estratègies d'innovació per als sistemes productius. 2015

Estratègies d'innovació per als sistemes productius. 2015 Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès

Realització: Amb el suport:

Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015

2

Projecte realitzat amb el suport del programa “Estratègies per al desenvolupament econòmic local” de l‘Àrea de Desenvolupament Econòmic Local, Diputació de Barcelona. 2015

Índex 1. Introducció ................................................................................................................. 3

1.1. Projecte ................................................................................................................. 3

1.1.1. Justificació ........................................................................................................ 3

1.1.2. Objectius del projecte ....................................................................................... 5

1.1.3. Naturalesa innovadora i transferibilitat del projecte ........................................... 7

2. Anàlisi de les activitats i ocupacions industrials ..................................................... 92.1. Anàlisi de les activitats industrials més dinàmiques ............................................... 9

2.1.1. Anàlisi de les activitats industrials més dinàmiques (empreses i ocupats) ........ 9

2.1.2. Balanç sectorial i dinamisme exportador ......................................................... 19

2.2. Anàlisi de les ocupacions contractades a la indústria .......................................... 34

2.2.1. Pes de la contractació indefinida i anàlisi per col·lectius ................................. 34

2.2.2. Ocupacions contractades als sectors industrials ............................................. 43

3. Col·laboració amb agents representants del teixit industrial i agents institucionals ...................................................................................................................... 49

3.1. Agents representants del teixit industrial i empresaris/ies .................................... 49

3.2. Agents institucionals ............................................................................................ 69

4. Protocol de comunicació amb el teixit empresarial ............................................... 705. Conclusions ............................................................................................................. 896. Annexos .................................................................................................................... 94


3

1. Introducció

1.1. Projecte

1.1.1. Justificació

Barberà del Vallès és el 5è municipi de Catalunya amb més treballadors afiliats, en

termes absoluts. L’actuació consisteix en un aprofundiment en el coneixement del teixit

industrial local; enfortir lligams i crear-ne de nous amb agents del territori representants

del teixit industrial, específicament de les activitats manufactureres, així com amb agents

institucionals; i visualitzar el teixit industrial local.

Actuació per recolzar les polítiques de promoció de l’ocupació i desenvolupament local,

específicament de les activitats industrials, entre elles l’actuació de l’Ocupació a la

Indústria Local 2015, els Plans d’Ocupació, les Pràctiques laborals, entre altres

Programes ocupacionals, a més de l’Orientació laboral i formativa, Formació, i actuacions

en general adreçades als col·lectius més impactats per l’atur.

Es tracta de detectar, analitzar, i promocionar els sectors d’activitat que formen part d’un

sistema productiu local, en concret d’activitats industrials, per poder fer centralitzar els

esforços dels serveis de promoció econòmica en donar-los suport. Es tracta de detectar

empreses que sent del mateix sector, tot i que no exclusivament, ja sigui per economies

d’aglomeració o altres condicionants han aguantat més la crisi, i que ara reemprenen el

seu creixement o sectors industrials emergents amb alta flexibilitat pels que cal donar-los

suport, entre altes en la qualificació de la seva mà d’obra.


4


5

1.1.2. Objectius del projecte

Aprofundir en el coneixement de les activitats industrials

Enfortir lligams i crear-ne de nous amb els agents del territori

Visualitzar millor el teixit industrial

a) Aprofundir en el coneixement de les activitats industrials

En la línia del primer objectiu d'aprofundir en el coneixement de les activitats industrials,

una primera activitat consistirà en l'anàlisi de les branques d’activitat industrials més dinàmiques . Més enllà de l’impacte de la crisi, ara que sembla que ha tocat fons i

comencen a haver-hi guanys nets d’ocupació cal copsar aquelles activitats industrials més dinàmiques, més susceptibles de contractar persones aturades. Una altra

perspectiva d'aquest dinamisme és copsar aquelles activitats industrials més dinàmiques de cara a la venda a l'exterior. Cal tenir en compte que la indústria

concentra la gran majoria del valor de les exportacions totals.

En aquesta línia es farà diagnosi de sectors amb empreses de mitjana i gran dimensió del

sector industrial, on el volum de contractació fixa supera la d'altres activitats, sectors que

necessiten mà d'obra especialitzada, cosa que ofereix perspectives de continuïtat i

desenvolupament professional. Entre altres l'objectiu és disposar d'informació de suport

per col·laborar amb empreses i associacions industrials , entre altres al programa

“Ocupació a la indústria local”, als Plans d’Ocupació, les Pràctiques laborals, entre altres

Programes ocupacionals, a més de l’Orientació laboral i formativa, Formació.

Una segona subactivitat pel coneixement de les activitats industrials és l'anàlisi de les ocupacions contractades segons col·lectius per les diferents branques d’activitat. Cal conèixer els col·lectius més/menys contractats segons ocupacions i activitats econòmiques, i veure si els col·lectius més impactats per l’atur segueixen sense contractar-se o per el contrari es tornen a contractar. La finalitat és adreçar-hi els

usuaris dels servei local d’ocupació i com a informació de suport per col·laborar en els

diferents programes i actuacions ocupacionals (pràctiques laborals, contractes amb

bonificació, col·laboració en formació, etc.). És un pas més enllà de l’anàlisi d’ocupacions

contractades realitzat al projecte “Coneixement del teixit empresarial per la col·laboració

público-privada i la innovació. Barberà del Vallès. 2104”, tot i que es tracta d'un projecte

nou.


6

En funció de les ocupacions contractades es pretén també copsar indirectament el nivell de qualificació que demanden les activitats industrials i contrastar-ho amb la

informació disponible dels col·lectius, registres de demandants d'ocupació, sigui dels

usuaris del servei local d'ocupació i/o de l’atur registrat.

b) Enfortir lligams i crear-ne de nous amb els agents del territori

Una segona línia de l'actuació segueix l'objectiu d'enfortir lligams i crear-ne nous amb els

agents del territori, tant amb:

els representants del teixit industrial

com les xarxes institucionals del territori.

Respecte a enfortir i crear nous lligams amb agents del territori representants del teixit industrial ja és una línia d'actuació en la que hi treballem habitualment. En

l'actualitat per exemple amb l'anàlisi de necessitats del Cluster Alimentació-Packaging i

col·laborem amb entitats com ASCAMM (plàstic) amb el que ja es valora arribar un fer

conjuntament un projecte formatiu a la mida de les necessitats de l'empresa (projecte de

formació dual). De les pròpies empreses copsem, a banda de necessitats formatives les

línies de perfils de persones que cerquen (en termes d'edat i sexe i formació, per

exemple). En definitiva copsem quin és el col·lectiu prioritari per aquestes empreses (n’hi

ha que diuen que prefereixen joves, altres que prefereixen persones amb llarga trajectòria

per que tenen més compromís, etc.). Tot i ser una actuació local col·laborem amb

entitats, associacions i institucions de fora del municipi. Treballem amb visió

supramunicipal sense oblidar que el municipi té prou massa crítica a nivell d'activitats

industrials, per ser el 5è municipi de Catalunya amb més treballadors assalariats.

Així mateix es pretén enfortir lligams i crear-ne de nous amb l'increment de la col·laboració i posicionar-nos amb en les xarxes/associacions en les que participem

com l'AMB i B30 i conèixer i participar en els projectes de dinamització industrial (RIS3,

etc.).

En la mateixa línia cerquem punts de col·laboració amb municipis propers de similar

estructura econòmica (principalment amb significatiu pes del teixit industrial) per valorar la

col·laboració en projectes de dinamització industrial.


7

c) Visualitzar millor el teixit industrial

Finalment es pretén visualitzar millor el teixit industrial local, tant com a eina interna de

suport pels responsables i tècnics que hi treballen d'alguna manera amb el teixit

empresarial, com a eina de promoció i visualització de la importància del teixit industrial

de Barberà del Vallès.

Es copsarà primer com es visualitza a nivell de mapificació, si existeix, en altres possibles

institucions o xarxes el teixit industrial de Barberà del Vallès, per no duplicar recursos.

Segurament l'opció escollida serà la mapificació, amb Google Fusion Tables, de les

empreses de Barberà del Vallès de les activitats industrials. Diem activitats industrials i no

sector perquè es valorarà incloure activitats associades, d'una banda perquè suposa el

mateix cost i de l'altra perquè programes com el d'"Ocupació als sistemes productius

local" contemplen també per exemple les activitats logístiques.

No es tracta de l’elaboració d’un Cens sinó de mapificar aquelles amb les que tenim

contacte i col·laboració, tot i que en l'ànim estarà ser exhaustiu amb les activitats dels

Polígons Industrials. A Promoció Econòmica tenim un llarga experiència amb contacte

continu de col·laboració amb el teixit empresarial. S’aprofitarà per posar les bases que

identificar les naus buides, sense activitat, detectades.

L'eina principalment serà de suport pels tècnics de promoció econòmica per prioritzar

actuacions a nivell de prospecció, i de suport als usuaris del servei d’ocupació local.

Alhora per visualitzar la importància de les activitats industrials a nivell local.

1.1.3. Naturalesa innovadora i transferibilitat del projecte

Els elements innovadors del projecte tenen diverses vessants:

D'una banda a la part de diagnosi el fet d'analitzar els sectors conjugant diverses

fonts d'informació registrada (BBDD SABI, Contractació laboral, i Afiliació a la

seguretat social). Aquesta part podria ser susceptible de poder ser aplicada en

altres municipis.

D'altra banda la utilització d'eines on-line per visualitzar el teixit industrial local de

forma mapificada, la ubicació i les variables principals (a decidir en funció de la

versió en obert, més restringit -l'activitat econòmica principalment-, o tancada).

Aquest projecte té l'ànim d'eixamplar-se amb la col·laboració amb altres municipis, en

propers anys, en especial de municipis de dimensió mitjana del nostre entorn amb similar


8

estructura productiva, específicament amb significatiu pes del teixit industrial, per fer més

massa crítica a nivell d'activitats industrials.

En termes dels sistemes productius sectorials, aquest de fet ultrapassen els límits

municipals. La majoria d'empreses amb les que treballem són del propi municipi però en

determinats serveis i programes la massa crítica de determinats sectors requereix la

col·laboració amb altres empreses d'altres municipis (exemple: per alumnes en

pràctiques) i sovint de retruc col·laboració amb els serveis d'altres municipis on estan

aquestes empreses (exemple: clúster de l'Alimentació i el packaging).

Així mateix col·laborem amb entitats i associacions no ubicades al nostre municipi.


9

2. Anàlisi de les activitats i ocupacions industrials

2.1. Anàlisi de les activitats industrials més dinàmiques

2.1.1. Anàlisi de les activitats industrials més dinàmiques (empreses i ocupats)

En el conjunt del teixit empresarial les taxes d’activitat van començar a ser positives a

partir de desembre de 2013, en termes d’empreses i d’assalariats. Un 10,5% en termes

d’assalariats en el darrer bienni 2013-15. En el cas dels autònoms el nombre ha estat

molt estable en els darrers tres anys.

De forma similar ha succeït en el conjunt d’activitats industrials, pel que fa a les empreses

i els assalariats. Un 8,9% d’increment en el darrer bienni en termes d’assalariats. En el

cas dels autònoms, però, han patit reduccions d’efectius a la indústria. Així, a l’anàlisi per

activitats industrials es diferenciarà l’evolució dels treballadors assalariats dels

treballadors autònoms.


10

INDÚSTRIES EXTRACTIVES (05-09)

No hi ha empreses d’indústries extractives localitzades al municipi, ni autònoms,

registrats a l’INSS.

PRODUCTES ALIMENTARIS I BEGUDES (10-12)

La indústria alimentària, begudes i tabac ha recuperat taxes de variació positives des dels

primers trimestres de 2013, tan en termes d’empreses com d’assalariats, tancant l’any

amb increments al voltant del 15% en ambdues variables. En 2014-15 les taxes de

variació van positives (excepte la d’empreses en 2014).

En termes de treballadors assalariats es van recuperar a final de 2013 el nombre que hi

havia a principis de 2011, i al llarg de 2014 s’incrementà la xifra d’assalariats per sobre

els 800 treballadors, consolidant-se en 2015. Pel que fa a les empreses també al llarg del

darrer bienni 2014 i 2015 s’han assolit les 21 empreses que hi havia a principis de 2011.

Entre les activitats més dinàmiques les de Conserves de peix i mol·luscs, els de

Productes de fleca i pastes alimentàries i Altres productes alimentaris, que no només han

repuntat en els dos darrers anys sinó també des del començament de la crisi.

TÈXTIL, CONFECCIÓ, CUIR I CALÇAT (13-15)

A les indústries del tèxtil, de la confecció i del cuir i calçat en global, el nombre

d’empreses es va recuperar en 2013 i ultrapassar els valors de 2011 i 2012, i la xifra no

ha deixat d’augmentar paulatinament fins les 23 empreses de finals de 2015.


11

El nombre de treballadors es va mantenir estable en el trienni 2011-13, per augmentar un

6% en el bienni 2015. En el cas dels autònoms s’han mantingut força estables en cinc

anys, dels 22 als 25 que hi havia al darrer trimestre de 2015.

Destaca el repunt de la Fabricació de teixits tèxtils i la bona dinàmica de l’Acabament de

cuir, fabricació d’articles de marroquineria i pelleteria.

FUSTA I SURO, PAPER I ARTS GRÀFIQUES (16-18)

En 2011 i 2012 era estable el nombre d’empreses i assalariats a les indústries del paper,

arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats. En 2013 es tancà l’any amb un

nombre molt similar d’empreses que un i dos anys enrere, tot i que al llarg del període

havien disminuït. Finalment a finals de 2015 s’han superat les 50, més que en qualsevol

moment del darrer quinquenni.

En el cas dels assalariats, el darrer bienni ha estat d’alts i baixos però el balanç de tot el

període és positiu, atès que s’han incrementat en 31 treballadors fins assolir gairebé els

1.000 a finals del darrer any.

Per contra, tot i que amb un número quantitativament molt inferior, els autònoms s’han

reduït fins els 23 en el darrer bienni després de 2-3 anys amb valors entre els 26-27

treballadors.

Han tingut increments d’assalariats la Fabricació de productes de fusta, suro, cistelleria i

espart i les de Fabricació d’articles de paper i cartró, mantenint el nombre d’empreses.


12

QUÍMIQUES I FARMACÈUTIQUES (19-21)

La indústria química i farmacèutica va patir un ajustament de llocs de treball important al

llarg de 2011, i amb menor intensitat en 2012, passant en dos anys dels 1.064 als 863

treballadors, és a dir, és va perdre més d’un 20% de treballadors. La pèrdua en termes

d’empreses va ser de 4 de les 23 que hi havia a principi de període.

En el trienni posterior la reducció ha estat menor, el 3% de treballadors assalariats, i el

nombre d’empreses també s’ha reduït fins les 18 actuals.

