estudi de l'actual situaciÓ dels barris a … barris manresa 2004-05.pdf · - irregularitat...
TRANSCRIPT
1
EESSTTUUDDII DDEE LL''AACCTTUUAALL SSIITTUUAACCIIÓÓ
DDEELLSS BBAARRRRIISS AA MMAANNRREESSAA
Daniel Duocastella Informe final de les pràctiques
professionals 2004-2005
2
ÍNDEX GENERAL Introducció____________________________________________________________ 3
Anàlisi dels sectors______________________________________________________ 4
Sector Nord______________________________________________________ 4
Sector Centre_____________________________________________________ 7
Sector Ponent____________________________________________________ 10
Sector Llevant___________________________________________________ 13
Anàlisi transversal______________________________________________________ 18
Reflexions finals________________________________________________________ 22
Annexos______________________________________________________________ 23
3
INTRODUCCIÓ
El present informe té com a objectiu estudiar i conèixer la realitat existent dels
barris de Manresa i diagnosticar aquelles reivindicacions més bàsiques i importants,
algunes de les quals són històriques, i les potencialitats existents. Per altra banda, es porta
a terme un breu anàlisi transversal de les entrevistes, tot destacant la valoració i visió
general de la ciutat de Manresa, la recollida de les potencialitats i aportacions a nivell de
ciutat, i l'anàlisi de l'actual situació del moviment veïnal.
Per realitzar l'informe s'ha portat a terme un recull bibliogràfic sobre els diferents
estudis dels barris, com són les conferències veïnals (les de 1992 i 1995) i altres estudis
complementaris per entendre el moviment històric veïnal i les seves reivindicacions. A
partir del recull teòric s'ha confeccionat un guió estructurat per realitzar entrevistes per a
cada barri. S'ha cregut convenient confeccionar i realitzar setze entrevistes per tal
d'obtenir informació pertinent sobre els barris.
D'aquesta forma, l'estudi té una forta base qualitativa, ja que es centra en les
entrevistes per analitzar l'actual situació dels barris. S'han portat a terme setze entrevistes
a persones claus-informants, les quals han estat analitzades per sectors a nivell de ciutat
(Llevant, Ponent, Centre i Nord). Cal dir que els sectors estan dividits pel nombre
d'habitats, cosa que provoca que hi hagi molts barris en un sector i pocs en un altre, i que
siguin dispars i complexos d'aglutinar dins un mateix anàlisi de sector. A més, cal tenir
en compte que les entrevistes s'han realitzat a persones implicades en el moviment veïnal
i a persones d'altres entitats per tal d'aportar una visió i/o discurs complementari.
Per tant, el present estudi intenta aportar, modestament, una visió de les
mancances i potencialitats dels quatre sectors a partir de les entrevistes, i un anàlisi de la
visió global de Manresa i la situació actual veïnal.
4
ANÀLISI DELS SECTORS
SECTOR NORD
Barris: Poble Nou i Carretera Santpedor
En aquest sector hi ha dos barris, cosa que facilita l'anàlisi sectorial en tots els
sentits. Les reivindicacions i problemàtiques existents en els dos barris (Poble Nou i
Carretera Santpedor) són molt semblants, ja que destaca la demanda d'equipaments
públics i una major implicació de l'administració pública en els barris i les entitats per tal
de potenciar i millorar la ciutat, la qual està creixent cap a aquesta zona. Aquesta
implicació del govern local hauria de servir, segons els entrevistats, per potenciar la
participació i el teixit associatiu. Tot seguit s'analitzen les mancances i potencialitats més
rellevants que es presenten en el sector.
Mancances
- Hi ha poca participació de la gent del barri. En aquest punt, els entrevistats ressalten
la manca participació de gent jove, i el poc esperit familiar i de barri. Així doncs, hi
ha una falta d'identitat de barri.
- En tema d'equipaments, el sector té una principal demanda en:
- Equipaments per a la gent gran, és a dir, llar d'avis, centres oberts, centres de dia
i residències.
- Es ressalta la falta d'una escola pública i una llar d'infants per la creixent
urbanització de la zona i el creixement demogràfic futur.
- Manca equipament esportiu per realitzar activitats lúdiques i d'esbarjo a nivell
públic. A la zona nord hi ha una manca d'espais públics per a la gent jove, ja que
no hi ha entitats ni equipaments. Així doncs, es remarca la idea d'una sala
polivalent per poder realitzar activitats.
- A més, aquesta manca d'equipaments va lligat al fet que hi ha poques entitats
culturals, recreatives i esportives.
- A nivell dels serveis públics, aquest sector destaca:
5
- Irregularitat del transport públic i necessitat de regulació i control del transport
rodat.
- Caldria major vigilància, i també més ajuda i informació al ciutadà.
- Cal un lloc d'atenció amb un assistent social per al sector nord. En aquest sentit
falta un centre obert perquè la gent tingui un espai.
- Segons els entrevistats, hi ha una manca sensibilització i col·laboració dels mateixos
ciutadans en diversos temes (sobretot en temes d'ecologia i medi ambient, és a dir,
recollida selectiva). També falta civisme i necessitat de bon comportament, és a dir,
falten valors humans i una major conscienciació i sensibilització.
- Cal una major implicació de l'ajuntament, ja sigui per proporcionar locals i per
incentivar una major participació i intervenció de les associacions. Hi ha d'haver una
acord mutu i que beneficiï les dues parts. A nivell urbanístic, es remarca la idea d'una
major planificació d'obres municipals.
