estudi i diagnosi econòmica i financera de l’empresa tubos...

Estudis d'Economia i Empresa

Grau en Administració i Direcció d’Empresa

Estudi i diagnosi econòmica i financera de l’empresa Tubos Reunidos, S.A.

René De Haro Vioque

[email protected]

Treball Final de Grau

Àmbit d’especialització: Gestió comptable i finance ra

Memòria final

Curs 2014-2015, 1r semestre

Estudi i diagnosi econòmica i financera de Tubos Reunidos, S.A.

2

Estudis d’Economia i Empresa


3


Índex

RESUM ........................................................................................................................................... 5

ABSTRACT ...................................................................................................................................... 5

INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................... 6

Justificació ..................................................................................................................................... 6

Objectiu i abast ............................................................................................................................. 7

1. ANÁLISI DELS COMPTES ANUALS DE TUBOS REUNIDOS, S.A. ................................................... 8

1.1. Introducció. ....................................................................................................................... 8

1.2. Anàlisi del balanç de situació. ........................................................................................... 8

1.2.1. Anàlisi de la situació patrimonial. Anàlisis verticals i horitzontals. ........................... 8

1.2.2. Equilibri patrimonial ................................................................................................ 11

1.2.3. Anàlisi Financera ..................................................................................................... 12

1.2.4. Conclusió ................................................................................................................. 14

1.2.5. Punts forts i punts febles ......................................................................................... 14

1.3. Anàlisi del compte de pèrdues i guanys. ......................................................................... 15

1.3.1. Anàlisi horitzontal i vertical ..................................................................................... 15

1.3.2. El palanquejament operatiu .................................................................................... 17

1.4. Anàlisi de l’Estat de canvis en el Patrimoni Net. ............................................................. 18

1.4.1. Anàlisi de les operacions ......................................................................................... 19

1.5. Anàlisi de l’Estat de Fluxos d’Efectiu. .............................................................................. 20

1.5.1. Anàlisi del EFE. ......................................................................................................... 21

1.6. Estudi de la rendibilitat de l’empresa. ............................................................................ 22

1.6.1. Les rendibilitats econòmica i financera. .................................................................. 22

2. Anàlisi de la indústria metal·lúrgica a Espanya (anàlisi sectorial). ...................................... 24

2.1. Introducció ...................................................................................................................... 24

2.2. Anàlisi de les posicions relatives. .................................................................................... 24

2.3. Anàlisi de les magnituds .................................................................................................. 26

2.3.1. Ingressos d’explotació ............................................................................................. 26

2.3.2. Resultat de l’exercici ............................................................................................... 27

2.3.3. La rendibilitat econòmica ........................................................................................ 27

2.3.4. La rendibilitat financera. ......................................................................................... 28

2.3.5. L’índex de liquiditat ................................................................................................. 29


4


2.3.6. Índex d’endeutament. ............................................................................................. 30

2.3.7. El total de l’actiu ...................................................................................................... 31

2.3.8. Els fons propis ......................................................................................................... 31

2.3.9. La variació Interanual .............................................................................................. 32

2.3.10. Les quotes de mercat i les xifres anuals de l’empresa ............................................ 33

2.3.11. Dades macroeconòmiques ...................................................................................... 35

2.3.12. Evolució de la quota de mercat de Tubos Reunidos, S.A. ....................................... 36

2.4. Anàlisi DAFO de Tubos Reunidos, S.A. ............................................................................ 36

3. Diagnosi i conclusions provisionals. .................................................................................... 39

3.1. Situació econòmica i financera de Tubos Reunidos al 2013. .......................................... 39

3.2. Evolució de l’empresa 2009-2013 ................................................................................... 40

3.3. Posicionament de Tubos Reunidos dins el sector ........................................................... 41

3.4. Evolució del posicionament de Tubos Reunidos dins el sector ....................................... 41

3.5. Conclusions provisionals ................................................................................................. 42

4. Perspectives futures i recomanacions................................................................................. 43

4.1. Perspectives futures ........................................................................................................ 43

4.1.1. Preu de les accions .................................................................................................. 43

4.1.2. Resultats mostrats per la companyia al primer semestre de 2014......................... 43

4.1.3. El pla estratègic ....................................................................................................... 43

4.1.4. Expansió de les vendes internacionals .................................................................... 44

4.2. Recomanacions ............................................................................................................... 44

4.3. Conclusions generals ....................................................................................................... 45

VALORACIONS ............................................................................................................................. 47

OBJECTIUS ASSOLITS I AVALUACIÓ DE LA QUALITAT .................................................................. 47

AUTOAVALUACIÓ ........................................................................................................................ 48

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ................................................................................................. 49


5


Estudi i diagnosi econòmica i financera de Tubos Re unidos, S.A.

René De Haro Vioque ([email protected])

Grau en Administració i Direcció d’Empreses (Especialització en Gestió Comptable i Financera)

RESUM Aquest treball final de grau se centra en fer un estudi i diagnosi de la situació patrimonial i financera de l’empresa Tubos Reunidos, S.A., així com de la seva evolució que ha experimentat els darrers anys i les seves perspectives de futur. D’igual manera, l’estudi analitza aquestes mateixes premisses sobre el sector d’activitat on s’inclou l’empresa. Tot plegat amb la finalitat de presentar una imatge fidel de les situacions tant de l’empresa com del seu sector d’activitat, en les seves vessants econòmica i financera.

Per a l’estudi econòmic i financer de l’empresa es procedeix a estudiar els comptes financers anuals de la companyia, mitjançant anàlisis de percentatges i ràtios. També es dóna una visió general del sector de l’empresa a Espanya en aquest període i l’evolució d’aquest sector, així com la posició dins el mateix que ocupa l’empresa, mitjançant l’anàlisi de dades financeres i econòmiques sectorials, inclòs un anàlisi DAFO amb l’objecte d’estudiar l’entorn general de l’empresa. En aquest àmbit, es tenen en compte dades sectorials i macroeconòmiques.

L’estudi i anàlisi d’aquests aspectes dóna com a resultat una sèrie de premisses que permeten establir una sèrie de conclusions sobre l’estat de l’empresa, les seves perspectives de futur i recomanacions de l’autor.

ABSTRACT

This final document of analysis focuses on the financial statements of the company Tubos Reunidos SA and its sector, and aims to present a true picture of the economic and financial situation of the company, reporting to both the current situation and its evolution over the period 2009-2013 and its outlook future.

To study the economic and financial situation, it proceeds to study the annual financial accounts of the company, through analysis of percentages and ratios. It also gives an overview of the business sector in Spain in this period and the evolution of this industry, as well as occupying the same position within the company, including a SWOT analysis in order to study the general environment of the company. In this area, the document takes account macroeconomic and sectoral data.

The study concludes with some general conclusions about the company and the industry, as well as a number of recommendations that the author deems appropriate.

In conclusion, this document aims to study the company from a financial point of view and sector in order to determine their financial situation and their future prospects.


6


INTRODUCCIÓ Aquest Treball de Final de Grau tracta sobre l’estudi de la situació econòmica i financera de l’empresa Tubos Reunidos. Aquest estudi es durà a terme mitjançant una anàlisi dels seus estats financers, a fi de conèixer el seu estat actual. A més, es du a terme una anàlisi sectorial per a esbrinar la posició de l’empresa dins el seu sector. Finalment, mitjançant aquest anàlisi, es tracta de relacionar aquesta situació amb la realitat econòmica i social dels entorns general i específic.

Justificació Al llarg de la meva trajectòria dins els estudis del Grau d’ADE, les assignatures que més m’han apassionat han estat les relacionades amb la comptabilitat, finances i sobretot Anàlisi Dels Estats Financers. Crec que és en aquest camp on em puc desenvolupar millor i on he obtingut els millors resultats del meu expedient acadèmic, i es tracta del que més m’agrada, per tant, a l’hora de confeccionar el Treball Final de Grau, sens dubte vaig optar per aquesta especialització. Els motius que m’han empès a la tria d’aquesta empresa i sector són variats:

• Tubos Reunidos és una de les empreses més rellevants (econòmicament i socialment parlant) del municipi alabès d’Amurrio, a on resideixo actualment.

• Es tracta d’una empresa que dóna ocupació a bona part del municipi i també a població dels municipis més propers.

• Tinc un especial interès en aquest sector, ja que vaig treballar en una empresa de la mateixa activitat i per tant tinc coneixements del sector de la metal·lúrgia.

• A més, estic interessat per conèixer la situació patrimonial i financera d’aquesta empresa, així com la seva evolució en aquests darrers anys.

D’altra banda, crec que és rellevant el fet d’estudiar econòmicament aquesta empresa, ja que no solament és una de les més importants del municipi, sinó també de la comarca. Penso que és interessant el fet de conèixer la seva situació econòmica i financera actual, i més encara l’evolució que ha experimentat últimament, sobretot de cara a estudiar indicadors financers que demostrin la supervivència de l’empresa i de l’existència futura d’aquesta, i per tant la del manteniment de l’ocupació laboral. A més, crec d’especial importància confrontar la seva situació econòmica actual amb les informacions referents a les situacions d’expedients de regulació d’ocupació aparegudes els darrers anys. Finalment, i pel que fa a les aportacions, és clar que aquesta empresa disposa dels seus comptes anuals auditats, però crec així mateix que el meu estudi pot aportar una visió més pràctica, i un anàlisi i interpretacions més profunds que els que figuren en l’informe d’auditoria, ja que es relacionarà aquesta informació amb dades sectorials i així poder tenir una visió més àmplia del fenomen a estudiar.


7


Objectiu i abast L’objectiu principal d’aquest treball és el d’efectuar una anàlisi dels estats financers de l’empresa a fi d’elaborar-ne una diagnosi – estudi sobre la seva trajectòria i situació actual. Aquest estudi pretén donar resposta a la pregunta: Quina és la situació patrimonial i financera de l’empresa, quina evolució ha experimentat i quines són les seves perspectives de futur? Per a donar resposta a aquesta pregunta, s’estableixen els següents objectius específics, de manera seqüencial: Primer, efectuar una anàlisi patrimonial i financera de l’empresa per a conèixer la seva situació i evolució:

• Descriure la situació patrimonial mitjançant l’anàlisi dels seus estats financers, amb una visió qualitativa i quantitativa.

• Efectuar una anàlisi financera de l’empresa mitjançant les ràtios financeres pertinents. A continuació, efectuar una anàlisi del sector a on opera l’empresa, per esbrinar la composició d’aquest i la seva evolució. A més, s’estudiarà l’entorn macroeconòmic per entendre la realitat econòmica que impera en l’actualitat i que pot afectar la marxa de l’empresa:

• Efectuar una anàlisi sectorial per a esbrinar la posició relativa de l’empresa. • Comparar l’empresa amb algunes altres representatives del sector. • Descriure la seva situació actual i l’evolució que ha experimentat. • Efectuar una anàlisi DAFO de l’empresa.

Finalment, elaborar un seguit de conclusions sobre l’empresa i sobre el seu sector, per a determinar les seves situacions i evolucions:

• Elaborar una diagnosi general sobre l’estat de l’empresa i del sector. • Elaborar les conclusions de l’estudi i formular un seguit de recomanacions per a

l’empresa. • Tractar de preveure la marxa futura de l’empresa.

Per a dur a terme aquesta investigació, s’empraran les següents fonts:

• Estats financers de l’empresa • Informes anuals de l’empresa. • Estats financers d’empreses rivals • Base de dades SABI • Notícies econòmiques i socials relacionades amb l’empresa aparegudes en els mitjans

d’informació i Internet. • Dades de l’Institut Nacional d’Estadística • Dades macroeconòmiques resultants de pàgines web que tractin sobre realitats

macroeconòmiques, com Datos Macro • Dades sobre el sector de la siderúrgia, per exemple de pàgines com Unesid.


8


1. ANÁLISI DELS COMPTES ANUALS DE TUBOS REUNIDOS, S .A.

1.1. Introducció. En aquest apartat s’analitzaran la totalitat dels comptes anuals de l’empresa Tubos Reunidos, S.A. per a determinar la seva situació financera actual. A més dels comptes anuals, s’analitzaran tot un seguit d’indicadors financers i patrimonials que, tot plegat, intentaran donar resposta a la pregunta clau del projecte: Quina és la situació patrimonial i financera de l’empresa, quina evolució ha experimentat i quines són les seves perspectives de futur?

1.2. Anàlisi del balanç de situació.

1.2.1. Anàlisi de la situació patrimonial. Anàlisis verticals i horitzontals.


9


Taula 1. Anàlisi vertical. Dades en milers d’euros.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades dels comptes anuals de Tubos Reunidos, S.A.


10


Taula 2. Anàlisi horitzontal. Dades en milers d’euros.



11


Anàlisi percentual Pel que fa a l’actiu, es pot apreciar que en tots 5 anys, l’actiu no corrent és molt superior a l’actiu corrent, demostrant que en teoria es tracta d’una empresa bàsicament industrial, encara que no és ben bé així. L’any 2009 l’empresa mantenia una estructura productiva, sobretot composta per l’immobilitzat material (instal·lacions i maquinària). Respecte a l’immobilitzat material, a les memòries es pot constatar que fins al 2009 l’empresa mantenia una certa estructura productiva, amb instal·lacions tècniques, utillatge, etc. Ja que fins aquest any es dedicava a fabricar materials. Però a l’any 2010, la Junta General d’accionistes decideix tancar l’activitat, passant a desaparèixer aquesta infraestructura a partir del 2010 i cap endavant, mantenint-se només un petit valor corresponent a terrenys i construccions. Aquesta desaparició de l’estructura productiva obeeix al fet de que Tubos Reunidos va crear al 2010 la societat Tubos Reunidos Industrial, a la qual va traspassar tota la seva branca d’activitat, passant Tubos Reunidos com a societat dominant del holding empresarial, no sense polèmica. Al llarg del 2009 es van proposar alguns EROs que van acabar amb la readmissió dels treballadors. L’empresa els va haver de reconduir cap a la nova filiar creada a l’any 2010. A partir de l’any 2010, l’actiu no corrent de la companyia augmenta cada any, fruit de les creixent inversions en empreses del grup, sobretot en instruments de patrimoni. Respecte a l’actiu corrent, mostra una evolució molt variable, que pràcticament segueix el comportament de les inversions financeres a curt termini, ja que l’empresa es dedica a finançar la resta d’empreses del grup. Aquestes inversions en empreses del grup, sobretot a llarg termini, són les responsables de què l’actiu no corrent sigui major que el corrent, però en cap cas es tracta d’una empresa industrial, ja que no disposa d’estructura productiva. El patrimoni net tampoc no resulta gens estable, passant dels valors al 2009 d’un 30% a més d’un 80% al 2010, o un 47% al 2013. Encara que l’empresa no ha fet cap ampliació de capital en els 5 anys, ja que el capital social es manté constant, per tant, aquesta variació és deguda a les variacions en els resultats de l’exercici. Destaca en aquest punt l’elevat valor de les reserves, el que demostra que l’empresa ha seguit una política prudent d’autofinançament. A partir del 2010, els fons propis perden pes específic dins el global de recursos en favor del passiu a llarg termini, el qual augmenta paulatinament cada any. Aquesta pràctica és deguda a la nova activitat de l’empresa, que ara es dedica pràcticament a exercir de finançadora per a la resta d’empreses. Com es podia apreciar, cada any augmenten les inversions, per tant, cada any l’empresa augmenta el seu endeutament a llarg termini per a finançar la resta d’empreses. Cal remarcar, finalment, que l’empresa opta preferentment pel finançament propi o a llarg termini, ja que aquestes masses representen la majoria dels recursos totals. En síntesi, es pot constatar que l’empresa ha patit els efectes de la crisi. Presentava unes xifres acords amb la seva activitat a l’any 2009, però aquests registres davallen espectacularment al 2010 fruit de la contracció de l’activitat de la societat. El gruix dels balanços que presenta la societat respon al seu nou paper de finançadora / comercialitzadora del Grup empresarial, endeutant-se per a concedir crèdits a la resta d’empreses.

