illediante el privilegio de 31de mavo de 1343 .

112 . Citado en ]a nota 97 .113 . Citada en la nota 65 .114 . Citado en la misma nota 65 .

Page 44: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

-256 Areadio Garcia Sanz

Otro'documento mallorquin de 16 de agosto de 1359 . expedidr)

por e1 rev Pedro el Ceremonioso tambi6n dice que los Capitulosdel Consulado de Mallorca fueron objeto de concesi6n real [injpredictam primam nostram concessionem factam. 111, es decir, enesa, priniera concesi6n de Pedro el Ceremonioso, que es ]a de 31de mayo de 1343 .

En consecuencia, los documentos adncidos, stificientemente pr6-ximos al aflo 1343,, nos dicen que la compilaci6n mallorquina, co-nocida bajo el nornbre de Capitols del Consolot, fue concedida pore1 rev Pedro el Cerenionioso en el privilegio de 31 de mayo de1343 . E-sta afIrmaci6n, sin embargo, a pesar de ser tan cate.go'ric .aen JOS (IOCUnientos citados, entendemos que no puede ser tonlada.a] pie de ]a letra, por estas razones :

En primer lugar, de haberse aprobado por el privilegio de 31.de inavc, de 1343 una colecci6n de textos juridicos escritos . el dedicho privilegic, no dejaria de hacer referencia expresa a tal . cu-Ieccio*n, v en cambio, no es asi, sinc, que el texto del referido pri-vilegio s6lo emplea la expresi6n gen6rica per modion ct formamin civioatem Valencie usitatos, sin mAs detalles .

En segundo lugar, el repetido privilegio de 31 de mayo de 1343,que forma parte de una larga lista, de concesicaies, hechas por elrev Pedro el Ceremonioso a los mallorquines con ocasi6n de surendici6n, se otorg6 el dia misnic, de 6sta, momento critico y dra-nikicc, incluso, en el que dificilmente cabe pensar que estuvierapreparada la, redacci6n de ]a colecci6n, para recibir la aprobaci6nreal . Es mucho mAs verosimil que la concesi6n de 31 de mayo de1343 fnera mia co&-t improvisada, nna aspiraci6n de -Jos mallorqui-nes, que aprovecharon aquella. coytintura politica para obtenerla,sin tener ]a redacci6n preparada . La verdadera reorganizaci6n delConsulado debi6 de venir despu6s, v ]a redacci6n de la compilaci6ntambi6n .

En consecuencia, la afIrniaci6n de Jos docurnentos a.ducidosparece que hay que entenderla en el sentido de que el privilegic,de 31 de mayo de 1343 era la base legal de ]a existencia, v la apli-cabiliclad en Mallorca de Jos Capitols del Consolat ., cuya redacci6nhal;ia tenido lugar para dar curnplimiento a dicho privilegio . en

11 .5. Citado en la misma nota 65 .

Page 45: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudio8 sobre origqnes Derecho maritinto 25 .7

,cuanto prescribia lit aplicaci6n en '--\,Ial'lorca del . derecho consular

-de Valencia . De acuerdo con esto, la cronologia de lit composici6nde los Capitols del Consolat mallorquines hay que situarla . entreesa fccha, 31 de mayo de 1343,. y la del 14 de febrero de 1345, enque, seg6li hemos visto, se cita va su texto categ6ricamente por.primera vez .

Esta compilaci6n inallorquina denonlinada Capitols del Consolat,.se .1i .illa tan blen documentada, qUe incluso conocemos el nornbre-de su probable antor, el notario del Consiflado .de Mallorca, Hu-.gytiet Borris . En efecto, en la cotnisi6.ii . antes referida, de 14 defebrero de 1345 116 leemos : ludex tamrn appellacionis . . . . seductussuggestionc alterius Consithim, ct habito consilio cum HuguetoBorracti . notarlo et quasi assessore corum . . . i

.psam sextenciam

-coitfirmavit . Teniendo en cuenta que estas'despectivas palabras

Troceden de la parte condenada, v atendida la cronologia de lacomposici6n de la compilacio'n, es evidente que Huguet BorrAsera el notario del Consulado cuando la cornpilaci6n se compuso,.yii que la cotilisi6ii hablit en tiempo pasado .. y este epiteto des-pectivo )de "quasi-asesor" con qtie ]a parte condenada moteja a.Huguet BorrAs, resalta la personalidad de 6ste como hombre ell-terado del derecho consular, con criterio prictico v sin grande.5;,escr6pulos juridicos . MAs adelante (111, 4 v 5), al tratar de laredacci6n del Orde judiciart', veremos en dicho texto, que es segu-ramente obra de Huguet . BorrAs, plenamente confirmados los ras-

.-gos de lit personalidad prictica, rectilinea 3, sin escr6pulos juri-Aicos (le detalle, del oficioso notario niallorquin .

S1 no existe, seg6n acabamos de ver, duda racional de que la'conipilaci6n mallorquina, de que estamos tratando, existia ya en1343, si ptiede haberla, en canibio, respecto de los elementos otextos que cornprendia : los dos primeros elernentos de la cornpi-*Iaci6ii que hoy conocernos con el nombre de Llibre del Consolat,-es decir, el Orde jvdiciari v las Costumes de la mar no ofrecen,duda, Pues el testinionio notarial de 26 de enero de 1349 coni-prende el texto del primero de dichos elementos . y nos (lice ade-AllAs que el libro contenia otros muchos capitulos, que no puedenser otros que los de las Costumes de la mar, a his cuales se refiere

116 . Citada en la misma nota 65 .17

Page 46: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

258 Arcadia Garcia Sanz

expresaniente el capitulo 41 del Orde judiciarl en Ia Vulgata (39)del nis . "Valencia" 3, 45 del -Sant Pere") . Por otra parte, Ia .referida comisi6n real de 14 de febrero, de 1343, al referirse a los-Capitols del Consolat, lo hace tratando de cuestiones del procedi-iniento, lo cual, de modo mis gen6rico, iniplica, a su vez Ia inisffl&referencia .

E'n cuanto a las ordinaciones de Pedro el Cerenionioso de 22de noviembre de 1340, que es el otro de los textos o elementosimportantes, del LlIbre del Consolat, aunque por su fecha pudierommuy lien ser compreildidos en Ia cornpilaci6n mallorquina de.1343-134.5, es dudoso que asi fuera . pues los dos manuscritos nia--llorquines que poseemos, el de La Real y el "Sant Pere", tieneii.un colof611 al final de las Costumes de Ia mar (entendidas dentrode ~stas las de -Ias armadas) 117, v adeni~s contienen ]as ordinacio-nes de 1340 en lugares diferentes 118, lo cual parece indicar queIa primitiva compilaci6n mallorquina no contenia dichas ordina-ciones . E-1 matitiscrito de Valencia denomina a estas ordinaciones ;Costum-cs de nuir de Barchinona, lo cual parece ser una clara in-dicaci6n de procedencia . E's preciso, sin embargo, tener presenteque todos los-mantiscritos examinados, empezando por el de LaReal, datado expresamente en 1385 . contienen invariableniente esasordinaciones qe 1340, lo cual quiere decir que, en to

'do caso, fueron

incorporadas a Ia compilaci6n en el propio siglo mv . Lo niAs pro--bable es que.diclia incorporaci6ii tuviera lugar en Barcelona, cuan-do en 1348 se recil)16 Ia cornpilaci6n mallorquina ; y de esa redac--66n barcelonesa de ]a compilaci6n, ]as tomaran despil6s los ma-nuscritos niallorquines y valencianos .

Y finalmente, el capitulo del juramento de los abogados de-1\4aliorca puede idecirse que es uno de los elementos adventicios 0~accidentales. de Ia conipilaci6n, va que los. propios manuscritosmal lorquities examinados no lo contienen . No asi . el capitulo o

117. Dicho colof6n en el c6dice de La Real dice : facla fine piallaude,*t ur

virgo Maria . En el "Sant Pere" del AHM dicho colof6n dice : facto fine-Pial lawletur vb~qo Monti . Oui scripsit scributl semper cum Domino vivot..Anicn . Magisicr Bartolonteus de Rivis -vocaturla Xpo . benedicatur .

118 . En el c6dice de La Real se hallan al final de Ia compilaci6n ; encambio, en el "Sant Perd" se hallan entre el Orde judiciari y las Cosfztmes~de Ia mor, colocaci6n realmente an6mala .

Page 47: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origeue8 Derecho maritinto 25

tabla de les sportades de Alejandria, que contrariamente lo con-tibmi todos, si bien en lugar distinto, pues mientras el c6dice deL-i Real lo incluye conio capitulo primero de las Costiones de Iamar el de " Sant Pere" y el Font de Rubibat lo sit6an ininediata-mente antes de aquellas, v el dc' Valencia lo incluye en el Ordejudiciarl .

2 . La recepc16n en Barcelona de los "Capitols del Consolat" ma-11orquincs (I.?41Y-1353') y Ia c.vpansi( ;n geogrdfica de Ia coln--pilaci6n .

F] Consulado de Barcelona . con jurisdiccl6n propiamente real,fue erigido por el rey Pedro el Cerernonioso en el privilegio daIdo,eii Murviedro, el 21 de febrero de 1348 110, que introdt'ijo en Barce-lona e1 derecho consular mallorquin : Hoc siquidein vobis et succe-ssoribits vestris et dicte civi!ati ciusque habitatoribus in perpetitionCof1cedimus ---dice el privilegio- sub ea scilicat forma, qua. con-cession. est civitati Maioricarmn, de habendo Consulatu, ac usit elexercicio clusdem.

La transmisi6n de Ia cornpilaci6n niallorquina a BEfficelona se~halla bastante bien decumentada : el 26 de enero, de 1349 se expediaen Mallorca con destino a Ia bailia de Barcelona el testimonio de)Orde judiciarl que antes hernos citado 120 y de este se expedia otropor decreto del batIle de Barcelona en I I de octubre de 1351 121.

Por otra parte, en una carta dirigida por los c6nsules de Mallorcaa los de Barcelona en 28 de agosto de 1349, respondiendo a una con-sulta formulada por ~stos en 20 de agosto anterior, se citan ex-presamente los Capitols de mar. expresi6n que por el contexto deIa carta parece referirse a las Costumes de Ia. mar][22, extremo que

119. AHCB, L" Vernicil, fol . 48, L" Vcrt, fol . 375, Vegueria, V111-2~ .Nfanual de lictres reals . 1347, 1 vol . sin foliar ; BCB (FJC), c6dices B . 191,fol . I ; B . 192, fol . I : B . 193, fols . 5 y 40 v" ; B . 194, fols . 13 y 59 ; APOLibcr privik(liorum. (cit . en nota 65), fol . 3 ; publicado por CAPMANN', MC~110-vl'us . 11, jx`ig . 234, doe . 156 .

120. Citado en Ia nota 6.5 .121 . Ibidem .122. AHCB, Vegueria, \1111-2 (Manual letres reals. 1347, 1 vol . sin

ioliar) . Es aleccionador, en este aspecto de ]as diversas denominaciones dadasseg6n los lugares a ]a coin p.* Iaci6n, comparar Ia carta dirigida por losc6risules dc Mallorca a los (12 Valencia eii 21 de julio de 1356 (AMV, c6-

Page 48: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

260 Arcadio Garcia Sauz

parece indicar, que en dicha feclia los c611stiles de Barcelona poseianel texto de aqu~llas tambi6i . En todo caso, es seguro que en 19'-dCmarzo de 1333 los c6nsules de Barcelona poscian tanibi~n el textode las Costumes de inar. pues en una carta dirigida en esa fecliapor los c6nsules de Valencia a los de Barcelona se (lice : ja.-Ils ha-vets Iranitis dir que tepy,ts les Usawes de mor, e axi no its trametemlo capitol 123 .

En consectiencia, la transmisit5n a Barcelona de la compilaci61~mallorquina tuvo lugar, con mucha probabilidad entre el 21 deiebrero de 1348 y el 28 (le agosto de 1349, y con toda seguridad,entre ]a primera de dichas fechas v el 19 de marzo de 1353 .

La mAs importante innovaci6n que esta redacci6n barcelonesasupuso probablemente en la compilaci6n, fue, seg6n antes henlosdicho (111, 1, in fine), la adici6n de ]as ordinaciones rea)es de 22de noviembre de 1340, pues en lo demis la forma barcelonesa. de lacompilaci6n sigue, como despu~s verenlos (111, 3), la estructura-.1),el texto de la compilaci6n mallorquina de Huguet Borras . Con

'eflo .

la compilaci6n. alcanz6 su contenido definitivo, al volver a su Puntode origeii, ., despu6s de las etapas redaccionales de Valencia yMallorca . A juzgar por el manuscrito Font de Rubinat, ain] se afiadi6en Barcelona a la-compilaci6n, la concordia entre el rev y la ciudadde Barcelona sobre les naus e altres vaxells absoltes del Papa e nolicenciades del senyor rey qui vait en les terres del soldti de, Babi-Ionia, texto que figura en dicho manuscrito a contintiaci6n de lasCostumes de les naus armades v antes de los capitulos u ordinacio-ties de 22 de noviembre de 1340, y que no debi6 de pasar a losmanuscritos no barceloneses . a causa de su carActer local barce-10116S .Y por fim, esta nueva prcsencia en Barcelona de nuestra cornpi-

dice del LCM, Privilegios, cap . X1111'), con la respuesta a la misma heclGa

por los c6nsules de Valencia en 4 de agosto siguiente (Ibidem, cap. XV), enlas que se observa que, mientras los mallorquines hablan de! los Capitolsdr/ Con-sohil, los valencianos siguen hablando, al modo antiguo, del Us eCostumes de mar .

123. AMV, c6dice del LCM, Privilegios, cap. XXVIII . Publicada porVm.i .s TAIJFRNFR, Consolat tic Afar, 11, pig. 137, segfin texto de NMOLINC.Librc dtff Consolat tie Mor. Barcelona, 1914, datada err6neaniente el 15marzo 13i2 .

Page 49: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios 8obre origene8 Derecho maritivio 261

lati6n, supuso para 6sta dos caracteristicas, que hall quedado coniodefinitivas de la inisma ell los tiernpos posteriores : la denomillaci6lide Llibre del Consolat de mar, v la difusi6n geogrifica .

En el primer aspecto, parece que durante el siglo xiv se design6, nuestra compilaci6n coil la denoniinaci6n. de Capitols da Llotja.'Ique Ia tenernos docurnentada ell el privilegio de 14 de inarzo de1390121, ell la carta dirigida por los c6nstiles de Barcelona a losde Perpifi~n ell febrero del afio 1394 125 v ell el orden judicial delConstilado de Barcelona, de Jos primeros ahos (lei sigio .\v 126.

P'ntrado el siglo xv se introdujo otra denominaci6n .. ]a de Llibre delConsolat de m-ar, que se lialla ya documentada ell tin inventario bar-celon~s dc 6 de marzo de 1424 127 v en otro de 17 de febrero de1434 128 . Esta es la ititittilaci6ii general coil que pas6 la compilacio'lla los tienipos modernos .

Durante e1 SigIO XTV )a era conocida ]a compilaci6n fuera denuestras costas . Lo indica asi et hecho de que los capitulos 60, 61y 62 de I

'a Tabula de Avw1pha 129 contienen algimos capittilos del

Wde judiciari; pero la expansi6n geogrAfica sistemitica parece quese inici6 a partir de Barcelona ell los 61timos decenios del siglo

xiv : el 22 de dicienibre de 1388 el rey Juan 1;. concedi6 desdeA;lonz6n tin privilegio a la villa de Perpifiin, por el (Iiie erigia !ellla misnia tin Consulado de mar, prescribiendo la -aplicaci6n elld del derecho consular de Barcelona : Qui quidem consides -dice el

privilegio perpifian6s- . . .ittantur et ifti possinj libere. l1lis ittris-

diccione ., usa et exercicio ., modo rt forma., in oninibus et per om-nia,quibus ithintur consules maris et htdcx appellationum. predictar-11mcivitatis Barchinone., ac prout in ipsa civitate fit pro minc etest fir.ri consifelum 130 .

124 . AHCB, c6dices 2 Vcrt, fols . 64 y 274 ; BCB (FJQ, c6dicesB . 191, fol . 32 v' ; B. 192, fol . 35 v" ; B . 193, fol . 35 v', y B . 194, fol . 54 ; pu-blicado por CAPNIANY, Memorias, 11, pig . 347, doc. 237.

125 . APO, Liber prh4legiorum (cit . ell nota 65), fol . LXXVIII .126. VALL-, TABFRNER,'ConsoIat de .4far, 11, pig. 73, linea 23 .127. Citado ell la nota 58.128. Citado ell la nota 59.129 . L . CARRF'.SE, Tabida dc Amalpha, Di Mauro, editore, Cova dei Ti-

vreni, 1965, caps . 60, 61 y 62 .130. APO, LiUcr prkyilegiormn (cit . ell nota 65), fol 1 .

Page 50: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

262 Arcadio Garcia Sanz

M6.s tarde la jttrisdicci6n consular seria establecida, en 1463,por Luis XI en Montpellier, segim las formas en uso en el Consu-lado de Perpifi~n 131 y en Marsella en 1474 por el rev Renato 132.

Es en definitiva la misma forma de transmisi6n que venimos viendodesde la erecci6n (lei consulado de Valencia en 1283 .

Sin embargo, como piensan Molin~ y Font y Rius 133, proba-blemente la que po

'demos flarnar difusi6n de nuestra conipilaci6n,

a pesar de que durante el siglo xv existian manuscritos de la misniafuera de nuestra patria "', no empezaria mAs que a partir de lasediciones impresas, que se inician en Barcelona mismo a fines'6dicho siglo (1484-1485).

3 . Los diVersas formas dc la tradicio'n . manuscrifa del "Llibre(let Consolat dc mar" .

Se tienen en cuenta en la redacci6n de estas notas los que Ila-mamos "manuscritos g6t.icos" de la conlpilaci6n, que soil, no s6lolos rn~s antiguos, sino los mAs cualificados tanibi6n, de los -quehasta ahora conocemos. Dichos c6dices soil : los ma I lorqtzities exis-tentes en la Biblioteca Balear del monasterio de La Real . cercade Palma de A-fallorca 135 y cit e1 "Llibre de Sant Pere" (lei ArcllivoHist6rico de lorca 136 : el valenciano existente en el . Archivo-Biblioteca 'AInnicipal de la ciudad de Valencia 137 ; y el barceloil6sj,perteneciente a la biblioteca Font de Rubinat 138 .

131 . GUY RONIESTAN, Le -Consulat dc mer" dr Perpignall dams la PrOjlfi~rc

moitil, du XV* siMc . En -XXXVII et XNX%7fl] Congr6s- de la -F&I6-a-

tion Historique . du Languedoc NTI&Iiterran~en et du Roussillon-, 1-imoux-

Nimes, 1964-1963, pig . 165 .

132. E . BARATIER et F . REYNAUD, Ilistoire du commerce de Alop-scille,

Paris, 1951, 11, pig . 897, apud Ronicstan, loc. cit . . pig . 165, riota 36 .

133 . FONT -v Rius . Estudio preliminar (cit . cil nota 2), pig . LIII .

134 . Wanse los relacionados por FoNT Y Rius, Ibidcm, pigs . LVI-LVII .

135 . Descrito en loc . cit . en iota 64 .

136. Relacionado por J . M . QUADRADO, Prk,ilcflios Y Franquicias de Afo-

Vorca, Palma Ie Mallorca, 1894, pigs . 47-36.

137 . Lo relacion6 C . FERNANDF-z DURO, loc . cit . en nota 73 .

138 . Lo relacion6 G. M . m BROCA . Un c6dice del Libro del Consulado

del mar . desconocido . BABLB. VIII, 1915-1916, pig . 409414 ; RJC, XXII,

1916, pigs . 567-69 .

Page 51: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origene8 Derecho maritinw 263

Pe estos cuatro manuscritos,. que en conjunto representan la'niAs antigua y aut~ntica tradici6n catalana (lei texto de la compi-laci6n, es e1 tll~s antiguo e1 de la Biblioteca Balear de La Real,-que, segfin nota expresa que contiene . se termin6 el 20 de marzo de1385 139 ; siguele en antigfiedad el (lei "Llibre de Sant Pere" que.,conio explica Quadrado . pertenece a los 61timos afios del sigloXIV140 ; :y siguen a estos c6dices niallorquines el de Valencia, quefue escuito por Jaime Gisbert por orden (lei "Consell" de Valencia-de 4 de junio dc 1407 111, y el Font de Rubinat, que, como demostr6Perels, pertenece al primer tercio del Siglo XV 112 .

