estudi de flora i vegetaciÓ de l'Àrea sudoccidental del ... · grup taxonòmic nombre de...

Joan Devis OrtegaCentre d'Estudis de la Natura del Barcelonès Nord

Santa Coloma de Gramenet

II Trobada d'Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central i VI del Montnegre i el Corredor

ESTUDI DE FLORA I VEGETACIÓ DE L'ÀREA SUDOCCIDENTAL DEL PARC DE LA SERRALADA DE MARINA



FLORAGrup taxonòmic Nombre de tàxons Nombre de famílies % de tàxons % famílies

Pteridòfits 3 1 1,2 1,3Gimnospermes 7 2 2,8 2,5Dicotiledònies 199 67 80,2 84,8Monocotiledònies 39 9 15,8 11,4

248 79

Família Nombre de tàxons %

Compostes 28 11,3

Gramínies 22 8,9

Lleguminoses 18 7,3

Labiades 9 3,6

Rosàcies 8 3,2

Euforbiàcies 7 3,2




FLORA COROLOGIAGrups o subgrups

corològics

Nombre de

tàxons

%

tàxons

% dades

agrupades

Eurosiberians 7 2,8

11,3Lateeurosiberians 17 6,9

Submediterranis 4 1,6

Mediterranis 95 38,346,8

Latemediterranis 21 8,5

Pluriregionals 73 29,431,0

Subcosmopolites 4 1,6

Introd.: Àfrica 2 0,8

10,9

Introd.: Àsia 10 4,0

Introd.: Amèrica 9 3,6

Introd.: Tropicals 5 2,0

Al∙lòctones 1 0,4




FLORA BIOLOGIA

Forma biològica Nombre de tàxons % tàxons

Camèfits 30 12,1

Faneròfits 81 32,7

Geòfits 15 6,0

Hemicriptòfits 59 23,8

Hidròfits 1 0,4

Teròfits 62 25,0




FLORA Noves citacions

Tàxon

Allium triquetrum

Carex pendula *

Centaurea scabiosa

Cortaderia selloana

Hyoscyamus niger

Nerium oleander

Orobanche amethystea

Orobanche gracilis *




FLORA Plantes invasores

Tàxon Tipus Observacions

Allium triquetrum Epecòfit / Hemiagriòfit Planta al∙lòctona en expansió.

Acer negundo Hemiagriòfit Interfereix en la regeneració natural dels boscos. Actualment en expansió.

Agave americana Hemiagriòfit Elevada capacitat de penetració en biòtops naturals.

Ailanthus altissima Hemiagriòfit Provoca desplaçament de la vegetació autòctona, mitjançant fenòmens al∙lopàtics.

Arundo donax Epecòfit / Hemiagriòfit Elevada capacitat per desplaçar la vegetació autòctona. Considerada per la UICN una de les 100 especies més perilloses i nocives invasores a escala mundial

Bidens frondosa Epecòfit / Hemiagriòfit En expansió.

Buddleja davidii Hemiagriòfit Pot arribar a formar matollars densos que desplacen la població autòctona. En expansió.

Cortaderia selloana Hemiagriòfit Catalogada com a molt perillosa per la seva capacitat de modificar l'hàbitat. Actualment en expansió.




FLORA Plantes invasores

Tàxon Tipus Observacions

Gleditsia triancanthos Epecòfit / Hemiagriòfit El seu mecanisme de dispersió desplaça les espècies autòctones.

Gomphocarpus fruticosus Holoagriòfit Tòxica per a l’escala tròfica.

Opuntia maxima Hemiagriòfit Impedeix l'entrada d'espècies natives.

Ricinus communis Epecòfit Bioindicadora de contaminació del sòl.

Robinia pseudoacacia Holoagriòfit Forma colònies localment denses que desplacen les espècies forestals autòctones per la seva elevada capacitat de reproducció.




RESUM


VEGETACIÓ

Tàxons característics de les comunitats vegetals (125 tàxons)Tipus fisiognòmic Classe Sintaxonòmica Nombre de tàxons %

Helofítica PhragmitoMagnocaricetea 2 1,6

Higròfila no forestal MolinioArrhenatheretea 4 3,2

Ruderal i arvense Artemisietea 7 5,6

Ruderal i arvense Stellarietea mediae 45 36,0

Pastures i matollars heliòfils TheroBrachypodietea 19 15,2

Pastures i matollars heliòfils Rosmarinetea 8 6,4

Pastures i matollars heliòfils CistoLavanduletea 5 4,0

Forestal Quercetea ilicis 21 16,8

Forestal QuercoFagetea 14 11,2



VEGETACIÓ

Vegetació helofítica: Cl. PhragmitoMagnocaricetea (2 tàxons)Tàxon dom. ab. sign. sec. bio. cor.

Apium nodiflorum • • Hy Med. W.

Iris pseudacorus • G Plurireg.

Vegetació higròfila no forestal: Cl. MolinioArrhenatheretea (4 tàxons)

Tàxon dom. ab. sign. sec. bio. cor.