El nombre d’autònoms d’aquests sectors és poc rellevant, mantenint-se per sota els 5

treballadors al llarg del període.

Dos grups d’activitats han tingut increments d’assalariats al darrer bienni, la Fabricació de

sabons, detergents i altres articles de neteja i Fabricació d’altres productes químics, en

aquests segon cas amb increment així mateix des del començament de la crisi.


13

CAUTXÚ, PLÀSTIC I ALTRES MINERALS NO METÀL·LICS (22-23)

Ha estat molt estable el nombre d’empreses cotitzants de la fabricació de cautxú i

matèries plàstiques en tot el període analitzat, entre les 25 i 29. A finals de 2015 n’hi ha

28.

Els assalariats, d’altra banda, han tingut taxes negatives en tot el període, amb reducció

significativa del seu nombre, entre -5% i -7% cada any, passant dels 815 als 641 en

quatre anys, per recuperar-se parcialment en 2015 fins els 709 assalariats. És un dels

sectors que s’han recuperat en el darrer bienni, però menys que altres.

El nombre d’autònoms, poc rellevant, ha oscil·lat entre els 12 i 16 en tot el període,

augmentant primer, per després tornar als 12 a les acaballes de 2015.

La Fabricació de matèries plàstiques han recuperat un nombre significatiu d’assalariats al

darrer bienni després d’una important reducció als anys previs.


14

METAL·LÚRGIA I PRODUCTES METÀL·LICS (24-25)

Ja feia quatre anys que era molt estable el nombre d’assalariats de les indústries de

fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips, de tal manera que,

comparant de desembre a desembre, mentre hi havia 1.083 treballadors en 2011, 2014

finalitzà amb 1.089. En 2015, però, hi ha hagut un important augment de treballadors fins

els 1.227.

De la mateixa manera el nombre d’empreses amb assalariats ha tingut una evolució força

estable en el primer bienni, disminuint en 2013 i recuperant-se en el darrer bienni, tot i

així la oscil·lació va ser entre 106 i 114, xifra propera a la màxima de tot el període.

Tot i que amb xifres molt menors que en el cas dels assalariats, en el cas dels autònoms

s’ha reduït clarament, partint de xifres al voltant de 58 treballadors per compte propi en

2011, a 46 a finals de 2015, any pel que sembla que s’ha tocat fons.

Diversos són els grups d’activitat amb creixement dins la Metal·lúrgia i productes

metàl·lics. Entre els que tenen un pes significatiu en termes absoluts han tingut repunts

les activitats de Tractament i revestiments de metalls i enginyeria mecànica, la Fabricació

d’articles de ganiveteria i coberts, eines i ferreteria i la Fabricació d’altres productes

metàl·lics. Altres grups de menor dimensió però que també han tingut repunts en el

nombre de treballadors han estat la Producció de metalls preciosos i d’altres metalls no

ferris i Fabricació de cisternes, grans dipòsits i contenidors de metall.


15

PRODUCTES INFORMÀTICS, ELECTRÒNICS I ELÈCTRICS (26-27)

Els sectors de fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics, els de materials i

equips elèctrics han anat recuperant el nombre de treballadors des de 2012 fins als 223

amb els que va tancar 2015, +25% només en aquest darrer any, després d’una important

disminució a finals de 2011, de 402 a 119.

El nombre d’empreses ha variat poc, per sota de 10. El nombre d’autònoms és poc

rellevant en aquests sectors.

Principalment el grup de Fabricació de components electrònics i circuits impresos és el

que ha tibat del sector d’activitat. Dos grups molt menors han tingut un lleuger increment

d’assalariats al darrer bienni, la Fabricació d’equips de telecomunicacions i Fabricació

d’aparells domèstics.

MAQUINÀRIA I EQUIPS (28)

El sectors de fabricació de maquinària i equips ha tingut una evolució estable de

treballadors assalariats en tot el període 2011-2015. Molt estable en el primer bienni,

disminuint un 3% en 2013 i augmentat en la mateixa proporció en 2014, però en 2015 ha

repuntat el nombre de treballadors arribant als 526.


16

De la mateixa manera, més encara, el nombre d’empreses no ha sofert gaires

modificacions, de tal forma que tant a finals de 2011 com 2014 n’eren 40, amb un interval

de 37-41 al llarg del període. Però un cop més també han repuntat al 2015, fins les 44.

A finals de 2015 hi havia 17 autònoms, molt estable en els darrers anys, ara bé en el

primer bienni del període es van perdre 5 treballadors autònoms de la vintena que hi

havia.

Tres dels quatre grups d’activitat de Maquinària i equips han tingut increments

d’assalariats. Es tracta dels dos grups majoritaris, tant Fabricació d’altre tipus de

maquinària d’ús general com de Fabricació d’altres tipus de maquinària per a usos

específics. També el grup minoritari Fabricació de maquinària d’ús general ha tingut un

increment significatiu.

VEHICLES I MATERIALS DE TRANSPORT (29-30)

Segons els registres de la Seguretat Social en les activitats de Vehicles i materials de

transport, es va passar de 28 treballadors a 356 en el primer trimestre de 2012 i de 3 a 5

empreses cotitzants. Des d’aleshores els assalariats han continuat augmentant, 40% en

2013, 20% en 2014, i 15% en 2015, amb el mateix nombre d’empreses, entre 4 i 5.

El nombre de treballadors per compte propi es situa en 5 o menys en els darrers tres

anys.

Un grup d’activitat és el que aplega bona part dels assalariats del sector i és el que ha

tibat cap amunt en termes d’increments d’assalariats, es tracta de la Fabricació de

components, peces i accessoris per a vehicles de motor i els seus motors.


17

ALTRES MANUFACTURES (31-33)

Aquest grup d’activitats recull la fabricació de mobles, les indústries manufactureres

diverses i la reparació i instal·lació de maquinària i equipaments. En termes d’assalariats

els tres pesos són semblants, sent el més gran les darreres activitats i en termes

d’empreses és la fabricació de mobles on es concentra la meitat d’activitats.

El sectors de fabricació de les altres manufactures, en conjunt, ha tingut una evolució

estable de treballadors assalariats en tot el període 2011-2015. Tot plegat hi ha 11

treballadors més, assolint els 409, quan a finals de 2011 eren 398. Les oscil·lacions han

estat molt poques, amb variacions de -4%, 3%, 4% i 0% en els darrers 4 anys.


18

El nombre d’autònoms oscil·là entre el 43 i 45 en 2011 i posteriorment baixaren fins els

37-38, per tornar gairebé al mateix nombre a finals de 2015, amb 41.

Entre les altres manufactures amb bon comportament en el darrer bienni tenim la

Fabricació de mobles i Altres indústries manufactureres diverses. No així la Reparació de

productes metàl·lics, maquinària i equips, així però sí s’ha incrementat el nombre de

treballadors des del començament de la crisi.

ENERGIA, AIGUA I RESIDUS (35-39)

És un sector amb un nombre molt poc rellevant d’empreses. El període de quatre anys es

pot separar perfectament en dos, en un primer bienni amb 5-6 empreses, i després

gairebé sempre amb 4 empreses cotitzants segons la Seguretat Social. En termes de

treballadors assalariats també, els dos primers anys finalitzaren amb 81 ocupats. Amb les

reduccions dels tres anys següents, el nombre d’assalariats han baixat als 61. A

diferència d’altres sectors s’ha reduït el nombre de treballadors al final del període, en lloc

dels primers trimestres de 2011-2013.

No és un sector que hagi tingut un comportament positiu en el darrer bienni amb el que

en termes generals els diferents grups d’activitat tampoc. Tan sols el grup de Captació,

potabilització i distribució d’aigua ha mantingut el nombre de treballadors assalariats.


19

2.1.2. Balanç sectorial i dinamisme exportador

El dinamisme exportador és un indicador del dinamisme empresarial. En el conjunt del

teixit empresarial de Barberà del Vallès, 57 empreses de 833, el 6,8%, declaren ser

exportadores en 2013. Si ens circumscrivim al sector industrial aquesta proporció s’eleva

al 13,1%, 31 de les 236 empreses industrials. Que sigui la taxa d’exportació superior

entre les empreses industrials és normal atès el tipus de béns que produeixen.

En el cas del Vallès Occidental el 10,3% de les empreses industrials, 335 de 3.266, són

les que declaren ser exportadores (2013).

Pel que fa a l’evolució temporal d’aquest indicador en el trienni 2011-13, la proporció

d’empreses ha oscil·lat entre el 12% i el 13% al sector industrial barberenc. En el cas de

la indústria de la comarca l’índex s’ha situat cada any en una xifra molt semblant, entre el

10,3% i 10,5%, el que confirma que hi ha 2 punts percentuals més de propensió

exportadora de les empreses industrials barberenques respecte la comarca.

Baixant a nivell sectorial el sector de les Químiques i farmacèutiques a Barberà del Vallès

és el que exporta més, un 59% de les empreses. Els segueixen els sectors de Maquinària

i equips i el del Cautxú, plàstic i altres minerals no metàl·lics.

Les agrupacions sectorials tingudes en compte en el present estudi van tenir resultats

d’explotació conjuntes positius en tots els casos, fent agregació dels comptes de pèrdues

i guanys de les empreses pertanyents a aquests sectors. A la segona fase de l’estudi

s’analitza els sectors més en detall.


20


21

CONJUNT DEL TEIXIT EMPRESARIAL


22

CONJUNT DE LES ACTIVITATS INDUSTRIALS


23



24



25



26



27



28



29



30



31



32



33

ENERGIA, AIGUA I RESIDUS (D-E)


34

2.2. Anàlisi de les ocupacions contractades a la indústria

2.2.1. Pes de la contractació indefinida i anàlisi per col·lectius

PES DE LA CONTRACTACIÓ INDEFINIDA A LA INDÚSTRIA

Els subgrups d’ocupacions amb contractació estable més importants a la indústria de

Barberà, que aplegaren el 12% i 10% respectivament dels contractes indefinits, van ser:

- Muntadors i engalzadors en fàbriques, i els

- Peons de les indústries manufactureres.

Amb un nombre rellevant, al voltant del 5% del total d’indefinits:

- Operadors d’instal·lacions per al tractament la transformació de la fusta,

- Ferrers i treballadors de la fabricació d’eines, i

- Agents i representants comercials.

Així mateix, al voltant del 3,5% dels indefinits van ser contractacions a:

- d’Altres empleats administratius sense tasques d’atenció al públic,

- Enginyers, i

- Tècnics en ciències físiques, químiques, mediambientals i en enginyeries.

Quin és el pes que han tingut aquestes contractacions estables de la indústria barberenca

en el conjunt de la indústria comarcal ? Els grups d’ocupacions que tenen un 30%-35%

dels contractes indefinits de la indústria comarcal a Barberà del Vallès són:

- Directors de producció,

- Enginyers elèctrics, electrònics i de telecomunicacions,

- Especialistes en organització i administració,

- Altres agents comercials.

Tenen un important pes respecte la comarca, al voltant del 25% els grups d’ocupacions:

- Delineants i dibuixants tècnics i

- Muntadors i engalzadors en fàbriques.

Així mateix amb un pes rellevant, al voltant del 15%, són:

- Fusters (excepte ebenistes i muntadors d’estructures metàl·liques)

- Instal·ladors i mantenidors reparadors d’equips electrònics i de telecomunicacions

- Conductors d’automòbils, taxis i furgonetes, i

- Peons del transport, descarregadors i similars.


35


36


37

GÈNERE

Les diferents ocupacions i grups d’ocupacions tenen una taxa d’estabilitat (invers de la

taxa de temporalitat) diferent. En termes generals aquelles que requereixen un nivell de

qualificació superior tenen alhora una taxa d’estabilitat superior en la contractació,

mesurada en termes de contractes indefinits respecte el total; amb excepcions.

Perquè els resultats fossin més consistents hem tingut en compte els subgrups principals

d’ocupació (vegeu taula de pàgina següent).

Així els subgrups principals del gran grup 1, són les que tenen taxes superiors, 70%-80%

en diversos tipus de Directors. En el grup 2 n’hi ha subgrups amb taxes del 40%-60%

com Professionals de les TIC, però també altres professionals com els de les Ciències

socials i la Cultura i l’espectacle, no arriben al 10%. El mateix succeeix en el grup 3, on hi

ha subgrups amb taxes superiors al 40% com Supervisors en enginyeria d’indústries

manufactureres, Representants i agents comercials, i Tècnics de les TIC; però també

altres amb taxes al voltant del 10% com Tècnics sanitaris i professionals de les teràpies

alternatives o Professionals de suport de serveis jurídics, socials i culturals.

En els Empleats comptables, administratius i similars (grup 4) les taxes són molt

homogènies, tenen una mitjana del 24%. Els dos anteriors tenien una mitjana al voltant

del 30%.

Entre els treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors (grup

5), la mitjana no ponderada encara és menor, un 12%, sent molt baix entre els contractes

a treballadors que tenen cura de les persones.

A partir d’aquí els grans grups tenen al voltant del 15% de taxa d’estabilitat contractual,

com els Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres i la

construcció, excepte operadors d'instal·lacions i màquines, el 18%.

Així mateix els Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors, el 17% i gràcies al

subgrup de Muntadors i engalzadors en fàbriques (29%) que tiba la mitjana cap a d’alt,

sinó estaríem parlant del 13%, com en el conjunt d’ocupacions.

Quelcom similar succeeix al gran grup Ocupacions elementals, amb el 13% de taxa

d’estabilitat, com en el conjunt d’ocupacions. Seria el 10% si no fos pels contractes al

subgrup principal Empleats domèstics, que té un 32% de contractes indefinits sobre el

total.

Són més grans les diferències entre ocupacions que no pas entre gènere, tot i que

també existeixen.


38


39


40

Analitzant el pes de cada gènere al la contractació per ocupacions s’observen diferències

marcades i constants.

Als grans grups de Directors i gerents (grup 1), Treballadors qualificats en activitats

agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres (grup 6), Artesans i treballadors qualificats de

les indústries manufactureres i la construcció (grup 7) i els Operadors d'instal·lacions i

maquinària, i muntadors (grup 8) la gran majoria de subgrups d’ocupació tenen una

majoria de contractes indefinits dirigits a homes.

A les Ocupacions elementals (grup 9) hi ha diversos subgrups polaritzats, entre els que

més contracten a homes de forma clara, com Peons de la construcció, o Peons del

transport, i ocupacions on més es contracten a dones de forma clara, com Empleats

domèstics i Altres tipus d’empleats de neteja.

Els Tècnics i professionals científics i intel·lectuals (grup 2) i els Tècnics i professionals de

suport (grups 3) serien els grups amb més paritat mitjana, tot i que contenen subgrups

també molt polaritzats. Així hi haurien en un i altre grup, subgrups on es contracten molt

més a dones com Tècnics i professionals científics i intel·lectuals, i Tècnics sanitaris i

professionals de les teràpies alternatives, respectivament. Així mateix subgrups on es

contractes més a homes clarament com Tècnics de les ciències i de les enginyeries i

Tècnics de les TIC, respectivament.

