núm.1188 43

44 núm.1188

2 Sèniorses

peci

al

Negre

www.mathnasium.es

núm.1188 45

3Sèniors

espe

cial

e... però no del tot

Les persones grans mostren preocupació pel moment econòmic actual i pateixen pel futur dels seus néts, però

recorden que ells ja han viscut altres moments complicats i se’n van sortir

PER: XAVIER AMAT

46 núm.1188

4 Sèniorses

peci

al

“Quan sento totes aques-tes notícies, que si Grècia, que si Itàlia, que si cada mes hi ha més aturats... penso que potser algun dia no ens pagaran la pensió”. Carme Martínez, de 66 anys, llegeix al diari i veu a la televisió com a cada jornada les informacions sobre la delicada situació econòmica de molts països són abundants, i no les té totes. Les converses sobre com està tot plegat són habituals, diuen, a les taules del Casal de Gent Gran Jaume Terradas, al carrer d’Argentona, i avui que la pluja cau a fora amb força hi ha menys gent al local del que és habitual, però l’intercanvi d’opinions no decau. “Només que ens traguessin la paga doble ja seria un cop fort, perquè a molts jubilats els ajuda a acabar d’arribar al llarg de tot l’any”, segueix la mateixa Martínez. Compartint taula hi ha Jaume Viñals, de 79 anys, que fa que sí amb el cap abans d’enfi lar un discurs més relativista: “La

www.farmaciacolldeforn.com

núm.1188 47

www.onacustica.net

48 núm.1188

6 Sèniorses

peci

al

cosa està malament, però sempre n’hi ha hagut, de problemes. El que passa que abans no teníem ni televisió ni internet i costava molt més saber què passava en aquell país o en aquell altre, i ara ho sabem tot de seguida”. Sembla aquesta una actitud majoritària a la taula de tertulians, i hi ha qui també pren la màquina del temps que és la memòria per anar enrera i recordar èpoques de vaques encara més magres. “Sí, hi ha crisi, d’acord. Però a vegades en tinc dubtes. La majoria de famílies tenen de tot, cotxes, mòbils, televisors, ordina-dors... Ja m’hagués agradat tenir aquesta crisi als anys 50”. Qui ha parlat és Agustí Llongarriu, que té 78 anys. “I quan teníem restriccions de corrent i durant uns dies que havíem d’anar amb espelmes! Això ara és impensable!”, l’acompanya Viñals. “En aquest país hi ha ha-gut uns anys de molta disbauxa, sense mesura – torna a agafar la paraula Llongarriu -, estàvem tots

plegats massa ben acostumats, i ara paguem els excessos d’alegria. I es va anar fent una bola tan gran que veurem qui la pot aturar”.

Confi en que els canvis polítics millorin la si-tuació? Les arrugues de les cares dels presents s’encaminen a confi gurar semblants entre la incredulitat i la resignació davant la formulació de la pregunta. Finalment qui parla és Joan Peredejordi, de 85 anys, que fi ns ara s’havia

www.promoviatges.com

núm.1188 49

7Sèniors

espe

cial

futur dels seus, sobretot dels néts. I això és el que més els amoïna de com estan les coses. “Abans era habitual treballar a la mateixa empresa 25 anys, o més, hi havia certa estabilitat, i en canvi ara...”, diu Carme Martínez. “Les fàbriques ja ens venien a buscar quan estàvem estudiant, ens agafaven i començàvem fent d’aprenents, i anar pujant de mica en mica”, recorda Jaume Viñals.

mantingut en un discret segon terme. “No, gens. I ja m’agradaria tenir més esperances, perquè és ben trist veure gent de la meva edat que els costa tant arribar a fi nal de mes, i que pràcticament no poden fer altra cosa que estar-se a casa perquè no es poden permetre cap despesa”, explica. “Els romans, quan tenien problemes com els que tenim ara, agafaven una mena de gestor, una persona que posés els punts sobre les is, i li donaven un any perquè ho sanegés tot. De tant en tant hi ha d’haver algú que posi les coses al seu lloc”, considera Llongarriu. Potser no hem canviat gaire des de l’Imperi Romà.

La feina dels nétsDe ben segur són més els fulls

que han arrencat ja del calendari que no pas els que els resten per passar. La preocupació intensa, doncs, és per al present, per a allò immediat, però també tenen la mirada i el pensament posats en el

www.bucalis.net

50 núm.1188

8 Sèniorses

peci

al

No obstant, Agustí Llongarriu no considera que ara ho hagin de tenir més difícil que el que ho van tenir ells: “Surten més preparats, molt especialitzats, nosaltres teníem els estudis bàsics i prou. Ara, també és cert que hi ha molta més demanda, més persones que volen treballar del mateix”. “Sí, i ho tenen més fàcil per anar a treballar fora, a d’altres països d’Europa, que no pas nosaltres. Però no sé si aquesta solució els acaba d’agradar...”, dubta Martínez.

