1

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

2

ÍNDEX

0. Introducció

0.1 Presentació del document.

0.2 Marc legal.

1. Anàlisi del context sociolingüístic.

1.1. Alumnat.

1.2. Entorn.

2. La llengua vehicular i llengües d’aprenentatge.

2.1 La llengua catalana.

2.1.1 La llengua, vehicle de comunicació i de convivència.

2.1.2 L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana:

· Llengua oral

· Llengua escrita

· Relació llengua oral i llengua escrita

· La llengua en les diverses àrees

· Continuïtat i coherència entre cicles i nivells

· Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular:

- Alumnat que desconeix les dues llengües oficials

- Alumnat sud-americà de parla hispana

· Atenció de la diversitat

· Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua

· Avaluació del coneixement de la llengua

· Materials didàctics

2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe

· Informació multimèdia

3

· Usos lingüístics

· Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum

· Català i llengües d’origen

2.2 La llengua castellana

2.2.1 L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana:

· Introducció de la llengua castellana

· Llengua oral

· Llengua escrita

· Activitats d’ús

· Castellà a les àrees no lingüístiques

· Alumnat nouvingut

2.3. Altres llengües

2.3.1. Llengües estrangeres

· Estratègies generals

- Desplegament curricular

- Metodologia

- Materials didàctics

- Recursos tecnològics

- Ús a l’aula

· Estratègies d’ampliació d’oferta

- Avançament de l’ensenyament

- Aprenentatge integrat

· Projectes i programes plurilingües

2.3.2 Altres llengües oficials

· Occità, llengua oficial de Catalunya

4

· Altres llengües oficials de l’Estat

2.3.3 Llengües complementàries procedents de la nova immigració

2.4. Organització i gestió

2.4.1. Organització dels usos lingüístics

· Llengua del centre

· Documents del centre

· Ús no sexista del llenguatge

· Comunicació externa

· Llengua de relació amb famílies

· educació no formal

· Llengua i l’entorn

2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu

· Actituds lingüístiques

· Mediació lingüística (traducció i facilitació)

2.4.3. Alumnat nouvingut

2.4.4 Organització dels recursos humans

· Pla de formació de centre

2.4.5. Organització de la programació curricular

· Coordinació cicles i nivells

· Estructures lingüístiques comunes

· Projectes d’innovació

2.4.6. Biblioteca escolar

· Accés i ús de la informació

· Pla de lectura

2.4.7. Projecció del centre

· Pàgina web del centre

5

· Revista

· Exposicions

2.4.8. Xarxes de comunitats virtuals

2.4.9. Intercanvis i mobilitat

2.4.10. Dimensió internacional del centre

3. Concreció operativa del projecte.

6

0. INTRODUCCIÓ

0.1 PRESENTACIÓ DEL DOCUMENT

El projecte lingüístics de centre (PLC) és un document de referència per a la vida del centre i d’acord amb la normativa vigent. L’anterior PLC de l’Institut Arraona data del curs escolar 2009-2010 i ara, al 2017, iniciem una sèrie actualitzacions per tal que s’ajusti a les noves realitats sociolingüístiques que es vagin donant a la nova realitat del centre.

Es considera un document que ha d’estar inclòs el Projecte Educatiu del centre.

Es podria definir com una declaració de principis referida al tractament general de la llengua a l’institut (català, castellà i llengües estrangeres), tant pel que fa referència al seu ús normal com al seu ensenyament-aprenentatge.

Les característiques d’aquest document són:

- La legalitat ha de ser sempre el seu marc de referència. - Ha d’existir una adequació entre les competències comunicatives i lingüístiques

del professorat del centre en relació a la llengua vehicular i la realitat de l’entorn.

- Ha de ser vinculant per part de tots els components de la comunitat educativa. - Global en la seva aplicació en el procés ensenyament-aprenentatge dels

diferents cursos i cicles, així com en la gestió educativa i administrativa del centre.

- Obert a les adaptacions i revisions necessàries. - Per tal de potenciar l’aplicació pràctica del projecte lingüístic de centre, es

considera prioritari el nomenament del/de la coordinador/a LIC.

0.2 MARC LEGAL

El marc jurídic de la llengua catalana és determinat per la Constitució espanyola de 1978 i per l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006.

La primera, tot reconeixent la diversitat dels pobles que integren l’Estat espanyol, estableix a l’article 3 que “el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat”, encara que “les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts”.

