estudi de les varietats locals de mongeta del vallès oriental amb … · 2021. 4. 7. · estudi de...

Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.

~ 1 ~

Estudi de les varietats locals de mongeta

del Vallès Oriental amb possibilitat per a ser

reintroduïdes als circuits comercials.

Estudi realitzat per:

Finançat per:

L’Ametlla del Vallès a 12 de desembre de 2013


~ 2 ~

Índex

1. Introducció ........................................................................................................................................... 4

2. Objectius .............................................................................................................................................. 4

3. Marc històrica de les mongetes ........................................................................................................... 5

4. Referències bibliogràfiques històriques de diverses varietats locals de mongeta catalanes i del

Vallès ............................................................................................................................................................ 5

5. Metodologia ........................................................................................................................................ 7

5.1. Prospecció varietal ...................................................................................................................... 7

5.2. Determinació de les varietats a estudiar .................................................................................... 8

5.3. Proves de camp ........................................................................................................................... 8

5.4. Recerca bibliogràfica i comparació de resultats amb d’altres explotacions ............................. 12

5.5. Tastos i avaluació organolèptica ............................................................................................... 12

6. Resultats ............................................................................................................................................ 12

6.1. Determinació del maneig tradicional de les mongetes al Vallès .............................................. 12

6.2. Relació de varietats locals cultivades i referències orals de varietats desaparegudes ............. 13

6.3. Selecció dels varietals per a l’estudi ......................................................................................... 15

6.4. Dades meteorològiques ............................................................................................................ 16

6.5. Condicionants previs ................................................................................................................. 18

6.6. Seguiment de la prova de camp ................................................................................................ 19

6.7. Caracterització morfològica de les varietats estudiades .......................................................... 21

6.8. Productivitat varietal ................................................................................................................ 23

6.9. Descripció i resultats dels cultivars emprats per a l’estudi ....................................................... 25

6.10. Determinació organolèptica a partir de tastos ......................................................................... 33

6.11. Efectes de la cocció sobre el pes de la llegum .......................................................................... 34

6.12. Estudi econòmic del cultiu ........................................................................................................ 34

7. Discussió i conclusions ....................................................................................................................... 36

7.1. La selecció de varietats per a l’estudi una tasca clau fruit de la recerca oral ........................... 36

7.2. Unes variables meteorològiques anòmales però afavoridores de la producció ....................... 36


~ 3 ~

7.3. La caracterització morfològica detallada indica importants diferències entre varietats i

cultivars .................................................................................................................................................. 37

7.4. Grans diferències de rendiment entre varietats en un context d’un any productiu ................ 39

7.5. La qualitat organolèptica de les varietats la clau per a la seva introducció als mercats. ......... 40

7.6. Algunes varietats podrien quedar descartades a nivell comercial pels elevats costos de

producció. .............................................................................................................................................. 41

8. Taula resum dels resultats obtinguts ................................................................................................. 43

9. Bibliografia ......................................................................................................................................... 45

ANNEX I: Fitxes de caracterització varietal ................................................................................................. 47


~ 4 ~

1. Introducció

L’any 2012, el Consell Comarcal del Vallès Orientals en col·laboració amb Llavors Orientals,

entitat dedicada a la conservació de varietats locals del Vallès, varen realitzar un estudi

prospectiu de les diverses varietats locals de mongetes que es cultivaven a la comarca. Els

objectius d’aquell document eren: identificar, catalogar i, en darrer terme, recuperar el cultiu

d’aquestes mongeta pròpies del Vallès i de les zones circumveïnes.

Aquesta estudi previ va permetre realitzar una prospecció al llarg de tot el Vallès i municipis

veïns, especialment durant l’any 2011, i va permetre sistematitzar bona part del germoplasma

dels gèneres: Phaseolus sp. i Vignia ungiculata sp..

Dels resultats més evidents d’aquest estudi en va sorgir: la identificació de 25 varietats de

mongetes que, a dia d’avui, encara es cultiven i la determinació del corpus varietal de

mongetes, a partir de fonts orals, cultivades abans dels anys seixanta (s.XX).

Aquest estudi previ, també realitzà diverses proves de camp. En concret, a l’hort de l’Espelt, a

Santa Eulàlia de Ronçana, es varen cultivar 32 varietats d’arreu de Catalunya i algunes de la

resta de la península. D’aquestes varietats, la que es va caracteritzar amb més precisió va ser

la mongeta del Carall, una de les que tenia més potencial per a ésser recuperada gràcies a la

gran extensió, pretèrita, del cultiu així com per les referències orals de la seva qualitat.

Finalment, entre d’altres conclusions, aquest estudi va concloure que calia seguir amb les

proves de camps i amb l’estudi de noves varietats que, per la seva potencialitat, essencialment

en la restauració, podien entrar, de nou, als circuits comercials.

Arrel d’aquest document tècnic, el Consell Comarcal, juntament amb l’Ajuntament de Granollers

i Llavors Orientals, procedeixen a demanar un ajut a la Diputació de Barcelona per seguir

aquest anàlisi.

En aquest sentit, el present estudi és la continuació, la successió lògica, d’aquest camí que

busca la caracterització detallada d’aquestes varietats per fer-les arribar als mercats locals de

la nostra comarca.

2. Objectius

L’objectiu genèric d’aquest document és determinar quines varietats locals de mongetes del

Vallès, inclosa la mongeta del Carall, poden a nivell productiu, comercial i d’acceptació dels

mercats, ser promogudes i susceptibles d’entrar de nou als mercats.

Els subobjectius derivats són:

Realitzar proves de camp per determinar-ne diversos paràmetres: producció,

homogeneïtat de gra, comportament agronòmic, etc.

Realitzar unes fitxes de caracterització detallades de cada varietat

Determinació dels paràmetres gustatius i de les aplicacions gastronòmiques de les

varietats


~ 5 ~

3. Marc històrica de les mongetes

El gènere Phaseolus està format per un gran nombre d’espècies de les que molt poques han

estat d’interès hortícola. Només l’espècie (Phaseolus vulgaris) aglutina el 85% de la producció

mundial de mongetes.

Vers l’any 1506, foren introduïdes a la península ibèrica principalment de centre Amèrica i, a

partir de 1532, també, de sud Amèrica. A mesura que va anar avançant la colonització del

continent, es van anar descobrint nous fenotips de mongeta, especialment a la zona dels

Andes, que, també, arribaren al vell continent per territori hispà. La coexistència, d’aquestes

dues famílies de genotips –la meso americana i l’andina- en un mateix territori –la península

ibèrica- en propicià la recombinació genètica i fou el motor de la gran variabilitat actual d’aquest

gènere.

Cal tenir en compte que algunes varietats - popularment anomenades mongetes- no són del

mateix gènere ni d’origen americà. Seria el cas de la mongeta del metro (Vignia ungiculata (L)

Walp subsp. ungiculata) que ja abans de l’arribada de les varietats americanes es cultivava a

Catalunya. D’origen africà, a l’època romana aquest gènere era conegut a Europa i durant la

colonització àrab de la península s’expandí el seu cultiu.

Cal destacar, d’altres gèneres minoritaris, com ara (Phaseolus lunatus L.), aquesta espècie és

originària del centre i sud d’Amèrica i va començar-se a cultiva a la península al sXVI. Se la

coneix com a mongeta de Lima o garrofó o garofala. La seva principal zona de distribució és a

València però, també, hi ha referències del seu cultiu durant la primera meitat del s.XX a la

nostra comarca.

Finalment, el darrer gènere cultiva és el (Phaseolus coccineus L.). A la nostra comarca es

coneix popularment amb el nom d’afartapobres. El seu centre de distribució és els altiplans de

Mèxic. Destaca per la seva flor vermella i la seva tavella de grans qualitats nutritives. En

algunes zones, la seva llavor, gran i de colors que van del vermell al lila, es consumeix per a

seca.

4. Referències bibliogràfiques històriques de diverses varietats locals de mongeta catalanes i del Vallès

Una de les parts d’aquest estudi que ha requerit de major dedicació ha estat la recerca

bibliogràfica històrica de llibres d’agronomia, de tractats de cuina, de publicacions divulgatives

agrícoles o, fins i tot, d’hemeroteques de diaris on hi havia informació de determinades varietats

de mongeta, especialment, entre principis i mitjans del s.XX.

En general, el principals fonts d’on s’ha pogut extreure informació han estat:

Llibre dels capítols singulars de les llavors que hauràs de sembrar cada mes de l’any,

(Anònim, s. XV). Cita la sembra de fesols el mes de març. No en cita varietats.

Llibre o regla o ensenyament de plantar o sembrar vinyes i arbres i empeltar aquells i

de sembrar camps i de fer hortalissa i conservar vi i moltes altres coses (Anònim, ms.

finals s. XV). Parla de la sembra de fesols el març i el maig. No en cita varietats.

Llibre dels secrets de l’agricultura, casa rústica y pastoril (fra Miquel Agustí, 1617).

Parla del fesol o de les mongetes de forma general sense concretar cap varietat.

Estudio agrícola del Vallès (Anònim, 1874). Anomena les manresanes, les paretanes i

les set setmaneres o dragons.


~ 6 ~

Llibre: Cultivo perfeccionado de las hortaliza, (Diego Navarro Soler, 1880). A la

província de Barcelona destaca : rènega de Sant Pere, blanca, del pic o tacada,

negra, de Anquins, vermella, americanes, del ganxet, d’avellana, de sant Jaume, com

a mongetes primerenques sembrades de març a maig. Les tardanes, rènegues

caragirades o rènegues pèl de bou. Qualifica com de gust exquisit les del ganxet,

avellana, americana i blanques. A Tarragona també cita les de l’abundància i les

rènegues. De mata cita les manresanes, del grapat, paretanes, montmeloneses, de

les set setmanes i cuiretas. A Girona les de l’abundància, rodonetes de Montmeló. A

Tarragona, el ganxet nan, el ganxet gran, la Pinet ordinària i la Pinet de pom.

Llibre: Tesoro del Campo (Balbino Cortés i Morales,1889). Cita diverses varietats de

mongetes com ara: la de valència, la blanca nana, la sense escorça, la primerenca, la

de color de canya, ronyo de gall, l’alemanya o de alfange i l’escarlata.

Diccionari Aguiló, 1924: Cita la mongeta montmelona, la paretana –de Parets-, la

manresana o de l’abundància, la pineta, la favetera –molt grossa i planenca-, la

rènega blanca, la rènega vermella, la sunyola o tavernera, gavatxa o setsetmanera,

tarragonina o caragirada, facciosa –groga amb la tavella vermella- i la vinyetaire –

Arbúcies , del secà entre les vinyes-.

La Vanguardia. 1926. Les mongetes citades eren: enanas, “mocha morada, avellaneta

blanca, avellaneta negra, del cuc franceses, del sucre ( llamineres), llangardaix ,

rènega blanca, romana i les de gra (ganxet d’ Alcanar o terrer i les manresanes.)

Catàleg de la casa de llavors Joan Nonell Fabrés. 1930. Anomena: les nanes sense

rival, les nanes meravelloses –de gra bigarrat-, les nanes negres de Bèlgica, les de mig

dol; per tendres: la nana selecta francesa negra i la nana catalana morada; per verdes:

la motxa morada i la motxa gris, la nana d’Argèlia groga, la Mont d’or i la Manresana;

de gra blanc per menjar seca: la nana de Tarragona (ganxet petit) i ganxet d’aspre; per

tendra i seca: avellaneta blanca primerenca i tardana, avellaneta rossa, ganxet d’aspre,

garrofal, alta dels sabre, alta Mon d’or, Altar d’Argèlia, alta de moda i tardana facciosa.

Revista el cultivador moderno. Desembre de 1930. Cita per menjar tendres: mig dol

primerenca, negra de Bèlgica molt primerenca, motxa encarnada i motxa gris,

avellaneta blanca, negra i rossa, sucre o llaminera, incomparable o cuc francès,

garrofal groga i morada, indiana negra, mantega tardana i romana o facciosa. Per

seques cita: el ganxet terrer o d’Alcanar, les manresanes, la rènega blanca, la carai, la

ganxet i la garrofó.

(Hojas divulgadoras, Ministerior de Agricultura) 1948. Cita la Pinet de Mallorca com

una de les més cultivades per gra. Per consum en verd cita: les grogues, les pintades,

la careta blanca, la negra, la encarnada, la morada i la roja.

Hojas divulgadoras, Ministerior de Agricultura) 1962. De les mongetes més comunes

per a la zona de Catalunya, es tornen a citar les Pinet, la ramet –de cicle

extremadament curt 105 dies- , la llaminera -que la situa, també, com una mongeta de

consum en gra- .


~ 7 ~

5. Metodologia

5.1. Prospecció varietal

Es van realitzar mostrejos a 23 dels 43 municipis del Vallès Oriental i a 4 de circumveïns: Sant

Martí de Centelles – Osona-, Riells Viabrea i Breda –Selva-, Moià –Bages- i Badalona –

Barcelonès-. El rang d’alçades mostrejades va ser entre els 63m s.n.m de la Llagosta fins als

714m s.n.m de Castellterçol. En total, es van entrevistar a 54 persones de la xarxa primària1

i a

18 de la xarxa secundària2. El principal període de recerca de camp va ser entre els mesos de

juny i novembre de 2011 per incrementar el ventall temporal de les diverses varietats que

s’esperava localitzar. Remarcar que aquest període de mostreig intensiu, va ser la condensació

de més de 7 anys de recerca prèvia. Per tal d’obtenir els informadors clau es va desestimar la

realització d’un inventari exhaustiu de totes les explotacions agrícoles de la comarca o de

possibles horts no professionals. La magnitud de l’àrea d’estudi hauria implicat uns costos

mostrals molt elevats. Per tant, es va optar per un mostreig estadístic de judici, en lloc d’un de

probabilístic, en el que s’identificaven alguns dels actors clau de la xarxa i es mostrejava per

mitjà del mètode “bola de neu”3.

A continuació, es realitzava una identificació de les varietats locals a partir d’una llista de

comprovació confeccionada a partir de bibliografia i documentació anterior a 1960 i per mitjà

d’assessorament d’experts. En total, el llistat de comprovació tenia, 54 varietats i es va

incrementar a mesura que es feien noves entrevistes. A la xarxa secundària no se’ls va

preguntar per les varietats anteriors a 1960. En darrer terme, es feia una caracterització

agronòmica i etnobotànica de les varietats identificades que acabava amb una visita de camp a

l’explotació.

Taula 1:Municipis en que s’ha realitzat entrevistes

Sant Celoni Tagamanent

Fogars de Montclús St. Esteve de Palautordera

St. Pere de Vilamajor Vallgorguina

Sta. Maria de Martorelles Lliça de Vall

Sant Feliu de Codines Bigues i Riells

Cànoves i Samalús Figaró

Castellterçol Montseny

St. Martí de Centelles Sant Fost de Campsentelles

Montornès La Garriga

Franqueses del Vallès Sta. Maria de Palautordera

Caldes de Montbui Cardedeu

Granollers Ametlla del Vallès

1 Xarxa d’intercanvi primària: xarxa d’hortolans i pagesos d’avançada edat que conserven varietats locals i el seu

coneixement associat, de manera ininterrompuda, des de fa més d’una generació (30 o 60 anys, en funció del tipus de

material genètic) i que, en la majoria de casos, la transmissió ha succeït per raons de parentiu. És una xarxa poc

dinàmica, amb una proximitat geogràfica molt marcada i un fort aïllament social -volgut o conjuntural- dels seus

individus.

2 Xarxa d’intercanvi secundària: xarxa formada per persones o grups de diversa índole –neorurals,

pagesos joves, interessant en la matèria, entitats conservacionistes, etc.- que tenen com a punt en comú

la nul·la o pràcticament nul·la possessió de varietats locals per raons de transmissió familiar i que

supleixen els seus dèficits de germoplasma i de coneixement de les varietats locals a partir d’una potent

dinàmica de relacions socials entre ells i, també, amb la xarxa primària.