Entre els Empleats comptables, administratius i altres empleats d'oficina (grup 4) i els

Treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors (grup 5), però,

són majoria els subgrups d’ocupació on es contracta clarament en major proporció a

dones, només en alguns casos hi ha certa paritat, com entre els Empleats comptables,

administratius i Treballadors assalariats dels serveis de restauració.

GRUPS D’EDAT

La taxa de contractació indefinida (inversa a la taxa de temporalitat) és molt baixa. En el

conjunt de 2015 tant sols el 13,3% de la contractació va ser de caire indefinit. L’anàlisi per

grups d’edat mostra molt poca variabilitat respecte aquesta proporció:

- 16-24 anys: 10,8%

- 25-34 anys: 14,7%

- 35-44 anys: 13,1%

- 45-54 anys: 12,8%

- >= 55 anys: 13,3%

- Total: 13,3%


41

En el total de l’economia 143 grups d’ocupacions a 2 dígits tenen contractes en 2015 a

Barberà del Vallès, 100 dels quals 10 contractes o més.

En el cas de les activitats de la indústria hi ha 83 grups amb contracte, dels quals 40

tenen 9 o més contractes.

NIVELL ACADÈMIC – QUALIFICACIÓ DE LA POBLACIÓ ACTIVA

La mesura del nivell acadèmic registrada als contractes laborals no és prou acurada com

per analitzar el nivell acadèmic per ocupacions contractades. Així doncs cal cercar vies

alternatives per quantificar el nivell acadèmic. El resultat és que a nivell municipal les vies

d’anàlisi del nivell acadèmic de la població contractada són molt reduïdes, si no fem una

enquesta a mida. Ens queden els Censos de Població, bàsicament.

Una opció d’entrada és analitzar la qualificació de la població activa de 25 a 64 anys, per

després anar més al detall analitzant la formació de la població ocupada per ocupacions.

Existeix un ampli consens al voltant de la necessitat de que l’estructura de qualificació la

població fos més competitiva, i que per això calia augmentar el nivell de qualificació i

formació de la població activa que ara té un nivell relativament acadèmic baix (respecte el

centre i nord d’Europa) i potenciar els estudis de formació professional.


42

Per analitzar el nivell acadèmic, dels tres conceptes que recull el Cens 2011 relatius als

estudis (nivell d’instrucció, estudis en curs, tipus d’estudis completats) hem fet servir el de

nivell d’instrucció. La població activa al Cens està desglossada en els ítems: ocupat,

aturat que ha treballat abans i aturat que cerca la seva propera ocupació; i a partir dels 25

anys fins els 64, com a edats estàndard que es fan servir en el cas d’analitzar els estudis

de la població activa.

Pel conjunt de Catalunya els resultats mostren que el gruix majoritari de la població

activa, 39,3%, té un nivell acadèmic equivalent a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO)

o menys. El segon gran grup te d’estudis mitjans, Batxillerat, Formació professional o

equivalent, 32,9%; i en tercer lloc la població activa amb estudis universitaris, el 27,8%.

S’ha fet una anàlisi per poder comparar Barberà del Vallès no només amb Catalunya sinó

també amb altres municipis de dimensió mitjana. Tot i que el Cens 2011 va ser en realitat

una macroenquesta els resultats de l’anàlisi són vàlids atès la dimensió d’aquests

municipis analitzats i el nivell de creuament de variables (població activa, edats 25-64 i

tres nivells acadèmics).

Per establir una posició relativa respecte Catalunya, , hem realitzat un índex tot ponderant

amb un 1 la formació bàsica/obligatòria, un 2 la formació secundària postobligatòria i un 3

la formació universitària. L’argument per a la ponderació parteix del supòsit que els

beneficis de l’increment de la qualificació de cada persona promou un augment del valor

del capital humà actiu del país. Quant més formació individual més ocupabilitat i alhora

major competitivitat. En definitiva que l’òptim per l’individu es tenir un nivell acadèmic

quant més alt millor i si això és bo per l’individu és bo pel territori al qual pertany.

Com a resultat de l’ordenació dels municipis tinguts en compte (de la Xarxa del Perfil de

Ciutat) en funció de l’índex, una majoria estarien per sota de l’índex de Catalunya, entre

ells Barberà del Vallès, i només minoria per sobre (vegeu gràfic anterior). Barberà del

Vallès destacaria en el nivell acadèmic d’estudis mitjans, però amb un pes relativament

baix de població amb estudis universitaris.

***

En una segona etapa dins de l’estudi es copsarà indirectament, en funció de les

ocupacions contractades, el nivell de qualificació que demanden les activitats industrials i

es contrastarà amb la informació disponible dels col·lectius, registres de demandants

d'ocupació, principalment dels usuaris del Servei Local d'Ocupació.


43

2.2.2. Ocupacions contractades als sectors industrials

PRODUCTES ALIMENTARIS I BEGUDES (codi 10-12)

Sector amb molta contractació, 18% del total i 42% de la indústria, ara bé, amb molta

contractació temporal, de fet tant sols el 2% es tracta d’indefinits.

L’ocupació generada es centra en els Peons de les indústries manufactureres. A distància

els Mossos d’equipatge, i per sota els 100 contractes, però més de 10: Conductors

propietaris i Conductors assalariats, Peons de la Pesca i Matadors i treballadors de les

indústries càrnies.

TÈXTIL, CONFECCIÓ, CUIR I CALÇAT (codi 13-15)

El sector tèxtil, confecció, cuir i calçat tant sols ha suposat la contractació de l’1% del total

i 2% de la indústria en 2015, però amb un 18% de contractació indefinida.

Destaquen els Peons de les indústries manufactureres i els Operaris de màquines per a

la fabricació del calçat, marroquineria i pell, les dues úniques ocupacions amb més de 10

contractes, gairebé tots de caire temporal.


44

FUSTA I SURO, PAPER I ARTS GRÀFIQUES (codi 16-18)

Bon nivell de contractació, 7% del total i 16% del sector industrial. Dels aproximadament

1.000 contractes, 91% temporals i 9% indefinits. Quatre ocupacions van aplegar més de

100 contractes cadascuna, i van tenir un pes relatiu respecte el total del:

- 27%, Operaris de màquines per a fabricar productes de paper i cartró,

- 19%, Peons de les indústries manufactureres,

- 15%, Peons del transport de mercaderies i descarregadors, i

- 10%, Treballadors de processos d’enquadernació.

Altres ocupacions que van tenir entre 40 i 20 contractacions van ser les d’Operadors de

carretons elevadors, Treballadors de processos d’impressió, Fusters (excepte ebenistes) i

Classificadors de residus, operaris d’ecoparc i recollidors de ferralla.

QUÍMIQUES I FARMACÈUTIQUES (codi 19-21)

D’uns 400 contractes, 14% d’indefinits, que representen el 3% del total del teixit

empresarial i el 6% de la indústria.

Els Peons de les indústries manufactureres van ser majoritaris, amb 186 o gairebé la

meitat del sector, i a distància els 50 contractes d’Operaris de màquines per a fabricar

productes farmacèutics. Altres ocupacions entre 20 i 10 contractes cadascun van tenir

com a objecte les ocupacions de Tècnics i analistes de laboratori en química industrial,

Empleats administratius amb i sense tasques d’atenció al públic i Operadors de plantes

industrials químiques.


45

CAUTXÚ, PLÀSTIC I ALTRES MINERALS NO METÀL·LICS (codi 22-23)

També en aquest sector bona part dels contractes han estat de Peons de les indústries

manufactureres, el 69% dels 705, gairebé tots temporals. Val a dir que és un sector

rellevant en termes de contractes, 5% del total i 11% del sector industrial.

Els segueixen els contractes a tres ocupacions Operaris de màquines per a fabricar

productes de material plàstic, els Caps i oficials de màquines, i Empleats administratius

amb o sense tasques d’atenció al públic, cadascuna de 60 a 30 contractes

aproximadament, respectivament.

METAL·LÚRGIA I PRODUCTES METÀL·LICS (codi 24-25)

Un de cada tres contractes en 2015 en aquest sector va ser de Peons de les indústries

manufactureres, 32% del total, seguit per altres ocupacions amb un pes significatiu, 70-40

contractes:

- Treballadors de la fabricació d’eines, mecànic-ajustadors, modelistes i matricers, 13%,

- Instal·ladors de tancaments metàl·lics i fusters metàl·lics, 8%,


46

Altres ocupacions amb 30-20 contractes aproximadament els Ajustadors i operaris de

màquines-eina, Soldadors i oxitalladors, Ordenances i Empleats administratius.

PRODUCTES INFORMÀTICS, ELECTRÒNICS I ELÈCTRICS (codi 26-27)

Baixa rellevància en la contractació laboral respecte el total, 1%, i respecte el total

industrial, 2%. La distribució està menys concentrada que les ocupacions d’altres sectors.

Les tres ocupacions principals són Oficials, operaris i artesans d’altres oficis, Peons de

les indústries manufactureres, i Operaris de màquines per a fabricar productes de

material plàstic, cadascun amb un pes entre 17%-15%, respectivament.

MAQUINÀRIA I EQUIPS (codi 28)


industrial, 3%. Una mica més d’un terç dels contractes industrials de l’any, el 37%,

corresponien a Peons de les indústries manufactureres, amb 75 contractes. A distància,

altres 2 ocupacions tenien 12-10 contractes, d’Ajustadors i operadors de màquines eina i

Mecànics i ajustadors de maquinària agrícola i industrial.


47

VEHICLES I MATERIALS DE TRANSPORT (codi 29-30)

També relativa baixa rellevància en la contractació laboral respecte el total. El sector

realitzà el 5% dels contractes de la indústria en 2015, el 2% de l’economia global.

L’ocupació que amb escreix va destacar va ser la d’Assembladors d’equips elèctrics i

electrònics, 75% del total, i a distància la d’Agents de compres, 12%, i dues ocupacions

d’Enginyers, 6% conjuntament.

ALTRES MANUFACTURES (codi 31-33)

El sector ha representat el 3% dels contractes industrials en 2015. El 41% corresponen a

Peons de les indústries manufactureres, el 16% Peons del transport de mercaderies i

descarregadors, i un 6% tant Empleats administratius sense tasques d’atenció al públic

com Mecànics i ajustadors de maquinària agrícola i industrial, com Altres operadors

d’instal·lacions i maquinària fixa.


48

ENERGIA, AIGUA I RESIDUS (codi 35-39)

Atesa la dimensió dels sector ha contractat poc també respecte el total, bàsicament

Escombriaires i afins, i Peons de les indústries manufactureres.


49

3. Col·laboració amb agents representants del teixit industrial i agents institucionals

S’està fent un esforç per enfortir lligams i crear-ne de nous amb agents representants del

teixit industrial i agents institucionals del territori. En aquest capítol es descriuen les

actuacions que s’han dut a terme1

, tant en un sentit com en l’altre.

3.1. Agents representants del teixit industrial i empresaris/ies

PLA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL 2015-2019

El Pla d’Actuació Municipal 2015-2019 recull com a línies d’actuació dins l’eix “2.

Activació de l’economia local i lluita contra l’atur” impulsar un model productiu i econòmic

alternatiu, fomentant el cooperativisme i altres projectes innovadors, donar suport al teixit

industrial que promogui treball digne i sigui respectuós amb el medi ambient, entre altres,

que persegueixen la voluntat d’apropament al teixit empresarial i als agents representants

del mateix.

AGENDA REGIDOR DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC, COMERÇ I OCUPACIÓ

Alineat amb l’actuació d’enfortir lligams amb el teixit empresarial, el Tinent d’Alcaldia de

Desenvolupament econòmic, Comerç, i Ocupació, ha endegat una sèrie de visites a

empreses industrials, acompanyat de Tècnics d’Empresa. En algun cas aquestes visites

han estat acompanyades així mateix de l’Alcaldessa i el Tinent d’Alcaldia de Territori i

Mediambient. Visites realitzades:

15/12/15 Triana Pharma, S.L. Director Gerent 15/12/15 Provital Group Gerents 26/01/16 Bossar Packaging, S.A. Directora Màrqueting i Director Gerent 03/02/16 CISVASA Gerent 23/02/16 Kao Corporation, KCE Vicepresident 08/03/16 NOVARTIS Farmacèutica, S.A. Director General 08/03/16 Hipertin Cosmetic, S.L. Director General i Director de planta Pendents de confirmar data, per març o abril: Policolor LGR, Gerent Flexor, S.A. Sr. ? Xocolates Soler, Sr. Alejandro Baldassarri

1 Quan l’actuació es realitza en el marc d’un programa aquest s’especifica


50

METALVALLÈS – MAGNETTI MARELLI – AJUNTAMENT DE SABADELL I CASTELLAR DEL VALLÈS

Entre les tasques de prospecció de tècnics d’empresa i prospectors es copsà que

l’empresa Magnetti Marelli tenia necessitat d’incorporar nou personal a la seva plantilla.

L’empresa va manifestar la voluntat de participació al projecte Metall-Vallès que es va

posar en marxa en 2015, conjuntament amb els Ajuntament de Sabadell i Castellar del

Vallès.

En el marc del projecte s’han convocat persones per sessions grupals, i mitjançant un

procés de selecció seran entrevistades per l’empresa per seleccionar un total de 60

candidats que es formaran a l’abril de 2016 a les seves instal·lacions. Les persones que

superin amb avaluació positiva la fase de formació prèvia de 200h, podran iniciar el

contracte en els mesos posteriors, cap el juny.

Fruit d’aquesta enfortiment de la col·laboració amb el teixit industrial també es contempla

la selecció de personal o l’obertura a partir de maig de 2016 d’una convocatòria per a

empreses per sol·licitar ajuts de fins a 1.500€ per a la contractació de personal, entre

d’altres coses. Tot plegat partint d’un treball previ de detecció de necessitats del sector,

basat en una part en les visites de tècnics de l’administració a 75 empreses i les

entrevistes als seus responsables.

Al llarg de 2015 s’ha informat l’empresa de diferents possibilitats de col·laboració, no

només d’aquest programa sinó també d’altres possibilitats d’articulació de contractació

subvencionada de treball.

SECTOR QUÍMIC, FARMACÈUTIC, PLÀSTIC I AFINS – AJUNTAMENTS TERRASSA I RUBÍ

Per a aquesta iniciativa, les tres entitats estan desenvolupant una sèrie d’actuacions que

tenen per objectiu promoure la col·laboració público-privada en el teixit industrial i

fomentar l’ocupació en els sectors químic, farmacèutic, del plàstic i afins.

Els mesos de juliol i setembre de 2015 s’inicien les primeres reunions de caire tècnic

entre les 3 entitats per conèixer les diferents actuacions previstes en el Projecte i que

s’hauran de definir i concretar en funció de les necessitats detectades a les empreses

durant la prospecció. Cada municipi realitzarà l’atenció a les empreses col·laboradores

del seu àmbit territorial.