1.2.2. Equilibri patrimonial Taula 3. Càlcul dels fons de maniobra. Dades en milers d’euros.


CÀLCUL DELS FONS DE MANIOBRA 2013 2012 2011 2010 2009

FONS DE MANIOBRA 19.582 6.165 28.385 -1.588 66.548VARIACIÓ 217,63% -78,28% 1887,47% -102,39%


12


Veiem que el fons de maniobra a l’any 2009 és positiu, caient un 102% al 2010, fruit de que al 2010 l’empresa va abandonar la seva activitat i que, sumat a l’augment de l’endeutament, van fer que en aquest any el passiu corrent fos superior a l’actiu corrent. Tot i així, en la resta d’anys el fons de maniobra és positiu però manté una certa inestabilitat, minvant un 78% al 2012 respecte al 2011 i augmentant en més d’un 200% al 2013 respecte al 2012. Val a dir que aquest canvi que s’experimenta al 2012 és fruit de comptabilitzar unes provisions a curt termini, ja que si no s’haguessin comptabilitzat, hauria donat un resultat molt més gran. Pel que fa a la qualitat d’aquest fons de maniobra, s’hauria de vigilar aquesta composició, ja que al passiu corrent creix l’endeutament a curt termini i la partida de deutors augmenta lleugerament any rere any. Per la seva banda, la partida de tresoreria disminueix dràsticament al 2013 i, encara que augmenten les partides de deutors i inversions, en qualsevol cas parlem d’un venciment superior als 3 mesos. A més, les partides més fàcilment transformables en líquid són les que més minven, així que s’hauria de vigilar aquesta composició. Per tant, en termes generals, es pot comprovar que l’empresa presenta uns fons positius i relativament estables que demostren que existeix solvència i que per tant, l’empresa no hauria de tenir problemes per a afrontar els compromisos més immediats, encara que al balanç es pot apreciar que han davallat les partides més fàcilment transformables en líquid, que caldrà vigilar per no tenir tensions de tresoreria.

1.2.3. Anàlisi Financera Taula 4. Ràtios d’anàlisi financera.


a) Ràtios de liquiditat

La ràtio de liquiditat presenta valors bastant favorables, tret de l’any 2010 en què no hi van haver inversions financeres a curt termini i en canvi l’empresa va contraure deutes amb empreses del seu grup, i l’any 2012, en el qual va augmentar puntualment el passiu corrent degut a la comptabilització de les provisions. Per la resta, aquestes ràtios presenten valors per sobre de 1, que demostra que l’empresa no ha de tenir problemes per afrontar els pagaments a curt termini. La ràtio de tresoreria es manté (tret del 2011) ens uns valors per sota del mínim acceptable (0,2), i empitjora a mesura que passen els anys, aspecte que caldrà vigilar, ja que segons aquests indicadors, l’empresa pot tenir problemes de tensions de tresoreria.


13


La ràtio del fons de maniobra també presenta valors molt inestables. Aquest valor s’ha de situar entre 1,5 i 2. Es pot comprovar que es compleix aquesta premissa tret dels anys 2010 i 2012. Tot i així, sembla que al 2013 aquest problema està superat (juntament amb el de la ràtio de liquiditat), per tant tot fa pensar que avui dia l’empresa no disposarà de problemes de solvència. Pel que fa a la regla d’or, veiem que en tots els anys (tret del 2010) es compleix la premissa de que aquest valor ha d’estar per sobre de 1. Això significa que l’actiu no corrent es finança totalment amb recursos permanents.

b) Ràtios d’endeutament La ràtio d’endeutament presenta valors molt inestables. El desitjable és que aquesta ràtio oscil·li al voltant de 1, que significa un equilibri entre recursos propis i aliens. Al 2009, els recursos aliens eren dues vegades el valor dels recursos propis, el que demostra que l’empresa es trobava bastant endeutada. A l’any 2010 aquest valor cau en picat, i tot i que als darrers any creix, sembla que l’empresa es trobava poc endeutada, ja que s’estimava més finançar-se amb recursos propis, ja que el valor d’aquesta ràtio no arriba a 1. Tot i així, es veu que el valor d’aquesta ràtio augmenta cada any, cosa que confirma que cada any l’empresa s’endeuta més fins arribar a una certa paritat el 2013. La ràtio de recursos permanents es troba en tots els anys al voltant de 1. Això indica que els recursos permanents són pràcticament la totalitat del total del passiu i el patrimoni net, o el que és el mateix, l’empresa s’estima més finançar-se amb recursos propis i aliens a llarg termini. Això denota una certa estabilitat a la companyia, al no haver de dependre d’exigibles a curt. La ràtio de qualitat del deute es troba en uns valors bastant baixos en general, tret dels anys 2010 (pel fet d’haver-se endeutat) i a l’any 2012 (pel fet d’haver comptabilitzat les provisions). Aquesta ràtio informa de la part del deute a tornar a curt termini, i es pot apreciar que aquests valors són baixos i es mantenen constants. Això confirma la política de finançament de l’empresa, que opta pels recursos permanents. La ràtio de garantia indica la credibilitat financera i ha de prendre uns valors d’entre 1,5 i 3. Es pot apreciar que en tots els anys es supera amb escreix aquest valor mínim de 1,5 i això indica que l’empresa ofereix molta credibilitat als seus inversors. Tot i així, s’observa una preocupant evolució desfavorable, ja que aquest indicador disminueix any rere any. De moment existeix garantia però s’hauria de vigilar ja que cada vegada més s’apropa la fallida. La ràtio de fermesa indica la seguretat que ofereix l’empresa a llarg termini, i un valor mínim seria de 2. Tret de l’any 2013, en el qual aquest valor és sensiblement per sota de 2, la resta d’anys presenten valors superiors i estables, per tant es pot establir que l’actiu no corrent es finança totalment amb passiu no corrent i una mica amb patrimoni net, i això és indicador de que l’empresa ofereix seguretat als creditors a llarg termini. Per últim, la ràtio d’estabilitat informa de com es finança l’actiu no corrent, en aquest cas en relació amb el patrimoni net. Aquesta ràtio presenta tots els anys uns valors per sobre de 1, el que indica que l’actiu no corrent es finança amb el total del patrimoni net i amb una part de recursos aliens. Com aquest valor augmenta cada any, fa pensar que els recursos aliens tenen cada cop més pes dins el finançament de l’empresa.


14


1.2.4. Conclusió A l’any 2009 es presentaven unes dades elevades, d’acord amb la seva situació al mercat, ja que a l’any 2009, Tubos Reunidos era la segona empresa més important del país només per darrere de la seva competidora directa TUBACEX. Aquests valors cauen en picat en tots els àmbits al 2010, ja que des de l’any 2010 l’empresa ja no és industrial, sinó què ha passat a ser l’empresa matriu d’un grup empresarial amb un nou paper comercialitzador i finançador, degut a l’acord de segregar l’activitat de l’empresa. Aquesta segregació d’activitat va comportar el fet d’haver de reestructurar l’empresa, treballadors inclosos . Així, amb aquest nou paper, l’empresa queda (la primera vegada que succeeix des de la seva fundació al 1892) com la finançadora d’empreses del grup. La decisió de la Junta de gener del 2010 de segregar l’activitat va comportar traspassar l’activitat i jugar una nova estratègia que passava per no vendre directament productes, sinó controlar la resta d’empreses del grup. L’estructura financera demostra i corrobora el fet de que l’empresa té un fort component financer, ja que creix cada any el seu endeutament. Aquest endeutament va destinat a finançar la resta d’empreses del grup, mitjançant crèdits i participacions en patrimoni. A més, l’empresa es finança bàsicament mitjançant fons propis i aliens a llarg termini, donat el pes representatiu d’aquestes partides en els diferents balanços. Pel que fa a la seva anàlisi financera, l’empresa presenta en general uns valors acceptables, que en la majoria de casos es troben dins dels límits que es consideren correctes, per tant l’empresa presenta bastant garantia enfront els seus creditors i no hauria de tenir problemes per a afrontar les seves obligacions de pagament a curt termini. Finalment, el fons de maniobra en general és positiu, i això implica que l’empresa és solvent, encara que s’ha de vigilar l’alta oscil·lació dels valors que pren aquest indicador.

1.2.5. Punts forts i punts febles

a) Punts forts:

• Bona situació de liquiditat • Ofereix garantia als seus creditors • No es troba excessivament endeutada • Augment de la xifra de deutors comercials (creixement de vendes) • Les ràtios de fermesa i estabilitat són acceptables i generen seguretat enfront als

creditors a llarg termini. • Fons de maniobra positiu, que assegura el compliment de les seves obligacions

financeres a curt termini. • Política prudent d’autofinançament (reserves i capital social).

b) Punts febles:

• Ràtio de tresoreria massa baixa: Podria tenir a curt termini tensions de tresoreria. • La ràtio de qualitat del deute presenta una elevada oscil·lació: S’hauria de mantenir

estable i quant més baixa millor. • Elevada variació del fons de maniobra: S’haurien de vigilar certes partides puntuals que

augmenten el passiu no corrent. • La major part de les vendes són a empreses del grup, haurien de fer més clients a fora.


15


1.3. Anàlisi del compte de pèrdues i guanys.

1.3.1. Anàlisi horitzontal i vertical Taula 5. Anàlisi vertical. Dades en milers d’euros.

Taula 6. Anàlisi horitzontal. Dades en milers d’euros.



16


Anàlisi percentual A l’any 2009, l’empresa presenta un valor d’ import net de la xifra de negocis de 168.000 milers d’euros. La resta de valor que es presenten són bastant elevats, corresponent aquests pesos relatius a les següents partides:

• Variació d’existències: 15% • Aprovisionaments: 34% • Despeses de personal: 30% • Altres despeses d’explotació: 20% • Amortització: 7%

En aquest any, el resultat d’explotació presenta pèrdues per valor de 9.400 milers d’euros. Encara que hi ha un fort component d’ingressos financers, sumat a les càrregues financeres, mostren un resultat negatiu abans d’impostos de 6.400 milers d’euros, el que provoca que apareguin els actius per impostos diferits. Tot i l’elevat valor de la xifra de vendes, les despeses superen els ingressos pel fet de què l’empresa preveu alienar la seva estructura productiva, incloent existències, maquinària, etc. La resta de magnituds és poc significativa degut al fet de que al 2010, Tubos Reunidos es va convertir en societat dominant del Grup Tubos Reunidos, traspassant la seva branca d’activitat cap a la nova societat Tubos Reunidos Industrial. Destaca en aquest sentit l’acomiadament de personal per part de la companyia, el qual va traspassar cap a la nova societat, quedant de 828 treballadors al 2009 a només 14 al 2010. De fet, van passar cap a la nova companyia els treballadors restants de Tubos Reunidos, després de que a l’octubre del 2009 el comitè d’empresa refusés el segon ERO proposat als treballadors. Finalment, al febrer del 2010 el Tribunal Superior Basc va fallar a favor dels empleats i van conservar els seus llocs de treball, integrant-los l’empresa en part de la plantilla de la nova companyia. Destaca l’aparició de quasi 15.000 milers d’euros en concepte d’operacions interrompudes. Aquest import obeeix al fet de què l’empresa disposava a l’any 2010 d’uns actius no corrents mantinguts per a la venda que incloïa el valor net comptable que mantenia la societat dins la societat depenent Almesa, els quals va alienar. A l’any 2010, Tubos Reunidos va realitzar una dotació a la provisió que corresponia a la millor estimació realitzada per la societat, per valor de 20.664 milers d’euros, que traient els 5.786 milers d’euros corresponents a l’impost sobre benefici, donen aquest resultat de pèrdua de 14.878 milers d’euros. La resta d’anys presenten una alta variabilitat en l’import net de la xifra de negocis, explicada bàsicament pels ingressos procedents dels crèdits que ha concedit l’empresa. La resta de dades d’explotació roman amb poques variacions, destacant els 31 milions d’euros que al 2012 l’empresa va dotar per deteriorament en la venda de participacions. També es pot apreciar que el resultat financer ve quasi exclusivament explicat per les despeses financeres, enfront de la testimonial existència d’ingressos financers, el que provoca que els resultats financers siguin negatius a tots els anys tret del 2009. S’aprecia que aquestes despeses creixen cada any, fruit del creixent endeutament al que es troba sotmesa la societat pel fet d’haver de finançar la resta d’empreses del grup. Finalment, és destacable que en general, els resultats de l’exercici positius que registra l’empresa no són fruit de la bona marxa dels ingressos, sinó que més aviat obeeixen a la compensació fiscal per pèrdues registrada a l’any 2009, que va compensant les bases negatives dels anys posteriors, fent que els resultats finals siguin positius.


17


Conclusions Ens trobem davant una empresa bastant inestable, ja que depèn de partides puntuals per a determinar si el resultat d’explotació és positiu o negatiu. El resultat d’explotació té una elevada fluctuació, que sumat al resultat negatiu financer, porta a l’empresa a tenir pèrdues o a apropar-se al punt d’equilibri en la majoria de casos. Personalment, conec bastant bé aquest sector ja que hi he treballat. L’empresa es troba situada a una molt petita població (Amurrio, Àlaba) i és de les empreses més significatives de la zona. Així, les proposicions de reestructuracions van suposar un cop bastant dur per a la localitat, que veia com una de les empreses més emblemàtiques de la comarca s’ensorrava. Als darrers anys, les construccions han minvat moltíssim, tant d’habitatges com de naus industrials, i això ha passat factura a l’empresa. Val a dir, però, que encara que l’empresa vengui molt a fora, la minva de la demanda nacional ha estat molt significativa i per tant, l’ha colpejat amb força. Per a fer front a aquesta situació, l’empresa va cessar la seva activitat productiva, traslladant la seva infraestructura cap a una empresa del grup, centrant-se en activitats comercials i financeres. La nova estratègia resultant de la segregació passa per ser una societat merament controladora. A partir d’aquí, les noves estratègies de producció passen per especialitzar la mateixa en uns element concrets que formen part de les altres empreses filials.