3 Metodologia prospectiva en que un informador clau en cita d’altres i així successivament de manera

que el ventall d’entrevistats creix de manera exponencial. (Penalva Verdú C., 2006).


~ 8 ~

En total, es van identificar 25 varietats locals de mongeta de les que encara es conserva el cultiu al Vallès.

5.2. Determinació de les varietats a estudiar

Per tal d’acotar les varietats que podien ser susceptibles de formar part d’aquest estudi s’han establert un seguit de criteris que prioritzen aquelles varietats que tenen unes característiques més idònies per ser acceptades als mercats; seria el cas de la productivitat, la qualitat organolèptica, la conservació del gra... La priorització s’ha fet, majoritàriament, en base a: 1. Varietats que es consumeixen com a seques ja que són més preuades a nivell comercial, el

seu grau de conservació és major i permeten una major polivalència culinària. 2. Varietats que en un passat o en l’actualitat eren o són d’extensa distribució. Aquest fet,

permet arribar a un públic més gran i, indirectament, la seva generalització indica que la qualitat de la varietat era contrastada.

3. Varietats que segons fonts orals o les proves realitzades tenen unes característiques organolèptiques interessant i que poden actuar com a productes identificadors i distintius del territori.

4. Varietats amb una productivitat comprovada o indicada per les fonts orals com a elevada.

A partir d’aquests 4 criteris s’ha realitzat una taula de ponderacions per a cada varietat amb l’atorgament de la següent puntuació:

1. Mongeta seca (5 punts), mongeta seca i tendra (10 punts), mongeta tendra (1 punt).

2. Mongeta d’extensa distribució territorial i que actualment el seu cultiu creix (5 punts), mongeta d’extensa distribució territorial en el passat i que està en franca regressió (10 punts), mongeta de distribució territorial acotada en creixement (1) i mongeta de distribució territorial acotada en regressió (3)

3. Mongeta amb aptituds organolèptiques reconegudes (10 punts) o sense dades o no

reconegudes(0).

4. Mongeta amb un estàndards de productivitat garantits (10) o sense dades o no reconegudes (0)

5.3. Proves de camp

5.3.1 Quantificació de les dades meteorològiques

Per tal de quantificar les dades meteorològiques durant el cultiu de les varietats s’ha emprat

una estació meteorològica automàtica situada a la mateixa finca a uns 50m del camp de cultiu.

L’estació, Davis Vantage Pro, ha mesurat diversos paràmetres d’interès per al cultiu com ara:

pluviometria, temperatura, velocitat del vent o insolació.

5.3.2 Emplaçament i determinació del lloc de cultiu

L’emplaçament en que s’ha realitzat la prova de cultiu ha estat elegida per diversos motius. En

primer lloc per l’elevada protecció en vers el vent dominant, especialment de llevant. Aquest

paràmetre ha estat clau ja que en determinats moment del cultiu una forta ventada pot ésser

catastròfica per al desenvolupament d’aquest. Cal tenir en compte, però, que el fet d’estar


~ 9 ~

protegit per arbres, a generat, en algunes zones, una caiguda de producció derivada per

l’excessiu ombreig.

En segon lloc la determinació de la ha estat condicionada que per la rotació de cultius que es

realitza a la finca. En aquesta mateixa parcel·la, el mes de maig de l’any passat s’hi va fer una

fertilització molt intensa de 10Tn/ha per a rebre un cultiu de carbassa. A continuació, es va

realitzar un cultiu combinat d’enciams i ceba tendra d’hivern i primavera i, tot seguit, es va

procedir a realitzar la plantació de la mongeta. Per tant, aquest cultiu experimental s’ha introduït

en una parcel·la fertilitzada feia un any i seguint una rotació decreixent en l’exigència de

nutrients. Aquesta peça de terreny, la primavera vinent, es fertilitzarà de nou per rebre cultiu de

patata.

Imatge 1:Emplaçament de la prova pilot

Font: Elaboració pròpia

Imatge 2: Detall zona de cultiu



~ 10 ~

5.3.3 Sistema de cultiu

El cultiu emprat per fer la prova mostral ha estat seguit els criteris de l’agricultura ecològica. La

llavor no ha estat tractada, els desherbats han estat mecànics i manuals i no s’ha realitzat cap

tractament fitosanitari ja que les condicions ambientals i la proliferació de plagues no ho han

requerit.

5.3.4 Determinació de les parcel·les mostrals

La prova pilot s’ha fet a partir de 4 blocs de cultiu realitzat amb reg gota a gota de la marca T-

Tape amb degotalls cada 20 cm. La distància entre línies ha estat de 75 cm i els passadissos

de 86 cm. La longitud total de cada línia ha estat de 50,3m seguint la següent configuració:

Imatge 3: Esquema de cultiu


5.3.5 Seguiment del cultiu

Per tal de fer el seguiment del cultiu s’ha realitzat un calendari on s’han mostrat les

intervencions realitzades al llarg del cicle. En concret, s’ha determinat: moment de plantació,

regs, desherbats, incidents, estat general plantes, moment de floració i collita.

5.3.6 Presa de mostres

Totes les mostres preses han estat fetes seguint la mateixa metodologia mostral.

Fulles: s’ha procedit a amidar l’amplada i la longitud de les fulles de cada varietat. Per a

cadascuna d’elles s’han fet 4 mostrejos repartits al llarg del cultiu i en cada un d’aquests punts

s’han recollit 5 fulles (2 a tocar del terra, 2 a 1,5m d’alçada i una a 2m).

Tavelles: S’ha mesurat la longitud total de la tavella, inclòs pecíol, amb un metre. S’ha obviat la

longitud total del recorregut de l’arc de la tavella, buscant-se, únicament, la mida lineal,

0,75m 0,85m Rènega Ganxet Carai

Metro (6,5m)

Ull de perdiu (6,7m

Vallfornesa (1,2m)

Avellaneta rossa (3,6m)

Floreta (1,2m) Passadís Passadís Passadís

50,3m

Ganxet Mas (4,2m)

Genoll de Crist (22m)

5,6m


~ 11 ~

d’extrem a extrem. S’han recollit als mateixos punts que les fulles. En aquest cas, 10 tavelles (2

a tocar de terra, 4 a 1,5m i 4 a 2m). De les tavelles també s’han comptat el nombre de llavors

comercialment aprofitables.

Imatge 4: Amidament de longitud de la tavella


Llavor: S’ha realitzat un amidament de 20 llavors obtingudes del desgranat de les 40 tavelles

de obtingudes de cada varietat. En aquest cas, les llavors han estat barrejades i la mostra de

20 unitats ha estat extreta d’aquesta homogeneïtzació. S’ha mesurat la longitud i l’amplada de

cada llavor amb peu de rei. Les mesures han estat preses sempre mantenint la llavor amb l’ull

vertical, visible. Per tant, l’eix de rotació de la llavor ha estat, precisament, aquest punt de la

mongeta.

Imatge 5: Amidament de longitud de la tavella



~ 12 ~

5.3.7 Determinació de la productivitat

Per tal de poder determinar la productivitat de cada varietat s’ha procedit a fer un triatge de la

llavor batuda en tres categories:

Llavor comercialitzable. Aquella que no presenta cap anomalia morfològica ni cromàtica

i que respon al fenotip de la varietat.

Llavor anòmala. Aquella que s’expressa amb forma o color diferent de la majoritària

sigui com a conseqüència de la variabilitat genètica de la varietat, per una pol·linització

creuada tot i l’autogàmia del gènere o per alguna possible mutació genètica. Aquesta

fracció és alimentàriament útil i pot ser comercialitzada.

Llavor rebuig. Aquella que no pot servir per al consum humà ja que està trencada, feta

malbé o presenta disfuncions o malalties.

D’altra banda, aquest triatge i mesura del pes global de llavor produïda s’ha realitzat en dues

parcel·les diferents per a cada varietat ja que els darrers metres del camp han rebut una

insolació més deficitària. Per tant, els càlculs de productivitat s’han fet discriminant aquestes

dues zones i així evitar errors mostrals.

5.3.8 Quantificació i anàlisi dels resultats

Les dades obtingudes han estat emmagatzemada en una fulla Excel i d’aquestes se n’han

calculat diversos paràmetres estadístics com ara la mida mitjana, la desviació estàndard i els

valors màxims i mínims.

Alguns dels resultats, per facilitar-ne la compressió, han estat processats a partir d’indicadors

que d’una manera més intuïtiva permeten establir comparacions entre dos o més paràmetres

dels analitzats. Un dels indicadors més emprats ha estat els kg produïts per unitat de superfície

(ha) o, la relació entre la l’amplada i la longitud de la llavor.

5.4. Recerca bibliogràfica i comparació de resultats amb d’altres explotacions

Les proves de camp realitzades han estat comparades amb d’altres proves fetes en

explotacions de les proximitats. Aquesta comparativa, més o menys precisa ha permès veure

les diferències productives entre emplaçaments i, en definitiva contrastar els resultats obtinguts.

D’altra banda, aprofitant els estudis històrics de productivitat que es disposen del Vallès

Oriental, s’ha fet, també, una comparativa temporal.

5.5. Tastos i avaluació organolèptica

Per tal de poder caracteritzar la qualitat de les llegums estudiades s’ha procedit a fer un panell

de tast amb 15 membres d’Slowfood Vallès Oriental. Els membres del panell de tast eren gent

vinculada al món de la restauració, l’alimentació o persones que no era la primera vegada que

tastaven varietats locals.

El tast ha estudiat, la percepció de la pell, la farinositat de la mongeta, el gust i la persistència

del gust. Tots aquests paràmetres s’han quantificat de 0 a 10, essent 0 inexistent i 10 màxima.

6. Resultats

6.1. Determinació del maneig tradicional de les mongetes al Vallès

A partir de l’estudi finançat pel Consell Comarcal l’any 2012 es va poder realitzar un prospecció

bibliogràfica i oral que va permetre obtenir importants resultats en quant al maneig del gènere

Phaseolus en èpoques pretèrites. En aquest sentit, els resultats obtinguts van ser:


~ 13 ~

Sòl i preparació terreny: Les mongetes són molt poc exigent amb el sòl. Les varietats de mata

suporten molt bé els sòls poc fèrtils i sorrencs. En canvi les varietat de mata exigeixen sòl més

argilosos i profunds. En general, la qualitat de les mongetes va molt lligada al tipus de sòl. En

general, en sòls silícics, són més fines que en terrenys calcaris. Generalment, requereix un

treball poc profund del sòl. Prefereix sòl airejats i amb humitat constant.

Reg: En funció del sòl i del moment de l’any en que es realitzi la plantació, es considera que

amb un terreny franco-argilòs amb un reg a manta a la setmana, en els moments de més calor,

és suficient. Es considera que cada rec pot suposar entre 500 i 700 m3/ha.

Fertilització: S’estima que amb unes dosis entre 6-12 Tn/ha de fems madur és més que

suficient. Aportacions de potassi en forma de cendra li són, també, molt favorables. El més

comú és la sembra de les mongetes a darrera d’un cultiu exigent (De la Peña F. , 1948) .

Antigament, la major part de les mongetes al Vallès es feien darrera del cànem o de les

patates.

Rendiment: En general, per les varietat de mata es calculava un rendiment de 20 a 30

vegades la llavor emprada. Per tant, suposava entre 1.500 i 1.800kg/ha i per les varietats

d’aspre podria passar dels 3000kg/ha. (De la Peña F. , 1948).

Maneig general: Tradicionalment, les varietat de mata es sembren a unes distàncies d’entre

45 i 55cm. Per a les varietat d’aspre, aquesta mida es pot incrementar fins a 60x60cm. Les

dosis de sembra oscil·len entre els 40 i els 60 kg/ha. tot i que les varietat de mida més petita no

superen els 50kg/ha. Tradicionalment, es rega el terreny abans de la sembra i quan la terra

està humida però no inundada es planta la mongeta. Fins que la planta no comença a fer els

primers fils, els regs han de ser pràcticament nuls. Cal fer però diverses cavades per mantenir

net el terreny de males herbes i trencar la crosta superficial. En funció de la varietat, caldrà

realitzar l’encanyat quan comencin a aparèixer els primers fils. S’ha descrit com a pràctica

comuna l’escabotat dels brots més alts de la mongetera per tal d’incrementar-ne el seu

desenvolupament. Les fonts orals, indiquen que era comú aclarir les fulles per facilitar la

maduració del gra. Un cop la mata ha desenvolupat tot el seu potencial productiu, s’arrenca de

terra i es replega part de la mata a la mateixa pollera. Aquest pràctica accelera l’assecat i evita

la podridura la part baixa. Especialment, per les mongetes de cicle tardà.

Plagues o malalties: Els problemes més comuns de la mongeta són l’aranya roja

(Tetranychus urticae) –és el principal problema de la mongeta. Se situa a la part posterior de

fulles. El control amb sobre en pols és molt efectiu-, el pugó negre –ataca les tiges tendres i pot

arribar a malmetre tota la planta. El sabó potàssic és efectiu per combatre’l- , l’antracnosi -

genera unes podridures negre amb el contorn vermellós a les tavelles que poden arribar a

afectar el gra- . És pot prevenir amb rotacions llargues i aplicacions de caldos cúprics, fusarium

–ataca la plantació deixant-la seca en pocs dies. Normalment, és conseqüència de la sobre

fertilització, especialment, amb fems frescos- .

Llavor: Tradicionalment, la llavor se selecciona de les mates més vigoroses i que tenen les

tavelles més llargues, especialment, de la part baixa de la mata. Aquest procés es realitza de

forma manual i un cop collides es trien les millors llavors. Per a volums més grans, un cop

collides i batudes les mongetes, es trien les que millor representen la morfologia de la varietat.

6.2. Relació de varietats locals cultivades i referències orals de varietats desaparegudes

A la taula següent, també, resultat de l’estudi de l’any 2012, es pot observa el resultat de la

prospecció realitzada en relació al gènere Phaseolus.


~ 14 ~

Taula 2: Relació de varietats del gènere Phaseolus amb o sense llavor a l’àmbit d’estudi

Codi

Nom Popular Nom científic Llavor Origen

75 mongeta afartapobres o llobatera

(Phaseolus coccineus L) Sí Catalunya

76 mongeta avellaneta blanca

(Phaseolus vulgaris L) Sí Catalunya

77 mongeta avellaneta negra o negra de l’abundància

(Phaseolus vulgaris L) Referències orals Catalunya

78

mongeta avellaneta rossa, grogueta grossa o del veremar

(Phaseolus vulgaris L) Sí Vallès Oriental

79 mongeta cara girada o tarragonina


80 mongeta castanyera

(Phaseolus vulgaris L) Referències orals Osona/Vallès

81 mongeta de Collsacabra


82 mongeta de la barbeta del frare

(Phaseolus vulgaris L) Referències orals Maresme/Vallès

83 mongeta de la floreta


84 mongeta de la fusta


85 mongeta de la mantega d’aspre


86 mongeta de la neu


87 mongeta de la rossa aspre

(Phaseolus vulgaris L) Referències orals Vallès

88 mongeta de la rossa mata

(Phaseolus vulgaris L) Referències orals Vallès

89 mongeta de mata del dia

(Phaseolus vulgaris L) Sí Vallès

90 mongeta de mig dol

(Phaseolus vulgaris L) Referències orals Indet.