Des de Barberà Promoció es dissenya una difusió del Projecte a empreses del sector

químic i del sector del plàstic donada l’experiència de l’entitat en aquests sectors a través

de formacions i programes anteriors: FOAP “Operacions bàsiques en planta química” i


51

Programa Joves per l’Ocupació “Operari en injecció de termoplàstics”. La difusió es

realitza entre el 26 i el 28 d’octubre de 2015.

Com a resultat, es comencen a fer visites a empreses en què s’explica l’objectiu del

Projecte i les diferents actuacions previstes, i que permeten escoltar i recollir les seves

necessitats de personal: definició dels perfils professionals que necessiten, tipus de

formació requerida,... principalment. Algunes d’aquestes visites es fan conjuntament amb

els tècnics de les altres entitats.

La difusió realitzada també afavoreix la captació d’ofertes d’algunes empreses d’aquests

sectors: Simon Connect SL (Martorelles), Nova Corbyn SA (Parets del Vallès), Plásticos

Plari SA (Granollers), Industrias Plásticas Triana SA (Barberà del Vallès) i Vasalplast SL

(Granollers), totes elles de la indústria del plàstic, manifesten que tenen necessitats de

personal -a curt o mig termini- en l’àrea de producció.

Una de les visites es fa a mitjans de novembre a l’empresa NIFCO PRODUCTS ESPAÑA

SL, del sector del plàstic i de Terrassa, que des de Barberà Promoció ja coneixíem per

l’experiència de pràctiques en el Programa Joves per l’Ocupació (convocatòria 2014) i

que ja havia avançat anteriorment que hi havia la previsió d’incorporar a persones a com

a operaris d’injecció de plàstic. Aquesta visita la fan conjuntament els tècnics prospectors

de Foment de Terrassa i Barberà Promoció. L’empresa confirma i detalla que preveu la

incorporació d’un grup de persones com a operaris d’injecció de plàstic a mig termini i

valora molt positivament el Projecte perquè pot donar resposta a les seves necessitats.

S’acorda que l’empresa ha de definir molt bé i facilitar els continguts que haurà de tenir la

formació rebuda per part de les persones participants amb intenció de ser contractades

posteriorment.

A fi de concretar més la informació que permeti dissenyar una acció formativa a mida per

a l’empresa, es fa una segona visita a finals de novembre en què es veu la planta de

producció i en què s’expliquen les tasques que hauran de fer les persones que, un cop

formades, podran ser contractades posteriorment. S’acorda que l’empresa facilitarà el

que seran els continguts de l’acció formativa en funció de les seves necessitats. Per tant,

l’acció formativa a dissenyar serà totalment a mida del que l’empresa necessita. Hi

participaran unes 15 persones.

Com a exemple d’enfortiment de la coordinació amb els altres dos Ajuntaments, s’acordà

també planificar com a acció formativa els Certificats de Professionalitat d’Operacions

bàsiques en planta química i el d’Elaboració de productes farmacèutics i afins.


52

JOVES PER L’OCUPACIÓ INJECCIÓ PLÀSTIC – ASCAMM

Per al projecte Joves per l’Ocupació es va col·laborar amb la Fundació ASCAMM, més

enllà de la seva tasca com a entitat formadora experta en injecció de plàstic. Dos

professionals de l’entitat també van realitzar una entrevista de selecció entre els 25 joves

interessats (febrer 2015), després de la primera xerrada informativa (gener 2015), on

també van participar representants de la Fundació ASCAMM.

A priori quan es va pactar la formació professionalitzadora el responsable de formació de

Fundació ASCAMM es va comprometre a donar facilitats per a permetre als joves un

major aprofitament de la sala de màquines, que per grandària resultava difícilment

accessible per al grup sencer. Ja iniciada la formació professionalitzadora, la persona

que va ocupar el càrrec va comentar que no era possible desdoblegar el grup o seguir els

plans pactats amb anterioritat, per la qual cosa durant les classes pràctiques havia massa

joves a la sala de màquines i això dificultava la visió de tots ells amb el conseqüent

increment de problemes de conducta. L’enfortiment de la col·laboració, tot i les

incidències propicià durant el programa formatiu que els joves van estar a les

instal·lacions de Fundació Barberà Promoció durant el mes de març i a les instal·lacions

de Fundació ASCAMM durant abril, maig i juny.

Pel seguiment de la formació es van establir reunions freqüents amb la responsable de

formació de l’empresa, amb alguns docents o personal implicat en la formació des de

Fundació ASCAMM.

En la fase de promoció de la participació d’empreses en el programa, Fundació ASCAMM

realitza el dia 05/03/2015, paral·lelament a l’inici de la Formació professionalitzadora, una

primera difusió del Programa a empreses de la seva base de dades, informant de les

actuacions previstes en el programa i de la possibilitat que les empreses puguin optar a

una subvenció en cas de contractar-ne algun dels joves.

Amb les 9 empreses interessades vam signar el conveni de col·laboració i es visitaren per

informar de tots els detalls i actuacions previstes en el programa Joves de l’Ocupació, del

contingut formatiu de la Formació professionalitzadora d’Operari tècnic en injecció de

plàstic i de la subvenció prevista en el programa per a aquelles empreses interessades en

contractar a algun dels joves participant.

Veient, doncs, aquesta exigua resposta per part de les empreses, des de Fundació

Barberà Promoció es dissenya també una nova difusió del programa Joves per

l’Ocupació a empreses del sector amb la col·laboració de l’Associació d’Industrials del

Plàstic de Catalunya (AIPCNET). L’Associació, un cop informada del Programa i de les


53

actuacions que preveu, fa difusió del mateix a totes les seves empreses associades (la

base de dades, més o menys actualitzada, consta de 938 empreses a tota Catalunya).

Un cop realitzada aquesta difusió, des de Fundació Barberà Promoció es fan trucades de

reforç amb criteris de proximitat de les empreses al municipi de Barberà del Vallès. És a

dir, primer es truquen a empreses del mateix municipi i de municipis més propers per

mica en mica anar ampliant el radi de proximitat.

Com a resultat d’aquesta difusió per promocionar la participació d’empreses en el

Programa, algunes ofereixen la seva disponibilitat per acollir alumnes en pràctiques i

d’altres contacten, posteriorment, amb Fundació Barberà Promoció per informar d’ofertes

de treball donat el coneixement que ara tenen del Programa i sabent que hi ha un grup de

joves formats específicament en l’ocupació d’operari d’injecció de plàstic.

En relació als resultats obtinguts, com hem vist, el fet de no obtenir una resposta gaire

positiva per part de les empreses -parlant en termes de necessitats de personal- un cop

realitzada la difusió per part de Fundació ASCAMM, fa que Barberà Promoció hagi de

reforçar l’aproximació del Programa Joves per l’Ocupació a les empreses mitjançant una

prospecció específica. Això permet conèixer més en profunditat en quins territoris hi ha

ubicades empreses que tenen com a activitat la transformació del plàstic en el seu

processos productius. Igualment, aquesta prospecció específica realitzada des de

Barberà Promoció possibilita establir contacte amb l’Associació d’Industrials del Plàstic de

Catalunya (AIPCNET), la col·laboració de la qual mitjançant la difusió del Programa a les

seves empreses associades fa possible també que aquestes empreses estiguin

informades del Programa i de la formació específica dels joves participants com a

operaris d’injecció de plàstic.

Cal destacar que moltes de les empreses contactades valoren molt positivament, tot i no

tenir en el moment del contacte una necessitat específica d’incorporació de personal, el

fet que s’hagi impartit una formació específica d’Operari en injecció de termoplàstics

perquè habitualment tenen dificultats per trobar personal format específicament en

aquesta especialitat.

JOVES PER L’OCUPACIÓ – CLUSTER PACK + PIMEC LOGÍSTICA

En relació a aquest projecte s’ha fet difusió a les empreses sòcies del Clúster del

Packaging i de la PIMEC Logística, per tal d’informar del programa, sensibilitzar de cara a

la detecció de necessitats, ja treballada des de les dues entitats col·laboradores, i

concertar visites per informar de la possibilitat de la seva participació en les diferents

fases del projecte: visites, xerrades, pràctiques i contractació.


54

L’entitat ha signat un nou conveni per a gestionar coordinadament la derivació de jovent

al programa i el compromís de fer arribar aquesta informació als equips directius i

psicopedagogs respectius i l’intercanvi de metodologies, amb les entitats públiques que

són l’Institut de la Romànica, Institut de Can Planes, l’Escola d’Adults i l’EAP (Equip

Atenció Pedagògica) que actuen en el nostre municipi amb accions relacionades amb

jovent.

FEM OCUPACIÓ - CCVOC

En el marc del Programa Fem Ocupació per Joves, atorgat al Consell Comarcal del

Vallès Occidental per la Generalitat de Catalunya, es seleccionaran joves que, previ una

formació de 150 hores, els joves que obtinguin avaluació positiva, seran contractats per

l’empresa Troqueleria Dover de Barberà del Vallès.

Les tasques a realitzar seran fabricació i manipulació de peces, fer ús de les eines i

tècniques de tractament de peces, estampació i embalatge de peces.

ASSOCIACIÓ EMPRESARIS – POLÍGON A

L’Àrea de Desenvolupament econòmic, Comerç i Ocupació ja tenim col·laborem amb la

majoria d’empreses del l’Agrupació d’Empresaris del Polígon A de Barberà del Vallès. Ara

bé, en el proper 2016 es pretén un apropament a l’Agrupació en sí.


55

ACTUACIONS D’APROPAMENT AL TEIXIT EMPRESARIAL REALITZADES AMB DATES CONCRETES:

Gener-Març 2015

REUNIÓ ÀMBIT B30 AMB CONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

La Comissió Executiva de l’Àmbit B30 va presentar al Conseller de Territori i Sostenibilitat

de la Generalitat de Catalunya, les conclusions l’informe d’actuacions en infraestructures i

mobilitat. Es proposen 62 actuacions prioritàries consensuades per 23 ajuntaments

juntament amb empreses, centres tecnològics i recerca, universitats, organitzacions

empresarials i sindical que permetrien guanyar més competitivitat, no només del corredor

de la B30 sinó també de tot Catalunya, l’Estat i el Sud d’Europa. El conseller de Territori i

Sostenibilitat, va reconèixer la importància del corredor de la B30 i va assegurar que

continuarà realitzant accions de govern amb el Ministeri de Foment perquè és

l’administració que té competència directe d’un ampli ventall de les actuacions

proposades en aquest informe.

EL CONSELL GENERAL DE L’ASSOCIACIÓ ÀMBIT B30 APROVA EL PLA DE TREBALL 2015

L’Associació Àmbit B30 va celebrar el Consell General en el qual es va aprovar, entre

d’altres temes, treballar en col·laboració amb la Generalitat en el marc del projecte

europeu RIS3. També es posa en marxa el Fòrum B30 que té com a finalitat consensuar

aquelles actuacions prioritàries en l’àmbit de la indústria, la innovació i la manufactura

avançada per tal que l’àmbit de B30 sigui més competitiu.

Noves línies de treball:

- Projecte RIS3

- Creació del Fòrum B30

Al mes de gener realitzar reunió informativa amb representants de l’Àrea de Planificació

Territorial de la Generalitat de Catalunya. El subdirector va exposar els plans directors

urbanístics que la Generalitat considera estratègics per les seves potencialitats de

dinamització econòmica i de projecció internacional, que estan situats a l’Àmbit de la B30

i que es consideren motor de desenvolupament econòmic i d’atracció d’empreses.

NODUS BARBERÀ ACULL EL II CONGRÉS DE VIRTUALITZACIÓ I MOBILITAT EMPRESARIAL

Fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament de Barberà del Vallès i l’Ajuntament de Sant

Quirze del Vallès amb 101 Consulting, es va celebrar el 20 de novembre el II Congrés de

virtualització i mobilitat empresarial dins del Projecte i-Vallès de foment de la innovació

empresarial.


56

El Centre de Negocis Nodus Barberà va ser l’amfitrió d’una jornada tecnològica on es van

mostrar les diverses tecnologies dels diferents fabricants líders en la indústria, i es van

realitzar algunes demostracions de les diferents solucions que ofereix avui en dia el cloud

computing, la mobilitat de dades i els entorns virtuals.

FÒRUM RETAIL+D AL CENTRE DE NEGOCIS NODUS BARBERÀ

Primera edició del Fòrum Retail+D al Centre de Negocis Nodus Barberà del Vallès.

Durant la jornada es van poder visitar un showroom on 15 empreses de referència en la

innovació i la dinamització comercial van mostrar els seus productes, eines i línies de

treball. Cal destacar que el Fòrum, que va rebre l’assessorament de la consultora

especialitzada en comerç i innovació J3B3 Econòmics SL i la consultora de mercats

Fica’t, vol celebrar-se biennalment.

RETAIL TOUR DE BILBAO

Sessió formativa a la ciutat de Bilbao, adreçada als comerços i empreses de serveis del

municipi. Amb l’objectiu de fomentar l’aprenentatge de tècniques de presentació de

producte i conèixer el comerç de proximitat d’altres ciutat, es va reunir a diversos

comerciants de Barberà, entre els quals es trobaven els guanyadors del Concurs

d’Aparadors de Nadal de 2014, per participar en el Retail Tour. Van tenir una perspectiva

actual del comerç de proximitat de Bilbao, realitzant visites guiades per diversos mercats,

així com conèixer in situ els elements innovadors i les tendències actuals del comerç

associat amb el que compta la ciutat basca.

Juliol 2015

CONSELL METROPOLITÀ DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

Amb la constitució del nou Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

(AMB) pel mandat 2015-2019, màxim òrgan de govern de l’AMB, Barberà del Vallès

mostrà l’oferiment de cooperació com a voluntat manifesta de pertinença al col·lectiu i de

defensa de la singularitat de Barberà del Vallès.

SIMBIOSI INDUSTRIAL A BARBERÀ DEL VALLÈS

La Simbiosi Industrial aplica el principi de l’economia circular o col·laborativa.

L’Ajuntament de Barberà del Vallès va posar en marxa el projecte de “Simbiosi Industrial:

Revaloritza els teus recursos sobrants” per tal de propiciar aquest tipus de col·laboracions

entre les indústries situades als polígons. Conjuntament amb l’Ajuntament de Sabadell la

iniciativa s’emmarca dins de la col·laboració conjunta dels dos municipis i segueix la línia

que marca la UE a l’Horitzó 2020 que té com a prioritat fomentar la col·laboració entre les

empreses. Aquest projecte té un fort accent d’innovació social, i compta amb el suport del


57

SOC- Generalitat de Catalunya i ha obtingut el reconeixement de la Diputació de

Barcelona com l’únic projecte capdavanter que tracta la Simbiosi Industrial al teixit

productiu local. El projecte contempla una intensa tasca de comunicació per donar a

conèixer la Simbiosi Industrial, ja que és una pràctica poc coneguda entre l’empresariat, i

que serà seguida per una exposició itinerant que visitarà les principals empreses del

municipi per explicar el concepte de la Simbiosi industrial i com aquest nou model de

negoci pot aportar avantatges per a l’empresa. Hi haurà 100 empreses assessorades

respecte a la simbiosi industrial i la gestió eficient dels recursos sobrants.

