estrat crÍtic - dialnet · animals dominants en la dieta. recur-sos hídrics importants com els...

ESTRAT CRÍTICRevista Anual, 2012

Any 6, Número 6

Edició: Estrat JoveDisseny i Maquetació: Sylvia Gili Suriñach

Informació:[email protected]àgina web: www.estratjove.com

Dipósit Legal: B-30.709-07ISSN 1887-8687

Impressió: Impremta Pagès.Lloc d'edició:Bellaterra

Lloc de publicació: Anglés (Girona)

Preu de la revista: 3€

Agraïments:Des de Estrat Jove volem agrair la col.laboració:

Al Departament de Prehistòria de la UABAl Departament de Ciencies de l'Antiguitat i de l'Edat mitjana de la UAB

Al Departament de Suport als Estudiants, de l'Edifici d'Estudiants de la UAB

Gràcies a tothom.

Dades de la Imatge de la Portada: Autor Estrat Jove

Imatge modificada a partir del original de: HARRIS, E. D.; Principios de Estratigrafía arqueológica, ed. Crítica, Barcelona, 1991,

pag. 116, Fig 28.

“Dedicat a aquelles persones que han estat reprimides lluitant pels nostres drets”

Universitat Autònoma de Barcelona

2

El Consell de Redacció dela revista Estrat Crític iComitè Organitzador delJIA2010 està format pelsmembres del Col•lectiuEstrat Jove la llista delsi les quals afegim acontinuació:

(*)Volem constatar que SÓM UN COL·LECTIUASSAMBLEARI, HORITZONTAL, en el que LAFIGURA DE PRESIDENT/A o coordinador/a DELAREVISTA I EL COL·LECTIU RESPÒN A UNREQUISIT LEGAL. Així, un requeriment indispen-sableper a la indexació de la revista és que es mencioni elnom d'un/a president/a o coordinador/a, la qual cosaens obliga a fer-ho tot i que aquesta figura NOEXISTEIX A LA PRÀCTICA.

Jonàs Alcaina Mateos.Estudiant de Grau en Història i Grau enArqueologia per la UB.

Arnau Barquer i Cerdà. Estudiant de Llicenciatura en Història perla UAB.

Gerard Cantoni Gómez. Becari FPU departament Ciències del’Antiguitat i de l'Edat Mitjana per laUAB.

Marc Ferrer Trias.Estudiant de Llicenciatura en Història perla UAB.

* Elicinia Fierro Milà. Estudiant de Llicenciatura en Història perla UAB.

Rubén de la Fuente Seoane. Estudiant del Grau en Arqueologia per laUAB.

David Garcia Casas. Investigador predoctoral. Departament dePrehistòria.UAB.

Maria Gelabert Oliver. Llicenciada en Història per la UAB. Estu-diant del Màster Oficial d'ArqueologiaPrehistòrica i Ciències de l'Antiguitat i del'Edat Mitjana per la UAB.

Laia Gómez Messia. Estudiant del Grau en Arqueologia per laUAB.

Lorena Merlos Gil. Estudiant de Grau en Arqueologia per laUAB.

Berta Morell Rovira. Estudiant de Llicenciatura en Història perla UB.

Marta Oliva Mingueza. Estudiant de Grau en Arqueologia per laUAB.

Albert Ramon Riba. Estudiant de Grau en Arqueologia per laUAB.

Jordi Revelles López. Llicenciat en Història per la UAB. Estu-diant del Màster Oficial d'ArqueologiaPrehistòrica i Ciències de l'Antiguitat ide l'Edat Mitjana per la UAB.

Nerea Rivas Ruiz. Estudiant del Grau en Arqueologia perla UAB.

Artur Rodríguez Benítez. Estudiant de Llicenciatura en Històriaper la UAB.

Mireia Sabaté Balada. Llicenciada en Belles Arts, especialit-zada en Conservació i Restauracio deBéns Culturals per la UB. Estudiant deGrau en Arqueologia per la UAB.

Guillem Salvador Baiges. Estudiant de Grau en Arqueologia perla UAB.

Pau Sureda Torres. Becari FI-DGR 2011. Laboratori d'Ar-queologia. Universitat Pompeu Fabra.

Els i les integrants del Consell Assesorsón:

Marián Cueto. (Instituto Internacional de Investigacio-nes Prehistóricas de Cantabria) [email protected]

Gema Chacón.(Institut Català de Paleoecologia Hu-

mana i Evolució Social) [email protected]

Laura Trelliso.(Laboratori d’Arqueologia - UniversitatPompeu Fabra) [email protected]

Núria Garcia [email protected]

Lara Gelabert Batllori. (Departament de Prehistòria,UAB)[email protected]

Neus Roca Miró[email protected]

6

Índex

EDITORIAL

L’EntrevistaEntrevista a Fernando QuesadaEstrat Jove

Articles Científics Desarrollos culturales Tempranos en el noreste de Morelos y elsureste del Estado de México: Breves propuestas acerca de la evoluciónregionalEdgar Nebot

Experimental archeaology as a resource for approaching formation process of seed assemblages. First results and futuresperspectivesFerran Antolín

El Qasig, un espai ceremonial. Una perspectiva etnoarqueomusicològica de la reproducció socialJesús Salius

LA POBLACIÓN DE “ MARROQUÍES BAJOS.” Reconstrucción de la vida biológica, social y cultural de la necrópolis musulmana de JaénAlba Aran

Articles de CríticaARQUEOLOGIA I ACCIÓ SOCIAL. De la inutilitat a la praxis,alguns exemplesRocío Gómez i Joan Negre

Arqueocrisi, una trista realitatSecció d’Arqueologia de la CNT Barcelona

3

9

16

49

68

103

85

35

7

Índex

La crisi com a excusa: les retalladles a la universitat i la situación dels investigadors en fase inicial.Martí Cuquet i Florencia del Castillo

Assassinant el pensament crític. La Universitat mercantilitzada i el Grau d’Arqueologia com a exemple.Estrat Jove

DossiersNociones básicas para la determinación del sexo y la edad enrestos BioantropológicosAioze Trujillo i Alejandra C. Ordoñez

Paleodieta: un acercamiento al estudio de la alimentación enlas poblaciones del pasadoJuan Miguel Cervera

RessenyaALMANSA SÁNCHEZ, J (ed). (2011). El futuro de laarqueología en España. Madrid: JAS arqueología. Estrat Jove

DebatGénero y arqueología: un esquema de la cuestiónMarta Cintas

L’arqueologia serà feminista o no seràArnau Barquer, Maria Gelabert, Lorena Merlos Gil i Berta Morell

Las causas de la subyugación femenina: lecciones del feminismo marxistaSandra Lozano

Notícies

Fe d’errades EC5(JIA2010)

121

134

156

166

177

188

228

213

236

109

8

Índex

238

239

240

239

254

Relació d’errades:

Volum I

Volum II

Volum III

Sessió 9: La explicación de la edad media a través de la arqueología. comunicacío: “Agua dulce, agua salada”. Propuestas y problemas del análisis arqueológico del recurso hídrico en Al-Andalus. Guillermo García-Contreras Ruíz y Luis Martínez Vázquez

Sessió 10:Los tópicos en arquología. Reflexiones en torno a la mitifica-ción del pasado.Comunicació: La Prehistoria que nos rodea y la falsificación del pasado.Marian Cueto y Edgard Camarós