L’Estatut d’autonomia disposa: 1.”La llengua pròpia de Catalunya és el català. 2. L’idioma català és l’oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure”.

7

Així mateix existeix un marc comú europeu del departament de Política Lingüística, que pertany al Consell d’Europa, sobre les llengües, basat en l’aprenentatge, en l’ensenyament i l’avaluació. Aquest marc referencial, és el resultat de més de deu anys d’investigació portat a cap per especialistes d’àmbit de la lingüística aplicada i de la pedagogia, procedents dels 41 membres del Consell d’Europa.

A més, el govern de la Generalitat de Catalunya va establir, amb caràcter general, la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística (substitueix la Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística) com a millora legislativa i com a esclariment conceptual.

Com a missatge, explicita la voluntat política de la Generalitat de continuar impulsant el procés de recuperació i de presència del català en tots els segments de la vida social i un compromís de les institucions catalanes amb la llengua del país.

Llei 1/1998 de política lingüística.

El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament en tots els nivells i les modalitats educatives.

Els centres d’ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d’expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes.

El professorat dels centres docents de Catalunya de qualsevol nivell de l’ensenyament no universitari ha de conèixer les dues llengües oficials i ha d’estar en condicions de poder fer-ne ús en la tasca docent.

Tanmateix, el Departament d’Educació, en el programa 2004-2007, va voler explicitar que la promoció i la consolidació del català com a llengua vehicular de l’ensenyament i de comunicació als centres educatius és un dels objectius específics que ha de permetre fer una escola catalana innovadora i de qualitat per a tothom: una educació per a la igualtat, la diversitat i la cohesió social.

Per fer-ho possible es van emprendre unes accions per tal d’impulsar la llengua catalana a l’ensenyament. Aquestes accions, elaborades amb la Secretaria de Política Lingüística formen part del Pla per a la Llengua i la Cohesió Social que va aprovar el Departament d’Educació l’any 2004. Tenen com a eixos fonamentals:

- La definició del Projecte Lingüístic dels centres educatius de la Catalunya del segle XXI.

- L’ús real i efectiu de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge als centres d ’ensenyament secundari.

- El seguiment i el compliment de l’aplicació de la Llei 1/ 1998, de Política Lingüística.

- La creació del Consell assessor de la llengua a l’escola.

8

Aquests eixos es desenvolupen en les línies d’intervencions següents:

- Sensibilització sobre l’ús del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya i com a llengua comuna que ha de garantir la cohesió social.

- Creació i difusió de materials didàctics que facilitin l’ensenyament-aprenentatge de la llengua catalana.

- Potenciació de l’autonomia dels centres i de l’arrelament a l’entorn.

- Consolidació de la figura del coordinador de llengua, d’interculturalitat i de cohesió social en cada centre.

- Garantia de la competència lingüística dels docents.

- Seguiment de l’ús del català per part de la inspecció educativa.

- Suport i impuls a la recerca sobre ensenyament de llengües i sociolingüística del món educatiu.

- El Projecte lingüístic s’adequarà cada curs escolar a la normativa vigent d’inici de curs.

A més cal tenir en compte el nou marc normatiu. Així, en el decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria, on s’explicita el següent:

Article 4 La llengua catalana, eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilingüe

4.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, serà utilitzat normalment com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de I ‘alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d'aprenentatge i d'avaluació, i comunicacions amb les famílies. 4.2 L'objectiu fonamental del projecte educatiu plurilingüe és aconseguir que tot l’alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar I'educació obligatòria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llengües estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educatiu. Durant I'educació secundària es farà un tractament metodològic de les dues llengües oficials tenint en compte el context sociolingüístic, per garantir el coneixement de les dues llengües per part de tot I ‘alumnat, independentment de les llengües familiars. D'acord amb el projecte lingüístic, els centres podran impartir continguts d'àrees no lingüístiques en una llengua estrangera. En cap cas els requisits d'admissió