Potencialitats
- Hi ha un fort creixement de població del barri, cosa que propicia una major obertura a
l'exterior. Aquest creixement va lligat a l'augment del nombre de gent jove, cosa que
podria ser beneficiós pel barri.
- En aquest sector, tot i la manca d'entitats, hi ha una bona relació amb les entitats de
barri, ja que es realitzen activitats conjuntes. Cal destacar, a nivell d'equipaments, que
existeix un local per a joves a la parròquia de Poble Nou, el qual podria ésser habilitat
per realitzar activitats juvenils.
- En termes de serveis públics, cal destacar el bon servei sanitari (hi ha el CAP de la
zona, el centre Hospitalari i un ambulatori a la plaça Catalunya). Tot i així, segons
l'AV de Carretera Santpedor, el CAP del barri queda massa apartat i mal ubicat per a
la gent gran.
- La zona nord està ben comunicada amb el centre. En aquest sentit, hi ha una bona
comunicació entre barris.
6
- Cal destacar com a potencialitat el projecte municipal dedicat a la zona de
l'escorxador. Altrament, cal tenir en compte les zones verdes de la zona, com són el
Parc de l'Agulla i l’espaiament de les bases de Manresa.
7
SECTOR CENTRE
Barris: Escodines, Barri antic Vic-Remei, i Passeig i Rodalies
A nivell general el principals problemes recollits en l'anàlisi de la zona centre,
segons els entrevistats, són, la degradació del edificis, la pèrdua de comerços, el
deshabitatge, l'envelliment i la concentració d'immigració (sobretot en escoles
públiques).
Cal dir que hi ha disparitats en els discursos entre les persones d'entitats i les
persones de les AV. En aquest sentit, des de les entitats (Alzina i Fadulla) es reclama
amb major força la zona peatonal al nucli antic, i el respecte dels edificis vells, els quals
haurien d'ésser ben rehabilitats. A més, es critica la massificació de cotxes i aparcaments
a la zona centre. Ambdós entrevistats proposen una alternativa al model massificat de
cotxes, potenciant el transport públic, anar a peu i construir zones d'aparcament a les
afores.
Des de les associacions de veïns de la zona centre es reivindiquen més
equipaments, tals com residències per a gent gran, zones verdes, com la de Puigterrà, i
una major afluència de bussos, sobretot en el barri de les Escodines. A més, des de les
AV es remarca una millora de la via pública, majors serveis per a la gent gran, una major
participació en el moviment veïnal, i conseqüentment, un major dinamisme de barri.
Mancances
- La major problemàtica del sector es situa a nivell urbanístic, sobretot, en tres barris
(Vic-remei, Barri vell i Escodines). Segons aquests tres barris, hi ha un deteriorament
físic del sector en general, és a dir, hi ha una degradació dels edificis vells, ja siguin
comerços, habitatges i via pública. Segons l'entrevistat del barri vell, hi ha una
destrucció del barri, provocant la destrucció de la personalitat de la ciutat. Aquesta
degradació ha comportat la marxa de les botigues i el comerç cap a l'exterior.
- Massa cotxes i aparcaments, cal potenciar la illa de vianants. Hi ha voreres molt
estretes. També cal potenciar el transport públic. A més, hi ha acord en què cal una
ordenació del trànsit, per tal d'evitar el caos i desastre.
- Cal tractar el tema de la immigració, en aquest sentit es ressalta la idea de la
integració en els dos sentits (dels de fora i dels ciutadans per facilitar una millor
8
convivència). En aquest punt es destaca que hi ha molta concentració d'immigració
en certes zones determinades (sobretot hi ha concentració en escoles públiques).
- El centre de la ciutat es va deshabitant, i cal potenciar un habitatge digne per al jovent
i serveis a domicili a col·lectius més vulnerables.
- Calen millores en via pública: voreres estretes, enllumenat, repintar passos de zebra,
pavimentació, mobiliari urbà.
Principals demandes :
- Caldria potenciar el parc de Puigterrà com a espai verd i pulmó de la ciutat. A més,
en aquesta zona, AV Passeig i Rodalies havia demanat una residència per a la gent
gran. Per tant, és una reivindicació històrica.
- Dificultats d'aparcament, per tant, cal una millora en aquest punt. (Passeig i
Escodines).
- No hi ha equipaments esportius i manca seguretat, segons les AAVV de les
Escodines i el Passeig i Rodalies.
- A nivell de comunicació, cal tenir en compte que el barri de les Escodines no hi
arriba cap bus, i a més, no hi ha cap espai d'esbarjo pròxim.
Potencialitats
- Sector ben comunicat i ben situat a nivell de comerços i institucions públiques i
privades, ja que és el sector del centre. Per tant, hi ha suficients espais i equipaments
al sector, els usuaris estan ben servits (cultura, educació, sanitat…). Caldria potenciar
equipaments que estan poc utilitzats, com són el claustre, sala ciutat, etc.
- Bona relació entre entitats. Aquest seria el cas analitzat de l'AV Vic-Remei-Fadulla
(porten a terme activitats conjuntes a nivell de barri); (AV Barri antic i AV
Valldaura-Alzina). No obstant això, algun cas analitzat es mostra escèptic i crític en
la forma i continguts de les relacions entre entitats, ja que hi hauria d'haver una major
consens i lligam, per tal de millorar l'actual situació.
- Caldria fer aparcaments al voltant de Manresa i fer més zones peatonals, i els carreres
cèntrics s'haurien de tallar.
