full D I O C E S À S O L S O N A | V I C

Un llibre d’Editorial Claretescrit pel germà Roger de TaizéVolum núm. 13 de la col·lecció Gresol, 88 pp.

Tal com diu la presentació: «Anant dels seus records

d’infantesa a les seves trobades amb la Mare Teresa, les

seves relacions amb Joan XXIII, Pau VI i Joan Pau II, les

seves visites als països de l’Europa de l’Est en els temps

difícils, la vida enmig dels desheretats dels continents

del Sud i l’acollida dels joves a Taizé... la seva meditació

evoca els múltiples passos empresos per posar senyals

de comunió i de pau, en particular en els llocs de ruptura

de la humanitat.» En definitiva, un bon llibre de reflexions

que ajuden a mantenir-se (i treballar) esperançat davant

el món d’avui i, en particular, davant el món dels joves.

T r i b u n a

full diocesà | Solsona i Vic

DIRECTORS:VIC: Josep CasalsSanta Maria 1, 08500 VICTel. / Fax 93 885 07 09Correu electrònic:mitjans-comunicacio@bisbatvic.comSOLSONA: Josep Àngel ColomésPlaça Palau 1, 25280 SOLSONATel. 649 636 990 i 973 48 01 72Correu electrònic:jacolomes@hotmail.com

EDICIÓ: Mitjans de Comunicació Socialde cada Bisbat.REDACCIÓ: Santa Maria, 1 - 08500 VICADMINISTRACIÓ:Rda. Camprodon 2, 08500 VICTel. 93 889 14 78 / Fax 93 88919 09IMPRESSIÓ: Gràfiques Diac,Ronda Camprodon 2, 08500 Vic

DIPÒSIT LEGAL: 14.355/60

full

8. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Prepareu la seva vinguda amb faies enceses...........................................................

16 de desembre del 2007

A la professió de fe proclamem que Jesús «nasqué

de la Verge Maria». Ben aviat commemorarem aquest

misteri de l’Encarnació mitjançant el qual Déu, que

per naturalesa és invisible, aparegué, com es diu al

prefaci de Nadal, visible com a home. L’origen de la

celebració del Nadal data de principis del segle IV,

quan es va cristianitzar la festa de l’allargament del

dia després del solstici d’hivern.

A dues poblacions del Berguedà, Bagà i Sant Julià

de Cerdanyola, celebren la Fia-faia, festa emparentada

segons sembla amb cultes antics. Les faies (falles)

s’encenen a toc d’oració i des de fa pocs anys baixen

de muntanyes properes. Tradicionalment se les acom-

panyava amb el crit «Fia-faia, fia-faia, Nostro Senyor

és nascut a la paia» i hom interpretava que eren

torxes que il·luminaven els senyors que assistien a

la Missa del Gall. Encara ara, en la fosca d’aquesta

santa nit, el foc que es reflecteix ensenyorit a les

aigües pures del Bastareny sota el campanar que els

avantpassats del lloc van bastir en honor de Sant

Esteve té un hàlit especial. És un foc envoltat de

guspires i de misteri... Ja ho va deixar escrit

l’himnògraf bizantí Romà el Melode al proemi del

kontàkion (himne cantat en l’ofici bizantí): «La Verge

avui posa al món l’Etern / i el món dóna una cova a

l’inaccessible».

La crisi de Déu|Ester Busquets i Alibés .............................................................................................

...........................................................

Fia-

faia

de

Bag

à. F

oto:

BN

G

Ja fa més d’un segle, quan les coses encara no eren

com ara, un pensador alemany va anunciar la mort de

Déu, la desfeta de l’Absolut, la desaparició de tots els

valors de la tradició cristiana. Avui, en la nostra societat,

i d’una manera especial durant les festes de Nadal,

constatem que per a molta gent Déu mor o s’esvaeix

enmig de tanta llum, de tant soroll i de tant consum. De

tota manera, el mateix autor que havia anunciat la mort

de Déu, en un passatge intencionadament oblidat, narra

la hipotètica resurrecció de Déu. Tot fa pensar que els

homes enyoren Déu i que la seva absència se’ls fa

carregosa. El text sembla una profecia on es pot veure

perfectament reflectida la situació espiritual del nostre

temps, i que tan encertadament aborda Lluís Duch,

monjo de Montserrat, en el seu darrer treball, Un extraño

en nuestra casa.