9

d'alumnes als centres que imparteixin continguts d'àrees no lingüístiques en una llengua estrangera podran ser diferents per aquesta raó. 4.3 Tots els centres han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic propi, en què adaptaran aquests principis generals i la normativa a la realitat sociolingüística de I'entorn i al mateix temps hi garantiran la continuïtat i la coherència de l'ensenyament de les llengües estrangeres iniciades a primària. 4.4 El projecte lingüístic establirà pautes d'ús de la llengua catalana per a totes les persones membres de la comunitat educativa i garantirà que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua. Aquestes pautes d'ús han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per a implementar canvis per a l'ús d'un llenguatge no sexista ni androcèntric. Tanmateix, s'arbitraran mesures de traducció per al període d'acollida de les famílies. 4.5 En el projecte educatiu els centres preveuran I'acollida personalitzada de l’alumnat nouvingut. En el projecte lingüístic es fixaran criteris perquè aquest alumnat pugui continuar, o iniciar si escau, el procés d'aprenentatge de la llengua catalana i de la llengua castellana. 4.6 Per l'alumnat nouvingut, s'implementaran programes lingüístics d'immersió en llengua catalana amb la finalitat d'intensificar-ne I'aprenentatge i garantir-ne el coneixement.

1. ANÀLISI DEL CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC.

1.1 ALUMNAT.

Segons les últimes dades de que és disposa, curs 2009-2010, la composició lingüística de l’alumnat de l’Institut Arraona era d’un 63% d’alumnat autòcton mentre la resta procedia de 19 països diferents.

Per tant caldria actualitzar aquestes dades donat que actualment, i a partir del progressiu canvi d’ubicació del centre aquesta tendència està canviant. Es podria calcular que aproximadament el 90% de l’alumnat és autòcton tot i que la llengua que la gran majoria fan servir el castellà com a llengua materna. Mentre que una minoria, possiblement al voltant d’un 10%, faria servir altres llengües.

Entre els alumnes que farien servir una altra llengua distinta al castellà o català com a llengua materna cal destacar: l’anglès, el francès, l’italià, el mandarí, el japonès, l’àrab i l’amazic.

10

El centre garanteix al final de l’etapa la competència lingüística a nivell oral i escrit de les dues llengües oficials, català i castellà, i el coneixement d’una primera llengua estrangera (anglès) i d’una segon a llengua estrangera (francès) a l’alumnat que la cursi els 4 nivells de l’ESO.

1.2 ENTORN.

L’Institut Arraona actualment està ubicat al municipi de Sabadell, abans a la zona de la Mancomunitat entre Sabadell i Terrassa. Des de l’any 1996 ocupa l’antiga Escola Oficial d’Idiomes al carrer Príncep de Viana, a la zona centre-nord de la ciutat. A partir del curs 2014-2015 l'Institut Arraona va iniciar el seu trasllat a la nova seu a l'espai provisional situat al costat de l'Escola Can Llong, amb accés pel carrer de Praga. Cada any s'obrirà un nivell nou al carrer de Praga núm. 43 i s'anirà buidant l'edifici del carrer Príncep de Viana. Actualment al carrer Praga s’imparteix la docència de 1r fins 3r ESO i al carrer Príncep de Viana 4t ESO i Batxillerat.

L’institut ha rebut històricament alumnes de moltes escoles de primària de la ciutat, però actualment els rep de l’Escola Can Llong, Escola Mas Boadella, Escola Virolet, Escola Miquel Carreras i d'altres escoles properes. La població dels barris propers a les dues seus presenten diferències notables. Als barris propers a la seu del carrer Príncep de Viana: (Concòrdia, Creu Alta, Ca n’Oriach i Torreguitart) habita població de classe mitjana-baixa, segons la zona, amb una situació econòmica poc estable i en algun casos situacions personals i familiars molt complexes, amb escassa titulació acadèmica pel que fa a pares i mares, amb poc ús del català com a llengua habitual i amb una població estrangera important. En canvi al barri de Can Llong la població de forma genèrica és de classe mitjana, amb una situació econòmica estable, amb famílies joves amb titulació acadèmica i de professions liberals, amb ús freqüent del català i gairebé sense població estrangera.

L'estructura i les dimensions de la seu de l'edifici de l'Arraona corresponen a les d'un centre mitjà, en el qual treballen uns 12 professionals dedicats a uns 60 alumnes. A més, i gràcies a l’aplicació del Pla de Millora (2006-2011), es disposa d’una TIS a jornada completa. També compten amb la col·laboració de la referent de l’EAP i dels educadors socials de la zona. La distribució dels professionals és inexacta a causa de l'elevada mobilitat entre la plantilla del centre entre totes dues seus. Podríem dir que únicament un 15% del professorat no fa desplaçaments. El PAS de l’institut està conformat per un administratiu i dues conserges, una a cada seu. Els membres de l'actual equip directiu que gestionen aquest espai són el director, el cap d'estudis, coordinadora de nivell i secretària. L’antiguitat i la baixa qualitat de la construcció generen importants dèficits estructurals. Les aules estan dotades de projectors amb pantalla, ordinador i equip de so gràcies en part a la participació del centre en el projecte 1x1 a partir de l’any 2010.