91 mongeta de monja bona


92 mongeta del carai o del rector

(Phaseolus vulgaris L) Sí Sud Catalunya

93 mongeta del Carme

(Phaseolus vulgaris L) Sí Osona/Vallès

94 mongeta del confit

(Phaseolus vulgaris L) Referències orals Bages

95 mongeta del cuc antiga


96 mongeta del custodi

(Phaseolus vulgaris L) Referències orals Bages

97

mongeta del ganxet gros

(Phaseolus vulgaris L) Sí Osona, Vallès, Maresme, Bages, Selva

98

mongeta del ganxet menut

(Phaseolus vulgaris L) Referències orals Osona, Vallès, Maresme, Bages, Selva

99

mongeta del ganxet mig

(Phaseolus vulgaris L) Sí Osona, Vallès, Maresme, Bages, Selva

100

mongeta del ganxet terrer

(Phaseolus vulgaris L) Sí Mallorca (Terres de l’Ebre i Prat de Llobregat)

101 Mongeta del pic groc

(Phaseolus vulgaris L) Sí Vallès/Maresme

102 mongeta del músic


103 Mongeta facciosa


104 mongeta garrofala (tendra)


105 mongeta garrofer (fesol)

(Phaseolus vulgaris L) Referències orals Selva/Vallès

106 mongeta genoll de crist, or i plata, calveta, Sant Iscle o de Monistrol

(Phaseolus vulgaris L) Sí Vallès/Maresme

107 mongeta grogueta petita


108 mongeta llaminera aspre grossa (Gallifa)



~ 15 ~

109 mongeta llaminera(pleneta) aspre


110 mongeta llaminera(pleneta) mata


111 mongeta manresana

(Phaseolus vulgaris L) Referències orals Bages/Vallès

112 mongeta menuda o maiona (fesol)


113 mongeta "mocha"

(Phaseolus vulgaris L) Referències orals Indet

114 mongeta negra per tendra mata

(Phaseolus vulgaris L) Referències orals Indet

115 mongeta ou de pardal

(Phaseolus vulgaris L) Referències orals Vallès /Osona

116 mongeta paretana francesa


117 mongeta perona curta i llarga

(Phaseolus vulgaris L) Sí Catalunya

118 mongeta perona lila o francesa


119 mongeta Pinet de Mallorca o paretana

(Phaseolus vulgaris L) Referències orals Vallès /Balears

120 mongeta rènega blanca


121 mongeta rènega negra


122 mongeta rossa d'Arbúcies (fesol)

(Phaseolus vulgaris L) Sí Selva

123 mongeta calbesa mata i aspre

(Phaseolus vulgaris L) Referències orals Vallès/Montseny

124 mongeta sastre

(Phaseolus vulgaris L) Sí Maresme/Vallès

125 mongeta set setmanera o gavatxa


126 mongeta ull de perdiu


127 mongeta vallfornesa


128

mongeta del metro

(Vignia unguiculata (L.) Walp) Si Vallès Oriental


6.3. Selecció dels varietals per a l’estudi

A partir de la metodologia definida a l’apartat 5 d’aquesta memòria, s’ha procedit a realitzar un

quadre de puntuació per tal de determinar quines varietats podien tenir més interès per a ser

reintroduïdes amb èxit als mercats. Aplicant la metodologia definida, s’han puntuat les varietats

i s’ha generat un llistat de prioritats que ha estat la base d’aquest estudi.

Taula 3: Relació de varietats prioritzades segons el seu interès per ser reintroduïdes als mercats

NOM seca/tendra Generalista (regressió) Organolèptica Producció Total

1 mongeta de la neu 10 10 10 10 40

2 mongeta genoll de crist, or i plata, calbeta, Sant Iscle o de Monistrol, del 40 10 10 10 10 40

3 mongeta ull de perdiu 10 10 10 10 40

4

mongeta avellaneta rossa, grogueta grossa, facciosa o del veremar, fesol ros de tavella vermella 10 5 10 10 35

5 mongeta del Carall o del rector 5 10 10 10 35

6 mongeta paretana francesa 5 10 10 10 35

7 mongeta rènega negra 5 10 10 10 35

8 mongeta vallfornesa 10 3 10 10 33


~ 16 ~

9 mongeta llaminera(pleneta, del sucre o del malalt) aspre 1 10 10 10 31

10 mongeta llaminera(pleneta, del sucre o del malalt) mata 1 10 10 10 31

11 mongeta del ganxet gros 5 5 10 10 30

12 mongeta del ganxet mig 5 5 10 10 30

13 mongeta maiona o menuda 5 3 10 10 28

14 mongeta perona curta i llarga 1 3 10 10 24

15 mongeta avellaneta blanca 10 3 10 0 23

16 mongeta de la floreta 1 10 0 10 21

17 mongeta afartapobres o llobatera 5 3 0 10 18

18 mongeta grogueta petita o fesol ros de tavella verda 5 3 0 10 18

19 mongeta sastre 5 3 10 0 18

20 mongeta del pic groc 5 3 0 10 18

21 mongeta del ganxet terrer 5 10 0 0 15

22 mongeta de mata del dia 1 3 0 10 14

23 mongeta blauhilde 1 3 10 0 14

24 mongeta del metro 1 3 0 10 14

25 mongeta rossa d'arbúcies (fèsol) 5 3 0 0 8


De la taula anterior, les 8 primeres varietats són les que s’han escollit per a l’estudi. Cal tenir

present que s’ha exclòs de la prova de camp la mongeta paretana ja que es cultiva de

primavera i la de la neu ja que en el moment de fer la plantació de la prova de camp no es

disposava de llavor –varietat amb un únic cultivador i molt escassa-.

6.4. Dades meteorològiques

Com es pot observar al quadre adjunt, les variables climàtiques de l’any 2013 s’ha extremat en

relació a la mitjana climàtica (1973-2000). En aquest sentit, les dades registrades a l’estació

meteorològica de la finca, sense ser dades homologades però si indicatives, ens mostren un

increment d’un 10% de la temperatura mitjana durant l’any 2013 en relació a la mitjana

(+1,73ºC).

Taula 4: Relació de varietats prioritzades segons el seu interès per ser reintroduïdes als mercats

Paràmetre Mitjana climàtica(1973-2000) Any 2013 (gener-novembre)

Tª mitjana (ºC) (anual) 15,39 17,12

Percentatge i diferencial absolut 10,09% 1,73

Precipitació (anual) (mm) 537 465,10

Percentatge i diferencial absolut -13,39% 71,90

Tª mitjana (ºC) (juliol-novembre) 18,70 21,56

Percentatge i diferencial absolut 15,3% -2,86

Precipitació (anual) (juliol-novembre) 265,63 193,50

Percentatge i diferencial absolut -27,2% 72,13


Si ens fixem amb la precipitació, es pot observar un descens encara més evident, d’un 13,39%

i prop de 72 mm/any.


~ 17 ~

Si ho analitzem per estacions, es pot veure com, a nivell de temperatura mitjana, la primera

meitat de l’any ha estat molt semblant als paràmetres mitjans, fins i tot, per sota al llarg del més

de maig. Per contra l’estiu i especialment la tardor han estat especialment calorosos amb unes

anomalies properes als 4,3ºC positius.

Pel que fa a la precipitació, aquesta segueix mantenint la clara estacionalitat primavera i tardor

però concentrada en pics molt més intensos i allargant els períodes de sequera estival. Fins i

tot, en el cas de 2013, presentant una forta anomalia de precipitació entre els mesos d’octubre i

de novembre amb unes precipitacions pràcticament inexistents.

Imatge 7: Mitjana climàtica (1973-2003) vers 2003 de diversos paràmetres climàtics


Al llarg del cicle de cultiu de la prova de camp, el diferencial positiu de temperatura mitjana ha

estat del 15,3% i la precipitació ha estat un 27,2% menys que la mitjana climàtica.

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00

Tª Mitjana 2013 ºC T max 2013

Tª Min precip 2013

Mitjana climàtica (1971-2000) Precipitació mitjana (1971-2000)


~ 18 ~

Imatge 8: Mitjana climàtica (1973-2003) vers 2003 de diversos paràmetres climàtics del cicle de

cultiu


Aquesta anomalia climàtica, que especialment l’any 2011 va, pràcticament, destruir la

producció de mongetes a la comarca, aquest any, pel fet de tenir unes temperatures i

precipitació semblants a la mitjana climàtica durant el mes de setembre, pot explicar la bona

collita d’aquest any.

6.5. Condicionants previs

La parcel·la de cultiu es un terreny que forma part d’una explotació hortícola en que s’ha

realitzat diverses tècniques per incrementar la fertilitat del sòl i que ha aconseguit uns nivells de

matèria orgànica i nutrients molt elevats. Aquest fet, per a la majoria de cultius hortícoles és

molt interessant ja que maximitza la producció però en el cas de lleguminoses, pot generar

interaccions negatives en el procés d’autonitrificació a partir de la simbiosi entre la lleguminosa

i els bacteris del gènere Rhizobium.

Imatge 9: Analítica de sòl de la parcel·la de cultiu realitzada l’any 2011


Com es pot veure a l’analítica de sòl, el nitrogen disponible, no és molt alt ja que la fertilització

general de la finca i de la parcel·la ha estat encaminada a incrementar el nivell de carboni. Va a

dir, però, que no es pot afirmar si aquest paràmetre podrà arribar a ser limitant.

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

Juliol Agost Setembre Octubre Novembre

Tª Mitjana 2013 ºC T max 2013

Tª Min precip 2013

Mitjana climàtica (1971-2000) Precipitació mitjana (1971-2000)


~ 19 ~

En aquest sentit, bona part dels resultats que es generaran a partir d’aquest estudi han de tenir

com a referent que bona part de la producció de mongetes es realitza com a rotació de cereal i

que, per tant, els continguts de matèria orgànica i, en molts casos, de sals solubles disponibles

són extremadament inferiors que en el sòl d’estudi.

6.6. Seguiment de la prova de camp

Al llarg del cultiu s’ha fet un dietari de les accions o incidents que s’ha produït amb l’objectiu de

determinar amb precisió el maneig del cultiu realitzat.

Taula 5: Diari del cultiu

Data Acció Comentari

20/07/2013 Estripar la parcel·la de cultiu amb el tractor

El sòl no estava molt compactat, es va descartar el subsolador.

Fressar tractor

22/07/2013 estendre gota a gota

Reg 2h

Cada reg s’ha realitzat a partir d’una bomba que impulsa aigua del freàtic.

23/07/2013 Sembra mongetes

26/07/2013 Germinació rènega negra La més primerenca. Pràcticament no va produir-se cap fallada.

27/05/2013 Reg 2h

28/07/2013 Germinació ganxet/ ull de perdiu, avellaneta, vallfornesa, carai)

El ganxet i el carai va germinar bé, amb poques falles. L’avellaneta, l’ull de perdiu i la vallfornesa van tenir problemes ja que la llavor era vella.

29/07/2013 Germinació genoll Crist

30/07/2013 Primera desherbada (bici rodes)

31/07/2013 Reg 2h

01/08/2013 atac conills (resembrar mongetes, carall i ganxet)

Especialment, es va concentrar en aquestes dues varietats

05/08/2013 Reg 2h

10/08/2013 Encanyat mongetes

Va ser massa tardà, algunes mongetes ja havien començat a entrellaçar-se i el cost d’encanyat va ser més alt.

11/08/2013 Reg 2h

12/08/2013 Segona desherbada (bici rodes)

18/08/2013 Reg 2h

22/08/2013 Reg 2h

26/08/2013 Reg 2h

01/09/2013 Desherbada (manual)

03/09/2013 Reg 2h

29/08/2013 Inici floració rènega (37dies)

01/09/2013 Inici floració ull de perdiu, vallfornesa i avellaneta(40dies)

02/09/2013 Inici floració ganxet draper (45 dies)


04/09/2013 Inici floració carall (43 dies)


~ 20 ~

05/09/2013 Inici floració ganxet mas (45 dies)


10/09/2013 Reg 2h

08/10/2013 Reg 2h

15/10/2013 Desherbada (manual)

16/10/2013 Atac pugó a 6,5ml carai (no es tracta).

Després d’un fort període de pluges, una part de la fila del carai on algunes hores del matí hi ha ombra han estat fortament atacades pel pugó. No s’ha fet cap tractament fitosanitari per veure com es comporta el cultiu.

18/10/2013 Reg 2h

24/10/2013 Reg 2h

30/10/2013 Reg 2h

05/11/2013 Arrencar mates mongeta

12/11/2013 Collir i batre Es realitza a l’era amb batuda per mitjà de les rodes del tractor.

16/11/2013 Recollir canyes i apilar

17/11/2013 Recollir gota a gota

13-18/11/13 Triar mongetes De forma manual.

Imatge 10: seguiment de la prova de camp


~ 21 ~


6.7. Caracterització morfològica de les varietats estudiades

Per tal de poder caracteritzar cadascuna de les varietats s’ha realitzat una estudi detallat de

diversos paràmetres morfològics. Aquesta paràmetres han intentat, en la majoria de casos,

veure diferències entre varietats i cultivars de (Pasheolus vulgaris) fins ara poc estudiades. Per

tal de tenir una referència, s’ha inclòs a l’estudi dues mostres de ganxet, mongeta molt

estudiada, i que s’emprarà com a referència en relació als altres cultius.

6.7.1. Longitud de la tavella

Com es pot observar a la taula adjunta, la variabilitat de la longitud de la tavella és molt

elevada, essent, de llarg, la mongeta del ganxet la més llarga. Als extrems d’aquest indicador hi

trobem una Ganxet recollit a la Garriga amb una mitjana de 19,04cm de longitud per tavella. El

mínim es produeix a l’avellaneta rosa amb 8,38cm. Cal destacar que la mongeta del Carall

segueix de prop el ganxet en quant aquest indicador.

Taula 6: Longitud de la tavella

Longitud tavella (cm) CARALL

GANXET DRAPER

GANXET MAS

GENOLL DE CRIST (E. Verdaguer)

GENOLL DE CRIST (can Vilarosal)

GENOLL DE CRIST (Can Mir) VALLFORNESA

AVELLANETA ROSSA

ULL DE PERDIU

RÈNEGA NEGRA

mitjana 13,81 16,97 19,04 11,79 11,83 10,97 10,99 8,38 12,34 9,66

Desvest 1,34 2,02 2,02 1,85 1,75 1,40 1,64 1,05 1,38 0,74

Max 17,00 21,00 23,00 15,00 13,00 14,00 15,50 11,00 14,00 11,00

Min 11,00 12,50 14,00 9,00 8,50 9,00 8,00 6,50 8,50 8,00


Com es pot observar a la taula, en general, la major desviació estàndard correspon a les

mongetes amb major longitud de tavella tot i que les vallforneses, de tavella curta, també la

tenen força elevada (1,64).


~ 22 ~

6.7.2. Nombre de llavors per tavella

Pel que fa a aquest segon indicador morfològic, es pot observar com el ganxet de can Mas, és

el que presenta més grans per tavella, molt per sobre de l’altra mostra de ganxet, el produït a la

mateixa finca de l’experiment des de fa 10 anys (5,6) o superior,fins i tot, al Genoll de Crist. Si

ens fixem en la resta de varietat es pot veure que el Genoll de Crist és la segona varietat en

nombre de grans per tavella, especialment el cultivar de can Vilarosal, seguida de la rènega

negra –pel seu gra petit-, del Carall, de l’ull de perdiu, la Vallfornesa i, finalment, l’avellaneta

Rossa.

Taula 7: Nombre de llavors per tavella

Llavors tavella (cm) CARALL

GANXET DRAPER

GANXET MAS




AVELLANETA ROSSA

ULL DE PERDIU

RÈNEGA NEGRA

mitjana 5,25 5,60 7,25 5,88 6,67 6,18 4,05 3,88 4,40 6,20

Desvest 1,43 1,52 0,87 1,17 1,51 0,81 1,06 1,74 1,48 0,97

Max 8,00 8,00 9,00 8,00 8,00 8,00 6,00 6,00 7,00 8,00

Min 2,00 2,00 6,00 3,00 4,00 5,00 2,00 1,00 1,00 4,00


En aquest cas, és important destacar que la desviació estàndard és molt elevada a la varietat

amb menor nombre de grans per tavella i és de les més petites a la de major nombre de grans.