9
- A nivell general, el sector és el que hi ha un major envelliment, per tant, cal un major
incís a nivell social i polític sobre aquest col·lectiu, és a dir, gent gran, i també
immigració. A més, és un sector que caldria potenciar polítiques per tornar comerços
i gent jove.
- Alta dinamització i bona aportació de projectes pel barri de l'AV Escodines, entitat de
la qual ha establert una bona xarxa de relacions amb entitats de barri i plans de
dinamització local.
10
SECTOR PONENT
Barris: Pare Ignasi Puig, Mion-Puigberenguer, Plaça Catalunya i Valldaura
Aquest sector es caracteritza per estar al voltant del centre, tot i que hi ha ubicat el
barri del Pare Ignasi Puig, el qual està molt allunyat del centre, essent el més perifèric.
Els altres tres barris de la zona ponent estan més pròxims al centre, destacant, doncs, per
la seva bona comunicació, segons els entrevistats, ja que tenen bon accés al centre, per
mitjà de bussos i/o a peu.
La zona nord del sector ponent té bones expectatives pel pla d'urbanització que es
farà en aquesta part, cosa que és una gran potencialitat pel sector. A més, és una zona
bastant coberta a nivell d'equipaments i serveis, tot i que hi ha barris que reclamen alguns
trets concrets per a la millora de la qualitat de vida del barri, com és el cas de Valldaura
amb la demanda de la rehabilitació de la fàbrica dels Panyos.
Finalment, a nivell de teixit associatiu, la relació entre entitats i AV és positiva,
tot i que en algun cas es demana una major implicació de l'AV amb les entitats, deixant
de banda la crítica, per realitzar l'autocrítica.
A continuació es fa un anàlisi del barri Pare Ignasi Puig, ja que té unes
característiques particulars, sobretot, per la seva per la seva ubicació geogràfica. I,
seguidament es fa un anàlisi a nivell global dels altres tres barris de la zona ponent, els
quals són Plaça Catalunya, Valldaura i Mion-Puigberenger.
Pare Ignasi Puig:
Mancances
- Falta més ajuda per part de l'ajuntament en certs aspectes, com són un millor
finançament i atenció a barris perifèrics.
- Falta una vigilància de barri.
- Falta una sala polivalent, de capacitat per 200 persones per realitzar activitats en
millor condicions que actualment.
- Perill de concentració d'immigrants.
- Calen millores en via pública: mobiliari urbà, pavimentació, i en alguns llocs
l'enllumenat del carrer.
Potencialitats
- Fort moviment veïnal. D'aquest manera es podria dir que hi ha identitat de barri.
- Existeix una bona relació entre AV i les altres entitats del barri.
11
- Bon funcionament del transport públic urbà, ajudant a la bona comunicació amb la
ciutat de Manresa.
- Cal destacar que hi ha un bon pla comunitari per a joves.
- Hi ha una bona sala cívica per a gent jove i gran per fer actes i activitats, però no és
suficient. A més, hi ha equipaments esportius i un dispensari.
El altres barris del sector (Plaça Catalunya, Mion-Puigberenger, i Valldaura):
Mancances
- Falta promoure temes culturals (sobretot en el barri Mion).
- Futura necessitat d'escola pública al barri de Valldaura (conseqüència del
rejoveniment del barri).
- Caldria més vigilància als barris cèntrics (guàrdia de barri) en moments puntuals.
- Falta integració i tractar el tema de la immigració amb delicadesa, tal i com s'ha
plantejat a la zona centre.
- Millorar via pública: voreres, senyalitzacions, pavimentació.
- Als barris més cèntrics hi ha problemes de circulació. Per tant, caldria una regulació
del trànsit rodat.
- Falten parcs públics i aparcaments. (A Valldaura ho demana a la zona de la Florinda).
- Evitar que es converteixi en un major problema la relació entre habitatge i gent jove.
- Caldria buscar equipaments i locals per fer activitats. Caldria buscar pisos tutelats,
espais per realitzar activitats.
- Calen polítiques d'ajuda i més equipaments per a gent gran (Valldaura i Plaça
Catalunya)
Potencialitats
- Barris força cèntrics i ben comunicats i amb bon accés als serveis.
- La part nord del sector ponent està creixent i això pot portar gent jove.
- En general, ben servits a nivell de serveis públics (neteja, transport, sanitat,
educació…)
- Potenciar els serveis i equipaments que tenen més a prop (Conservatori, Centre Cívic
Selves i Carner, Pujolet…)
- Bona relació entre Associació de Veïns i entitats (com seria el cas de l'AV. Plaça
Catalunya i l'AMPA del barri).
- Urbanització i conseqüent rejoveniment del sector de Valldaura per la zona dels
Panyos.
12
SECTOR LLEVANT
Barris: Cots-Guix-Pujada Roja, Font dels Capellans, Viladordis, Sagrada Família,
Balconada, Cal Gravat, Sant Pau i Els Comtals
Aquest sector ha esdevingut molt complex d'analitzar conjuntament i fer-ne un
anàlisi sectorial complet i conjunt, ja que hi ha una gran diferència i desigualtat en
estructures urbanístiques i socials. Aquest sector contempla la majoria de barris perifèrics
del sector llevant, i que la majoria no tenen relació entre si, ni comparteixen
problemàtiques ni interessos. En aquest sentit, doncs, el criteri poblacional (nombre
d'habitants) per dividir els sectors ha desfavorit la part llevant, en la qual s'inclouen uns
barris molt desiguals. Per tant, la principal problemàtica d'aquest sector és analitzar-lo de
forma conjunta, ja que hi ha una gran diferència entre els barris. D'aquesta manera, és
complex situar unes temàtiques centrals a nivell de sector.