11

Cal tenir present que a causa del trasllat a la nova seu, part del mobiliari i dels recursos de l’edifici s’estan traslladat per ser utilitzats als mòduls de Can Llong. La realitat de l’equipament i les instal·lacions a Can Llong és ben diferent ja que les dimensions són molt més reduïdes que l’edifici del carrer Príncep de Viana i allà treballen uns 24 professionals dedicats a uns 240 alumnes. La nova seu està formada per mòduls que van creixent cada any per donar cabuda als nous nivells que es van incorporant. Estan ubicats de forma lineal, paral·lels al pati de l'Escola de Can Llong i sense gaire espai per la zona d'esbarjo. La seu comparteix l’espai i les instal·lacions de l’Escola Con Llong, el seu gimnàs de 8h a 9h del matí quan no hi són els alumnes de l'escola. En aquesta seu disposen d'una subaltern, la referent de l'EAP i dos membres de l'equip directiu, la cap d'estudis adjunta, la coordinadora pedagògica i la coordinadora de nivell. En relació amb les AMPA, la que continua més en actiu és la de la zona de Can Llong i ofereix activitats extraescolars de dansa del ventre i reforç. També participa de forma proactiva en les propostes de mobilitzacions per a la construcció de l'edifici nou i col·labora fent aportacions d'equipament educatiu per als mòduls. 2. LA LLENGUA VEHICULAR I LES LLENGÜES D’APRENENTATGE

2. 1 EL CATALÀ

2.1.1. VEHICLE DE COMUNICACIÓ I DE CONVIVÈNCIA

Actualment el català és utilitzat en totes les activitats d’ensenyament i aprenentatge del nostre centre.

Tanmateix, hi ha professorat que s’expressa esporàdicament en castellà i d’altres que fan un ús indiscriminat d’ambdues llengües.

La comissió entén que el centre vetlla per un ús del català com a llengua vehicular en la totalitat del procés d’ensenyament i aprenentatge i aconseguir el 100 % de l’ús de la llengua catalana.

El centre vol aconseguir que la comunicació quotidiana sigui totalment en llengua catalana i existeix una dinàmica per afavorir les actuacions d’ús entre tota la comunitat educativa. En aquest sentit tot allò que es refereix a la comunicació interna o externa (comunicats del centre amb el professorat, alumnat, famílies, empreses i institucions )

12

és realitzat exclusivament en català. Malgrat això, la llengua de relació serà el castellà o una altra si és possible, només en els casos de nova immigració.

El centre ha articulat mesures de traducció de documents i d’informacions en el moment de l’acollida de les famílies nouvingudes i es facilita informació bilingüe català-castellà a tothom que ho demani explícitament. En comunicats a d’altres autonomies de parla no catalana s’acompanya al comunicat original una traducció al castellà. En els convenis d’activitats extraescolars el centre vetllarà perquè les empreses usin el català. Se segueix el mateix criteri lingüístic favorable a l’ús del català en els rètols, els cartells, i la decoració mural en general. Els membres del Consell Escolar vetllen perquè no es faci una utilització sexista del llenguatge.

La llengua catalana és la pròpia de les reunions de claustre, departaments, comissions, equip directiu o qualsevol altra instància del professorat. L’objectiu és mantenir la llengua catalana com a llengua de comunicació oral i escrita en totes les reunions i actes de la comunitat educativa. N’és responsable el Claustre de professorat.

2.1.2 L’APRENENTATGE/ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA

LLENGUA ORAL.

Es treballa habitualment la llengua oral en tots els cursos i totes les modalitats de textos orals (entrevista, conversa, argumentació...) tant a l’àrea de llengua com a la resta d’àrees. Hi ha professorat que utilitza algunes de les variants dialectals degut a la seva zona d’origen i així mateix es treballen els diversos registres de la llengua.

LLENGUA ESCRITA.

Hi ha un plantejament general sobre l’ensenyament de la lectura i l’escriptura que té en compte que és un procés complex. Una majoria del professorat considera que és responsabilitat de tots l’ensenyament d’aquestes dues habilitats. Les activitats que es proposen tant de lectura com d’escriptura tenen uns objectius clars i responen als temes que es treballen. S’estableixen mecanismes per millorar cadascuna de les dues habilitats.