Algunes coses del món d’avui des d’ulls que ja n’han vist de molts colors, però de segur que no per això deixen de sorprendre’s tot sovint per tons que, fi ns i tot per ells, els eren fi ns ara desconeguts.

“La cosa està malament, però sempre n’hi ha hagut, de problemes. El que passa és que abans no teníem tele o internet i costava més saber què passava”

núm.1188 51

www.residencialoval.com

52 núm.1188

10Sèniorses

peci

al

Més enllà del dòmEls de les següents línies són només uns pocs casos però que refl ecteixen prou que tercera edat avui queda lluny de ser sinònim d’inactivitat, almenys per a una part important dels que superen els 65 anys. Només cal mirar l’oferta de cursos i tallers de qualsevol casal d’avis. I és que mai és tard per aprendre o per seguir omplint les hores amb allò que sempre ha agradat de fer.

No se saben estar quiets, asseguts llargues hores. Ho diu ben gràfi cament Manel Serras: “Si quan em vaig jubilar m’hagués quedat a casa, ja faria temps que estaria parlant amb Sant Pere!”. Uns han aprofi tat les hores que els va deixar l’acabament de la vida laboral per en-dinsar-se en móns nous, desconeguts per ells fi ns aquell moment; d’altres van, per fi , poder dedicar temps a allò que sempre els havia motivat però que només havien pogut practicar de manera esporàdica. Alguns per lliure, altres vinculats a algun casal d’avis o associació. Són avis actius, d’aquells que quan els fi lls els demanen si poden “cangurar” els néts han de con-sultar l’agenda.

Ganes de ballarA punt de fer 91 anys, Maria Batlle porta

PER: XAVIER AMAT

núm.1188 53

11Sèniors

espe

cial

mino i la petanca

54 núm.1188

12Sèniorses

peci

al

el ritme a les venes, ara i tota la vida. “Des dels 13 anys que sempre he ballat, i no deixaré pas de fer-ho mentre pugui. M’agrada sobretot el ‘pasodo-ble’ i el vals”. I en devia tenir traça, ja que explica que a ella i al seu marit els deien sovint que semblaven Ginger Rogers i Fred Astaire. “Anàvem a ba-llar els diumenges a la tarda a l’Ateneu, i després a passejar per La Riera”. Comenta que troba “molt bé” que els joves vagin en aquests temps a ballar fi ns a les tantes de la matinada. “Jo a la discoteca no hi he anat mai, però si a ells els agrada, doncs perfecte! Suposo que una discoteca que posés valsos no tindria èxit...”. Ara balla al Casal d’Avis de Jaume Terradas, i pertany al grup Cors Alegres, amb els que fan espectacles amb cançons enregistrades sobre les quals hi fan ‘playback’. “Ens ho passem molt bé, cada any muntem un show i anem a assaig els dimarts i els dijous i el representem a diferents llocs. Tothom ja ens espera, sempre és ple!”, diu.

Navegant per la xarxaUna de les activitats de més

èxit en els darrers anys entre la gent gran és la d’aprendre a fer anar l’ordinador i saber-se moure per internet. Antoni Llabrés, de 76 anys, n’és un exemple, fi ns el punt que és ell ara el que ensenya informàtica a altres persones de la tercera edat. “Quan em vaig jubilar em vaig preguntar què faria, i em vaig apuntar a un curs d’informàtica al Casal del Parc. De seguida em va enganxar i vaig anar fent tots els cursos i tallers que podia, fi ns que jo mateix em vaig encarregar de tota la part d’infor-màtica del casal”. Per a Llabrés, “sempre s’és a temps, d’aprendre’n, encara que aquest és un camp immens i que no para d’evolucionar, i penso que l’important és adquirir uns coneixements bàsics, saber fer anar programes com el Word o navegar per la xarxa”. Llabrés explica que, tot i donar els cursos i per tant ja passar-se força hores davant la

núm.1188 55

13Sèniors

espe

cial

pantalla, a casa també acostuma a estar temps amb l’ordinador. “Passa l’estona que no te n’adones. A vegades miro el rellotge ii veig que se m’han fet les dues de la matinada!”.