1.3.2. El palanquejament operatiu Taula 7. (En milers d’euros)


El palanquejament operatiu ens informa del percentatge de l’increment de les vendes que l’empresa és capaç de traslladar al resultat d’explotació. En aquest sentit, es pot apreciar una tendència inversa pel que fa al comportament normal, ja que l’empresa entra en beneficis quan disminueixen les seves vendes i incorre en pèrdues quan augmenta el volum de facturació, tret del període 2011-2010, per tant sembla clar que existeix una relació inversa entre vendes i beneficis. Evidentment, el fet de que existeixi una variació negativa entre les vendes o els resultats d’explotació, portarà a l’empresa a registrar palanquejaments operatius negatius. Igualment, es pot apreciar que l’empresa, en la majoria de períodes, no és capaç de traslladar increments de vendes en increments de resultats d’explotació. La raó principal que explica aquest comportament és que existeix una correlació positiva entre les vendes i les despeses. Aquesta relació no és proporcional, i demostra el fet de que quan les vendes augmenten, també augmenten les despeses, i quan les vendes baixen, també ho fan les despeses. Com s’ha dit, aquesta relació no és proporcional, fent que quan augmenten les vendes, en general augmenten les despeses en major nombre, i quan baixen aquestes vendes, les despeses també ho fan però en menor nombre. Tot això explica el fet d’aquest comportament anormal entre els ingressos i el resultat d’explotació.


18


1.4. Anàlisi de l’Estat de canvis en el Patrimoni N et. Taula 8. Estat d’ingressos i despeses reconeguts. (En milers d’euros)

Taula 9. Estat de Canvis en el Patrimoni Net. (En milers d’euros)



19


1.4.1. Anàlisi de les operacions Les operacions més importants ocorregudes en el període estudiat es resumeixen per anys: Exercici 2009

• Es registra un ajust per canvi de valor de 4.748 milers d’euros en concepte de la diferència entre altes i imputació a resultats dels crèdits fiscals per deducció d’inversió.

• El resultat de l’exercici 2008 es destina a reserves (106.854 milers d’euros) i la resta a dividends a compte (25.143 milers d’euros).

• Els dies 10 d’abril i 10 de juliol de 2009 es van aprovar en junta un tercer dividend per valor de 6.055 milers d’euros i un dividend complementari per valor de 6.918 milers d’euros, respectivament

Exercici 2010

• Es retira l’import del saldo de les subvencions concedides, en concepte de l’aportació de la branca d’activitat a altra societat del grup, quedant el valor a 0.

• Es registra un import negatiu de 31.939 milers d’euros per ajustos per canvi de valor en relació a l’aportació de la branca d’activitat a la societat del grup Tubos Reunidos Industrial.

• Aquest any no es registren dividends degut a les pèrdues del resultat de l’exercici registrades per la societat.

Exercici 2011

• La societat reparteix dividends a compte per valor de 2,1 milions d’euros, efectiu el 20 de desembre de 2011, després de la reformulació dels estats comptables provisionals de data 30 de setembre de 2011, en els quals es va aprovar aquest nou dividend.

Exercici 2012

• L’any 2012, es procedeix a fer una distribució del resultat del 2011. 1.153 milers d’euros es destinen a reserves, i la resta es destina a dividends. A més, es compensa el valor de l’any anterior dels dividends a compte. En junta d’accionistes de 3 de maig de 2012 s’aprova repartir un dividend complementari per valor de 3,1 milions d’euros.

Exercici 2013.

• El resultat de l’exercici de 2012 es destina a incrementar les reserves per valor de 2.976 milers d’euros i 3.957 milers d’euros a dividends amb càrrec a benefici del 2012.

En tot cas, s’aprecia la preferència de la societat per a repartir dividends amb càrrec al benefici de l’any anterior, tret dels anys de pèrdues, en els quals es remunera als accionistes mitjançant el repartiment del benefici de l'exercici en curs a través de l’opció de la distribució de dividends a compte.


20


1.5. Anàlisi de l’Estat de Fluxos d’Efectiu. Taula 10. EFE (En milers d’euros)



21


1.5.1. Anàlisi del EFE.

• A l’any 2009, els ajustos al resultat van ser negatius, principalment per la presència dels impostos, el repartiment de dividends i el canvi de variació d’instruments derivats. L’elevat valor dels canvis en el capital corrent ve explicat per la inversió en existències de la societat, el fet d’haver cobrat vendes per part dels deutors i haver satisfet la majoria de deutes amb proveïdors i resta de creditors, segurament per la previsió del tancament de la principal activitat de la societat. De fet, l’any 2009 ja es preveia aquest tancament i es va proposar un ERO tant a Tubos Reunidos com a altres empreses del grup. El refús d’aquesta acció va donar com a resultat la segregació d’activitat ja comentada per l’empresa. Aquests valors tan elevats que pren l’empresa al 2009, com ja s’ha comentat, són propis d’una gran empresa en funcionament. Es comprova que la majoria d’aquests valors desapareixen als anys següents, ja que l’empresa deixa d’operar directament. Pel que fa a la resta d’anys, destaca en general la poca activitat que ha tingut l’empresa dins els tres àmbits d’actuació. Aquest poc moviment demostra la nova situació de l’empresa, que té el seu gruix en les activitats d’inversió i sobretot de finançament. A l’any 2010, destaca la presència de 20.664 euros procedents de les operacions interrompudes a què feia referència l’apartat anterior. Per la resta, veiem que l’empresa és capaç de generar fluxos de caixa positius per la seva pròpia activitat en la majoria d’anys, degut en part a l’increment de vendes. En general, els resultats d’explotació o bé són negatius o bé molt minsos, aspecte que és coherent amb la contracció d’activitat per part de la companyia.

• Pel que fa al resultat d’inversió, aquest resultat és negatiu en tots els anys i augmenta en cada exercici econòmic, degut a què l’empresa destina fons a invertir-los en altres empreses del seu grup, tant en instruments de patrimoni com per concessió de crèdits a les empreses del grup.

• Finalment, els fluxos d’efectiu de les activitats de finançament mostren saldos positius degut a l’endeutament constant de la companyia, tal i com es mostra al balanç de situació, que generen entrades d’efectiu a caixa.

• Es pot apreciar que el resultat final no ha seguit la mateixa evolució que els fluxos

d’efectiu de les activitats d’explotació. Més aviat sembla que ha seguit la tendència dels fluxos de finançament, tret del 2013, que és quan ha començat a tornar part dels diners rebuts.

Conclusions Com ja es va poder apreciar al balanç de situació i al compte de pèrdues i guanys, es pot veure que som davant d’una empresa bastant inestable, que no és capaç de generar recursos suficients per la seva pròpia activitat. D’aquestes dades s’extreu que en l’actualitat aquesta empresa no es dedica a fabricar, sinó només a comercialitzar, i el seu paper actual es redueix a servir de finançadora d’altres empreses del grup, contraient deutes amb entitats de crèdit i concedint a la vegada aquests crèdits a la resta d’empreses. Els saldos positius finals vénen donats quasi exclusivament pels saldos de les activitats de finançament, però s’ha de vigilar aquest aspecte, ja que si l’empresa no pot generar fluxos per si mateixa, podria tenir tensions de tresoreria, ja que tot i aquest endeutament, ni tan sols així l’empresa és capaç de generar augments nets d’efectius tots els exercicis.


22


1.6. Estudi de la rendibilitat de l’empresa.

1.6.1. Les rendibilitats econòmica i financera.

Taula 11. Taules de rendibilitat

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades dels comptes anuals de Tubos Reunidos, S.A. Aquest resultat no és correcte, ja què s’ha vist influenciat pel resultat net d’impostos de les operacions interrompudes, quan en realitat haurien d’haver-se afegit al resultat de l’exercici. Per a un càlcul més correcte de les rendibilitats econòmica i financera, afegirem el resultat brut d’aquestes operacions (-14878 / 0,70 = -21.254) al resultat de l’exercici, i ens queda per a l’any 2010:


23


Anàlisi

• El marge sobre vendes té un comportament irregular. El seu comportament ve determinat pràcticament pel comportament del BAII, ja que no segueix la tendència dels ingressos. D’aquí es pot deduir que l’empresa obté uns beneficis que en la majoria de casos no es correspon amb l’increment de les vendes, pel qual està pujant el seu marge de benefici. S’aprecia que l’any que el marge és negatiu és el que es parteix d’un BAII negatiu.

• La rotació de l’actiu ve determinada pel comportament de les vendes i de l’actiu, seguint la mateixa tendència. Fins al 2012 l’empresa augmentava el seu actiu i per tant, també les seves vendes, fins que al 2013 aquesta tendència es trenca, baixant l’actiu i per tant els ingressos per vendes, fent disminuir el nombre de vegades que es renovava l’estoc.

• Així, la rendibilitat econòmica segueix majoritàriament la tendència del BAII. Mentre aquest indicador sigui positiu, la rendibilitat econòmica també serà positiva. En qualsevol cas, s’observa que l’empresa té capacitat de generar valor en base als recursos invertits en la majoria d’exercicis, gràcies a l’augment del marge sobre vendes.

• El palanquejament financer demostra que l’empresa pateix una forta càrrega financera. Segueix el comportament del BAII i mesura l’efecte multiplicador que té dels interessos sobre el resultat. El fet que el palanquejament sigui positiu i augmenti cada any demostra el que vèiem en el balanç i en el compte de pèrdues i guanys, que l’empresa cada any té més proporció de deute sobre el patrimoni net, fruit de la seva nova activitat.

• L’efecte fiscal és molt variable i obeeix al fet de que l’empresa està compensant les pèrdues reflectides als BAI amb el crèdit per impost diferit general al 2009.

• Finalment, la rendibilitat financera no segueix la tendència de la rendibilitat econòmica, més aviat sembla que es comporta com ho fa el palanquejament financer. Tot i així, sembla que l’empresa està aprofitant l’endeutament per a generar rendibilitat financera.

Conclusions Amb aquest anàlisi es confirma la inestabilitat de l’empresa Tubos Reunidos, S.A. es tracta d’una empresa que pateix una forta variació en els seus resultats de l’exercici, incapaç de generar beneficis per ella mateixa, fent que la rendibilitat econòmica no sempre sigui positiva, o el que és el mateix, no és capaç de generar beneficis en base als actius que hi inverteix. D’altra banda, en els anàlisis anteriors es podia comprovar l’elevat i creixent endeutament de l’empresa fruit de la seva “nova” activitat, cosa que provoca càrregues financeres que augmenten el palanquejament financer. Finalment, l’empresa genera unes rendibilitats financeres positives però això és degut precisament a l’endeutament que manté, i sobretot a l’efecte fiscal que compensa els resultats negatius dels exercicis. Per tant es tracta d’un indicador “enganyós”, ja que la font principal de la rendibilitat financera no ve precisament de la rendibilitat econòmica, sinó d’altres agents. Així, s’hauria de tenir cura a l’hora d’invertir en aquesta empresa.


24


2. Anàlisi de la indústria metal·lúrgica a Espanya (anàlisi sectorial).

2.1. Introducció

En aquest apartat s’analitzarà d’una forma general però exhaustiva les magnituds financeres del sector a on opera l’empresa per a conèixer la seva situació i evolució. S’analitza el comportament de les principals magnituds financeres, i també es determina el paper que juga l’empresa dins el seu entorn sectorial. Finalment, es realitzarà una anàlisi DAFO de l’empresa per a determinar els seus punts forts i febles, així com les amenaces i oportunitats presents en l’entorn. Per a fer aquest anàlisi, s’ha emprat la base de dades SABI. El mètode d’extracció de la informació ha estat:

• Localització: Espanya • Activitat: CNAE 2420, Fabricació de tubs, canonades, perfils buits i els seus accessoris,

d’acer. • Tipus de comptes: Anys amb comptes disponibles: 2013,2012,2011,2010 i 2009. • Estat: Activa • Forma jurídica: Totes • Empleats: Tots • Llista de resultats: Ingressos d’explotació, resultat de l’exercici, total actiu, fons propis,

rendibilitats econòmica i financera, liquiditat general i endeutament.

Cal dir que per aquest anàlisi es tenen en compte les dades individuals de l’empresa Tubos Reunidos, S.A. La base de dades SABI mostra un total de 64 empreses que compleixen amb les premisses esmentades. Per raons d’espai i de metodologia, s’ha limitat l’anàlisi a una mostra de les principals empreses del sector per a efectuar la seva comparació amb Tubos Reunidos. Per a l’anàlisi de les magnituds, es farà una comparació entre els resultats de l’empresa i els resultats de la mitjana del sector, així com la desviació de l’empresa envers aquesta mitjana. Finalment, per a completar l’estudi del sector i de l’empresa, es tindran en compte dades específiques d’ambdós entitats, així com informació de tipus macroeconòmic que servirà per conèixer la posició competitiva del sector. Aquesta informació serà extreta tant dels informes anuals de la companyia com de dades macroeconòmiques presents en l’INE i altres pàgines web del sector de la siderúrgia.

2.2. Anàlisi de les posicions relatives.

A continuació podem veure les posicions relatives que en els diferents anys ha ocupat l’empresa respecte a les diferents magnituds: Taula 13. Posicions relatives

Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades SABI.


25


Anàlisi En aquest gràfic es mostra la posició en el rànquing que ha estat ocupant l’empresa Tubos Reunidos, S.A. dins les diferents magnituds durant el període estudiat. Tenint en compte que el llistat està format per 64 empreses, s’analitzaran una a una les diferents magnituds.