És cert que per a molts cristians les enrevessades

discussions de filòsofs i teòlegs, sobre la vivència de

la fe, ens queden força lluny, però això no vol pas dir

que no ens interessi de pensar-hi. Quin creient, a la

seva manera, no s’interroga davant la situació actual

de la fe cristiana? En tenim molts exemples: pares

preocupats perquè els seus fills no van a missa; cate-

quistes perplexos perquè els infants i joves no saben

cap oració; adults que s’han d’esforçar a justificar,

sovint enmig de la burla o l’agressivitat, la seva fe en

entorns molt secularitzats; joves que es troben estranys

dins una església on no veuen altres joves... Malgrat

que es vulgui i es pugui ser optimista, tant en la reflexió

més acadèmica com en la reflexió més personal de

cada cristià hi ha una coincidència: l’evidència de «la

crisi de Déu», en paraules de Duch.

Per al benedictí, la «crisi de Déu» que viu Occident

xoca paradoxalment amb el «retorn de tot allò que és

religiós». En aquest sentit, va creixent un estat d’opinió

que es podria resumir en el lema: «Religió sí, Déu no».

Això ho veiem cada dia: mentre decreix l’interès pel Déu

cristià, cada vegada hi ha més persones seduïdes pel

budisme o altres religions o savieses; mentre es perd

l’hàbit de pregària, es potencia la meditació, el silenci i

els centres que, pagant, n’ensenyen; mentre s’esvaeix

el sentit comunitari, es reafirma l’individualisme... Per

això, tornant al principi, més que la fe en un Déu únic i

personal, el que reviu és una espiritualitat indefinida, que

cerca sobretot l’estar bé amb un mateix.

No obstant això, la crisi de Déu, aparentment nega-

tiva, ha ajudat molts cristians a purificar la seva fe en

Jesucrist, a redescobrir el rostre de Déu del qual ens

parla Jesús. Per això, si aquests dies volem fer ressonar

el missatge del Nadal cristià, enmig d’aquesta societat

submergida en la crisi de Déu, caldrà, com diu Duch,

reinventar el Déu cristocèntric, apropar-lo a la societat

d’una manera nova i fer passar la fe per la prova de foc

del compromís ètic.

16 de desembre del 2007Vic, núm. 5.043, any 101 | Solsona, núm. 3.192, any 61

Llibres|Pressents una felicitat?

¿Sou vós –van preguntar a Jesúsels deixebles de Joan–

el qui ha de veniro n’hem d’esperar un altre?

8 La Medalla de la Ciutat de Manresa ha estat

lliurada a l’orde de Sant Joan de Déu per la cura

esmerçada en milers de malalts de la ciutat i de l’entorn

en els seus setanta-cinc anys d’estada a la capital del

Bages. L’alcalde, Josep Camprubí, féu ofrena recent-

ment del guardó al germà Pasqual Piles, superior pro-

vincial de l’orde, en presència del bisbe Casanova de

Vic, de la comunitat mèdica i religiosa i de la classe

política i autoritats.

8 La reproducció de l’altar de Santa Maria de Lluçà

és el motiu de la nadala d’enguany del Museu Episcopal

de Vic. Com cada any, l’editen el MEV i els Amics dels

Museus d’Osona i donen a conèixer una peça de la

col·lecció museística. La nadala és una rèplica de les

escenes de l’Anunciació i l’Epifania del retaule de Lluçà,

obra romànica del segle XIII.

8 Torelló amb Huancapi és el lema de la novena

campanya solidària per a recollir diners destinats a la

construcció d’un centre polivalent en aquesta localitat

del Perú. La població d’Huancapi és a la serralada dels

Andes, té 3.000 habitants i hi treballa la torellonenca

Montserrat Bardolet, germana franciscana, promotora

de l’actual campanya.