C01110 se ve, nuestra compilaci6n no lia sido afortunada en-cuanto a la conservaci6n de stis manuscritos, pues ., a pesar de quctenemos noticias positivas de existencia de tales manuscritos ya en1331 (vid . 11 . 3) . el mis antiguo que se nos ha conservado s6lo seremonta hasta 138i . A pesar de ello, cuando se examinan los mAsantiguos manuscritos conservados, que son los que acabanios dcrelactonar, se observan entre ellos notables diferencias que tratamo.:Ae sintetizar a continuaci6n :

a) En el Orde jifdlc~iri :

Como diferencia de caricter general hay que destichr la auseuciaen el c6dice de La Real de la nutneraci6n v rubricaci6n de los ca-pitulos, que aunque se hallan separados, siguen unos a otros sinnumeracion y sin epigrafe alguno . El c6dice de "Sant Pere" Ilev-1una numeracion marginal Nr epigrafes. El Font de Rubinat contienerubricaci6n, pero no numeraci6n . Y el c6dice de Valencia contiene

-.1111hos, elementos. Con ello resulta que a cada capitulo le conocenlos-cuat~o' r6bricas diferentes . la del manuscrito mallorquin, ]a (lei va-lenciano v la clel barcelon6s . adem,'is de la r6brica de ]a Vulgata :de lo cual se sigue, que el texto primitivo no debia de contencr-rubricaci6n ni numeraci6n . siendo tales elementos puramente ad-venticios c, afiadidos.

139 . Loc . cit . en nota 64, pig . 637 .140. Loc . cit . en nota 136, pAg . VI .141 . Dccumento transcrito en nota 68 .142. L. PERELS . L'ordrc judiciori mcrcantil de Barcelona del scylc xv,

RJC, \XXVII, 1931, pig . 31 .

Page 52: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

264 Arcadio Garcia Saizz

Ell el ctierpo del capitulado coinciden entre si, salvo alg6n*capi-tulo *siniplemente desdoblado en dos, los dos c6dices inallorquines-y *el barcelon6s 113, los cuales a su vez coinciden tambi6l coil ]a for--ilia Vulgata de las ediciones tradicionales . -

En cambio, dicha forma (lei Orde judiciari, a ]a que coil perfecta .raz6n podemos Ilainar fornia ordinaria del misino, ofrece coil eltexto del c6dice ~e Valencia has siguientes discrepancias : los ca-pitulos 4 y 19 de ]a fornia ordinaria (citainos la nunleraci6n del .c6dice 'de "Sant Pere") no se encuentran en )a fornia valencialla-Al contrario, los capittilos XL1 a XLVI, anibos inclusive. de laforma valenciana no se hallan en la forma ordinaria, si hiell losXLI y XL11 son los relativos al "multiplicanient de les quintalades(I'Alcxandria", cilyo lugar en los nianuscritos niallor(pilles v I)arcc- .lon6s se ha expuesto antes (Vid. 111, 1 lit fine) ; y finalmente elcapitulo 26 del "Sant Pere" (= XXIV del nis . Valencia) tielletexto diferente en una y otra fornia .

b) En his Costumes de la mar :

La niAs importante de his diferencias entre los manuscritos 111 :1-llorquines y barcelon~s, por una parte, v el inanuscrito valcliciallo ..por otra, estriba en las "Costinnes de les naus arniades" .'que en .aqu~llos forman ]a 61tinia parte de his Costumes de /a inar, iiiientras en cl mantiscrito de Valencia se hallan en el centro illisillo (it,6stas. de las que forman los capitulos CLAXIII a CXCIII Ill .' Coil,ello la fisononlia general de las Costumes de [a. mar canibia muchode una a otra fornia ., lilies nuentras en ]a forma ordiparia aparecencomo un todo xinitario y promiscilo,* en ]a forma valenciana quedallperfectaniente preceptibles una parte interior a las "Costumes de les

143. Aunque el texto del 0)-de judiciari en el Font de Rubinat no seconserva integro, sus capitulos finales -que son los mis diferehtes entrelos c6dices niallorquines y valenciano- son id6riticos a los mallorquines :

144. La diferencia entre arnbas formas de la tradici6n nianuscrita, encuanto a las "Costurnes de les naus armades",. no reside s6lo en su

,colo-

caci6n ; existen tanibi6n variantes en la divisi6n y distribuci6n de los cai.i-tulos. Singularniente se acusa )a diferencia. consistente en la ausencia en efc6dice de Valencia de la 61tinia parte, desde el "incipit" Si algii urnuzr6 natto leny o galea. que en los c6dices niallorquines y barcelon6s fornia. el 61tinw-capitulo, hasta el final.

Page 53: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

E8tztdios 8obre origenes Derecho inaritinto 265-

naus armades", de carActer preferenternente preceptivo, y otraj)arte posterior a aqu~llas, de car~cter exegkico o interpretativo,coincidlendo sensiblernente la priniera parte con los nticleos redat---cionales que Valls Taberner denomina "Costurnes de inar" y "Es-tablinients en fet de inar", y ]a se-unda con las que el inisi-no autordenomina "Usatges de mar" 145 . Usando esa misma ternlinologiade Valls Taberner, se puede dar el esquenia de ]a estructura del .capittilado, en tinos c6dices y otro, de ]a siguiente* manera *grifica :-

E.striictura de los c6dices n.iallorquines 3, barcelon~s :Costumes, Establiments y Usatges C. Armaidas

Estructura (lei c6dice valenciano :Costumes

y C. Armadas UsatgesEstabliments

I-a fornia Vulgata de las ediciones tradicionales desplaza todavia-rnAs ]as "Costunies de les naus arniades", formando con ellassecci6n aparte, quc sit6a al-final de la compilaci6n, desptl~s incluso .de las ordinaciones de 22 de noviernbre de 13Q, con lo cual vienena quedar aqu6llas conio un eleniento extrafio a la compilaci6n 116 .

W. Los 6nicos capitulos de ]as Costumes, seg6n ]a nonienclatura. deVALLs TABERNER, que en el c6dice de Valencia se hallan en la parte 61tinia0 interl~retativa, son los 99 a 102 . Todos los deinis capitulos correspondientestanto al n6cleo que denomina Costumes conio al que denotuina Establivicitts,corresponden en el c6dice de Valencia a la parte primera, que henios Ilamado-preceptiva . El manuscrito de Valencia refuerza, pues, considerablernente la.selecd6n efectuada por VAU.s TAM.RNFR, quien no se bas6 en 61 -y enprueba de ello estAn las pequefias difercncia,~--, por lo cual 111aravilla mis.]a coincidencia .

146 . VALLs TABERNFR (Cmusolat de Mar, 1, I!Ag. 15) las considera tinelernento arladido en el siglo xiv. FONT Y Rius, mis sagazmente, atisbaen este n~cleo un impreciso nadmiento legal o un posible origen soberano-(Icc . cit . en nota 77) .

Page 54: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

-266 Arcadio Garcia Sa?tz

-Aim son ma's criticables a1gunas ediciones modernas que prescinden

totalmente de las "Costunies de les naus armades" 111, cual si se.tratase de mi elemento esp~reo e indeseable, cuando en realidad cons-tituven una parte importante de las Costumes de la mar -tal vezla mAs antigua (vid . IL I)- y son un texto clisico del derecho~niaritimo militar.

La ordenaci6n del capitulado es semejante en los manuscritosmallorquInes v el barcelon6s, en cambio varia tambi6n bastante* en

el manuscrito valenciano, en el cual, muchos de los capitulos de,carActer interpretativo (los que Valls Taberner llama "Usatges"),-que en dicho c6dice se hallan en la 61tima parte I'll, los c6dices dela forma ordinari.a los sitfian, igual que la Vulgata, en ]a primera1),xrte,. junto a aquellos capittilos a los cuales tratan de interpre--tar 119 . Finalmente son tambi6n a1gunos los capitulos que. constitti-

147 . La edici6n de VAm.s TABERNER, por ejemplo, prescinde en absolutode este n6cleo . Y la reedici6n de ]a de CAPMANN- hecha en 1965 se conformacon (tar la traducci6n castellana que hizo CAPAIANV. sin (tar el texto original .

148 . Del cap . CXCI111 en adelante .149 . Se hallan en este caso los capitulos siguientes, cuya numeraci6n

en los c6dices de Valencia, La Real j "Sant Pere" damos a continuaci6n(no se dan los del Font de Rubinat porque dicho c6dice carece de numera-(i6n de los capitulos) :

Ms. Valencia Ms . La Real Ms . Sant Pere ed . Capmany

CxCV11 CINTIll 138 198CXCIX xi 9 53

CLXIII 162 202CCV XIIII 43 85-CCVII LXXII 70 Ito,CCvIII xxil 22 65-CCX CLXXII 171 211-CCXI1 Cv 103 143CCV bis CxCVil 196 236,CCVI bis VII 6 50,CCVII bis CLXV 164 204-CCVIII bis xxvill 27 70-CCX bis XL11I 42 94;CCX11I bis CLXXVII 176 216rCCxVII CLXXVIIII 178 218

Page 55: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre o7igenes Derecho ?naritinw 267

yendo uno s6lo en e1 c6dice de Valencia, aparecen desdoblados envarios en los c6dices ordinarios 150 .

Lo expuesto plantea la cuesti6n de las relaciones existentes,entre las diversas formas de ]a tradici6n manuscrita y las explicacio-.iies hist6ricas de sus diferencias . En el punto siguiente se trata de-esa cuesti6n .

4. Los problemas de la datacicin v la procedencia del "Ordejudiciari" : /a definitiva. redacci6n vairmclaw de las "Costit-7nes de la mar" .

Llania poderosaniente ]a atenci6n que en la docutuentaci6n va-lenciana relativa al Consulado de mar, que es bastante conocida, tiose haga referencia al texto del Orden judiciari hasta la carta di-

Ms . Valencia NIs . La Real Ms . Sant Pere ed . Capmaiiy

CCxVilI CCV11I 200 247CCxx CCII 201 241CCXXI CLXXXXII 191 231CCXXII LXXXXIII 91 131CCXxv 1111 2 474CCXXXVIII XLVIII 46 88CCXXXIX 1-111 52 93CCXLI xill 13 56CCXLIII CCIIII 203 243CCXLV CXL 139 179CCXI'vi CXLI 140 180

150 . Wanse los capitulos CXIX y CXXXIII (lei c6dice de Valencia :el primero de ellos; corresporKle en el "Sant Pere- a los capitulos 143 y 144,.en el de La Real a los CXLTTII y CXLV (en el Font de Rubinat tambi~nforma dos capitulos, en el folio XL1 v'), y el segundo de los capitulosvalencianos corresponde en e1 "Sant Pere" a los 159, 160 y 161 ; en elms . de La Real, z~ los CLX, CLXI y CLXII (en el ms . Font de Rubinattamhi6n estA desdoblado en tres capitulos, en los folios XLVIIII r* al LI v') .Apart,-- de esto, hay algunos capitulos entre los diez 61timos que se hallanen los manuscritos mallorquines y barcelon~s, pero no en el valenciano .En la Vulgata tambi6n hay algunos capitulos que no sc hallan en Josmanuscritos : comparAndola con el c6dice de Valencia, no encontramos en6ste los capittilos de la edic . Capmany n6ms . 67, 86 . 178, 253, 2% 291, 293,294 y 296.

Page 56: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

268 Arcadio Garcia Sanz

rigida por *Ios c6iistiles de Valencia a los de Barcelona en 19 de~marzo de 13.53 li)', que 11ace expresa menci6n del capitulo X\VIII&A c6dice de Valencia (30 de Ia Vulgata), y que a6ii en diclia cartaiio se traiiscribe C-1 CalJitL110 Coil Cl texto que les es propio en eLOrde judiciari, sino coii un texto abreviado o resumido . M~s Ia .Ilama todavia Ia r6brica que eii el c6dice de Valencia precede alcapittilo Vll (8 de la Vulgata), que (lice : aquests stils forcit, hatitsde Malorques, refiri6ndose a dicho capitulo y a los tres siguieWes,(Itie el indicado c6dice c~tlifjca de "stils", capitulos que son precisa-mente los que regulan el proceso consular en primera instancia ImstaIa interposici6n de Ia apelaci611, es decir, la parte central del Ordejudicluri 111stituclonalmeme habland~ .

Contrastan estas observacloiies liechas en Ia documemaci611 vzi--lenciana, con ]as que alites (111, 1) se han hecho al t ratar de Ia .compilaci6n mallorquina, que hemos datado, expresamente en 1343-134.5 y que contenia coil toda seguridad el Orde judiclari, .11 quese refiere ]a comisi6n de 14 de febrero de 1345 y del que mistaim testimonio notarial fechado el 26 de enero de 1349 152 .

Si, observamos el texto valeiiciano (lei Orde judiciari., veremostambi6ii que es posterior al texto mallorquin . E-n efecto, el capitulo-XLN71 de Ia forma valeilciana . que no se halla en ]a mallorquina,hace referencia a] constilado de Barceloiia, lo cual parece indicar suposterioridad al 21 de febrero de 1348, fecha en que se reinstaur6el cotisulado de Barcelona 153 : en segundo, lugar, el capittilo XLVde Ia forma valenciana, que tampoco se lialla en Ia Inallorquilia,recoge Ia sentencia peoferida en primera instancia por Garcia de .Loriz. en 23 de enero de 1350, casi literalmente 151, v dicha-sentenciafue objeto de dos apelaciones, ima seiitenciada por el jurista Do-mingo del Castellar en 29 de septiembre de 13 .5015-5 . \1 la otra porDomijigo de Ribesaltes eii 2.5 de eiiero de 13 .51 156 .: todo ello itidica

151 . Citada en Ia nota 123 .1-2. Citado en Ia nota 6 .5 .153 . Privilegio citado en Ia nota 119.154. ANIV, c6dice (lei 1.01, Privilegios, cap . X , BCB (F)C), c6dices. .

S . 191, fol, 13 vo ; B . 192,'fol . 15 ; B . 193, fol. 19, y B . 194, fol . 33 v" .155 . AMV, c6dice del LCM, Privilegios, cap . XT .1 .56 . Ibidon, ca ;) . XII .

Page 57: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho maritimo 269,

-clarain*ente

.

. que e1 citado capitulo, y con 61 el Orde jitdiciari va-lenciano, es posterior it todas esas fechas .

Por otra parte, la forma x7alenciana del Orde judiciari norecoge todavia las reformas introducidas en el consulado de Va-lencia por e1 privilegio de 25 de febrero, de 1358157, el convenioentre los mercaderes y hombres de mar de Valencia de 13 de enerode 1360 15S y el privileglo de 2 .5 de septiembre de 1362 119, en virtudde cuyos documentos se estableci6 . que, de los dos c6nsules, unofuera mercader y otro hombre de mar (ames erati ambos hombresde mar, y asi lo establece el Orde judiciarl, incluso en sit forma va-lenciana), y se elev6 a dos e1 n6mero de los jueces de apelacione

's

del Consulado (ames era uno solo, y asi lo establece el Orde Judi-cvan

.. tanto eii la forma mallorquina izoino en la valeiiciana) ; todo

lo cual parece indicar que la forma valenciana (lei Orde jiAciartes anterior a6n it las expresadas reformas del Consulado de Va-lencia . Con ello resulta, que la dataci6ti (lei texto de ]a forma va-lenciana hay que situarla entre el 25 de enero de 1351 N? el 2i-de febrero de 13.58 . Y decimos la dataci6ti del texto . porclue, la da-taci6n de ]as ritbricas de los capitulos es ya posterior a la reform'Ae 1362, ya que dichas r6bricas hablan en plural de los juecesde apelaciones del Consulado . La observaci6n encaja perfectamenteColl lo dicho ., ya que, como hemos visto . la rubricaci6n de los-capitulos es en todas las formas posterior al texto de los mismos .

Todo lo que va expuesto, parece stificiente para concluir, que eltexto primitivo del Orde judiczari fue redactado ell Mallorca -w)en Valencia- al cornponerse en 1343-134.5 la compilaci6n deHumik BorrAs . como una anotaci6n o apuntanliento del uso del-Consulado de Valencia, hecha con objeto de tener Lill criterio ciertorespecto a ese uso y poderlo aplicar con certidumbre en el propioCOIISLIIado de Mallorca, tal como prescribia el repetido privilegioinallorquin de 31 de mayo de 1343, seg6n el cual el nuevo con-sulado mallorquin habia de actuar Pcr mothim ct formam in civitateValcncic itsitatos . La forilia valenciana (lei Ordc jitdiciari, en canlbio .parece ser ima varimite introducida entre 1331 y 1358 ell el texto

H-7 . Ibidon, cap . XVI .158. Ibidem . cap . XVIL159. Ibidem . cap . XVIII .

Page 58: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

270 Arcadio Garcia Sanz

mallorquin de 1343-134 .5, al objeto de readaptarlo a] verdadero usodel Constilado de Valencia, intencionadamente deformado en nibs deuna. ocasi6n. por Ia redacci6n inallorquina, seg6ii verenios enseguida .

Lo dicho para Ia forma valenciana (lei Orde Judiciari, parece quehay qtte entenderlo tambi6n vAlido en principio para his Costumesde Ia mar; pero las diferenclas antes observadas, entre ]a formamallorquina u ordinaria y Ia forma valenciana' de ]as Costitmes,no son casuales, pties el iiltimo capittilo valenciano del Orde Judi-ciaw, refiri6idose a ];is Coslumes de Ia. mar, (lice : les. quals, perorde, son Ies que es seguel.rem, expresi6n. claramente explicativa.de que los redactores valencianos se separaban. consciente y delibera-damente del or,den o estructura de los capitulos mallorquines, yseguian o mantenian un orden tradicional valenciano . Si tenenlo .~;presente, que la ordenaci6n o estructuraci6n valenciana de Jos ca-pitulos de )as Costumes de Ia mar tiene una factura mAs antigua. queIa ordenaci6n. mallorquina -pues el trasvase de capittilos de una-t otra. s6lo es explicable de Ia primera a Ia segunda- pensare-mos que Ia compilaci6n mallorquina de . 1343-1.345

'se habia se.pa-

rado del orden. o estructura tradicionales de Valencia, ordenandolos capittilos de difcmite modo . con tina . finalidad purainente prAc-tica, y Ia redacci6n valenciana de 13.51-13.58 volvi6 a aqu6I ordentradicional valenci:ano . De no ser asi, no se encuentra explicaci6nconvincente a Ia "danza" de capitulos que se observa. comparandoel texto mallorquin con el valenciano, en Ia cual parece adivinarseIa mano hAbil . practicista N, nada escruptilosa (lei "quasi-asesor" delConsulado mallorquin Hugu6t BorrAs . En definitiva, que Ia expli-caci6n de las diferencias entre el texto mallorquin y el valenciano,es Ia misma en el Orde judiciari que en his Costumes de Ia -mar ;Ia 6nica diferencia es que de 6stas preexistia. un tex to tradiclonal enValencia, y en cambio . del Orde Judiciari no existia redacci6nvalenciana anterior .

.5 . El te.vto del "Orde judiciari" : .5-it. vah-ncianlidad .

Los textos impresos existentes del Orde judiciari, conio los del01brc del Consolat de mar en conjunto, han tomado conio bas2 latradici6n manuscrita harcelonesa de ]a segunda. mitad del siglo

Page 59: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

E8tudios sobre origenes Derecho maritinto 27V.

xv, bien directarnente, como la edici6n de Valls Taberner 160, que-.se basa en el manuscrito de la Biblioteca de Catalufia, bien in-directamente a trav6s de ]a edlci6n de 1502, conto la edici6n de--Capmany-Saavedra. 11" . La forma niallorquina y la forma valencia-na. nunca ., que scpanios, lian sido ptiblicadas . Por ello .. con el fin-de dar a conocer anibos textos, y a la vez, con e1 de que las dife-rencias entre ambos puedan percibirse de tina. manera grAfica. ysensible, se transcribe, en el Ap6ndice III el tcxto integro del Orde-judiciari., que da el c6dice de La Real, que es el ni;is cualificado, a .la. vez (lite el mAs antiguo . de la forma niallorquina, Nluxtaponi6n-dolo a ]a transcripci6n tanibi~n integra del texto que da cl mantis-crito de Valencia, 6nico por ahora de la forma valenciana . Se dana pie de pigina la ilunieraci6n 3, rubricaci6n de los capitulos en el"Llibre de Sant Pere" y en la Villgata . seg6n ]as ediciones citadaSde Valls Taberiler v Capmany (.no sc dan las del c6dice Font de .Rubinat, porque a dicho c6dice le faltan las primeras hojas y s6lo .contiene una pequefia parte (lei Ordc judiclari) . El texto de LaReal no contielie numeraci6n ni rubricaci6n, particularidad que se-respeta : el c6dice de Valencia contiene ambos elementos, (lite setranscriben integramente .

E'n la anotaci6n (lite liacemos de los textos . aparte de consignar-hiis indicaciones expresadas, se lia ptlesto especial interns ell allotartodos los privilegios y otros doctimentos

'datados, a los cuales hace-

refereticia explicita o implicita el texto del Orde, judiciar-i en susdos formas, porque estos docunientos son tin criterio segilro de--dataci6n .