Sessió 11: “Estudios arqueométricos”.Poster: Utilización de técnicas mineralógicas y geoquímicas para la caracterización de cerámicas arqueológicas.Isabel Sonsoles de Soto García y María de los Reyes de Soto García

Llibres d'Estil d'Estrat Crític

268

278

49

Rebut: 1 septembre 2011; Acceptat: 21 octubre 2011

Estrat Crític 6. (2012): 49-67

El Qasgiq, un espai cerimonial. Una perspectiva Etnoarqueomusicològica de lareproducció social

Jesús Salius i Gumà. Becari FI del Departament de Prehistòria. Universitat Autònoma de Barcelona. Membredel Grup de Recerca [email protected]

ABSTRACTMany ancient societies were governed by some type of cycle of collective celebration which allowedthem to maintain a system of social strategies contributing to their survival, but it is not always straight-forward or indeed possible to uncover archaeological evidence of this kind of activity. In this article anethnoarchaeomusicological view of the strategies to control social reproduction adopted by the Yup'ikhunter-fisher-gatherer societies of Alaska is proposed. These societies were generally organised in groupsof small dwellings housing women and children located around a special communal building, the qasgiq, also known as the “Men's House”. The various written sources that describe these societies permit a cri-tical social archaeology to be developed, and it is considered that by determining how the collective ce-lebrations were performed in these types of buildings, through a critical review of the written records, aset of data will be obtained with which to form a working hypothesis which will make possible a morecomplete archaeological analysis of the organization of the social structures of other more ancient hun-ter-fisher-gatherer societies.

Keywords:Qasgiq, social reproduction, sexual division, festivities, ceremonies, rituals

RESUMMoltes societats antigues es regien per algun tipus de cicle de celebracions col•lectives que els van per-metre mantenir un seguit d'estratègies socials adreçades a la seva supervivència. Discriminar i trobar in-dicis que evidenciïn arqueològicament aquest tipus d'activitats no sempre és fàcil o possible. Per això enaquest article proposem una visió etnoarqueomusicològica, mitjançant la qual focalitzem el nostre inte-rès en les estratègies utilitzades per controlar la reproducció social de les antigues societats CaçadoresRecol•lectores i Pescadores Yup'ik d'Alaska. Aquestes societats s'organitzaven, en general, en poblacionsde petits habitatges familiars situats al voltant d'una construcció diferenciada, el qasgiq, també anomenada“la casa dels homes”. Gràcies a les diverses fonts escrites antigues, que descriuen aquestes societats et-nogràfiques, podrem plantejar una arqueologia social crítica. Pensem que conèixer com es duien a termeles celebracions col•lectives en aquests tipus d'edifici, revisant críticament les fonts escrites, ens permetràobtenir un conjunt de dades. Aquestes dades s'hauran de poder transformar en hipòtesis de treball quepossibilitin una anàlisi arqueològica més completa de l'organització social d'altres societats CaçadoresRecol•lectores i Pescadores més pretèrites.

Paraules Clau: Qasgiq; reproducció social; divisió sexual; festivitats; cerimònies; rituals.

50

Un breu context geogràfic i culturalAlaska és una regió que destaca per laseva situació geogràfica, situada a lazona nord-oest sud-àrtica i àrtica delcontinent nord-americà. Les seves con-dicions climàtiques han condicionat lesdiverses societats que hi han sobrevis-cut aquests últims mil•lennis. Les bai-xes temperatures i la dependència d'unafauna i una flora específiques, molt li-mitades en alguns casos, han donat peual desenvolupament d'unes societatsque han hagut d'adaptar les seves estra-tègies socials a unes condicions extre-mes (Rowley, 1940).

Tradicionalment el conglomerat degrups culturals que han viscut aquestsdarrers mil•lennis en els dos terços delnord d'Alaska s'han anomenat societatsesquimals o inuits. Tanmateix les dife-rents variants lingüístiques han estat undels referents a tenir en compte en elmoment de diferenciar aquests grupsculturals geogràficament. A la zonanord-oriental hi trobem les culturesInuit, les quals s'estenen per la zonacostanera més àrtica i sud-àrtica de l'estd'Alaska i del nord del Canadà fins aarribar a les costes de Groenlàndia. Ala regió occidental d'Alaska hi podemtrobar el grup cultural Yup'ik o anome-nat Yupik, sense apòstrof, a Sibèria, queés el qui ha habitat els últims segles a lapart occidental d'aquesta regió queabraça la zona de l'Estret de Bering finsal nord de l'Oceà Pacífic delimitat perles illes Aleutianes. La zona que es de-

fineix com a Yup'ik és la que utilitza-rem com a referent en aquest articlemitjançant un examen crític de diver-ses fonts i estudis etnogràfics.

Els assentaments Yup'ikLes diferències entre els diversos em-plaçaments dels assentaments d'aquestazona han estat condicionades, entred'altres factors, pel tipus de fauna a laqual han tingut accés les diverses cul-tures Yup'ik (Oswalt, 1979: 233-246).Mentre que a l'àrea més àrtica, Sibèriai l'illa de St. Lawrence, hi havia una es-pecialització en la cacera de mamífersmarins, a la regió sud-àrtica del NortonSound el salmó i el caribou van ser elsanimals dominants en la dieta. Recur-sos hídrics importants com els riusYukon o Kuskowin, que creuen aquestapart de la geografia, van potenciar l'es-tabliment de diverses poblacions propde les seves ribes i desembocadures.Però també al llarg de tota la costa d'a-questa demarcació s'hi ha pogut cons-tatar la presència de diversosenclavaments que subsistien gràcies ala pesca i a la cacera de mamífers ma-rins com la balena.

Les poblacions d'aquesta regió varia-ven en nombre d'habitants i, malgratque en general els assentaments com-partien molts trets en comú, les cons-truccions i habitatges es diferenciavenmitjançant diverses tipologies d'estruc-tures (Lee i Reinhardt, 2003: 104-114,119-157). Els mesos en què el fred era


El Qasgiq, un espai cerimonial. Una perspectiva Etnoarqueomusicològica de la reproducció social

51

J.Salius

més intens les comunitats vivien ple-gades en assentaments fixos. La pecu-liaritat dels poblaments hivernals eraque les dones i les criatures petites vi-vien en cases familiars, individuals oalgunes vegades interconnectades, peròseparades de l'habitatge ordinari delshomes. Els mascles, els adults i els nensque superaven una edat aproximada de5 anys, vivien en una casa comuna ano-menada “la casa dels homes”, el qas-giq1 (Fienup-Riordan, 1994: 37,145-149, 251-252), tot i que a les nitsels homes casats habitualment anaven adormir a casa de la família, a diferènciadels homes solters que dormien sempreallà. La diferència evident entre la casad'una dona i la casa comuna dels homespassava per les dimensions. L'habitatgede la dona havia d'acollir una unitat fa-miliar d'entre tres i cinc persones, men-tre que el qasgiq havia d'acollir a totsels joves i homes adults de l'assenta-ment. I per bé que la finalitat principaldel qasgiq era la d'encabir a tots elsmembres mascles de la població,aquesta també tenia la funció d'alber-gar els grans esdeveniments festiusamb tota la població, dones i homesjunts, o fins i tot encabir una poblacióveïna convidada.