Agrimonia eupatoria • H Lateeur.

Geranium robertianum subsp. purpureum • • Th Holart.

Plantago major • H Plurireg.

Scirpus holoschoenus • • H Med.



VEGETACIÓ

Vegetació ruderal i arvense: Cl. Artemisietea vulgaris (7 tàxons)Tàxon dom. ab. sign. sec. bio. cor.

Arctium minus • H Lateeur.

Borago officinalis • • Th Med.

Cynoglossum creticum • H Latemed.

Hyoscyamus niger • Th Lateeur.

Lactuca serriola • • Th Med. Eur.

Marrubium vulgare • Ch Plurireg.

Urtica dioica • • H Lateeur.



VEGETACIÓ

Vegetació ruderal i arvense: Cl. Stellarietea mediaeO. SolanoPolygonetalia (4 tàxons)


Amaranthus retroflexus • Th Amèr. N.

Solanum nigrum subsp. nigrum • Th Plurireg.

Stellaria media • Th Plurireg.

Veronica persica • • Th Al∙lòct. Àsia




VEGETACIÓ

Vegetació ruderal i arvense: Cl. Stellarietea mediaeO. Chenopodietalia muralis (7 tàxons)


Carduus tenuiflorus • Th Plurireg.

Diplotaxis erucoides • Th Med.

Euphorbia helioscopia subsp. helioscopia • Th Holàrt.

Galium aparine subsp. aparine • • Th Plurireg.

Lavatera cretica • • NP Med.

Sonchus asper • Th Plurireg.

Sonchus oleraceus • Th Med. Eur.




VEGETACIÓ

Vegetació ruderal i arvense: Cl. Stellarietea mediaeAl. Hordeion leporini (9 tàxons)


Anagallis arvensis subsp. arvensis • • Th Plurireg.

Asphodelus fistulosus • • Th Med. S

Capsella bursapastoris subsp. rubella • Th Latemed.

Erodium moschatum • Th Med.

Galactites tomentosa • Th Latemed.

Hordeum murinum subsp. leporinum • • Th Plurireg.

Lobularia maritima subsp. maritima • • Ch Med.

Plantago lagopus • Th Med.

Oryzopsis miliacea • • H Med.




VEGETACIÓ

Vegetació ruderal i arvense: Cl. Stellarietea mediae (25 tàxons)Tàxon dom. ab. sign. sec. bio. cor.

Asteriscus spinosus subsp. spinosus • H Med.

Calendula arvensis • • Th Plurireg.

Centaurea scabiosa • H Lateeur

Chenopodium album • Th Plurireg.

Convolvulus arvensis • H Plurireg.

Cynodon dactylon • H Plurireg.

Daucus carota • • H Subcosm.

Echium vulgare subsp. argentae • • H Iber. E.

Erodium malacoides • • Th Latemed.

Euphorbia peplus • Th Holàrt.

................ .... ..... ..... ..... ...... .......




VEGETACIÓ

Pastures i matollars heliòfils: Cl. TheroBrachypodietea (19 tàxons)Tàxon dom. ab. sign. sec. bio. cor.

Aster sedifolius • H Plurireg.

Bituminaria bituminosa • H Med.

Brachypodium phoenicoides • H Med. W.

Brachypodium retusum • • H Med.

Carlina corymbosa subsp. hispanica • H Med.

Centaurea aspera • Ch Med. NW.

Chondrilla juncea • H Plurireg.

Convolvulus althaeoidis • H Med.

Conyza canadensis • Th Amèr. N.

Hyparrhenia hirta subsp. pubescens • • H Latepaleotrop.

................ .... ..... ..... ..... ...... .......




VEGETACIÓ

Pastures i matollars heliòfils: Cl. Rosmarinetea officinalis (8 tàxons)Tàxon dom. ab. sign. sec. bio. cor.

Anthyllis cytisoides • • MP Med.

Asperula cynanchica • H Med.Eur.

Atractylis humilis subsp. humilis • Ch. Med. W.

Coris monspeliensis subsp. monspeliensis • Ch Med. W.

Dorycnium pentaphyllum • • NP Med.

Rosmarinus officinalis • Ch Med. W.

Pinus halepensis • Ch Med.

Staehelina dubia subsp. hispanica • • NP Med. S.




VEGETACIÓ

Pastures i matollars heliòfils: Cl. CistoLavanduletea (5 tàxons)Tàxon dom. ab. sign. sec. bio. cor.

Cistus albidus • • MP Med.

Cistus salviifolius • Ch Med. W.

Erica arborea • P Plurireg.

Lavandula stoechas • NP Med.

Spartium junceum • • NP Med.




VEGETACIÓ

Vegetació forestal: Cl. Quercetea ilicis Al. Quercion ilicis (9 tàxons)


Arbutus unedo • MP Med.

Clematis flammula • • P Med.

Juniperus oxycedrus • P Med.

Lonicera implexa subsp. implexa • P Med.