S’hauria de posar atenció, si cal, des del projecte lingüístic la tendència a no responsabilitzar únicament al professorat de llengües del domini d’aquestes.

RELACIÓ LLENGUA ORAL I LLENGUA ESCRITA

L’institut es planteja la integració de les quatre habilitats lingüístiques. I es fan activitats en què es relacionen les habilitats. Però cal establir una tasca conjunta entre

13

els departaments de llengües i arribar a acords pel que fa a la programació per competències.

Els recursos i criteris per a l’avaluació de les habitats lingüístiques de l’alumnat, atès que tot el professorat és professor de llengua i s’ha d’implicar en l’adquisició i avaluació d’aquestes són: comprensió i expressió oral i escrita.

LA LLENGUA EN LES DIVERSES ÀREES

Tenint en compte que tot el professorat, a part del corresponent al de departament de llengua catalana considera que és responsable que l’alumnat assoleixi el nivell adequat d’expressió comprensió de català, el centre ha iniciat el desplegament d’estratègies i activitats organitzades que faci present la dimensió global de l’aprenentatge de la llengua catalana des del conjunt de totes les àrees: projectes interdepartamentals, exposicions orals treballs de competència comunicativa, etc.

CONTINUITAT I COHERÈNCIA ENTRE CICLES I NIVELLS

El centre hauria de planificar reunions amb una periodicitat establerta de cada equip docent que haurien de ser el marc a partir del qual iniciar-se un treball que haurà de culminar amb la programació didàctica i organitzativa comuna.

ACOLLIDA D’ALUMNAT NOUVINGUT I ENSENYAMENT INICIAL DE LA LLENGUA VEHICULAR

Actualment el centre no disposa d’un pla d’acollida actualitzat que reculli i sistematitzi les actuacions que facilitin la incorporació de l’alumnat nouvingut. L’anterior pla d’acollida i integració data del curs 2009-2010 i està pensat per a la realitat de l’aula d’acollida d’aquell moment. Caldria per tant una revisió i adequació a la nova realitat.

No obstant el centre si estableix una sèrie d’actuacions d’integració social per tal de facilitar la incorporació de l’alumnat nouvingut posant en marxa unes estratègies que en un període de temps, el més breu possible, permetin a l’alumne incorporar-se a les diferents àrees i aconseguir progressivament el seu aprenentatge.

Per a l’aprenentatge de la llengua caldria establir mecanismes de coordinació per aplicar metodologies del català com a segona llengua i diverses estratègies que permetin l’aprenentatge de la llengua a les altres àrees. La prioritat del centre és que els alumnes d’incorporació tardana es puguin comunicar en català el més aviat possible.

Tot el personal docent i no docent s’adreça en català a l’alumnat nouvingut, sempre que la situació ho permeti. La bona predisposició del professorat fa que s’apliquin estratègies per facilitar una instrucció comprensible en totes les àrees. Tothom

14

participa continuant fent-los l’ensenyament en català, integrant-los en un grup ordinari, portant cadascú allò que pugui a aquesta tasca vital per la cohesió del sistema.

- Alumnat que desconeix les dues llengües oficials

L’aula d’acollida col·labora amb la resta del claustre per implementar metodologies per a l’aprenentatge inicial de la llengua i cal que el professorat de cadascuna de les àrees en reforci el seu ús dins i fora de les aules.

- Alumnat sud-americà de parla hispana

L’aula d’acollida té en compte la diferència entre alumnat que desconeix les dues llengües oficials i el que coneix la castellana. S’aprofita la proximitat entre les llengües catalana i castellana per facilitar l’aprenentatge de la primera i, en tots dos casos, s’organitza el currículum personalitzat de l’alumnat amb els Plans Individualitzats.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

L’institut ha definit els mecanismes organitzatius, curriculars i pedagògics per atendre la diversitat de l’alumnat. Però caldria establir uns mecanismes protocol·litzats de seguiment i avaluació continuada de tot l’alumnat per part de cadascun dels equips docents. No es disposa d'un pla d'atenció a la diversitat ni es distribueix un model de carta de compromís.

El centre fa els agrupaments heterogenis a tots els nivells i desenvolupa un tractament de la diversitat centrada en les assignatures instrumentals (català, castellà i matemàtiques). A la resta de matèries la diversitat es tracta a l’aula.