Tanmateix, tal com s'esmenta en el tre-ball de Margaret Lantis (1966: 104), unaspecte important a considerar és la dis-tribució del qasgiq arreu del territori. Iés que no totes les comunitats Yup'ikdisposaven de “la casa dels homes”.

Sembla ser que les poblacions més pe-tites, pobres o aïllades de la zona inte-rior d'Alaska prescindien d'aquest tipusde construcció. Segons Cantwell(Healy, 1889: 89), qui era el lloctinentdel vaixell expedicionari capitanejatper Healy, mitjançant una breu referèn-cia explicava que algunes d'aquestescomunitats petites i aïllades no eviden-ciaven pràctiques cerimonials ni festi-ves, afirmació que supeditava al'absència d'un qasgiq.

També es disposa d'informacions quefan referència a assentaments habitatsper un gran nombre de persones, elsquals podien tenir dos o més qasgiq pertal de donar cabuda a tothom, tal comes cita en fonts antigues com la de Nel-son (1899: 247-250, 391 ), o fonts mésactuals com la d'Oswalt (1979: 256), lade Johnston (1991: 51), o les de Fie-nup-Riordan (1994: 252; 1996: 125).

Per altra banda també tenim informa-cions sobre la construcció ocasional decases comunes, qargi2 , que es cons-truïen a l'estiu, com a espai provisional,i que creiem interessant observar com adada a tenir en compte. Aquest tipus deconstrucció està referenciada a la zonanord oest d'Alaska (Lee i Reinhardt,2003: 111). Tot sembla indicar que al-gunes de les poblacions itinerants d'a-quella regió, en els mesos d'estiu, vantenir la necessitat de disposar d'un espaiprou ampli on poder realitzar les fun-cions pròpies del qasgiq. És lògic pen-


52


sar que aquest espai clos s'hauria cons-truït de manera provisional, durant l'es-tada a l'àrea explotada, bastint una granestructura de fusta, relativament senzi-lla, per després poder-la cobrir ambpells, tal com es pot observar en els do-cuments gràfics (Healy, 1889: 65, 86).També és plausible arribar a la conclu-sió que en acabar l'activitat relacionadaamb la pesca i la cacera en aquellazona, en aixecar l'assentament, les pellsdel qargi es deurien retirar per ser apro-fitades per a altres usos, mentre quel'estructura podia haver quedat abando-nada, en bona part, en el mateix llocutilitzat a mercè del desgast de les in-clemències meterològiques.

Qui construïa el qasgiq? Les fonts an-tigues no resolen clarament aquestapregunta. Descriuen com eren aquestesconstruccions però no acaben d'especi-ficar qui les havia construït o qui lespodia construir recurrentment. Lee iReinhardt (2003: 113, 154) referencienpuntualment que els qasgiq els cons-truïen o reparaven només els homes.Però en cap moment es pot assegurarque això fos la pràctica habitual arreude la regió Yup'ik.

En síntesi, la casa dels homes va seruna construcció molt present i recurrenten les poblacions de la regió nord i sud-oest d'Alaska, i que, com veurem, es vautilitzar com una eina per mantenir elcontrol de la reproducció social delsgrups culturals Yup'ik.

Com era un qasgiq?Les característiques de l'edifici del qas-giq eren força clares i recurrents arreude la regió Yup'ik. Com a espai quehavia de poder acollir els actes col•lec-tius de les poblacions destacava per lesseves grans dimensions, les quals con-trastaven habitualment molt amb laresta d'habitatges, les cases de lesdones, també documentades com a sodhouse o enet3 . Tanmateix cal matisar-ho, ja que també hi ha referenciats as-sentaments molt antics (Oswalt, 1979:254), així com d'altres esmentats perNelson (1899: 252), on es constata quehi havia famílies que compartien habi-tatges comuns al voltant de la casa delshomes. Aquesta circumstància fa quealgunes construccions, en alguns as-sentaments, haguessin estat força es-paioses.

Podem fer-nos una idea de com eren elsqasgiqs mitjançant les informacionsprovinents de diverses fonts. Zagoskin(1967: 227) o John Kilbuck (Kilbuck iFienup-Riordan, et al., 1988: 6-15) jadescrivien com eren aquestes construc-cions, però va ser Nelson (1899: 245-246) qui va explicar amb tot luxe dedetalls què era aquest espai i quins ele-ments en constituïen la seva construc-ció.

El material habitual que s'utilitzava enaquestes estructures eren troncs defusta d'avet que els mateixos rius arros-segaven durant la primavera i que ana-


53

J.Salius

ven dipositant a les seves ribes i des-embocadures. Una característica inte-ressant a subratllar és que aquests,degut a la fricció que patien amb la bai-xada pels rius, estaven mancats d'es-corça. Els troncs podien arribar a teniral voltant d'uns 9 metres de llargada iera bastant habitual trobar diàmetresque podien arribar als 38 o 50 centíme-tres, tot i que en general les mides acos-tumaven a ser més reduïdes.

La forma habitual dels qasgiq era qua-drada. Per fer les parets s'utilitzaventaulons d'avet que recobrien una es-tructura prèvia feta amb troncs de dià-metre reduït. Aquests taulons esdisposaven verticalment, l'un al costatde l'altre, i formaven un primer tram deparet que podia oscil•lar entre els 2 i2,50 metres d'alçada. A partir d'aquí elstaulons del segon tram podien ser méscurts i disposats en diagonal per tancarla coberta. El sostre s'acabava amb unforat quadrat que podia mesurar al vol-tant d'uns 60 centímetres, i que estava

pensat per deixar sortir el fum del focinterior. Aquesta obertura es tapavaamb una pell si el foc no s'utilitzava. Sila construcció era petita s'acostumavaa cobrir amb una capa gruixuda deterra, però si el qasgiq era gran s'utilit-zava un tipus d'encofrat de troncs grui-xuts que formaven una doble paretplena de terra que el recobria per totsels costats. Aquest recobriment teniacom a objectiu protegir del fred als ocu-pants de l'edifici.

El qasgiq disposava de dues entradesdiferents (Nelson, 1899: 247) (veure lafigura número 1). Una entrada s'utilit-zava a l'estiu i consistia en un passatgeque es trobava a nivell de terra, fettambé amb troncs i cobert de terra.Aquest passatge tenia una porta a l'ex-terior i una entrada interior tapada ambuna pell que feia de cortina. Quan erahivern el passatge a nivell de terra estancava el millor possible a la part in-terior per evitar que entrés el fred. Lla-vors l'entrada que s'utilitzava era un


Figura 1. Vista de la secció d'un qasgiq que Nelson (1899: fig. 77) va referenciar en la seva estada a St. Michael,Norton Sound, Alaska.

54


túnel que començava a l'inici del pas-satge de l'estiu i que transcorria per sotaterra. Aquest túnel no era massa alt iobligava les persones que l'utilitzaven aanar a quatre grapes. L'entrada al qas-giq mitjançant el túnel es feia per unforat que hi havia al mig del terra fetamb plaques de fusta. Aquest forattenia dues finalitats: la d'entrada hiver-nal i la d'espai on es feia el foc que es-calfava l'habitacle.