Per tant, s'analitzaran aquells barris que estan més pròxims geogràficament i que
tinguin interessos semblants. D'aquesta manera, en primer lloc, s'analitzarà els barris de
La Font dels Capellans i La Sagrada Família. Seguidament, els barris de La Balconada i
Cal Gravat. I finalment, es presentaran aquells barris més perifèrics, com són: Cots-Guix
Pujada Roja, Viladordis, Sant Pau i Els Comtals.
Primer subsector (Font dels Capellans i Sagrada Família):
Mancances
- Ocupació, habitatge i joventut, són tres eixos que preocupen a aquesta zona, ja que hi
ha molta joventut.
- Caldria millorar servei de neteja, i major conscienciació ecològica per part de la gent,
com és el cas de vigilar la higiene animal, és a dir, evitar "defecacions" als parcs
públics, zones verdes, carrers, etc. En aquest sentit, hi ha una manca de civisme i
solidaritat ciutadana.
- Concentració del joves, i poca participació d'aquests en activitats del barri, sobretot
en el barri de la Font.
- Saturació de la Residència de la zona.
- Manca llar d'infants i escoles bressol pel gran nombre d'infants a la zona aquesta.
- Tenir més veu en projectes com el de la fàbrica Nova, ja que caldria tenir una sala
polivalent.
- Pocs llocs habilitats per a disminuïts.
13
- A la Sagrada Família manca un espai obert, com podria ésser l'avinguda de Francesc
Macià, per tal de poder realitzar activitats de barri estivals.
- Poca participació ciutadana, tal i com succeeix en altres sectors analitzats
anteriorment.
- Pressupostos escassos de l'ajuntament per portar a terme projectes
Potencialitats
- Bona relació amb les altres entitats de la zona.
- Bona comunicació amb el centre. En aquest sentit, hi ha bon transport públic (bus),
tot i les seves irregularitat puntuals. A més a més, caldria potenciar el transport
públic, anar amb bicicleta i també a peu.
- Caldria potenciar el entre Cívic Joan Amades per realitzar activitats pels veïns, pels
joves i per a tothom.
- L'augment de la immigració ha comportat canvis, però s'ha de veure com una
potencialitat i no com un problema, destacant també una major integració.
- Destacar la reconstrucció de la Fàbrica Nova.
- Cobertura en equipaments socials (casals infantils, joves, llar d'avis…), esportius (hi
ha el poliesportiu de La Font) i sanitaris (CAP Sagrada Família).
- Caldria tenir en compte la gent gran, es ressalta la idea que seria positiu tenir un bloc
de pisos adequats per a la gent gran amb cuidadors.
- Potenciar la sala polivalent de La Font, ja que es poden exercir moltes activitats.
Segon subsector (Cal Gravat i La Balconada):
Mancances
- Tot i la bona comunicació, caldria una xarxa perifèrica pels barris, una major
regularitat per evitar massificacions en hores puntuals.
- Problema de participació en entitats i AV.
- Necessitat de vigilància de dia al barri, demanda focalitzada al barri de la Balconada.
- Falta sensibilització ecològica per part dels veïns.
- Millores en via pública: pavimentació, voreres, millorar senyalització horitzontal i
millorar les línies elèctriques per evitar les caigudes durant tempestes.
- Caldria tenir més espais verds i parcs públics i cuidar els que hi ha.
- Necessitat de llar d'infants, sobretot a Cal Gravat per la jove estructura social
existent.
14
- Necessitat d'un Casal Cívic per als joves, els quals no tenen espai i també per les
entitats.
Potencialitats
- Bona comunicació amb el centre de Manresa. Hi ha transport públic habitual.
- Bon serveis de neteja, tot i la crítica de la Balconada per moments puntuals.
- Força dinamització de barri i realització d'activitats i projectes.
- Cal destacar la proximitat d'equipaments públics (Centre Cívic Joan Amades, Camp
de Futbol de la Balconada…)
- Aprofitament d'ambdós barris de l'Escola Serra i Hunter.
- Bon servei en sanitat, educació, neteja i comunicació.
Els altres barris:
Cots-Guix Pujada Roja:
Aquest és un barri que té una difícil definició, ja que ell mateix està dividit en tres
parts, cosa que complica el seu anàlisi intern. Tot i així, seguidament es presenten les
principals mancances i potencialitats:
Mancances
- El principal problema és la situació geogràfica del barri, ja que està ubicat a l'extra-
radi de la ciutat, tenint tots els serveis, equipaments i entitats lluny del seu abast, ja
que estan a la zona centre. En aquest sentit, falta un major nombre de bussos al barri,
sobretot per a la gent del Guix.
- Tractar el tema de la immigració, ja que hi ha una major concentració d'immigració i
gitanos a la zona del Guix.
- Caldrien més bons accessos al barri i millor comunicació.
- Manca d'un dispensari, ja que per alguns veïns del barri el CAP més proper queda
molt lluny. A més, és un barri en procés d'envelliment, cosa que urgeix aquesta
necessitat.
- La confecció del barri impossibilita la participació de certes persones que queden
allunyades del local de la AV.
Potencialitats
- Hi ha molta participació en celebració de festes. A més, hi ha un bon local de la AV
per a realitzar activitats.