6.7.3. Morfologia de la llavor

En relació a aquest paràmetre la mongeta del Ganxet cultivada a la finca de la prova de camp

és la que presenta una mida mitjana de grans més elevada (9,53mm x 16,7mm). Aquests

paràmetres són seguit de molt a prop pel ganxet de can Mas i, a major distància, pel carall

(8,72mm x 15,42mm). Com és pot observar, les rènegues són les de mida més petita no

superant els 7,35mm x 9,03mm.

Taula 8: Longitud i amplada de llavor

Mida llavor cm CARALL GANXET DRAPER

GANXET MAS




AVELLANETA ROSSA ULL DE PERDIU RÈNEGA NEGRA

trans long trans longi trans longi trans longi trans longi trans longi trans longi trans longi trans longi trans longi

mitjana 8,72 15,42 9,53 16,70 9,05 15,65 9,45 12,40 9,17 11,17 8,50 11,50 8,53 13,00 8,30 11,20 8,60 11,35 7,35 9,03

Desvest 0,62 1,29 0,82 1,41 0,51 0,92 0,60 0,61 0,26 0,52 0,58 0,41 0,50 0,84 0,55 0,75 1,19 1,32 0,56 0,72

Max 9,50 17,00 11,00 19,00 10,00 17,00 10,50 13,50 9,50 11,50 9,00 12,00 9,50 14,50 9,00 13,00 12,00 14,00 8,50 10,00

Min 7,50 13,00 8,00 14,00 8,00 14,00 8,50 11,50 9,00 10,50 8,00 11,00 8,00 11,00 7,00 10,00 7,00 8,50 6,50 7,00

Relació (long/am

plada) 1,77

1,75

1,73

1,31

1,22

1,35

1,52

1,35

1,32

1,23 Font: Elaboració pròpia

Si ens fixem amb la relació entre la longitud i l’amplada de la mongeta, es pot veure que el

ganxet i el Carai són pràcticament iguals, tot i que el ganxet és corbat i el carall no. Aquesta

relació s’estableix, per aquest grup de mongetes, a l’entorn de 1,7 fet que ens indica la seva

morfologia oblonga. A continuació, se situa la vallfornesa amb una relació de 1,52 i, finalment,

els genolls de Crist, l’avellaneta rosa i la rènega negra, que tendeixen a una morfologia

esfèrica, una relació de l’indicador més propera a 1.


~ 23 ~

6.7.4. Paràmetres foliars

La major part de les varietats estudiades presenten una morfologia de fulles entre triangular i

arestada amb marge enter. Les de major dimensió són les dels cultivars de genoll de Crist, amb

una relació longitud/amplada propera a 1’5. Cal destacar la rènega negra amb una mida de

fulla gran i que tendeix a una amplada igual que la llargada donant un índex longitud/amplada

proper a 1 (1,14); molt semblant és el cas de l’avellaneta rossa i de la vallfornesa. Per contra,

tot i que per tipologia i morfologia de gra les vallforneses i les ull de perdiu semblarien la

mateixa varietat, la relació longitud/amplada de la fula és molt diferent, essent la vallfornesa

molt més propera al grup de les del genoll de Crist.

Taula 9 : Longitud i amplada fulles

Mida fulla cm CARALL GANXET DRAPER

GANXET MAS



GENOLL DE CRIST (can Mir) VALLFORNESA

AVELLANETA ROSSA

ULL DE PERDIU

RÈNEGA NEGRA

trans long trans long trans long trans long trans long trans long trans long trans long trans long trans long

mitjana 8,48 12,03 9,05 11,65 8,05 10,95 8,95 13,20 8,75 13,33 8,63 12,25 10,25 11,75 8,70 10,20 7,80 11,93 11,00 12,50

Desvest 1,64 1,38 1,19 1,58 1,28 1,76 0,83 1,75 0,52 1,21 0,95 1,26 1,25 1,25 1,30 1,30 0,47 0,82 1,03 1,03

Max 12,00 15,00 12,00 15,00 10,00 14,00 10,00 16,00 9,50 15,00 10,00 14,00 13,00 14,50 12,00 13,50 8,50 13,50 13,00 14,50

Min 5,00 10,00 7,00 9,00 6,00 8,00 8,00 11,00 8,00 12,00 8,00 11,00 8,00 9,50 7,00 8,50 7,00 11,00 9,00 10,50

Relació (longitud/amplada) 1,42

1,29

1,36

1,47

1,52

1,42

1,15

1,17

1,53

1,14 Font: Elaboració pròpia

6.7.5. Pes llavor i tavella

En relació al pes de 100 llavors, en grams, es pot observar que la vallfornesa és la que

presenta un major pes per 100 llavors (62g) seguit de la mongeta del carall i del genoll de Crist

de l’Etern Verdaguer. La rènega negra és la de menor densitat amb 32g per 100 llavors.

En relació a l’indicador de pes mitjà de les tavelles (obtingut a partir del nombre mig de grans

per tavella i el pes mitjà d’una llavor), es pot observar com aquest no és correlaciona

directament amb l’anterior indicador i la varietat amb tavelles més productives és el genoll de

Crist de l’Etern Verdaguer, seguit del ganxet de can Mas i del carall. En aquest cas, l’avellaneta

és la menys productiva per tavella amb tant sòl 2,51g.

Taula 10: Pes llavor i pes total tavella

Pes CARALL GANXET DRAPER

GANXET MAS




AVELLANETA ROSSA

ULL DE PERDIU

RÈNEGA NEGRA

Pes 100 llavors (g) 59,00 53,00 45,00 57,00 48,00 48,00 62,00 45,00 47,00 32,00

Pes mitjà tavella (g) 3,10 2,97 3,26 3,35 3,19 2,96 2,51 1,74 2,07 1,98


6.8. Productivitat varietal

L’anàlisi s’ha centrat en diversos paràmetres, des de la productivitat neta per hectàrea a la

productivitat realment comercialitzable.

Val a dir però, que l’important efecte de l’ombra a la part final del camp ha fet que la zona

d’ombra s’analitzés a banda per tal de no generar anomalies comparatives amb la resta de


~ 24 ~

varietats. També, dels genolls de Crist, només s’ha analitzat la productivitat d’una de les

varietats ja que era la que quedava a la zona del 100% d’insolació.

En aquest sentit, de la tria realitza:

En general, el rebuig, les mongetes que es descarten per problemes de morfologia i de color ha

estat, baix. La varietat amb major rebuig (9,06%) ha estat la rènega negra on s’han descartat

força mongetes partides segurament pel sistema de batuda. A continuació, s’ha descartat a

l’entorn del 7,12% de l’ull de perdiu ja que les mongetes estaven afectades per un fong que

n’havia fet variar, lleugerament, el color –cap a groc-. La resta de varietats estaven a l’entorn d’

un, més que moderat, 5% amb l’excepció de la Vallfornesa (2,68%).

Cal destacar que moltes de les varietats observades han generat mongetes d’altres color. En

termes generals, les mongetes blanques han produït mongetes negres i, en el cas de la rènega

negra, algunes mongetes blanques. Aquestes mongetes estan en perfecte estat per a ser

consumides però el mercat les descarta ja que no responen al fenotip estàndard. En aquest

cas, el major nombre de mongetes descartades ha estat al ganxet de can Mas on un 13,84%

de les mongetes eren negres. A continuació la mongeta del carall amb un 8,83% de llavors

amb una tonalitat marró fosca amb aigües negres. Per contra, el ganxet de can Draper no

superava el 3,37% de mongetes negres o la rènega negra un 3,4% de mongetes blanques. Per

terme general, el genoll de Crist, la vallfornesa, l’avellaneta rossa i l’ull de perdiu no han produït

aquestes anomalies.

En aquest sentit, es pot observar com els majors índex de llavor comercialitzable són a la

vallfornesa (97,32%) i a l’avellaneta rossa, seguit, de molt a prop, per l’ull de perdiu. En darrer

terme, se situa en ganxet de can Mas amb un índex comercialitzable molt baix (80,78%)

Taula 11: Productivitat

PRODUCTIVITAT CARALL GANXET DRAPER

GANXET MAS

GENOLL CRIST ETERN VALLFORNESA

AVELLANETA ROSSA

ULL DE PERDIU

RÈNEGA NEGRA

COMERCIALITZABLE 86,01% 92,62% 80,78% 96,95% 97,32% 96,24% 92,88% 87,55%

NEGRE/BLANC COMERCIALITZABLE 8,83% 3,37% 13,84% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 3,40%

REBUIG 5,16% 4,01% 5,38% 4,68% 2,68% 3,75% 7,12% 9,06%

TOTAL 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%

Producció bruta (Kg/ha) 1717,51 1954,45 2275,41 1853,31 2500,00 1747,42 2353,65 2169,14

Producció comercial (kg/ha) 1477,24 1768,88 1838,00 1796,76 2432,99 1681,80 2186,10 1899,02


En darrer terme, si s’observa la productivitat bruta per hectàrea, es pots constatar que, en

general, són elevades. Especialment, la vallfornesa amb un rendiment brut de 2.500kg/ha

passant per l’ull de perdiu (2.353,65), el ganxet de can Mas (2.275,41), fins arribar als 1717,51

kg de la mongeta del carall. Cal esmentar que aquest darrer paràmetre, la productivitat del

carall s’ha vist afectada per un atac de pugó, essent la zona d’ombra més productiva que la de

sol per aquest motiu.

En relació a la productivitat neta, aquesta seria màxima, també, per a la vallfornesa (2.432,99) i

l’ull de perdiu (2.186,10), decreixent amb la rènega negra, el ganxet de can Mas i, en darrer,

terme, la mongeta del carall.


~ 25 ~

6.9. Descripció i resultats dels cultivars emprats per a l’estudi

6.9.1. Mongeta del Carall (Cal Sant, Sta. Eugènia del Congost)

Cultivar localitzat al municipi de Tagamanent l’any 2011. Des de fa més de 30 anys que es

cultiva en aquesta zona. Els altres cultivars localitzats a l’àmbit d’estudi (Canyet de Badalona i

Arbúcies) no s’han inclòs a la prova de camp ja que no es disposava de llavor.

Taula 12: Resultats productivitat

Parcel·la 100% insolació (g) Parcel·la 70% (g) Total (g) %

COMERCIALITZABLE 9266,25 3243,52 12509,76 87,07%

NEGRE COMERCIALITZABLE 951,41 198,00 1149,41 8,00%

REBUIG 555,70 152,23 707,93 4,93%

TOTAL 10773,36 3593,74 14367,10 100,00%

SUPERFÍCIE 62,73 18,59 81,32

Producció bruta (Kg/ha) 1717,51 1932,99 1766,77

Producció comercial (kg/ha) 1477,24 1744,61 1538,37 Font: Elaboració pròpia

Com es pot observar a la taula, la productivitat de la varietat ha estat més alta a la zona

d’ombra que a la zona amb insolació màxima. Aquest fet es pot explicar perquè a la zona

d’insolació hi va haver un atac de pugó que va afectar un 17% de les mates de la mostra i en

va reduir la producció pràcticament a zero.

Imatge 11: Mongeta del carall


El grau de rebuig de la varietat no arriba al 5% però, per contra, presenta un nombre molt

elevat (8%) de mongetes que surten de color marró amb aigües negres.

Taula 13: Resultats caracterització

longitud tavella (cm)

Llavors tavella

Amplada fulla (cm)

Longitud tavella (cm)

Mida secció transversal llavor (mm)

Mida secció longitudinal llavor (mm)

mitjana 13,81 5,25 8,48 12,03 8,72 15,42

Desvest 1,34 1,43 1,64 1,38 0,62 1,29

Max 17,00 8,00 12,00 15,00 9,50 17,00

Min 11,00 2,00 5,00 10,00 7,50 13,00

100 llavors g 59,00 Font: Elaboració pròpia


~ 26 ~

De la caracterització es pot afirmar que el carall és una mongeta de tavella mitjanament llarga,

amb menys llavors per tavella que el ganxet i, en general, una fulla i gra més petits, també que

el ganxet. En general, tant la llavor com la fulla són més llargues que amples. La llavor és

oblonga i la fulla lanceolada amb marge enter.

6.9.2. Mongeta del Ganxet (can Draper, l’Ametlla del Vallès)

Cultivar que fa més de 10 anys que es cultiva a can Draper de l’Ametlla del Vallès i que la llavor

té el seu origen al pla de Llerona –Franqueses del Vallès-.





REBUIG 491,41 140,04 631,46 4,15%

TOTAL 12259,64 2942,26 15201,90 100,00%

SUPERFÍCIE 62,73 18,59 81,32


Producció comercial (kg/ha) 1810,24 1390,30 1714,23


En aquest cas, es pot observar com la productivitat global s’ha situat a l’entorn de les dues

tn/ha a la zona de màxim insolació i amb una forta davallada a la zona d’ombra. Malgrat

aquesta anomalia, la producció global ha estat de 1869kg/ha amb un 8% de pèrdues.



Llavors tavella

Amplada fulla (cm)


Mida secció transversal llavor (cm)

Mida secció longitudinal llavor (cm)

mitjana 16,97 5,60 9,05 11,65 9,53 16,70

Desvest 2,02 1,52 1,19 1,58 0,82 1,41

Max 21,00 8,00 12,00 15,00 11,00 19,00

Min 12,50 2,00 7,00 9,00 8,00 14,00


Imatge 12: Mongeta del ganxet can Draper



~ 27 ~

Es pot afirmar que aquest cultivar és una mongeta de tavella llarga, amb un nombre de llavors

per tavella dins dels estàndards de ganxet - 3 a 6 llavors, (Cassañas F., et. al.)- i, en general,

una fulla i gra també dins dels estàndards de la varietat. La llavor és oblonga i més densa que

els resultats obtinguts al Vallès entre els anys 2004 i 2005 on situaven el pes mitjà del ganxet

entre 43 i 47g respectivament (Cassañas F., et. al.). La fulla lanceolada amb marge enter.

6.9.3. Mongeta del Ganxet (can Mas, la Garriga)

Varietat que des de l’any 1947 es cultiva en aquesta masia de la Garriga. El seu propietari n’ha

realitzat una selecció acuradíssima any a any seleccionant per llavor les tavelles més llargues i

amb més nombre de grans. Segons informació oral, 9 grans per tavella són comuns al seu

cultivar i n’ha arribat a tenir de fins a 11 grans.



COMERCIALITZABLE 1248,00 0,00 1248,00

80,78%

NEGRE COMERCIALITZABLE 213,84 0,00 213,84

13,84%

REBUIG 83,16 0,00 83,16

5,38%

TOTAL 1545,00 0,00 1545,00

100,00%

SUPERFÍCIE 6,79 0,00 6,79


Producció comercial (kg/ha) 1838,00 0,00 1838,00


Com es pot observar, la productivitat global del cultivar ha estat de les més altes, arribant als

2.275,41kg/ha de producció bruta. Val a dir però que el grau de rebuig ha estat alt, (19,22%).

Aquest valors no són anòmals ja que en estudis fets al Vallès entre els anys 2005 i 2006 la

mitjana de rebuig en plantació amb canya era, també, del 19% (Cassañas F., et. al.).



Llavors tavella

Amplada fulla (cm)




mitjana 19,04 7,25 8,05 10,95 9,05 15,65

Desvest 2,02 0,87 1,28 1,76 0,51 0,92

Max 23,00 9,00 10,00 14,00 10,00 17,00

Min 14,00 6,00 6,00 8,00 8,00 14,00


Com es pot observar, per aquest cultivar, el pes de 100 llavors coincideix amb els estàndards

obtinguts als estudis de 2004 i 2005 però la longitud i el nombre de grans per tavella supera els

marges estàndard del ganxet. Aquest fet, és un clar indicador de la selecció feta durant any

amb la llavor que ha conduit a una varietat molt més productiva tot i que tingui, també, un índex

elevat de rebuig. Pel que fa a la llavor, és també oblonga amb una fulla lanceolada i marge

enter.