Nelson (1899: 249) esmenta les mesu-res d'un qasgiq, les quals oscil•laven alvoltant del 84 metres quadrats d'espaiinterior per uns 6 metres aproximatsd'alçada total. Aquesta construcció l'as-sociava a la quantitat de 125 persones4

, que es dividien en uns 20 habitatgesque formaven l'assentament5 . Una deles qüestions, però, és com els homesde la població, o la població s'organit-zaven i se situaven en un espai comaquest.

Seguint les explicacions de Nelson(1899: 245-246), al voltant de les pa-rets del qasgiq s'hi podien trobar bancsfets de taulons de fusta que estaven si-tuats a una distància d'entre 90 i 120centímetres del terra i que tenien prouamplada per dormir-hi i seure-hi. Pertant, unes persones assegudes i unes al-tres situades al terra dretes o assegudesva ser la manera de cabre-hi ordenada-ment, tal com podem veure també en lafigura 2. Tanmateix, les preguntes inte-ressants a dirimir són: qui podia entrar

en el qasgiq, quan hi podia entrar, i ones podien situar? Les respostes les ex-plicarem més endavant, quan parlemdels usos específics d'aquest espai.

Diferències entre les finalitats i lesfuncions de les cases de les dones i elsqasgiqJohn Kilbuck (Kilbuck i Fienup-Rior-dan, et al., 1988: 6-15) fa un relat proucomplet que sintetitza què era un as-sentament hivernal Yup'ik. Segons lesseves observacions, entre els mesos denovembre i març era quan les famíliesretornaven i es reagrupaven al poblaton tenien la residència fixa. Aquest re-torn es produïa després d'haver dedicatla primavera, l'estiu i part de la tardor aproveir-se d'aliments per afrontar ambgaranties els mesos hivernals que, d'unamanera o d'altra, implicaven realitzaruna activitat limitada i puntual fora dels


Figura 2. Model de fusta i ivori d'un qasgiq provinentde St. Michael, Norton Sound, Alaska. Jackson Mu-

seum, Sitka, núm. de catàleg # II-H-31.

55

J.Salius

habitatges.

Aquesta limitació, imposada per lesbaixes temperatures i un entorn de neui gel, comportava una dinàmica i unarelació social condicionada entre els di-ferents membres dels assentaments Yu-p'ik. Com ja hem esmentatanteriorment, les dones vivien amb lafamília, composta per criatures, nens,nenes i àvies que vivien en una mateixacasa, anomenades enet. Mentrestant, elhomes vivien, treballaven, i en moltscasos dormien al qasgiq (Zagoskin,1967: 226) (Nelson, 1899: 285). Pertant, l'activitat diària que es desenvolu-pava en un i altre tipus d'habitatge eramolt diferent i regida per la divisió se-xual de l'espai i les tasques.

La casa de la dona, segons Fienup-Riordan (1990: 61), era el lloc on lamare i les germanes tenien cura delsmés petits i dels mes vells, preparant-los la roba i el menjar que els eren ne-cessaris. Però el mateix interiord'aquests habitatges també simbolit-zava la matriu on els nounats es pro-duïen i, en néixer, amb el seu cos feienrenéixer en forma humana els esperitsde les persones mortes de la família, elsancestres. Al voltant d'aquestes creen-ces hi havia tota una mitologia que lesreforçava i que es transmetia de gene-ració en generació.

Aquests habitatges femenins, enet,també eren un lloc de reclusió per a les

noies durant l'edat de la pubertat. Elstabús al voltant de la menstruació, so-bretot de la primera, els comportava lainvisibilitat social (Fienup-Riordan,1990: 62). Per tant, quan la noia haviasuperat un conjunt de restriccions, quel'obligaven a restar literalment incomu-nicada dins de casa, finalment podiasortir i mostrar-se. L'acte de sortir del'enet s'entenia com un altre naixementfísic que evidenciava la productivitatfemenina, i per tant la disponibilitat dela noia per casar-se. Per tot això, la casade la dona també era un espai clara-ment ritual que complementava part deles estratègies de control de la repro-ducció social a assolir conjuntamentamb el qasgiq.

Aquest període, viscut dins els enet perles dones Yup'ik, segons Fienup-Rior-dan (1990), s'interpretava com un ciclecosmològic que enllaçava la vida de lespersones amb les diferents estacionsanuals. Però la qüestió fonamental, desde la nostra perspectiva, és que aquesttipus de creences responien bàsicamenta unes estratègies de control de la re-producció social. Unes estratègies que,en definitiva, estaven accentuant i con-traposant clarament les diferències se-xuals entre homes i dones, i en les quela dona, per la seva condició, podia es-devenir menyspreada socialment.Aquests perjudicis cap a la dona, enforma de tabús, es van veure reflectitsen els diferents àmbits de la vida diàriai també en les festivitats, molt recu-


56


rrents a l'època hivernal. De fet, va seren moltes d'aquestes celebracions, ons'hi esdevenien cerimònies i rituals, onla relació entre homes i dones eviden-ciava un tracte diferenciat. Un tracteque moltes vegades era excloent i sub-jugant per a les dones, per tal demenysprear-les com a persones no pro-ductives i menys valuoses socialment.

En contraposició a la casa de la dona hihavia el qasgiq, la casa dels homes, ésa dir l'espai on aquests, a diari, desen-volupaven la seva vida productiva, i ontambé s'esdevenia part important de lavida social i comunitària. Però, concre-tament, què hi feien el homes en el qas-giq?

William H. Dall (1870: 12) va ser undels primers exploradors que va refe-renciar que el qasgiq era una sala detreball a disposició exclusiva delshomes, i on es prenien les decisions queafectaven a tota la població. De fet hemd'entendre aquest habitatge com la casadel govern local, per entendre'ns. Dalltambé explicava que aquest espai ser-via per fer els banys de vapor delshomes, per oferir com a lloc d'acollidaals hostes i com a emplaçament de lesdanses i festivals. Tots aquests usos d'a-quest habitatge masculí es tornen a tro-bar referenciats en diferents fontshistòriques destacades com les de Nel-son (1899), Davydov (1977), Zagoskin(1967), Hawekes (1914a); o en fontssecundàries també destacades com les

de Lantis (1966), d'Oswalt (1979) o deFienup-Riordan (1990; 1994; 1996).

De forma més detallada, les fonts his-tòriques com la de Nelson (1899: 285-287) expliquen el qasgiq com el lloc onsempre es reunien els homes del poble.S'esmenta que aquest espai era on esfeien les diverses eines i armes pròpiesper a la caça, i on s'adobaven les pells.També es parla que, allà, era el lloc onels homes de més edat es trobaven perreproduir les tradicions heretades delsseus pares, i on els nens i joves rebienels ensenyaments mitjançant les histò-ries i el coneixement general que elshavia de permetre viure i sobreviurecom a futurs caçadors.

Dues o tres vegades al dia les dones del'assentament proveïen d'aliments alhomes allí instal•lats. Les dones, unavegada dins el qasgiq, habitualmentseien a terra al costat dels seus familiarsfins que aquests s'havien acabat l'àpat,o a vegades sortien seguidament des-prés d'haver entregat els aliments pertornar més tard a retirar els plats buits.

