estudi de les polÍtiques lingÜÍstiques universitÀries en diferents universitats europees

ESTUDI DE LES POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES UNIVERSITÀRIES EN DIFERENTS UNIVERSITATS

EUROPEES

Anna Cris Mora FigueraBarcelona, 1 i 2 de juny de 2006

XV TROBADA DE SERVEIS LINGÜÍSTICS UNIVERSITARIS

Objectius de l’estudi:

* Conèixer la situació sociolingüística dels països estudiats

* Establir contacte amb les universitats triades

* Conèixer les polítiques lingüístiques universitàries europees

* Promoure les universitats catalanes i Intercat

* Obtenir estratègies de promoció del multilingüisme a les universitats


Metodologia:

* Selecció de països

* Cerca d’informació sociolingüística de cada país a Internet

* Selecció de les universitats

* Cerca d’informació prèvia sobre les polítiques lingüístiques existents a les universitats triades

* Carta en anglès signada per la cap de l’Oficina de Política

Lingüística i Estudis del DURSI

* Enquesta en anglès


Països objecte d’estudi:

Eslovènia, Estònia, Finlàndia, Hongria, Letònia, Lituània, Holanda, Polònia, República Txeca, Romania i Suïssa

Raons:

* Interès sociolingüístic de països de nova incorporació a la UE

* Països models en l’aplicació de polítiques lingüístiques

* Existència de lectorats de català



41 universitats contactades

25 respostes obtingudes

60,9% participació

TAULA DE PARTICIPACIÓ

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

PAÏSOS

RE

SP

OS

TES

Serie1


Casos remarcables

PAÏSOS BAIXOS

* Neerlandès llengua oficial a les universitats PERÒ tendència a utilitzar anglès com a lingua franca en molts programes de 3r cicle

* Model unilingüe anglès

HONGRIA

* Hongarès llengua oficial a les universitats PERÒ anglès llengua estrangera emprada

* Model unilingüe anglès

* Requisit lingüístic (nivell intermig) del professorat per impartir docència en una llengua estrangera (Univ. Miskolc)


ROMANIA

* 3 línies d’estudi a la Babes-Bolyai University (Cluj-Napoca)

- en romanès (25.472 estudiants)

- en hongarès (5.422)

- en alemany (721)

* fórmula 1+2 (llengua materna + 2 estrangeres)

> prova de suficiència lingüística en la 1a llengua estrangera per accedir a la universitat

> primers 2 anys (llengua B, 2 h/setmana)

> 2 últims anys (llengua C, 2 h/setmana)

* “For a European Language Policy in the Babes-Bolyai University” (www.ubbcluj.ro/ubb-en/Language Policy.html)



FINLÀNDIA

* Requisit lingüístic professorat funcionari universitari (acreditació domini 2a llengua nacional, suec o finès)

* A partir de 2005, anglès té plens drets com a llengua de docència, juntament amb el finès (Universities Act 1997/645)

University of Helsinki

* Finès i suec, llengües oficials

* Promoció del multilingüisme a través de:

- cursos de llengües gratuïts- conèixer 1 llengua estrangera en totes les llicenciatures- recursos econòmics per a nous programes en anglès- docència en llengües estrangeres- cursos de llengua i suport lingüístic per al PAS


SUÏSSA

University of Lausanne

* Francès llengua oficial PERÒ programes en anglès i alemany

* Proposta de multilingüisme (”Bologne et les Langues”, 19 març 2004)

- incorporació crèdits ECTS de llengües:

-12 crèdits (4 per any) repartits entre 2 llengües o més (estudis no de lletres)- 12 crèdits (4 per any) per a una 3a llengua (estudis de lletres)- 6 crèdits (obligatoris/opcionals) MÀSTERS

- fixar terminis per a l’aprenentatge de llengües de docència per part del professorat


University of Fribourg

* universitat bilingüe (francès i alemany)

* curricula paral·lels i integrats

* diploma bilingüe = 40 % crèdits en la 2a llengua docència

*existència d’una Comissió de Bilingüisme a la universitat


CONCLUSIONS

* Models bilingües a seguir: University of Helsinki i Université Fribourg

* Université Lausanne, proposta plurilingüisme ECTS

* Babes-Bolyai University a Romania, un cas peculiar i interessant

* RUS llengua de docència no oficial a Estònia i sobretot a Letònia

* Possibilitat d’aplicar la fórmula 2+2 (català+castellà+ anglès+ francès) com a mínim al Principat

ELS INTERCANVIS UNIVERSITARIS INTRAESTATALS I EL MANTENIMENT DE LES POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES

UNIVERSITÀRIES A CATALUNYA(18 de novembre de 2003)

Anna Cris Mora FigueraBarcelona, 1 i 2 de juny de 2006



OBJECTIUS

* Determinar problemes que planteja el districte obert a les universitats catalanes (estudi del marc jurídic) i SICUE

* Cerca de les universitats de l’Estat espanyol amb assignatures de llengua catalana en els plans d’estudi

* Cerca de les dades del professorat corresponent i tipologia de les assignatures

* Establir contacte amb els responsables universitaris de mobilitat intraestatal i informar-los de la realitat sociolingüística universitària catalana

* Tramesa dels materials disponibles per als estudiants no catalanoparlants (Intercat, Parlem, 30 pistes, guia conversa universitària, Catalán, una lengua de Europa para compartir, etc.)


CONCLUSIONS

* 8 universitats de l’Estat espanyol amb docència assignatures català (Murcia, Oviedo, Granada, Santiago de Compostela, País Basc, Saragossa, Salamanca, Complutense de Madrid)

* El programa de mobilitat SICUE s’adreça a estudiants de 2n cicle parlants d’una llengua romànica --- aprenentatge més fàcil de la nova llengua i cultura

* Llengua = riquesa cultural afegida i no un problema per a les universitats catalanes

estudi de les polÍtiques lingÜÍstiques universitÀries en diferents universitats europees

Documents