~ 28 ~

6.9.4. Genoll de Crist (casa Vella de Lluert, Llinars –Etern Verdaguer-)

Cultivar procedent de Llinars del Vallès de la finca de l’Etern Verdaguer, uns dels hortolans més

conservacionistes de la biodiversitat cultivada del Vallès.


Parcel·la 100% insolació (g) %

COMERCIALITZABLE 3050,00

96,95%

NEGRE COMERCIALITZABLE 0,00

0,00%

REBUIG 147,30

4,68%

TOTAL 3146,00

100,00%

SUPERFÍCIE 16,98

Producció bruta (Kg/ha) 1853,31

Producció comercial (kg/ha) 1796,76 Font: Elaboració pròpia

Aquesta ha estat l’únic cultivar de genoll de Crist del que s’ha mesurat la productivitat ja que els

altres van quedar a la zona d’ombra i els resultats podrien ser esbiaixats. En general, però la

producció de la varietat ha estat modesta si es compara amb d’altres varietats (ull de perdiu,

vallfornesa) que per característiques morfològiques podrien tenir una certa similitud o

parentesc. En general, però, la modesta productivitat ha estat compensada per un baixíssim

rebuig (4,68%)



Llavors tavella

Amplada fulla (cm)




mitjana 11,79 5,88 8,95 13,20 9,45 12,40

Desvest 1,85 1,17 0,83 1,75 0,60 0,61

Max 15,00 8,00 10,00 16,00 10,50 13,50

Min 9,00 3,00 8,00 11,00 8,50 11,50

100 llavors g 57 Font: Elaboració pròpia

Imatge 13: Mongeta del genoll de Crist



~ 29 ~

Com es pot observar, aquest cultivar presenta unes característiques força interessant respecte

la resta dels altres dos cultivars analitzats a nivell morfològic. D’entrada, el pes de 100 llavors,

és un 20% més elevat que la mitjana dels altres cultivars i la longitud de la tavella un 3,4%,

també, més alta. En relació al nombre de grans per tavella, és inferior en un 8,48%. En general,

la llavor, tendeix cap a l’esfericitat però, ho és molt menys que el cultivar de can Vilarosal. La

fulla és tendeix a triangular amb marge enter.

6.9.5. Vallfornesa (Can Puig, Vallcàrquera, Figaró)

Varietat localitzada a can Puig de Vallcàrquera. El seu nom procedeix de la vall veïna. Entre

aquestes dues valls hi havia un comerç i intercanvi molt importat d’aquesta varietat, que com

l’ull de perdiu és una adaptació de les pilariques aragoneses.


VALLFORNESA Parcel·la 100% insolació (g) Parcel·la 70% (g) Total (g) %

COMERCIALITZABLE 472 0 472,00 97,32%

NEGRE COMERCIALITZABLE 0 0,00 0,00 0,00%

REBUIG 13 0,00 13,00 2,68%

TOTAL 485 0 485 100,00%




Varietat amb major producció de les proves realitzades. Presenta, també, el menor índex de

rebuig. És tracta d’una varietat, per tant, molt interessant per introduir als mercat en quant a

rendiment agronòmic.



Llavors tavella

Amplada fulla (cm)

Longitud fulla (cm)



mitjana 10,99 4,05 10,25 11,75 8,53 13,00

Desvest 1,64 1,06 1,25 1,25 0,50 0,84

Max 15,50 6,00 13,00 14,50 9,50 14,50

Min 8,00 2,00 8,00 9,50 8,00 11,00


Imatge 14: Mongeta Vallfornesa



~ 30 ~

Com es pot observar, és la varietat amb un major pes de 100 llavors, molt per sobre del que

podria ser una varietat molt propera, l’ull de perdiu (47). La tavella, és lleguerament més curta

que l’ull de perdiu i en nombre de grans, també inferior. Les seves fulles tendeixen a ser molt

semblants d’amplada i de longitud fet que els atorga una forma triangular i de marge, també,

enter.

6.9.6. Avellaneta rossa (Can Prat, Samalús)

Varietat molt comuna al baix Montseny, especialment a la zona de la Tordera. En el cas de can

Prat, es tracta d’un cultiu complementari al de la mongeta del ganxet.



COMERCIALITZABLE 978,81 0 978,81 96,25%

NEGRE COMERCIALITZABLE 0 0,00 0,00 0,00%

REBUIG 38,18 0,00 38,18 3,75%

TOTAL 1017 0 1016,99 100,00%




Ha estat la mongeta de gra petit menys productiva de les analitzades malgrat que el seu grau

de rebuig ha estat, també, petit.



Llavors tavella

Amplada fulla (cm)

Longitud fulla (cm)



mitjana 8,38 3,88 8,70 10,20 8,30 11,20

Desvest 1,05 1,74 1,30 1,30 0,55 0,75

Max 11,00 6,00 12,00 13,50 9,00 13,00

Min 6,50 0,00 7,00 8,50 7,00 10,00


Imatge 15: Mongeta avellaneta rossa



~ 31 ~

Si es compara amb l’ull de perdiu, per les característiques de la seva llavor i mida, es pot

observa que és la de menor longitud i de nombre de grans per tavella. El gra és lleugerament

més gran que l’ull de perdiu però el pes de 100 llavors (45) és inferior. En general, la fulla és de

mida petita i allargada, de morfologia lanceolada. El tendeix a esfèric.

6.9.7. Ull de perdiu (Can Gual, L’Ametlla del Vallès)

Varietat localitzada a l’Ametlla del Vallès, només es cultivava en aquesta masia. Per tant, el seu

nivell de precarietat era extrem i manifest. Com la Vallfornesa, el seu origen és les pilariques

aragoneses.





REBUIG 181,45 0,00 181,45 7,12%

TOTAL 2549,00 0,00 2549,00 100,00%

SUPERFÍCIE 10,83 0,00 10,83



Destaca per ser la segona varietat amb major producció i un rebuig, tot i que alt, conseqüència

d’un fong, modest en relació a d’altres varietats estudiades.



Llavors tavella

Amplada fulla (cm)




mitjana 12,34 4,40 7,80 11,93 8,60 11,35

Desvest 1,38 1,48 0,47 0,82 1,19 1,32

Max 14,00 7,00 8,50 13,50 12,00 14,00

Min 8,50 1,00 7,00 11,00 7,00 8,50


Imatge 16: Mongeta ull de perdiu



~ 32 ~

A diferència de la vallfornesa és de gra més petit, tavelles més llargues i fulla gran, clarament

lanceolada. Amb el marge enter. El pes del gra, també, inferior a la Vallfornesa.

6.9.8. Rènega negra, les Rasades –Riells del Fai-)

Cultivada en una única explotació de Riells del Fai, el seu interès és manifest per la potència

del seu gust. Forma part d’un conjunt de varietats, les rènegues que era molt estès per tot

Catalunya.




BLANCA/NEGRA COMERCIALITZABLE 462,12 88,75 550,88 3,06%

REBUIG 1232,33 236,67 1469,00 8,15%

TOTAL 13607,00 4408,00 18015,00 100,00%

SUPERFÍCIE 62,73 18,59 81,32

Kg/ha 2169,14 2371,17 2215,32

kgcomercial/ha 1899,02 2196,11 1966,94 Font: Elaboració pròpia

Varietat, també, marcadament productiva que a diferència de les altres varietats ha produït més

a la zona d’ombra. En aquest cas, l’explicació de major producció a la zona d’ombra no té

explicació aparent, ja que l’estat fitosanitari de tota la mostra era excel·lent. En termes general,

la única anomalia d’aquesta zona ha estat un major rec ja que era el final de la línia del gota

gota. Malgrat tot, la producció ha estat però, també, amb un rebuig no menyspreable superior al

10% conseqüència de mongetes blanques i de rebuig segurament per efecte del sistema de

batuda.



Llavors tavella

Amplada fulla (cm)




mitjana 9,66 6,20 11,00 12,50 7,35 9,03

Desvest 0,74 0,97 1,03 1,03 0,56 0,72

Max 11,00 8,00 13,00 14,50 8,50 10,00

Min 8,00 4,00 9,00 10,50 6,50 7,00


Imatge 17: Mongeta rènega negra



~ 33 ~

Varietat amb la mida de llavor més petita i esfèrica. Amb fulles, també petites i triangulars de

marge enter.

6.10. Determinació organolèptica a partir de tastos

Segons el panell de tast realitzat es pot indicar que la mongeta amb menor percepció de pell ha

estat el Carall (3,47) seguida de molt a prop per la mongeta del Ganxet de can Draper. Per

contra, La Vallfornesa està a l’altra punta de l’indicador amb valors de (7,87).

En relació a la farinositat, la que ho és menys, és el Ganxet de can Draper amb 3,33, seguit del

Carall, del Ganxet de can Mas i, al vèrtex oposat, l’avellaneta rossa (7,71).

En relació al gust, la de major valoració ha estat el Carall amb 7,27, seguida per la rènega

negra i, en quant a pitjor puntuació, el ganxet de can Mas amb 4,8.

En darrer terme, la persistència del gust, és major a al Ganxet de can Draper, seguit del Carall i

de la rènega negra. El Ganxet de can Mas torna a ser els de pitjor puntuació.

Taula 28: Resultats del tast

Varietat Percepció de la pell Persistència gust Farinositat Gust

CARALL

mitjana 3,47 6,40 4,40 7,27

Desvest 2,10 1,30 1,76 1,44

GANXET DRAPER

mitjana 3,60 6,47 3,33 6,80

Desvest 1,64 1,55 1,50 2,04

GANXET MAS

mitjana 5,13 4,33 4,87 4,80

Desvest 1,41 1,23 1,68 1,01

GENOLL CRIST ETERN

mitjana 6,13 5,73 5,33 6,27

Desvest 1,85 1,39 1,59 1,16

VALLFORNESA

mitjana 7,87 5,00 7,13 5,20

Desvest 1,13 0,85 0,99 1,21

AVELLANETA ROSSA

mitjana 7,43 5,71 7,71 5,79

Desvest 1,50 1,38 1,20 1,25

ULL DE PERDIU

mitjana 6,87 5,53 6,60 6,47

Desvest 1,19 1,19 0,91 0,83

RÈNEGA NEGRA

mitjana 5,67 6,33 4,53 7,13

Desvest 1,91 0,98 2,03 1,30


~ 34 ~

6.11. Efectes de la cocció sobre el pes de la llegum

El factor de conversió entre la llegum seca i cuita (escorreguda), s’ha situat en 3 rangs. El

primer, factor 2,6 (1kg de llegum seca, 2,6 de cuita escorreguda), l’han aconseguit: el Carall i

l’ull de perdiu. El segon bloc, factor 2,5, l’han assolit: Ganxet de can Draper, Ganxet de can

Mas i Genoll de Crist. El darrer bloc, amb un factor de 2,3 ha estat per: Vallfornesa, Avellaneta

Rossa i Rènega negra.

6.12. Estudi econòmic del cultiu

Per tal de determinar el marge brut del cultiu s’ha fet un recompte de les despeses de la prova

de camp. Vist que el treball ha estat molt artesanal i s’ha triat manualment, per a grans

produccions els costos variables podrien ser molt més ajustats gràcies a la mecanització.

Malgrat aquestes disfuncions, els resultats obtinguts han estat:

Taula 29: Càlcul despesa variable

Data Acció ut Amidament Preu hora/cost

(IVA inclòs)

Inversió diferida (anys) Cost total

20/07/2013 Estripar tractor parcel·la h 0,4 30,00 € 1

12,00 €

Fressar tractor h 0,5 30,00 € 1

15,00 €

22/07/2013 estendre gota a gota h 0,6 10,00 € 1

6,00 €

Material gota a gota ml 202 0,07 € 2

6,87 €

Reg 2h m3 2,65 0,50 € 1

1,33 €

23/07/2013 Sembra mongetes h 2 10,00 € 1

20,00 €

cost mongetes kg 4 10,00 € 1

40,00 €

27/05/2013 Reg 2h m3 2,65 0,50 € 1

1,33 €

30/07/2013 Primera desherbada (bici rodes) h 0,75 10,00 € 1

7,50 €

31/07/2013 Reg 2h m3 2,65 0,50 € 1

1,33 €

01/08/2013 atac conills (resembrar mongetes, carall i ganxet) h 0,5 10,00 € 1

5,00 €

05/08/2013 Reg 2h m3 2,65 0,50 € 1

1,33 €

10/08/2013 Encanyat mongetes h 8 10,00 € 1

80,00 €

cost canyes ut 600 0,12 € 2

36,00 €

11/08/2013 Reg 2h m3 2,65 0,50 € 1

1,33 €

12/08/2013 Segona desherbada (bici rodes) h 0,75 10,00 € 1

7,50 €

18/08/2013 Reg 2h m3 2,65 0,50 € 1

1,33 €

22/08/2013 Reg 2h m3 2,65 0,50 € 1

1,33 €

26/08/2013 Reg 2h m3 2,65 0,50 € 1

1,33 €

01/09/2013 Desherbada (manual) h 1,2 10,00 € 1

12,00 €

03/09/2013 Reg 2h m3 2,65 0,50 € 1

1,33 €

10/09/2013 Reg 2h m3 2,65 0,50 € 1

1,33 €

08/10/2013 Reg 2h m3 2,65 0,50 € 1

1,33 €


~ 35 ~

15/10/2013 Desherbada (manual) h 1,2 10,00 € 1

12,00 €

18/10/2013 Reg 2h m3 2,65 0,50 € 1

1,33 €

24/10/2013 Reg 2h m3 2,65 0,50 € 1

1,33 €

30/10/2013 Reg 2h m3 2,65 0,50 € 1

1,33 €

05/11/2013 Arrencar mates mongeta h 3 10,00 € 1

30,00 €

12/11/2013 Collir i batre h 8 10,00 € 1

80,00 €

16/11/2013 Recollir canyes i apilar h 0,5 10,00 € 1

5,00 €

17/11/2013 Recollir gota a gota h 0,5 10,00 € 1

5,00 €

Triar mongetes h 15 10,00 € 1

150,00 €

Cost arrendament terres m2/any 332 0,1 2

16,60 €

Total Cost variable

565,02 €

Ingressos venda kg 59,48 10,00 €

594,78 €

Marge brut

29,77 €

Marge brut/ha

915,09 €


El cost de les hores de feina i les hores de tractor s’ha establert en funció de l’estimació feta per

l’empresa agrària que gestiona l’explotació. En d’altres explotacions poden ser variables.