Ell lo demAs se Ila procurado dar la mAxima concisi6n a ]a .anotaci6n . v se ha extrenvado esa concisi6n en la niateria relativa

ora ]as colic dancias del Orde judiciarl-con el "Dret de furs i pri-vilegis (lei Regne de Val6lcia" . (lite, si ciertamente son en otrosaspectos interesantes, son puramente laterales para el objeto aquiproptiesto ; pues la (lite podemos llamar valencianidad juridica de--fondo (lei Orde jitdiciari, es tail patente a. lo largo (lei texto, (Itte-no requiere demostraci6n alginia : ]a expresa referencia a los privi-legios (lei Constilado de Valencia, (lite se ha anotado, o a ]as ins-

160 . Dicha edici6ti se basa cil el nis . 989 de la BCB .161 . V~asc ]a nota a ]a 1)~g . 496 de ]a reedici6n de 1965 (cit . en nota 2) .-

Page 60: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

-272 Arcadio Garcia Sanz

titticiones valencianas, como e1 justicia clVil, e1 . batl1r. genc.ral, e1t5ortanivens de procurador, v e1 reflejo en el texto de particulari-clades del derecho valenciino Uni concretas, conic, lo son la prefe-rencia de los cr6ditos de hi nittier por sit dote 3? escreix sobre losbienes (lei marida. a (lite se refiere el capitulo XXXIII, o el plazode .diez dias sin que se interponp apehici6n, para (lite la sentenciaadquiera autorldad de cosa jtizgada 1132, a (lite se refiere el capi-tulo XI, son ejeniplos ni-As que stificientes de esa valencianidadjnridica de fondo del Orde judiciarl 163 .

Sin embargo . esa valenciani(kid juridica (lei Ordc judiciari nopasa de ser una regla general tmi solaniente, y conio tal, tiene sit--;excepciones, las ctiales, dada la promlencia niallorquina de sit texto,adquieren una particular significaci6n como confirmaci6n internade las apreciaciones que h documentacl6n sugieTe, v es por .esopor lo (lite nos ha parecido oportuno fijar hi atenc16n del lectoren a1gunas de ellas . que son bien significativas .

La nibs patente es la contenida en el capitulo XXIIII del c6dicede Valencia (= 27 del "Swit Pere" = 26 d.e la Vulgata), (lite semanifiesta por la diversidad de texto entre la fornia mallorquinay la valenciana, que establecen un r6gimen diferente en la ejecuci6no apremio sobre bienes innitiebles : segfin la fornia mallorquina .dicha ejectici6ii la hacian los c6nsules indirectamente, dirigiendoaI justicia civil la correspondlente comisi6n rogatoria . y este oficiales quien hacia directaniente la ejecuci6n : en cambio, seg6n la for-ma valenciana, cran los propios c6nsules quienes liacian la ejectici6ndirectamente . sin intervenci6n ninguna del justicia . Que el tiso delConsulado de Valencia habia sido siernpre ese que nos muestra elcapitulo valenciano, es evidente . cle una parte, porque el mist-nocapitulo dice expresamente e a(6 es estat usat tots temps en la cortdel dit Consolot, y de otra, porque el fuero de Jaime 1 . VII, IV,14161, tratindose de jueces ordinarios . corno lo eran, los c611stiles,establecia que el propio juez (lite habia dictado la sentencia . esquien debia llevarla a ejectici6n directamente . ]--'it Mallorca esta

162. Furs dc Valencia . edic . 1547. N711, IV, 4 ; Fori mitiqui . edic . 1967,ICI, 9, pig . 200 .

163 . Wase en el Ap6ndice III la atiotaci6n a los capitulos citados .164 . Fori witiqui . edic . 1967, CXXVI. 28, p~g . 258 .

Page 61: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho maritimo 273

-orloctrina debi6 de tropezar con dificultades por parte del veguer,pues s6lo . por e1 privilegio de 3 'de agosto de 1344 se perrniti6 alos c6nsules mallorquines hacer ejecuci6n en los bienes mueblestan solamente 165, por cuya raz6n el redactor mallorquin del OrdeJ

.11diciarl tuvo segurarnente que inventar el expediente, que nadatenia de valenciano, de la comisi6n rogatoria al justicia . Por esotamhi~n, al tranScribirse en Valencia los capitulos mallorquincs,se eliminaron (lei texto las. expresiones limitativas de los aprenliosa los bienes intiebles . conin pu-2de verse en los capitulos XXT yXXVIT del texto valcliciano .

Un origen semejante parece tener la omisi6ii cii el c6dice deValencia (lei C.'Il)itLI]o 20 (lei "Sant Pere" (= 19 de la Vulgati) .prohibitivo de la condena en costas en la primera instancia, puesTrecisamente en derecho valenciano e1 criterio general sobre la im-posicl6n de costas (-n primera instancia . es el (lei vencinliento(fur Vlf, TI . 26116), a m .is abundamiento . el capitulo XLTI11Ae Li forma valetician-a (lei Ordc jndictari, que no se halla en lvjormm mallorquina. admite incluso la condena implicita . Ell Ma-florca, como consectiencia de la 11mitada jurisdicci6n concedida alos c611stiles por el privilegio de erecci6n del Consulado de 1 .0 defcbrero de 1326161, sc deb16 de seguir cii dicho tribunal el criterioprol-ill-itivo de la condena en costas, que se recog16 en el Orde ju-dicrari como un principlo procesal valenckino . sin que realmentelo ftiera . v el principio s1gui6 vigente en '.\,I .tllorcl li ;ista el privi-legio de IS d-, novicnilwe de 139511-", clue admiti6 la condena en

16 ~ . AHM. c6dice -Sant Pere-, fol . 73 .166 . Fori antiqui . XCV, 11 . pAg . 191 .167. La jurisdicci611 del Consulado primitivo de Mallorca e7a limitadi-

sima . El p.-ivilegio cle l ." de febrero de 1326 la establece asi : quM prcfaliconsu!cs, (Inando crif qu-stio sru confrustux inler proximc (I ;cfos dc lundo . . . .possint dicti consitIcs maris dictas qtfrstioncs rt contrastus . . . trrminarc . Iton

Possint audire rt 1crininailc quostiones ct us ; .itrastus loycriorum marinariormn

ct eciwn questiones rt confrasfus rcrion perditarmn rt balpicatarmll c.r deffccfu

navis cl tiliormn vasorum, ac ?-Crum qnc . propter temOtstal'cin maris. prohi-ciuntur in mari . Ad alia utilem cofimosccuda . decidclida vc/ to-minanda, manum

suaw non ponant . (Privilegio citado en la i,,ota 96).168. ACA, catm, reg. 200. fol. 114 %-" ; AHNI, c6dices **Rosc116 vell",

fol . 350, '*Rossell6 nou", fol. 303 v "Sant Pere", fol . 76 ; BI..R, c6dice

qlel LCK fols . .208 v 215 v' .

18

Page 62: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

k274 AT-cadio Gorcia Sanz

costas en el . Consulado, pero -no* seg6n el criterid del vencinilet-ft'aconio en .Valencia, s1no segu'n el criterio de la teweridad .~-- La valenclanidad, pues, del Ordc judician existe cv1dentementepeno es una -valencianidad : Nyista a trav6s de una moit-alidad juridicainallorquina .4clue, -en casos conio-los-comentados, no duda en des-virtuar o deformar el verdadero estado de derecho valenciano -para.adaptarlo a la realidad legal vigente en Mallorca . E's seguraniellteen estos detalles donde la sa-acidad curialesca del notario, mallor-quin Huguet Borras tuvo que ser mAs ingenlosa para redactar unOrde Judiciari valenciano (Itie fuese aplicable en 1-Wallorca . Al- . . :ha-cerlo asi, parece que dej*6 Impresa en el Orde judiciari ]a improntade ~ztl interesante pel-SO11,111(lad .

Ai~c.-\wo G ..\Rci ..\ SANZ

APENDICE I

"Biblioteca de la Sociedad Castellonense de Cultura (Castell6n de la Plana)-Secci6n de manuscritos. For7aulario del Notario de Valencia BartonleuCatald, fol. CIIII (afio 1402).

Instrumentum nauley sive nolieiamenti navis

In nomine Ihesu etc. Salvatoris nostri, amen . Noverint universi quodego lohannes d'Arriola vicinus de Motrico, regni Castelle, patronus cuis-dam navis "Sanctus Anthonius" nominate, in plagia maris Valencie pronunc surte, scienter et gratis cum presenti publico instrumento, loco,.iive nauleo et ad noliturn sive nauleum trado seu quasitrado vobis lohanniMartinez de Aracinia presenti et acceptanti et vestris, dictam mearn navem"al trav6s" sive "de alt a baix", secundum Usum. et Consuetudinern Yspa-nie~ quam per totum viagium suptriptum (sic) promitio et tenear ducerebene stagnam, paratam et suficienter amarinatam, asociatamque de sex-ciecim personis abtis et suficientibus ad navigandum ; in et cum qua,promitto et tenear, Deo duce, levare in dicta plagia maris Valencie omnes,raubas quas onerare in dicta navi volueritis, a quaquidem plagia spedirihabeam, promito et tenear per totam ebdomadam primo venturam : etspeditus in eadem. plagia, convocata gracia neumatis almi, promito meinmediate recedere ab illa, et dictan navem via directa navigare ad porturnvel plagiam de Palerm, et ibi, si Deo placuerit, ponere raubas quas ibiexonerare volueritis et recipere eas raubas quas onerare volueritis, et hocinter decem dies curribiles, quos in dicto portu de Palerm habeam, etpromitto et tenear stare, intra quos ibi habeatis michi dare vel dari facere

Page 63: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho wtaritimo 75y

divisam, ubi navigxiem dictan navem, ad u'num solum carricatorium. deTermens a Xaca I inclusive . j9t speditus in dicto portu de Palerm, promittoet tenear, me inmediate recedere ab iflo, k dictan navem via directa.navigare ad dictum unum solum carricatorium de Termens a Xa~qua inclu-sive, quod datum michi fuerit et destinaturn pro divisa ; in quo uno solocarricatorio- habeatis et teneamini v6s michi dare cum efectu, et ego reci-pere, totum carricum- in frumento ipsi navi necessarium, usque in iustamportatam ipsius navis, intra tres dies abiles ad onerandum, quos egohabeam, promitto et tenear stare in ipso uno solo carricatorio, exonerandoraubas, si quas ibi exonerare volueritis, et recipiendo carricurn predictum .Et speditus in dicto uno solo carricatorio, promitto et tenear, me inme-ciiate recedere ab illo, et via directa ipsam navem et carricurn navigaread plagiam ville Muriveteris ", in qua vos dare habeatis, seu michi decla-rare, an exonerem ibi vel veniam exonerare in plagia maris Valencie dic-tum carricum frumenti . Et in loco in quo exonerare[m] dictum carricum,scapolus sim et quitius ego [etj dicta navis .A presenti viagio vos vero teneamini michi solvere et pacare in dictan

civitatem Valencie de exitu, cum intrata, sit franca, pro nolito cuiusquesalme generalis frumenti, terdecim solidos regalium Valencie, sive adrpcionem terdecim solidorurn dicte monete pro salma generali, et hocintra decem dies exonerato dicto onere frumenti ; et ultra ipsum nolitum,pro caligis octo florinos auri Aragonum .

Est concordatum inter me et vos, quod si per vos non fuerit michidatum in uno solo carricatorio de Termes a Xaca inclusive, ut predicitur,cum efectu, carricurn ipsi navi necessarium usque in iustam. portatamipsius navis inclusive, quod vos teneamini solvere mihi dictum nolitum,tam de pleno quam de vacuo, pro tot salmis generalibus frumenti quotipsa navis portare, et levare potest sive possit, ad dictam racionem tre-Ciecim solidorum dicte monete pro qualibet salma generali .

Eciam est concordatum inter me et vos, quod unusquisque dies divi-sarum. predictarum reficiat unus alteri .

Item vos teneamini dare sepum et "mangueres" et "adob" cohoperte et"pilot" et "pallol", secundum Usum et Consuetudinem Yspanie, et egotenear dare dicto piloto, et eciam vestro conductori, tabulam. secundumregulam mar'narii .Item quod cohoperta pro peregrinis sit mediocra de intrata et de exituinter me et vos .

Item est conventurn inter me et vos, quod de omnibus aventuris, quasdominus Deus dederit ipsi navi, tam de intrata quam de exitu, flant trespartes equales, una quarurn sit dicte navis, altera vero "de la companya",et tercia vestri .

Ad hoc autem ego dictus Iohannes Martinez de Aracinia, conducens,

1 . T~rnicns=Termini (Sicilia) ; Xaca=Sciacca (Sicilia) .2 . hoy Sagunto (Valencia) .

Page 64: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

276 Areadio Garcia Sanz

sive ad dictum nolitum recipiens a vobis dicto Iohanni d'Arriola navem

vestram pre-dictam ad dictum nolitum et ad dictas divisias ac sub paptis,tormis et condicionibus antedictis, promitto et fide bona convenio, solvere

vobis et vestris noliturn suprascriptum, ut prefertur, et predicta omniaet singula, a me attendenda et complenda, vobis et vestris atendere fir-miter et complere, prout superius per vos dicta sunt et narrata.

Et tam ego Iohannes d'Arriola, locator, de una parte, quam ego dictuslahannes Martinez de Aracinia, parte ex altera, promittimus altera parsnostrum alteri ad invicem, omnia et singula supradicta per partem nos-

tram alteri atendenda et complenda, unam partern alteri ad invicen,firmiter attendere e.t complere, ut superius sunt descripta, sub pena ducen-

torum flormorum auri Arago~um, dandorum et solvendorum per partem

mobedientem et inparentem parti parenti et obedienti pro pena et nomine

pene, et hoc ex speciali pacto inter nos dictas partes inito et convento

ac solemni stipulacione vallato ; que pena toties comitatur quoties per

nos dictas pertes, singula singulis referendo, in premissis fuerit contra-

facturn; et ipsa pena soluta vel non, teneamur nichilominus nos dicte

partes, rato manente pacto, attendere et complere onmia et singula supra-

dicta per nos iam. superius dicta et declarata.

Ad solucionem, satisfaccionem, inteUacionem et complementum horumomnium premissorum per alteram partem nostrum alteri, singula singulis

referendo, ut predicitur, fienda, sola hostencione presentis publici instru-menti, fia, vendicio, distraccio et execucio, et fieri valeat, sciliciet contra

me dictum patronum, reo existente, in dicta navi, exarciis et nolito eius-dem, et contra me dictum lohannem Martinez de Aracinia, reo existente,in carrico, si quod fuerit in dicta navi, aliter in bonis meis, si et proutsit et usitatum est fieri de sentencia legittime lata et transacta in rempenitus iudicatam, vEl (~e condem-nacione pene quarti, de qua retroclarnumsubsecuturn extitisset, quibusvis foris, iuribus et privilegiis in contrariumvenientibus, quibus renunciainus per dictum pacturn, obsistentibus ullomodo .

El si forte pro predictis a nobis attendendis et complendis damnum

aliquod aliquis nostrum sustinuerit vel gravarnen, aut missioncs aliquas

inde fecerit vel expensas, totum illud pars parti dampna passe restituese

tenatur de bonis contravenientis et predicta non servantis, super quibus

dapnis, missionibus et interesse cre.datur parti damna passe et suis succe-

ssoribus solo simplici iuramento, sicut creditur de iure vin et violencialil

passo, quod nunch pro tune et contra deferimus et pro clelato haberi volu-

rjaus ex dicto pacto : quarn quidem iuramenti delacionEm non valeamus

ullatenus revocare nec delacionern, si qua eius preLextu fieret, reduci ad

arbitrium boni viri~ facultatem enim revocandi et dictarn reduccionem

petendi nobis per pactum speciale auferentes eidemque renunciamus, nec-

non opinioni afirmanti tali revocacioni dicte delacionis de iure renunciari

non posse.

Page 65: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho maritivio 277

Et pro predictis oninibus et singulis, etc .Quod est acturn Valencie, etc .Signurn lohannis d'Arriola locatoris sive arrendatoris .-Signum lohan-

nis Martinez d'Aracinia, predictorum, qui hoc Poncedimus et firmamus .

APENDICE Il

AMV. Codice del LCM.-Transcripci6n hecha sobre la edic. fototipicade la DireccOn General de Relaciones Culturales . Madrid, 1955 .

Dels fermaments fets e juraments de les Costumes de la Mar

L-Anno a nativitate Domdni M"LXX,I.quinto kalendis marcii foren.fem-iats aquests capitols dessfis dits que son apellats Costumes de Mar enRoma al monestir de sent Johande LetrA e foren portats aTroyae foren ju-rats en lo castell de Junu en Roma per tenir aquells tots tEmps. Ab les qualsCostumes los c6nsols dels fets maritiras han a jutgar los contrasts e dis-censsions entre los navegans, mariners, mercaders e altres qualsevol per-son~s navegants per totes les coses e negociacions que hauran fetes necontractacies en art maritim, axi los dits mariners e mercaders corn totesaltres gents de m6n contractants en la mar 1.

1 . Hdici6n de Barcelona . 1732-TY)i Roma et cl a~io do /it E;icanlaciwldo Christo 1075, e)i las cale)idas do jllan7o, fueron firmadas por los romaitoseit .bait Juan do Lctrd ;i, para obscrvarlas epi todos tientpos .

E.dici6n de G6nova . 1911~1?0111A . L'Al;vto d'Incarita--ion di Cristo 1075a Cal. di Marzo fur co ;i :cessi in Roina i ;i S . Gio . Latormto, c giurati daRmizaiii d'osscr-vurgli sciiipre.

La dataci6n es segurainente s6lo aproximada, o 1)or 1c) 7e-nos trata deserlo, Imes Jos n6meros 2, 8 y 12 taml)oco contienell el dia (lei mes . Mayorinil)recisi6ii sul)one la diferencia del c6niputo (lei afio, sc6n sea el de ]aN-atividad, conio expresa el texto, o el de ]a Encarnaci6n ; tambi6n contieneel afio segim este c6ml)uto este conocido y discutido texto de la Vita Go-lasi Il : Pisaiii . . . it rcligiosi, suninumi Rcipublicac Cristiaitac Awistitemra do re iii priinis co;wulcudmit decreverr. Adeunt itaque Roni-aut . Grego-rimn VII Papaut co ;tOcititmt, agrottque cunt. illo, itt a Saiictitatc sua viinrecipcret cae niaris Legcs ordb4ationesque. Apinvit sa)ictissilints Poiltifex,cosddinque co ;ifirinavit ia Basilica Saircti Joamzis Latcra)zcitsis Kal . Afort . alowChristi 1075 co ;tfirinatique niox Rontaiii jurantento obscrvare perpctuo seobstrhixerimt. (Vita Gelasi 11 . ex NIS . Bibliothecae Arnbrosianae PandulphiPisani, cum cornment . Constwit . Cajetani, apud Muratori . Rerian italicarwil,Vol . III, pig. 402 . Wase Odone Sciolla . Discorso que 1)rccede al Co)zaolatodel Marc colla. spicgaciwie di G . L, M . Casaregi. Torino, 1911, pag . NXII,nota 2 .)

Seg6n esta interpretaci6n tradicional, ]a fecha es del afio 1076 (1075 dela Encarnaci611), j)or ser el dia del nies de febrero.

Tro .va.-De este extrafio top6nitno s6lo conocenyos una referencia en 12

Page 66: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

278 Arcadio Garcia Sanz

2.-Item foren fermants en Acce . Anno Domini MII.C1.111 kalendisseptembris (hay un blanco) del rey Loys e del comte de Tolosa".

3.-Item foren jurats e fermats en Mallorques per pisans . Anno Domini

4.-Item foren fermats e jurats en Pisa a sen Pere de la mar, en lapotestat d*Amadoso Milares. Anno Domini M1.C,, .XV11V% 1 .

5.-Item e.1 mes d'agost foren atorgats en Massella a la mays6 delHospital en la poestria de ser Jaufre Antoix . Anno Domini M1,.C1.LX1II1. 1%

Historia dc los Heferodoxos . de M. Mery~rydez Pelayo (ed . nac ., vol . 111,pAg . 206 ; ob . conipl ., vol . XXXVII), donde se lee : -en 5 tie scpticinbrede F31 Sel)61veda (Juan Gin6s de Sep6lvedal) escribe a Juan (= JuanVald6s) dAndole noticias de un conleta que habia aparecido en Roma, y detres soles que se habian visto hacia TroYa de la Pulla- . No licnios conse-guido localizarlo .

Castell de hopit .-Debe ser una de las colinas de R.,orna, tal vez el Ju-Ilicullon .

2 . Edic . Barcelona . 1732.-E;b que en c/ pasajic de JcritsWn . en cl aito1102 . cn /as calcndus de Scpticmbre, fiterou firinadas por el rt-Y Luis 1 . Porcl Conde de Tolosa, para observarlas en todos ticnipos.

Edic . G6nova . 1911-ACRI. L~anno 1111 a Col. di Settenibre fur concessiin Acri nel passagio di Gerusalrin. per it Re Ludovicty c per it CO)ivc diTolosty e gittroy-no osservarli scyn.py-c .

La existencia del blanco sefialado impide coniprender el significado exactodel capitulo . La dataci6n, como todas las dadas por el c6niputo de la E*ncar-naci6n, conio indic6 Capinany, no es correcta .

Acce-Es dudosa esta lecci6n, que puede ser tanibi6j, Acrc, que se repiteen el cap, XXVIII de las -Costunies de niar- . El ms . de ]a Real da lalecci6n Acra (cap . XXXIIII) que se rel)it,-- cry el Font de Rubinat(fol . XVII v") . En todo caso, se reficre a San Juan de Acre .