Un cop el dia s'havia acabat, els homescasats anaven a dormir amb les sevesfamílies, mentre que els homes solters,sinó havien d'atendre persones depen-dents, dormien sempre al qasgiq. Ellloc on habitualment es dormia eren elsbancs laterals, i a poder ser en el lloc d'-honor, prop d'un llum d'oli que cremavaa la part del darrere de l'edifici, que era


57

J.Salius

l'espai més sec. En els bancs d'aquestazona privilegiada del qasgiq era on elsancians més savis s'asseien junt amb elsxamans i els millors caçadors. En con-traposició, l'espai oposat que restavaprop de l'entrada era el menys valorat ion se situaven els homes menys pro-ductius i que es considerava que nocontribuïen al benestar de la comunitat.Aquest espai també estava destinat alsnens orfes i a les persones poc preua-des en general. D'això se n'extreu quecada home tenia un lloc assignat, elqual reflectia la seva posició social dinsel conjunt de la població.

Per això, a la casa dels homes s'eviden-ciaven les diferències jeràrquiques, apartir de la valorització o desvaloritza-ció dels diversos individus que hi con-fluïen (Fienup-Riordan, 1994: 36). Demanera sintètica hem distingit: els an-cians coneixedors de les tradicions, queeren els qui aportaven allò que s'haviade saber a la resta de la comunitat, so-bretot als joves; els xamans, que me-reixerien un capítol a part però que,simplificant, eren persones (homes odones, tot i que majoritàriament acos-tumaven a ser homes) molt valoradespel seu rol de curador i de persona quepodia comunicar el món humà i el móndels esperits; i finalment, el col•lectiudels caçadors, que eren els més preuatsi recompensats amb escreix, tant enl'aspecte social com en el material.Mentre que les persones menys valora-des eren aquelles considerades com a

no productives: alguns homes, sobretotels vells, i totes les dones i criaturesque, en definitiva, depenien dels caça-dors més eficients. Aquest panorama derelacions i distincions socials definiauna manera d'articular la vida diària detots els components de la població quees mantenia i es reflectia en els esdeve-niments festius i cerimonials.

El qasgiq, un espai per a les festivi-tats, les cerimònies i els ritualsTal com es descriu en les diverses fontsque ja hem citat, festes, rituals i ceri-mònies de tot tipus es duien a termedins d'aquest edifici. El qasgiq era ellloc on es recepcionava als convidats is'acollia a tota la població quan s'hi ce-lebraven esdeveniments importants, toti que quan es feien certs rituals lesdones n'eren rígidament excloses i ha-vien de sortir-ne (Nelson, 1899: 286).

La descripció de les celebracionscol•lectives que es realitzaven a la regióYup'ik, podia variar en funció de lazona, de cada població i de qui haviafet la recerca etnogràfica. Nelson(1899: 358) quan parla de les festivi-tats proposa un llistat en funció del ca-lendari en el qual s'esdevenien:

• Asking Festival, celebracióque es feia cada any a mitjan novem-bre.

• Festival to the Dead, que esrealitzava entre finals de novembre iprincipis de desembre.


58


• Bladder Feast, que es realit-zava durant el mes de desembre i espodia estendre fins al gener.

• La repetició del Festival tothe Dead, que s'esdevenia a St. Michaeldos dies després del Bladder Feast i eniniciar-se la pesca a la primavera.

• Great Feast to the Dead, queno se celebrava cada any sinó que de-penia de si es podien emmagatzemarsuficients aliments, pells i objectes va-luosos per poder oferir a les ànimes deles persones mortes honorades.

Nelson, després d'enumerar les cinc ce-lebracions anteriors, també parla demanera destacada dels següents festi-vals:

• Trading Festival, que situavaa principis de l'hivern i que es realitzadesprés de l'Asking Festival.

• Doll Festival, que Nelson vasituar entre la Great Feast to the Deadi el Bladder Feast.

Aquests dos esdeveniments (Nelson,1899: 361-363; 379, 494-497) van seresmentats per Nelson, qui dedica alTrading Festival poca atenció, compa-rativament a la resta de celebracions.Aquesta festa no és altra que l'anome-nada Messenger Feast (Fienup-Rior-dan, 1994: 119 ; Riccio, 1993: 324),descrita en diversos relats i treballs comuna de les festivitats més destacades dela regió Yup'ik. Pel que es refereix a l'a-partat del Doll Festival, en primera ins-tància, Nelson comenta molt breument

que ell va conèixer l'existència d'a-questa celebració mitjançant el relatd'un capellà rus i d'un ancià que li vanexplicar una llegenda que hi estava re-lacionada. Sembla ser que les duesfonts eren molt vagues i escasses, jaque els detalls que esmenta només ocu-pen tres breus paràgrafs. Tanmateix,més endavant, Nelson reprèn l'aporta-ció d'informació sobre l'origen d'a-questa celebració que la localitza a lazona baixa del riu Yukon6.

Ja a principis del segle XX trobem lesdescripcions que Hawkes (1914b: 20)va realitzar i en les quals categoritzavales festivitats Yup'ik mitjançant la se-güent divisió:

Festivitats locals:• Asking Festival• Bladder Feast• Feast to the Dead

Festivitats entre poblacions diferents:• Great Feast to the Dead• Inviting-In Feast, que és l'es-

mentada i més coneguda, també, coma Messenger Feast

Hawkes fa una divisió simple entre fes-tivitats locals i festivitats realitzadesentre municipis diferents. Aquesta ma-nera d'explicar les celebracions és ge-neralista i no ofereix massa matisos.Cal dir, però, que el treball de Hawkesno el podem entendre com el d'un et-nògraf revisionista, sinó com el d'una


59

J.Salius

persona que plantejava el seu treball(Hawkes, 1914b: 5) a partir de les ob-servacions realitzades durant dos anys,a principis del segle XX, i que es vacentrar en les danses cerimonials. Mal-grat tot això, la seva proposta es podriautilitzar per simplificar, a grans trets, elcalendari anual Yup'ik dels esdeveni-ments col•lectius més destacats.

D'altra banda, tenim la proposta deMargaret Lantis (1966), qui sí que vafer un treball etnogràfic revisionistamolt ben documentat. El seu llibre pre-tenia diferenciar la gran diversitat d'es-deveniments col•lectius relacionatsamb les cerimònies, fet que ampliamolt el nombre de variants i fa difícilconcretar un calendari de les celebra-cions més recurrents i destacades. Tan-mateix, del seu treball en podemextreure la següent divisió:

Celebracions memorials:• Gread Feast of the Dead• Feast of the Dead

Les grans festivitats relacionades ambla caça:

• Bladder Feast• Doll Feast• Whale Feast• The Messenger Feast• The Asking Feast• Aleut Festivals

La divisió que proposa Lantis és inte-ressant, ja que agrupa la major part de

les festivitats importants com a esdeve-niments relacionats amb la caça. D'a-questa manera de plantejar la divisió espot entendre que la vida social Yup'ikestà majoritàriament associada a l'acti-vitat productiva més valorada, que enaquest cas depenia dels homes. Tanma-teix, hi trobem esmentats esdeveni-ments com el Doll Festival o el WhaleFeast, els quals estan referenciats a par-tir de poques fonts, com ja passa ambNelson, i que semblen esdevenimentsque ja s'havien oblidat i deixat d'utilit-zar. Però també, vist des d'una altraperspectiva, sembla que podien ser ele-ments o parts complementàries d'altrescelebracions, tot i que Lantis les separa.D'altra banda, el Whale Feast és unacelebració poc referenciada. De fet, lesfestivitats en les quals a vegades surtenesmentades les balenes són les cerimò-nies centrades en l'activitat de la cacera,d'entre les quals destaca el BladderFestival. La proposta de Lantis acabala llista diferenciada amb les festes deles illes Aleutianes. Aquesta part finaldel capítol (Lantis, 1966: 76-81) pre-senta la dificultat de classificar i inter-pretar les diferents fonts quereferencien l'activitat festiva i cerimo-nial d'aquesta zona d'Alaska. Tot i això,Lantis acaba fent analogies amb cele-bracions com la Messenger Feast i elBladder Festival, així com també ambles danses i màscares Yup'ik que hi re-ferencia.