Taula 30: Marge brut per cada varietat amb preu de venda fix o variable

MARGE BRUT DE CADA VARIETAT SEGONS COSTOS VARIABLES DE CULTIU

Varietat Producció neta PVP Rendiment ha Cost variable/ha Marge brut

CARALL 1477,24 10 14772,4 17.916,23 € - 3.143,83 €

GANXET DRAPER 1768,88 10 17688,8 17.916,23 € - 227,43 €

GANXET MAS 1838 10 18380 17.916,23 € 463,77 €

GENOLL CRIST ETERN 1796,76 10 17967,6 17.916,23 € 51,37 €

VALLFORNESA 2432,99 10 24329,9 17.916,23 € 6.413,67 €

AVELLANETA ROSSA 1681,8 10 16818 17.916,23 € - 1.098,23 €

ULL DE PERDIU 2186,1 10 21861 17.916,23 € 3.944,77 €

RÈNEGA NEGRA 1899,02 10 18990,2 17.916,23 € 1.073,97 €

PREU DE VENDA PER COBRIR DESPESES VARIABLES

Varietat Producció neta Rendiment/ha Cost variable/ha Marge brut PVP

CARALL 1477,24 17916,23 17916,23 0 12,13 €

GANXET DRAPER 1768,88 17916,23 17916,23 0 10,13 €

GANXET MAS 1838 17916,23 17916,23 0 9,75 €

GENOLL CRIST ETERN 1796,76 17916,23 17916,23 0 9,97 €

VALLFORNESA 2432,99 17916,23 17916,23 0 7,36 €

AVELLANETA ROSSA 1681,8 17916,23 17916,23 0 10,65 €

ULL DE PERDIU 2186,1 17916,23 17916,23 0 8,20 €

RÈNEGA NEGRA 1899,02 17916,23 17916,23 0 9,43 €


~ 36 ~

PREU DE VENDA AMB UN MARGE BRUT DEL 10%

Varietat Producció neta Rendiment/ ha Cost variable/ha Marge brut PVP

CARALL 1477,24 19707,853 17916,23 1791,623 13,34 €

GANXET DRAPER 1768,88 19707,853 17916,23 1791,623 11,14 €

GANXET MAS 1838 19707,853 17916,23 1791,623 10,72 €

GENOLL CRIST ETERN 1796,76 19707,853 17916,23 1791,623 10,97 €

VALLFORNESA 2432,99 19707,853 17916,23 1791,623 8,10 €

AVELLANETA ROSSA 1681,8 19707,853 17916,23 1791,623 11,72 €

ULL DE PERDIU 2186,1 19707,853 17916,23 1791,623 9,02 €

RÈNEGA NEGRA 1899,02 19707,853 17916,23 1791,623 10,38 €


Com es pot observar els resultats ens indiquen que de les 8 varietats estudiades, segons els

costos variables, 3 no serien viables econòmicament (carall, ganxet de can Draper i avellaneta

rossa). Per contra, el cultiu més rentable, suposant un preu de venda al públic de 10€, seria de

la mongeta Vallfornesa, seguida de l’ull de perdiu.

Si calculéssim el preu de cost (variable) de venda de cada varietat, segon la prova de camp

realitzada, els preus oscil·larien entre els 12,13€/kg de la mongeta del carall als 7,36€ de la

Vallfornesa.

En darrer terme, si busquéssim un marge brut del 10%, mínim per cobrir les despeses fixes

d’explotació, els preus de venda oscil·larien entre els 13,34€/kg del carall, als 8,10€/kg de la

vallfornesa. En aquest cas, el ganxet de can Mas estaria a l’entorn de 10,72€/kg.

7. Discussió i conclusions

7.1. La selecció de varietats per a l’estudi una tasca clau fruit de la recerca oral

A llarg de diversos anys, Llavors Orientals ha realitzat una ingent tasca de recerca varietal

arreu de la comarca obtenint material genètic i informació agronòmica. Aquesta tasca

juntament amb alguns treballs de recerca realitzats a la comarca han permès generar un

corpus d’informació, moltes vegades extret de la recerca oral, bàsic per encarar aquest estudi.

En aquest sentit, aquest coneixement, ha permès poder generar uns descriptors que

condicionen el grau de futura implantació d’una mongeta al circuit comercial. Aquests

paràmetres (consum com a mongeta seca, varietat local en regressió, productivitat i qualitat

organolèptica) no haurien pogut esser avaluats sense aquesta informació prèvia. En aquest

sentit, les 8 varietats més ben puntuades per aquesta metodologia, han estat les escollides per

entrar a l’estudi. S’ha descartat dues varietats – paretana i neu- per impossibilitat de realitzar el

cultiu i manca de llavor.

Cal, però, tenir en compte que, les mongetes tendres, globalment, han quedat excloses de

l’estudi ja que poden formar part d’un segon nivell d’introducció, a escala més local, a partir de

productors de proximitat o a nivell d’horts d’autoconsum o de petita escala.

Cal tenir present, però, que la manca de temps i de recursos no han de ser un factor per eludir

un estudi de caracterització com aquest per aquesta tipologia de mongetes, també, altament

apreciades i d’unes qualitats organolèptiques i gastronòmiques indubtables.

7.2. Unes variables meteorològiques anòmales però afavoridores de la producció

A partir de les dades climatològiques recollides a la mateixa finca s’ha pogut constatar que

malgrat la evident anomalia climàtica produïda durant el cicle de cultiu –temperatures


~ 37 ~

extremadament altes-, en un dels moments claus del cultiu, durant la floració i formació dels

grans, les pluges van ser constants i les temperatures suaus. Aquest fet ha generat, en

general, una elevada vigorositat de les plantes, una potent floració i, degut a les condicions de

sequera posteriors, una manca evident de fongs que afectessin la part foliar i el quallat i

desenvolupament dels fruits. En darrer terme, el grau de rebuig de la llavor, per efecte, de les

humitats –podridures-, també ha estat negligible.

7.3. La caracterització morfològica detallada indica importants diferències entre varietats i cultivars

En general, els paràmetres analitzats han permès determinar grans diferències entre varietats o

cultivars. És el cas de la longitud de la tavella en que s’han diferenciat 3 grans grups. El format

pel ganxet i el carall. De mida de tavella superior a 13cm amb un extrem de més de 19cm

(ganxet de can Mas) com a conseqüència d’una selecció de més de 60 anys afavorint aquest

paràmetre. Un segon grup format pel genoll de Crist, la vallfornesa i l’ull de perdiu, amb mides

variables però entre els 10,97cm i els 12,34cm per acabar amb el grup de l’avellaneta rossa i

la rènega negra.

Pel que fa a les llavors per tavella, s’ha pogut veure que no existeix una relació directa amb la

longitud d’aquesta de manera global. En canvi, si es comparen cultivars o varietats molts

semblants, aquesta regla es compleix. Seria el cas de la vallfornesa i l’ull de perdiu o dels 2

ganxets estudiats, on aquesta dinàmica es compleix. En el cas del genoll de Crist, es pot

observar com aquesta dinàmica no es pot establir. El cas paradigmàtic d’aquesta correlació és

el ganxet de can Mas. En aquest cas, també es pot constatar que la selecció realitzada en

aquesta finca ha estat el factor determinant per obtenir una varietat amb més longitud i nombre

de grans per tavella.

Imatge 18: Relació entre grans per tavella i longitud d’aquesta


Pel que fa a la morfologia de la llavor, s’han pogut classificar en: mongetes clarament

oblongues (carall, ganxet, vallfornesa i ull de perdiu) i les que, amb menor o major mesura,

tendeixen a ser esfèriques (avellaneta, genoll de Crist, ull de perdiu i rènega).

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

AVELLANETA ROSSA

VALLFORNESA ULL DE PERDIU

CARALL GANXET DRAPER

GENOLL DE CRIST (E.

Verdaguer)

GENOLL DE CRIST (can

Mir)

RÈNEGA NEGRA

GENOLL DE CRIST (can Villarosal)

GANXET MAS


Llavors tavella (ut)


~ 38 ~

Imatge 19: Relació entre la morfologia del gra, la longitud i les llavors per tavella.


Taula 31: Relació entre la morfologia de la llavor i el nombre de llavors i la longitud de la tavella


A partir del gràfic i la taula adjunta es pot observar que la morfologia de gra no té cap efecte

sobre el nombre de llavors per tavella. En canvi, però, l’afectació si que és evident sobre els cm

de tavella. Així les morfologies de llavor més oblongues tenen un 50% més de longitud de

tavella que les morfologies que tendeixen a esfèriques.

Si ens fixem amb la morfologia de la fulla (longitud/amplada) i la comparem amb la mida de la

tavella i en nombre de grans d’aquesta, obtenim que les varietats amb fulles més allargades –

lanceolades- tenen, de mitjana, les tavelles més llargues que les de fulles més triangulars

(coeficient longitud/amplada proper a 1). En aquest cas, la mitjana de les varietats que

superaven la mitjana del coeficient longitud/amplada (1,35), eren un 15,62% més llargues de

promig que les que estaven per sota del valor mitjà del coeficient.

D’altra banda, si apliquem aquest mateix indicador al nombre de grans per tavella, observem

que, també, els coeficient superiors a 1,35 -fulles amb tendència a lanceolades- tenien un

20,40% més de grans per tavella que les que tenien una fulla amb tendència a ser més

comptacte –tringular-.

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00

20,00

AVELLANETA ROSSA



GENOLL DE CRIST (E.

Verdaguer)


Mir)

RÈNEGA NEGRA


GANXET MAS Gra (longitud/amplada)



mitjana

mitjana morfologia gra >1,46

mitjana morfologia gra <1,46

cm tavella 12,58 10,83 15,20

nº llavors 5,54 5,53 5,54

morfologia gra 1,46


~ 39 ~

Imatge 20: Relació entre la morfologia de la fulla, la longitud i les llavors per tavella.


Taula 32: Relació entre la morfologia de la fulla i el nombre de llavors i la longitud de la tavella


Per tant, es pot concloure que la relació entre la longitud de la tavella i el nombre de llavors

d’aquest entre varietats no té una relació directa, tot i que, tot sembla indicar que entre alguns

cultivars si que és pot establir i de forma positiva.

En relació a la morfologia del gra, es pot constatar que de mitjana, les morfologies més

oblongues tendeixen a fer tavelles més llargues que les de morfologia esfèrica. També, sembla

ser que la forma del gra no afecta el nombre de grans per tavella.

Finalment, la morfologia de la fulla, com més lanceolada és més llarga és la tavella i el nombre

de grans de la varietat. A la inversa passa amb les fulles que tendeixen a ser triangulars.

7.4. Grans diferències de rendiment entre varietats en un context d’un any productiu

En termes generals, la prova de camp ha evidenciat importants diferències productives entre

les varietats, essent, en el cas més extrem, d’un 65% de producció comercialitzable. Val a dir

que, en termes generals, les varietats més productives han estat les de la família de les

pilariques (vallfornesa i ull de perdiu) amb una mitjana neta de producció a la zona de màxima

insolació de 2.309,55kg/ha quan la mitjana de totes les varietats en aquesta zona ha estat de

1.885,10kg/ha. Si ens fixem amb la mongeta del ganxet, els 2 cultivar han generat una

producció neta a la zona de màxima insolació de 1.803,44kg/ha.

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00

20,00

AVELLANETA ROSSA



GENOLL DE CRIST (E.

Verdaguer)


Mir)

RÈNEGA NEGRA


GANXET MAS Fulla(longitud/amplada)



mitjana

mitjana morfologia fulla>1,35

mitjana morfologia fulla <1,35

cm tavella 12,58

13,30 11,50

nº llavors 5,54

5,94 4,93

morfologia fulla (longitud/amplada) 1,35


~ 40 ~

Com s’ha dit amb anterioritat, una part important del camp (22,8%) va quedar a l’ombra;

estimant-se que la insolació era d’un 70%. En aquesta subparcel·la, de les 3 varietats que han

quedat parcialment afectades (ganxet draper, rènega i carall), la producció mitjana neta ha

estat de 1.777 kg/ha (un 6% menys que la mitjana total de la zona amb sol). Si mirem, només

la producció mitjana net a la zona de sol de les varietat afectades per l’ombra obtenim una

producció de 1.715,05kg/ha un (-3,6%) respecte la zona d’ombra.

Aquesta situació ens porta a concloure que globalment l’efecte de l’ombra disminueix la

producció, però, si analitzem les mateixes varietats sotmeses a ambdues condicions veiem que

la producció és inferior a la zona d’insolació. Aquests resultats, clarament anòmals, són

conseqüència de dues variables: l’afectació per pugó de la mongeta del carall a la zona

d’insolació i al major rec que ha rebut la part final del camp per efecte del desnivell i que

coincideix amb la zona d’ombra.

Si es compara la producció obtinguda amb d’altres registres històrics de producció obtenim

que:

Taula 33: Producció neta

Varietat 1945 (kg/ha)4 2005(kg/ha)

5 2006(kg/ha)

6 2011(kg/ha)

7 2012(kg/ha)

8 2013(kg/ha)

9

Ganxet 2247,3 1793,0 1954,0

1838,0

Vallfornesa

2433,0

Floreta 2434,5

Carall

1250,0 1750,0 1477,2


Malgrat que la comparativa productiva entre anys és molt imprecisa ens pot donar unes

tendències relatives a producció. En aquest sentit, amb aquesta incompleta sèrie històrica es

poden observar unes coincidències productives molt evident entre la floreta i la vallfornesa.

Dues mongetes que com s’ha dit són de la mateixa arrel, les pilàriques. Pel que fa al ganxet,

s’observen importants variacions des del màxim de l’any 1945, però, en general, els registres

més actuals, en cap cas, superen els 2000kg/ha. En relació al Carall, es poden observar

important oscil·lacions i, en algunes proves de camp fetes a l’Ametlla del Vallès i s’ha ratllat els

3000kg/ha o, en el cas de Santa Eulàlia de Ronçana, s’han superat els 2800kg/ha.

7.5. La qualitat organolèptica de les varietats la clau per a la seva introducció als mercats.

Dels tastos realitzats per part d’un panell de voluntaris d’Slow food Vallès Oriental s’ha realitzat

un indicador molt senzill on els paràmetres que poden ser considerats negatius (farinositat i

percepció de la pell) eren negatius i la resta, sumaven. Aquesta simple indicador ha donat que

la mongeta més ben valorada ha estat, el ganxet de can Draper amb un valor mitjà de (6,33),

seguit del Carall (5,8). A continuació la rènega negra amb (3,27) i el Genoll de Crist (0,57). Com

mongetes menys valorades l’avellaneta rossa(-3,64) i, en darrer terme, la Vallfornesa (-4,8).

4 Estudi realitzat al Pla de Parets del Vallès.

5 Mitjana de producció d’assaigs fets a: Castellar, Gallecs, Sabadell, la Roca i Tordera.

6 Mitjana de producció d’assaigs fets a: Castellar, Gallecs, Sabadell, la Roca i Tordera.

7 Assaig fet a l’hort de l’Espelt de Santa Eulàlia de Ronçana 8 Assaig fet a l’hort de l’Espelt de Santa Eulàlia de Ronçana 9 Assaig fet a can Draper, l’Ametlla del Vallès


~ 41 ~

Taula 34: Indicador de valoració global

Varietat Puntuació

GANXET DRAPER 6,33

CARALL 5,80

RÈNEGA NEGRA 3,27

GENOLL CRIST ETERN 0,53

GANXET MAS -0,87

ULL DE PERDIU -1,47

AVELLANETA ROSSA -3,64

VALLFORNESA -4,80


7.6. Algunes varietats podrien quedar descartades a nivell comercial pels elevats costos de producció.

De l’anàlisi de costos realitzat a la prova de camp es pot deduir que, la poca mecanització de

l’assaig ha generat un 75% dels costos derivat de la mà d’obra així,com, també, pel fet de

realitzar-se seguint els paràmetres de l’agricultura ecològica.

En aquest sentit, el principal cost ha estat la tria amb un 35,71% de la despesa, seguit de

l’encanyat i desencanyat (20,24%) i de collir i batre (19,05%). El principal cost de la partida de

materials i maquinària ha estat la compra de la llavor, les canyes, el rec... amb un total del

57,1%. Els costos de rec han assolit el 12,8%,

Taula 34: Despeses variables assaig

Detall costos feina € %

Sembrar 25,00 € 5,95%

Montar rec 11,00 € 2,62%

Desherbat 39,00 € 9,29%

Encanyat 85,00 € 20,24%

Arrencar mates 30,00 € 7,14%

Collir i batre 80,00 € 19,05%

Triar llavor 150,00 € 35,71%

Total 420,00 € 100,00%

Detall costos màquinaria i materials

Feines tractor 27,00 € 18,6%

Materials 82,87 € 57,1%

Energia i rec 18,55 € 12,8%

Arrendament 16,60 € 11,4%

145,02 € 100,0%

Total 565,02 € 100%



~ 42 ~

En aquest sentit, es pot observar com, molt dels processos realitzats manualment, poden ser

fàcilment mecanitzable a una escala comercial i reduir-se d’una manera molt important els

costos. En aquest sentit, s’ha procedit a realitzar un estudi de grans explotacions productores

de ganxet i s’ha comprovat que els costos productiu de la mongeta del ganxet han estat el 2013

a l’entorn de 4€/kg.