A la seu de l’Arraona la diversitat es plateja en grups flexibles per ritmes d’aprenentatge (de 2 grups naturals se’n fan 3) a les matèries instrumentals. A Can Llong, a primer cicle, el tractament a la diversitat presenta un altre plantejament diferent. Aquells alumnes que presenten dificultats d'aprenentatge tenen un grup de reforç per nivell per a treballar les matèries instrumentals, intentant que tinguin el mateix professor del grup i els agrupaments es realitzen a criteri de l'equip docent. Mentre que a 3r d’ESO de dos grups naturals els fan 4 grups reduïts.

Pel que fa al batxillerat l’organització actual no contempla cap estructura específica d’atenció a la diversitat. En aquest sentit el Projecte de Direcció inclou tenir present l’alumnat amb altes capacitats, adaptació amb PI: quan l'alumnat presenti un rendiment acadèmic elevat, quan presenti trastorns aprenentatge o discapacitat sensorial o motora, quan sigui d'incorporació recent al sistema educatiu català o d'altres circumstàncies. En aquest moment l'alumnat actual no rep cap tipus d’atenció específica al centre.

15

ACTIVITATS D’INCENTIVACIÓ DE L’ÚS DE LA LLENGUA

Cal explicitar i consolidar diverses estratègies aïllades que segueix el centre per a la potenciació de l’ús de la llengua catalana per, a partir d’aquí, traçar un programa d’actuació coherent i realitzable a un termini mitjà.

AVALUACIÓ DEL CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

Alguns departaments estableixen criteris de valoració de l’aprenentatge de la llengua segons contempla la programació per competències però no són d’aplicació general. A partir d’aquí cal que tots els departaments acabin d’establir les programacions per competències per tal d’aplicar-los i que els conjunt del claustre es comprometi a seguir-los.

MATERIALS DIDÀCTICS

Els equips docents estableixen puntualment criteris per a la selecció dels materials, incloent-hi els relacionats amb la competència literària del currículum. Cal definir criteris explícits i compartits per a la selecció dels materials i l’elaboració de les seqüències didàctiques per al tractament de la competència literària continuada al llarg de l’ESO.

2.1.3 EL CATALÀ, LLENGUA VERTEBRADORA D’UN PROJECTE PLURILINGÜE

INFORMACIÓ MULTIMÈDIA

La incorporació de les tecnologies de la informació i de la comunicació al sistema educatiu respon al desenvolupament de la societat del coneixement en l’àmbit formatiu. Des d’aquest punt de vista, hi ha una relació directa entre el desenvolupament de les TIC i la llengua com a vehicle de comunicació i de convivència.

El centre ha aplicat de manera continuada un criteri de desenvolupament del programari i dels suports digitals que produeix basat en la priorització de la llengua vehicular i, en conseqüència, hi ha adaptat plenament les eines digitals amb què treballa.

Totes les informacions i material multimèdia que produeix el centre, en general, o cadascun dels membres de l’equip docent, en particular, estan basats en la llengua vehicular a excepció d’aquells materials específics de la resta de llengües que s’imparteixen al centre.

16

USOS LINGÜÍSTICS

El centre pretén aconseguir que la llengua catalana sigui la llengua habitual del centre en tots els seus àmbits tant a nivell oral com escrit. Però cal centrar els esforços en els usos lingüístics de l’alumnat ja que majoritàriament son alumnes escolaritzats a Catalunya i poden fer-lo servir en tots els contextos. Tot i això, generalment, la llengua de convivència al centre en els contextos més informals és el castellà. Cal la implicació de tot el professorat per vetllar per l’ús del català en aquests àmbits.

DIVERSITAT LINGÜÍSTICA DEL CENTRE I DE LA SOCIETAT EN EL CURRÍCULUM

Puntualment es fan activitats en què es valora la diversitat lingüística de l’alumnat (recitals de Sant Jordi, activitats puntuals de classe...), però no es valora el bagatge lingüístic de l’alumnat i es percep la diversitat lingüística com un problema que dificulta l’ensenyament-aprenentatge de la llengua vehicular.

Cal que els equips docents tinguin present la interdependència lingüística i l’assoliment de les competències comunes per millorar l’aprenentatge de tot l’alumnat.