Com a exemple s’ha enfortit la col·laboració amb l’empresa Hipertin, que ha signat un

conveni de col·laboració, i apareixerà en un vídeo de Simbiosi industrials que s’està

editant, com a exemple de bones pràctiques en la gestió de residus. Així mateix

s’involucraran a la campanya de simbiosi industrial del 2016 amb l’elaboració del mapa

de recursos que es vol impulsar des de l’àmbit d’empresa de la Regidoria. Així mateix el

Regidor Pere Pubill els farà una visita per reforçar la relacions d’entesa.

ESTALVI ECONÒMIC I PLANIFICACIÓ FISCAL

Prop de 20 persones representants de diferents empreses de la ciutat van participar en la

Masterclass “Estalvi econòmic amb una planificació fiscal” promoguda per la Regidoria de

Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barberà del Vallès.

La sessió, orientada a donar punts claus sobre el sistema financer espanyol i com

planificar l’any de manera que es pugui reforçar l’estalvi.

APROPANT LES EMPRESES AL MÓN DE LA R+D+I DE LA UPC

L’Ajuntament de Barberà del Vallès i l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès van

promoure una visita institucional d’una delegació empresarial a les instal3lacions del

campus universitari de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ubicat a la ciutat

veïna de Terrassa.

La visita s’emmarca dins del projecte i-Vallès, i té per objectiu que les empreses amb

ganes d’impulsar algun projecte innovador poguessin conèixer de primera mà i a peu de

laboratori, l’activitat de Recerca i Desenvolupament (R+D) dirigida a la indústria que

promou la UPC, sota la marca BarcelonaTech.

La col·laboració entre l’empresa i el món acadèmic i de recerca és clau al nostre municipi

perquè permet al teixit productiu avançar-se als seus competidors, a guanyar quotes de

mercat i, fins i tot, a prendre posició internacionalment.


58

La delegació empresarial del municipi la integraven empreses com els fabricants de

plantilles esportives Flexor, la química Provital Grou, Plàsticos Triana i Policolor al costat

d’ABB, Carinsa o E2M de Sant Quirze.

Setembre 2015

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Jornada conjunta amb l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, formant part del projecte

d’innovació empresarial i-Vallès. La jornada centrada en explicar al teixit empresarial com

es poden beneficiar de les ajudes que es preveuen en el “Pla nacional d’accions de

eficiència energètica 2014-2020”. Col·laboració del “Clúster d’Eficiència energètica de

Catalunya (CEE) a la jornada per desgranar el programa i oferir in situ l’assessorament a

empreses que vulguin adreçar alguna sol·licitud. Assessorament gratuït a les empreses

participants a a la jornada.

INSPECCIÓ D’HISENDA

L’àrea de dinamització empresarial de la Regidoria de Promoció econòmica de

l’Ajuntament, organitzà aquesta sessió informativa relativa a la gestió empresarial amb el

títol “10 bones pràctiques que t’ajudaran a preparar-te per a una Inspecció d’Hisenda”.

Octubre – Novembre 2015

REUNIÓ DEL CONSISTORI BARBERENC AMB PIMEC VALLÈS OCCIDENTAL

L’objectiu d’aquesta reunió ha estat, entre d’altres, establir una primera presa de contacte

amb la patronal a la comarca.

PIMEC és una de les patronals que representen les micro, petites i mitjanes empreses i

els autònoms de Catalunya.

L’alcaldessa de Barberà del Vallès, Sílvia Fuster Alay, i el tinent d’Alcaldia de

Desenvolupament Econòmic, Comerç i Ocupació, Pere Pubill i Linares han mantingut una

trobada am ble president de PIMEC Vallès Occidental, Francesc Elías Bures, el delegat

territorial patronal PIMEC, Miquel Martínez Setien, i Jaume Maranges Bonastre, president

de PIMEC Comerç Vallès Occidental.

A la reunió també hi van ser presents el president de l’associació de Comerciants de

Barberà del Vallès, Alfonso Alharilla Ortega acompanyant de diferents membres de

l’Associació.


59

SABADELL, BARBERÀ, CASTELLAR I SANT QUIRZE IMPULSEN UN PROJECTE PER OPTAR A

FONS EUROPEUS

Els Ajuntament de Sabadell, Barberà, del Vallès, Castellar i Sant Quirze impulsen un

projecte per alinear-se en una mateixa direcció i concretar part de l’estratègia de futur del

territori i optar a fons europeus. L’aposta conjunta es centra en el disseny en sistemes industrials. Amb el suport d’agents locals, han treballat conjuntament per identificar

l’especialització econòmica amb millor potencial d’innovació i més opcions per accedir als

fons europeus de cohesió 2014-2020, adreçats a millorar el desenvolupament econòmic i

la competitivitat territorial. I s’ha decidit que la millor aposta és el disseny en sistemes industrials. Aquesta estratègia territorial de futur s’ha presentat recentment davant

representants d’empreses, universitats, agents d’innovació i associacions empresarials.

La presentació de l’aposta pel disseny en sistemes industrials s’ha fet en el marc d’una

reunió celebrada a Fira Sabadell amb la participació de l’Alcalde de Sabadell, l’Alcaldessa

de Barberà del Vallès, els regidors de Nova Economia de Sabadell, el Tinent d’Alcaldia de

l’Àrea d’economia i Serveis Interns de Sant Quirze del Vallès, i la regidora de

Desenvolupament econòmic de Castellar del Vallès.

La definició d’aquesta especialització és una condició imprescindible per presentar-se a la

propera convocatòria d’ajuts en el marc de l’estratègia d’especialització intel·ligent en

investigació i innovació o RIS3 (Research and Innovation Smart Specialisation Strategy)

de la Comissió europea. A la pràctica, els projectes d’especialització RIS3 constituiran

una eina fonamental per a la distribució dels fons europeus i serà una condició perquè

cada regió pugui ser-ne beneficiària.

En aquesta línia, la Unió Europea va demanar a tos els governs regionals, entre ells el de

Catalunya, que per accedir als nous fons europeu elaboressin la seva estratègia regional

d’innovació per a l’especialització intel·ligent,. En aquest sentit, la Generalitat de

Catalunya va elaborar el RIS3 CAT on defineix el marc estratègic d’aquesta

especialització. Mitjançant els Projectes d’Especialització i Competitivitat Territorial

(PECT) es preveu que diferents àrees del territori català escullin quin o quins són els

àmbits sectorials (entre els set definits per la Generalitat de Catalunya) que millor

defineixen el seu ADN i que contribuiran a transformar el territori sobre un model de

creixement econòmic intel·ligent i integrador, d’acord amb l’estratègia europea. Seguint

les pautes marcades i com a administració amb competències per encapçalar un projecte

específic pel territori, des de l’Ajuntament de Sabadell, conjuntament amb el de Barberà

del Vallès, Castellar del Vallès i Sant Quirze del Vallès, ja s’ha fet una aposta conjunta.


60

Novembre 2015

SIGNATURA DE CONVENI DEL PROJECTE METALL VALLÈS. SABADELL, BARBERÀ DEL VALLÈS I

CASTELLAR DEL VALLÈS S’ALIEN PER POTENCIAR EL SECTOR METAL·LÚRGIC

El projecte Metall Vallès forma part del programa Ocupació a la indústria local, que

impulsa la Diputació de Barcelona per millorar la competitivitat econòmica i generar llocs

de treball.

El projecte es durà a terme a Sabadell, Castellar i Barberà. Tres municipis amb una alta

presència d’empreses metal·lúrgiques. L’Alcaldessa de Barberà del Vallès, s’ha mostrat

il·lusionada amb el projecte i ha revelat que l’empresa Magneti Marelli ja s’ha

compromès a incorporar a la seva plantilla els treballadors que acabin la formació amb

bons resultats.

http://www.diba.cat/web/sala-de-premsa/nota-de-premsa/-/journal_content/56_INSTANCE_0MoY/553295/44794354?refererPlid=390764�


61

ACTUACIONS D’APROPAMENT AL TEIXIT EMPRESARIAL COREALITZADES PER L’AODL

FOMENT DE L’EXPORTACIÓ I LA INTERNACIONALITZACIÓ

Treball realitzat per l’AODL de l’Àrea. En el pla de treball es va plantejar la realització

d’una jornada de reforç de les xarxes de negoci i contactes internacionals amb l’objectiu

que les empreses industrials trobin contactes, agents o representacions internacionals

que els permeti reforçar les ventes i les exportacions. La jornada no es va materialitzar

aquest any 2015. Un partner destacat i estratègic per a la realització de la jornada era el

Col·legi oficial d’Agents comercials de Barcelona (COACB) i les cambres de comerç

europees. La jornada pivotava en aquest organisme que finalment ha mostrat tenir altres

interessos. No obstant, el treball ha estat present al llarg de l’any i les converses i

reunions han servit per posar les bases d’una bona entesa amb el Col·legi que permetrà

impulsar l’acció l’any 2016.

També es va plantejar realitzar un monogràfic per explorar i conèixer les possibilitats que

ofereix un mercat que sigui d’interès per al conjunt d’empreses industrials de Barberà del

Vallès. Es va realitzar una enquesta per conèixer les capacitats exportadores de les

empreses i quins són els mercats de més interès. En funció dels resultats s’havia

d’escollir un monogràfic per explorar les vies d’accés i les potencialitats que presenten

aquests mercats. La iniciativa estava orientada a l'ampliació de les destinacions de les

exportacions i a la diversificació de la tipologia de productes que es venen a l'exterior, que

s'ha d'enfocar cap a sectors de més valor afegit, amb un alt component tecnològic.

El tema de la internacionalització de l’empresa no estava donant bons resultats. AODL va

replantejar la metodologia de treball i d’acord amb els tècnics del departament d’ACCIO,

es va desestimar fer la sessió del monogràfic i una sessió d’eines de suport. Es va valorar

que hi havia poc retorn per part de l’empresariat. El canvi de plantejament passava per

intensificar la tasca de prospecció per tal de detectar necessitats concretes i donar

respostes personalitzades a l’empresa. Es va creure oportú canviar l’estratègia d’una

sessió massiva per passar a treballar cas per cas. L’AODL feia de nexe entre

l’empresariat i els serveis d’ACCIO.

Durant 6 mesos s’han portat a terme 3 prospeccions en matèria d’internacionalització de

l’empresa i 1 empresa s’ha derivat cap a l’agencia catalana per què estava interessada

en el mercat llatinoamericà.


62

BARBERÀ DEL VALLÈS BUSINESSFRIENDLY. PLA D’ACCIÓ COMERCIAL I PROMOCIÓ DEL

CENTRE DE NEGOCIS NODUS BARBERÀ.

L’any 1994, l’Ajuntament de Barberà del Vallès va posar en marxa Nodus Barberà amb

l’objectiu que es convertís en un referent empresarial del territori, creant condicions

favorables per a la dinamització del teixit productiu de la localitat. Al 2015, podem dir que

Nodus Barberà té una llarga trajectòria en la prestació de serveis a les empreses i als

polígons d’activitat econòmica de forma consolidada i que ha esdevingut un refe-rent dins

del Polígon industrial de Can Salvatella.

En aquest context de crisi, en el qual reduir despeses és una responsabilitat, compartir

els recursos disponibles és una opció no només per l’empresariat, sinó pels diferents

departaments dels Ajuntaments de la comarca, que no disposen d'instal·lacions de

l'envergadura del Nodus Barberà per a desenvolupar activitats tals com jornades,

congressos o fires. D'igual manera, la delicada situació econòmica obliga al Nodus

Barberà a prendre mesures per evitar la possible deserció d'empreses, tot enfortint

relacions amb empreses, aplicant plans de fidelització, així com a garantir la seva

rendibilitat mitjançant la captació tant d’empreses allotjades com d'actes que es

desenvolupin en el Centre de Convencions. Malgrat la dilatada trajectòria del centre en la

prestació de serveis a les empreses, es percep un cert desconeixement per part del

públic objectiu envers els avantatges que els suposaria contractar els serveis del Nodus

Barberà. Existeix, per tant, la necessitat de donar a conèixer el que s’ofereix per tal

d’apropar els serveis del Centre de Negocis al teixit productiu.

FINANÇAMENT A L’ABAST DE LA PIME

Atenent les sinergies generades per l’AODL, amb Perfils inversors, Business Angels,

intermediadores financeres i per l’altra banda empreses amb projectes innovadors i

empreses que tenen accés difícil al crèdit convencional, en 2015 el Centre de Negocis

Nodus Barberà va acollir, una trobada de diferents empreses que aporten solucions de

finançament empresarial, en aquests moments de difícil accés al crèdit.

Jornada el 21 de maig del 2015 amb presència d’unes 30 de persones, prop de 25

empreses de Barberà i l’entorn. La jornada es va obrir amb la conferència per part del Sr.

Josep Prat “Aspectes que analitzen els inversors alhora de facilitar el crèdit”, membre del

col·legi d’economistes de Barcelona i soci fundador de SVI Consultors. Felipe Calvo de va

presentar un cas real d’una PIME que vol finançar l’estratègia de creixement per doblar la

facturació i passar dels 5 milions d’euros en tres anys. En funció al cas exposat les


63

entitats invitades van analitzar la situació segons el seu punt de vista i va proposar les

eines i programes de la seva entitat per resoldre el cas.

Van intervenir l’ICF-Generalitat de Catalunya Sr. Antoni Vallès, BSN Business Angels de

Barcelona Sr. Antoni Sala, Crowfunding Arboribus Sr. Jordi Romagosa, i el banc de

Sabadell sr. Xavier Maciàn i Sr. Meritxell Botet.

Totes aquestes entitats van poder exposar les solucions que d’acord amb els eus

productes i serveis poden resoldre al situació de l’empresa analitzada. També hi va haver

un moment perquè la patronal PIMEC exposes la seva eina de cerca de finançament i el

sr. Jori Turu va presentar Mercadofinanciapyme, i perquè el Sr. Miquel Costa del grup

inversor keiretsu presentés el fòrum de projectes i inversors ForoCapitalPymes.

Ha estat l’única jornada de finançament de la província que ha reunit totes les tipologies

d’agents que hi ha en el sistema financer català: Banca tradicional (Banc de Sabadell i

BBVA) Banca alternativa (Crowfunding, business Angels), Banca pública (ICF-Generalitat

de Catalunya) Banca capital risc i intermediaris financers.