En aquest sentit, si apliquem els preus de venda de la temporada 2013-2014 i els costos

productius estimats, els resultats obtinguts són els següents:

Taula 35: Despeses variables assaig

PREU DE VENDA AMB UN MARGE BRUT

Varietat Producció neta PVP Cost variable/ha Marge brut % marge brut

CARALL 1477,24 5,50 5908,96 2215,86 27,27%

GANXET DRAPER 1768,88 6,00 7075,52 3537,76 33,33%

GANXET MAS 1838 6,00 7352,00 3676 33,33%

GENOLL CRIST ETERN 1796,76 5,00 7187,04 1796,76 20,00%

VALLFORNESA 2432,99 5,00 9731,96 2432,99 20,00%

AVELLANETA ROSSA 1681,8 5,00 6727,20 1681,8 20,00%

ULL DE PERDIU 2186,1 5,00 8744,40 2186,1 20,00%

RÈNEGA NEGRA 1899,02 6,00 7596,08 3798,04 33,33%

En aquest sentit, es pot observar un marge brut que supera el 33% en el cas de la rènega

negra, el ganxet de can Can Mas i el Ganxet de can Draper, en bon part, ja que el seu preu de

venda al mercat es superior que les altres varietats. En segon lloc trobarien el Carall amb un

marge brut superior al 27% i, la resta de mongetes, algunes d’elles molt productives, amb

marges del 20% ja que el preu de venda d’enguany, ronda el 5€/kg.


~ 43 ~

8. Taula resum dels resultats obtinguts

C

AR

AL

L

GA

NX

ET

D

RA

PE

R

GA

NX

ET

MA

S

GE

NO

LL

CR

IST

M

ITJA

NA

V

AL

LF

OR

NE

SA

A

VE

LL

AN

ET

A

RO

SS

A

UL

L D

E

PE

RD

IU

RÈ

NE

GA

N

EG

RA

Parà

me

tres p

rod

uctiu

s

CO

ME

RC

IALIT

ZA

BLE

86,0

1%

92,6

2%

80,7

8%

96,9

5%

97,3

2%

96,2

4%

92,8

8%

87,5

5%

NE

GR

E C

OM

ER

CIA

LIT

ZA

BLE

8,8

3%

3,3

7%

13,8

4%

0,0

0%

0,0

0%

0,0

0%

0,0

0%

3,4

0%

RE

BU

IG

5,1

6%

4,0

1%

5,3

8%

4,6

8%

2,6

8%

3,7

5%

7,1

2%

9,0

6%

TO

TA

L

10

0,0

0%

10

0,0

0%

10

0,0

0%

10

0,0

0%

10

0,0

0%

10

0,0

0%

10

0,0

0%

10

0,0

0%

Pro

ducció

bru

ta (K

g/h

a)

17

66,9

0

18

69,5

5

22

76,8

8

17

68,8

8

25

05,1

5

17

49,1

2

23

54,5

7

22

15,4

5

Pro

ducció

com

erc

ial (k

g/h

a)

15

38,4

8

17

14,3

4

18

39,1

9

16

86,7

3

24

38,0

1

16

83,4

6

21

86,9

6

19

67,0

4

Lo

ng

itud

tav

ella

(cm

)

mitja

na

13,8

1

16,9

7

19,0

4

11,7

9

10,9

9

8,3

8

12,3

4

9,6

6

Desvest

1,3

4

2,0

2

2,0

2

1,8

5

1,6

4

1,0

5

1,3

8

0,7

4

Max

17,0

0

21,0

0

23,0

0

15,0

0

15,5

0

11,0

0

14,0

0

11,0

0

Min

11,0

0

12,5

0

14,0

0

9,0

0

8,0

0

6,5

0

8,5

0

8,0

0

Lla

vo

rs ta

vella

(ut)

mitja

na

5,2

5

5,6

0

7,2

5

5,8

8

4,0

5

3,8

8

4,4

0

6,2

0

Desvest

1,4

3

1,5

2

0,8

7

1,1

7

1,0

6

1,7

4

1,4

8

0,9

7

Max

8,0

0

8,0

0

9,0

0

8,0

0

6,0

0

6,0

0

7,0

0

8,0

0

Min

2,0

0

2,0

0

6,0

0

3,0

0

2,0

0

1,0

0

1,0

0

4,0

0

Pes

llav

or i ta

vella

Pes 1

00

llavors

(g)

59,0

0

53,0

0

45,0

0

57,0

0

62,0

0

45,0

0

47,0

0

32,0

0

Pes m

itjà ta

vella

(g)

3,1

0

2,9

7

3,2

6

3,3

5

2,5

1

1,7

4

2,0

7

1,9

8


~ 44 ~

Mid

a lla

vo

r cm

C

AR

AL

L

GA

NX

ET

DR

AP

ER

GE

NO

LL

DE

CR

IST

(E.

Verd

ag

uer)

G

EN

OL

L D

E C

RIS

T (c

an

V

illaro

sal)

GE

NO

LL

DE

CR

IST

(E

. Ca

ses)

VA

LL

FO

RN

E

SA

AV

EL

LA

NE

TA

RO

SS

A

UL

L D

E

PE

RD

IU

R

ÈN

EG

A

NE

GR

A

tra

ns

lon

g

trans

lon

g

trans

lon

g

trans

lon

g

trans

lon

g

trans

lon

g

trans

lon

g

trans

lon

g

trans

lon

g

mitja

na

8,7

2

15,4

2

9,5

3

16,7

0

9,4

5

12,4

0

9,1

7

11,1

7

8,5

0

11,5

0

8,5

3

13,00

8,3

0

11,2

0

8,6

0

11,3

5

7,3

5

9,0

3

Desvest

0,6

2

1,2

9

0,8

2

1,4

1

0,6

0

0,6

1

0,2

6

0,5

2

0,5

8

0,4

1

0,5

0

0,8

4

0,5

5

0,7

5

1,1

9

1,3

2

0,5

6

0,7

2

Max

9,5

0

17,0

0

11,0

0

19,0

0

10,5

0

13,5

0

9,5

0

11,5

0

9,0

0

12,0

0

9,5

0

14,50

9,0

0

13,0

0

12,0

0

14,0

0

8,5

0

10,0

0

Min

7,5

0

13,0

0

8,0

0

14,0

0

8,5

0

11,5

0

9,0

0

10,5

0

8,0

0

11,0

0

8,0

0

11,00

7,0

0

10,0

0

7,0

0

8,5

0

6,5

0

7,0

0

Rela

ció

(a

lçad

a/a

mp

lad

a)

1,7

7

1,7

5

1,3

1

1,2

2

1,3

5

1,5

2

1,3

5

1,3

2

1,2

3

Mid

a fu

lla c

m

mitja

na

8,4

8

12,0

3

9,0

5

11,6

5

8,9

5

13,2

0

8,7

5

13,3

3

8,6

3

12,2

5

10,2

5

11,75

8,7

0

10,2

0

7,8

0

11,9

3

11,0

0

12,5

0

Desvest

1,6

4

1,3

8

1,1

9

1,5

8

0,8

3

1,7

5

0,5

2

1,2

1

0,9

5

1,2

6

1,2

5

1,2

5

1,3

0

1,3

0

0,4

7

0,8

2

1,0

3

1,0

3

Max

12,0

0

15,0

0

12,0

0

15,0

0

10,0

0

16,0

0

9,5

0

15,0

0

10,0

0

14,0

0

13,0

0

14,50

12,0

0

13,5

0

8,5

0

13,5

0

13,0

0

14,5

0

Min

5,0

0

10,0

0

7,0

0

9,0

0

8,0

0

11,0

0

8,0

0

12,0

0

8,0

0

11,0

0

8,0

0

9,5

0

7,0

0

8,5

0

7,0

0

11,0

0

9,0

0

10,5

0

Rela

ció

(lo

ng

itud/a

mpla

da)

1,4

2

1,2

9

1,4

7

1,5

2

1,4

2

1,1

5

1,1

7

1,5

3

1,1

4


~ 45 ~

9. Bibliografia Acosta-Naranjo, R., and J. Díaz-Diego. 2008. Y en sus manos la vida. Los cultivadores de las

variedades locales de Tentudía. Centro de Desarrollo Comarcal de Tentudía, Tentudía-

Extremadura.

Anònim. 1874. Estudio Agrícola del Vallés. Museu de Granollers. Granollers, 1998.

Ansó, J., Campoy G. 2011. Visió d’una vida rural segons els dietaris de Joan Ros Herrero.

Pendent edició.

Altieri, M. A., and L. Merrick. 1987. In situ conservation of crop genetic resources through

maintenance of traditional farming systems. Economic Botany 41:86-98.

Altieri, M.A., M.K. Anderson, and L. Merrick. 1987. Peasant Agriculture and the Conservation of

Crop and Wild Plant Resources. Conservation Biology 1:49-58.

Bajracharya, B. 1994. Gender issues in Nepali agriculture. A review.

Bonet, M.A., Vallès J. 2006. Plantes remeieres i cultura popular del Montseny. Brau. ISBN 84-

95946-79-3

Cox, P.A. 2000. Will tribal knowledge survive the millennium? Science 287:44-45.

Eyzaguirre, P.B., and O.F. Linares. 2004. Introduction. Pages 1-28 in P.B. Eyzaguirre, and O.F.

Linares, eds. Home gardens and agrobiodiversity. Smithsonian Books, Washington, D. C.

Guzmán-Casado, G.I., J.J. Soriano-Niebla, S.F. García-Jiménez, and M.A. Díaz del Cañizo.

2000. La recuperación de variedades locales hortícolas en Andalucía (España) como base de

la producción agroecológica. Pages 339-362 in G.I. Guzmán Casado, M.

Carravedo Fantova, M., Mallor Giménez, C. 2007. Variedades autóctonas de cebollas

españolas. CITA. Zaragoza. ISBN 84-8380-006-5.

Carravedo Fantova, M., Mallor Giménez, C. 2008. Variedades autóctonas legumbres

españolas. CITA. Zaragoza. ISBN 84-8380-118-5.

Cassañas, F. 2008. Dossier tècnic nº29. DARP. Barcelona

Cortés Morales, B., 1889. Tesoro del campo. Librería Leocadio López. Madrid.

González de Molina, and E. Sevilla Guzmán, eds. Introducción a la agroecología como

desarrollo rural sostenible. Mundiprensa, Madrid.

Navarro Soler, D. 1880. Cultivo perfeccionado de las hortalizas. Establecimiento tipográfico de

Pedro Nuñez. Madrid.

Nonell Fabrés, J. 1930. Catàleg. 76. Llavors hortícoles. Editorial, vídua de Lluís Tassó.

Prescott-Allen, R., and C. Prescott-Allen. 1982. The case for in situ conservation of crop genetic

resources. Nature and Resources 231:5-20.

Reyes-García, V., L. Aceituno-Mata, S.Vila, L. Calvet-Mir, T. Garnatje, A. Jesch, J.J. Lastra, M.

Parada, M. Rigat, J. Vallès, and M. Pardo-de-Santayana. 2010a. Home gardens in three

mountain regions of the Iberian Peninsula and their financial benefits. Evolution and Human

Behavior, under review.


~ 46 ~

Reyes-García, V., S.Vila, L. Aceituno-Mata, L. Calvet-Mir, T. Garnatje, A. Jesch, J.J. Lastra, M.

Parada, M. Rigat, J. Vallès, and M. Pardo-de-Santayana. 2010b. Gendered home gardens. A

study in three mountain areas of the Iberian Peninsula. Economic Botany, under review.

Informe realitzat per: ESPIGALL.S.C.P

Redacció de l’informe: Jordi Puig Roca i Cristina Fígols Querol

L’Ametlla del Vallès a 29/01/14


~ 47 ~

ANNEX I: Fitxes de caracterització varietal


~ 48 ~

Nom: Mongeta del Carall (Phaseolus vulgaris)

Sinònims:

Mongeta del rector (Vall d’Arbúcies)

Descripció varietal bàsica:

Planta enfiladissa, lleugerament pubescent, que es cultiva com anual. Pot assolir entre 2 i 3 m d’alçada. El sistema reticular és fasciculat. Té una estructura molt potent i, en anys concrets, el seu desenvolupament pot arribar a trencar els aspres degut al seu pes.

Context històric varietal:

L’any 1930, trobem la primera referència escrita de la varietat (El cultivador moderno, 1930). Les fonts orals, indiquen que era poc comuna al Vallès abans d’aquesta època i que es va anar introduint de manera progressiva procedent del sud de Catalunya, on era molt habitual (I. Pons, com. pers.). Hi ha coneixement del seu conreu habitual al Pla de Barcelona, des d’on, possiblement, va ser introduïda al Vallès i al Maresme (J. Sabatés, com. pers.). D’altres fonts orals indiquen el seu cultiu a partir de 1909 al pla de Palou procedent de Valls –família Virgili- (J. Vilà, com. pers.).

Caracterització morfològica:

Planta: Enfiladissa Inflorescència: Color estàndard: blanc Color ales: blanc

Tavella: Longitud (bec inclòs): 13,81cm desvest:1,34cm Forma secció transversal: oval Color secundari: Absent Llavors per tavella: 5,25ut desvest: 1,43ut

Llavor: Forma de la llavor: rectangular Longitud: 15,42mm desvest 1,29mm Amplada: 8,72mm desvest 0,62mm Color principal: blanc Color secundari: abasent Pes 100ut de llavor: 59g

Fulla: Longitud: 12,03cm desvest 1,38cm Amplada: 8,48cm desvest 1,64cm

Varietats similars:

Mongeta del ganxet. És molt diferent a nivell agronòmic ja que el Carall, és pràcticament, 10 dies més precoç de cicle. Les tavelles són més curtes que el ganxet i el nombre de grans per tavella també és inferior.

Agronomia:

Tradicionalment, es realitza la sembra entre el 7 i el 12 de juliol. Es cull a partir de mitjans d’octubre ja que és una mica més primerenca que el ganxet (E. Verdaguer, com. pers.) .

Rendiment net: 1477kg/ha % rebuig: 13,99 Altres proves de camp rendiment net: 2.750 kg/ha (Ametlla V). 2250kg/ha

(Santa Eulàlia)

Consum: Les referències orals, indiquen el seu consum per seca. Un cop cuita, gairebé triplica el seu pes, sobretot al final de

l’anyada (J. Sabatés, com. pers.). És possiblement, després del ganxet, la millor mongeta en quant a textura -poc farinosa i mancada de pell-. El seu cultiu va decaure molt ja que, tot i ser més productiva que el ganxet, no tenia la seva anomenada. Algunes fonts orals indiquen que és poc flatosa (Ll. Vilardebó, com. pers. ).

Conservació: Congelada 2 o 3 dies per eliminar possibles paràsits. A continuació es pot guardar en una coixinera en lloc sec i fresc o

en recipients, essencialment, porosos.

Àmbit territorial de la varietat: al Vallès Oriental, s’ha localitzat a Tagamanent i Sant Fost. A la vall d’Arbúcies –Selva-, també. Al

canyet de Badalona. Existeixen referències del Carall a la zona del delta de la Tordera. El seu cultiu és, avui, encara freqüent al sud de Catalunya.