3 . Edic . Barcelona, 1732.-Suprimc este capitulo .Edic . G6nova . 191I.-MAJORICA . L'(I ;t ;lo 1112 fio- t-wiccssi pcr i pisanz

c giuy-oro ;ity (Cossri-vorti sevOrc .Los pisanos concurrieron, efcctivaniente, a la conquista de Mallorca por

el conde de Barcelona Rani6n Bereiiguer III. El "Cronicon Barcinonense-da ]a fecha "octavo idus februarii anno MCXV" (6 febrercy 1116) y el"Cronicon Ulianense- (ki -anno Doinini M.C.XIII kalendis februarii- (I fe-brero 11 14). Hay, pues, error en la cronologia .

4. Edic . Barcelona. 1732,-JEn Pisa . cn el afio 1118 en San Pcdro f1cla Mar, c;i. to potetod de Ainbrosio jllillcrs. facropt firnikidas para observarlascn todos ficyn-pos.

Edic . G~nova . 1911-PISA. Lan-no 1118 fur concessi in Pisa in S. Piefrodel More in PoIcsitt d'Ainbrosity Migliari c givrj osservarli .

La dataci6n puede ser incorrecta . La referencia cronol6gica verdaderaparece ser el tienipo en (lu.- fue -Podcsti't" de Pisa Arnadoso Milares.

S. Edic . Barcelona. 1732.-En Marsella . cu cl aiio 1162, fucron'firmadas

en cl incs de agosto en la potestad del Sr . Jofrc Atitoix, fitero-:i: firinadasparty obscy-varlas cn todos tinizpos .

Ed :c . G6iova . 1911-41ARSILIA . L~an)io 1162 it inese d'Agosto furconcessi in Marsilitz nell'Ospitalc. nrlIc potesto di ser Gonfre Antoi.r . c giurtJd'ossemarli sell'Pre .

L.a dataci6n, como en los niuncros anteriores, puede ser incorrecta ; ]areferen6a cronol6gica verdadera parece ser el tietupo cry qtle fue "Potestat-de Marsella Jofre A:itoix .

Page 67: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

E8htdios sobre origenes Derecho maritinw 279

6,Item .foren fermats en Almeria . per Io compte . de Barchinona e per.los jenovesos. Anno Domini M,.C, .LXX1 .V*.6.

. 7.-Item foren fermats per Jenova en la poestria .de ser Pinell milan&se dels ancians ser Pere de Combresi e de ser Johan. de Sent Donat e de.ser Guillem de Carmesi e de ser Baldouin e de ser Pere d*Arenes e.1Gap de Moll e aqb juraren per tots temps. Anno Domini M.,'.LXXX',.VI', -- .

8.-Item foren fermats en Brandiz per lo rey Guillem. En I'any deMC.LXXX.VII, kalendis febroarii 1 . . - -

A..fines del siglo xii el puerto de Nlarsella era, efectivamente, el puntoprincipal de partida de las naves sanjuanistas que hacian ]a ruta de Levante(Santos Garcia Legarreta, Relacio;ws comenciales cnf~c Arag6n v el Hos-pital dc Acre ; VII Congreso de Historia de la Corona de Arago'n ; Barce-lona, 1962, vol . 11, pig . 511) . Es, por tanto, verosimil el otorgamiento enla casa de la orden del Hospital . La dualidad de significado de ~a palabraHospital indujo a ]a edici6n castellarta a suprimir la expresi6n y a la ita-liana a confundirla con el hospital de Marsella .

Pocstria.-La c se halla afiadida sobre el rengl6n . Parece una palabraprovenzal, pues en dicha lengua existen las voces pocstat y poestaria . (De-bernos la puntualizaci6n al profesor G . Col6n .)

6 . Edic . Barcelona . 1732.-En Alincria . en cl a~lo 1174 fucron firmaduspar el biwit conde de Barcelona il par los Ge;iovcscs, para obser-uarlas coltodos licinpos .

Edic . G6nova 1911-ALMERIA . L'anuo 1174 . fur concessi in Almeriaper il Conte di Barcellona, e per Gcnocsi, c qiur6 osscrvarli sc ;)sprc .

La expedici6j, del conde de Barcelona Ram6n Berenguer IV a Almeriacon los genoveses tuvo lugar, efectivamente, pero el aflo 1147 (Croniconescitados, "Gesta comitum-, cap . XVII) . Hay, pues, error. tambi6n ell lacronologia .

7 . Edic . Barcelona . 1732-En G~nova en cl afio 1186'f1wron, firmadasante el Sr . Pi;icl Milers y de los ancimpos se~iorcs Pedro Ambrosio, Jitwide San Donato . Gwillernio de Carnmasi, Baldonio v Pedro Arenas . 1, esto.io juraroii al cabo del nPuelle para observarlas Cit to-dos tienipos .

I .

Edic . G6nova . 1911 .-GENOV.4 . L'avzo 1186, fur concessi in Genovanella potcst6 di ser Pbiel Miglcrs, ser Pietro Ainbrosi, e ser Giov. di S~an.Do;wto, c scr Gulielino di Cainwshw, ser Baldoni, c ser Pier d'Arcites,e quali giurorno al capo del Molo osser-varli sempil.c .

Los personajes del capitulo fucron identificados como reales, en G6novapor Canale : Arwova istoria delta Republica di Ge;iova. vol . 1 ; Firenze, Le

-, 1838, pig . 374 . Apt(d Sciolla . Loc . cit ., pAg . XVII, nota 1 .Xfonnictc .1 Cap de Moll-Es una de las dos puntas del puerto de G6nova, en el

que al final del cuatrocientos habia instalado un faro : in r1wito de inolloe itna tore la quale fa lume dc note (Portolano Rizo 483, a . K . Kretschmer .Dic italienischm Portolane des Mittelalters : Berlin, 1909 . Debemos la pun-tualizaci6n al profesor M. Cortelazzo) .

8. Edic . Barcelona. 1732-En Bravdis, ca cl afio 1187, cn las CaleMas-de Fcbrcro fucrd;o firmadas Por cl rey Gwillernio para obsenwrlas en todostic ;npos .

Edic . G~nova. 1911-13RAND] . Uamto 1187 a cal. di Fcbraro fur con-.ccssi in Brandi por il Re Goglielino, c gin-1-6 ossdrvargli sempre .

Lo rey Guillem.-Se trata, efectivamente, de Guillermo Il el Bondadoso,rey de las dos Sicilias (1166-1189) .

Page 68: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

280 Arcadio Garcia Sanz

9-itern foren fermades lo galeta en R.Odes e les jurA . Anno Domini-

10-itern foren jurades per Io princep, de la Morea . En Yany de MCC.11-1tem, foren fermades en Anchona . En I'any de MCCN. " .12-Itern les fermb, 10 rey Johan per lo comil de Ven6cia com Cons�

tantin6pol fon pres, que fon tolt als, grechs, en I'any de M.CC.XV idus no-vernbris en Sancta Sofia e foren jurats de tenir tots temps " .

13-Itern les jurk lo compte Alamany en Yany de M.CCMIL

9. #Edic . Barcelona . 1732-En Rodo, en el aiio 1190, fucron firmadaspar e1 Goleta

-% . jur(i obscrvarlas c),. todos fientpos.

E'dic . GOiova . 191D-ROVI . L'ann-o 1190, fur concessi in Rod ; per ilGalcto . c gint-6 di osscr-varli srntprc .

La frase del capitulo no es correcta sintActicainente . Tal %-cz faita a1guna .palabra.

Lo Galcta .-La lecci6n de esta palabra, muy clara en el nianuscrito yavalada j*qr la lecci6n de ]as ediciones tradicionales, parece correcta . Tal vez .es un nombre propio de lugar o de persona .

10 . Edic . Barcelona . 1732.-Eib Morca, cit el aho 1200, fucron firwadaspor cl Principe de Morca para obscrvarlas cp todos tienipos .

Edic . G&ova . 1911-MOREA . L'anno 1200 fur cdacessi per it Principedella .41orcla, e giur(; di osscrvorli scinprc .

Lo princrp de la Morra.-I-levaban este titulo los Villellardouin . Eaytainbi6i en el capitulo error de la dataci6n, pues "le titre de prince d'Achaieest donn6 pour premikre fois A Geouffroy dans una s6rie de lettres (Nnno-cent III des 22 et 24 mars 1210" . (J . Lorgnon, L.'empire lotiu de Co,%Ttan-tinoplc et /a prisicipattij de Worje : Paris, 1949 ; p~g. 113 . Debenios, la coniu-nicaci6n al profesor M . Cortelazzo .)

11 . Edic . Barcelona . 1732, y G61ova . 1911-0jiliten cste capitulo.12 . Edic . Barcelona . 1732~Ejt Constontinopla en cl tz~io 1215, b1crolt

firmadas por la Repiiblica de Venecia v firw6 por ellos el rey D . Juan . dcs-pu~s que fric quitada a los griQ(os, ej ia ~qlesia de Sta . Sofia, para observar-las cu todos los tientpos .

Edic . G6nova . 1911-CONSTANTIA10POL1 . L'ouno 1215 fur ccncessiper il coinumn di Venecia in Constantinopoli nclla Chicso di S . ~offia per il'Rc Giovanni incontinente che fur cocciati i Grrci, c giur6 d'osscrvarti sellipre .

El episodio, se refiere a la 4 ." Cruzada, durante la cual tuvo ILgar efecti-vamente la torna de Constantinopla por los cruzados, con la ayuda de la ar-mada veneciana, y la fundaci6n del Ituperio Latino de Oriente (1200-1205) .Hay, pues, tambi~n error en la cronologia de un hecho hist6ricaniente cierto .

LoY roy Jhoapt .-Se trata seguramente de Juan de Brienne, rey de Teru-sal6n, (jue concurri6 a )a 5 .' Cruzada con Andr~s 11, rcy de Ifungria (1217--1221), y des4~,.j6s fue regente del Imperio (1228-1237) .

13 . Edic . Barcelona . 1732-En Alemania, en el afio 1224 por el condeAlt'inan, que jr(r6 observarlas por todos ticinpos.

Edic . G6nova . 1911-4LAMA NIA. L'anno 1224, fur conccssi in Alania-nia per il Coitte, r gh(ro osservarli sempre .

Es flagrante el error (I,- las ediciones tradicionales, que, toniando la pa-labra Aleman

'v equivocadamente, trasladaron gratuitamente a Aiemania este

juramento .Lo conite Alentan

'v.-Parece ser el genov6s Alamano Costa, conde de Sira--

cusa : dichts Alamanns Ozatione januensis fachis est ibi (Jam(a) Comes . (Ja- .conto do Varazze e gli "Anali di Genova" . Apud Nfuratori . Rerwu Itali-rarum . V1 . Wase Sciolki . Loc . cit ., pAg . XVIII) .

Page 69: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sabre origenes Derecho maritinio 281'

14-Item. les jurk Predertch emperador de Alarnaya a saudo de niar-

denant son almirall de tenir e fer tenir, e ar,6 fon feyt a Mecina a Sancta

Maria la Nova en pres6ncia del bisbe de Cathinia . En I'any deM.CC.XX.V . 14 .

15-Itern les jurk en Johan de Bellmont a atendre sobre la Animadel rey de Franca, car en aquell cas no era to rey sans, en presl~nciadeIs cavallexs de la ost e cavallers del Temple e Espital e dels alamanyse del almirall de Levanto e del Archar e dels senyors de les naus de .atendre e fer attendre . Uany MCC.L.'~ .

14 . Edic . Barcelona . 1732-Eit Afesina, en; cl aFto 1225 fucron finnudas-y juradus cit /it iglesia de Santa Maria la mte-va cit presepi-cia. del obispo Catha-nia, por Fcderique . enipcrador dc .41cmania, para observarlas ell todos ticnipos_

Extic . G6nova . 1911-MESSINA . L'anno 1225, fur co)iccssi in Messinawila Chieso. di S . Maria Nirova in prescoitia del Vesrovo di Catania per Fe-derico Imperator

'd'Alamania e gitirti di os.Orrvarli.

El ca,~itulo parece hacer refcrencia a dos juramentos distintos : uno, hecho. .ell Salida de Mar (que, por el contc .xto, parece un top6nirno), y otro, ell .IN-lesina ; ei primero, ell presencia del almirante imperial, v el segundo, eupresencia (lei obispo de Catania. Las ediciones orniten el priniero, y la de1732 confunde el nombre de la ciudad con el (let obispo .

Fredcrich, emperador Je AfanWnya.-Ks Federico 11 . eniperador de-Alemania y soberano, de Sicilia .

15 . Edic . Barcelona . 1732-En Paris . rl aito 1250, fitcron firinadas porJuan dc BrIbnont sabre el alma del re

'x. de Francia, que entonces estaba ell-

ferino. ell jprcsc ;1cia. de los caballeros dc 1(7 I-lost y dc los Teni-plarios 'kflospitalcros

'x. del Alinirante de Lesiante . para observarlas ell todos tir)llpos .

Edic . G6nova. 1911-PARIS1. L'anno 1250, fur ca;4cessi per Giovannidr Belmonte sopra l'aninia del Re di Francia. che in quel tci;rpo noll era bellsono . in. prcsentia de i Cavalicri dell'Ost . r de i Tentplicri. c dc i Spedaleri.c dell Amiroglio d; Lc-,,G,)ztc, per osscrvarli septipre .

Las ediciones trasladan gratuitamente a Paris este juramento, seguramente-por el hecho de hacerse ell nombre (sobrr Ili (inimo) (let rey drA Fralicia .

E] episodio, dada sit fecha y el aparato maritimo-militar que to rodea, pa-rece referirse a la 7.' cruzada (1248-12,:;4) dirigida por Sail Luis, rey deFrancia, a Egipto, durante la cual el rev fue hecho prisionero, y por eso nolas jur6 61 ell persona. Esta circunstancia trata de explicaria el capltulo at'decir car ell. aquell ras no 4r-a lo rri suits (la -,ialabra sons la escrib- el ma-nus,,-rito s a s, y se trata, ell consecuencia, de confusi6n del copista entre-la it y ]a it : saits = salvits) .

La cronologia parece correcta. v cl hecho debi6 ocurrir entre el 5 deabril y cl 13 de mayo, ell que el rev estuvo prisionero .

Ell pres~ncia. . . del alinirall de Levanto e del Archur.-Par-ce bacer re-ferencia a los dos almirantes genoveses que mandaban ]a flota de Sail LUiS7Ludovicits Rex Francorion. ad partes ultrantarinas trd~4sfretavif supd'r naveset galeas Januellsium, habens in, szw excrcitit duos Januenses Admiratos, sci-licet Dominion Ugonein Lercarium et Dombutin Jacobitin. de Levanto. (Spor-tono . Del Consolato di marc . Genova . 1834 . p6g. 11 . Apild Sciolla. loc. cit.,pAg. XV111, nota 2) .

A los editores debi6 de resultaries ininteligible la referencia at almiranteLercario (L'Archar) y ]a suprimicron. Tambi6n debia de resultarles extrafla-y ell la de Barcelona es eso raro-la referencia a los caballeros de ]a-litieste real (els cavallers de la ost) y dejaron la palabra ost sin traducir .

Page 70: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

182 Arcadio Garcia Sanz

. . 16.-Item les jury. , Parigolo emperador de fer tenir en la sua terra,e jurA agb en - Sent Angell en Constantinbpol lo jorn de Aparici 10 .

. 17.-Item foren fermats aquests. capitols e costumes dessds dites enSuria e .en Xipre en poder de Frederico rey de Xipre e foren fermatsper 1'emperador Constanti en Constantin6pol de tenir-les tots temps enI*any, M.CC.LXX.

. 16. Edic . Barcelona. 1732.-Eit Constantinopla cn el oTio 1262 furron Jiv-inadas on San Angel, para observorlas ~cn todos ticinpos .

Edic . G~nova . 1911.-CONSTAN'TIN'OPOLL L'anno 1262 ji(r concessiin Constantinopoli cit S.Angclo per Palrologo Imperatore, e gittr6 osscrvar-Ii sentpre.

Parigolo .-Parece referirse a Nliguel Vill, Paleologo, que se apodcr6de Constantinopla en 1261, acabando con el Iniperio latino de Oriente .

. Nos precisa el prof . Cortelazzo en esta palabra, que "I'vnico tratto apparis-,cente della rotacizzazione di -I-, fen6rneno squisitaniente genovese" .

Lo jorn de Aparici-Es el dia de Epifania (6 de enercl) .17 . Edic . Barcelona . 1732-En Sw-ia en rt oho 1270, furron, firmadas

por Fcdcriquo, reY de Chiprc, v en Constantl* liopla por c/ rinp,-:rador Cons-Jantino, para obscrvarlas pvr to-dos tiempos .

Edic . G6nova . 1911.---SORIA E CONSTANTINOPOLI . L'anno 1270fur concessi in Soria per Federico Re di Cipro . ed in Costantinopoli perI'linperatorc Costantino, e gittrorno osscrvorli senipre .

Sliria.-Con i t6nica ; es la inancra antigua de Ilarnar Siria .En el afio a que se refiere el capitulo no hay ning~in eniperador de Oriente

Ilarnado Constantino. El capitulo, por el estilo de redacci6n, parece posterior.a todos los dernifis, y tiene, en conjunto, poca verosimilitud hist6rica .

El cronic6n del nianuscrito de Valencia terinina aqui, pero ]as ediciones-todavia afiaden a 6ste el capitulo siguiente :

Edic . Barcelona . 1732-En Wollorca . scii C/ afito 1270 fi(cron firilladas y,otorgadas por cl niny alto principe y senior rey D . Jainie, por la grocia de Diosrey dc Arag6n, de Valencia . de Mallorca . co)%de de Barcelona Y seFtor de.Mompeller,

'v por el dicho fiteron otoryados C6nsides a to cindad dle 71'alencia

en la fornia qur sobre se Iw dicho .Edic . G6nova . 191I.-WAJORICA . L'anno 1270 fur concessi per to rc

.Jacobo d'Aragona, in Majorica . e gitirb farli osseraar sempre.Este capitulo We segurainente a~iadido en fa edici6n castellana de Diaz

Rornano, en Valencia, 1539, de ]a cual proceden ]as dernis .Seg(ni dernostr6 ya Capniany (Libro . Edic . 1965, pigs . 21-22) este capi-

tulo es err6neo : en 1270 no estuvo, en Mallorca jainie I ; y el Consulado deValencia fue instituido por su hijo, Pedro el Grande, en privilegio de L' de6ciernbre de 1283.

Page 71: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho 7naritivio 283

APENDICE III

Orde judiciari de la Cort dels Consols de Mar de Valencia

Texto del Manuscrito de . Santa Texto del Manuscrito de. ValenciaMaria la Real

Cascdn ayn la vespre de la fes-ta de nadal de nostre Senyor losproh6mens navegants, patrons e ma-riners o partida de aquels apleguenconseyl en la esgle.ya de sancta Te-cla de la dita ciutat e aqui per elec-

66 e no per redolins, tots en una

concordants o la major partida,

elegen dos bons h6mens de la artde la mar en C6nsols e hun hom

"De la elecci6 dels C6nsols que.sfa casezin any en la vespra denadal" 1 .

Casc(in any la vespra de la festade la nativitat de nostre senyor DeuJesuchrist los proh6mens navegants,patrons e mariners o partida deaquells apIeguen consell en la e:s-gleya de sancta Tecla de la ciutate aqui per elecci(5 e no per re-dolins, tots en una concordants ola major partida, eligen dos bonsh6mens de la mar en Cbnsols e un

:.,I Las normas a las que se aiusta ]a transcril)6611 de ambos textos sonlas siguientes :P Se resuelven las abreviaturas.-2.' Se ajusta la sel)araci6n de las pa-

labras al uso aCtUal.-P Se resl)cta la ortografia de los c6dices con lassiguientes excel)ciones : a) Se enilflean las may6sculas con arreglo ai usoactual y, ademAs, se escriben con may6scula los nombres de cargos u oficiosp6blicos (Justicia . Procurador, C,6nsol, etc.) y los de colecciones de derecho,escrito (Furs de Valencia, Costumes de Mar), con objeto de til)ificarlos, evi-tando confusiones de significado ; b) las letras dobles iniciales de 1)alabra setranscriben como sencillas ; c) la **u" 3, la -v- consonantes se traliscribensieml)re por "v" y las vocales p3r **u** ; (1) la -i- y ]a -j- consonantes setranscriben siempre por "j- y las vocales I)or **i-.-4.` Se distinguen nie-diante el 1)unto alto la "I" doble de la "Ll." 1)alatal .-5.* Se al)ostrofan laspalabras en los casos ell que ]a ortografia actual lo permite y se sel)aran me-diante c

'I punto alto en los demis.-6.' Sc acent6an ]as 1)alabras sicnilwe que

ha Parecido conveniente para evitar errores de lectura. y confusiones de sen-tido.-7.* Se encierran entre ( ) las palabras o letras que sobran y entre [ ]las que se suplen .--8 .' Las letras con valor num6rico, minitsculas ell losc6dices, se transcriben por may6sculas.-9.' A fin de que se distinga a pri-mera vista la rubricaci6n del texto, aqu6lla se transcribe en letra diferente.-10 .*, Todas las llamadas de la anotaci6n se consignan sobre el texto del ma-nuscrito de Valencia, a fill de dejar el texto de La Real libre de la super-I)osici6n de las llamadas .