Els treballs etnogràfics més actuals,


60


com els que ha realitzat Fienup-Rior-dan (1990; 1994; 1996; 1999), obser-ven les fonts primàries i secundàries.Però també tenen molt en compte lesvivències recollides mitjançant les per-sones Yup'ik més ancianes que encaraviuen i recorden esdeveniments ceri-monials i festius. Les informacions re-ferents als festivals que trobem en elsseus escrits, tot i ser molt completes,posen de relleu unes determinades ce-lebracions:

• Bladder Festival, que marcava l'inici de les celebracionshivernals• The Feast for the Dead• Great Feast for the Dead, quese celebrava cada 10 anys• The Messenger Feast• Asking Festival

A la regió Yup'ik aquesta llista de cincfestivitats era la més recurrent i és es-mentada per totes les fonts. Tot i que elcalendari i l'ordre dels esdevenimentspodien mostrar diferències entre els di-ferents assentaments, els continguts, lesfinalitats i les funcions d'aquestes cele-bracions acostumaven a ser les matei-xes o molt semblants arreu. Aquestesrecurrències formaven part de les es-tratègies implementades per assoliramb èxit el manteniment del sistemasocial.

Màscares, danses i cançons dins elqasgiqEl qasgiq era l'espai on també les màs-

cares, les danses i les cançons esdeve-nien parts indispensables de moltes deles cerimònies i celebracions que esduien a terme arreu de la regió Yup'ik.La manera com s'utilitzaven aquestselements podien variar en diversos as-pectes (que no desenvoluparem enaquest article) els quals es diferencia-ven en funció del tipus de festivitat i decada població. Tanmateix, pensem queun bon exemple de celebració col•lec-tiva que mantenia el control sobre la re-producció social va ser el BladderFestival (a partir d'ara BF), que presen-tarem breument com un dels esdeveni-ments més destacats del calendarihivernal Yup'ik i que tenia com a prin-cipal escenari el qasgiq.

El BF era una cerimònia que durava di-versos dies, la qual estava dedicada auna de les activitats productives mésvalorades, la caça. La durada de l'esde-veniment podia variar en funció de lafont. Kilbuck explicava que el BF du-rava cinc dies (Kilbuck i Fienup-Rior-dan, et al., 1988: 24), i Nelson vadescriure la celebració dividida en sisdies (Nelson, 1899: 380-382). Fonts se-cundàries com la de Weyer (Weyer,1969: 342) parlen de vuit dies, Lantis(1966: 51-57) el descriu en cinc dies decelebració, i Fienup-Riordan (Fienup-Riordan, 1994: 268) diu que aquest es-deveniment pot durar entre cinc i deudies. Però la qüestió de fons és la fina-litat de la festa. Aquesta celebraciótenia com a finalitat assegurar el man-


61

J.Salius

teniment de la cacera d'animals, com elcaribú o els mamífers marins entre d'al-tres, per a la següent temporada. Peròtambé el BF tenia la funció de manteniruna determinada estructura social on lacaça i els homes eren els elements mésvalorats.

En referència a la finalitat, els Yup'iktenien la creença que les ànimes delsanimals caçats residien en les seves bu-fetes, cosa que suposava guardar-lescada any adequadament per despréshonorar-les en el BF. A principis delmes de desembre les bufetes s'inflaven,es pintaven amb dissenys i colors di-versos i es penjaven del sostre dels qas-giq. Junt amb les bufetes també s'hipodien penjar figures com ocells o al-tres tipus d'animals que es podien arti-cular i moure mitjançant mecanismesdurant les cerimònies, que en la majo-ria de casos estaven acompanyades decants i danses. En aquesta festivitat hihavia diferents tipus de rituals en elsquals també s'hi purificaven les bufetesa partir de la crema d'un determinattipus d'herba. El BF es tancava diposi-tant les bufetes en un forat fet al gelcom a símbol del retorn de les ànimesdels animals caçats al seu hàbitat natu-ral. Amb aquesta acció es pensava quees possibilitava el seu retorn en futurescaceres.

Tant en els preparatius com en el des-envolupament de la festa, les danses,les cançons i les màscares hi tenien una

presència constant i destacada. Les fei-nes que es duien a terme els dies abansdel BF eren diverses i diferenciadesmitjançant la divisió sexual (Fienup-Riordan, 1994: 270-298). Les donesfeien roba a propòsit de l'ocasió, men-tre els homes tallaven bols de fusta permenjar per a tots els components de lafamília o composaven cançons expres-ses per l'esdeveniment. En els dies pre-vis al BF les dones i les noies que jahavien arribat a la pubertat no servienmenjar als homes al qasgiq, ni aquestsvisitaven les seves esposes a casa seva.Per tant, s'intensificava la divisió sexualmitjançant els espais separats i les tas-ques diferenciades a realitzar. Un delsmotius pels quals les dones, que ja ha-vien passat per la pubertat, no podienentrar en el qasgiq era que es conside-raven persones impures que podienofendre les ànimes dels animals caçats(Weyer, 1969: 342). Segons aquestacreença, la presència o contacte de lesdones amb els homes o amb les bufetesdels animals podia comportar no acce-dir a la caça en el futur, fet que suposa-ria un greu problema per a lasubsistència de la comunitat. Per totaixò, els actors principals que partici-paven en la major part de les activitatspreparatòries d'aquest esdevenimenteren els homes de la població.

Alguns treballs (Ray i Robert, 1967:38) observen que en algunes celebra-cions del BF s'utilitzaven màscares enles danses, les quals sempre anaven


62


acompanyades musicalment per can-çons i pel so d'un tambor7. Aquestesmàscares eren representacions d'espe-rits animals, que podien tenir una apa-rença mig humana i mig zoomòrfica.La seva talla en fusta acostumava aestar feta per artesans especialitzats opels xamans, i només les utilitzaven elshomes, els quals també les podien he-retar per via paterna8 (Oswalt, 1979:260; Nelson, 1899: 394-395). Elshomes, gràcies a les màscares, repre-sentaven i escenificaven els esperitsanimals o mitològics, amb tot el podersimbòlic que això els atorgava en elcontext cerimonial. D'altra banda, lesdones, excepte en algunes danses secu-lars, tenien prohibida la utilització demàscares així com l'encarnació dels es-perits que aquestes reproduïen (Fienup-Riordan, 1996: 87).