Documentació tècnica dels assaigs: Superfície de mostreig 140m2. 150 canyes. Recomptes: 40 mostres tavella, 40 mostres llavor, 20 mostres fulla. Lloc i dates del cultiu: Ametlla del Vallès. Entre, 22/07/13 i 12/07/13. Materials: Peu de rei, metre, bàscula de precisió.

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

Sembra planter Sembra directa o transplantament

Floració Recol·lecció


~ 49 ~

Nom: Mongeta del ganxet de can Mas (Phaseolus vulgaris)

Sinònims:

Mongeta filaire

Descripció varietal bàsica: Planta enfiladissa, lleugerament pubescent, que es cultiva com anual. Pot assolir entre 2 i 3 m d’alçada.

El sistema reticular és fasciculat. No presenta tanta vigorositat com el granxet gros però, també, és considerable. .

Context històric varietal: A partir de l’estudi genètic de la varietat s’ha pogut reconstruït la seva història descobrint el seu parentiu

amb formes mesoamericanes i, també, constatant els processos d’introgressió que ha patit, especialment amb germoplasma del tipus Great Northern. La varietat va arribar del continent americà a partir de l’intens comerç dels ports del litoral català amb les Antilles, entre els segles XVIII i XIX. El punt d’introducció estaria entre la costa tarragonina o la del Maresme (Sanchez, 2003). Actualment, el seu cultiu abasta el Maresme, els vallesos, Osona, el Bages i la Selva.



Tavella: Longitud (bec inclòs): 19,04cm desvest:2,02cm Forma secció transversal: Oval Color secundari: Absent Llavors per tavella: 7,25ut desvest: 0,87ut

Llavor: Forma de la llavor: reniforme Longitud: 15,65mm desvest 0,92mm Amplada: 9,05mm desvest 0,60mm Color principal: blanc Color secundari: absent Pes 100ut de llavor: 45g


Varietats similars: Ganxet gros, ganxet mig, ganxet terrer

Agronomia:

La data tradicional de sembra de les mongetes seques al Vallès és entre el 7 i el 12 de juliol. La de recol·lecció és a parti r de Tots Sants.

Rendiment net: 1838kg/ha % rebuig: 19,22 Altres proves de camp rendiment net: no

Consum: És molt apreciada per consumir seca. És d’extremada finor i molt poc pelluda. Es caracteritza per tenir un gust més aviat

neutre.



Àmbit territorial de la varietat: S’ha localitzat al municipi de la Garriga. La varietat està molt estesa per tot el prelitoral i litoral català.

El cultivar de can Mas, es produeix en aquesta masia i en una explotació del pla de Llerona.

Documentació tècnica dels assaigs: Superfície de mostreig 6,79m2. 25 canyes. Recomptes: 40 mostres tavella, 40 mostres llavor, 20 mostres fulla. Lloc i dates del cultiu: Ametlla del Vallès. Entre, 22/07/13 i 12/07/13. Materials: Peu de rei, metre, bàscula de precisió.





~ 50 ~

Nom: Mongeta del ganxet de can Draper (Phaseolus vulgaris)

Sinònims:

Mongeta filaire

Descripció varietal bàsica: Planta enfiladissa, lleugerament pubescent, que es cultiva com anual. Pot assolir entre 2 i 3 m d’alçada. El

sistema reticular és fasciculat. No presenta tanta vigorositat com el granxet gros però, també, és considerable. .

Context històric varietal: A partir de l’estudi genètic de la varietat s’ha pogut reconstruït la seva història descobrint el seu parentiu amb

formes mesoamericanes i, també, constatant els processos d’introgressió que ha patit, especialment amb germoplasma del tipus Great Northern. La varietat va arribar del continent americà a partir de l’intens comerç dels ports del litoral català amb les Antilles, entre els segles XVIII i XIX. El punt d’introducció estaria entre la costa tarragonina o la del Maresme (Sanchez, 2003). Actualment, el seu cultiu abasta el Maresme, els vallesos, Osona, el Bages i la Selva.



Tavella: Longitud (bec inclòs): 5,60cm desvest:1,52cm Forma secció transversal: oval Color secundari: Absent Llavors per tavella: 5,60ut desvest: 1,52ut

Llavor: Forma de la llavor: reniforme Longitud: 16,70mm desvest 1,41mm Amplada: 9,53mm desvest 0,82mm Color principal: blanc Color secundari: absent Pes 100ut de llavor: 53g


Varietats similars: Ganxet gros, ganxet mig, ganxet terrer

Agronomia:

La data tradicional de sembra de les mongetes seques al Vallès és entre el 7 i el 12 de juliol. La de recol·lecció és a partir de Tots Sants.

Rendiment net: 1838kg/ha % rebuig: 19,22 Altres proves de camp rendiment net: no

Consum: És molt apreciada per consumir seca. És d’extremada finor i molt poc pelluda. Es caracteritza per tenir un gust més aviat neutre.

Conservació: Congelada 2 o 3 dies per eliminar possibles paràsits. A continuació es pot guardar en una coixinera en lloc sec i fresc o en

recipients, essencialment, porosos.

Àmbit territorial de la varietat: S’ha localitzat al municipi de la Garriga. La varietat està molt estesa per tot el prelitoral i litoral català. El

cultivar de can Mas, es produeix en aquesta masia i en una explotació del pla de Llerona.






~ 51 ~

Nom: Genoll de Crist (Phaseolus vulgaris) Cultivar Etern Verdaguer

Sinònims:

mongeta genoll de crist, or i plata, calveta, sant Iscle, de Monistrol o del quaranta.

Descripció varietal bàsica: Planta enfiladissa que pot superar els 3m d’alçada. Es caracteritza per una gran vigorositat especialment a

partir del primer mes i mig de cultiu. Abans, li costa molt desenvolupar la mata en comparació a d’altres varietats com el ganxet. .

Context històric varietal: Possiblement, juntament amb la mongeta del ganxet, la més comuna al Vallès. En funció de la zona té

denominacions diferent. Al baix Vallès –riera de Caldes, Plans del Besòs- l’anomenen or i plata, al Vallès Occidental calveta, a la zona de Vallgorguina de Sant Iscle, a la zona del Moianès de Monistrol i a la riera d’Arbúcies del quaranta. En general, a bona part del Vallès centre, nord i nord-est, genoll de crist. No s’han trobat referències escrites del seu cultiu.


Planta: Enfiladissa Inflorescència: Color estàndard: blanc Color ales: rosa

Tavella: Longitud (bec inclòs): 11,79cm desvest:1,85cm Forma secció transversal: circular Color secundari: Vermell Llavors per tavella: 5,88ut desvest: 1,17ut

Llavor: Forma de la llavor: circular-el·líptica Longitud: 12,40mm desvest 0,61mm Amplada: 9.45mm desvest 0,60mm Color principal: blanc Color secundari: marró Pes 100ut de llavor: 57g


Varietats similars: Ull de perdiu, floreta, vallfornesa

Calendari de cultiu:


Sembra planter Sembra directa

o

transplantament


Es una varietat que és apta per menjar seca com per tendra. Normalment, per seca es sembra al juliol - entre el 7 i 12- per collir-la al novembre. Si es cull per tendra, entre setembre i octubre, ja es pot iniciar la seva recol·lecció .

Productivitat: 1796,76 kg/ha % rebuig: 4,68 Altres proves de camp rendiment net: no

Consum: Com a mongeta seca, tot i que per tendra també és molt gustos. Algunes referències orals n’indiquen el consum per desgranar.

És molt més gustosa que el ganxet però també molt més pelluda. Aguanta molt bé les coccions llargues. Ideal per fer guisats amb carns o peix . És apreciada, sobretot, per gent gran que els agrada els sabors més intensos, la qual cosa no té el ganxet

Conservació: Es conserva seca. Normalment, es col·loca dins de coixineres per evitar que es polli el gra.

Àmbit territorial de la varietat: Molt comuna a tot el Vallès. També, s’ha localitzat a la zona del Maresme, oest de la Selva i sud d’Osona.

En aquest cas, el cultivar s’ha localitzat a Llinars a la Casa Vella de Lluert.

Documentació tècnica dels assaigs: Superfície de mostreig 17m2. 25 canyes. Recomptes: 40 mostres tavella, 40 mostres llavor, 20 mostres fulla. Lloc i dates del cultiu: Ametlla del Vallès. Entre, 22/07/13 i 12/07/13. Materials: Peu de rei, metre, bàscula de precisió.


~ 52 ~

Nom: Vallfornesa (Phaseolus vulgaris)

Sinònims:

No n’existeixen

Descripció varietal bàsica: Planta enfiladissa, lleugerament pubescent, que es cultiva com anual. Pot assolir entre 2,5 i 3 m d’alçada. El

sistema reticular és fasciculat. Són de creixement ràpid i força productives. .

Context històric varietal: No disposem de referències escrites de la varietat però el seu centre de distribució se situa entre les valls de la

riera de Vallfornès i de Vallcàrquera. S’explica a la zona que l’intercanvi de llavors entre ambdues valls era una pràctica comú. En concret, veïns de can Puig de Vallcàrquera intercanviaven anualment la llavor d’aquesta varietat amb els masovers de ca l’Albinyana de Vallfonès.



Tavella: Longitud (bec inclòs): 10,99cm desvest:4,05cm Forma secció transversal: El·líptica Color secundari: absernt Llavors per tavella: 4,05ut desvest: 1,06ut

Llavor: Forma de la llavor: El·líptica Longitud: 13,00mm desvest 0,84mm Amplada: 8,53mm desvest 0,50mm Color principal: blanc Color secundari: lila i marró Pes 100ut de llavor: 62g


Varietats similars: Ull de perdiu, floreta i genoll de Crist




o

transplantament


Normalment, es sembra igual que el ganxet, la primera setmana de juliol. La recol·lecció és a partir de mitjans d’octubre ja que és una varietat de cicle molt curt. Si s’endarrereix la plantació fins a finals de juliol, pot fer-se la collita a primers de novembre.


Consum: Com a mongeta seca. Cuites es tornen vermelloses. Són de gust intens però la qualitat de la seva farina, és inferior a la d’altres

mongetes.


Àmbit territorial de la varietat: S’ha localitzat a can Puig de Vallcàrquera. La seva distribució natural era entre aquesta vall, la de

Vallfornès i les capçaleres de la vall del Tenes i del Congost.



~ 53 ~

Nom: Avellaneta rossa (Phaseolus vulgaris)

Sinònims:

mongeta avellaneta rossa, grogueta grossa o del veremar

Descripció varietal bàsica: Planta enfiladissa, lleugerament pubescent, que es cultiva com anual. Pot assolir entre 2,5 i 3 m d’alçada.

El sistema reticular és fasciculat. Externament no es diferencia de l’avellaneta blanca. .

Context històric varietal: La primera referència és de l’’any 1930. Es citava com una varietat polivalent, per consumir tendra i seca (Nonell, 1930). Caracterització morfològica:


Tavella: Longitud (bec inclòs): 8,38cm desvest:1,05cm Forma secció transversal: El·líptica Color secundari: no Llavors per tavella: 3.88ut desvest: 1,74ut

Llavor: Forma de la llavor: Circular Longitud: 11,20mm desvest 0,75mm Amplada: 8,30mm desvest 0,55mm Color principal: marró clar Color secundari: Pes 100ut de llavor: 45g


Varietats similars: Ull de perdiu, floreta i genoll de Crist




o

transplantament


: Entre abril i maig es fan les sembres primerenques per consumir-la tendra abans de la calor estival. Al juliol, es fa la segona sembra

que pot servir per consumir-la tendra o seca –a partir de novembre-.

Productivitat: 2.186,10kg/ha % rebuig: 7,12 Altres proves de camp rendiment net: no

Consum: Tant per tendre com per seca. Les fonts orals recorden el seu gran interès i productivitat com a mongeta tendra.


Àmbit territorial de la varietat: S’ha localitzat, especialment a la part nord de la comarca. Especialment a la zona del Montseny. Les referències orals de la varietat en la situen com una varietat molt comuna a tot el Vallès.



~ 54 ~

Nom: Rènega negra(Phaseolus vulgaris)

Sinònims:

Rènega de Sant Pere

Descripció varietal bàsica: Planta enfiladissa, lleugerament pubescent, que es cultiva com anual. Pot assolir entre 2 i 2,5 m d’alçada. El

sistema reticular és fasciculat. És de creixement més ràpid que la resta de mongetes. .

Context històric varietal: Mongeta citada l’any 1881. La majoria de referències documentals històriques són de la rènega blanca. També

es cita la rènega de Sant Pere, que per la data de sembra “sant Pere” podria tractar-se d’aquesta varietat, la negra (Navarro, 1881). Aquesta mongeta, per la seva mida i semblança a una llagasta –paparra-, en rep el seu nom. Alguns informadors indicaven la seva semblança a un rènec “tip” (J. Garolera, com. pers.). Emprada per a seca i de cicle força més ràpid que el ganxet –pràcticament 20 dies menys-, es cultiva a la zona de Riells del Fai. En aquest poble, és molt apreciada.



Tavella: Longitud (bec inclòs): 9,66cm desvest:0.74cm Forma secció transversal: El·líptica Color secundari: no Llavors per tavella: 6.20ut desvest: 0,97ut

Llavor: Forma de la llavor: Circular Longitud: 9,03mm desvest 0,72mm Amplada: 7,35mm desvest 0,56mm Color principal: marró fosc Color secundari: no Pes 100ut de llavor: 32g


Varietats similars:


Normalment, es sembra igual que el ganxet, la primera setmana de juliol. La recol·lecció és a partir de mitjans d’octubre. També, es pot endarrerir la plantació al juliol per collir-la a l’hora amb d’altres varietats.


Consum: Com a mongeta seca. Són molt gustoses, cuites queden d’un vermell molt fosc. Són una mica més farinoses i pelludes que el

ganxet.


Àmbit territorial de la varietat: S’ha localitzat a les Resades de Riells del Fai. El seu record era molt restringuit a la zona de l’alta Conca

del Tenes.






~ 55 ~

Nom: Mongeta ull de perdiu (Phaseolus vulgaris)

Sinònims:

Descripció varietal bàsica: Planta enfiladissa, lleugerament pubescent, que es cultiva com anual. Pot assolir entre 2 i 3 m d’alçada.

El sistema reticular és fasciculat. Molt vigorosa i de creixement ràpid. .

Context històric varietal: No es disposen de referències escrites de la varietat però formaria part del grup de mongetes blanques

ovales amb una anell vermell i marró al voltant de l’ull Comparteix característiques morfològiques amb la Vallfornesa –pràcticament igual pel que fa a la llavor- i la floreta. Les 3 varietats són cultivars de les pilariques aragoneses.



Tavella: Longitud (bec inclòs): 12,34cm desvest:1,38cm Forma secció transversal: oval Color secundari: vermell Llavors per tavella: 4.40ut desvest: 1,48ut

Llavor: Forma de la llavor: circular-el·líptica Longitud: 11,35 mm desvest 1,32mm Amplada: 8,60mm desvest 1,19mm Color principal: blanc Color secundari: violeta Pes 100ut de llavor: 47g


Varietats similars: Vallfornesa, floreta

Agronomia:

La data tradicional de sembra de les mongetes seques al Vallès és entre el 7 i el 12 de juliol. La de recol·lecció és a parti r de Tots Sants.

Rendiment net: 2367kg/ha % rebuig: 7,12% Altres proves de camp rendiment net: no

Consum: Es consumeix com a mongeta seca. Té especial interès com a mongeta per desgranar.



Àmbit territorial de la varietat: S’ha localitzat al municipi de l’Ametlla. S’ha estès de manera força important per les rodalies del

municipi a partir d’una única explotació que en mantenia el cultiu. Ancestralment, el seu cultiu era habitual a tota la comarca.





estudi de les varietats locals de mongeta del vallès oriental amb … · 2021. 4. 7. · estudi de...

Documents