esfinters valencià1.pdf

8/18/2019 ESFINTERS Valencià1.pdf

http://slidepdf.com/reader/full/esfinters-valencia1pdf 1/8

Adaptat i traduït per juan amoros campello – spe v-16 –alberic- setembre 2008




Què ocorre amb un xiquet amb dif icul tats...A més de tots els reptes normals del control d'esfínters, els pares heu de tindre en

compte diverses qüestions:1. El xiquet pot tindre problemes d'aprenentatge, per la qual cosa pot costar-li molt

més temps l'adquirir les habilitats bàsiques necessàries per a anar al bany de mode

independent. També potser no es done compte que necessita anar al bany, tardantmolt a aprendre a reconéixer els senyals del seu propi cos. (En alguns casos potportar un any, o inclús més, el que els xiquets aconseguisquen mantindre's eixuts idos anys o més el que es netegen per si mateixos).

2. Sovint tenen problemes per a aprendre i utilitzar el llenguatge. Potser no siguencapaços de dir-li als seus pares que necessiten anar al WC amb paraules, per laqual cosa estos han d'atendre a altres signes per a saber-lo.

3. Poden trobar difícil l'adaptar-se d'una situació a una altra. Per això, podria ocórrerque a casa vagen al bany molt a gust, però no voler anar en la guarderia o enl'escola.

4. Alguns xiquets poden adquirir hàbits de neteja, o mantindre's eixuts, però noambdós coses al mateix temps.

Causes de retard en el contro l d'esfínters:

1. Demora en el desenrotllament neurològic.

2. Una forma d'explicar estats de tensió i angoixa. Un xiquet davall moltes pressions

familiars pot expressar la dita disfunció amb retrocessos.

3. Excés de castic en l'ensenyança del control d'esfínters.

4. Pot presentar-se per infeccions, pressió muscular, o inhibició dels reflexos, per això

és preferible crear un ambient agradable per al desenrotllament d'estos hàbits.

ALGUNES CONSIDERACIONS:⌦ El xiquet ha de tindre prèviament uns coneixements.




És convenient que, abans d'iniciar l'educació dels esfínters, el xiquet tinga algunes

nocions bàsiques de l'esquema corporal (com dalt, baix, avant, arrere) per a poder

seguir instruccions, siga capaç d'imitar i obeir instruccions simples com pujar-se i

abaixar-se el pantaló.

⌦ El xiquet ha de conéixer les paraules clau.

Per a això utilitzar les paraules adequades: pis, orina, caca, excrements, mullat, brut,net, bolquer, vàter, excusat, orinal, bacinilla,...

⌦ El xiquet ha d'entendre el que és la “ caca” o el “pis” (en moltes famílies

s'utilitzen paraules o expressions molt diferents) i ha de poder dir-les. Ha d'adonar-se de

les sensacions que ocorren després d'orinar o defecar estar "mullat", "brut", ... Un poc

més avant, el xiquet serà conscient del que se sent abans de: les "ganes" d'orinar

(contraccions de la bufeta) o de defecar (moviments de l'intestí).

⌦ Importància que el xiquet veja com fan els majors (xiquets o adults). A més

de veure els pares i als germans majors es pot emprar llibres de contes que tracten

sobre això, amb lectura dels mateixos i incitar-lo als personatges.⌦ Establir una rutina.

Portar-li al bany cada un cert temps.

⌦ Descobrir els senyals i respondre a elles.El xiquet pot donar signes concrets no verbals que vol fer pis o caca. Observa si elxiquet té algun moviment especial abans de defecar (es posa roig, s'encollix,...) oorinar (es mou, creua les cames, es porta les mans al pubis,...). Quan ho inicie, cride-lil'atenció perquè es de compte d'això: "(nom del xiquet/a), em pareix que tens ganes defer caca ara veritat?". Proposa-li un primer intent: "Vols assentar-te un estona enl'orinal a veure si ix la teua caca?" Si el xiquet té èxit, celebre-ho amb una alabança,compte sense cridar a ningúUna frase senzilla. Si no, no passa res. Però es pot dir que"un altre dia"O "la pròxima vegada" (nom del xiquet/a) farà caca en l'orinal com els xiquets majors.