8 La parròquia de Santa Eulàlia de Pardines ubicada

entre Prats de Lluçanès i Sant Feliu Sasserra acaba de

publicar una nova edició dels Goigs dedicats a la seva

patrona. En una de les masies d’aquesta parròquia, a la

casa de Sant Nazari, hi va néixer la Venerable Mare Caterina

Coromina i Agustí (1824-1893) fundadora de l’Institut de

Germanes Josefines de la Caritat de Vic. L’antic mas i la

veïna capella han estat renovades i, al costat mateix de la

casa, s’ha construït un nou edifici destinat a Residència.

2

L a b o n a n o v a

full

C r ò n i c a

full

7

16 de desembre del 200716 de desembre del 2007

Breus ........................................................................................................................................................................

8 Dos-cents jesuïtes i seglars catalans vinculats

a la Companyia de Jesús es reuniren fa poc a la

Cova de Manresa per primera vegada a fi de consolidar

la unió i continuar treballant en la missió de defensar

la fe i la justícia. La trobada aplegà persones de

pensament plural i procedència diversa, com del món

educatiu, universitari, comercial, parroquial, etc., i se

celebrà una eucaristia molt participada. La jornada

acabà amb un dinar de germanor i esperant continuar-

la un altre any.

8 L’Any Abat Oliba 2008 fou presentat a l’Institut

d’Estudis Catalans de Barcelona el dia 29 de novembre

i commemorarà el mil·lenari de l’elecció d’Oliba, en el

1008, com a abat dels monestirs de Sant Miquel de

Cuixà i de Santa Maria de Ripoll. El president del IEC,

Salvador Giner, presidí l’acte, que comptà amb la presèn-

cia de l’abat de Montserrat, P. Soler, el prior de Cuixà,

P. Codina, i els alcaldes de Ripoll i Toluges. Els actes

de l’any vinent seran per a donar a conèixer millor la

figura cabdal de l’abat Oliba i la seva importància, tant

en la societat religiosa com en la civil del Principat i

Catalunya Nord en el segle XI. S’ha elaborat una pàgina

web –www.abat-oliba.cat – per a informar sobre els

actes a celebrar.

8 La Delegació diocesana de Pastoral de la Carretera

ofereix, al preu de 6 euros, un cd (Raíces, del grup

musical de l’ONG «Sembradores sin fronteras») amb

cançons referents a la carretera i a la problemàtica social

amb la intenció que es faci servir com a regal de Nadal.

Per a encàrrecs: Mn. Pere Roig, tel. 654 448 459.

Diumenge III d’Advent | Cicle A ............................................................................................................

..............................................................................................Agenda litúrgica de la setmana

Lectura del llibre d’Isaïes (35,1-6a.10)La terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria i l’estepa

floreix. La seva florida s’esbadella com l’iris s’engalana i

crida de goig. Li han estat donades la glòria del Líban, les

gales del Carmel i de Saron. Són ells els qui veuran la

glòria del Senyor, la majestat del nostre Déu. Enrobustiu

les mans que es deixen caure, afermeu els genolls que

no s’aguanten. Digueu por! Aquí teniu el vostre Déu que

ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix

qui us va a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs

i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà

com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig.

Tornaran els que el Senyor ha rescatar, entraran a Sió

cridant de goig i una alegria eterna coronarà els seus caps.

Hi haurà festes i alegria, i fugiran les penes i els gemecs.

Salm responsorial (145)Senyor, veniu a salvar-nos.

Lectura de la carta de sant Jaume (5,7-10)Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor.

Mireu com el pagès espera els fruits preciosos de la

terra, prenent paciència fins que les pluges primerenques

i tardanes l’hauran assaonada. Igualment vosaltres tingueu

paciència, refermeu els vostres cors, que la vinguda del

Senyor és a prop. Germans, no us queixeu els uns dels

altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el

jutge ja és a les portes. ¿Voleu, germans, un exemple

de paciència en els mals tractes? Preneu el que us donen

els profetes que van parlar en nom del Senyor.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (11,2-11)En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir el que

feia Crist, i va enviar els seus deixebles per preguntar-li:

«Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?»