EXCEL·LÈNCIA EMPRESARIAL A TRAVÉS DE LA MILLORA CONTÍNUA

Masterclass d’estiu: “Estalvi econòmic amb una bona planificació fiscal” – 17 empreses

Finalitat: Orientada a donar punts claus sobre el sistema financer espanyol i com

planificar l’any de manera que es pugui reforçar l’estalvi. La sessió va estar dirigida per

Josep Prat i impartida per Miquel Angel i Josep M. Alcaraz, economistes i assessors del

gabinet SVI Consultores. Les intervencions dels ponents van fer una exposició detallada

dels tipus d’impostos i quina és la millor estratègia empresarial a portar a terme per fer

front a la fiscalitat sense emportar-se una sorpresa d’última hora al moment de presentar

els comptes a Hisenda.

Tornant de vacances, 2ª sessió de treball “10 bones pràctiques que t’ajudaran a superar

una Inspecció d’Hisenda” - 20 d’empreses. Finalitat de la jornada: evitar el delicte fiscal i

evitar aquells aspectes que poden influir negativament en la bona marxa del negoci.

CONGRÉS SOBRE VIRTUALITZACIÓ I LA CREATIVITAT

Es van portar a terme 4 reunions del comitè d’organització del Congrés que està

integrada per l’AODL com responsable i coordinador del congrés, el Sr. Cristian Sánchez

de l’empresa 101 consulting principal partner tecnolègic, sr. Javier Sánchez de l’empresa

CTRIX Microsoft-España.


64

El disseny del congrés estava molt avançat i les tasques coordinades però a l’últim

moment, el principal partner per tirar endavant el congrés a nivell de continguts tecnològic

l’empresa 101 consulting va ser comprada per la seva competència. La nova direcció no

va assumir el compromís.

VISITA INSTITUCIONAL AL CAMPUS DE LA UPC – TERRASSA

Identificació d’oportunitats i tendències de mercat, algunes de les quals es preveu que

siguin el començament de col·laboracions entre empresa i universitat per al llançament de

nous productes. Inicialment es va intentar impulsar aquesta acció a l’ampara del Parc de

Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els responsables del PRUAB, en fase

de definició del què ha de ser un “Laboratori d’idees” es van centrar molt amb les

empreses del sector metal·lúrgic, el que trencava la voluntat de ser una acció transversal.

Per aquest motiu varem cercar la col·laboració de la UPC amb qui finalment varem

impulsar l’acció basada en una visita institucional al campus de la UPC-Terrassa.

La delegació empresarial del municipi la integraven empreses com els fabricants de

plantilles esportives FLEXOR, la química Provital Group, Plasticos Triana i Policolor al

costat de ABB, Carinsa o E2M de Sant Quirze (2 de juliol 2015). Un cop feta la

presentació institucional del Campus UPC, les empreses van visitar diferents laboratoris i

grups de recerca en funció als seus interessos i idees per desenvolupar projectes

col·laboratius. De la visita han sortit dos projectes col·laboratius.

Treball AODL: Conveni de col·laboració amb la UPC

INTRODUIR EMPRESES DE BDV PROGRAMES DE SUPORT EMPRESARIAL –

EXPANSIONA’T – REEMPRESA – ACCELERA – ACCIO

Introduir empreses del teixit productiu i empresarial de Barberà del Vallès als programes

de suport empresarial que tenen la innovació i la competitivitat com a eixos centrals.

L’AODL ha jugat un paper fonamental de nexe entre el teixit productiu local i els

programes que impulsen altres ens i institucions en matèria de promoció econòmica.

L’objectiu és que en la majoria de programes i iniciatives de suport a l’empresa que

impulsen altres ens o entitats supramunicipals hi hagi presència de les empreses de

Barberà del Vallès. Per això s’ha seleccionat 4 programes vigents que pel seu contingut i

accent en millorar aspectes de la innovació empresarial, creiem convenient que estiguin a

l’abast de les empreses locals.


65

Fruit de les prospeccions i visites a empreses, i en funció de les necessitats detectades

per aquest AODL, es fomenta la participació d’empreses als diferents programes als

quals l’AODL ha de fet de prescriptor en el territori.

DEMOSTRACIONS TECNOLÒGIQUES Es va proposar en el pla de treball la realització una demostració de producte de robòtica

i informàtica industrial, en tant que som conscients que la competitivitat d’occident passa

per la robotització de la indústria. Aquest AODL va iniciar converses però en ser una

jornada sense precedent la feina ha estat colossal. Els contactes generats i les reunions

de treball no han donat fruit per aquest 2015. Però ja hi ha data per a executar la jornada:

serà a l’octubre del 2016. S’han portat a terme les primeres reunions de treball per

detectar els contactes i les persones claus que han de tirar endavant la jornada de

robòtica. I s’ha parlat amb els principals fabricants de robòtica del país per articular una

bona jornada, però l’accés a les persones clau és difícil (un exemple: el màxim

responsable d’ABB de Sant Quirze del Vallès està una setmana de cada mes a

l’extranger. El Gerent de la catalana Pal Robotics viu pràcticament a Dubai. Kuka Robots

ibèrica ens va citar dins del saló internacional Hispack.

Finalment l’AODL ha aconseguit involucrar les següents empreses: Pal Robotics, ABB,

Kuka Robots Industriales, PYSSA, E2M, ,6PM. També hi haurà la participació dels

Centres de recerca: UAB - L’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA), UAB -

Centre de Visió per Computador (CVC), UPC - Institut de robòtica i Informàtica Industrial

(IRI) (per confirmar).

PROSPECCIÓ D’EMPRESES I DETECCIÓ DE PROJECTES COL·LABORATIUS – SUPORT AL CLÚSTER FOODPACK I TECMED Cal seguir aportant el paper de nexe entre els clústers i el teixit productiu local a través

d’una intensa tasca de prospecció.

L’Ajuntament de Barberà del Vallès és membre del Consell assessor dels clúster

Foodpack ja que va ser un dels impulsors del mateix. AODL ha exercit la representació

administració pública participant de les diferents esdeveniments organitzats pel clúster.

Així mateix l’AODL va participar en les Jornades d’immersió estratègica que el Clúster

Foodpack va realitzar a Can Bonastre, Masquefa els dies 26 i 27 de novembre 2015

Tasques de l’AODL: Difusió del valor de formar part del clúster amb els seus objectius i

proposta de treball col·laboratiu en projectes innovadors per aconseguir major


66

competitivitat, recollir les estratègies de les empreses, recollir les seves àrees d’interès

periòdicament, establir contacte amb diferents àrees d’innovació de l’empresa, i fer de

nexe entre els clústers i el teixit empresarial.

ECOWORKING: LA SIMBIOSI INDUSTRIAL A BARBERÀ DEL VALLÈS I SABADELL

La Regidoria de Promoció econòmica de Barberà del Vallès, va posar en marxa el

projecte de “Ecoworking: la Simbiosi Industrial a Barberà del Vallès i Sabadell” a

començament d’any. Els primers passos es van fer l’any 2014 aquest 2015 s’està portant

a terme una intensa tasca de comunicació i es preveuen més accions presentades en el

pla de treball AODL 2016.

Es va realitzar una exposició fàcilment transportable d’un lloc a l’altre sobre la Simbiosi

Industrials i els beneficis pel territori i es va organitzar un itinerari per les principals

empreses del polígon. Bossar packaging, Policolor LGR-Packaging, Provital Group,

Actividades Integradas S.A., Servei d’Aigües de Barberà del Vallès SABEMSA han estat

le primeres empreses en disposar de l’exposició durant una semana en un lloc visible de

la seva empresa. A finals d’any l’exposició recorrerà un itinerari fet per empreses de

Sabadell i a partir de febrer 2016 tornarà a circular pels polígons de Barberà per les

empreses de Novartis, Laboratorios Diafarm, Flexor, Cisvasa i Planeta de Agostini,

Armand Basi. També s’està treballant que visiti l’empresa Louis Vuitton.

Una tasca important va ser detecció de casos d’empreses que serveixin d’exemple per

promoure la Simbiosi Industrial. S’han visitat 15 empreses de les quals 5 destaquen per

les seves bones praxis o bé perquè poden incorporar petits canvis i començar una acció

simbiòtica. D’aquestes prospeccions AODL va seleccionar 3 per tal que poguessin rebre

un assessorament amb més profunditat amb la finalitat que l’acció de simbiosi industrial

que esta portant a terme culminés amb èxit. Les empreses van ser: Sabemsa, Flexor i

Provital Group que van rebre a les seves intal·lacions a l’especialista en simbiosi

Industrial Verónica Kuchinow de la consultoria Simbiosy, S.L. per tal que poguessin

reforçar l’acció que volien dur a terme. Aquestes empreses van rebre un informe amb un

anàlisis complert de la seva situació i amb propostes clares de futur per engegar a curt

termini.

Abans de tot això, i per tal de poder apropar bé el concepte a l’empresariat i que l’AODL

pogués donar assessorament i reforçar el concepte de la Simbiosi Industrials als polígons

l’AODl va participar en el curs impartit per la Diputació de Barcelona “Ecoemprenedors i

Economia Verda. Una Aposta de futur” que es va celebrar a la Maternitat de Barcelona

entre el 3 i el 12 de març del 2015.


67

JORNADES D’ECOEFICIÈNCIA I ASSESSORAMENT PERSONALITZAT

Es tracta d’una reunió en la qual els representants del sector industrial exposen els reus

reptes estratègics com a sector. En aquesta reunió, les empreses del CEEC només

escoltaran i prendre nota de les necessitats de les empreses. Posteriorment en una altra

reunió només hi assistiran els socis del CEEC que participen en aquesta acció

intersectorial per analitzar els diferents projectes.

Un altre dia, els grups de treball constituïts presentaran propostes de projectes

innovadors que busquin solucionar els reptes plantejats per les indústries.

L’objectiu d’aquesta reunió serà la creació de grups de treball mixtos entre socis del

CEEC i indústries del metall que vulguin treballar conjuntament en concretar i

desenvolupar les solucions proposades pels socis del CEEC.

L’empresariat no va entendre la metodologia i no va cedir a explicar els seus projectes

per desprès tenir un retorn de caire comercial. Això ens va fer replantejar el tipus de

jornada, i finalment la proposta va ser impulsar una jornada on l’assessorament directe i

in situ fos el motiu principal per assistir a la jornada. L’empresariat havia de sortir de la

jornada amb un assessorament previ.

Finalment el passat 3 de novembre es va celebrar al Centre de Negocis Nodus Barberà la

jornada centrada en l’ús eficient de l’energia a la indústria, i com l’empresariat pot tenir

accés al Pla Nacional d’eficiència energètica dotat amb 49M€ d’ajudes directes a les

industries.

La Jornada s’emmarca dins del projecte i-Vallès, el programa marc de l’Ajuntament de

Barberà del Vallès i l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès per impulsar les polítiques

d’innovació empresarial en els respectius polígons industrials.

La primera part de la Jornada va intervindré el Sr. Lluís Morer, Cap de programes de

l’Institut Català d’energia (ICAEN) l’agencia que té la Generalitat de Catalunya per

impulsar el canvi de model energètic.

La segona part la va conduir el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya de la mà del

seu gerent el Sr. Francesc Rivera, i es van presentar 6 casos d’èxit d’empreses que han

duta a terme projectes innovadors de la indústria que afavoreixen l’eficiència energètica.

L’empresa ADYMUS Sustainable Energy va presentar un nou sistema d’optimització de

l’enllumenat industrial que va instal·lar a la planta de producció de la farmacèutica Grifols.

Un altre cas d’èxit presentat va ser el sistema intel·ligent de Gestió Energètica (SGE) que

els emprenedors EURECAT van desenvolupar per a la planta de fabricació d’automòbils

de la SEAT per facilitar-ne la supervisió dels consums i controlar-ne la gestió. Els


68

assistents també van poder conèixer detalls de com ser més eficient energèticament en el

tractament tèrmic a la indústria del Metall que va exposar kromschroeder i van compartir

mesures d’optimització i generació d’estalvi energètic amb poca inversió de l’empresa

SEINON amb la col·laboració de IPAE ARQUITECTES, i van poder saber com l’empresa

E3ENER introdueix criteris d’eficiència energètica en la fabricació de nova maquinària.

Un networking informal, i un espai d’assessorament individualitzat van posar punt i final a

la jornada que va complir amb l’expectativa de prop del 70 assistents.


69

3.2. Agents institucionals AJUNTAMENT DE SABADELL I CASTELLAR DEL VALLÈS (METALVALLÈS)

Detallat a apartat anterior “Agents representants del teixit industrial i empresaris/ies”.

Els Ajuntaments de Barberà del Vallès, Castellar i Sabadell han incrementat la seva

col·laboració per la promoció de sectors d’activitat que hi tenen rellevància, com en

aquest cas el sector del metall.

Conveni de cooperació entre l’Ajuntament de Sabadell, l’Ajuntament de Barberà del

Vallès i l’Ajuntament de Castellar del Vallès per a l’execució conjunta del programa

Ocupació a l’Industria Local, anomenat MetalVallès en el marc de la convocatòria de

l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona per a un

període d’execució de 01 de gener de 2015 a 31 d’agost de 2016.

AJUNTAMENTS TERRASSA I RUBÍ (SECTOR QUÍMIC, FARMACÈUTIC, PLÀSTIC I AFINS)

Per a aquesta iniciativa, les tres entitats estan desenvolupant una sèrie d’actuacions que

tenen per objectiu promoure la col·laboració público-privada en el teixit industrial i

fomentar l’ocupació en els sectors químic, farmacèutic, del plàstic i afins.

Conveni de cooperació entre l’Ajuntament de Terrassa, l’Ajuntament de Barberà del

Vallès i l’Ajuntament de Rubí per a l’execució conjunta del programa Ocupació a

l’Industria Local, en el sector Químic, Farmacèutic, del Plàstic i afins, en el marc de la

convocatòria de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de

Barcelona per a un període d’execució d’01/01/15 a 31/08/16.

AJUNTAMENTS DE SABADELL, BARBERÀ DEL VALLÈS, ST. QUIRZE I CASTELLAR

En el marc del Programa operatiu del Fons europeu de desenvolupament regional

(FEDER) Catalunya 2014-2020 i la RIS3CAT, els Ajuntaments de Sabadell, Barberà del

Vallès, Sant Quirze del Vallès i Castellar del Vallès estem elaborant un projecte

d’especialització i competitivitat territorial (PECT).


70

4. Protocol de comunicació amb el teixit empresarial

Arrel de la col·laboració amb agents representants del teixit industrial i agents institucionals s’ha generat la necessitat de refer el “Protocol de comunicació amb el teixit empresari”, fruit del qual és aquest apartat.

Protocol de comunicació amb el teixit empresarial

Mitjançant aquest protocol es donen les pautes perquè qualsevol persona que utilitzi la base de dades de la Fundació Barberà Promoció i que s’hagi de posar en contacte amb una empresa ho faci sota els mateixos els criteris i amb un mateix estil de comunicació de cara a l’exterior.