L’ull a través de l’objectiuPere Linares s’ha decantat per

la fotografi a. De fet, de sempre li ha agradat, però va ser a partir de la jubilació – ara té 75 anys – que es va comprar un ordinador i es va posar al dia en tot aquest camp que també tant ha canviat en les últimes dues dècades. Les edita, en fa muntatges, hi posa música... “Els dos primers mesos de jubilar-me se’m queia la casa a sobre, fi ns que vaig adquirir l’ordinador i el faig

56 núm.1188

14Sèniorses

peci

al

servir sobretot per tot el tema de la fotografi a”, explica. Des de fa un any dinamitza un taller per a que d’altres persones de la tercera edat n’aprenguin. “Hem fet ja un parell de sortides, una a Banyoles i l’altra a Monells, i fem fotografi es que després posem en comú i comentem com millorar-les”, informa Linares, que diu que sempre porta la càmera a sobre.

Entre l’art i la recerca de sòlEl cas de Manel Serras és el

clar exemple de persona que no sap estar-se sense fer res. Una de les seves principals ocupacions des que es va ju-bilar la té en el Rotary Club de Mataró Maresme, organització de persones de negocis i pro-fessionals que proporciona un servei humanitari. Participa activament a les trobades i fi ns aquest any ha estat el mestre de cerimònies. Però des que va agafar la jubilació, fa dotze anys, Serras ha estat membre de la Coral Primavera per la Pau – “ho vaig deixar quan vaig veure que no podia aguantar dret al llarg de les dues hores de recital”, explica – o també va

obrir tres galeries d’art, a Sitges, Madrid i Segòvia. Una de les coses potser més curioses, però, és que el seu gendre, que treballa en una immobiliària, li va demanar si el podia ajudar a trobar sòl. “Vaig moure’m per tot Catalunya i en pocs anys vaig fer més de 200.000 quilòmetres. Al fi nal el gen-dre no podia assumir tants projectes i, després de consultar-li, em vaig posar en contacte també amb altres immobiliàries”. I mentrestant encara fa alguna visita que, diu, li demanen que faci als Magatzems Serras, a la Rambla de Mataró, dels que en va ser el responsable. “La gent jove està molt més preparada que jo per portar un negoci com aquest, i això m’ho demanen, penso, com una deferència. Però jo content que alguna vegada em

www.residencialaia.com

núm.1188 57

58 núm.1188

www.dencat.es

núm.1188 59

60 núm.1188

18Sèniorses

peci

al

Bona alimentació per a la tercera edat

Alimentar-se correctament és bàsic per tenir una bona salut. La doctora Otilia Boix, especialista en temes nutricionals, dóna al-guns consells bàsics per no tenir problemes amb l’alimentació entre la gent gran. Per ella, és important menjar de manera equilibrada tenint en compte que són edats en les que es disparen elements com “el colesterol, els triglicèrids, la descalcifi cació dels ossos, possible diabetis o un elevat nivell d’àcid úric”. A més, Boix remarca que menjar malament també propicia poder patir més malalties.

L’alimentació entre les persones grans no tenen cap secret: “Molta verdura, carn, peix, ous, aus... evitar les carns vermelles o amb molts greixos i substituir-ho per pollastre o gall d’indi”. Per Boix, és important que es redueixi el consum de carn vermella.

Per acompanyar el tall, també hi ha recomanacions a nivell d’hidrats i altres aliments. “Els llegums són molt bons, perquè porten molt de calç; també recomanem normal-ment varietat i poder menjar un dia a la setmana pasta, un altre

arròs i majoritàriament llegums i verdures”. Un dels elements més prohibitius en edats avançades és la sal. Per Boix, és important fer-la servir el menys possible, ja que els aliments “de per sí són salats i es pot substituir per espècies que donin sabor a la carn”. “Tenim una tendència a menjar molt salat, i això s’ha de reduir”, afegeix.

Un altre enemic són els làctics. La doctora Boix remarca que els aliments derivats de la vaca, a partir dels 22 anys, no són recoma-nables en grans quantitats, ja que el cos no absorbeix les seves propietats i l’acumulació de segons quines característiques dels làctics pot derivar en tot tipus de problemes, acumulant propietats cancerígenes a la panxa o problemes bacterians que provoquin tot tipus d’infeccions. Si necessitem menjar aliments amb calç, hi ha productes com el peix blau o les sardines que són útils.

PER: SALVA FERNÀNDEZ

núm.1188 61www.clinicabadia.com

62 núm.1188

20Sèniorses

peci

al

L’Imserso, viatges econòmics per la gent gran

Els tradicionals viatges de l’Imserso segueixen sent un dels principals atractius per a la gent gran. Destinacions com Anda-lusia, Huelva, el nord del País Basc, Illes Balears, Cantàbrica o Tenerife són les principals destinacions visitades. L’Imserso és una organització que promou, vacances a preus reduïts a persones d’edat avan-çada. Concretament el seu públic es concentra en pensionistes de jubilació o invalidesa del sistema de la Seguretat Social, de viduïtat o altres pensions sempre i quan la persona en qüestió tingui una edat superior als 60 anys.