De danses n'hi havia de diferents tipusi amb diverses finalitats i funcions. Nel-son (1899: 387) en descriu vàries en lesquals els homes n'eren protagonistesabsoluts, i en les quals es feien imita-cions dels animals caçats. Tanmateix, apartir d'un dia determinat del BF lesdones també tenien accés a dansar dinsel qasgiq (Lantis, 1966: 56-57), tot ique cal esmentar que en aquest cas lafinalitat era honorar la primera caça quehavien realitzat els nens de la comuni-tat. En una altra referència Nelsontambé descriu una dansa protagonit-zada per quatre homes i una noia, laqual no havia arribat a la pubertat. La

situació explicada per Nelson es des-envolupava en el qasgiq, on quatrehomes dansaven al voltant d'aquestanoia que anava fent, només, un balan-ceig amb el cos (figura número 3) (Nel-son, 1899: 387). És clar, doncs, que apart de la discriminació per gèneretambé hi havia un contrast evident entrel'expressió corporal dels uns i de l'altra.Els moviments masculins solien serd'una manera més entretallada, angu-losa i amb un moviment obert de lescames, mentre que els femenins acos-tumaven a ser més estàtics, elegants isinuosos. Diverses fonts (Zagoskin,1967: 227; MacCurdy, 1914: 10; Ager,1976: 10-11; Johnston, 1991: 6-10; 58;Johnston, 1980: 370; Fienup-Riordan,1990: 63) descriuen les diferènciesentre la gestualitat i la desimbolturacorporal, així com també observen lasituació de les escenes dansades enmigdel qasgiq.


Figura 3. Model de fusta d'un qasgiq amb la represen-tació d'una dansa provinent de la zona baixa del Yukon,Norton Sound, Alaska. Jackson Museum, Sitka, núm.

de catàleg # II-H-46.

63

J.Salius

Ray i Robert (1967: 25) expliquen quecada dansa tenia una història, unes can-çons i una gestualitat pròpia. Algunesde les antigues danses i cançons s'ha-vien realitzat i cantat per a tothom, peròd'altres pertanyien exclusivament alshomes que les havien heretat. Novescançons i danses es composaven i dis-senyaven a cada festival i, perquè po-guessin ser de propietat pública, lapersona que les havia creat original-ment havia de donar el seu consenti-ment. Les persones que tenien costumde composar cançons i de dissenyarnoves danses eren caçadors experi-mentats, coneguts i admirats per laresta de població. Les societats Yup'ikprestigiaven a les persones que tenienaquestes habilitats creatives (Johnston,1980: 370). Totes les danses i cançons,ja fossin noves o antigues, s'assajavenacuradament durant setmanes abansd'interpretar-les en una aparició pú-blica.

L'instrument destacat, a part de la veu,era el tambor, el qual solia tenir un dià-metre variable però que en general erade grans dimensions. Nelson (1899:368) ressenya que aquests instrumentspodien tenir fins a més d'un metre dediàmetre. Fonts secundàries (Lantis,1966: 64; Ray i Robert H., 1967: 38-39; Johnston, 1975: 2-3) també refe-rencien la utilització d'un box-drumrelacionada amb el BF9 . Tanmateix,fossin com fossin aquests instrumentspercudits, tots els documents, ja citats

en aquest article, coincideixen a expli-car que els qui tocaven aquest instru-ment en totes les celebracions de laregió Yup'ik eren també els homes.

ConclusionsA tall de conclusió, creiem que les an-tigues societats Yup'ik d'Alaska són unbon exemple etnogràfic per obtenir hi-pòtesis que ens ajudin a pensar en quinseria el registre arqueològic necessariper conèixer l'organització social de lessocietats Caçadores Recol•lectores iPescadores més pretèrites. Les infor-macions provinents de diverses fontsetnogràfiques, primàries i secundàries,possibiliten veure i entendre els ele-ments recurrents que ens poden ajudara comprendre com s'organitzaven so-cialment.

El clima àrtic i el sud-àrtic van ser unade les circumstàncies més importantsque van condicionar l'adaptació a unmedi molt exigent mitjançant estratè-gies de control de la reproducció biolò-gica i social. En aquest sentit, lavalorització de la caça com a principalactivitat productiva va ser un dels ele-ments més importants que va regir lasubsistència d'aquestes cultures.

Per tant, si l'activitat productiva princi-pal se centrava en la pesca i la caça enels mesos de bonança climàtica,aquesta es mantenia present i valoradaen els mesos d'inactivitat productiva,quan s'esdevenien els mesos hivernals.


64


En aquest sentit, preuar la caça impli-cava destacar el rol dels homes, queeren els qui realitzaven aquesta activi-tat. La manera com s'estructuraven elsassentaments hivernals Yup'ik eviden-ciava aquesta valoració social delsmascles mitjançant la divisió sexualdels habitatges. La disposició i tipolo-gia de les cases eren trets diferencia-dors evidents. Per això, l'assentaments'organitzava per mitjà de cases fami-liars, administrades per les dones, quese situaven al voltant del qasgiq, la casadels homes. Tot i això, la valoració di-ferencial del treball efectuat pels homesels permetia que fossin els qui contro-lessin les dones mitjançant la desvalo-rització de les seves tasques iresponsabilitats. El valor social que s'a-torgava a una activitat no era necessà-riament el valor real i objectiu queaquesta hauria d'haver rebut. Per ob-jectivar la valoració d'una activitat caltenir en compte el temps de treball queimplica dur-la a terme.

El qasgiq era l'edifici més destacat de lapoblació. Les seves dimensions perme-tien encabir part de l'activitat produc-tiva dels homes així com també lesprincipals celebracions que implicavenacollir a totes les persones de la pobla-ció. La manera com es distribuïen elshomes a l'interior del qasgiq depenia dela seva valoració social derivada prin-cipalment de la seva productivitat. Elbon caçador era la figura més preuadai per això ostentava un lloc rellevant,

juntament amb els xamans i els anciansdestacats.

D'altra banda, en els habitatges que re-gien les dones a l'assentament hivernals'hi realitzaven unes tasques que secentraven en l'atenció a les personesmés dependents, criatures i personesd'edat avançada, així com en realitzarels àpats per als homes que vivien alqasgiq. Aquesta diferenciació en lestasques contribuïa a mantenir la divisiósexual entre gèneres que després tambés'evidenciava en les celebracionscol•lectives que es duien a terme dins lacasa dels homes.

Les principals festivitats realitzades alqasgiq estaven relacionades amb lacaça i la rememoració dels ancestres.Aquestes incloïen esdeveniments des-tacats com cerimònies i rituals en lesquals s'evidenciaven estratègies permantenir el control de la reproducciósocial de la població. En aquest sentit,una de les funcions que tenien era man-tenir i recordar la divisió sexual entreels rols dels homes i els de les dones.Aquesta divisió comportava que lafeina dels homes fos la més valorada ien conseqüència obtinguessin méspoder. Els elements propis d'aquests es-deveniments eren les danses, les màs-cares i les cançons que s'hi realitzavencontínuament i que conformaven elmarc on s'escenificaven els recordatorisde l'ordre social.


65

J.Salius

Els homes preuats com a bons caça-dors, juntament amb els xamans, erenels qui podien composar cançons, tenirun rol destacat en les danses i ostentarmàscares que representaven esperitsanimals i mitològics; mentre que lesdones només podien cantar i dansar enmoments determinats. Per tot això, elqasgiq va ser un dels espais que va aju-dar a implementar i mantenir un deter-minat tipus d'estratègies adreçades almanteniment d'un ordre social. Aques-tes estratègies, implícitament, aporta-ven la desvalorització de les dones ipermetien controlar la reproducció bio-lògica de les societats Yup'ik.