Les eines que habitualment utilitzem per aquest propòsit són:

1. Correu electrònic 2. Contacte telefònic 3. Carta 4. Díptic / Presentació Corporativa empresa 5. Anuncis i articles en publicacions locals 6. Web


71

1. Correu electrònic

El correu electrònic ha de permetre una comunicació ràpida i directe amb les persones de contacte de les empreses.

Els missatges de correu electrònic que enviem han de ser clars i entenedors, curts, simples i directes, ja que el més probable és que arribin conjuntament a la bústia del destinatari i que aquest es possible que no tingui possibilitat de prestar-hi tota l’atenció necessària just en el moment de rebre’l.

Si creu que no li interessa, anirà a la paperera de reciclatge amb la resta. Per tant hem de fer-li creure que efectivament li interessa i que no li ocuparà massa temps.

En cap cas s’utilitzarà el correu electrònic per tractar qüestions que es poden resoldre en una trucada telefònica. D’aquesta manera guanyarem temps i evitarem acumular en la bústia missatges innecessaris.

• A tenir en compte en el moment d’afegir les adreces de correu electrònic:

PER: En aquest camp hi afegirem l’adreça de correu electrònic de la persona destinatària a qui s’adreça el missatge.

CC: Còpia Carbó. En aquest camp hi afegirem l’adreça de correu electrònic d’aquelles persones que, tot i no ser les persones destinatàries del missatge, volem que estiguin assabentades que s’ha fet l’enviament del missatge. Tant les persones que estan a PER com a CC saben a qui s’ha enviat el missatge. Es coneix també com a Còpia de Cortesia.

CCO: Còpia Carbó Oculta. En aquest camp hi afegirem l’adreça de correu electrònic d’aquelles persones que, tot i no ser les persones destinatàries del missatge, volem que estiguin assabentades que s’ha fet l’enviament del missatge. A diferència de CC, tant les persones que estan a PER com a CC no poden veure les adreces de correu electrònic de les persones destinatàries receptores del missatge si aquestes estan a CCO. En canvi, les persones que estan a CCO poden veure, si n’hi ha, les adreces de correu electrònic de les persones destinatàries que estan a PER i a CC, però no poden veure altres adreces de correu de persones destinatàries que estiguin a CCO. Es coneix també com a Còpia Oculta. Utilitzarem sempre aquesta opció quan fem un enviament massiu vetllant per la privacitat de les persones destinatàries.


72

Assumpte L’assumpte del missatge ha de ser clar, concís, utilitzant paraules clau i despertar l’interès com si d’un titular es tractés, i sempre tindrà relació amb el contingut del missatge que enviem.

Text El valor d’un missatge és la part que es veu al primer cop d’ull. Destineu les primeres línies a explicar allò realment essencial, interessant i atractiu. Utilitzeu la forma entradeta (Per què he de seguir llegint? Per què m’interessa aquest tema?).

Signatura Els missatges de correu electrònic hauran de portar la signatura de la persona que envia el missatge per tal que la persona destinatària sàpiga qui l’envia (nom i càrrec) i tingui informació de les seves dades de contacte, principalment el telèfon. Així facilitarem que la persona destinatària es pugui posar en contacte amb la persona que envia el missatge.

El Departament d’Informàtica de Fundació Barberà Promoció vetllarà perquè cada persona que hagi d’utilitzar el correu electrònic com a eina de comunicació tingui creada la seva signatura i aquesta aparegui sempre i de manera automàtica tant en els missatges nous com en els missatges de resposta o reenviament.

La signatura incorporarà, com a mínim, la següent informació:

Nom i cognoms de la persona que envia el missatge

Càrrec

______________________________________________________

Fundació Barberà Promoció Desenvolupament econòmic, Comerç i Ocupació

Ajuntament de Barberà del Vallès

Adreça de correu electrònic www.barpro.cat tel. 93 719 28 37 (ext.000)

Documents adjunts En el moment d’enviar els missatges de correu electrònic és probable que necessitem enviar adjunt algun document (de text, de full de càlcul, una presentació, una imatge...).

En aquests casos s’haurà de tenir en compte el tamany de l’arxiu que volem adjuntar. En cas que sigui superior als 500 Kb, s’haurà de comprimir i així afavorirem l’enviament del missatge, d’una banda, i que la persona destinatària pugui descarregar-lo, de l’altra.

http://www.barpro.cat/�


73

Per a la compressió d’arxius cal fer clic amb el botó dret del ratolí a sobre de l’arxiu que volem comprimir i triar l’opció “Add to Zip file...”.

Protecció de Dades El següent text recull la disposició de la Llei que regula la Protecció de Dades de Caràcter Personal i aquesta constarà per defecte com a enllaç a la nostra signatura de correu.

En compliment d’allò establert a la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre de 1999, referent a la Protecció de Dades de Caràcter Personal, Fundació Barberà Promoció li informa que les seves dades de contacte formen part del fitxer d’Intermediació per al seu tractament informàtic que té per finalitat d'oferir informació, serveis i recursos en l'àmbit de la intermediació ocupacional. Així mateix, li informa que vostè és el responsable de la veracitat i correcció de les dades que ens lliura i té la facultat d’exercir els drets d’oposició, accés, rectificació i cancel·lació de les seves dades en l’àmbit reconegut per la Llei Orgànica 15/99 de 13 de desembre de 1999.

Per a exercir aquests drets d’oposició, accés, rectificació i cancel·lació de les seves dades, haurà de dirigir-se per escrit a Fundació Barberà Promoció, Departament d’Administració. C. de la Torre d’en Gorgs, 40. 08210-Barberà del Vallès ó per e-mail a [email protected] indicant en l’Assumpte “Rectificació de dades“ o bé “Cancel·lació de dades”.

Missatges en difusions massives

A l’hora de fer difusions massives de missatges, s’ha de tenir en compte:

• Utilitzar l’opció “Contactes” de l’Actualitzat.

Fent les difusions de missatges mitjançant aquesta opció quedaran registrats, a la pestanya “Comunicacions” de les empreses de la base de dades, tots els enviaments de missatges que s’hagin fet (amb el detall de les persones de contacte de l’empresa que han rebut els missatges). Aquesta informació serà molt important en el moment de fer seguiments posteriors amb l’empresa.

mailto:[email protected]�


74

Procediment per fer una difusió amb l’opció “Contactes” des de l’Actualitza’t:

1. Pestanya “Recursos”. Afegir els recursos necessaris a incloure en el missatge, si és el cas. Un recurs pot ser qualsevol document que, mitjançant un enllaç originat un cop creat el Recurs, volem que l’empresa descarregui (per exemple, un Formulari d’oferta).

2. Pestanya “E-mails”. Permet crear nous missatges indicant l'Assumpte i redactant el contingut del missatge amb el format necessari. En cas que s’hagin d’afegir Recursos, un cop escrit tot el text cal prémer el botó “<> source” per veure el codi i des d’allà fer clic a “Adjuntar recursos” i seleccionar el Recurs a adjuntar els cops que sigui necessari.

3. Pestanya “Contactes”:

1. En funció dels criteris amb què ens interessi fer els enviaments a les

empreses, aplicarem els filtres necessaris, seleccionarem les empreses del llistat obtingut i farem clic al botó “Veure/Carregar Llista”.

2. Seleccionar tipus d’enviament (en aquest cas, i per defecte, “Correu electrònic”).

3. Fer clic al botó “Enviar” (només s’enviaran a les empreses que tinguin contactes amb e-mail).

4. Seleccionar del desplegable el missatge de correu electrònic generat en el punt 2 (pestanya “E-mails”).

5. Finalment, un cop haguem decidit en l’apartat corresponent si volem rebre confirmació de lectura del missatge enviat (per defecte, l’opció és deshabilitada), farem clic al botó “Enviar a tots”.

• L’Àrea que proposa fer l’enviament massiu l’ha de comunicar a Gerència i n’ha d’informar també a les reunions de coordinació.

• En cas de missatges puntuals, s’enviaran des de l’adreça de correu electrònic de l’Àrea tècnica o Gerència, segons s’acordi en funció del contingut del missatge.

• S’inclourà la informació relativa a “Protecció de dades de caràcter personal”.

Estil

Per tal que tothom segueixi una pauta i un estil a l’hora de redactar un missatge de correu electrònic, s’utilitzarà el format de lletra Arial 12 amb el text justificat. A continuació mostrem de forma gràfica, l’exemple d’un missatge de correu electrònic enviat a una empresa:


75

Assumpte: Subvencions a la contractació de Joves

Benvolguts/des empresaris/es.

Des de Barberà Promoció de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, juntament amb la Pimec Logística estem col·laborant per a formar a 20 joves en l’àrea professional de Logística comercial i gestió del transport amb la qualificació professional d’ Activitats Auxiliars de Magatzem, mitjançant un curs de 300 hores de durada, que es està previst que es dugui a terme entre el 02 de març de 2016 i el 29 de maig de 2016.

A les empreses que contractin aquests joves, se’ls hi subvencionarà el contractes de treball subscrits amb els participants amb una quantia equivalent al salari mínim interprofessional per jornada completa o la part proporcional en funció de la jornada parcial prevista, pels mesos de durada del contracte i amb un màxim de 6 mesos.

Si estiu interessats en rebre mes informació, contacteu amb nosaltres.

Rebeu una cordial salutació.

Anna Capdevila Xufré Responsable d'Ocupació ______________________________________________________ Fundació Barberà Promoció Desenvolupament econòmic, Comerç i Ocupació Ajuntament de Barberà del Vallès www.esbarbera.cat tel. 93 719 28 37 (ext. 715)

http://www.esbarbera.cat/�


76

2. Contacte telefònic

Fases de la conversa telefònica

Preparació de la trucada:

Si treballem amb la base de dades de la Fundació Barberà Promoció cal fer sempre una consulta prèvia per tal d’obtenir un llistat d’empreses a què ens vulguem adreçar mitjançant contacte telefònic.

De cada una de les empreses a què hem de trucar de la nostra base de dades cal tenir al davant la seva fitxa donat que ens ajudarà a introduir la conversa.

Si hem de fer qualsevol modificació ho podrem fer en el mateix moment donat que mantindrem la fitxa oberta.

En cas de contacte telefònic a empreses que no estiguin registrades a la base de dades, aquestes s’hauran de donar d’alta incorporant el detall de les dades de contacte, activitat... i, molt important, destacant si l’empresa vol rebre comunicacions per correu electrònic.

Emissió de les trucades:

1. Preparació de la trucada a. A qui vaig a trucar? b. Quina informació haig d’utilitzar?

2. Presa de contacte a. Presentació, identificació.

3. Justificació a. Motiu de la trucada.

4. Motivar a. Despertar l’interès.

5. Argumentar a. Detallar aspectes rellevants del motiu de la trucada.


77

6. Desviar a. Possibles objeccions.

7. Conclusió a. Tancament i comiat (concretar l’acord de la concertació de la visita).

Exemple

1. Preparació de la trucada

a. Amb qui m’interessa parlar? Triar el contacte de la base de dades que, per la seva responsabilitat a l’empresa, pot donar resposta a la nostra demanda. Pot ser el responsable de RRHH, el mateix Gerent de l’empresa, etc. segons l’estructura i dimensió de les empreses.

b. Quina informació haig d’utilitzar? Preparar un document amb la informació que volem transmetre per tal de tenir-la a punt en el cas que ens demanin que l’enviem per correu electrònic. Pot ser un conveni de pràctiques, un programa formatiu, etc.

• Presa de contacte

a. Presentació, identificació.

“Bon dia. Sóc ............ Truco des de Fundació Barberà Promoció, de l’Ajuntament de Barberà del Vallès. Ens agradaria parlar amb el Sr./la Sra. ..................(persona que hem triat dels contactes).”

Si ens pregunten “per quin motiu o de què es tracta?”, explicar breument el motiu de la trucada.

Si ens passen amb la persona per qui hem demanat, tornar-nos a presentar i explicar el motiu de la trucada.


78

• Justificació

a. Motiu de la trucada (exemple). “En aquests moments estem programant una sèrie de visites a empreses per conèixer les possibles necessitats que puguin tenir (ja sigui de personal, de formació dels seus treballadors, d’alumnes en pràctiques, d’assessorament en qüestions concretes, com ara subvencions o contractes bonificats...) i per explicar els diferents Serveis que oferim des de l’entitat que puguin donar resposta a aquestes necessitats. Volem aprofitar també aquestes visites per actualitzar les dades de contacte que consten en la nostra bases de dades”.

Tot seguit se li pregunta:

“Li sembla bé que busquem a l’agenda un dia i una hora que li vagi bé per fer-los la visita?”

- Si diu que SÍ, acordar dia i hora i facilitar el nom de la persona que farà la visita (en cas que no sigui la persona que ha realitzat la trucada).

- Si diu que ens aquests moments no estan interessats, ens acomiadem agraint la seva atenció i recordant que “des de la nostra entitat estem a la seva disposició per qualsevol qüestió que desitgin plantejar”.

Sigui quin sigui el cas, al final es recollirà la informació de la trucada

(acords, concertacions visites, ...) a l’apartat de “Seguiments” de l’Actualitza’t.

• Aspectes a tenir en compte en el moment d’introduir dades a l’Actualitza’t:

Un cop localitzada l’empresa a l’Actualitza’t, per entrar a la fitxa de l’empresa farem clic a sobre del NIF de l’empresa.

S’obrirà per defecte l’apartat de “Dades generals” on podrem veure el nom de les persones de contacte i càrrecs i els telèfons de contacte

.


79

Un cop identificada la persona per qui haurem de preguntar (contacte principal), truquem i seguim el Guió de la trucada.

NOTA

: Si en la conversa acabem parlant amb una persona que no és a la llista de Persones de contacte, l’haurem d’introduir de la següent manera (això serà important per després introduir els continguts de la trucada a l’apartat “Seguiments”):

- Fem clic al botó Editar (part superior dreta)

- Baixem a l’apartat Persones contacte i fem clic al botó Afegir.

- Introduïm tota la informació possible: nom de la persona amb qui hem parlat, gènere, càrrec, telèfon, correu electrònic...

- Finalment, MOLT IMPORTANT

: farem clic al botó Acceptar que hi ha a la part inferior de la pantalla i, a la pantalla que s’obrirà, farem clic al botó GUARDAR (part superior dreta).

Si no ho fem així, no es guardaran els canvis o seguiments afegits.

Si la persona amb qui hem parlat Sí és a la llista, anirem directament a l’apartat Seguiments.

- Dins de l’apartat Seguiments farem clic al botó Editar i tot seguit al botó Afegir.

- Introduïm la data en què es realitza la trucada (per defecte surt la del dia) i seleccionem el nom del Tècnic que incorpora el seguiment.


80

- Apartat Motius visita: Fem clic al botó Afegir i seleccionem de la llista l’opció Ofertes de treball. A continuació, fem clic al botó Acceptar. (Podem introduir tants Motius visita com vulguem seguint aquesta seqüència).