Jesús els va respondre: «Aneu a anunciar a Joan el que

veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids

caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten,

els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la

Bona Nova i feliç aquell que no quedarà decebut de mi.»

Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent

de Joan: «Què heu sortit a veure al desert? Una canya

sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un

home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats

viuen als palaus dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure?

Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell

de qui diu l’Escriptura: “Jo envio davant teu el meu missatger,

perquè et prepari el camí.” Us ho dic amb tota veritat: Entre

tots els que les mares han portat al món no n’hi hagut cap

de més gran que Joan Baptista; tanmateix el més petit al

Regne del cel és més gran que ell.»

A l’

esqu

erra

: esg

lési

a pa

rroq

uial

de

Sant

a Eu

làlia

de

Pard

ines

; a la

dre

ta: S

ant N

azar

i

M i s c e l · l à n i a

full

6

full

3

G l o s s a s e t m a n a l 16 de desembre del 200716 de desembre del 2007

Spe salvi|Romà Casanova, bisbe de Vic

La segona carta pastoral del papa Benet XVI comença

amb aquestes paraules: «Spe salvi facti sumus –en

esperança hem estat salvats–, diu sant Pau en la Carta

als Romans i també a nosaltres (Rm 8,24).» El tema

d’aquesta encíclica papal és l’esperança cristiana. Si

la primera carta encíclica, Deus caritas est, ens ha

ajudat a fer una reflexió profunda sobre la virtut de la

caritat, la segona ens ajudarà a entrar en un tema de

cabdal importància per a l’Església i per a cada un dels

cristians: la virtut de l’esperança.

El venerable papa Joan Pau II en l’exhortació

apostòlica Ecclesia in Europa, reflexionant sobre la

realitat present a Europa, enumera signes

d’enfosquiment de l’esperança: la pèrdua de la

memòria i de l’herència cristiana, com hereus que han

malgastat el patrimoni rebut al llarg dels segles; una

certa por d’afrontar el futur pel buit interior i la pèrdua

del sentit de la vida; la dramàtica disminució de la

natalitat, la davallada de les vocacions al sacerdoci i

a la vida consagrada, la resistència, si no el refús, a

prendre opcions definitives de vida fins i tot al matrimoni;

afebliment creixent de la solidaritat interpersonal,

moltes persones se senten soles i abandonades a la

seva sort, sense llaços de suport afectiu (núms. 7 i 8).

En aquesta nova encíclica, Benet XVI ens porta a

l’essència de l’esperança unida a la fe. La fe no és

solament un tendir de la persona vers el que ha de venir

i que és encara totalment absent; la fe ens dóna quelcom.

Ens dóna ja ara quelcom de la realitat esperada, i aquesta

realitat present constitueix per a nosaltres una «prova»

del que encara no es veu (núm. 7). «L’home necessita

Déu; si no, queda sense esperança» (núm. 23). «L’home

és redimit per l’amor... L’ésser humà necessita un amor

incondicionat. Necessita aquesta certesa que li fa dir:

“Ni mort, ni vida, ni àngels, ni principats, ni present, ni

futur, ni potències, ni altura, ni profunditat, ni cap criatura

no podrà apartar-nos de l’amor de Déu, manifestat en

Crist Jesús, Senyor nostre” (Rm 8,38-39). Si existeix

aquest amor absolut amb la seva certesa absoluta,

llavors –i solament llavors– l’home és “redimit”, passi

el que passi en el seu cas particular. Això és el que s’ha

d’entendre quan diem que Jesucrist ens ha “redimit”.

Per mitjà d’ell estem segurs de Déu, d’un Déu que no

és una llunyana “causa primera” del món, perquè el

seu Fill unigènit s’ha fet home i cada persona pot dir:

“Visc de la fe en el Fill de Déu, que m’ha estimat fins

a lliurar-se per mi” (Ga 2,20)» (núm. 24).