CATALÀ I LLENGÜES D’ORIGEN

Cal que hi hagi una relació directa entre l’aprenentatge de la llengua i l’establiment de vincles afectius basats en el reconeixement i valoració de la llengua d’origen de l’alumnat. L’equip docent ha de disposar d’informació de les diferents llengües familiars d’ús a l’aula per millorar l’aprenentatge de tothom.

2.2 LLENGUA CASTELLANA

2.2.1 L’APRENENTATGE/ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CASTELLANA

INTRODUCCIÓ A LA LLENGUA CASTELLANA

Malgrat que la realitat sociolingüística del nostre alumnat és de llengua castellana, el centre promou la coordinació entre el professorat de llengua catalana i castellana per aconseguir l’objectiu final d’obtenir un mateix nivell en ambdues.

S’esmercen els mateixos esforços en treballar la llengua oral i escrita que en català. El que no cal és promoure el seu ús.

17

LLENGUA ORAL

Es treballa habitualment la llengua oral en tots els nivells a partir de les diverses modalitats orals, es consideren específicament les variants de la llengua i es treballen els registres lingüístics.

LLENGUA ESCRITA

El professorat aplica els aspectes de l’enfocament metodològic que dóna el currículum. S’incorporen activitats funcionals però els aspectes formals del currículum continuen tenint molt més pes en l’ensenyament. S’aprofiten les estructures lingüístiques comunes.

ACTIVITATS D’ÚS

S’imparteix la matèria de llengua castellana però alguns dels alumnes nouvinguts d’origen no castellanoparlant té dificultats per expressar-se oralment en aquesta llengua.

ALUMNAT NOUVINGUT

El centre programa algunes actuacions específiques per tal de garantir el coneixement del castellà a l’alumnat nouvingut. S’intenta treballar coordinadament: el professorat usa les estratègies i materials que creu més adients, amb el suport de l’Aula d’Acollida.

2.3 ALTRES LLENGUES

2.3.1 LLENGÜES ESTRANGERES

ESTRATEGIES GENERALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU D’ETAPA

- Desplegament del currículum

Tot el professorat de llengües estrangeres dissenya actuacions globals d’aprenentatge perquè l’ús motivat i reflexiu de els estratègies comunicatives doni resposta a les necessitats de l’alumnat.

- Metodologia

S’està treballant per potenciar més l’enfocament comunicatiu de les llengües estrangeres, així com l’assoliment d’una coordinació efectiva entre el professorat

18

d’aquestes llengües, implantant des de 1r d’ESO uns objectius bàsics amb criteris d’avaluació contínua que permetin registrar el procés d’aprenentatge gradual dels alumnes a tota l’ESO i al Batxillerat.

- Materials didàctics

Els llibres de text i materials didàctics es revisen periòdicament, mantenint els llibres de text durant quatre anys segons marca la llei. Tot i que la voluntat del centre és anar abandonat progressivament el mètode de treball tradicional basat únicament en el llibre de text i anar implementant altres vies de treball alternatius seguint els postulats de l’Escola Nova XXI.

D’altra banda, l’alumnat amb necessitats educatives especials o amb mancances molt importants rep una atenció individualitzada amb un pla de treball adaptat a les seves necessitats. També es tenen en compte materials que permetin l’ampliació dels coneixements d’aquells alumnes que ho necessitin.

- Recursos tecnològics

El Departament de Llengües Estrangeres utilitza els recursos TIC, TAC i audiovisuals per a l’aprenentatge de la llengua estrangera, permetent-se així, l’atenció individualitzada de l’alumnat i l’exploració de noves possibilitats.

- Ús a l’aula

El Departament de Llengües Estrangeres preveu la potenciació de la llengua estrangera en interaccions formals i informals a l’aula promovent que la llengua d’ús a l’aula sigui la llengua que s’està aprenent.

Cada alumne hauria de tenir prou temps i oportunitats dins d’una sessió de classe per parlar la llengua estrangera. El model de classe on la interacció és bàsicament docent-alumne(s) resulta del tot insuficient. Les activitats per parelles i en petit grup, on els alumnes s’hagin de comunicar entre ells amb la supervisió del docent, ajuden a millorar notablement el temps d’ús de la llengua de cada alumne, però tampoc són suficients.

Per aquesta raó el centre preveu desdoblaments a la matèria d’anglès, ja que aquesta mesura organitzativa permet una atenció més individualitzada de l’alumnat i un millor aprofitament dels espais, recursos i materials.