La majoria d’estàncies acostu-men a tenir una durada d’entre vuit a deu dies. Letícia Serra, treballadora de l’agència de viatges Promoviatges, assegura “que també hi ha l’opció de marxar quinze dies però que per la majoria de gent gran resulta massa”. Pel que fa als preus Serra explica “que els preus estan fi xats per l’Imserso juntament amb les dates i que a tot Espanya són igual”.

Viatges de salut i culturaQuim Batista, de Viatges el Corte Inglés, assegura “que els

viatges de salut i bellesa (com per exemple els balnearis) o bé els culturals, són el plat fort per a la majoria de destinacions tot i que últimament han aparegut els anomenats viatges de turisme de naturalesa”.

Batista també explica “que l’únic problema que suscita l’Imserso és que hi ha poques places que s’acaben molt ràpid i que provoca que ells com a agència creïn viatges semblants per gent d’a partir de 55 anys o per qui no ha obtingut plaça”.

Pel que fa als preus varien en funció del tipus de viatge ja que alguns requereixen avió o també el tipus d’allotjament o estada. Batista assegura “que hi ha preus molt ajustats per aquells que no es volen gastar gaires diners i que volen fer un viatge”.

PER: NURIA FERRRERES

www.viajesazul.es

núm.1188 63

www.gaes.es

64 núm.1188

22Sèniorses

peci

al

Avis amb companyia

Tot i l’existència de casals d’avis i residències, un fenomen associat a l’augment de l’esperança de vida i l’envelliment de la població és el de la gent gran que viu sola. I encara que les circumstàncies són diferents en cada cas, totes aquestes persones mostren un tret en comú: la necessitat de companyia i atenció.

A Mataró hi ha diverses inicia-tives de voluntariat encaminades a fer companyia a la gent gran que viu sola. Destaca el progra-ma de la Creu Roja, que compta amb un grup de voluntaris que es dediquen a fer visites a per-sones grans que viuen soles per fer-los companyia i ajudar-los en petites gestions quotidianes, des de fer la compra, canviar unes cortines o senzillament, sortir a passejar. Aquest programa de voluntariat s’emmarca en la prestació de serveis a la gent gran de la Creu Roja de Mataró. Actualment aquesta entitat atén unes 400 persones ja sigui amb el servei de transport adaptat o el servei de teleassistència. Arran de tractar amb moltes persones grans a través d’aquests serveis, els responsables de la Creu Roja van detectar les necessitats es-pecífi ques de companyia dels avis que viuen sols i no compten amb familiars o altre gent que els ajudi. Així és com va sorgir la idea d’endegar aquest pro-grama que actualment compta amb una vintena de voluntaris. Joana Gubau és una d’aquestes voluntàries: “Tenia temps lliure i el vaig voler dedicar a això”, explica. Gubau col·labora habitualment en les sortides o visites que es fan

amb la gent gran però també realitza visites domiciliàries a persones que viuen soles. Creu Roja valora un per un els casos i destina voluntaris a les cases de persones que no tenen família. “Mirem d’arribar als que viuen sols, per estar amb ells, parlar o sortir a passejar”. “El que necessiten aquestes persones és una mica de ‘carinyo’, que estiguin per ells, que algú els escolti”.

En termes similars s’expressa Marta Petit, de la Fundació Lotus Blau. Coneguts com a centre de ioga, el Lotus Blau també porta a terme projectes diversos que tenen com a objectiu comú el desenvolupament i benestar humà. Un d’aquests projectes és ‘Cuidem els grans’, un programa de suport a la gent gran que consisteix en reclutar voluntaris per realitzar acompanyaments i petites ajudes domèsti-ques a persones que, per raons de la seva edat, situació familiar i social, es troben soles. La Fundació col·labora amb assistents socials que són els que detecten els casos. El projecte es va iniciar ara fa un any i compta amb una vintena de voluntaris. “Els demanem un compromís mínim d’un any, que es crei una mica de vincle”, explica Petit. Els voluntaris van un cop per setmana a veure els avis i els acompanyen a passejar, comprar, o passen una estona amb ells xerrant o jugant a les cartes. “Bàsicament, busquen companyia”, diu Petit. Per participar a aquest programa es pot trucar el 93 790 23 21 o entrar al web de la fundació www.fundaciolotusblau.org.

PER: JUDITH VIVES

núm.1188 65

www.iocat.net