La pregària, l’actuació i el sofriment, el judici uni-

versal i personal, la vida eterna, el purgatori, l’oferiment

dels sofriments i la pregària pels difunts, són diferents

temes relacionats amb l’esperança cristiana que el

Papa explica amb gran profunditat.

.....................................................................................

Pels camins de Jesús de Natzaret (1)|Xavier Coll ................................................................

N’hem d’esperar un altre?|F.G.T. ............................................................................

En moments de crisi ens pot passar pel cap la

pregunta que Joan Baptista fa des de la presó:

«Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar

un altre?»

És de debò Jesús el qui dóna sentit en la

nostra vida? No hem d’esperar la nostra salvació

de la ciència, de la tècnica, de l’economia o del

benestar?

Si convertim aquestes realitats, bones en si

mateixes, de mitjans en finalitats ens deshuma-

nitzarem, ens enfrontem als altres i ens sentim

més buits. En canvi, si contemplem el que Jesús

ha fet, la visió que ens ha donat de la nostra

dignitat i de la nostra vocació a ser fills de Déu,

si ens adonem de tot el bé que ha fet a través

dels segles per mitjà dels seus deixebles, els

sants, i que encara avui envia el seu Esperit

perquè la Bona Nova sigui anunciada als desval-

guts, trobarem la resposta a aquells interrogants.

Isaïes ens diu: «Sigueu valents, no tingueu

por.» I sant Jaume ens recomana que tinguem

paciència com el pagès que espera la collita.

En Jesús, Déu mateix ve a salvar-nos. Estiguem

segurs que no ens decebrà i trobarem en ell la

nostra felicitat.

Benvinguts a Israel!, es despenjà per la megafonia de

l’avió. Eren les 17:30 h del dimecres 10-10-07 i l’aparell

d’El Al acabava de tocar terra a l’aeroport israelià Ben

Gurion de Tel Aviv. Feia quatre hores que havíem sortit

de Barcelona i, després d’un plàcid vol, els 107 compo-

nents del 1r Pelegrinatge Diocesà a Terra Santa trepi-

tjàvem el país de Jesús. Al davant de l’expedició el nostre

bisbe Romà. Ací intentarem d’exposar-ne unes breus i

incompletes pinzellades.

Dos autocars amb dues guies jueves, Rony i Sílvia, ja

ens esperaven i fèiem via vers un modern hotel a Tiberíades.

Sopar i a clapar aviat, que la feina ens esperava. L’endemà,

ben clenxinats i reforçats per un abundós esmorzar,

iniciàrem el Full de ruta, que ens portà per Galilea, co-

mençant a viure la «geografia de la salvació», en afortunada

frase de Pau VI. La calor picava i la gent es proveí d’aigua

i de capells.

De Sèforis a Natzaret i CafarnaümPrimera parada a Sèforis, ciutat poderosa en temps

de Jesús, ben afavorida pels romans. D’entre les seves

runes destaquen uns bonics i ben conservats mosaics. A

prop de Natzaret, no és impensable que Josep amb el

Noi hi anessin sovint a treballar. Una vista de la plana

d’Esdrelon ens eixampla l’esperit.

A mitja tarda la silueta original de la basílica de

l’Anunciació ens revela que entrem a Natzaret. La moderna

arquitectura interior contrasta amb la senzillesa de la

rústega caseta-cova de Maria, on la tradició posa l’anunci

de l’àngel Gabriel: Déu vos salve, plena de gràcia. En

l’eucaristia que celebràrem, encara sentíem el ressò humil

del sí de la Verge als plans de Déu. Voltant per les galeries

admiràrem el reguitzell de majòliques d’advocació mariana

d’arreu, on lluïa, no faltaria sinó, la de la nostra Mare de

Déu de Montserrat. Més enllà, una antiquada serra assen-

yalava la suposada fusteria de Josep, tan atrotinada que

es veu que devia treballar d’autònom, i, en un indret de

la ciutat, un generós brollador d’aigua prop de l’anomenada

font de Maria ens feia avinent el paper domèstic de mare

en la sagrada llar. Natzaret, ahir poble de mala mort, avui

ciutat pròspera.