• Ingressos d’explotació Des de la seva fundació a l’any 1892, l’empresa sempre ha estat capdavantera al mercat de la fabricació de tubs d’acer. Al llarg dels anys, sobretot els anys 40 i els anys 70, Tubos Reunidos gaudia d’una posició de superioritat dins aquest mercat, ja que es va especialitzar en uns tubs molt concrets per a sectors específics de la construcció i la enginyeria. A més, aquesta supremacia venia donada també per l’elevada tradició al món de l’acer arrelada a Biscaia. No s’ha d’oblidar que els principis de la Revolució Industrial a Espanya van passar, entre altres localitats, pel País Basc, sobretot en el món de l’acer, per tant no és estrany que aquesta comunitat destaqui dins aquest mercat. D’aquesta manera, trobem que Tubos Reunidos al llarg de la història sempre ha ocupat les primeres posicions dins el “rànquing” de les principals fabricants. De fet, altra gran empresa, competidora directa i que a més, es troba a la mateixa localitat, és Tubacex, una de les primeres a nivell mundial, fet que demostra la gran especialització basca dins el món de l’acer. L’arribada de la crisi econòmica va castigar la companyia, ja que, al caure les construccions, va fer caure la xifra de negocis de l’empresa. Així, per primer cop des del seu naixement, al 2010 cau cap a la posició 16, degut a la contracció de l’activitat de la societat, ja que ja no ven directament els productes, sinó que els ingressos provenen de la percepció de dividends per la participació en instruments de patrimoni d’altres empreses del grup. Durant els anys 2011 i 2012 millora aquesta xifra ja que l’empresa rep més ingressos en aquests conceptes. S’aprecia finalment que al 2013 arriba a la posició 14 tot i ingressar només 10.401 milers d’euros. Això és degut a què a l’any 2013, les 50 empreses que Tubos Reunidos té “per sota” facturen com a mitjana 1.817 milers d’euros. És a dir, tot i venent poc, s’arriba a aquesta posició ja que al 2013, les 5 empreses capdavanteres aconseguien el 69% dels ingressos del sector. Les 59 empreses restants es fan amb el 31% dels ingressos totals.

• Resultat de l’exercici L’any 2009 l’empresa ocupava la segona posició al rànquing amb un resultat net de 7.177 milers d’euros, posició elevada donat la supremacia de l’empresa en aquest sector, bàsicament donada per la seva estratègia d’especialització en tubs sense soldadura i processos específics de tractament de l’acer. L’arribada de la crisi es va notar amb força a la companyia a l’any 2010. A més de les pèrdues generals, l’any 2010 s’aprecia una davallada espectacular, caient a la darrera posició amb pèrdues de més de 14.000 milers d’euros que van venir motivades pel fet de què l’empresa disposava a l’any 2010 d’uns actius no corrents mantinguts per a la venda que incloïa el valor net comptable que mantenia la societat, els quals va alienar. Aquest mateix any, Tubos Reunidos va realitzar una dotació a la provisió per millor estimació del valor realitzada per la societat, obtenint aquest resultat de pèrdua de 14.878 milers d’euros. Aquest resultat augmenta al 2011 i 2012, baixant una mica al 2013, i és positiu però ha estat motivat a la compensació de crèdits per bases imposables negatives d’anys anteriors. Si aquesta classificació s’hagués fet tenint en compte només el BAI, l’empresa no es trobaria en aquestes posicions ja que, a banda de tenir uns resultats inestables i variables, ens trobaríem amb dos exercicis amb resultats negatius. Per tant es pot establir que l’empresa, en realitat, no es trobaria gaire ben posicionada en aquesta magnitud.


26


• Rendibilitats econòmica i financera En aquestes variables, en general es pot afirmar que l’empresa no es troba relativament ben posicionada. A l’any 2009 aquests indicadors són negatius degut al fet d’haver tancat l’any amb pèrdues. Al 2010 aquests indicadors són lleugerament positius i al 2011 encara milloren, però és degut a tenir uns resultats positius motivats per la compensació fiscal per pèrdues de l’any 2009. Al 2012 les rendibilitats són negatives, ja que en aquest any es registra una pèrdua de l’exercici que va venir motivada per una dotació de més de 30 milions d’euros pel deteriorament en la venda de participacions. Finalment, al 2013 es torna a tenir uns indicadors positius degut a què la companyia és capaç de reduir despeses que li confereixen un BAI positiu.

• Liquiditat i endeutament Al 2009 l’empresa es trobava bastant endeutada, amb un 66% de fons aliens. El fet d’abandonar la seva activitat principal i traspassar-la cap altra societat, va provocar que es tornessin gran part d’aquests deutes aquest any, com demostra el fet de que al 2010 la liquiditat queiés cap a un indicador de 0,81 quan l’any 2009 aquest indicador era de 1,86. A partir de l’any 2010, l’empresa es dedica a exercir de finançadora de la resta d’empreses del grup, invertint en instruments de patrimoni i oferint crèdits a les mateixes. Aquest finançament i inversions creixen paulatinament fins al 2013, per tant, augmenta l’endeutament. L’empresa demana crèdits per concedir-los al seu torn cap a les altres empreses. Pel que fa a la liquiditat, es pot apreciar que en general augmenta des del 2010 cap al 2013 ja que a més, disposa d’inversions a curt termini en aquestes empreses que fan augmentar la partida d’actius líquids equivalents.

2.3. Anàlisi de les magnituds En aquest apartat s’analitzaran les magnituds extretes del SABI una a una, comparant els valors de l’empresa amb els valors representatius del sector. Així mateix, s’analitzaran les evolucions que han experimentat tant l’empresa com el sector dins el període estudiat. Totes les taules es calculen en milers d’euros.

2.3.1. Ingressos d’explotació Taula 14. Ingressos d’explotació (En milers d’euros).


2013 2012 2011 2010 2009

TUBOS REUNIDOS, S.A. 10.401 36.992 15.464 5.300 168.813MITJANA DEL SECTOR 16.520 15.913 15.832 13.335 16.033% RESPECTE LA MITJANA -37% 132% -2% -60% 953%

0

100000

200000

2009 2010 2011 2012 2013

Euro

s

Ingressos d'explotació

TUBOS REUNIDOS

MITJANA DEL SECTOR


27


En aquest període, i tal i com es mostrava en l’anàlisi dels comptes anuals, veiem que l’empresa ha patit una forta variació respecte a la mitjana del sector. Al 2009 Tubos Reunidos era una empresa capdavantera amb uns ingressos molt per sobre de la mitjana, però l’abandonament de la seva estructura productiva fruit de la nova estratègia acordada al 2010 va provocar que els seus ingressos queiessin per sota d’aquesta, generant fins i tot pèrdues. Al 2011, aquests ingressos augmenten pel fet d’haver percebut dividends per valor de 11.200 milers d’euros. A partir d’aquí, els ingressos depenen quasi exclusivament dels ingressos procedents de la resta d’empreses, fruit del paper d’empresa matriu que exerceix la societat.

2.3.2. Resultat de l’exercici Taula 15. Resultat de l’exercici (En milers d’euros)

2013 2012 2011 2010 2009

TUBOS REUNIDOS, S.A. 3.412 6.933 6.317 -14.618 7.177 MITJANA DEL SECTOR 451 191 96 -132 -481 % RESPECTE LA MITJANA 657% 3530% 6480% 10974% -1592%


D’igual forma que en el punt anterior, la mitjana del sector presenta uns valors regulars i estables durant tot el període, amb una certa tendència a l’alça. Tot i així, s’aprecia que la crisi va colpejar amb força el sector productiu. L’any 2009 l’empresa va obtenir un resultat positiu per la compensació de crèdits fiscals, no pas pel seu bon resultat, donat que al 2009 es va acordar tancar l’activitat i cedir l’estructura productiva, el que explica la davallada d’aquestes magnituds. Així però, l’any 2010 l’empresa va registrar unes pèrdues extraordinàries procedents d’operacions interrompudes. L’augment de percepcions de dividends i interessos per crèdits fa augmentar l’import net de la xifra de vendes des del 2011 en endavant, que sumat a les compensacions fiscals, proporcionen resultats positius. Malauradament, aquests resultats no són fruit de la seva activitat, sinó que depenen de la compensació fiscal per a tenir-los i dels crèdits concedits a la resta d’empreses.

2.3.3. La rendibilitat econòmica Taula 16. La rendibilitat econòmica.

-20000

0

20000

2009 2010 2011 2012 2013Euro

s

Resultat de l'exercici

TUBOS REUNIDOS

MITJANA DEL SECTOR

2013 2012 2011 2010 2009

TUBOS REUNIDOS, S.A. 2,01 -1,51 4,31 0,06 -1,85MITJANA DEL SECTOR 0,00 0,86 2,45 2,11 1,23% RESPECTE LA MITJANA 100% -276% 76% -97% -250%


28



La rendibilitat econòmica del sector ha estat positiva tots els anys, encara que des del 2011 s’observa una tendència a la baixa, arribant a l’any 2013 a la rendibilitat zero. Si no es corregeixen els determinants que componen la rendibilitat econòmica, tot fa pensar que aquesta tendència a la baixa continuarà els propers períodes. Donat que els resultats de l’exercici del sector han estat constants, aquesta davallada en la RE pot venir per un decrement en el marge sobre vendes o un decrement en la rotació de l’actiu de les empreses del sector. Pel que fa a Tubos Reunidos, la seva rendibilitat ha estat molt irregular, fruit de la irregularitat que ha experimentat el BAII als darrers anys. L’any 2009 va experimentar un BAII negatiu per les pèrdues en aprovisionaments, despeses d’explotació i sobretot per l’acomiadament de personal, perquè es va acordar aquest any el cessament de la seva activitat i la segregació de la mateixa a altra empresa. Als anys 2010 i 2011 es torna a recuperar per l’increment de les “vendes”, encara que al 2012 va caure la RE per sota de la mitjana ja que es va comptabilitzar més de 30 milions d’euros negatius per deteriorament de venda de participacions. Tot i així, s’observa una tendència alcista al 2013, fruit d’haver tingut com a resultat un BAII positiu. Encara que aquest BAII positiu depèn del funcionament de la resta d’empreses del grup, que són les que mantenen a Tubos Reunidos.

2.3.4. La rendibilitat financera. Taula 17. La rendibilitat financera.


2009 2010 2011 2012 2013

TUBOS REUNIDOS -1,85 0,06 4,31 -1,51 2,01

MITJANA DEL SECTOR 1,23 2,11 2,45 0,86 0

-5

0

5

Val

or

Rendibilitat Econòmica

2013 2012 2011 2010 2009

TUBOS REUNIDOS, S.A. 4,28 -2,77 6,15 0,07 -5,57MITJANA DEL SECTOR 2,79 4,43 13,43 14,80 6,57% RESPECTE LA MITJANA 53% -163% -54% -100% -185%

2009 2010 2011 2012 2013

TUBOS REUNIDOS -5,57 0,07 6,15 -2,77 4,28

MITJANA DEL SECTOR 6,57 14,8 13,43 4,43 2,79

-10-505

101520

Val

or

Rendibilitat Financera


29


La rendibilitat financera del sector ha estat sempre positiva. Es va més que doblar a l’any 2010, tot i que des d’aleshores ha entrat en una dinàmica que comporta un decrement cada any en aquest valor, fruit de la davallada en l’activitat general dels sectors de les obres civils, enginyeria, construccions petrolíferes, etc. Donat que el resultat de l’exercici del sector s’ha mantingut estable els darrers anys, el comportament de la rendibilitat financera ha estat donat pel comportament de la rendibilitat econòmica. Així, aquest comportament a la baixa de la RF pot haver estat condicionat per la variació en la càrrega financera de les empreses o un augment dels impostos. En tots dos casos, l’any 2011 marca el punt d’inflexió de la tendència alcista. Tubos Reunidos té un comportament semblant al del sector, encara que sempre ha estat per sota, possiblement per haver experimentat un palanquejament financer inferior (o un efecte fiscal superior). L’any 2009 va experimentar rendibilitat financera negativa resultat d’haver experimentat pèrdues, encara que al 2010 es va recuperar, gràcies al BAI positiu. Al 2011 torna a millorar la RF pel fet d’haver millorat el BAI (increment d’ingressos per la bona marxa de les restants empreses del holding), malgrat que al 2012 la depreciació en la venda de participacions va condemnar l’empresa cap a una RF negativa, recuperant aquest punt al 2013. Tot i així, es denota una certa inestabilitat en el resultat d’aquest indicador, que ve explicat per la inestabilitat dels resultats del resultat de l’exercici. Així, no s’ha d’oblidar que els resultats positius de l’exercici han estat possibles gràcies a la compensació fiscal per bases imposables negatives i no pas pels beneficis d’explotació de l’empresa. Per tant, podem concloure que Tubos Reunidos sembla que no es tracta d’una opció atractiva per a invertir. Com observació final, cal remarcar que les dades extretes del SABI en quant a les rendibilitats econòmica i financera no coincideixen amb les obtingudes a l’anàlisi del compte de pèrdues i guanys i el balanç de situació. La raó és que mentre que en l’anàlisi s’ha emprat la dada del BAII per a calcular la rendibilitat econòmica i el benefici net per a calcular la rendibilitat financera, la base de dades SABI només ha tingut en compte el benefici abans d’impostos per a calcular aquestes magnituds.

2.3.5. L’índex de liquiditat Taula 18. La liquiditat


2013 2012 2011 2010 2009

TUBOS REUNIDOS, S.A. 2,77 1,23 9,91 0,81 1,86MITJANA DEL SECTOR 3,46 3,86 3,54 3,35 3,88% RESPECTE LA MITJANA -20% -68% 180% -76% -52%

0

5

10

15

2009 2010 2011 2012 2013

Val

or

Índex de liquiditat

TUBOS REUNIDOS

MITJANA DEL SECTOR


30


L’índex de liquiditat al sector ha estat bastant estable en el període estudiat, amb valors que ronden el 3,5-4 d’aquest índex. Aquest valor és més gran que 1, per tant es pot apreciar que, com a norma general, les empreses del sector no tenen problemes per a satisfer les seves obligacions de pagament a curt termini. Diferent és el cas de Tubos Reunidos. La seva liquiditat sempre ha estat bastant per sota de la mitjana del sector, arribant al punt de què al 2010 va fregar un índex zero de liquiditat, en part perquè va perdre al seu actiu les inversions financeres a curt termini en empreses del grup. La segregació de l’activitat acordada al 2009 i executada al 2010 per la Junta General, entre altres coses va comportar que l’empresa perdés pràcticament tot el seu actiu i passiu. La nova estratègia resultant, la de l’endeutament per a poder finançar, marca el comportament de la liquiditat. El creixent eneutament i la pèrdua d’actius líquids per a satisfer deutes demostren la davallada en aquest indicador sobretot a partir del 2011.