NOTES1La paraula qasgiq vol dir “casa comuna”,“casa de la dansa”, “casa dels homes” o“casa cerimonial”, i la podem trobar des-crita de maneres molt diferents, en funcióde qui l'hagi referenciada i en quin momentfou recollida. Alguns exemples en són: kes-hagem (Healy, 1889), kashgee (Murdoch,1988 (originally 1892)), casíne (Dall,1870), , kashim (Nelson, 1899)i (Giffen,1930), kasgi (Hawkes, 1914a), kazigi (Lan-tis, 1966), karigi (Oswalt, 1967), kasgee(Weyer, 1969), kazhim (Zagoskin, 1967),(Davydov, 1977), kashigi (Kilbuck, Kil-buck i Fienup-Riordan, 1988), qasgiq (Fie-nup-Riordan, 1990) i (Fienup-Riordan,1994), qalgi (T. F. Johnston, 1991), qaygiq(Fienup-Riordan, 1996), qasgi (Fienup-Riordan, 1999).

2La casa cerimonial o Qasgiq s'anomenavaQargi a la zona nord-oest.3Fienup-Riordan anomenat enet com a si-nònim de “sod houses”, o “casa de les

dones” (Fienup-Riordan, 1990; Fienup-Riordan, 1994) (61) (37, 251)

4Oswalt (Oswalt, 1979) (256) esmenta queen un qasgiq amb menys superfície podiencabre-hi unes 500 persones. Creiem queaquesta informació s'ha de gestionar ambmolta prudència ja que pensem que la xifraés exagerada.

5 Nelson (Nelson, 1899) (264) també es-menta que va poder observar un assenta-ment abandonat a prop de ladesembocadura del Kuskokwim on hi haviaun clot d'uns 23 metres de diàmetre que evi-denciava la marca d'un antic emplaçamentd'un qasgiq molt gran.

6 Quan Fienup-Riordan (Fienup-Riordan,1996) (130-132) també fa esment del DollFestival, també el referencia a partir d'unespoques fonts, sempre relacionades amb laregió del Yukon.

7Anomenem “tambor” a un instrumentmembranòfon que té una aparença més pro-pera al que a Catalunya anomenem “pan-dero”.

8 És important referenciar que algunes màs-cares es podien heretar per utilitzar-se en lesdiferents edicions del BF, ja que en algunsaltres festivals com el Messenger Feast, alfinal de la celebració, les màscares es cre-maven. Una de les fonts secundàries que faesment a la reutilització de les màscares ésla de Fienup-Riordan (Fienup-Riordan,1996) (96).

9Les mateixes fonts i d'altres també relacio-nen el box-drum amb la celebració del Mes-senger Feast (Lantis, 1966) (103); (Ray iRobert H., 1967) (25-28, 44); (Oswalt,1979) (220); (Riccio, 1993) (142-143);

66


BibliografiaAGER, L. P. (1976): Eskimo Danceand Cultural Values in an Alaskan Vi-llage, Dance Research Journal, 8, pp.7-12 .

DALL, W. H. (1870): Alaska and ItsResources. Boston:Lee and Shepard,Publishers.

DAVYDOV, G. (1977): Two Voyagesto Russian America, 1802–1807.Kingston, Ontario, Canada:The Limes-tone Press.

FIENUP-RIORDAN, A. (1990): Es-kimo essays: Yup'ik lives and how wesee them. New Brunswick and Lon-don:Rutgers University Press.

FIENUP-RIORDAN, A. (1994):Boundaries and passages: rule and ri-tual in Yup'ik Eskimo oral tradition.Oklahoma:University of OklahomaPress: Norman.

FIENUP-RIORDAN, A. (1996): Theliving tradition of Yup'ik masks: Aga-yuliyararput (our way of making pra-yer). Seattle and London:University ofWashington Press.

FIENUP-RIORDAN, A. (1999): Co-llaboration on Display: A Yup'ik Es-kimo Exhibit at Three NationalMuseums, American Anthropologist,101, pp. 339-358 .

GIFFEN, N. M. (1930): The roles ofmen and women in Eskimo culture. Illi-nois:The University of Chicago Press.

HAWKES, E. W. (1914a): The dancefestivals of the Alaskan Eskimo. Uni-versity museum.

HAWKES, E. W. (1914b): The dancefestivals of the Alaskan Eskimo. Phila-delphia: University of Pennsylvania.The University Museum Anthropolo-gical Publications.

HEALY, M. A. (1889): Report of thecruise of the revenue marine steamerCorwin in the Arctic Ocean in the year1884. Washington:Governement Prin-ting Office.

JOHNSTON, T. F. (1975): AlaskanEskimo Dance in Cultural Context,Dance Research Journal, 7, pp. 1-11 .

JOHNSTON, T. F. (1991): Contem-porary Emphases in Northern EskimoDance, International Review of theAesthetics and Sociology of Music, 22,pp. 47-79 .

JOHNSTON, T. F. (1980): AlaskanEskimo Music and Dance, Currentanthropology, 21, pp. 370 .

KILBUCK, J., KILBUCK, E. i FIE-NUP-RIORDAN, A. (1988): The Yu-p'ik Eskimos: as described in the traveljournals and ethnographic accounts of


RAY, D. J. i ROBERT H. (1967): Es-kimo masks: art and ceremony. Seattleand London:University of WashingtonPress.

RICCIO, T. (1993): A Message fromEagle Mother: The Messenger's Feastof the Inupiat Eskimo, TDR (1988-),37, pp. 115-146 .

ROWLEY, G. (1940): The DorsetCulture of the Eastern Arctic, AmericanAnthropologist, 42, pp. 490-499 .

WEYER, E. M. (1969): The Eskimos;their environment and folkways. NewHaven:Archon Books.

ZAGOSKIN, L. A. (1967): LieutenantZagoskin's travels in Russian America,1842-1844. The first ethnographic andgeographic investigations on the Yukonand Kuskokwim Valleys of Alaska. To-ronto, Canada:Published for the ArcticInstitute of North America by Univer-sity of Toronto Press.

67

J.Salius


John and Edith Kilbuck who servedwith the Alaska mission of the Mora-vian church, 1886-1900. Ontario, Ca-nada:Limestone Press.

LANTIS, M. (1966): Alaskan EskimoCeremonialism. Seattle and Lon-don:University of Washington Press.

LEE, M. i REINHARDT, G. (2003):Eskimo architecture: Dwelling andstructure in the early historic period.Alaska:University of Alaska Press andUniversity of Alaska Museum.

MACCURDY,G. G. (1914): Thedance festivals of the Alaskan Eskimo.Philadelphia:University MuseumAnthropological Publications.

MURDOCH, J. (1988 (originally1892): Ethnological results of thePoint Barrow expedition. Washing-ton:Smithsonian institution Press.

NELSON, E. W. (1899): The Eskimoabout Bering Strait. Washington:Bu-reau of American Ethnology AnnualReport for 1896-1897.

OSWALT, W. H. (1967): Alaskan es-kimos. Los Angeles:University of Ca-lifornia.

OSWALT, W. H. (1979): Eskimosand Explorers. Novato, Califor-nia:Chandler & Sharp Publishers, Inc.

285

“Qui diría des del capdemunt del Coliseu

que l’impèri romà no eraetern?”

estrat crÍtic - dialnet · animals dominants en la dieta. recur-sos hídrics importants com els...

Documents