A entrada de fosc arribàrem a Canà, famosa pel vi

d’aquelles bodes. Dins l’església el vint-i-cinc matrimonis

de la colla renovaren cofois els compromisos conjugals.

Per a ser més autèntic, a fora cada parella fou rebuda

amb la típica pluja d’arròs, però de vi ni un trist vas. Sort

que havent sopat l’organització tingué el detall d’obsequiar-

nos amb un dolç pastís de noces. Visca els nuvis!

L’endemà navegàrem, és un dir, per les encalmades

aigües del llac de Tiberíades, en un vaixell amb bandera

israeliana i catalana. Parats al mig, sonà el Vós heu passat

vora l’aigua... de rigor. En la contigua muntanya de les

Benaurances celebràrem missa ressonant les paraules

de Jesús: Feliços els pobres, els nets de cor... enmig d’un

suau oreig i els ocells piulant entre el gronxar de les

palmeres. Una sentor de pau i frescor cobria l’indret. Per

dinar, el clàssic peix de sant Pere amb moltes espines,

però sense cap euro a la boca.

A l’església del Primat, el bisbe renovà animós la

promesa episcopal de fidelitat a Crist i a l’Església, bo i

mullant-se més tard en l’aigua del llac, testimoni històric

de la primacia de Pere. Després a Cafarnaüm veiérem la

sinagoga, la casa de Pere, i a Tagba el lloc de la multipli-

cació dels pans i peixos, i acabàrem al riu Jordà, rememo-

rant tots el nostre Baptisme amb la renovació de les

promeses. Gairebé tothom es ficà de peus al riu, a més

d’endur-se’n aigua en ampolles. Hi ha tanta sequera!

A hora foscant, una parada als alts del Golan ens féu

reviure des del mirador de la Pau la recent història d’Israel,

sempre en difícil veïnatge amb Síria, Jordània, Líban...

Quan l’estendard de la Shalom-Pau onejarà definitivament

en aquestes terres? Al vespre a l’hotel ens anunciaven

que l’endemà tocaran diana a dos quarts de sis. «Renoi!,

cada dia més d’hora –va dir un–; vejam si algun dia ens

faran llevar abans d’anar a dormir!»

Vora

el r

iu J

ordà

A l’

esgl

ésia

de

Tagb

a

16 de desembre del 2007 C e n t r a l s C e n t r a l s 16 de desembre del 2007

Al Museu Episcopal de Vic (MEV), una exposició sobre «Gilabertus»rememora «un viatge decisiu a la descoberta del romànic» ................................

Un recorregut per l’exposicióS’ofereix al visitant la possibilitat d’endinsar-se en el

viatge que l’esmentat grup de membres del IEC va

realitzar l’estiu de 1907 a Tolosa del Llenguadoc i a les

valls del Pirineu. Mitjançant un recorregut sinuós es

descobreix que no va ser una mera excursió, sinó que

es va convertir en una missió altament científica i amb

un objectiu concret: descobrir el valor del romànic

català.

En una primera parada es proposa la contemplació

de les obres del mestre Gilabertus. S’ha pensat com un

dels espais més grans i nobles de l’exposició, atès l’alt

nivell de les obres que s’hi mostren.

En la següent parada són presentats els protagonis-

tes. El visitant podrà endinsar-se en la biografia dels

membres del grup. D’alguns d’ells –Josep Puig i Cada-

falch, Mn. Josep Gudiol...– es mostren fotografies i

objectes personals.

El recorregut acaba en un espai més ampli, on es

reflexiona sobre els resultats de la missió i sobre la

influència de Gilabertus en el romànic català. En aquest

àmbit s’exposen obres del Museu Diocesà i Comarcal

de Solsona atribuïdes al mestre Gilabertus.