2.3.6. Índex d’endeutament. Taula 19. L’endeutament (En percentatges)


Pel que fa al sector, de nou s’observa una certa estabilitat pel que fa a l’endeutament, amb uns valors constants del 55%. Això vol dir que la major part dels recursos de les empreses del sector correspon a deutes a tornar a tercers (finançament aliè), segurament per aprofitar els avantatges fiscals que concedeixen els interessos a pagar. A l’any 2009, els recursos aliens de Tubos Reunidos representaven més d’un 60% dels recursos totals de l’empresa, que aprofitava el palanquejament financer i els interessos per deutes com a compensació fiscal. Aquest valor va caure al 2010 fruit d’haver tornat deutes (davallada en les partides de deutes del passiu), tot i que, com s’ha comprovat en l’anàlisi anterior de les ràtios d’endeutament, a partir del 2010 l’empresa passa a ser comercial i no productora, jugant un paper de finançadora de la resta d’empreses del grup. Mirant el passiu corrent es pot apreciar com cada any creix el seu endeutament per al seu torn concedir finançament a la resta d’empreses del grup, i això es demostra en aquesta gràfica. Finalment, al 2013 els valors d’endeutament pràcticament s’igualen amb els del sector. Així, els recursos aliens de Tubos Reunidos representen més del 50% dels seus recursos totals. L’empresa hauria d’aprofitar els beneficis fiscals que té l’endeutament per ajudar a tenir un resultat positiu de l’exercici.

2013 2012 2011 2010 2009

TUBOS REUNIDOS, S.A. 52,99 45,49 29,92 16,66 66,79MITJANA DEL SECTOR 54,26 55,57 55,98 55,39 54,27% RESPECTE LA MITJANA -2% -18% -47% -70% 23%

0

20

40

60

80

2009 2010 2011 2012 2013

Pe

rce

nta

tge

Índex d'endeutament

TUBOS REUNIDOS

MITJANA DEL SECTOR


31


2.3.7. El total de l’actiu Taula 20. El total d’actiu (En milers d’euros)


El sector presenta uns valors constants i molt estables, amb valors que ronden els 20 milions d’euros. A l’any 2009 l’empresa comptava amb un valor de l’actiu molt elevat, ja que disposava d’una gran infraestructura productiva. Així, l’any 2010 va traspassar aquesta infraestructura cap a una altra empresa del seu grup, el que explica la davallada en el valor de la gràfica, quedant-se només amb part d’unes inversions immobiliàries. Tal i com mostra el balanç de situació, el valor creixent de l’actiu de l’empresa és resultat d’incrementar cada any les inversions financeres en forma d’inversions en instruments de patrimoni i el fet de concedir crèdits cap a altres empreses del grup. Així, les millores introduïdes a la resta d’empreses del sector pel que fa a innovació fa que el Grup creixi i TR hagi d’augmentar el seu endeutament, donant com a resultat augments de l’actiu.

2.3.8. Els fons propis Taula 21. Els fons propis (En milers d’euros)


2013 2012 2011 2010 2009

TUBOS REUNIDOS, S.A. 159.763 138.768 102.477 81.059 344.921MITJANA DEL SECTOR 19.986 19.692 18.099 17.783 20.216% RESPECTE LA MITJANA 699% 605% 466% 356% 1606%

0

100000

200000

300000

400000

2009 2010 2011 2012 2013

Euro

s

Total d'actiu

TUBOS REUNIDOS

MITJANA DEL SECTOR

2013 2012 2011 2010 2009

TUBOS REUNIDOS, S.A. 75.098 75.643 71.812 67.557 114.546MITJANA DEL SECTOR 7.853 7.535 7.507 7.752 8.778% RESPECTE LA MITJANA 856% 904% 857% 771% 1205%

0

50000

100000

150000

2009 2010 2011 2012 2013

Euro

s

Fons Propis

TUBOS REUNIDOS

MITJANA DEL SECTOR


32


El sector es caracteritza també en aquest indicador per una certa constància i estabilitat, prenent valors (bastant baixos) que ronden els 8.000 milers d’euros pràcticament en tots els anys. Com mostrava l’anàlisi de l’endeutament, els recursos aliens representaven més del 50% dels recursos totals de les empreses, cosa que en part podria explicar els valors tan baixos de patrimoni net que experimenten aquestes companyies. En el cas de Tubos Reunidos, igual que passava amb l’actiu, el patrimoni net sempre ha estat un valor bastant elevat i molt per sobre de la mitjana del sector. Això fa veure que l’empresa tenia una certa preferència per la utilització de fons propis. La nova estratègia resultant de la reestructuració de la companyia no va suposar ampliacions o reduccions de capital. És aquí a on l’empresa gaudeix de més estabilitat, amb uns valors més o menys constants tots els anys, a excepció de l’exercici 2010, que és quan va patir pèrdues pel resultat de l’exercici que van fer minvar el valor del patrimoni net respecte a l’any anterior. Val a dir, però, que aquest valor dels fons propis és tan elevat degut en part a l’alt valor de les reserves de les que disposa l’empresa, fruit d’una política prudent d’autofinançament.

2.3.9. La variació Interanual Taula 22. La variació interanual

Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades SABI i dels comptes anuals de Tubos Reunidos, S.A.

Aquesta taula mostra la variació experimentada tant per Tubos Reunidos com per la mitjana del sector en les variables exposades, prenent com a referència el primer i el darrer any del període estudiat. Primer es compararan les entitats per separat i després es farà una comparació entre l’empresa i el sector. Tubos Reunidos En general l’empresa ha experimentat un empitjorament en les variables seleccionades. Només ha augmentat en termes relatius la rendibilitat econòmica, la financera i la liquiditat, gràcies als resultats positius per compensacions fiscals d’exercicis negatius anteriors. En aquest sentit, Tubos Reunidos va sortir a cotitzar a Borsa l’any 2005, i com s’ha comentat, era una de les empreses (i segueix sent-ho, encara que agrupada) més importants a nivell nacional pel que fa al sector de la fabricació de tubs d’acer. D’aquesta manera però, la crisi global va afectar a les obres i per tant a Tubos Reunidos, que es va veure obligada a quedar-se com una controladora de les activitats de les empreses que formen part del seu grup. Aquesta decisió va tenir com a conseqüència que l’empresa s’hagués de desprendre de la seva estructura i per tant, no intervenir en assumptes com ara l’actiu o els fons propis. De fet, la resta d’indicadors depenen quasi exclusivament de la marxa del Grup, com ara la rendibilitat, que en lloc de reflectir la seva marxa com a empresa financera, reflecteix la marxa industrial per vendes de les societats filials.

Variable Tubos Reunidos Mitjana del sector2013 2009 Variació 2013-2009 2013 2009 Variació 2013-200 9

Ingressos d'explotació 10.401 168.813 -94% 16.520 16.033 3%Resultat de l'exercici 3.412 7.177 -52% 451 -481 194%Rendibilitat econòmica 2,01 -1,85 209% 0 1,23 100%Rendibilitat financera 4,28 -5,57 177% 2,79 6,57 -58%Índex de liquiditat 2,77 1,86 49% 3,46 3,88 -11%Índex d'endeutament 52,99 66,79 -21% 54,26 54,27 0%Total de l'actiu 159.763 344.921 -54% 19.986 20.216 -1%Fons propis 75.098 114.546 -34% 7.853 8.778 -11%



Sector El sector també ha patit un empitjorament en algunes variables, tot i que més suau que l’experimentat per l’empresa. La liquiditat, actiu i fons propis han estat bastant estables al llarg d’aquests darrers anys. També han disminuït significativament la RE mantenen a l’alça els ingressos d’explotació i els resultats dels exercicis. Tubos Reunidos VS. Sector Si es fa un anàlisi conjunt dels resultats obtinguts per l’empresa i el sector, es pot establir que ambdós han experimentat decrun empitjorament, accentuantcrisi econòmica apareguda a Espanya a partir de l’any 2008 sector de la siderúrgia a Espanya. Així, es veu que el comportament de l’empresa no obeeix a circumstàncies aïllades, sinó que d’alguna manera segueix l’evolució que experimenta el mercat de la fabricació de tubs d’acer.

2.3.10. Les quotes de mercat Taula 23. Les quotes de mercat

7%

Quota de mercat 2013 (%)TUBACEX TUBOS INOXIDABLES SASCHMIDTCONDESA FABRIL SAZALAIN TRANSFORMADOS SLARATUBO SATUBOS REUNIDOS, SA

7%

Quota de mercat 2012 (%)

TUBACEX TUBOS INOXIDABLES SA

SCHMIDT-CLEMENS SPAIN SA

ARATUBO SA


33

El sector també ha patit un empitjorament en algunes variables, tot i que més suau que l’experimentat per l’empresa. La liquiditat, actiu i fons propis han estat bastant estables al llarg d’aquests darrers anys. També han disminuït significativament la RE i la RF, tot i que es mantenen a l’alça els ingressos d’explotació i els resultats dels exercicis.

Tubos Reunidos VS. Sector

Si es fa un anàlisi conjunt dels resultats obtinguts per l’empresa i el sector, es pot establir que ambdós han experimentat decrements en la majoria de variables. En general el sector ha patit un empitjorament, accentuant-se aquest pel que fa a l’empresa. Per tant, sembla clar que la

econòmica apareguda a Espanya a partir de l’any 2008 ha passat factura (i molt) dins el r de la siderúrgia a Espanya. Així, es veu que el comportament de l’empresa no obeeix a

circumstàncies aïllades, sinó que d’alguna manera segueix l’evolució que experimenta el mercat de la fabricació de tubs d’acer.

Les quotes de mercat i les xifres anuals de l’empresa

Taula 23. Les quotes de mercat

31%

12%

11%8%7%

1%

30%

Quota de mercat 2013 (%)TUBACEX TUBOS INOXIDABLES SASCHMIDT-CLEMENS SPAIN SACONDESA FABRIL SAZALAIN TRANSFORMADOS SLARATUBO SATUBOS REUNIDOS, SA

29%

12%

9%8%

7%4%

31%

Quota de mercat 2012 (%)

TUBACEX TUBOS INOXIDABLES SA CONDESA FABRIL SA

CLEMENS SPAIN SA ZALAIN TRANSFORMADOS SL

TUBOS REUNIDOS, SA

ALTRES

El sector també ha patit un empitjorament en algunes variables, tot i que més suau que l’experimentat per l’empresa. La liquiditat, actiu i fons propis han estat bastant estables al llarg

i la RF, tot i que es

Si es fa un anàlisi conjunt dels resultats obtinguts per l’empresa i el sector, es pot establir que ements en la majoria de variables. En general el sector ha patit se aquest pel que fa a l’empresa. Per tant, sembla clar que la

ha passat factura (i molt) dins el r de la siderúrgia a Espanya. Així, es veu que el comportament de l’empresa no obeeix a

circumstàncies aïllades, sinó que d’alguna manera segueix l’evolució que experimenta el




Mitjançant aquest anàlisi s’estudia la quota de mercat de què disposa Tubos Reunidosseu sector d’activitat en els tres darrers exercicis. Aquesta quota (que es refereix als ingressos d’explotació) és d’un 2% al 2011, d’un 4% al 2012 i d’un 1% al 2013.Fins al 2009 Tubos Reunidosel 20%, sent quasi capdavantera en el seu sector, estant en segona posició per volum d’ingressos, només per sota de la multinacional TUBACEX. De totes menes, l’arribada de la crisi al 2010 va provocar una reestructuració del grup que va suposar que Tubos Reunidos passés a ser una empresa financera, per tant, va deixar de vendre i comercialitzar directament. Val a dir però, que aquests ingressos no procedeixen directament de vendes, sinó dels ingressos procedents per interessos per crèdits conceditspatrimoni de la resta d’empreses del holding en el què es troba Segons les dades extretes del seu Informe de Memòria Anual 2013, el Grup Tubos Reunidos registra aquestes magnituds:

• Va obtenir un benefici consolidat de 6,6 milions d’euros• Va millorar el marge EBITDA sobre vendes• El 84% de les vendes del Grup són fora d’Espanya

I aquests valors: Taula 24. Resultats 2013.

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació de la Memòria Anual 2013 de Tubos Reunidos.

10%8%

7%2%

Quota de mercat 2011 (%)TUBACEX TUBOS INOXIDABLES SACONDESA FABRIL SASIDERURGICA DE TUBO SOLDADO TUBULAR GROUP SASCHMIDT-CLEMENS SPAIN SAZALAIN TRANSFORMADOS SLARATUBO SA

CONCEPTE

Ingressos netsResultat netCash Flow netCash Flow net / Vendes (%)Actius totalsFons propisEBITDAEBITDA / Vendes (%)ROA (%)ROE (%)Valor afegitPersonalValor borsariValor comptable / Acció (Euros)Preu / Valor comptableBenefici per acció (Euros)Cotització mitjana de l'any (Euros)


34


Mitjançant aquest anàlisi s’estudia la quota de mercat de què disposa Tubos Reunidosseu sector d’activitat en els tres darrers exercicis. Aquesta quota (que es refereix als ingressos d’explotació) és d’un 2% al 2011, d’un 4% al 2012 i d’un 1% al 2013. Fins al 2009 Tubos Reunidos era una empresa industrial, que tenia un volum de quota de fins el 20%, sent quasi capdavantera en el seu sector, estant en segona posició per volum d’ingressos, només per sota de la multinacional TUBACEX. De totes menes, l’arribada de la

provocar una reestructuració del grup que va suposar que Tubos Reunidos passés a ser una empresa financera, per tant, va deixar de vendre i comercialitzar directament. Val a dir però, que aquests ingressos no procedeixen directament de vendes, sinó dels ngressos procedents per interessos per crèdits concedits i participació en instruments de patrimoni de la resta d’empreses del holding en el què es troba.

Segons les dades extretes del seu Informe de Memòria Anual 2013, el Grup Tubos Reunidos

Va obtenir un benefici consolidat de 6,6 milions d’euros Va millorar el marge EBITDA sobre vendes El 84% de les vendes del Grup són fora d’Espanya

informació de la Memòria Anual 2013 de Tubos Reunidos.

23%

13%

10%

27%

Quota de mercat 2011 (%)TUBACEX TUBOS INOXIDABLES SACONDESA FABRIL SASIDERURGICA DE TUBO SOLDADO TUBULAR GROUP SA

CLEMENS SPAIN SAZALAIN TRANSFORMADOS SLARATUBO SA

2013 2012 2011

350.451 464.727 499.5816.643 10.573 24.435

30.857 37.654 46.044Cash Flow net / Vendes (%) 8,80 8,10 9,20

630.535 686.951 693.867235.384 232.360 224.72242.237 49.574 62.21412,10 10,70 12,501,10 1,50 3,502,80 4,60 10,90

128.870 148.817 154.5821.643 1.812 1.632

309.185 313.552 268.135Valor comptable / Acció (Euros) 1,30 1,30 1,30

1,31 1,35 1,190,04 0,06 0,14

Cotització mitjana de l'any (Euros) 1,73 1,72 1,90

Mitjançant aquest anàlisi s’estudia la quota de mercat de què disposa Tubos Reunidos dins el seu sector d’activitat en els tres darrers exercicis. Aquesta quota (que es refereix als ingressos

era una empresa industrial, que tenia un volum de quota de fins el 20%, sent quasi capdavantera en el seu sector, estant en segona posició per volum d’ingressos, només per sota de la multinacional TUBACEX. De totes menes, l’arribada de la

provocar una reestructuració del grup que va suposar que Tubos Reunidos passés a ser una empresa financera, per tant, va deixar de vendre i comercialitzar directament. Val a dir però, que aquests ingressos no procedeixen directament de vendes, sinó dels

i participació en instruments de

Segons les dades extretes del seu Informe de Memòria Anual 2013, el Grup Tubos Reunidos

2010

377.691-14.1838.4572,20

685.741202.93811.4863,00-2,10-7,00

124.3481.586

319.6661,201,58-0,082,03


35


Com a conclusió, es pot establir que l’empresa per sí sola no és rellevant dins el sector, encara que si s’analitza en Grup en la seva totalitat, i atenent a les comparacions amb els valors del sector, es pot concloure que el grup és capdavanter dins els sector de la fabricació del tubs d’acer a Espanya.