Explicar-li la connexió entre els pantalons eixuts i el fet d'utilitzar l'orinal. El xiquet

ha de saber que els pantalons eixuts signifiquen una sensauna sensació agradable i

que pot mantindre així utilitzant l'orinal.

⌦ Incitació. Alguns xiquets necessiten que se'ls anime a anar al bany a fer pis o

caca.

⌦ Usar recompenses. Durant la fase d'aprenentatge, elogia sempre els èxits i

lleva importància als fracassos. Mostrar-li que estem encantats quan usa l'orinal o el

WC degudament pot ser una recompensa molt poderosa. Per a alguns xiquets, els

elogis seran el més efectiu; per a altres serà el permetre'ls fer alguna activitat favorita, o

donar-los una cosa agradable per a menjar.

⌦ Posar al xiquet roba fàcil de llevar. Les primeres vegades a penes podrà

esperar que li descorden els vaquers i ...se sentirà frustrat si es li "escapa". Açò és

encara més important si el propi xiquet desitja anar a l'excusat pel seu compte sense

cridar a ningú. Per tant és millor posar-li pantalons amb elàstics (tipus xandall).

Mai devem:•Tindre pressa. Cada xiquet madura al seu ritme. Pressionar-li només conduirà afrustració i dificultats.




• Amenaçar-lo , renyir -li, c ridar-li, castigar-li ... quan no aconseguix controlar elsesfínters.•Ridicul itzar-lo en públ ic, davant dels seus germans... Comparar-lo amb altresxiquets més "avançats".•Forçar-lo a usar el vàter (hi ha xiquets que poden tindre por de caure).•Posar-li dif icultats involuntàries en forma de roba difícil de manejar pel xiquet:oblidar-se de vaquers, pantalons amb cremalleres, petos amb tirants, leotards...

Control intestinal.1. És preferible començar a habituar-lo a l'ús de l'orinal o assentar-lo en el WC

just després de les menjars, ja que en eixe moment la necessitat evacuar és més

urgent i és més probable que tinga èxit. Intenta portar al teu fill durant aproximadament

vint minuts després de cada menjar. Trobar el temps correcte serà qüestió d'aplicar el

mètode de “assaig i error”.

2. Al començar l'ensenyança de control in testinal aprof ita el moment de

canviar el bolquer brut. Deixar-ho caure en l'orinal, establint així una relació entredeposició i recipient. Pot animar-se-li a fer pràctiques. Abaixar-li els pantalons i col·locar-

lo un curt temps en l'orinal, inclús amb el bolquer obert dins de l'orinal. Com si fóra un

joc. Mai forçar que s'assente en ell o mantindre'l contra la seua voluntat.

3. Aprofitar el moment en què els pares o la seua germana major, cosins,..,estiguen efectuant l'acte de defecar, perquè es veja estimulat el seu desig naturald'imitació.

4. Després d'haver iniciat les pràctiques, s'ha de trobar el moment en què el xiquet

estiga deposant per a aconseguir, amb habilitat, que ho faça en l'or inal o en el WC.Açò no és fàcil aconseguir-ho, sobretot en les primeres ocasions.

5. Al principi, premiar qualsevol intent amb contactes físics, besos o paraulesafectuoses. Després fer-ho només amb els èxits, però continuar elogiant els bonsresultats obtinguts en els dies successius. Si tardara a aconseguir el control intestinal,seguir animant-li i elogiant els intents. No enfadar-se, bonegar ni castigar perquè esproduïsquen fallades. L'aconseguir bons resultats s'aconseguix en un temps moltvariable d'uns xiquets a altres.