1 . -Llibre de Sant Pere", n.* 1, cions cascurl any-, a la cual sigucintitulado "De la elecci6 dels c6n- el siguientes pirrafo : "Aquesta es

la forma que es servada en la ciutatsols c del jutjc" . Vulgata, n ." 1, in-titulado '*Ell qual mancra son elets de Valencia en la elecci6 dels c6n-los c6nsols e lo jutge de les appel.la- sols de la mar e jutge de aquels".

Page 72: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

284 Areadio Garcia Sanz

de la dita art de mar, e no clenaguna altre art, offici ho sciencia,en Jutge de Ics appel.lacions que .sfan de les sentencies dels dits Cbn-sols, e les dites eleccions son fetesper privilegi que .Is dits proh6mensde la art de la mar han del senyorRey e de sos antecessors .

hom de la dita art de mar e no de--negun altre art, offici o sciencia, .en Jutge de les appel.lacions que .sfan de les sentencies dels; dits C6n-sols, e. les dites; eleccions son fetesper privilegi que .Is dits proh6mens.de la art de la mar han del sen-yor Rey e de sos antecessors (2) .-

H

Lo dia de nacial los dits C6nsolselets juren en poder del Justiciacivil de la dita ciutat dins la es-gleya de Nostra Dona sancta Nla-ria de la seu apr6s; que.1 dit Justi-cia ha jurat en el poder del sen-yor Rey ho de son Batle que bee leyalrrent se hauran en lo offici

2 . Este ca,)itulo hacc referencia;I un 1)rivilegio (lei rey a la saz6nreinante, Pedro IV, y a otros de susantecesores . El priniero es de 21 deoctubre de 1336, confirniatorio de losdeimits ; ell texto latino se fialla ell lossiguientes Ins . de la BCB, Fondosde la junta de Comercio : B.191 fol4 ; B . 192, fol 4 N-" : B . 193, fol 7, yB . 194, fol 17 . Ell texto catahin ellLPCV, call . VII .

Los privilegios de los antecesoresde Pedro TV son :

I ." El dado I)or Alfonso IV ellValencia ell 23 de enero de 1332 .En texto latino se halla ell los siguien-tes rns . de la BCB . Fondos junta deCotnercio : B . 191 . fol 3 ; B . 192, fols3 0 y 6 v" : b . 193, fol 10 v", yB . 194, fols IS v" v 22 v" . Fn textocatalAn en LPCV, calls. VI Y VII .Publicado 1)or Capniany . Alentorios .H.dici6n ME. 11 . doc . 129 (ell ]aedici6n antigua IV, doc . XLV) .

"Coin juren los C6nsols elets en.poder del Justicia civil a na-dal" 2 .

Lo dia de nadal los dits C6nsolselets juren en poder del Justicia.civil de la dita ciutat dins la es-glesia cle Nostra Dona sancta Ma-ria de la seu de la dita ciutat apri~sque-I dit Justicia ha jurat en poderdel senyor e Rey e de son Batleque be e lealment se hauran en.

2 ." -El dado 1)or Pedro III en Al-barracin ell 9 de diciernbre de 1284 .Ell texto latino ell Arch . Corona deArag6n, canc . reg . 43 f. 82 v' y enBCB, Fondos Junta de Comercio,ills . B . 192, fol 2 v" ; B . 193, fols 6 y10, y B . 194, fols 14 v" y 21 v'. Tex-to catalAn ell I-PCV . cal)s . 11, VIy VI I . Publicado .; - .3r A . Garcia Sanz,Notas sobrc cl rigAinen. orgdnico .BSCC. 1959, vol XXXV, 1),'ig . 204 .3 ." El funcional . dado I)or Pe-

dro III en Valencia ell I de dicieni-bre de 1283 . BCB, Fondos junta Co-inercio, rns . B . 191, fol 2 ; B . 192, fol2 : B . 193, fol 5, y B . 194, fols 14 y20 v' . LPCV, call . Ill . PublicadoI)or A Garcia Sanz, ,Votas sobre el,-~ginten org6aico . I)Ag. 202.

3. -Sant Pere-. n." 2, inlitu)ada-Que.IS c6nsols fassan sagranient eiipoder del justicia". Vulgata. n.' -2,intitulado -Dcl jurament que fail los,C611sols ".

Page 73: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

E8hedios sobre origenes De?-echo maritimo 213&

,del dit consolat, que dexan dret.axl al major com al menor, salvanttota hora la feeltat e leyaltat del.senyor Rey .

l*offici del consolat, que daran dretaxi al major com al menor, salvanttota hora la fealtat e leyaltat delsenyor Rey' .

III

Passada la dita festa de nadal,los dits Cbnsols ab alscuns prohb-mens de mar presenten lo dit Jutge.alet al Portantveus de Procuradoren lo regne cle Valencia o a sonLochtinent, e jura en poder de aquelque be e leyalment se haurA enlo dit offici ; e aquell qui per losdits Cbnsols es al dit Procuraclor.presentat en Jutge reeb lo dit Pro-curaclor en Jutge de les ditesappel.lacions, e axi es acustumat defer, no contrestant que en lo pri--vilegi als dits proh6mens de marper lo dit senyor Rey sobre la elec-66 del dit JutP atorgat sia con-tengut que .1 dit Jutge cascun aynper lo dit senyor Rey e per son

4. Furs t1c Paleiicia. edici6ii 1547,T-111-XVIT, -E en la festa de na-dal en ails que.1 Evailgeli de la inis-sa major sia dit, detiant tot lo I)oblec 1)6blicanient, enaxi que.1 bal .le llos-tre tinga lo sagramemal eii les suesmans, la cort fa~a lo sagrainent quies cotitengut en lo Costuni de la ciu-tat" . La f6rniula (lei juraniento, de]a que estAii toniadas las I)alabi-as deeste cal)itulo en Furs La lec-ci6n correcta cs la valeiiciaiia -da-raii-, que estA toniada de la iiidicadaf6rmula.

S. El enilAeo del Iflural ("Jutges-eii lugar del singular ("Jutge"), quees el que emplea el texto del capitu-10, indica la posterioridad de la r~i-brica v ]a witerioridad (lei texto a

"De 14a elecci6 dels Jutges--- de lesapet.lacions e de la presentaci66 .

Passada la dita festa de nadal,los dits C6nsols ab alguns prolib-mens de mar presenten lo dit Jutgeelet al Portantveus de Procuradoren lo regne de Valencia o a sonLochtinent, e jure en poder deaquell que be e lealment se haurden lo dit offici : e aquell qui perlos dits C6nsols es al dit Procura-clor presentat en Jutge reb lo ditProcurador en Jutge de les ditesapel .lacions, e axi es acostumat defer, no contrastant que en lo pri-viligi als clits proh6mes cle mar perlo senyor Rey sobre la elecci6 deldit Jutge atorgat sia conten .gut que .1dit Jutge cascun any per lo dit se-nyor Rey o per son Procuraclor sia

los afios 1358-1362. En efecto, se-g6ii el privilegio dc 9 de dicienibrede 1284 (regesta cn la nota 2) erawo s6lo el juez de al)claciones . Fncainbio, 1)or la refornia ititroducidaell el consulado de Valencia en di-chos afios (v~anse las notas 137, 158y 159 (lei estudio) se estal)lcci6 qu2 losjueces de apelaciones ftiesen dos, y6sta es ]a legalidad que ia r6bricarefleja coil el enilfleo del plural . queno es casual, Pues se repite eii otroscapitulos, conio puede verse en ]asiiotas 11, 13, 2n x. 33 .

6. -Sant Pei-e-, ti ." 3, ititittflado-De ]a presentaci6 del jutge (lei coti-solat- . Vulgata, 11 ." 3, intitulado-Colll 10 jutge cl'al)ells es presentate coni jura'* .

Page 74: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

-2 ~d Arcadio Garcia Saitz

Procurador sia elet, com. de go lodit senyor Rey ni lo dit seu Pro-curador*'apr6s la daci6"dit privilegino hajen usat nuyltemps. E axi ser.

ve's, segons que des~is es dit.

Los C6nsols reeben a ssi aquel

scrivA qui ben vist los es, e si .1s

par sufficient aquel scrivA qui es-

tat hi es en I'ayn passat, comanen-

Ii la dita scrivania en lo lur ayn,

e apr6s los altres C6nsols qui apri~sd'aquels son alets en lo dit officisi aquel tenan per sofficient. E

en poder d*aquell scrivi~, dels dits

Cbnsols lo Jutge fa sos af fers per

tal que.1 enentament del Jutge sesaguesca apr6s aquel dels C6nsols,emper6 los dits C6nsols dinsFayn e tota hora que ben vistlos es poden remoura lo ditscrivA de la dita scrivania e aque-la a altre scrivh~ comenar, e agi)lo dit scrivA al qual la dita scriva-nia primerament serd comenada nopot contrestar .

elet-,, ~otn d'a'go lo dit senyor Reyni lo dit seu Procurador apr~s ladaci6 e1 dit privilegi no hajen usatnulltemps . Axi sia servat segons,que des~is es dit .

No estd I

1111

Los C6nsols an segell en la lurcort rad6n, lo qual ha un scut, lesdues parts senyal reyal, lo ters ala fi del escut ondes de mar . En-torn del dit segell es escrit : "Si-gillurn Consulatus maris Valenciepro domino Rege" . Ab aquest ma-tex segell segela lo Jutge lur sires ha a segelar . Aquest segel estengut per FescrivA de la lur cort .

7 . El I)rivilegio referido en el ca-I)itulo es cl de 9 de dicievribre de1284, cuya regesta se ha hecho en]a nota 2 .8. ** .Sant Pc :-e-, n .- 4, intitulado

"De ]a reccl)66 del scrivit del Con-~olat- . Vulgata, n ." 4, intitulado

"Del sagell de la cort"

Los C6nsols han sagell en la lurcort red6n, lo qual ha un scut, lesdues parts senyal real, e lo term ala fi del dit escut ondes de mar .Entorn del d1t sagell es escrit : "Si-gillum. Consulatus maris Valencie,pro domino Rege" . Ab aquest segellmateix sagella lo Jutge lur si resha a sagellar . Aquest sagell es ten-gut per 1'escrivA de la lur cort .

"Con) los c6nsols reben 1)er a si e1)er io jutge de 2vells scriv-.i" .9. "Sant Pere-, n ." 3, intitulado

"Del segell dcls consols" . Vulgata,n .* 5, intitulado "De la forma del se-gel] dCIS c6nsols" .

Page 75: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudio8 sobre origenes Derecho maritivio 28T

V

"Co-m casc-tin any se muden los Con-sols .e els Jutges"I" .

Aque-Ils qui son un ayn Cbnsolsno u son en Yayn segilent, abanshi son altres mudats . Axi metexlo Jutge s'i muda casc~in ayn . Masaquells qui son estats C6nsols eJutge hi poden esser elets un aynpart altre . Encara mes que la hund'aquels qui serA elet Cbnsol r.otesser elet en Fayn segilent en Jut-ge de les appellacions, e axi matexaquel quit serA estat Jutge pot enI'ayn segilent esser alet en C6nsol .

Aquells qui son un any C6nsols nou son en Fany segilent, abans M.

son altres mudats . Axi mateix loJutge sia mudat casefin any. Mas.

aquells qui son estats C6nsols e Jut-ges 11 hi poden esser elets un anypart altre 1" . Encara mes que la un.d'aquells qui serA elet C6nsoI potesser elet en I'any segilent en Jutgede les appel .lacions, e axi matexaqucll qui serA estat Jutge pot enFany segilent esser elet en C6nsol .

VI

Los C6nsols amd6s o la hun d'a-quels per malaltia e per affers hoEi s'an de partir de la ciutat deValencia poden comanar lur loch

10 . "Sant Pere", n." 6, intitulado-Que.Is c6nsols no ho puscan esserun any apr~s Faltre e ass6 matex(let jutge" . Vulgata, n." 6, intitula-(to -Qui poden esser c6nsols c quijutge e qui no".

11 . La repetici6n (let plural -jut-ges" indica que no es casual y d~besela variante a la raz6n expuesta cii]a iota 5.

12 . La expresi6n "un any part a]-tre", corrupci6n evidente de -1.111any per altre", pas6 a ]a Vulgata.Es explicable fon6ticarnente cornomallorquinismo, pero no to es coniovalencianismo, pues la "e- de -4.-er-suena en valenciano claramente ce-

"Com los C6nsols per nwlaltia oque s'agen a partir de Valenciapoden canwnar lur loch e aq6 ma-teix poden fer los Jutges 1-1 de lesapel.lacions" .

Los C6nsols abduy o la un d'a-quells per malaltia o per affers oSi s'an a departir de la ciutat deValencia poden comanar lur loch a

rrada . En cl texto valenciano es,.pues, una forma totalmente an6mala,s6lo explicable por el ascciidiente ma-florquin . Es tarnbi6n digna de no-tarse ]a rara unanimidad en la co-i-rupcion de la preposici6n " perque denota la existencia de un as-cendiente corn6n a manuscritos y edi-ciones que la contenia .

13 . V~ase to que se dice en ]anota 5 .

14 . -Sant Pcie", n .' 7, intitulado-Com los c6nsols podcu comenar aaltre qui .s volran l'offici (let conso-tat" . Vulgata, n-* 7, intitulado "Comlos c6nsols poden comanar fur locha quils plan" .

Page 76: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

-288 Arcadio Garcia Sanz

. .a qui .ls plau ab que sia de la art qui .Is plau, ab que sia de la art de--de la mar, e ass6 matex pot fer la mar, e a~6 mateix pot fer lo,lo Jutge . Jutge .

VII

Los C6nsols husen en lur offici

.per aquesta manera :Con demanda per scrit denant

-els es proposada de alcft fet, la,a e determinaci6 del qual-onexeng

se pertangue al Consolat segons les-Custumes de la Mar", d'aquela dc-manda es tram6s translat per unsaig a la part demanada, c la part,demanacia ha a respondre a aquelaclemanda al terme per lo dit saigde menament dels dits Con-sols assignat, e lo demanat ab la

.dita resposta ensemps posa rahonsen deffenci6 si n'a alscunes con-traia dita demanda, e .ncara demancia.de reconvenci6, si n'a, contra aquelqui convengut en juy YaurA, a la-qual demanda cle reconvcnci6 e ra-hons de deffenci6, si posades son,lo primer demanador es tengut res-pondre e ab la resposta ensErnpsposar rabons de. deffenci6, si n*acontra la dita demanda do reconven-ci6, a les quals rations de deffen-66 aque-I qui la dita clemanda dereconvenciiJ haura feta es tengutrespondre. . A aquests enantainents afer es feta asignacid do tres en tresdies c:e mes o clc~ menys segcn-1-que als Cbnsols es ben vist .

I .S . -Saiit Pere" desclobla eii doseste capitulo, coil los 11.- 8 y 9 . res-pectivatiletite itititulados "Com deueiiusar ell lur offici- y "Del orde ju-

"Aqz,,ets stils f6ren hatits de Major-ques hi es hi la forma que eratenguti'd per Jos C6nsoIs en Josjuhis de lur offici"'--- .

Con de-manda per scrit denantels C6nsols es proposada de a1gunfeyt, ia conexeriga e la cetermina-66 clel qual sL. pertanga al Conso-lat segons les "Costumes de la Mar",d'acluella demanda es tram6s tres-lat per un satg a la part 6eirianada,e la parL, demanada ha a respondrea aquella cemanda al terme per lodit sag dc manament dels dits C6n-sols assignat, e lo demanat ab ]adita respcsta ensemps posa rahonse defensions si n'a a1gunes contrala dita derranda, e .neara deinarclado reconvenci6 si .n ha contra aqueilqui convengut on juhi Yaurd, en laqual dernanda cle reccnvencij e ra-honz cle defensiif . Si posades son, loprimer dcw.anador es tengut respon-ctre ab la resposta enscrnps posarrahons de defensi6, si .n ha, contra ladita cleirianda do re--onvenci-4, a lesouals rahons de clefcnsi(~ aquell quila dita clemanda de reconvencil", hau-rA feyta cs tengut respondre. Aaquezts criantainents a fer es feta-signaci6 cle tres en tres dies cle.incs o do menys, se.gons quo aisCbnsols e3 ben vist .Fetes aquestes respostes, si es

demanat per les parts- on altra ma-

dicial" . Vulgata, 11 .' 8, iiititulado**Seguex-se la foriiia coni useii losc611sols en lur offici, c priii-,craiiie ;ltde ]a deinwida ell escrits** .

Page 77: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho ma?-itbno 289

Fetes aquestes respostes, si es-dernanat per les parts en altra ma-

-nera no ni .1 proci~s no.n es nul.la-

deu*e:sser fet segrament de calum-

nia e de veritat a dir per les dites

- parts e de respondre per aquel ales demandes e rahons per la unae per l'altra part posades. E so-bre a~b que negat serA deu esser-atorgada dilaci6 per prova, a les.parts, si per aquelas la dilaci6 de-manada serA, ~b es X dies per pri-mera dilaci6. Poden havex IIII di-laci6ns de de6n dia jurAn que la.quarta no la demanen per maliciani per alongar lo plet . E si es casque hajen a donar testimonis enparts lunyadanes, es-los atorgatAemps covinent per dilaci6 segonsla lunyea del loch hon la part affer-mar~L que ent6n donar sos testirno-nis. En cascuna dilaci6 es manat:a la part que sia present continua-dament per veer jurar los testimo-nis que la part demanant la dilaci6dar ent&n, em altra manera que enabsencia sua seria reebut la sagra-ment de aquells.Les dilacions; passades, los testi-

-monis publicats, a requisici6 de lesparts encontinent los C6nsols aqig-nen dia a les parts a oyir senten-cia, sens que no cal ne es neces-sari que les parts renuncien en lofet ne concloen ne encara demanen-sentencia, ni per aquestes rahonslo proc6s no pot esser dit nul.leni .n es nul.lat, per6 abans de la-publicacid dels dits; testimonis o-apr6s pot cascuna de les parts pla-dejans traure en prova cartes e al-'tres scriptures publiqucs en ajuda,,de la sua .prova .

nera no ni .1 proces no.n es nul .le-deu esser fet sagrament de calump-nia e de veritat a dir per les ditesparts e de respondre per aquell ales demandes e rahons per la unapart e per I'altra posades . E sobreag6 que negat serA deu esser ator-gat dilaci6 de prova a les parts, siper aquelles la dita dilaci6 demana-da serA go es X dies per primeradilaci6 . Poden haver IIII dilacionsde de6n dia jurAn que la quarta. nola demana per malicia ni per alon-gar lo plet . E si es cas que hajena donar testimonis en parts lun-yadanes, es-Ios atorgat temps covi-nent per dilaci6 segons la lunyeadel loch on la part affermarA queent6n donar sos testimonis . En cas-cuna dilaci6 es manat a la part quesia present continuament per veu-re jurar testimonis que la part dema-nant la dilaci6 dar ent6n, e.n altramanera que en absencia sua seriareebut lo sagrament de aquells .Les dilacions posades, los testi-

monis publicats, a requisici6 de lesparts encontinent los C6nsols assig-nen dia a hoyr sentencia, sens queno cal ni es necessari que les partsrenuncien en lo fet ni concloen niencara demanen sentencia, ni peraquestes rahons lo proc6s no potesser dit nul .le ni .n es anul .lat, per6ans de la publicaci6 dels dits tes-timonis e apr~s pot cascuna de lesparts pledejants traure en provacartes e altres scriptures pftliquesen ajuda de la sua prova .

19

Page 78: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

290 Arcadio Garcia Sanz

vili

Los testhrionis publicats, no esreebut a alcuna de les parts que ob-jeccions posen per scrit contra lostestirnonis que en 10 fet reebutsseran ni altre reprovaci6 de testi-monis no y es reebuda per scritne de paraula . Per6 si per alcunade les parts de paraula es al .legatque .Is dits testimonis o alcuns d'a-quels son parents d'aquel qui datslos haur.;~ o anamichs d'aquel con-tra qui dats seran e son personesd'alcun mal vici, agb es a conexensadels dits C6nsols e d'aquels ab quiconseyl han sobre lo dit fet, haiAesguart a les persones dels ditstestimonis e a la fama e condici6d'aquels .

"Stil quina forma se deu tenir perlos juhis apn~s publicaci6 de tes-timtmis" 16 .

Los testimonis publicats, no esreebut a aIguna de les parts queobjeccions posen per scrit contralos testimonis que en lo feyt rebutsseran ni altra reprovacid de testi-monis no y es reebuda per scrit . Side paraula perb per aIguna de lesparts es al .legat que .ls dits testimo-nis o aIguns d'aquells son parentsd'aquells qui dats los hauran o ene-mich d'aquell contra qui dats serano son persones d'aIgun inal vici,ag6es a conexenQa dels dits C6nsols e d'a-quells ab qui consell han sobre lodit fet, hailt esguart a les personesdels dits testimonis e a la fama e-.condici6 d'aquells .

ix

Feta la asignaci6 per lo dits C6n-sols a les parts a oyir sentencia,los dits C6nsols ab lo lur scrivavan-se'n als proh6mens mercadersde la dita ciutat e fan legir denantaquels lo enentament e proc~s delfet e han sobre aquel conseyl delsdits proh6mens inercaders . En apr6s

16. "Sant Pere ", n." 10, intitulado"De reprovaci6 de testinionis" . Vul-gata, T1 ." 9, intitulado - De obicir tes-firrionis ".