Lonicera etrusca • P Latemed.

Quercus ilex subsp. ilex • MP Med. N.

Ruscus aculeatus • Ch Latemed.

Viburnum tinus subsp. tinus • MP Med.

Viola alba subsp. dehnhardtii • • H Plurireg.




VEGETACIÓ

Vegetació forestal: Cl. Quercetea ilicis O. Quercetalia ilicis (10 tàxons)


Asparagus acutifolius • Ch Med.

Ceratonia siliqua • • MP Med. S.

Galium maritimum • • Ch Med. NW.

Phillyrea angustifolia • NP. Med. W.

Pistacia lentiscus • • MP Med.

Quercus suber • MP Med. W

Quercus coccifera subsp. coccifera • • MP Med. W.

Rhamnus alaternus • P Med.

Rubia peregrina • P Latemed

Smilax aspera • • P Med.




VEGETACIÓ

Vegetació forestal: Cl. Quercetea ilicis Al. RhamnoQuercion cocciferae (2 tàxons)


Daphne gnidium • NP Med.

Euphorbia characias subsp. characias • • • NP Med. W.




VEGETACIÓ

Vegetació forestal: Cl. QuercoFagetea (9 tàxons)Tàxon dom. ab. sign. sec. bio. cor.

Aquilegia vulgaris subsp. vulgaris • H Lateeur.

Brachypodium sylvaticum • • H Lateeur.

Bryonia dioica • H Plurireg.

Colutea brevialata • P Latesubmed.

Corylus avellana • P Lateeur.

Crataegus monogyna subsp. monogyna • Ch Lateeur.

Origanum vulgare • • MP Eur.

Rubus ulmifolii • • P Plurireg.

Sambucus nigra • MP Lateeur.




VEGETACIÓ

Vegetació forestal: Cl. QuercoFagetea O. Populetalia (5 tàxons)


Carex pendula • H Lateeur.

Populus alba • P Plurireg.

Populus nigra • Ch Lateeur.

Salix babylonica • MP Introd. Àsia

Ulmus minor • • P Eur. S.




CONCLUSIONS


● Més d'un 40 % de les plantes es signifiquen amb comunitats ruderals (52 sobre 125 tàxons). La

seva dominància es considera relacionada amb l’abandonament dels conreus (vinyes, oliveres,

garrofers, ....) al llarg del segle passat, i la posterior recolonització del territori.

● Les comunitats forestals amb 35 tàxons i les pastures i matollars heliòfils amb 32, indiquen una

recuperació lenta, però eficient, de l'alzinar mediterrani (tot i els nombrosos incendis).

● La inexistència d’un flux d’aigua continu no permet el desenvolupament de comunitats

helofítiques de la classe PhragmitoMagnocaricetea o higròfiles no forestals de la classe Molinio

Arrhenatheretea, tot i que a la bassa final del torrent de les Bruixes trobem algun tàxon

característic.

VEGETACIÓ



PROPOSTES DE FUTUR


● Les estassades selectives de ginesta i altres piròfits no afavoreixen la recuperació, però permeten

prevenir incendis, o en tot cas minimitzar els seus efectes. S’hauria d’intervenir amb més cautela i

programar estassades no tan dràstiques i més selectives del concepte de piròfit.

● En el mateix sentit cal parlar de les estassades generals d’arítjol (Smilax aspera) que impedeixen

la normal evolució de bardisses, garrigues o boscos.

● L’existència d’un tallafoc sota la línia elèctrica, la proximitat del Parc de Bombers i una vigilància

activa en l’època de major risc, són en el seu conjunt, una bona eina de prevenció dels possibles

incendis a la zona.

● Les actuacions realitzades tots aquests anys (plantacions de sureres, lledoners, garrofers, pins, ...)

a la zona, l’estabilització de diverses bardisses i brolles, i una gestió acurada, poden generar nuclis

de vegetació natural estabilitzats en el temps que afavoreixen al seu torn la fauna del Parc.

Joan Devis OrtegaCentre d'Estudis de la Natura del Barcelonès Nord

Santa Coloma de Gramenet




Moltes gracies per la seva atenció


RESUM I CONCLUSIONS


FLORA

● Hem identificat un total de 248 tàxons, distribuïts en 79 famílies botàniques.

● Compostes amb 28 tàxons i gramínies amb 22 tàxons, són les famílies millor representades.

● Destaca l’element mediterrani (46,8 %), important per la seva adaptació i permanència en el

temps i el 31,0 % de tàxons pluriregionals, plantes amb elevada capacitat colonitzadora.

● Camèfits i faneròfits reuneixen prop de la meitat de la flora, seguits dels teròfits (25,0 %) i

hemicriptòfits (23,8 %).

● S’han detectat 13 plantes considerades invasores d’hàbitats naturals.

● S'han citat 8 tàxons com a novetats per a la flora local.


estudi de flora i vegetaciÓ de l'Àrea sudoccidental del ... · grup taxonòmic nombre de...

Documents