15
- La zona de la Pujada Roja i les Cots queda a prop de La Font, cosa que facilita l'accés
a certs equipaments i serveis.
Sant Pau:
Aquest barri, com és el cas de Viladordis i Els Comtals queda força apartat del
centre de la ciutat, cosa que s'ha d'analitzar de forma particular com el cas anterior.
Mancances
- Barri allunyat del centre, cosa que dificulta es seu accés al centre, i té els accessos
complicats.
- Manca transport públic, sobretot en horaris, ja que no hi ha equipaments ni serveis al
barri, i la gent que no té cotxe s'ha de desplaçar amb bus.
- Millorar via pública: sobretot el parc públic que està molt malament. Millorar les
zones verdes. Falta lloc d'esbarjo.
Potencialitats
- l'AV i l'entitat esportiva tenen bona relació.
- Hi ha un bus escolar que porta els nens a l'escola de la Balconada.
- Hi ha un procés de rejoveniment del barri, ja que s'han construït edificis nous.
- Totes les funcions socials de barri les fa l'AV. En aquest sentit caldria un equipament
més gran, amb millor accessos, sobretot per a la gent gran.
- Participació de la gent de barri en les activitats i les festes programades i realitzades
per l'AV.
- Es demana una parada dels FGC al barri, ja que passa per allà mateix. Aquesta és una
reivindicació històrica.
Viladordis i Els Comtals:
Són dos barris que no han estat estudiats en el present projecte per mitjà
d'entrevistes, però s'ha recollit informació d'altres estudis per contemplar-ne les
principals mancances i les seves potencialitats.
Mancances
- Són el barris més allunyats de Manresa, juntament amb el barri de Pare Ignasi Puig.
- A diferència del Xup, però, aquests barris no tenen Pla Comunitari i pocs
equipaments, serveis, comerços, indústries, etc. Per tant, són barris, en què la gent
necessita desplaçar-se al centre per tot. En aquest sentit caldria potenciar més el
transport públic (major regularitat horària).
16
- Manca d'activitats de dinamització de l'AV dels barris, excepte les festes majors.
Potencialitats
- Són barris que s'han construït edificis nous, i això ha portat a què hi hagi gent jove
amb fills, cosa que dóna vida al barri.
- Destacar la tranquil·litat dels barris.
17
ANÀLISI TRANSVERSAL
En aquest apartat de l'informe s'elabora un petit anàlisi i recull de reflexions sobre
l'estat actual de Manresa a nivell global, tenint en compte eixos centrals com són
urbanisme i via pública, turisme, participació ciutadana i medi ambient. En segon lloc,
s'efectua un petit recull de les principals aportacions, potencialitats i innovacions per a la
millora dels barris i de la ciutat de Manresa, algunes de les quals estan recollides en
l'anàlisi anterior. I, finalment, es fa un anàlisi de la situació actual del moviment veïnal
manresà.
1. Visió general de la ciutat de Manresa
Manresa és una ciutat que està en ple creixement demogràfic i urbanístic, cosa
que no deixa a ningú indiferent. D'aquesta manera, doncs, hi ha un debat obert sobre
l'actual situació de la ciutat des de les AV i altres entitats i col·lectius socials. A nivell
general, es coincideix en què Manresa està creixent i això pot beneficiar a la ciutat en la
millora d'equipaments i serveis, i aconseguir més competències i rellevància política i
social al centre de Catalunya.
A nivell d'urbanització, en la majoria de les entrevistes, es destaca que hi ha una
bona edificació i construcció de la Manresa del futur, situada a la zona de la Parada, ja
que es respecten els espais verds, parcs públics i millora la qualitat de la vida dels
ciutadans. D'aquesta forma es ressalta la idea d'un creixement de la ciutat cap a una
relativa sostenibilitat.
No obstant aquest visió positiva del creixement de la ciutat, hi ha certes crítiques
en la imatge de Manresa per la zona del riu Cardener, ja que està molt deixat. En aquest
sentit, es reclama una millora urbanística d'aquesta zona. Tanmateix, es remarca una
millor rehabilitació del nucli antic, respectant edificis antics, tot i que la gent es conscient
del procés dificultós que comporta la remodelació del casc antic.
Per tant, tal i com s'afirma en alguns casos, Manresa s'està dividint en dues
ciutats, és a dir, en una ciutat de primera línia, la qual és la moderna (zona nord i ponent),
i la ciutat de segon línia, la qual és l'antiga (zona centre). Es destaca la idea d'evitar que la
zona centre es vegi oblidada per les polítiques d'ajuda social i urbanística, ja que
actualment pateix un procés de degradació i abandonament.
18
D'aquesta manera, molts dels entrevistats, afirmen que cal una major entesa entre
tots els polítics municipals per tirar endavant projectes i plans per a la ciutat amb força.
En aquest sentit, es critica la gestió de l'administració pública a nivell urbanístic i social
que es porta a terme a la zona centre.
Per altra banda, a nivell turístic hi ha una opinió generalitzada que no hi ha una
bona oferta, sobretot si es compara la ciutat de Manresa amb altres ciutats com Vic o
Reus, les quals estan portant a terme accions i polítiques culturals amb més força. A més,
històricament, Manresa ha estat una ciutat industrial, cosa que dificulta la posada en
marxa de projectes que tinguin bona acollida. La situació geogràfica i la manca
d'equipaments i zones turístiques fan de Manresa una ciutat amb poc atractiu turístic. A,
més, com a tret negatiu, es ressalta que la degradació del nucli antic no ajuda a l'augment
del turisme a la ciutat. Tot i així, alguns entrevistats destaquen algunes fires puntuals com
la de l'aixada, la fira d'arrel tradicional, la festa de la Llum, la festa Major, entre d'altres.