17 . "Sant Pere", n.' 11, imitulado

"Stil per quina forma deu esser-procehit e ajustat consell per los-C6nsols com, volen dar sentenciaen a1gun fet com es collit tot"17 .

Feta la assignaci6 per los ditsC6nsols a les parts a hoyr senten-cia, los dits C6nsols ab lo lur scri-vA van-se'n als proh6mens merca-ders de la dita. ciutat e fan legirdenant aquells lo enantarnent o pro-c6s del feyt e han sobre aquell con-sell dels dits proh6mens mercaders .

"Coin prenguen conseyl los c6iisols~de h6mens de inar*' . Vulgata, n .' 10,intitulado "Coin se (Iona sentencia a .)a (lemanda en scrits" .

Page 79: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho maritimo 291

apleguen conseyl de h6mens de mare fan los semblantment legir lo ditanantament e proc6s e han d'aquelslur conseyl, e, a les vegades hanprimerament lo dit conseyl dels ditsproh6mens de mar, e K6 segonsque .ls es avinent . E si abdosos losconseyls son concordants donen sen-tencia, en lo fet, e si aquests conseylsno son condordants, ~6 es lo con-seyl dels proh6mens mercaders abaquell dels proh6mens de mar,affronten-los ensemps, e en cagque.ls dits proh6mens de mar no.Sconcorden ab los proh6mens mer-caders o affrontar ab aquels no .svuylan, donen los dits Cbnsols ladita sentencia segons lo conseyl delsh6mens de mar, car de conseyl d'a-quels han los contractes a deter-manar e no segons lo conseyl delsdits proh6mens mercadexs, si haverno .1 volen, car no son constretsper privilegi del senyor Rey ni peraltra manera, sino per qb com esaxi acusturnat e .n han usat d'al-cun temps a enqd .

En apr6s apleguen consell de pro-h6mens; de mar e fan-los semblant-ment legir lo dit enantament e pro-c6s e han d'aquells lur consell, ea les vegades han prim2rament lodit consell dels dits proh6mens demar, e ag6 segons que .ls es avi-nent . E si abduy los C6nsols sonconcordants, donen sentencia en lofeyt, e si aquests consellers no sonconcordants, qo es lo consell deLsprohbmens mercaders ab aquelldels proh6mens de mar, affronten-losensemps, e en cas que.ls dits pro-hbmens de mar no .s concorden ablos proh6mens mercaders o affron-tar ab aquells no .s vullen, donenlos dits Cbnsols la. dita sentenciasegons, lo consell dels h6mes demar, car de consell d'aquells hanlos contractes a determenar e nosegons lo consell dels dits prohb-mens mexcaders, si haver no .1 volen,car no son constrets pex privile-gi del senyor Rey ni per altra ma-nera, sino per g6 corn es axi acostu-mat e.n han usat d'alggun temps eno, .

x

D'aquesta sentencia aquell qui sesintrA agreujat se pot appel.lai dinsX dies comptadors del dia de laprolaci6 d'aquella, e la dita appel-laci6 li es reebuda e es rem~s alJutge de les appel.lacions del Con-solat ab lo proc6s denant los dits

18. "Sam r,cre*', ji ." 12, imitulado-Com se 1)ot hom a .l .-I)el .lar" . N7UI-

"Stil com a casciin es legut de appel-lar-se de la sentencia dels C6n-sols dins X dies al Jutge de lesappel.lacions del Consolat"",

D*aquesta. sentencia aquell qui .ssentrA agreujat se pot apel .lar dinsX dies comptadors del dia de laprolaci6 d'aquella, e la dita apel-laci6 li es reebuda e es rernts alJutge de les appel.lacions de Con-solat ab lo proc6s denant los dits

gata . 11 ." 11, ii1titulado "De al al)-pel .laci6" .

Page 80: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

292 Arcadio Garcia Sanz

C6nsols accitat en loch de apos-tols, en la qual appel.laci6 ha me-tre los greuges, nul.litats e injus-ticies per les quals de ]a dita sen-tencia se sintrA agraujat .

C6nsols accitat en loch de apbstols,en la qual appel.laci6 ha a metrelos greuges, nulitats e injusticies perles quals de ]a dita sentencia se sin-trA agreujat .

xi

Aquel qui .s serA apel .lat es ten-gut presentar denant lo Jutge ab1'escrivA de la cort del Consolat lodit proc6s e appel.laci6, requirientaquel que revoch e esm6n ho co-rriga la dita sentencia dels dits06nsols, e lo Jutge, reebuda lapresentacio del Oit proci~s, enconti

nent asigna dia a oyir sentencia en

la dita appel.laci6, al qual dia cita

la part appel .lada per oir aquesta.

E si dins los dits X dies lo con-dempnat no.s serd appel.lat de pa-

raula o per scrit, la sentencia passa

en cosa jutjada.

"Com lo apel .lant se deu presentardavant los Jutges 1~ dess?is ditsab 1'escrivd de la cort"" .

Aquell qui.s serh apel .lat es ten-gut presentar denant lo Jutge ab1'escrivA de la cort del dit Conso-lat lo dit proc6s e apel.laci6, requi-rent aquell que revoch e esm~n ecorriga la dita sentencia dels ditsC6nsols, e lo Jutge, reebuda la pre-sentaci6 del dit proc~s, encontinentasigna dia a hoir sentencia en ladita appel .laci6, al qual dia cita lapart appel .lada per hoir aquella . Esi dins los dits X dies lo condemp-nat no .s serh appel.lat de paraulao per scrit, la sentencia es passadaen cosa jutgada.

xii

En aytal plet de appel.laci6 alcu-

na cosa de nou no.s pot posar neprovar per alcuna de les parts, maslo Jutge ab to proc(~s principaldenant los Cbnsols accitat e ab ladita appel .laci6 e greu .ges ha haver

19 . Wase Io dicho en ]as notas5, 11 y 13 .

20. "Sant Pere", n.' 13, intitiflado"De 1)resentar appal.laci6 c assigna-66". Vulgata, n." 12, intitulado -Comenanta Io jutge de les aI)j)eI .Ia6ons- .

"Que en feyt de appel.lacid no ypot esser res proposat de nou"21 .

En aytal pleyt de appel.laci6 al-guna cosa de nou no .s pot possarne provar per alguna de les parts,mas lo Jutge ab lo proc6s princi-pal denant los C6nsols accitat e ab

21 . "Sam Pere" . n .' 14, intitulado-Dc la setitericia del jutge e qtic no .sI)os res de nou" . Vulgata, n .' 13, in-titulado "Com en la a,-)I)el .laci6 no .s1)0t res 1)0sar ne provar de nou" .

Page 81: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho waaritivio 293

son conseyl e donar sentencia enlo dit plet de appel .laci6 . E d'ass6han los proh6mens de mar cartadel senyor Rey largament .

]a dita appel.laci6 e. greuges ha ha-ver son consell e dona sentencia en.lo dit pleyt de appel.laci6 . E d*aq6han los proh6mens de mar cartadel senyor R4ey2.

XIII

Aquest plet de appel.lacid ,e ha

a proseguir continuament per lo

appel.lant, e si passen XXX dies

continuus "vel divisim", go es de-

partidament, apr~s lo dia de la

appel.laci6, que no men son plet, la

appel.laci6 es deserta e la senten-

cia dels C6nsols passa en cosa jut-

jada .

"Com Io pleyt de la appel.laci6 seha a proseguir XXX dies conti-nues""' .

Aquest pleyt. de appel.laci6 .se haa proseguir continuament XXX diesper lo apel .lant, e si passen XXXdies continus "vel divisim", ~o esdepartidament, apr6s de la appe-laci6 que no men son pleyt, laappel.laci6 es deserta e la senten-cia dels Cbnsols passa en cosa jut-gada .

XIIII

Lo Jutge ab 1'escrivA ha son con-seyl sobre lo dit plet de appeJ.Iaci6axi ab pr6mens mercaders corn demar, no ab aquels qui ja en loplet principal han donat lur consell,mas ab altres en la forma dess~isdeclarada. E si atroba de conseyl

22 . Este pirrafo liace referencia aun privilegio dado en Valencia a 21tic octubre de 1336, distinto de otrosdos de la misma fecha que se citanen las notas 2 y 59. Texto latinoen BCB, Fondos junta de Conlercio,ins . B . 191, fol 6 ; B . 192, fol 6 v" ;B . 193, fol 8 v', y B . 194, fol 19 v" .Texto catalAn en LPCV, ca .p. IX .

23. "Sant Pere", n.' 1 .5, intitulado"Per qual nianera se deu perseguir

"Com per los Jutges' de les appel.lacions deu esser ajustat con-

LD Jutge ab 1'escriviL han sonconsell sobre lo dit pleyt d'appel-

laci6 axi ab proh6mens mercaders

com de mar, no ab aquells qui ja

en lo pleyt principal han donat lurconsell, mas ab altres en la forma

des6s declarada. E si atroba de con-

appel.laci6- . Vulgata, n .' 14, inti-tulado "Coni e en quant sc ha a pro-seguir la al)l)el .laci6" .24. Wase lo dicho en las notas

5, 11, 13 y 19.25 . "Sant Pere", n .' 16, intitulado,

"De la sentencia del jutge del con-sulat" . Vulgata, n .' 15, intitulado-Com se doiia sentencia cn la ap-I)el .laci6 " .

Page 82: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

294 Arcadio Garcia SanZ

la sentencia dels dits Cbnsols esserbe donada, conferma aquella, e siatroba esser mal donada revocaaquella ho la correig segons lo ditconseyl . E de la sentencia. del Jutgequalque sia, alcuna de les parts no.spot appel.lar, e assb per privilegique han los dits proh6mens delsenyor Rey .

seJI la sentencia, dels dits C6nsolsesser be donada, conferma aquella,e si atroba esser mal donada, re-voca aquella o la corregex segonslo dit consell . E de la sentencia. deldit Jutge qualque sia, alguna de lesparts no.s pot appel .lar, e ago perprivilegi que han los dits proh6-mens del senyor Rey'~ .

xv

Con en alcun fet apr6s la de-manda excepci6 declinatoria de juyper lo demanat es proposada, losC6nsols conexen abans d*aquellaexcepci6 que en als sia anentat .E si atroben de conseyl que la co-nexenga del dit fet pertanga a els,forcen lo demenat a respondre aaquella e enanten en lo fet segonsque dessijs es declarat ; e si atro-ben de consell que .1 fet no pertan-gua a ells, remeten les parts a aqueljutge en qui .s pertayn .

"Com per algii es proposada decti-natoria juhi"--.

Com en algun feyt apri~s la de-manda excepci6 declinatoria. dejuhi per lo demanat es proposada,los C6nsols conexen abans d'dque-

quella. excepci6 que en als sia enan-

tat. E si atroben de consell que la

conexenga del dit feyt pertanga a

ells, forcen lo demanat a respondre

a aquella e enanten al feyt segons

que dessils es declarat ; e si atroben

de consell que.1 feyt no pertangaa ells, remeten les parts a(a) aquelljutge en qui.s pertany.

xvi

"Com per algii es proposada denwn.da de paraula com se deu pro-cehir per los C6nsoIs'--`.

Con la demanda es proposacia de- Com la demanda es proposada da-nant los dits Cbnsols de paraula, vant los dits C6nsols de paraula,

26. Este 1)irrafo se refiere a imI)rivilegio de 21 de octubre de 1336confirmatorio del de 23 de ciiero de1332. La regesta de ambos, en laiiota 2 .27. -Swit Pere", n .' 17, intitulado

"Utrum causa 1)ertiiie.it ad misulesvel ad iudicem ordinarium" . Vul-

gata, 11 .' 16, itititulado -De excelmodecliiiatoria de for- .

28 . "Sant Pere- . n .' 18, intitulado**De demaii(la 1)osada de 1)araula- .Vulgata, 11 ." 17, iwitulado -De de-inmida 1)rc.:?3sada de 1)araula e dela selitelicia . . .

Page 83: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenC3 Derecho wtarifimo 295

les rahons de cascuna deles dites; parts e reebuts; testimonisde paraula per los dits C6nsols,cartes o altres informacions, los ditsCbnsols ab les dites parts ensempsvan denant, los proh6mens meica-ders per demanar de conseyl, e lesparts compten denant, aquels lurrah6, e ass6 .s fa per tal que lesparts no pusquen dir que la lurrah6 per los C6nsols no era donadaa entendre segons que ells la ha-vien posada als prohbmens ab losquals havien habit consell sobre lofet, e los Cbnsols then Po que hanlos testimonis testificat e mostrenles; cartes o altres informacions queles parts los han donades . E apn~sles parts s'ixen del conseyl e puyslos prohbmens mereaders donenconseyl als dits C6nsols sobre lodit fet, e semblantment, e en laforma desfis declarada los ditsC6nsols van demanar de con-seyl als prohbrjaens de marsobre lo dit fet . E a~its los dits con-seyls, de paraula donen sentenciaen lo fet, emperb si per alcuna deles parts es request que la dita sen-tencia li sia mesa en forma pfiblicae que li'n sia feta carta testimonial,deu esser fet . Aquest ananLament,aytal que's fa de paraula, es fetsens donar dilaci6 de prova e altre-sol .lempnitat cle juy .

hoydes les rahons de cascuna deles parts e reebuts testimonis deparaula per los dits C6nsols, carteso altres informacions, los dits C6n-sols ab les dites parts ensemps vandenant los proh6mens mercaderspex demanar de consell, e les partscompten denant aquells lur rah6, eaqb .s fa. per tal que les parts nopusquen dir que la lur rah6 perlos C6nsols no era donada a en-tendre segons que ells la havienposada als (als) proh6mens ab losquals havien hailt consell sobre lofeyt, e los Cbrisols then que han lostestimonis testifficat e mostren lescartes e altres informacions que lesparts los han donades . E apn~sles parts s'ixen del consell e puyslos proh6mens mercaders donenconsell als dits C6nsols sobre lodit feyt, e semblantment e en laforma dessus declarada los ditsCbnsols van clemanar als prohbmensde mar cle consell sobre lo dit feyt .E hafits los dits coAsells, de parau-la donen sentencia en lo feyt, em-per6 si per a1guna de les parts esrequest que la dita sentencia li siamesa en forma pilbliqua e que li*nsia feta carta testimonial deu esserfet aquest enantament aytal com s'esfet de paraula sens donar dilaci6de prova, ne altra sol.lempnitat. dejuhl .

Page 84: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

296 Arcadio Ga?-cia Sanz

XVII

D'aquesta sentencia, pot esserapel .lat de paraula dins X dies peraquell qui .s sintrA agreujat, e loJutge en aytal cas ve denant losCbnsols e, presents les parts, cer-tifique's d'aquels per qual rah6 seson moguts a donar la dita sen-tencia. E en apr6s ab les ditesparts presents va demandar de con-seyl sobre lo, dit fet als dits proh6-mens mercaders e de mar en lamanera desl]is declarada, e no abaquels qui seran estats al primeroonseyl mas altres . E puys se-gons que troba de conseyl donasentencia, al dit fet, la qual sen-tencia, ha a donar en scrits, e agbsegons carta del senfior Rey . Aquestplet de appeJ.Iaci6 ha a esser de-termenat dins trenta dies, si no lasentencia, passa en cosa jutjada se-gons que demunt .

Los C6nsols ell lo plet principalno condampnen alciln en les mes-sions del plet .

29 . Wase lo dich, ell la iiota F .30 . -Sant Pere", n .' 19, intitulado

-De appel.laci6 feta de paraula aljutic" . Vulgata, n .* 18, intitulado "Deappel .laci6 de sentencia de paraula" .

31 . Este pfirrafo se refiere al pri-vilegio de 21 de octubre de 1336, quese cita eii la nota 22 .32. "Sant Pere", n .' 20, intitulado

**De no, condemnar ell messiotis en

"Com de sentencia don4ada de parau---

la pot esser appel.lat als Jut- -ges ~' de les appel.lacions del ditconsol .lat" ;O.

D'aquesta sentencia pot esser apel-lat de paraula, dins X dies per aquellqui.s sentrA agreujat, e lo Jutge enaytal cas ve denant los C6nsols e, .presents les parts, certifique's deaquells per qual rah6 se son mo-guts a donar la dita sentencia. E enapr6s ab les dites parts presentsvan demanar de consell sore lo ditfeyt als dits proh6mens rnereaders .e de mar ell la manera des~is dita.e declarada, no ab aquells qui se-ran estats al primer consell mas alsaltres . E puys segons que troba deconsell dona sentencia. al dit feyt,la qual sentencia ha a donar en es-crits e ar,6 segons carta del senyorRey 'a . Aquest pleyt de appel.laci6ha esser determenant dins XXXdies, si no la sentencia passa en .cosa jutgada. axi com damunt.

Arb estd -~'

la pritnera instancia" . Vulgata, n.-19, intitulado "De les messions fe-tes ell lo, primer plet". Esta particu-laridad parece mallorquina, pues s6lo .e1 privilegio, de 18 de noviembre de1395 permiti6 a los c6nsules de Ma-llorca condenar en costas . El privi-legio, ell AH .M . Ms . "Rossel16 vell",_fol. 350 ; -RosselJ6 nou", fol. 350 v* ;-.La Real, fols Z5-- y 262 v* .

Page 85: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho maritimo 297-

xviii

"Com Ia sentencia dels Cbwols esconfernzada per los Jutges-~ quedeu cande?npnar Ia part appel.lanten les nwssions"~ .

Lo Jutge, si conferma Ia senten-cia dels C6nsoIs, condampna en sasentencia lo appel.lant en les mes-sions fetes per lo appel.lat denantlo dit Jutge, e si revoca Ia senten-cia dels Cbnsols e Ia correig o Iaesmena, no condampna I'appel .lanten les dites messions, com agui~sjusta causa de fer Ia dita appeI.Iaci6ne aytanpoch hi condampne loappel-lat o qui haurA primer ob-tengut .

Lo Jutge, si conferma Ia senten-cia dels C6nsols, condempna en sasentencia lo appel .lant en les mes-sions fetes per lo apel .lat denantlo dit Jutge, e si revoca Ia senten-cia dels Cbnsols e Ia corregeix o Iaesmena, no condampne I'apel .lant .en les dites messions, com hagu6sjusta causa de fer Ia dita appel.laci6.ne aytampoch condampne Yapel.lat .

xix

Denant amd6s los C6nsoIs o Ia und'aquels, I'altra absent occupat d*al-tres affers, son posades demandese fets quals se vol enentaments uoa sentencia o alcuna interlocutoriao conexenqa, Ia qual sentencia o in-terlocutoria s'a a donar ho Ia ditaconoxenqa a fer pex amd6s los dits06nsols e no per Ia un d'aquells .

33 . Wase lo dicho cii Ia nota 5 .34 . -Sant Pere-, n ." 21, intitula-

do -De no condenij .,aar lo aj)pel .lariten les inessions, si justarnent s'esappeLlat" . Vulgata, n .' 20, intitulado"De les niessions en lo segon 1)let" .

"Com la un C6nsol pot collir totsfets en absencia del altre Con--sol a sentencia difinitiva"

Denant abduy los C6nsoIs o Ia und'aquells, I'altre absent occupatd*altres affers, demandes son po-sades e fetes qualsevol enantamentstro a sentencia o a1guna interlocu-toria o conexenga, Ia qual sentenci&o interlocutoria s'a a donar o Ia.dita conexenga a fer per abduy los.dits C6nsolsenoperlaun d'aquells-

35 . -Sant Pere, n ." 22, intitulado,-QUCAS C611sols conegucri ensenips detot" . Vulgata, n ." 21, intitulado"Dels ciiantaments que 1)oden esser.-fets davant lo un c6risol" .

Page 86: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

'298 Arcadio Garcia Sanz

xx

Los C6nsols determenan totes-,qilestions qui son de n6lit e dedampnatge de robes qui sien carre-gades en nau, de loguers de mari .ners, de part de nau a fer, de en-cantar, de fet de get, de cornandesfetes a patr6 e a mariner, de deutaclegut per patr6 que baja manlevat.a ops e necessari de son vexell,cle promissi6 feta per patr6 a mer-eaders de mercader a patr6, deroba trobada en mar deliura o enplaja, cle armaments de naus 0leyns, e generalment cle tots alties,contractes los quals en les Costu-mes de Mar son declarats .

"De quines coses han acostuntat co-n4~xer los C6nsols"~,

Los C6nsols cletermenen totesqUestions que son de nblit e dedampnatge cle robes que sien ca-rregades en nau, de loguers de ma-riners, de part de nau a fer, cle en-cantar de fer desgit, de coman-des feytes a patr6 o a mariner, dedeute degut per patr6 que hajamanlevat a ops e a necessari de sonvexell, de promissio feyta [del pa-tr6 a mcrcaders e cle mercader apatr6, de roba trobada en mar de-Iliura o en plaja, de armaments denaus o de lenys, e generalment detots altres contractes los quals enles Costumes cle Mar :~-- son decla-rats .

xxi

"Per quina manera los C6nsols me-nen a Ii lurs sentencies ab ma-nament executori-` .