Activitats a l’entorn de l’exposicióEs pot participar en unes Visites comentades, per al

públic general, d’uns trenta minuts de durada, el dissabte,

a les 12 h i a les 17 h, i el diumenge, a les 11 h. Aquest

servei és gratuït i va inclòs amb l’entrada a l’exposició.

També, per als joves, Un flaix al romànic. Es poden

consultar les bases de la proposta a la pàgina web:

www.museuepiscopalvic.com.

Per als joves de 12 a 18 anys s’ha organitzat un

Concurs de fotografies sobre fragments del romànic a

la comarca d’Osona.

Oportunament s’anunciaran les Conferències que hi

tindran relació.

Aquesta exposició es podrà visitar del 10 de novembre

fins al 4 de febrer, a la sala d’exposicions temporals.

S’emmarca dins el programa Romànic Obert 2007-2010

per a la promoció i difusió del romànic català i s’hi

rememoren els passos d’una expedició duta a terme ara

fa cent anys.

.

Estiu de 1907Fou a finals de l’estiu de 1907 que l’Institut d’Estudis

Catalans, fundat aquell mateix any, va emprendre una

important missió d’estudi de les terres pirinenques

limítrofs amb l’Aragó. Formaren part de l’expedició

destacades personalitats del món cultural: Mn. Josep

Gudiol (1872-1931), arquèoleg, historiador i conservador

del Museu Episcopal de Vic; Josep Puig i Cadafalch

(1867-1957), arquitecte i historiador; Guillem M. de

Brocà (1850-1918), jurista; Josep Goday (1882-1936),

arquitecte, i Adolf Mas (1861-1936), fotògraf nascut a

Solsona. El seu itinerari per les valls dels Pirineus va

començar a Luchon; d’allà varen anar a la Vall d’Aran

que seguiren fins a Salardú; després a la vall de Tor i

a la de Boí-Taüll; d’aquí varen baixar cap a Pont de

Suert, on varen visitar les ruïnes de Lavaix (ara sota el

pantà) i prosseguiren Noguera avall fins al monestir

d’Alaó o Sopeira; llavors anaren a Roda d’Isàvena i,

seguint el riu Isàvena amunt, acabaren l’expedició al

monestir d’Ovarra. Abans, però, havien passat per

Carcassona i Tolosa del Llenguadoc.

Els resultats foren excepcionals i les repercussions

intenses i de molt llarga durada. Es van fer més de dues-

centes fotografies i es van descriure més de vint edificis

no estudiats fins aleshores. Algunes de les obres donades

a conèixer han fornit el fons de museus com el del MEV,

on es conserva el Davallament d’Erill, un del conjunts

més importants de l’escultura romànica europea del

segle XII.

Gilabertus i el romànicGilabertus. Un viatge decisiu a la descoberta del romànic

ofereix al visitant la possibilitat d’endinsar-se en

l’experiència que va viure l’esmentada expedició en

contemplar, bo i fent parada al Musée des Agustins

de Tolosa del Llenguadoc, algunes de les obres reali-

tzades al taller de Gilabertus, un dels grans mestres

de l’art de la pedra de mitjan segle XII i un dels

principals creadors del seu temps al nostre

continent.

En l’exposició de la qual es parla, es presenten

algunes de les més destacades peces del museu

tolosà, del mateix Gilabertus o del seu taller. Les

seves creacions arribaren a Catalunya, una

mostra de les quals seria la Mare de Deu del

Claustre de Solsona, una obra molt perfecta que

és tan bonica i ben treballada que s’atribueix

al mateix mestre Gilabertus, encara que docu-

mentalment això no consta enlloc. Es podrà

veure una rèplica d’aquesta imatge juntament

amb altres peces provinents del Museu Diocesà

i Comarcal de Solsona.Dav

alla

men

t d’E

rill

Gru

p d’

expe

dici

onar

is

Imat

ge d

e sa

nt A

ndre

u, q

ue fo

rmav

a pa

rt d

’un

baix

relle

u

Det

all d

’un

capi

tell

dedi

cat a

l mar

tiri d

esa

nt J

oan

Bap

tista

. Fot

os c

edid

es p

el M

EV