En tercer lloc, cal destacar que la ciutat de Manresa es porta a terme la recollida
selectiva, cosa que porta als ciutadans a tenir una major consciència ecològica. En aquest
sentit, la majoria dels entrevistats creuen que s'està fent una bona tasca, des de
l'ajuntament, fent una bona difusió informativa i habilitant els contenidors, i també la
tasca dels usuaris, la qual, en alguns casos, hauria d'ésser millor.
Finalment, a nivell de participació ciutadana, la ciutat està en un procés de posada
en pràctica, ja per segona vegada, d'un Pla d'Actuació Municipal (PAM) com a òrgan
participatiu dirigit des de l'ajuntament. Aquest pla participatiu ha estat rebut amb certes
crítiques i també elogis, ja que l'activitat política i la ciutadana són eixos complexos de
relacionar i complementar. Per tant, el PAM, en la majoria dels casos, és vist com un
òrgan que hauria de donar major força als ciutadans en la pressa de decisions i una major
llibertat en aquestes, ja que estan limitades per uns pressupostos municipals. A nivell
general, tot i l'esforç de proposar un projecte de participació, destacat per alguns
entrevistats, el PAM es queda a mig camí de la participació activa de la població.
2. Propostes de millora per a la ciutat de Manresa
En les entrevistes realitzades al llarg del treball de camp han sorgit idees i
propostes interessants, algunes de les quals són recollides en aquest punt.
Com a primer punt, a nivell de transport, la ciutat de Manresa té una bona
comunicació entre els barris cèntrics, però hi ha un dèficit amb els perifèrics, cosa que ha
19
portat a remarcar la creació d'una xarxa perifèrica de bussos, la qual hauria d'unir aquells
barris situats més a la perifèria, com Cots-Guix Pujada-Roja, Viladordis, Pare Ignasi
Puig, etc. Per tant, en primer lloc, es demana una xarxa alternativa de bussos que sigui no
radial. A més, hi hauria d'haver una major relació entre transports públics, és a dir,
bussos i trens, per tal de millorar la comunicació interna i també, millorar la relació
interurbana i entre comarques i ciutats més allunyades.
Tanmateix, es destaca la possible creació d'un pla de descentralització, com
s'esdevingué en el seu moment a Barcelona, pla del qual hauria d'ésser portat a terme per
l'ajuntament. Aquest pla hauria de servir per ajudar i tenir més en compte aquells barris
perifèrics.
En el pla participatiu, es demana una major relació entre entitats associacions
veïnals, per garantir una major participació i desenvolupament de projectes i activitats
conjuntes per la ciutat de Manresa. En aquest sentit, els barris de les Escodines, Sagrada
Família, entre d'altres barris, estan duen una bona tasca.
Un altre punt que s'ha destacat molt durant les entrevistes és el col·lectiu jove a
nivell de ciutat, ja que aquest col·lectiu social no té un punt de referència a nivell
associatiu ni participatiu, cosa que representa un eix o dimensió que preocupa a les AV i
al mateix ajuntament i entitats. En aquest sentit, la gent jove, segons molts entrevistat,
hauria d'ésser un valor potencial per a la ciutat, i caldria potenciar-ne activitats i
projectes. A més, es remarca la idea de crear polítiques d'ajuda a nivell d'habitatge, ja que
hi ha un alt cost dels edificis per als ciutadans, sobretot per joves, i per això, calen
habitatges de protecció social i amb condicions òptimes.
Per altra banda, Manresa és una ciutat que compte amb uns projectes de futur
força ambiciosos com són la Fàbrica Nova i la Fàbrica dels Panyos. Per tant, són dos
projectes que són vistos de forma relativament "positiva" a nivell general, tot i que hi ha
discrepàncies sobre la forma amb que s'ha portat el projecte.
Tanmateix, tal i com s'ha vist en l'anàlisi anterior, hi ha molts barris que reclamen
equipaments i sales polivalents per realitzar activitats culturals i de barri. Aquesta
demanda és molt complexa per ésser portada a terme per l'ajuntament, ja que requereix
un fort esforç econòmic per part de l'administració pública. En aquest sentit, cal destacar
que hi ha molts entrevistats que es fan ressò de la dificultat existent a la ciutat i aporten
com idea l'aprofitament d'equipaments ja existents a Manresa. Aquest seria el cas de la
zona centre, la qual compren la majoria d'equipaments centrals de la ciutat, i es demana
que podrien ésser més ben aprofitats per a tots els ciutadans. A més, caldria potenciar
aquells equipaments esportius i culturals de diferents barris per realitzar activitats, com
20
són sales polivalents, com la de La Font dels Capellans, els dos centre cívics de la ciutat,
entre d'altres.
3. Anàlisi de l'actual situació moviment veïnal
L'origen del moviment veïnal a Manresa es remunta a meitats dels anys 60, amb
l'aprovació de la llei d'associació de l'any 1964. Durant aquella època hi havia poques
accions i molt restringides pel règim dictatorial existent. A l'inici de la transició,
concretament el 1976, es va crear la Coordinadora de barris, destacant la comissió
d'urbanisme i la de guarderies com a eixos centrals del moment. Des de la constitució
d'aquesta Coordinadora fins a l'actualitat han passat quasi 30 anys, en què s'han succeït
reivindicacions i lluites veïnals per aconseguir millores pels seus barris, i per a la ciutat
en general. Actualment el tarannà de les AAVV i de la FAVM s'ha centrat en les noves
problemàtiques ciutadanes (immigració, envelliment, participació, medi ambient…),
però, sense deixar de banda les reivindicacions històriques (urbanisme, via pública,
sanitat…). Cal dir que actualment les AAVV i la FAVM han adoptat un caràcter menys
reivindicatiu i més conciliador amb l'ajuntament.