Los Cbnsols menan a exsecuci6 Los C6nsols menen a execuci6 enen los bens mobles del condempnat, los bens :11 del conclempnat a%l ve-axi vexels de mar corn altres, les xells cle mar com altres coses en

36 . "Sant Pere, n .' 23, intitulado. .De totas determinacions de qfies-tions fetas per los c6nsols sol)re losfets de la mar e dels inariners" . Vul-gata, n .' 22, intitulado -Les causesqui se guarden a la jurisdici6 delsC-6nsols " .37 . La referencia a esta colec-

ci6n de las "Costurnes de niar** pue-de verse rnAs explicitarnente en los-capitulos XXIX, XXXIX y XLVI .

38. "Sant Pere", n ." 24, intitula-do "De execuci6 dels bens d'aquel ;que condernpriats per eyls seranstats" . Vulgata, n .* 23, intitulado

"De la execuci6 de les sentencies" .39 . N6tese la discrepancia entrc

el rns . de La Real, que (lice -bensniobles", igual que ]a Vulgata, y elrns . de Valencia, que dice s6lo-bens- . La divergencia obedece auna disparidad de foixio conio pue-de verse en el capitulo XXIIH,pues mientras los c6nsules de Nla-11orca en virtud del privilegio de 3de agosto de 1344 s6lo podian hacerejecuci6n en los bienes inuchles, losde Valencia la hacian tanto en hienesinuebles corno en innuiebles . Wasenota 45 .

Page 87: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho inaritimo 299

.1urs sentencies e aquelles del Jutgeen aquesta forma : que manen a lapart condempnada a requestad*aquell qui ha obtenguda la sen-tencia que dins X dies apr6s deldit manament comptadors hajapagat go en que es condempnato mostrats bens mobles clars edesembergats en Ins quals la ditasentencia sia manada a exsecuci6,en altra manera que reebran laofferta de bens mobles que per lapart lus serA demostrada .

les lurs sentencies e aquelles delJutge en aquesta forma : que manena la part condempnada a requestad'aquell qui ha obtenguda la sen-tencia que dins X dies apr6s del ditmanament comptadors haja pagatagb en que es condempnat e mos-trats bens mobles 10 clars e desem-bargats en los quals la dita senten-cia sia menada a execuci(5, e .n altramanera que reebran la oferta debenS 41 que per la part los serd de-manada .

xxil

Feta la offerta dels bens moblesa~d vaxels com altres per lo con--dempnat e per la part en defaltad'aquell, aquels bens sien subestatsper publich corrador per la ciutatde Valencia per X dies, e passatslos X dies, es feta venda d'aquelsbens al mes donant p~iblicamcnt,e del preu es satisfet a la partd'ag6 que serA jutgat e de les mes-sions per aquel fetas en la dita exe-cucid, donAn fermanga de tomadorsi alcim appar primer en temps emilor en dret en lo dit preu que eyl

40 . Seguraniente la ex .p,-esi6n"bens mobles- se rnantuvo en eltexto valenciano por inercia . V6ansenotas 39, 45 y 49 .

41 . Wase lo dicho en la nota 39 .42 . -Sant Pere-, n.* 23, intitu-

"Corn los bens mobles e vexells sonsubastats per corredor per Xdies"" .

Feyta la offerta de bens moblesaxi vexells com altres per lo con-dempnat o per la part qui volravendre, aquells bens sien subastatsper p6blich corredor per la ciutatde Valencia per X dies, e passatslos X dies , es feta venda d'aquellsbens al mes donant p~iblicarnent, edel preu es satisfeyt a la part dego que li serb, degut e de les mes-sions per aquell fetes en la ditaexecuci6, donbLn fermanqa de tor-nador si algun apparrA primer entemps e millor en dret en lo ditpreu que ell.

lado "De donar a suba5tar los hensa corredor c donar ferinansa si .n ha" .Vulgata, n ." 24, ;ntitulado -De laexecuci6 de bens rnobles (lei con-(lemnat " .

Page 88: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

300 Arcadio Garcia Sanz

XXIII

E si es estranger ho encara de la

ciutat e jura si no haver la dita fer-

inanga de tornador, es feta crida

oer la ciutat de Valencia per pi~-

blich corrador ab son de trompeta,que con los dits C6nsols hajen a

deliurar aytal preu habit d'aytalsbens d*aytal hom en aytal e aquelhaja jurat si no haver fermanga de

tomador, que si y ha. al6n que

fassa ho entena haver demanda odret en la cosa venuda o en lo pre.ud'aquella, que dins XXX dies com-parega danant los dits C6nsols permostrar de son dret, em altra ma-nera que.1 dit preu li seria deliurat

sens fermanqa. de tornador . Enaytal cas si demenador no y havengut dins los dits XXX dies, lopreu, so es la. cosa jutjada, es aaquel deliurada, per los dits Con-sols sens fermanqa de tomador.

"Com per lo creedor apres que exe-cuci6 ha feta, si es estranger ode la ciutat, jurant que no ha.fermanga de tornador ne la pothaver, que deu esser feta cridade XXX dies"" .

E si es estranger o encara de laciutat e jura que no ha ni pot ha-ver la dita. fermanga de tornador,es feyta crida per la ciutat de Va-lencia per p~tblich corredor ab sode trompeta, que com los dits C6n-sols hajen a deliurar aytal preuhabt de aytals bens de aytal hom,com aquell haja jurat si no haverfermanqa de tornador, que si hi haalgfin que haja o entena haven de-manda o dret en la cosa venuda oen lo preu de aquella, que dinsXXX dies comparegua denant losdits C6nsols per mostrar de sondret, em altra manera que .1 ditpreu li serla deliurat sens ferman-r.,a de tomador. En aytal cas, sidemanador no y ha vengut dins losdits XXX dies, Io preu, go es lacosa jutgada, es a aquell liuradaper los dits C6nsols sens ferrnan~a .

XXIIII

"Capitol per quina manera los C67z-sols proceexen a ftor venda de

bens sients a requesta de cree-dors" 11 .

Si cas es que .1 condempnat bens Si cas es que .1 condempnat bensmobles a1scuns no haurit,vexels de. mobles alguns no haurA, vexells de.

43 . "Sant Pere", n.* 26, intitu- 44 . **Sant Pere-, 11 .' 27, intituladolado '*Si lo qui haurA obteiigut no -Si bens mobles no ha, que.s pren-ha fermansa, sia feta crida" . Vul- guen bens sehents'* . Vulgata, n.o 26,gata, ti .* 25, infitulado - Del creador intitulado -Dc exccuci6 de bens .si no porA dar fermanqa". seents del condemnat- .

Page 89: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho inaritinto 301

mar o altres, e haurit bens seents,ladonchs los C6nsols escriuen alJusticia de la ciutat de Valencia odel loch on aquels bens son, quecom els hajen donada sentenciacontra n'aytal de aytanta quantitatajutjada en aytal e aquela sia con-fermada per sentencia del lurJutge, si appel.laci6 hi ha entreven-guda, e lo dit condempriat no hajabens mobles en que los dits Cbn-sols menen aquella sentencia a exe-cucib, que requeran lo dit Justiciaque en loch d'els e per els menla dita sentencia. a execuci6 en losbens seents del dit condempnat,con los dits C6nsols de la venda deaquells bens seents no .s vuylen en-tremetre ni u hajan acustumat fer .Ladonchs lo dit Justicia axi coma mer execudor mena les sentenciesdels dits C6nsols e del Jutge d'a-quells a execuci6 en los dits benssegons forma del Fur de la ciutatde Valencia ho custum del loch honlos dits bens son .

mar o altres coses mobles, e haurAbens seents, ladonchs la part de-man;kdora fa offerta denant los ditsCbnsols dels bens seents del deu-tor, e aquells dits bens sients sonsubastats per lo corredor de la ditacort per XXX dies . E passats losdits XXX dies, tantost lo dit co-rredor fa relaci6 als dits C6nsolsquant preu se troba en los ditsbens seents e 1'escrivA de la cortescriu la dita relaci6. E agb fet, encontinent es feta assignaci6 de Xdies al dit deutor o part legitimaper aquell que dins X dies adonchsprimer vinents e perern.ptoriamenthaja mostrat qui mes preu do enlos dits bens sients ultra aquellpreu que s'i troba, e .n altra maneraque ells procehiran a fer venda enlos dits bens sients per lo dit preuque s'i troba o s*i trobarA lo diaque faran la dita venda, firlits losdits X dies, al qual dia sia pre-sent per veure fer la dita venda alque la dita venda serA feta, la suaabsencia en contumacia no contras-tant . E si no y compareix, los ditsCbnsols fan lur venda al mes depreu donant en los dits bens sients .E a~6 es estat usat tots temps enla cort del dit consolat" .

43 . La disj)aridad entre el ins. deLa Real y el de Valeiicia obedece ala raz6yi expuesta ell la tiota 39 . Que

,el usu de Valencia llabia sido siem-pre el qL:e revela el capitulo valencia-no lo demuestra ~ste al decir " e a~o esestat tisat tots temi)s ell la cort del

dit consolat*' . Se trata, 1)ties, de utiadesvirtuaci6n o alteraci6n del estadodt derecho real de Valencia hechapor los redactores niallorciiiines de1345 con objeto de ajustar el capituloa la realidad juridica niallorquina .

Page 90: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

302 Arcadio Garcia Sanz

xxv

Si alcun patr6 de nau ho altrevexel se clama de son mercaaerdel nblit de la roba que portadali haurk e aquel mercadeT al .legaque no Ii es tengut de pagar lo ditn6lit tro lo dit patr6 Ii haja deliu-rada. aytal roba que afferma que Iifal d'aquella. que per [letraj de soncompany6 o per altre [maneraldirA que Ii fo carrega6a ho que[Ii haja esmenat alcun daw.pnatgelo quall affermarik que per lo patr6[o colpal d'aquel li sera. donat enles sues robes, si donchs per lopatr6 aquestes coses atorgades noseran, lo rnercader encontinent sensaltre alongament es format paguaral dit patt6 lo n6lit de la roba que .1patr6 Ii haurik liurada, axi de laaxuta com de la banyada o guas-tada, donant primerament e abanslo dit patr6 fermanga en poderdels dits, C6nsols que. de pla enpla farA dret al dit mexcader sobre!a dita roba que affermard que1i fayl o sobre la banyacla o guas-tament que affermank que es estatfet en la sua roba a colpa del ditpatrd. E de aytal .demanda de n6litno.n cal res posar per scriptura,ab que .1 n6lit se mostra e sia clarper atorgament del dit mercadero per altra manera .

46 . "Sai-it Pere-, 11 ." 28, imitulado-De clam dc patr6 comra mercader1)er soil i-i6fit- . Vulgata, 11 ." 27, inti-tulado **Dc patr6 qui demaria soil

"Capitol coin deu esser procehit.coin lo patr6 se clama del 7ner-cader, go es del n6lit" 10 .

Si algun patr6 de nau o altre ve-xell se clama de son mercader deln6lit de la roba que portada li hau-rA e aquell mereader al .lega queno li es tengut de pagar lo dit no-lit tro lo dit patr6 li haja delliu-rada aytal roba que afferma que lifall d'aquella. que per letra (-e soncompany6 o per altra manera dirAque li fon carrega[da] o que lihaja esw-enat algun dampnatge, loqual aferyna que per lo patr6 o col-pa d'aquell li serA donat en lessues robes, si donchs per lo patr6aquestes coses atorgades no seran,lo mercader encontinent scris al-tre alongament es forgat pagar aldit patr6 lo n6lit de la roba que .1patr6 li haurd carrePda, axi de laexuta com de la banyada o -uas-tada, donant primerament e abanslo dit patr6 fermanra en poder delsdits C6nsols que de pla en pla farAciret al dit mercader sobre la dita.roba que affermark que li fall osobre la banyada o guastament queaffermarA que es estat feyt en la.sua roba. a colpa del dit patr6 . Ede aytal demanda de nblit no.n calres posar per scriptura, ab que .1n6lit se mostre e sia clar per car-tes o atorgament del dit mercadero per altra manera .

n6iit e lo mercader lo Iii comrastaper roba (juc li fall o (Itic serii imilla-da " .

Page 91: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho maritivio 3037

xxvi

"Capitol com, de loguer de mari--ner que .s clam de son patr6 no.ncat posar demanda per scrit-7 . .

De loguer de mariner que .s clamde son patr6 no.n cal dernanda po-sar per scriptura.

De logue; de mariner que.s clamde son patr6 non cal posar deman.da per scriptura.

XXVII

De deute degut per aigun patr6a prestador no.n cal demanda po-sar per scriptura, mas to prestadorven a la cort dels C6nsols e clame.sdel patr6 ab la carta, e si lo termede la pagua del dit deute es passat,los C6nsols manen al dit patr6 quedins [III o 11ril dies fins en X,hafit [esguart del la quantitat que[serA degudal do e pach al dit[prestaclor to] dit deuta o mostrebens mobles clars e desembargatsen que la dita carta sia [menada aexecucid], e .n altra manera que elsfaran la dita execuci6 en los bensmobles que per to dit creador mos-trats los seran . E aquesta execuci6d'aquest de.ute se fa, e lo dit deutees deliurat at creedor en la formaexpressada demunt en fer les exe-cucions de les sentencies per losG6nsols donades .

47 . -Sant Pere", n .' 29, intitulado"De loguer de niariner qui.s clani(let j)atr6- . N7UIgata, n." 28, infitu-lado -Lo loguer o salari de mariner" .

48 . "Sant Pere", n." 30, intitulado-De deute degrut at) carta i)er a1gun

"Capitol de deute degut per a1gunpatr6 a prestador nox cal de-manda per scriptura posar" -. .

De deute degut per algun patr6a prestador no.n cal demanda po-sar per scriptura, mas to presta-dor ve a la cort dels C6nsols eclame .s del patr6 ab la carta, e sito terme de la paga del dit deutees passat, los C6nsols manen al ditpatr6 que dins III o quatre diesfins en. X, habit esguart en la quan-titat que serA deguda, do e pachat dit prestador to dit deute e mos-tre bens mobles 11 clars e desem-bargats en que la dita carta siamenada a execuci6, e.n altra ma-nera. que ells faran. la dita execu-66 en los bens mobles que per todit creedor mostrats los seran . Eaquesta execuci6 d'aquest deute sefa, e lo dit deute es delliurat alcreedor en la forma damunt ex-pressada en fer les execucions deles sentencies per los C6nsols do-nades .

i .v,ttr6 a j)restador- . Vulgata, 11 ." 29,intitulado "de la execuci6 que-s facontra 1)atr6 1)cr deute de 1)r6stec- .49 . La exl)resi6n -bens niobles"

se niantuvo seguraniente tanibi6n porinercia. V~anse notas 39, 40 v 45 .

Page 92: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

:304 Arcadio Garcia Sanz

XXVIII

Si per lo demanador es demanatde paraula o per scrit que .1 dema-nat do fermanga que li estia a dretsobre la sua demanda em altre ma-nera que sia anantat contra aquell,si lo demanat es estranger, encon-tinent deu donar la dita fermanga,e.n altra manera deu eser pres emes en la pres6 comuna, e estantpres manar son clam . E si juraque no ha de que pagar go en queserA condempriat, deu esser gitatde la pres6, si donchs no era presper alscuns cases contenguts en lesCostumes de 1~ Mar per los qualsdeu star tots temps pres tro hajasatisfet go en que ser~L condernpriat .E si lo demanat es de la ciutat deValencia o de Mallorques e losC6nsols sabran que ha bens bes-tants a assb que demanat li serA,fan-li asignaci6 dins la qual don ladita fermanga de dret . E si losC6nsols apres que requests ne se-ran, no forsaran lo demanat a do-nar la dita fermanga de dret eaquel demanat se absentard queno porA esser trobat ho bens als-cuns no haurA que pach go en queserA condemnat, los dits Cbnsols elurs bens romanen obligats a lacosa jutjada a paguar .

"Capitol que si per lo de7nanadores dentanat que.1 demanat dofernwnQa que li stia a dret"~,.

Si per lo demanador es demanatde paraula o per scrit que .1 dema-nat do fermanga que Ii stia a dretsobre la sua demanda em altra ma-nera que sia enantat contra aquell,si lo demanat es estranger, encon-tinent deu. donar la dita fexmanga,em altra manera sia pres en lapres6 comuna, e estant pres me-nar son clam . E si jura que no hade que pagar go en que serA con-dempriat, deu essex gitat de la pre-sb, si donchs no era pres per al-guns casos contenguts en les Cos-tumes de la Mar per los quals deuestar tots temps pres tro haja sa-tisfeyt go en que serA condempnat .E si .1 demanat es de la ciutat deValencia o de Mallorques e losCbnsols sabran que ha bens bas-tants a ago que demanat Ii senk,fan-li assignaci6 dins la qual don ladita fermanga de dret . E si losCbnsols, apr~s que requests ne se-ran, no forgaran lo demanat a do-nar la dita fermanga de dret eaquell demanat se absentarbL que noporA esser trobat o bens aiguns nohaurA que paguen go en que serAcondempnat, los dits (los dits)C6nsols e: lurs bens romanen obli-~ats a la cosa jut .gada a pagar .

50. "Sant Pere-, n ." 31, intitulado [)art de star a dret- . Vulgata, n ." 30,"Que lo dernanat don ferniansa a Ia intitulado "De seguretat de jui** .

Page 93: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

E8tudios sobre origenes Derecho maritimo 305

xxix

"Capitol com. los C6nsols han totpoder ordinari en tots los can-tractes maritints"51 .

Los Cbnsols de la mar de la ciu-tat de Valencia (at margen) hantot poder ordinari en tots los con-tractes qui per hus e custum demar se han a determanar e en lesCustumes de la Mar son declarats,dits e spasaficats .

Los Cbnsols de la mar de la dita.ctutat de Valencia han tot ploderordinari en tots los contractes queper us e costum. de mar se han a de-termenar e en les Costumes de laMar son declarats, dits e specificats .

xxx

Si a instancia de creedors nau,o leyn o altre vaxel que de nouserit construhit, abans que sia verate levat de les stepes e abans quehaja fet alcun viatge serb, venut,,en lo preu de aquell son milors;en dret los jornalers e aquels alsquals serA degut per fusta, pegua,clav6 e estopa e altres exarcies,comprades a ops del dit vexel, jat-sla que.n hajan cartes o no cartes,que alcun altra creedor del cons-truhent lo dit vexel ho prestadora la construcci6 d'aquel, posatque.n hajan cartes .

51 . "Sain Pere", n." 32, hititu-lado "De poder orditiari eii tots loscontractes". Vulgata, n." 31, iiititu-lado "Del poder dels c6nsols" .

52 . "Sant Pere", 11 ." 33, intitulado

"Capitol declaratori qui son primersen lo preu del vexell que de nouserd construit o levat de les ste-pes e .s haja a vendre ans quejaga viatge" ~- .

Si a instancia de creedors nau oleny o altre vexell que de nou serAconstruit, ans que sia varat e levatde les stepes o abans que haja feytalgun viatge serA venut, en lo preude aquells son millors en dret losjornals e aquells als quals serA Qe-gut per fusta, pega, clav6, stopa ealtres exarcies comprades a ops deldit vexell, jatsia go que Wagen car-tes o no cartes, que a1gun altrecreedor del construent lo dit vexello prestador a la construcci6 d'a-quell, posat que n*ajen cartes .

-De tot vaxell per (jue .s dega deutewis (jue sia varat" . Vulgata, n.' 32,imitulado '*Si vexell nou scrA execu-tat qui es priiner cii dret" .

20

Page 94: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

366 Areadio Garcia Sanz

xxxi

Si Io preu hafit del dit vexel noabastarb. a go que serb, degut' alsdits Jornalers e a aquels ais qualsfusta, pegue, clav6, stopa e altresexarcies [hauran liuraldes a laconstrucci6 del dit vexel, aquelpreu deu (esser deparltit entreaytals creedors per sou e liura, corcascfin d'aquels es en un metexdret en lo dit preu e en aytals cree-dors prioritat de temps no .s potposar ni al .legar .

"Capitol declaratori que si lo preu.del dit vexell no abastard, que lo .dit preu deu esser departit persou e per liura"31 .

Si lo pfeu haU del dit vexell noabastarb. a ac6 que serA degut als.dits jornalers e aquells los quals.fusta, pega, clav6, stopa e altresexarcies hauran liurades'a la-cons-trucci6 del dit vexell, aquell priudeu esser departit entre aytals cree-dors per sou* e per liura, cor cas-cdn d'aquells es en un mateix dret .en lo dit preu e en aytals creedorsPrioritat de temps no .s pot posarni al .legar .

XXXII

Si la dita nau o altre vexell apr~sque haurA fet alcun viatge seravenut a instancia de creedors, delpreu hafit del dit vexel son pegatsprimerament los servicials e mari-ners del dit vexell de so quels seradegut per lurs loguers, e ass6 sensfermanga de tornador, con en aquelpreu alcun no y sia primer entemps ni nijlor en dret que .Is ditsservicials e mariners ; e apr6s d'a-quels los prestadors creedors del

53 . Pere**, n .' 34, intitu-]ado "De departiment dels diners delsbens venuts" . Vulgata, n ." 33, inti-tulado -Si Io preu no bastarA alsdits creedors .