Control d'orina diürn.1.- Retirar el bolquer durant el dia. 2.- Posar al xiquet/a en l'Orinal o WC cada dos hores

els quinze primers dies. És important parlar amb ell recordant-li que farà pis i que ell ho

diga. 3.- Cada vegada que faça pis, reforçar-lo amb una cosa que li agrade. 4.- Si el

xiquet controla passats uns quinze dies, començarem a posar-lo cada dos hores i mitja.

5.- Reforçar de la mateixa manera cada vegada que faça pis. 6.- Després d'altres

quinze dies, si controla bé, passar a posar-lo cada tres hores. 7.- A partir d'este moment

se li reforçarà cada dos vegades que faça pis en l'orinal. 8.- Als quinze dies de controlar

i demanar quan tinga ganes d'anar al WC, reforçar només al final del dia. 9.- Retirar el

reforç. Ja no ho necessita.

Control d'orina nocturn.




1.- Una vegada aconseguit el control durant el dia i inclús ha eixit algun dia eixut,retirarem el bolquer de la nit Definitivament! 2.- Recordar que és molt important

que els xiquets s'acostumen a fer pis sempre abans de gitar-se. 3.- És possible queels primers dies no aguante tota la nit eixut, en eixe cas procurarem despertar-li a

mitjanit, perquè faça pis conscientment en el WC. Si veiem que està mullat, la

següent nit l'alçarem un poquet abans. 4.- Per a ajudar-lo a controlar el pis durantmés temps, és convenient jugar durant el dia a soltar i retindre el pis diverses

vegades cada vegada que vaja al WC.Una vegada aconseguit el control hem d'iniciar al xiquet en l'ús

Adequat del WC:⌦ Pujar i abaixar la tapa del WC abans i després del seu ús.

⌦ Tancar la porta del bany quan estiga utili tzant el WC i a l'eixir del mateix.

⌦ Orinar o defecar sense mullar-se o tacar-se.

⌦ Tallar el paper higiènic, netejar-se sense tacar-se o mullar-se la mà i tirar al

WC el paper usat.⌦ Després d'uti litzar el WC estirar la cadena o polsador d'aigua.

Alguns l libres de contes que podem uti li tzar .Per a incitar el xiquet en el control d'esfínters, una forma és llegir-li contes que tracten

sobre això, explicant-li el que ocorre amb els personatges.• Caca!.BAXTER, INCOLA. Barcelona: Timun Mas, 2003. Quan una criatura com

Nina demana l'orinal, no tot va com havíem previst. Però no serà necessari molt de temps perquètota la família se senta... descansada.• ¡Ya no l levo pañales!. DENOU, VIOLETA. Barcelona: Timun Mas, 2004. Cletas'acaba de fer pis, Teo li canvia el bolquer... Cleta aprén a demanar pis i ja no porta bolquers!• Fora bolquers! WATT, FIONA. Londres: Usborne, 2002. Un llibre dirigit als mésxicotets de la casa amb què els xiquets a més de veure's reflectits en les activitats quotidianesaprendran moltes coses i ampliaran el seu vocabulari.• ¿Y después de los pañales? BORGARDT, MARIANNE. Barcelona: Timun Mas,1996.. El pas del bolquer a l'orinal és un moment transcendental en la vida de tot xiquet ixiqueta. És el moment en què ja s'és major. El seu descobriment es realitza de moltes formes, lamés normal entenent-ho com a barret de joguet. El jove protagonista, després, aprén l'ús igaudisca de tan útil aparell; sempre en companyia del seu gat viurà els episodis principals del'acte, quan es necessita l'orinal i els moviments precisos que requerix.

• ¡ Pipí en la hierba! BONNIO, MAGALI. Barcelona: Corimbo, 2002. Quan passegem i ens entren ganes de fer pipí, cal trobar un bon lloc. No junt amb les ortigues. Tampocen l'aranya... Ací està bé, no hi ha més que xicotets insectes. Atenció no els ofegues!

esfinters valencià1.pdf

Documents