- Apartat Persones contacte: Fer clic a la llista Escolliu contacte.

- Seleccionem de la llista la persona amb qui hem parlat i fem clic a Acceptar.

- A la part inferior (OBSERVACIONS) introduirem el contingut de la conversa i aquells aspectes destacables i que considerem importants (acords, concertacions visites, interès de l’empresa en serveis determinats, ...).

- Finalment, MOLT IMPORTANT

: farem clic al botó Acceptar que hi ha a la part inferior (a sota de Derivacions) i, a la pantalla que s’obrirà, farem clic al botó GUARDAR (part superior dreta).

Si no ho fem així, no es guardaran els canvis o seguiments afegits.

Nota:

En el cas que una empresa ens comuniqui durant la trucada que no vol formar part de la nostra base de dades, se li facilitarà l’adreça de correu electrònic [email protected] per tal que comuniqui al Departament d’Administració la seva petició de baixa de la base de dades. La persona que fa la trucada informarà d’aquest fet a l’apartat “Seguiments” que està utilitzant en aquell moment.

Un cop el Departament d’Administració rebi per correu electrònic la petició de baixa per part de l’empresa, ho comunicarà al Responsable d’Ocupació per tal que actualitzi la informació a la base de dades de la següent manera:

1. A l’apartat ”Dades generals” de la Fitxa de l’empresa s’haurà de seleccionar “Eliminada” del desplegable “Incidència”.

mailto:[email protected]�


81

2. En el mateix apartat de “Dades generals” es marcarà la casella que fa referència a l’enviament de comunicacions:

D’aquesta manera, tot i que l’empresa continuarà apareixent a la base de dades amb la incidència “Eliminada”, en cas d’enviament de missatges no els rebrà.


82

3. La carta

La carta representa un dels instruments habituals en la comunicació amb el teixit empresarial i en ocasions és el primer element de contacte.

El format i el contingut de la carta han de generar confiança i despertar l’interès de l’empresa.

És recomanable que la carta sigui personalitzada, redactada de manera senzilla i concisa i en un llenguatge empresarial i no administratiu.

Ha de quedar clar l’objectiu que persegueix i el nom de la persona que es posarà en contacte amb l’empresa per concertar una visita, convocar a una jornada, convidar a un acte, agrair la seva col·laboració en l’admissió d’alumnes en pràctiques, etc.

Si en la carta s’expressen terminis per a l’establiment del contacte telefònic és important que el tècnic que faci la trucada sigui el mateix que s’identifica en la carta.

Per tal que tothom segueixi una pauta i un estil alhora de redactar una carta, utilitzarem el format de lletra Arial 12 amb text justificat. A continuació mostrem un exemple d’una carta enviada a una empresa:

Barberà del Vallès, de de 20....

Benvolgut/da «nom de la persona»

La Fundació Barberà Promoció de l’Ajuntament de Barberà del Vallès us agraeix la vostra col·laboració acollint alumnes de pràctiques a l’empresa. Us fem arribar la còpia del conveni de pràctiques que vàreu signar en el seu moment amb el nostre centre i la Generalitat de Catalunya.

Aquests convenis de pràctiques, que es porten a terme entre l’empresa i la Fundació Barberà Promoció, estan tenint molt bons resultats, tant de cara a la contractació posterior de la persona en


83

pràctiques com, per l’enriquiment curricular que hi suposa així com per l’aportació de coneixements que l’alumne pot desenvolupar en el lloc de pràctiques que se li assigna.

Per a continuar treballant en l’àmbit de la Formació Ocupacional subvencionada per les Administracions Públiques supramunicipals, volem oferir a les empreses un nivell de col·laboració cada vegada mes ampli. Som centre autoritzat per la Generalitat de Catalunya amb número de cens 03346/01 i us podem donar un servei de qualitat completament gratuït per respecte a la gestió d’ ofertes de treball, entre altres serveis.

Aquests inclouen accions formatives per a treballadors en actiu i, per a persones a l’atur, de les quals es programaran les pràctiques en conveni amb les empreses.

Us detallem la previsió de programes formatius perquè pugueu fer la previsió per aquest any, tant de personal que voleu requalificar de la vostra empresa, com la previsió d’acollir alumnes de pràctiques d’algun dels cursos que us assenyalem.

Per a qualsevol aclariment restem a la seva disposició.

Atentament,

(Nom i Cognoms)

Responsable d’Ocupació


84

4. Díptic/Presentació corporativa empresa

El díptic i la presentació corporativa de l’empresa s’ha de distribuir fonamentalment entre els agents vinculats al món empresarial com per exemple gremis, associacions empresarials, cambres de comerç, etc. i a empreses visitades per primera vegada.

La persona que fa la prospecció de les empreses lliurarà el díptic corporatiu en el moment de les visites concertades amb aquestes.

El díptic en concret el distribuirà directament pel prospector a les empreses visitades.

A continuació mostrem un exemple gràfic del Díptic de l’entitat:


85

5. Anuncis i articles en publicacions locals

Tot i que no és una comunicació directe amb les empreses, es publicaran amb certa regularitat anuncis i articles sobre els serveis oferts per Barberà Promoció a les empreses i sobre programes en què les empreses hagin col·laborat, per exemple, mitjançant la contractació de persones desocupades del municipi, admetent alumnat en pràctiques i amb visites formatives...

L’aparició d’aquests anuncis o articles també pot ser indicada aprofitant l’ocasió del llançament de nous serveis o amb motiu de la presentació dels resultats obtinguts al llarg de l’any per part de l’Observatori del Mercat Laboral.

Alguns exemples d’articles en publicacions locals són els següents:

FONT

http://www.bdv.cat/sites/default/files/common/Premsa/Revistes/revista_338.pdf

: Revista d’informació local de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, núm. 338, novembre de 2014 (pàgina 11)

http://www.bdv.cat/sites/default/files/common/Premsa/Revistes/revista_338.pdf�


86

FONT

http://www.bdv.cat/sites/default/files/common/Premsa/Revistes/revista_340.pdf

: Revista d’informació local de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, núm. 340, gener/febrer de 2015, (pàgina 19)

http://www.bdv.cat/sites/default/files/common/Premsa/Revistes/revista_340.pdf�


87

6. Web

Fundació Barberà Promoció farà ús del lloc web http://www.bdv.cat/esbarbera

per publicar els serveis que ofereix a les empreses (Borsa de Treball, Formació, Assessorament empresarial, Convocatòries de subvencions...) i les notícies amb aquells fets destacables a l’entitat tant pel que fa al desenvolupament de programes formatius i d’orientació adreçats a les persones usuàries com a la col·laboració d’empreses en aquests programes (pràctiques no laborals, visites formatives...).

Alguns exemples de notícies publicades al lloc web de l’entitat són els següents:

FONT: Web de Fundació Barberà Promoció (és Barberà). Notícies (21 de setembre de 2011)

http://www.bdv.cat/esbarbera/noticies/detall.php?apartat=&noticia=20682

http://www.bdv.cat/esbarbera�

http://www.bdv.cat/esbarbera/noticies/detall.php?apartat=&noticia=20682�


88

FONT: Web de Fundació Barberà Promoció (és Barberà). Notícies (25 de juliol de 2013)


FONT: Web de Fundació Barberà Promoció (és Barberà). Notícies (7 de maig de 2014)


.




89

5. Conclusions

SECTORS INDUSTRIALS


Grup d’activitats amb dimensió rellevant a Barberà del Vallès i amb bona evolució en el

darrer bienni i també des del començament de la crisi, on destaquen les activitats de

Productes de fleca i pastes alimentàries, les de Conserves i Altres productes alimentaris.

Sector amb molta contractació, 18% del total i 42% de la indústria, ara bé, amb molta

contractació temporal, centrada en els Peons de les indústries manufactureres. També

contractació de Mossos de magatzem i Conductors.


Grup d’activitats amb pes rellevant en termes d’assalariats, que també ha tingut un bon

comportament en el darrer bienni. Destaca el repunt de la Fabricació de teixits tèxtils i la

bona dinàmica de l’Acabament de cuir, fabricació d’articles de marroquineria i pelleteria.

El sector tant sols ha suposat la contractació de l’1% del total i 2% de la indústria en

2015, on hi destaquen els Peons de les indústries manufactureres i els Operaris de

màquines per a la fabricació del calçat, marroquineria i pell.


El darrer bienni ha estat d’alts i baixos però el balanç és positiu atès que s’han

incrementat els treballadors fins assolir gairebé els 1.000 a finals de 2015. Han tingut

increments d’assalariats la Fabricació de productes de fusta, suro, cistelleria i espart i les

de Fabricació d’articles de paper i cartró, mantenint el nombre d’empreses.

Bon nivell de contractació, 7% del total i 16% del sector industrial. Dels aproximadament

1.000 contractes (92% temporals), un:

- 27% van ser d’Operaris de màquines per a fabricar productes de paper i cartró,

- 19% de Peons de les indústries manufactureres,

- 15% de Peons del transport de mercaderies i descarregadors, i

- 10% de Treballadors de processos d’enquadernació.


El sector Químic i Farmacèutic ha patit la crisi com altres, en aquest cas especialment

amb un important ajustament de llocs de treball. Aquest ajustament, tot i que en menor


90

mesura, ha continuat en els darrers anys. Dos grups d’activitats, però, han tingut

increments d’assalariats al darrer bienni, la Fabricació de sabons, detergents i altres

articles de neteja i Fabricació d’altres productes químics, en aquests segon cas amb

increment així mateix des del començament de la crisi.

D’uns 400 contractes, el 3% del total i 6% de la indústria, 186 van ser de Peons de les

indústries manufactureres, 50 d’Operaris de màquines per a fabricar productes

farmacèutics, i al voltant de 20 tant Tècnics i analistes de laboratori en química industrial

com Empleats administratius sense tasques d’atenció al públic no classificats sota altres

epígrafs.


Sector amb un nombre d’empreses cotitzants estable en tot el període analitzat. Els

assalariats, d’altra banda, han tingut taxes negatives en tot el període. És un dels sectors

que s’han recuperat en el darrer bienni, però menys que altres. La Fabricació de matèries

plàstiques han recuperat un nombre significatiu d’assalariats al darrer bienni després

d’una important reducció als anys previs.

També en aquest sector bona part dels contractes han estat de Peons de les indústries

manufactureres, el 69% dels 705. Val a dir que és un sector rellevant en termes de

contractes, 5% del total i 11% del sector industrial.

Els segueixen els contractes a Operaris de màquines per a fabricar productes de material

plàstic, 8% dels 705, Caps i oficials de màquines, 5%.


En 2015 hi ha hagut un important augment de treballadors assalariats a la Metal·lúrgia i

Productes metàl·lics, després de quatre anys d’estabilitat. Aquest augment s’ha produït a

diversos grups d’activitat. Entre els que tenen un pes significatiu en termes absoluts han

tingut repunts les activitats de Tractament i revestiments de metalls i enginyeria

mecànica, la Fabricació d’articles de ganiveteria i coberts, eines i ferreteria i la Fabricació

d’altres productes metàl·lics. Altres grups de menor dimensió però que també han tingut

repunts en el nombre de treballadors han estat la Producció de metalls preciosos i d’altres

metalls no ferris i Fabricació de cisternes, grans dipòsits i contenidors de metall.

Un de cada tres contractes en 2015 en aquest sector va ser de Peons de les indústries

manufactureres, 32% del total, seguit per altres ocupacions:

- Treballadors de la fabricació d’eines, mecànic-ajustadors, modelistes i matricers, 13%,

- Instal·ladors de tancaments metàl·lics i fusters metàl·lics, 8%,


91

- Ajustadors i operaris de màquines-eina, 6%, i,

- Soldadors i oxitalladors, 4%.


Aquests sectors han anat recuperant el nombre de treballadors des de 2012, després

d’una important disminució a finals de 2011, de 402 a 119, mentre el nombre d’empreses

ha variat poc. Ha tibat del sector el grup de Fabricació de components electrònics i

circuits impresos, mentre dos grups molt menors han tingut un lleuger increment

d’assalariats al darrer bienni, la Fabricació d’equips de telecomunicacions i Fabricació

d’aparells domèstics.


industrial, 2%. La distribució està menys concentrada que les ocupacions d’altres sectors

en Oficials, operaris i artesans d’altres oficis, 17%, Peons de les indústries

manufactureres, 16%, i Operaris de màquines per a fabricar productes de material plàstic,

15%, les tres ocupacions principals.


El sectors de fabricació de maquinària i equips ha tingut una evolució estable de

treballadors assalariats en tot el període 2011-2015, repuntant en el darrer any. Els

increments s’han donat als dos grups majoritaris, Fabricació d’altre tipus de maquinària

d’ús general i Fabricació d’altres tipus de maquinària per a usos específics, i també el

grup minoritari Fabricació de maquinària d’ús general ha tingut un increment significatiu.

El sector ha aplegat una mica més d’un terç dels contractes industrials de l’any. El 37%

corresponien a Peons de les indústries manufactureres,


Les activitats de Vehicles i materials de transport han tingut forts increments en els

darrers tres anys, principalment per la Fabricació de components, peces i accessoris per

a vehicles de motor i els seus motors, que aplega bona part dels assalariats del sector i

és el que ha tibat cap amunt en termes d’increments d’assalariats.

El sector realitzà el 5% dels contractes de la indústria en 2015. L’ocupació més

destacada va ser la d’Assembladors d’equips elèctrics i electrònics, 75% del total, i a

distància la d’Agents de compres, 12%.


El sector ha representat el 3% dels contractes industrials en 2015. El 41% corresponen a

Peons de les indústries manufactureres, el 16% Peons del transport de mercaderies i


92

descarregadors, i un 6% tant Empleats administratius sense tasques d’atenció al públic

com Mecànics i ajustadors de maquinària agrícola i industrial.

ENERGIA, AIGUA I RESIDUS (35-39)

És un sector que no ha tingut un comportament positiu en el darrer bienni amb el que en

termes generals els diferents grups d’activitat tampoc. A diferència d’altres sectors s’ha

reduït el nombre de treballadors al final del període, en lloc dels primers trimestres de

2011-2013. Tan sols el grup de Captació, potabilització i distribució d’aigua ha mantingut

el nombre de treballadors assalariats.

Així mateix ha estat un sector que ha contractat poc, bàsicament Escombriaires i afins i

Peons de les indústries manufactureres.


93

QÜESTIONS TRANSVERSALS

Comissió Municipal d’Empresa:

Cal valorar la necessitat de crear una Comissió Municipal d’Empresa o similar de caire

tècnic i polític. De caràcter intern de l’administració pública municipal on es comparteixi

tant el coneixement de les demandes del teixit empresarial, com les actuacions que es

realitzen des dels diversos serveis.


94

6. Annexos SECTOR INDUSTRIAL


95


96


97


98

EDAT


99


100


101


102


103


104