Fins el moment, s'han analitzat i recollit aquestes demandes i problemàtiques a
nivell de barris i de sectors. Per tant, en aquest punt, es tindrà en compte la percepció i
visió del moviment veïnal en l'actualitat des de les mateixes associació de veïns i altres
entitats de Manresa. Cal destacar que cada barri té una realitat diferent i complex, però
s'intenta fer un anàlisi global.
A nivell general la percepció sobre moviment veïnal a la ciutat és força negatiu, ja
que com es recull en les entrevistes, les AV pateixen una manca de regeneracionisme i
participació de la gent dels barris. Per tant, l'envelliment i la manca de participació
defineixen el problema en el qual s'emmarquen les AV. En aquest sentit, hi ha consens en
afirmar que el moviment veïnal està passant per un moment difícil, en el que ha de fer
front, segons diuen algunes AV, a l'estancament i a la manca de motivació i participació.
A més, es ressalta la manca de recursos i de personal a les AV, ja que hi ha poca gent i
pocs recursos materials i econòmics per portar a terme projectes i activitats a nivell de
barri.
Per altra banda, des d'alguna AV, es destaca la bona feina dels plans de
dinamització i les activitats i projectes portats a terme per les dinamitzadores i tècniques
de la FAVM. Aquesta aportació és com un fet puntual dins les AV, que incentiva a la
participació de la mateixa gent de les associacions. De forma positiva, també es remarca
21
la vessant més festiva, és a dir, la de realitzar activitats lúdiques i festives pel barri, tals
com són festes majors o altre festes en moments puntuals (Sant Joan, Nadal…).
Algunes entitats, externes al moviment veïnal, són força crítiques amb la seva
funció actual, ja que les AV són vistes com un grup de gent que s’ha quedat enrere, i que
no ha sabut debatre quin ha de ser el futur del moviment veïnal, futur del qual hauria
d'anar lligat a un debat a nivell de ciutat i de planificació. A més, actualment han sorgit
noves entitats, amb les quals haurien de saber treballar. Tanmateix, en alguns casos
s'afirma que les AV no són representatives de la gent que viu al barri, essent un òrgan
liderat per un col·lectiu de persones que no es renova i que ha d'escoltar més a la gent del
barri.
La creació i sorgiment de noves entitats (socials, esportives, culturals, juvenils, de
cooperació internacional, etc.) ha fet que algunes AV hagin adoptat diferents postures
d'actuació davant aquest fenomen. En aquest sentit, algunes AV s'ha estancat i han vist de
forma crítica i escèptica aquest creixement d'entitats, com és el cas dels barris Passeig i
Rodalies, Cal Gravat, Mion-Puigberenguer, les quals defensen l'autoritat i major força de
les AV. Mentre que en altres casos, les AV s'han obert i treballen més amb altres entitats
del barri per millorar el teixit associatiu i participatiu, com seria el cas de Pare Ignasi
Puig, la Sagrada Família, entre d'altres.
Tot i que actualment el moviment veïnal passi per un mal moment, tal i com
s'afirma en les entrevistes realitzades durant el treball, cal destacar a nivell general que
són el motor dels barris i que cal valorar el paper històric, i per això cal buscar una
possible solució per tirar endavant les reivindicacions i projectes per tal de millorar la
qualitat de vida dels veïns dels barris i de la ciutat de Manresa.
22
REFLEXIONS FINALS
Al llarg de la realització de les pràctiques han sorgit diverses idees de caire
sociològic (gènere, joventut, immigració, identitat..) però que no estan lligades a la
FAVM, ja que aquesta entitat es centra en la millora i dinamització dels barris. Per no
presentar un projecte allunyat als trets característics de la FAVM, proposaria realitzar un
estudi sobre la relació que hi ha actualment entre les AV i els ciutadans. En aquest sentit,
prendria com a punt de referència les mateixes 16 entrevistes aconseguides al llarg de les
pràctiques professionals, ja que han estat molt enriquidores i amb molta informació per
poder abordar diferents temes dins la FAVM.
Tal i com he vist en moltes de les entrevistes, la manca d’identificació de la gent
amb els barris i també una manca de participació de la gent jove i ciutadans amb les AV
és un dels temes que preocupa més a les associacions i també les entitats. D’aquesta
manera, caldria realitzar un estudi crític i altament acurat sobre el paper actual de les AV
dins els barris i la ciutat, la seva evolució històrica, la seva força (social i política), i la
percepció de la gent de “fora de les AV”, és a dir, la gent de la ciutat sobre aquestes
associacions. Possiblement, seria un projecte que podria ésser la continuïtat del que he
portat a terme a la FAVM, ja que a les conclusions hi ha alguns detalls o punts relacions
amb tema.
Per tant, el treball de recerca intentaria posar al descobert l’estat actual de les AV,
a on caldria analitzar els següents punts: la constitució interna, és a dir, els membres, la
seva evolució, el funcionament, la seva ideologia i política, els plans que es porten a
terme, el seu funcionament amb altres entitats, etc.