2.3.11. Dades macroeconòmiques Taula 25. Evolució del PIB i dels ingressos totals del sector.

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació extreta de la base de dades SABI i de les fonts d’informació de l’INE, DatosMacro i Unesid.

La taula i gràfic anteriors mostren l’evolució del PIB a Espanya, així com els ingressos d’explotació total del sector d’activitat mostrat segons les dades del SABI. Amb aquesta mesura es pretén esbrinar quin ha estat el comportament dels ingressos del sector en relació amb el PIB espanyol. Tot i que el PIB es manté en una situació relativament estable en el període estudiat (amb una certa tendència a la baixa), els ingressos totals experimenten aquesta estabilitat a partir de l’any 2011, ja que al 2010 aquests ingressos van baixar un 14% respecte a l’any anterior. Tot i així, s’aprecia un lleuger augment d’aquests ingressos any rere any, com confirma la tendència alcista mostrada en la gràfica. L’objectiu d’aquest anàlisi és estudiar si els ingressos del sector es comporten d’igual manera que el PIB. Es demostra així que l’evolució del PIB no ha tingut incidència en l’evolució dels ingressos del sector. D’altra banda, és interessant remarcar algunes dades rellevants sobre el sector i el PIB, segons dades extretes del INE, DatosMacro i Unesid respecte a l’any 2013:

• El sector siderúrgic representa el 4,6% del PIB a Espanya al 2013. • En aquest sector treballen al 2013 unes 80.000 persones, entre llocs directes i

indirectes. • Les exportacions d’aquest sector eren a data del 2013 de 9,9 milions de tones, un 63%

de la producció. • Aquest sector va facturar el 2013 uns 14.000 milions d’euros.

PIB (Milions euros) IG (Milers d'euros)

2009 1.046.894 978.0212010 1.045.620 840.0972011 1.046.327 1.013.2612012 1.029.002 1.018.4372013 1.022.988 1.057.267

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

2009 2010 2011 2012 2013

IG (Milers d'euros)

PIB (Milions euros)


36


2.3.12. Evolució de la quota de mercat de Tubos Reunidos, S.A. Taula 26. Evolució de la quota de mercat 2009-2013.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades SABI.

Aquesta taula mostra de forma global tant el volum d’ingressos del sector com el volum d’ingressos de la companyia, així com les seves evolucions. Tal i com es comentava en l’anterior apartat, a l’any 2009 Tubos Reunidos va aconseguir prop del 20% de la quota de mercat global, sent la segona per volum d’ingressos. Es veu com l’any 2010 va ser especialment dur per al sector, amb un decrement de les vendes de manera global, en el qual Tubos Reunidos va aconseguir una quota de mercat del 0,6%, tot i que ja no ven directament els seus productes. Malgrat tot, les vendes del sector es recuperen i augmenten cada any, i tret de l’any 2013, el comportament de les vendes de Tubos Reunidos coincideix amb el comportament general del sector. La decisió de cessar l’activitat principal de la companyia va comportar que com a empresa aïllada, quedés fora de l’arena competitiva. Així, el gràfic és coherent amb el nou paper que juga l’empresa, de finançadora i no pas com a empresa industrial. Per tant, és lògic que l’empresa quedés “penjada” i que la seva presència dins el sector sigui poc més que testimonial.

2.4. Anàlisi DAFO de Tubos Reunidos, S.A.

a) Debilitats L’empresa es dedica bàsicament a comercialitzar els seus productes, recaient la fabricació en altres empreses del grup. Per això, fa de creditora de la resta d’empreses, el que provoca una excessiva dependència del finançament extern per a sobreviure. L’empresa disposa d’una reduïda cartera de productes pel que fa a la composició dels materials, ja que si bé és líder en el mercat dels tubs d’acer sense soldadura, manquen altres tipus de productes, com ara tubs inoxidables, per exemple, o fets d’altres metalls. Depèn dels resultats que puguin provocar les compensacions fiscals per a tenir resultats positius de l’exercici, ja que per sí sola no pot general (en la majoria de casos) resultats d’explotació positius. Tal i com exposen a una entrevista, al 2014 venen el 50% del que venien al 2008.

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

2009 2010 2011 2012 2013

Ve

nd

es

en

mile

rs d

'eu

ros

Anys

SECTOR

Tubos Reunidos


37


b) Amenaces Tot i que la part de fabricació que correspon a la filiar mostra uns resultats òptims, l’empresa té una forta competència, ja que com a norma general, les 5 primeres empreses del sector facturen un 65-70% dels ingressos totals. Part de la seva producció va enfocada a tubs per a la construcció, que unit a la crisi immobiliària, pot provocar un decrement de la demanda. En els darrers anys, hi ha hagut un increment en el preu de la matèria primera (mineral de ferro, acer llaminat, etc.) El PIB espanyol segueix una tendència a la baixa des del 2009, cosa que pot afectar a la demanda d’aquests productes en el sector.

c) Fortaleses El Grup Tubos Reunidos ha millorat un 41% les vendes al primer semestre del 2014, cosa que fa pensar en una recuperació a llarg termini dels resultats. El grup és líder global en la venda de tubs d’acer sense soldadura, el que li atorga la dominància en aquest nínxol de mercat. Disposen de presència a més de 100 països de tot el món. La seva cartera de productes es troba molt especialitzada, sobretot enfocada als sectors de l’energia, la química, el petroli o la maquinària entre d’altres, aspecte que li pot conferir la posició de líder en aquests mercats. L’empresa fabrica components formats per més de 700 tipus d’acers diferents, aquesta àmplia varietat de composicions dins el món de l’acer atorga moltes possibilitats d’aplicació. L’empresa es troba acreditada mitjançant normes en diversos aspectes, tant de seguretat laboral com mediambiental, amb les normes ISO 14001, ISO 9001, ISO/TS 16949 i API Q1, entre d’altres.

d) Oportunitats La creixent demanda externa pot ser una font d’oportunitats de l’empresa, de fet, exporten el 78% del que fabriquen, enfront del 65% de les exportacions registrades al 2009. Donat que part de la seva producció té aplicacions directes en el camp de les energies, un augment d’implantació de les energies renovables pot suposar una oportunitat en el sentit d’incrementar la facturació en aquest camp. Mantenen una elevada inversió en I+D (més de 41 milions d’euros al 2013), el que pot suposar un avantatge competitiu al disposar de coneixements nous i aplicar a la seva producció, incrementant la facturació i consolidant la posició de líder. A més, recentment han fet una inversió de més de 22 milions d’euros a la seva planta productiva per innovar en el procés de fabricació que els pot suposar un avantatge competitiu.


38


Quadre resum DEBILITATS AMENACES

• Excessiva dependència de finançament extern

• Reduïda cartera de productes • Necessitat de comptar amb

compensacions fiscals

• Forta competència dins el sector • Decrement de la demanda pel

decrement de la construcció • Increment preu matèries primeres • Decrement constant del PIB

FORTALESES OPORTUNITATS • Millora de les vendes al 2014 • Domina el seu nínxol de mercat com

a Grup • Forta presència internacional • Cartera de productes especialitzada i

altament personalitzable • Acreditació per normes estàndards.

• Creixent demanda externa, sobretot a Orient.

• Augment d’implantació d’energies renovables (mercat creixent).

• Elevada inversió en I+D.


39


3. Diagnosi i conclusions provisionals.

3.1. Situació econòmica i financera de Tubos Reunid os al 2013. A l’any 2013, l’empresa Tubos Reunidos presentava aquesta informació econòmica: Taula 27. Informació econòmica i financera 2013.

Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades SABI i dels comptes anuals de Tubos Reunidos, S.A.

Els ingressos d’explotació van caure al 2013 un 71% respecte a l’any anterior i el resultat de l’exercici va caure un 50% aproximadament, encara que la seva rendibilitat econòmica va pujar un 233% i la rendibilitat financera va pujar un 254%, ambdues fruit de tenir un BAII i un resultat net positiu gràcies als crèdits fiscals que va contraure anteriorment pel fet d’haver tingut bases imposables de l’exercici negatives en exercicis anteriors. Tot i així, els ingressos d’explotació provenen de prestació de serveis i crèdits fiscals, pel qual al companyia depèn de la resta de societats del grup per a tenir un ingressos positius, ja que no ingressa res en concepte de vendes. Pel que fa a la seva estructura financera, l’empresa no es troba excessivament endeutada, ja que el 50% de tot el seu finançament prové de fonts alienes. De totes maneres, al 2013 totes les ràtios (exceptuant la de tresoreria) es troben en uns nivells més que òptims, això vol dir que actualment l’empresa gaudeix de bona salut financera en general, mancant de problemes per a satisfer els pagaments a curt termini i oferint credibilitat als seus inversors, tant a curt com a llarg termini. Encara que és de remarcar que el comportament d’algunes ràtios ve marcat pel comportament dels crèdits fiscals i no pas per la pròpia activitat de l’empresa, fent veure que alguns indicadors no són gaire fiables. Malgrat tenir una quota de mercat residual (fruit de la seva acció comercialitzadora), l’empresa disposa de molt actiu en forma d’inversions financeres i per això aquest any ha incrementat el seu endeutament respecte al 2012, cosa que farà (en part) que l’empresa augmenti el seu palanquejament, ajudant a pujar la seva rendibilitat financera, aprofitant així els avantatges fiscals que generen les càrregues financeres. Tot i així, la seva pertinença al grup empresarial assegura un bon moment per a l’empresa.


40


3.2. Evolució de l’empresa 2009-2013 Al 2009, la companyia operava per ella mateixa, mantenint una gran estructura productiva i sent quasi líder al seu sector, arribant a facturar més de 168 milions d’euros aquell any, encara que va registrar unes pèrdues de més de 6 milions d’euros, ja que aquell any va eliminar de la seva estructura els aprovisionaments i les existències, va haver d’acomiadar personal, i va haver de dotar un import elevat en concepte d’amortització. L’arribada de la crisi, i per tant, una disminució nacional de la demanda, va fer plantejar a l’empresa la necessitat de dur a terme una reestructuració. Aquesta reestructuració passava per prescindir de més de 800 treballadors a principis del 2009, pel que va presentar un ERO temporal que afectava a la durada de la jornada de treball dels empleats. Durant aquest any, es van produir nombroses mobilitzacions en contra d’aquest ERO. Així, l’empresa competidora Tubacex també va presentar el seu ERO. En aquest sentit, els treballadors van iniciar una campanya per refusar l’ERO, a l’abril del 2009, amb manifestacions dins i fora de l’empresa, sobretot amb manifestacions i penjades de cartells pels pobles veïns i vagues temporals. Aquesta lluita va suposar que els sindicats locals ELA i LAB guanyessin més temps, i es van aconseguir noves reunions amb l’empresa, amb peticions expresses al Govern Basc per a què es personés a la negociació. D’aquesta manera, a l’octubre del 2009, l’empresa va proposar un segon ERO, amb el refús lògic de la plantilla. El cas va arribar als jutjats i finalment, a principis del 2010, el Tribunal Superior Basc va fallar a favor dels empleats, obligant a l’empresa a readmetre’ls. Això va comportar que l’empresa modifiqués la seva reestructuració, i com a conseqüència, a l’any 2010, l’empresa va aprovar en Junta General una segregació d’activitat consistent en abandonar la seva estructura productiva, creant al seu torn l’empresa filial Tubos Reunidos Industrial, que va passar a fer-se càrrec del que estava fent fins aleshores l’empresa principal. Tubos Reunidos va traspassar tota la maquinària, personal, instal·lacions, materials, etc. cap aquesta empresa per a continuar amb l’activitat de fabricació. Així, l’empresa Tubos Reunidos es va quedar com a mera comercialitzadora i finançadora dels productes del grup. D’altra banda, a mesura que passen els anys, l’empresa augmenta cada cop més el seu endeutament, però aquests fons que capta els destina a invertir en instruments de capital de la resta d’empreses del grup i en la concessió de crèdits a les mateixes, fent que la majoria d’ingressos que registrava procedissin de cobraments per interessos i dividends. Per aquesta raó, els seus ingressos per vendes o prestació de serveis són testimonials en el període 2010-2013, no superant en cap cas la xifra d’un 4% de quota de mercat. Tot i així, a l’any 2011 es va aprovar el Pla Estratègic 2011-2016, que suposava la major especialització de productes de la companyia, contenció de costos, expansió de les vendes, etc. Al llarg d’aquest temps, l’empresa s’ha caracteritzat per la seva inestabilitat financera, combinant exercicis en els quals s’aconseguien beneficis amb exercicis en els quals es registraven pèrdues. D’aquesta manera, aquesta inestabilitat en els resultats es trasllada a les rendibilitats econòmiques i financeres, que en aquest període han registrat resultats positius i negatius, depenent del resultat que s’hagués registrat. En definitiva, es pot concloure que l’empresa en general, es caracteritza per una forta inestabilitat i variació econòmica i financera, que fa que no pugui garantir resultats satisfactoris, i això sumat als indicadors generals de vendes, resultats, ràtios, etc. es pot concloure que Tubos Reunidos ha patit una evolució desfavorable en el període 2009-2013.



3.3. Posicionament de Tubos Reunidos dins el sector Tenint en compte totes les dades exposades en aquesta anàlisi, es poden extreure les següents conclusions:

• Els ingressos del sector creixen cada any a partir del 2010.• Els ingressos d’explotació de l’empresa presenten molta inestabilitat i en alguns casos

es troben molt lluny de la mitjana del sector.• En els tres darrers anys, la quota de mercat de Tubos Reunidos no supera el 4% de la

facturació del sector. • Els resultats positius dels• Tal i com exposava l’anàlisi del primer punt, l’empresa no es troba ben posicionada pel

que fa a les rendibilitats econòmica i financera. En aquest sentit, es pot comprovar com l’empresa Tubos Reunidos només facturen, i a més, alguns dels resultats registrats els darrers anys són negatius, i més si es té en compte que la majoria d’ingressos procedeixen d’interessos per crèdits concedits, ja que les vendes són testimonials. A més, derendibilitats financeres i econòmiques negatives. Aquesta societat depèn dels resultats de la resta d’empreses del grup per a registrar dades que en aquell cas sí resulten competitives i li atorguen una La seva evolució ha estat negativa, ja que si bé al 2009 sí gaudia d’una posició òptima dins el sector, en competència directa amb el seu principal adversari (TUBACEX), el fet d’haver abandonat la secció productiva ha portade la fabricació de tubs d’acer.