54 . -Sant Pere", n .' 35, intitu-

"Capitol cam lo vexell haurd letviatge e.s vendrd a requesta decreedors, per quina forma de-uenesser pagats los creedors"~I .

Si la dita nau o altre vexell apr6s.que. haurA fet algun viatge serA ve-nut a instancia de creedors, del preuhailt del dit vexell son pagats pri-merament los servicials e mariners.del dit vexell d'ar,6 que .Is serbL de-gut per lurs loguers, e agb sens:fermanca de tornador, com enaquell preu a1gun no y sia primexen temps ni millor en dret que .lsdits servicials e mariners ; e apr6sd'aquells los prestadors creedors

]ado -Coin sian pagats I)riiners delpreu Jos jornalers" . Vulgata, n ." 34,intitulado " Si vexell seri venutapr6s de fet viage, qui es prinier endret " .

Page 95: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudio8 sobre origenes Derecho ?naritimo 307

dit vexel, go es aquell qui per lokalendari de la carta del seu pr6s-tech se mostrarA (haver prestat]primer, e puy los altres primersaxi com venf-i primers, e, casclindonant fexrnanga de tornador hofaent la sol.lempnitat de crida detrenta dies des~is dita. e inserta,si jurarA no haver la dita fermanqade tornador . E en aquest cas, ~oes pus lo dit vexel haurb, fet viatge,si aIguna cosa es de;guda als ditsjornalers o per fusta, clavd, peguae estopa e exarcies del dit, vexel,aquels aytals creed.ors, si donchscartes no hauran del lur deute, enlo cas des6s dit no han alguna po-rogativa, prioritat de temps e mi-loria en dret als altres creedorsprestadors del dit vexel ab cartes.E si les parts del patrd que les ditesrr,anleutes haurA fetes no abastena paguar aquels, a16 es pagat alsdits prestadors de les parts delspexsoners si complen a la man-leuta feta per lo dit patr6, e .n altramanera los dits perssoners no.n sontenguts, con lo dit patrd no hajapoder de obligar los. bens de casadel dits personers, si donchs deaquels procuraci6 o altre plen poderab carta no.n havia.

del dit vexell, go es aquell qui perkalendari de ]a *carta del seu pr6s-tech se mostrarb. haver prestat pri-mer, e puy los altres prixmrs a-NJcom venen primers en temps, ecascdn donant fermanga de torna-dor o fahent la sol-lemnitat decrida de XXX dies destis dita einserta si jurarA no haver la ditafermanga de tornador . E en aquestcas, go es puys lo vexell haurA fetviatge, si alguna cosa. es deguda alsdits jornalers o per fusta, clavd,pega estopa e exarcies del dit ve-xell, aquells aytals creedors, sicionchs cartes no hauran del lurdeute, en lo cas desCis dit no hana1guna prerogativa, prioritat detemps e melloria en dret als altrescreedors prestadors del dit vexelab cartes . E si les parts del patr6qui les dites manleutes haurA fey-tes no abastaran a paguar a aquells,allb es pagat als dits prestadors deles parts dels pargoners, si cum-plen a la manleuta. feyta per lo ditpatrd, e.n altra manera los ditspargoners no son tenguts, com 10dit patr6 no haja, poder de obligarlos bens de casa dels dits pargo-ners, si donchs de aquells procura-ci6 o altre plen poder ab carta no.n.havia .

Page 96: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

308 Arcadio Garcia Sanz

XXXIII

Sid patr6 del dit vexel ha muylere aquela ha obtenguda sentenciacontra los bens de aquel del seudot e escreix per alcuna justa causae lo marit no ha aiscuns aItres bensen los quals la dita dona se puxaintegrar en lo dit dot e escreix ehaurA escutits aquels bens e la ditadona se opposerA al preu hadt deldit vexel e per lo kalandari de lacarta sua dotal apparrA primeraen temps en los bens del dit maritseu que .ls altres creedors del cLitvexel, en aquest cas la dita dona,go es en les parts que .1 dit maritseu -havia en aquel vexel, es -pri-mera en temps-, e milor en dretque.ls altres creedors del dit ma-rit seu .

S5 . "Sant Pere", n ." 36, intitu-lado " Sobre lo dot de las donas sison p.-imeras" . Vulgata, n .' 35, inti-tulado "Com la muller del patr6 esprimera en temps e millor en dret" .

56 . "Tanto en un texto. como enotro se dice "e ham-A escutits" . Sinembargo, la lecci6n correcta pareceser "o bauri escutits", porque si elcapitulo parte s6lo (lei supuesto deque el marido no tenga. otros bienes .carece de sentido la excusi6n en esosbienes inexistentes .

57 . Esta concurrencia de la mujer

"Capitol com la muller del patro

es prinwra en lo preu del dit ve-xell per les parts que.1 patr6 hihaurd per sa dot segons lo ka-lendari de les cartes de sondot" 3--,.

Si.1 patr6 del dit vexell ha mu-Her e aquella ha obtenguda seriten-cia contra los bens de aquell delseu dot e escreix per alguna justacausa e lo marit no ha aiguns altresbens en Ins quals la dita dona sepuxa integrar en lo dit dot o es-crex~O e haurb. escutits aquellsbens e la dita dona se opposar?L alpreu hadt del dit vexell [e] per Iokalendari de la carta sua OotalapparrA primera en temps en losbens del dit marit seu que.ls altrescreedors del dit vexell, en aquestcas la dita dona, go es en les partsque .1 dit -maTit; seu havia en aquellvexell, es primera en temps e me-Ilor en dret que .ls altres creedorsdel dit marit seu~--- .

1 ;or su dote y esponsalicio a la~~re-laci6n ordinaria de los acreedoresseg~n la regla "prior terupore, po-tior iure-, que implica excepci6n delprivilegio dotal general por raz6nde )a que hoy flarnamos hip,-)tecalegal tictica, tiene un importante pre-cedente en derecho valenciano (Ho~-11orio Garcia, La hipotrca dotal .BSCC, vol . XV, 1934, pig . 1, yNL' Angeles Belda Soler, El r~giyncninatrimonial de bienes en, los Fursde Valencia, Valencia, 1966, pig . 87) .

Page 97: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

E3tudios 8obre origenes Derecho 7naritimo 3Q9

xxxiiii

"Capitol cam los: C6nsols deuen de-termenar jes qUestions de luroffici breument e sumaria' .

Los 06nsols per carta del senyorRey han poder que .ls plets e qiles-tions que denant els se menan ho-jen a aquels per fi deguda deter-menen breument, surnariament e depli- sens brugit e figura, de. juhl,"sola facti veritate attenta", so essbla veritat del fet entesa

'segons

que de us e custum, de mar esacustumat de fer .

Las C6nsols per carta sel senyor

Rey han poder que.ls plets e qi1es-

tions; que denant ells se menen ho-

jen e aquells per fi degunda deter-

menen breument, slimariament e de

pla sens brogit e figura de juhl,"sola facti veritate attenta", go es

sola veritat del. feyt attesa, segons

que de us e costurn de mar es acos-

turnat de fer 10.

xxxv

"Capitol declaratori del salari quedeuen pendre los Cbnsols de lesqilestions que davant els son me-nades" 10.

. De les demandes que son posadesdenant los C6nsols axi de paraulacorn per scrit sobre les quals elsdonen sentencia, prenen abd6s losC6nsols per lur salari tres dinersde cascuna part per liura, so es quesi demanda es posada de C Murese los Cbnsols determenan per sen-tencia que aquel qui demana C lliu-res no.n deu haver sino vint o nores, de totes les C Mures ha III

58. "Sant Pere", n .' 37, intitu-]ado "Que .1s c6nsols poden determe-nar breurnent" . Vulgata, n .' 36, inti-tulado *'Corn deuen esser deterinenatslos plets per los c6nsols" .59 . El capitulo hace referencia a

otro privilegio de 21 de octubre de1336. Texto latino en BCB, Fondosde la Junta de Comerc

'io, ms . B . 191,

fol . 5 Y' ; B . . 192, fol . 5 v* ; B . 193,

De les demandes que son posa-des denant los C6nsols axi de pa-raula com. per scrit sobre les qualsells donen sentencia, prenen abddslos C6nsols per lur salari tres di-ners de cascuna part per liura, goes que si demanda es posada de Cliures e los Cbnsols determenen persentencia que aquell qui demanaC liures non deu haver sino XX ono res, de totes les C liures han

fol. 8, y B. 194, fol. 19. Publicadopor Campmany Moniorias, vol. II,pAg. 211, doc. 138 (en la edici6n an-tigua, IV, doc. XLVI). Texto cata-]An en. LPCV, cap. \711I .

60 . '*Sant Pere-, n .' 38, intitu-lado "Que prenguen per judicaci6tres diners per fliura de cada part" .Vulgata, n .* 37, intitulado -Del salarique prenen los c6nsols de les parts" .

Page 98: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

310 Arcadio Garcia Sanz

diners per Iliura de cascuna part, III diners per liura de cascunae ax! segons mes e menys . part, e axi segons mes a menys .

xxxvi

Lo Jutge pren salari de ~o queAsC6nsols havien jutgat e de que.sserA appel.lat tres diners per lliu-ra de cascuna part, si denant 10Jutge ve alctin fet per appel.lacioe no en altra manera .

"Capitol quin salari deu pendTe toJutge de les appel.lacions de lesdites qiiestions" 61 .

Lo Jutge pren salari d'agb que .1sC6nsols havien jutgat e de que.sserA appel.lat III diners per liurade cascuna part, si denant lo Jutgeve algun feyt pex appel.iaci6 e noen altra manera .

xxxvil

Quant Is un delg'C6nsols ho abd6sen alcfin fet(s) son recusats per sos-pitosos per alcuna*de les parts quipledejaran denaiit' aquels e les ra-hons de sospita~' seran apparents,han a si acompinyar un hom deIs art de Is mar, si Is un es. recusat .E si abd6s son recusats han a siacompanyar dos bons h6mens; deIs dita art de mar a Ies parts nosospitoses; e ab aquels ensemps fanlurs enentaments e donen senten-cies en los affers, e no han messalari dels, dits tres diners per 1liu-ra de cascuna de les parts, losquals se partexan entre els .

61 . "Sant Pere", n." 39, intitu-lado -De la judica66 del jutje perles scntencies" . Vulgata, n.' 38, inti-tulado "Del salari del jutge de lesappel .lacions".

62. "Sant Pere", n.' 40, intitu-lado "Deis c6nsols donats per sospi-

"Capitol cam los C6nsols a la und'ells son dats per sospitosos quedeuen pendre acompanyats dosbons h6mens" ~- . C~ej I

Quant Is un dels Cbnsols a abduyen aIgun feyt son recusats per sos-pitosos per a1guna de les parts quipledejaran denant aquells e les ra-hons de sospita seran apparents,han en si acompanyat un bon homdel art de Is mar, si Is un es re-cusat. E si abduy son recusats,han a si per acompanyats dos bonsh6mens de Is dita art de mar a lesparts no sospitosos, e ab aquellsenseps fan lurs enantaments e do-nen sentencies en los afers, e nohan mes salari dels dits III dinersper Ifura de cascuna de les parts,los quals se partexen entre. ells" .

tosos per aiguns " . Vulgata, 11 .` 39,intitulado -Si se haurA sospita delsc6nsols " .63 . Este capitulo recoge la doctri-

na de la provisi6n real dada en JA-tiva el 13 de enero de 1307 . LPCV,Cal) . V .

Page 99: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho maritimo 311

XXXVIII

Lo Jutge axi matex si es recusat_per sospitds ha a si acompanyar unhom de la art de mar no sospit6sa les parts e ab .aquel lo fet de laappelJaci6 cletermanar e lo seu sa-lari partir .

"Idem del Jutge"61

La Jutge axi mateix si es recusatper sospit6s ha a si per acompanyatun horn de la art de la mar nosospitds a les parts e aquell lo pletde la appel.lac16 determenar e loseu salari partir.

f,

j ,

Les sentencies que per los : ditsC6nsols e Jutge son donades, se do-nen per les Custumes escrites. dela Mar e segons que en diverses ca-pitols d'aquelas es declarat . E lahon les Custumes e capitols noabasten, donen-sa a conseyl delsdits. proh6mens mercaders e demar, so es tota hora a les mes veusdel conseyl, ha6t esguart a les per-sones qui donen aquell .

'I I

64 . "Sant Pere-, n .' 41, intitu-lado **Del jutje tengut per sospit6sper a1gun" . Vulgata, n .* 40, intitu-)ado "De sospita del jutge de Idsapple.lacions " .65 . "Sant Pere", n .' 42, intitu-

lado "Que las sentencias sian dona--das segons les Custumes escritas" .

xxxix

"Capitol st les Costumes de Ma,no bastaran a jutgar les qi1es-tians que deuen esser determena-des ab consell de dos bons h6-mens mercaders e nwriners"w,.

Les sentencies que per los ditsC6nsols e Jutge son donades, sedonen per les . .,Costumes escrites;de la May e segons que en diversescapitols d'aquelles es declarat . E laon les Costumes e capitols no abas-ten, donen-se a consell dels ditsproh6mens mereaders e de mar,i;o es tota hora a les mes veusdel consell, hafit esguart a les per-sones qui donen aquell~ .

Vulgata, n .' 41, intitulado, "Com losc6nsols e lo jutge donen lurs sen-tencies per les Costumes de la Mato per consell" .

66. El consejo a que se reficreeste capitulo es el regulado en losIX y XIIII, a pesar de lo que dicela r6rica .

Page 100: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

312 . Arcadio Garcia Sanz

XL

Sobre totes empares fetas per losC6nsols es rebuda fermanga dedret, exceptat sobra empara fetade roba, de la qual roba, go es desi matexa, serb, clegut n6lit, sobrela qual empara fermanga alcuna noy es rebuda .

F I N

.'Capitol com deu esser reebuda fer-nwnqa de dret sobre totes em,pares, e±cept4at sobre empara feytade roba"

Sobre totes empares feytes pe~los C6nsols es reebuda fermanqade dret, exceptat sobre emparafeyta de roba, de la qual roba,go es cle st mateixa, serA degutnblit, sobre la qual empara fer-mahga a1guna no y es reebuda .

XLI

No estd 0

. 67 . "Sant Pere", n .' 43, intitu-Wo " Corn deu ser feta empara, presafermansa- . Vulgata, n ." 42, intitu-lado "De fermanqa de dret sobrequals empares es rebunda" . Tantoen el "Sant Pere" como en la Vul-gata el "Orde judiciari- termina en

"Capitol de multiplicament de quin-talades".

En axi com multiplican les quin-talades de Alexandria con los mer-caders noliegen als senyors de-lesnaus e dels lenys, qo [es] a dirportades : Primerament -es tengutlo senyor de la nau de portar dosquintars e mig de cot6 per spor-tada fins en la terra part . E si ellvolia carregar ultra la terea part,serA tengut a la terga part. En axlcon ell volrA carregar de cot6 sia.tengut de reebre dos quintars . Loquart del pebre . Item ensens . Itemlacha . Item gingebre qui muntaV quintars per ir quintars qui esnomenat forfort . Item de canyelIa

este capitulo, igual que el ms.' de LaReal . Los capitulos que siguen s6los

.e hallan en el c6dice de Valencia .68 . Este capitulo, en e1 ms . de La .

Real forma el I de las "Costumes de%far" .

Page 101: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho viaritbito 313

III quintars per sportada . Item de,COW filat III quintars; per sportada,10 quart forfori per sportada . ItemII quintars genovins de, stopa . Itemlixadera III quintars per sportada .Item de porcellarins gobes XIIquintars per sportada . Item de ba-gadells vr quintars e mig per spor-tada . Item d'indi gros III quintarse, mig forfori per sportada . Itemde sucre ionbres (sic) III jenovinsper sportada o encara en barrillsI quintar jenovi per sportada . Itemde dens oriphani VI quintars emig forfori per sportada . Item de.lana, de capells III quintars, lo,quart forfori per sportada . Itemd'alum primerament en lo segonsol III quintars jenovins per spor-tada, e .n Faltre sol III quintars.e mig .

XLII

"Idem de quintalades" .

Sicut mercator voluerit honerare:de portatis de quintarata, Alexandriprimo teneatur participes Olegible)quintars. et medium per sportata .de cotono usque In texciam partem

No estdet sic ultra teneatur terciam par-tem voluerit onerare de bonbesiofilato quintars III quartum forfori

per sportata . Item de stopa 11

quintars ienovinis per sportata . Li-

xadem Olegible) quintars per spor-

tada . Bagadells quintar medium per-

sportada . De indi grosso quintars .

III et medium forfori. De dentibus

oliofone quintars VI et medium persportada, forfori. De sucaro en co-

69 . Este capitulo en el m .s . de La Real forma el 11 de ]as "Costumes"-

Page 102: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

.314 Areadio Garcia Sanz

fim III ienovin in asportada . Incaxia vel bare illis quintars I perasportada ienovin . De lana de ca-pellis quintars III lo quarto for-fori per asportada. De alum pri-merament solo et secundo quintarsM ienovin per asportada et inahis sollos quintars II et medium .

XLIII

"Com deu esser appel.lat dins IIIdies de a1guna sentencia donadaen la qual entrevinga a1gun stran-ger" .

De sentencia que serb. donada axide paraula com per scrit entre

No estd qualsevol persones, si s'esdevendrAque la una part de aquelles serikstrangera, ego es que no serA ciu-tadA de Valencia, ladonchs la partqui.s sentrA de aquella agreujat sehaja appel.lar dins III dies compta-dors del dia de la appel.lac16-" dela dita sentencia, e.n altra manera,passats los dits III dies, la ditasentencia passa en cosa jutgada .

XLIIII

"Com deuen esser pagades les 7nes-sions de la pr~mera sentencia dendlit e de loquer".

No estei Si alo es condempnat en la pri-mera. sentencia per nblit o per sa-lari de mariner o tengut de a1gunvexell, aquell aytal condempnat siatengut de pagar les despeses encaraque specificadament no sia con-dempnat en aquelles.

70. Por el sentido "aPPC1 .1aci6- parece errata y la lecci611 correcta I)arece-ser "prolacW' .

Page 103: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

Estudios sobre origenes Derecho maritimo 315

XLV

"Com los moros e juheus poden/er dret en poder dels C6nsf)lso del Batle, si .s volran" .

No eshd Si qiIesti6 e oontrast serA entrejuheu e juheu, moro e moro, losquals son del for ordinari del Batle,que si es la qUestO de cosa quepertanga a Consolat, que In dema-nador puxa elegir qual se volrA,go es Batle o los C6nsols '.

XLVI

No est.!

Al . Este capitulo recoge literal-mente el fallo de la sentencia pro-nunciada por el Procurador General~del reino de Valeticia Garcia de Lo-

"Quin poder han los C6nsols lar-gwnent" .

Los C6nsols de la ciutat de Va-lencia han tot poder ordinari e co-noxengs de tota qilesti6 e contrastque sia en la dita ciutat e regnede aquella entre qualsevol perso-nes civilment per rah6 de fusta demar, axi corn naus, lenys e altresvexells, e roba que fos en los aitsvexells, o encara de naufraig"eciam" esdevengut per rah6 deempara feta per lo Batle o sonlochtinent", de totes qUestions queson de n6lit e de dampnatge derobes que sien carregades en ve-xell, de cambis e de asseguramentde diners e de robes, de qilesti6de compra e venda de mercaderiavenguda per mar o per ops denavegar per mar e dels preus deaquelles, de loguers de mariners,de part de nau a fer o d'altre ve-

riz en 23 de eiiero de 1350 . Texto,cii I.PCV, cal) . X .72 . Este inciso recoge tanihi~n la

(loctriiia de la senteticia citada eii laiiota witerior .

Page 104: ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE ...ESTUDIOS SOME LOS ORIGENES DEL DERE-CHOMARITIMO HISPANO-MEDITERRANEO(l) Dice el profesor Font y Rills que la actividad estudlos"I er, orden a

316 Areadio Ga?-cia Sanz

xell, de encantar, de feyt de git,de totes comandes feytes de naus.o de lenys o altres vexells, de di-ners o de robes entre mercaders .ab patrons o mariners o entre aquells .mereadexs, patrons o mariners "ad .invicem" o separadament, de totscomptes de mercaderia e de co-manda entre qualsevol persones .que hajen contrast de comptes,e de qilestid o contrast de merca-dexles ab alfondeguers o entreaquells "ad invicern" per rah6 de .comandes e carregaments e desca-rregaments, de deute degut peralo que haja manlevat per a ops .de, vexell a exerciar o a ops devexell, e de roba trobada en mardeliura o en plaja, de armamentsde naus o de lenys o de altres ve-xells, e de totes coses preses ocomprades o prestades dels o perops dels vexells o per companyade aquells, e generalment de totesaltres coses o contractes los qualshan acostumat e acostumen fer econ6xer los C6nsols de Barcelona,e de totes coses contengudes en lesCostumes de la Mar e segons que .en aquelles es declarat, les qualsCostumes e capitols se serven pextots los consolats del mon, e loscapitols dels quals per orde sonlos que .s seguexen :

(Siguen las "Costumes de Aftr" .)~