Aquest estudi crec que podria ésser interessant per resoldre diverses qüestions. En
primer lloc, el perquè la FAVM i les AV tenen un paper menys rellevant i molt
dependent de l’ajuntament, mancat de polítiques internes sòlides. En segon lloc, veure la
incidència dels plans de dinamització sobre la població del barris.
Tot i que l’estudi o projecte seria de caire crític per a la mateixa FAVM, crec que
seria interessant fer-lo, ja que mostraria l’actual situació de les AV, i posaria al descobert
certes mancances i situacions que podrien ésser l’inici d’un debat de reconstrucció i
reconceptualització de la mateixa FAVM i les AV a nivell polític i social.
23
Annexos 1. Recull bibliogràfic
Canal, R., (1996); Manresa: els seus barris i les seves associacions. Edició: FAVM.
García, G., Sardans, J., Història de les associacions de veïns de Manresa (2004). Edició:
FAVM.
La ciutat que tenim…la ciutat que volem! (1992). Primera conferència veïnal. Edició:
FAVM
Millorem Manresa (1995). Segona conferència veïnal. Edició: FAVM.
Manresa en marxa!(2003). Tercera conferència veïnal. Edició: FAVM.
Radiografia de l’associacionisme a Manresa (2003). Edició: Ajuntament de Manresa.
Anuari Estadístic 2004 a Manresa. (2004). Edició: Ajuntament de Manresa.
2. Guió-esquema de l’entrevista:
Definició general del barri i/o sector
Definir el barri
Comentar les problemàtiques centrals de la zona
Comentar la relació amb l’ajuntament i amb altres entitats
Serveis públics
Cultura
Salut/sanitat pública
Educació/ensenyament
Esport
Seguretat ciutadana
Servei neteja
Transport (rodat i públic)
Serveis socials
Atenció al ciutadà (ciutadania)
Atenció a gent gran i vellesa
Infants i adolescents i famílies
Millorar col·lectius vulnerables per habitatge i/o ocupació: Joventut, dona i immigrants
24
Urbanisme i obra pública
Sòl urbà
Sòl industrial
Rehabilitació
Equipaments i obres
Xarxa viària
Habitatge
Manteniment
Mobilitat i circulació
Disseny urbà
Parcs i places
Medi ambient
Serveis urbans
Equipaments
Culturals
Socials
Esportius
Educatius
Sanitaris
Temàtiques relacionades amb Manresa
Medi ambient
Disseny i urbanisme a la ciutat
Oferta turística i cultural (promoció ciutadana)
Participació ciutadana
Valoració de l’administració i gestió de RRMM
Temes finals de reflexió
Aportació de com podria millorar la qualitat de vida del barri i la ciutat
Reflexió sobre l’estat actual del moviment veïnal
25
3. A on i a qui s’ha entrevistat:
Sector Centre
Barri Antic (Ignasi Sivillà de l’entitat ecologista l’Alzina)
Crta. Vic- Remei (Maite Martínez del casal popular La Fadulla)
Passeig i Rodalies (Navarro de l’AV)
Escodines (Josep Trenc de l’AV)
Sector Llevant
Cal Gravat (Francesc Serra de l’AV)
St. Pau (Teresa Sánchez de l’AV)
Balconada (Ricard de l’entitat juvenil Gu-Gu Esplai)
Sagrada família (Carme Estrada de l’AV)
La font dels capellans (Rogelio de l’entitat teràpies naturals)
Cots- Guix- Pujada Roja (Joaquima Baraldés de l’AV)
Sector Ponent
Pare Ignasi Puig (Paco de l’AV)
Valldaura (Sebastià Rossell de l’AV)
Plaça Catalunya (Montserrat Alegre de l’AMPA de l’escola Sant Ignasi)
Miralpeix- Mion-Puigberenger (Josep Subirana de l’entitat cultural del barri)
Sector Nord
Crta. Santpedor (Claudi Codina de l’AV)
Poble Nou (Jaume Serra de l’entitat grup escènic nostra llar)
4. Pla de treball de la FAVBarcelona (Font: Web de la FAVBarcelona)
1. Experiències anteriors
2. Els objectius: Diagnòstic i dinamització
Al llarg d'aquestes experiències, la pretensió inicial s'ha anat ampliant, fins al punt que el
treball ha pres forma de diagnòstic de barri i de les condicions de vida de la seva població
(detecció de problemàtiques i necessitats).
3. Metodologia
3.1. Documentació prèvia sobre l'entorn
26
3.2. Breu estudi sobre serveis i equipaments existents.
3.3. Què ens diuen les xifres?
3.4. La recollida de percepcions
3.4.1. Realització d'entrevistes a les entitats del barri
3.4.2. Xerrades als centres d'ensenyament
4. Anàlisi de la informació recollida i redacció d'informes
5. Exposició pública dels resultats: Reunió d'entitats
6. Elaboració de fitxes de propostes
Arran de tot el procés i després de la discussió dels resultats amb les entitats i persones
individuals que vulguin assistir-hi, es prepararan un seguit de fitxes de propostes indicant
en cadascuna d'elles els apartats següents:
Nom de la proposta. Objectiu de la mateixa. Àmbit d'intervenció en el que s'emmarca.
Àmbit territorial d'incidència. Agents que s'hi han d'implicar (possiblement les AV del
territori en fer-ne el seguiment estaran implicades en totes les propostes). Metodologia i
fases de treball que comporta
-