3.4. Evolució del posicionament de Tubos Reunidos dins e l sector Tal i com es va poder comprovar en l’anterior anàlisi, el PIB a Espanya ha anat baixant gradualment des del 2009 en endavant. Tot i així, el sector de la fabricació de tubs d’acer no ha seguit aquest comportament cada any des de l’inici del període. Tal i com mostraven els anteriors quadres

Variable Tubos Reunidos2013

Ingressos d'explotació 10.401Resultat de l'exercici 3.412Rendibilitat econòmica 2,01Rendibilitat financera 4,28Índex de liquiditat 2,77Índex d'endeutament 52,99Total de l'actiu 159.763Fons propis 75.098


41

Posicionament de Tubos Reunidos dins el sector

Tenint en compte totes les dades exposades en aquesta anàlisi, es poden extreure les

Els ingressos del sector creixen cada any a partir del 2010. d’explotació de l’empresa presenten molta inestabilitat i en alguns casos

es troben molt lluny de la mitjana del sector. En els tres darrers anys, la quota de mercat de Tubos Reunidos no supera el 4% de la

Els resultats positius dels exercicis són fruit de les compensacions fiscals.Tal i com exposava l’anàlisi del primer punt, l’empresa no es troba ben posicionada pel que fa a les rendibilitats econòmica i financera.

En aquest sentit, es pot comprovar com l’empresa Tubos Reunidos no és de les empreses que més facturen, i a més, alguns dels resultats registrats els darrers anys són negatius, i més si es té en compte que la majoria d’ingressos procedeixen d’interessos per crèdits concedits, ja que les vendes són testimonials. A més, dels 5 darrers exercicis, en dos d’ells ha registrat rendibilitats financeres i econòmiques negatives.

Aquesta societat depèn dels resultats de la resta d’empreses del grup per a registrar dades que en aquell cas sí resulten competitives i li atorguen una posició de lideratge al sector.

La seva evolució ha estat negativa, ja que si bé al 2009 sí gaudia d’una posició òptima dins el sector, en competència directa amb el seu principal adversari (TUBACEX), el fet d’haver abandonat la secció productiva ha portat l’empresa a ocupar una posició residual dins el sector de la fabricació de tubs d’acer.

Evolució del posicionament de Tubos Reunidos dins e l sector

Tal i com es va poder comprovar en l’anterior anàlisi, el PIB a Espanya ha anat baixant el 2009 en endavant. Tot i així, el sector de la fabricació de tubs d’acer no ha

seguit aquest comportament a la baixa, ja que els ingressos totals per vendes han augmentat cada any des de l’inici del període.

Tal i com mostraven els anteriors quadres d’anàlisi que aquí es tornen a reproduir:

Tubos Reunidos Mitjana del sector2009 Variació 2013-2009 2013 2009

168.813 -94% 16.520 16.0337.177 -52% 451 -481-1,85 209% 0 1,23-5,57 177% 2,79 6,571,86 49% 3,46 3,8866,79 -21% 54,26 54,27

344.921 -54% 19.986 20.216114.546 -34% 7.853 8.778

Tenint en compte totes les dades exposades en aquesta anàlisi, es poden extreure les

d’explotació de l’empresa presenten molta inestabilitat i en alguns casos

En els tres darrers anys, la quota de mercat de Tubos Reunidos no supera el 4% de la

exercicis són fruit de les compensacions fiscals. Tal i com exposava l’anàlisi del primer punt, l’empresa no es troba ben posicionada pel

és de les empreses que més facturen, i a més, alguns dels resultats registrats els darrers anys són negatius, i més si es té en compte que la majoria d’ingressos procedeixen d’interessos per crèdits concedits, ja que

ls 5 darrers exercicis, en dos d’ells ha registrat

Aquesta societat depèn dels resultats de la resta d’empreses del grup per a registrar dades que posició de lideratge al sector.

La seva evolució ha estat negativa, ja que si bé al 2009 sí gaudia d’una posició òptima dins el sector, en competència directa amb el seu principal adversari (TUBACEX), el fet d’haver

t l’empresa a ocupar una posició residual dins el sector

Evolució del posicionament de Tubos Reunidos dins e l sector

Tal i com es va poder comprovar en l’anterior anàlisi, el PIB a Espanya ha anat baixant el 2009 en endavant. Tot i així, el sector de la fabricació de tubs d’acer no ha

a la baixa, ja que els ingressos totals per vendes han augmentat

d’anàlisi que aquí es tornen a reproduir:

Variació 2013-200916.033 3%

194%100%-58%-11%0%

20.216 -1%-11%


42


Tubos Reunidos competia directament amb Tubacex cap a l’any 2009, arribant a la segona posició del rànquing pel que fa a ingressos d’explotació. A partir d’aquest any, l’empresa abandona la seva principal font de funcionament i tot i que continua operativa sota el mateix nom, passa a ser una de les empreses que menys presència té al mercat. El sector estava format per 64 empreses i es pot apreciar que en el pitjor dels casos, Tubos Reunidos arriba a la setzena posició, sent una de les empreses que més facturen, però malauradament aquests nivells de vendes mai superen el 4% de les vendes del sector, per tant, en dades objectives, l’empresa passa a tenir un paper residual dins el grup. Com es pot veure al primer quadre, la variació / evolució global de la companyia mostra uns resultats molt negatius en contraposició amb l’evolució global de la mitjana del sector. Aquesta mitjana del sector mostra una evolució positiva en la majoria dels casos en aquest període. De fet, hi ha indicadors que han baixat però continuen essent positius. No és el cas de Tubos Reunidos, que ha empitjorat de manera significativa en l’evolució de tots els indicadors. En general, el fet més significatius que han marcat aquesta tendència negativa han estat:

• Abandonament per part de Tubos Reunidos del seu negoci principal. • Impacte de la crisi econòmica al sector, sobretot al 2010. • Forta dependència dels resultats de la resta de companyies del grup. • Creixent endeutament de la companyia.

Per tant, es pot concloure que l’evolució del posicionament de Tubos Reunidos dins el seu sector d’activitat ha estat generalment negativa. Més concretament, aquesta posició va venir marcada pels fets ocorreguts al 2010. Si bé posteriorment l’evolució de Tubos Reunidos va seguir les tendències generals del sector pel que fa a quota de mercat, l’evolució ha estat pràcticament testimonial en el període estudiat. No obstant, la creació del pla estratègic 2011-2016, amb les millores introduïdes que seran aplicades per la resta d’empreses, suposa que el Grup Tubos Reunidos sigui líder a nivell mundial en la fabricació de tubs d’acer.

3.5. Conclusions provisionals L’empresa Tubos Reunidos es dedicava principalment a la fabricació i venda de tubs d’acer sense soldadura. L’arribada de la crisi va impactar de ple en el funcionament de la companyia, obligada a abandonar la seva estructura productiva, creant la societat filial Tubos Reunidos Industrial, traspassant cap a ella tot el seu aparell de producció i quedant la companyia com a societat dominant del Grup Tubos Reunidos. El nou paper de la companyia passa per ser una simple comercialitzadora dels productes de la resta d’empreses que conformen el grup i per ostentar el rol de finançadora d’aquestes empreses, ja que des del 2010 es dedica quasi en la seva totalitat a finançar a la resta d’empreses del grup i a invertir en instruments de patrimoni. Com a empresa aïllada, en general es pot establir que és una empresa molt deficitària, ja que per sí mateixa no és capaç de generar resultats positius, incorrent en pèrdues més o menys constants i ha de dependre de finançament extern i de crèdits fiscals per poder presentar comptes positius. A més, la seva situació dins el seu sector d’activitat des del 2010 és merament residual, amb xifres de quota de mercat que en cap cas arriben al 4% del total, així, la seva situació dins aquest sector és testimonial. Malgrat tot, el fet de pertànyer a un grup fort i consolidat assegura el futur de la companyia a llarg termini, esperant millores i noves inversions i llançaments a curt-mitjà termini.


43


4. Perspectives futures i recomanacions

4.1. Perspectives futures

4.1.1. Preu de les accions El preu de les accions de Tubos Reunidos va marcar un mínim històric de 1,65 el dia 20/11/2013, arribant fins a un màxim històric de 2,85 el dia 10/6/2014. Segons la seva pàgina web, la rendibilitat en aquest any 2014 ha pujat un 27%, a data octubre de 2014 Pel que fa a la seva cotització en borsa, es pot observar que es va marcar un mínim històric a mitjans del 2013, però des d’aleshores ha experimentat una tendència a l’alça i creixent fins al juny del 2014, en què baixa i tendeix a estabilitzar-se fins al setembre del 2014, que torna a baixar, encara que a l’octubre del 2014 remunta i experimenta una tendència cap a l’estabilització. Per tant, es pot dir que s’espera una recuperació del valor de l’empresa a curt-mitjà termini.

4.1.2. Resultats mostrats per la companyia al primer semestre de 2014 Tubos Reunidos va emetre un informe amb els resultats del primer semestre del 2014, del qual es poden extreure les següents conclusions:

• L’evolució del primer semestre es considera molt positiva. • L’import net de la xifra de negocis és un 10% superior respecte al primer semestre de

2013. • L’EBITDA va ser un 15% superior respecte al primer semestre del 2013. • El resultat net consolidat va créixer aquest semestre un 41%. • Segons aquest informe, les vendes han crescut en nous segments i gràcies al

llançament de nous productes. • Les vendes de productes especials creixen un 15% al primer semestre del 2014

respecte al 2013. Aquests són només alguns dels resultats més rellevants que mostra l’informe. Encara que s’ha d’anar amb prudència, ja que aquestes dades fan referència al grup d’empreses i no pas a Tubos Reunidos com a empresa individual. Tot i així, s’espera que aquestes millores acabin repercutint a Tubos Reunidos, millorant les seves xifres i posicionament.

4.1.3. El pla estratègic Al mes de maig del 2014, es va presentar el Pla Estratègic 2014-2017, que es basa en oferir productes d’un valor cada vegada major. Concretament, aquest pla se centra en oferir més productes de valor afegit, més competitivitat i oferir un servei integral al client. Per tant, en aquest pla s’estan dibuixant les línies mestres que han de guiar les actuacions de l’empresa en un futur proper. Així, s’espera que l’assoliment del pla estratègic millori la posició i competitivitat de l’empresa.


44


4.1.4. Expansió de les vendes internacionals L’empresa opera a Europa, Nord Amèrica, Orient Mitjà i Llunyà Orient. Segons aquest informe, les vendes es mantenen estables a Europa i Llunyà orient, incrementant-se a Nord Amèrica i Orient Mitjà. D’aquesta manera, s’espera una positiva evolució en el futur proper de l’empresa. Conclusions Les dades estudiades en aquest apartat han mostrat (a grans trets), un creixement de les vendes, una millora del posicionament i l’establiment d’un pla de futur per part de la companyia. Segons les dades que es poden extreure de l’informe de resultats del primer semestre del 2014 i de l’informe anual del 2013, els resultats del grup han millorat al darrer any i l’empresa és optimista de cara al futur, ja que en el mateix informe s’inclou un apartat de “Perspectives” en el qual es constata l’esperança futura de millora en tots els àmbits gràcies a les estratègies adoptades per la companyia. Però hi pot haver un punt que pot induir a la confusió, i és aquí on l’autor ha d’advertir de què aquestes dades ofertes per l’informe es refereixen al grup de societats, que encara que són molt positives i alentidores, reflecteixen una combinació de resultats i no resultats aïllats. Així, si estudiem l’empresa objecte d’estudi, com és Tubos Reunidos (de forma individual), trobem uns resultats diferents. Les perspectives futures de la companyia es troben lligades a les perspectives de futur del grup de societats. Per això, fent una anàlisi general de la companyia i de la seva evolució al llarg dels darrers anys, l’autor considera que l’actuació actual de la companyia ver marcada pels següents aspectes:

• Forta inestabilitat financera • Alt i creixent endeutament • Excessiva dependència del Grup

Per tant, tot i que s’espera que l’empresa sobrevisqui i fins i tot millori de cara a un futur (gràcies a la resta d’empreses), les perspectives de futur de la companyia estudiada de manera individual no ofereixen gaires garanties de futur, i és aquí a on ha de treballar la societat per millorar els resultats concrets de Tubos Reunidos.

4.2. Recomanacions En aquest darrer punt, l’autor esmenta les següents recomanacions d’actuació vers la companyia:

• Tot i que l’empresa com a grup inverteix milions d’euros en innovació, el cert és que encara disposa d’una relativament reduïda cartera de productes dins la seva especialitat. Per tant, recomanaria d’una banda una dotació major de despesa en I+D per a introduir millores en els seus productes actuals, i de l’altra, intentar diversificar la cartera de productes, introduint nous elements com noves al·leacions (tubs amb níquel, com fa Tubacex), o tubs per instal·lacions d’aigua i gas domèstiques.


45


• La companyia és una de les que més capital social disposa de tot el sector. Tot i així, es pot apreciar un creixent endeutament any rere any. La meva recomanació és que l’empresa hauria de vigilar aquest endeutament, tot establint un sostre o límit màxim, ja que si bé pot aprofitar el palanquejament financer, l’endeutament sense límit por portar a l’empresa cap a tensions de tresoreria i no poder afrontar els pagaments a curt termini, tal i com mostrava la ràtio de tresoreria. De fet, la recomanació última en aquest cas seria tractar de reduir en la mesura del possible aquest endeutament, fins arribar a un nivell que pugui ser sostenible.

• La xifra de negocis presenta una alta inestabilitat i variació. Tot i així, l’empresa es “salva” degut als bons números que presenten les seves filials. Per tant, recomanaria tractar d’incrementar ingressos per la via de vendes i no pas tant per la via dels crèdits.

• En alguns casos, el fons de maniobra és negatiu, fruit de tenir molt passiu corrent (per la presència d’endeutament) i poc actiu corrent, per les variacions en les inversions del grup. A fi de no incórrer en aquest fons negatiu, recomanaria limitar o reduir l’endeutament, i per tant, la despesa financera.

• En alguns casos, la ràtio de qualitat del deute ha estat excessiva, pel que l’empresa

hauria de tractar de traspassar deute a curt termini cap a deute a llarg termini, incrementant així la ràtio de recursos permanents, cosa que repercutirà positivament en l’estabilitat de la companyia.

• La ràtio de liquiditat es troba compromesa en alguns anys. Així, recomanaria incrementar la dotació de diners en caixa i actius líquids per a millorar aquesta ràtio i no posar en perill la continuïtat a curt termini de l’empresa.

• Les rendibilitats econòmiques i financeres són negatives alguns anys degut a les pèrdues que reflecteix l’exercici. La meva recomanació és tractar de millorar aquests indicadors però d’una forma natural, bé incrementant els ingressos per la via de vendes o prestació de serveis o bé reduint despeses financeres.

• L’empresa opera en diferents mercats internacionals, però hi ha alguns en els quals les vendes s’han estancat. D’aquesta manera, recomanaria incrementar els esforços de la força de vendes en aquells mercats com Europa, on les vendes s’estabilitzen, a fi de guanyar quota de mercat.

4.3. Conclusions generals Aquest treball aporta una visió general sobre la situació econòmica i financera de Tubos Reunidos, així com informació sobre la seva situació competitiva dins el seu sector d’activitat i les característiques d’aquest sector. El treball ha pretès analitzar en profunditat les dades financeres de la societat per a establir una imatge fidel de la situació actual de l’empresa i la seva evolució al llarg del període estudiat. Així mateix, s’estudien les seves dades referents al sector d’activitat, per a esbrinar la posició relativa que ocupa Tubos Reunidos dins el seu sector, quin paper juga l’empresa en comparació amb els seus competidors i l’evolució d’aquesta situació competitiva. En definitiva, aquest treball contribueix a analitzar en profunditat tots els aspectes relatius a la realitat de l’empresa, donant una visió complerta i crítica sobre les seves característiques actuals, anant un punt més enllà del que suposa un anàlisi financer convencional.


46


En aquest sentit, les principals conclusions provisionals que es poden extreure de l’estudi són les següents: Tubos Reunidos neix com Tubos Forjados a l’any 1892 a la localitat d’Amurrio, Àlaba. Es tracta d’una de les empreses més grans i rellevants de la comarca (fins i tot d’Euskadi), la qual dóna ocupació a una bona part de la població del municipi. Al llarg dels seus més de 120 anys d’història, l’empresa ha estat sempre capdavantera i líder dins el sector de la fabricació de tubs d’acer, sobretot per les ampliacions i millores dutes a terme entre els anys 40 i 70 del segle XX. L’arribada de la crisi, amb la consegüent minva de la demanda va fer caure la producció, obligant a l’empresa a dur a terme una reestructuració. Així, l’empresa a l’any 2010 va segregar l’activitat, cosa que no va estar exempta de refusos socials, i va passar a ser la societat dominant del holding empresarial Grup Tubos Reunidos, traspassant la seva activitat a la recent creada societat depenent Tubos Reunidos Industrial, quedant l’original com una empresa finançadora de la resta d’empreses. Així, els únics ingressos directes de la companyia tenen a veure amb ingressos procedents d’interessos per crèdits concedits a altres empreses del grup, així com ingressos procedents de cobrament per dividends pel fet d’haver invertit en instruments de patrimoni de les filials. L’empresa és la societat dominant del holding empresarial format per ella mateixa, Tubos Reunidos Industrial, Productos Tubulares, Inauxa, Acecsa i Almesa. Aquest grup és líder mundial dins aquest sector ja que fabrica tubs especials amb acers especials, sobretot de cara a l’enginyeria, i disposa d’un departament I+D que assegura la innovació constant dins els productes i serveis, amb tecnologia punta en tot allò que fabriquen. Si bé com a grup disposa d’una forta presència internacional, i més encara després de la implantació de les estratègies contemplades als plans estratègics de recent creació, com a empresa individual pateix un cert aïllament, en el sentit que les seves xifres manquen com a pràcticament residuals dintre del seu sector. Es tracta d’una empresa que es caracteritza per una forta inestabilitat econòmica i financera, la qual no és capaç per sí mateixa de generar resultats positius. De fet, dins el període estudiat, l’empresa incorre en pèrdues més o menys freqüents que podrien posar en perill la seva salut i existència.. En definitiva, ens trobem davant una empresa generalment deficitària, tant pel que fa a la seva presència nacional i internacional com pel seu volum de negocis. Tot i així, la seva pertinença a un grup fort d’empreses assegura la seva supervivència i protagonisme, i de fet s’espera que el grup creixi en els propers anys.


47


VALORACIONS A l’inici del treball vaig exposar la meva predilecció pel món de la comptabilitat i l’anàlisi d’estats financers, així, no vaig tenir cap dubte d’abordar aquesta temàtica a l’hora de fer el treball final de grau. Penso que aquest informe aporta una visió general sobre la situació i evolució de la companyia, potser anant un punt més enllà del que és un simple anàlisi tradicional. Tot i així, aquest treball m’ha permès treballar en un àmbit de la meva predilecció. A més, valoro molt positivament els comentaris rebuts per part del consultor, ja que em va ajudar molt a tenir una altra visió del treball. A més, els comentaris de valoració rebuts han estat molt enriquidors de cara a l’elaboració d’aquest monogràfic. Aquesta experiència ha suposat per a mi el fet de desenvolupar un treball a on m’he sentit molt a gust amb la temàtica treballada. He pogut aprofundir i ampliar coneixements sobre els anàlisis de les empreses, i això m’ha enriquit com a professional i com a persona. Per tant, valoro molt positivament el fet d’haver pogut treballar en aquesta matèria, sens dubte una experiència molt enriquidora, que m’ha fet gaudir amb el meu treball.

OBJECTIUS ASSOLITS I AVALUACIÓ DE LA QUALITAT El present treball es marcava com a objectiu principal efectuar una anàlisi dels estats financers de l’empresa a fi d’elaborar-ne una diagnosi – estudi sobre la seva trajectòria i situació actual. Aquest estudi pretenia donar resposta a la pregunta: Quina és la situació patrimonial i financera de l’empresa, quina evolució ha experimentat i quines són les seves perspectives de futur? Més concretament, es van proposar els següents objectius específics:

• Descriure la situació patrimonial mitjançant l’anàlisi dels seus estats financers, amb una visió qualitativa i quantitativa.

• Efectuar una anàlisi financera de l’empresa mitjançant les ràtios financeres pertinents. • Efectuar una anàlisi sectorial per a esbrinar la posició relativa de l’empresa. • Comparar l’empresa amb algunes altres representatives del sector. • Descriure la seva situació actual i l’evolució que ha experimentat. • Efectuar una anàlisi DAFO de l’empresa. • Elaborar una diagnosi general sobre l’estat de l’empresa i del sector. • Elaborar les conclusions de l’estudi i formular un seguit de recomanacions per a

l’empresa. • Tractar de preveure la marxa futura de l’empresa.

En aquest sentit, en aquest monogràfic s’ha pogut estudiar i analitzar tot allò referent als comptes financers de l’empresa, s’han descrit les seves situacions patrimonial i financera, s’ha dut a terme un profund anàlisi sectorial, l’estudi i evolució del sector d’activitat, a fi de determinar la seva situació actual, evolució i posicionament dins el sector. A més, s’ha efectuat una anàlisi DAFO, una diagnosi general i unes conclusions i recomanacions. D’aquesta manera, durant el treball s’han pogut anar assolint els objectius específics marcats. Per tant, l’autor creu que mitjançant l’elaboració del treball s’han assolit els objectius fixats originàriament.


48


D’altra banda, tal i com s’ha exposat, l’autor creu que el monogràfic aporta una visió general sobre la situació patrimonial i financera de l’empresa, tot descrivint els fets que han succeït dins l’empresa al període estudiat. No solament s’han estudiat els fets passats, sinó que a més s’han analitzat les perspectives futures i s’ha realitzat una estimació sobre la possible marxa que prendrà la companyia en un futur proper. A més, el treball analitza l’entorn general i específic a on opera l’empresa i el posicionament d’aquesta dins el sector, oferint una imatge global del paper que juga la companyia dins l’arena competitiva. D’altra banda, els resultats d’aquest treball han complert amb els objectius previstos inicialment, ja que s’ha encetat l’anàlisi qualitatiu i quantitatiu de les premisses que marcaven aquest monogràfic. En definitiva, l’autor creu que el monogràfic aporta una visió complerta de la situació, anant un pas més enllà d’un simple anàlisi financer, ja que no solament s’analitzen dades, sinó que a més es remarquen els perquès d’aquestes dades, moviments i situacions. Per tant, l’autor creu que la feina és d’una qualitat acceptable.

AUTOAVALUACIÓ Pel que fa al propi Treball Final, crec que en general es tracta d’un document molt complet que analitza i proporciona informació econòmica i financera de l’empresa, la seva evolució i probable marxa futura, així com ofereix una visió general del seu entorn i posicionament dins d’aquest. Crec, així mateix, que aquest treball aporta un punt de complementarietat i que pot resultar útil per aplicar a la vida real, per exemple amb inversors. En definitiva, penso que s’han assolit els objectius previstos inicialment. Respecte de les competències transversals de l’assignatura, com vaig comentar en l’apartat de valoracions, aquest treball m’ha permès treballar en un camp de la meva predilecció, però no solament això, sinó que a més m’ha permès desenvolupar noves aptituds, nous coneixements i noves competències. Aquest treball, d’igual manera, m’ha ensenyat a ser més analític, més reflexiu, i més profund. Crec així mateix que he desenvolupat competències que no tenia en un primer moment i que a ben segur em serviran en un futur, tant en l’àmbit acadèmic i professional. Així, penso que aquest treball m’ha ensenyat a adoptar les següents competències:

• Adoptar una actitud professional • Saber buscar, analitzar i classificar adequadament la informació • Augmentar la capacitat d’anàlisi crítica • Aprendre a analitzar i programar el treball professional • Aprendre a augmentar les habilitats per treballar amb les TIC • Aprendre la capacitat per a comunicar correctament.

En definitiva, crec que amb aquest treball he après a guanyar habilitats i a desenvolupar algunes ja existents. Per tant, puc concloure que la meva autoavaluació ha estat positiva.


49


REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES INFORMACIÓ FINANCERA DE TUBOS REUNIDOS Informes d’auditoria, informes de gestió i memòries anuals, 2009-2013. http://www.tubosreunidos.com/es/accionistas-inversores/informacion-economico-financiera/informe-memoria-anual.php http://www.tubosreunidos.com/upload/archivo/2013-TubosReunidos-Individual.pdf http://www.tubosreunidos.com/upload/archivo/CCAA%20Individuales%202012.pdf http://www.tubosreunidos.com/upload/archivo/CCAA%20Individuales%202011.pdf http://www.tubosreunidos.com/upload/archivo/CCAA%20Individuales%202010.pdf http://www.tubosreunidos.com/upload/archivo/CCAA%20Individuales%202009.pdf INFORMACIÓ DEL SECTOR Base de dades SABI, disponible a l’aula de la UOC: https://0-sabi.bvdinfo.com.cataleg.uoc.edu/version-2014107/Search.QuickSearch.serv?_CID=1&context=2615AKD6JOZ8IZH https://0-sabi.bvdinfo.com.cataleg.uoc.edu/version-2014107/PeerAnalysis.serv?_CID=350&context=2615AKD6JOZ8IZH&EditedFormat=nc Informació sobre Tubos Reunidos, Informes anuals disponibles a la seva pàgina web. http://www.tubosreunidos.com/upload/archivo/Presentacion.pdf http://www.tubosreunidos.com/upload/archivo/Presentacion[1].pdf http://www.tubosreunidos.com/upload/archivo/Presentacion[4].pdf http://www.tubosreunidos.com/upload/archivo/Presentacion[2].pdf http://www.tubosreunidos.com/upload/archivo/MemTR-2014[1].pdf Informació sobre Tubos Reunidos, dades generals: http://www.tubosreunidos.com/es/lineas-de-negocio.php http://www.tubosreunidos.com/es/nuestros-valores.php http://www.tubosreunidos.com/es/sobre-nosotros.php http://www.tubosreunidosindustrial.com/ http://www.tubosreunidos.com/es/accionistas-inversores.php http://www.europapress.es/euskadi/noticia-tubos-reunidos-pone-marcha-amurrio-nuevas-instalaciones-22-millones-euros-20140326134618.html http://www.tubosreunidos.com/es/sobre-nosotros/historia.php Informació sobre dades macroeconòmiques: Web Estrategias de Inversión 10º Foro Medcap (2014). Empresas industriales: Tavex, Tubos Reunidos y Lingotes

http://www.estrategiasdeinversion.com/invertir-corto/videos/20140612/empresas-industriales-tavex-tubos-reunidos-lingotes Web Datos Macro Producto Interior Bruto de España (2014) http://www.datosmacro.com/pib/espana


50


Web Unesid Unesid (2013). El sector en 2013 http://www.unesid.org/el-sector-el-sector-en-2013.php Unesid (2013). Informe sobre el reciclaje del acero. http://www.unesid.org/iris2013/IRISINFORMERECICLAJEACERO2013.pdf Institut Nacional d’Estadística www.ine.es Informació sobre Tubos Reunidos, pel que fa a persp ectives futures: Tubos Reunidos (2014). Perspectivas futuras http://www.tubosreunidos.com/upload/archivo/Resultados%201%C2%BA%20semestre%202014.pdf http://www.tubosreunidos.com/upload/archivo/Resultados%201%C2%BA%20trimestre%202014.pdf http://www.tubosreunidos.com/upload/archivo/MemTR-2014[1].pdf Notícies de premsa sobre els successos ocorreguts d urant el període 2009-2013 pel que fa a situacions laborals sobre l’empresa: http://noticias.lainformacion.com/tubos-reunidos/E_HR30IbHzIM8EuhkwQptQ16/2/ http://noticias.lainformacion.com/tubos-reunidos/E_HR30IbHzIM8EuhkwQptQ16/ El Tribunal falla a favor dels empleats afectats per l’ERO: http://elpais.com/diario/2010/02/02/paisvasco/1265143208_850215.html El Comitè de Treballadors refusa el segon ERO proposat per la companyia: http://elpais.com/diario/2009/10/21/paisvasco/1256154006_850215.html Mobilitzacions contra els EROs: http://elpais.com/diario/2009/04/18/paisvasco/1240083602_850215.html http://elpais.com/diario/2009/04/16/paisvasco/1239910805_850215.html http://elpais.com/diario/2009/04/15/paisvasco/1239824401_850215.html Plantejament d’un ERO a l’any 2009: http://elpais.com/diario/2009/03/27/paisvasco/1238186409_850215.html

estudi i diagnosi econòmica i financera de l’empresa tubos...

Documents