Fins ara a la matèria de francès no es podien realitzar desdoblaments, ja que era una matèria optativa i un sol professor per tot el centre, tanmateix la incorporació del francès en els projectes de centre ens ha permès disposar de dos professors a l’aula, i la possibilitat de desdoblar el grup quan els professora ho estimen necessari.

A més a més, s’han d’aprofitar tots els contextos dels alumnes, dins i fora de l’aula, i les altres matèries de coneixement, no estrictament lingüístiques, per utilitzar la llengua estrangera com a mitjà de comunicació i aprenentatge.

19

ESTRATÈGIES D’AMPLIACIÓ D’OFERTA

- Avançament de l’ensenyament

En ser un centre d’educació secundària no podem avançar l’ensenyament de l’anglès perquè ja es contempla en el currículum de l’ESO el seu estudi des de 1r i serà una continuació del currículum de primària. Mentre que pel que fa al francès també s’inicia el seu estudi des de 1r de l’ESO, tot i que en aquest cas l’estudi s’inicia des de zero i no és cap continuïtat de primària.

- Aprenentatge integrat

L’Institut imparteix actualment blocs de continguts curriculars d’àrees no lingüístiques en la primera llengua estrangera (anglès), i a mig termini preveu fer-ho també en la segona llengua estrangera (francès) per poder posar en marxa una nova proposta de batxillerat, anomenat Batxibac, que consisteix en un currículum mixt que possibilita l’alumnat que el cursa obtenir, a tots els efectes, la doble titulació de batxillerat català i baccalauréat francès.

PROJECTES I PROGRAMES PLURILINGÜES

La proposta del PdD és enfocar els esforços en què els alumnes assoleixin un nivell adequat de coneixement d’almenys dues llengües estrangeres, donant especial importància al domini de l’anglès, que serà tractat com a matèria instrumental a l’ESO. A més es vol continuar potenciant el francès i crear les bases lingüístiques suficients per introduir una tercera llengua europea en un futur.

Es fomentarà també que tot el professorat que ho vulgui pugui assolir com a mínim el certificat B2 dins del Marc Comú Europeu de referència. Això els permetria impartir parts del currículum en aquesta llengua en qualsevol etapa educativa i participar dels programes europeus.

GEP

El Grup d'Experimentació per al Plurilingüisme es posa en marxa per assolir els objectius d'Europa 2020 vers la competitivitat europea, els principis d'internacionalització i d'èxit escolar de l'acord de govern, i s'alinea amb els compromisos de qualitat del Marc per al plurilingüisme del sistema educatiu a Catalunya.

ERASMUS+ i eTWINNING

Erasmus+ i el seu complement eTwinning són programes estratègics de millora educativa, amb impacte positiu en tot el sistema.

El programa és la resposta de la UE als reptes socioeconòmics actuals. Es tracta d'una estratègia coordinada per al creixement i l'ocupació, anomenada Europa 2020, de la

20

qual l'educació i la formació en són una part integral. La inversió en educació i formació es considera clau per al desenvolupament del potencial personal, l'adquisició de noves habilitats i l'increment de les perspectives laborals.

AUXILIARS DE CONVERSA

El programa dels auxiliars de conversa fomenta el plurilingüisme i el coneixement d’altres cultures i altres formes d’entendre el món. La tasca educativa de l’auxiliar dóna suport lingüístic a les activitats programades a l’aula, amb objectius comuns: el desenvolupament de les competències comunicatives i lingüístiques de l’alumnat.

Els auxiliars estan presents a l’aula amb els professors, i donen un cop de mà en treballs de grup, per parelles, preparació d’exposicions orals; augmenten la incidència en la llengua oral a través de petits diàlegs, jocs de taula, petites lectures; col·laboren en l’elaboració de materials, i estimulen la competència comunicativa només amb la seva presència activa.

2.3.2 ALTRES LLENGÜES OFICIALS

OCCITÀ, LLENGUA OFICIAL DE CATALUNYA

No forma part del projecte educatiu actual del centre oferir una matèria optativa de llengua i cultura occitanes. Però està obert aquesta possibilitat si cap membre del claustre ho proposa i s’ofereix a impartir-la.

ALTRES LLENGÜES OFICIALS DE L’ESTAT

No forma part del projecte educatiu actual de centre oferir matèries optatives de les llengües de l’Estat que no siguin el català i el castellà. Però no es descarta la possibilitat d’oferir aquesta mena d’ensenyaments si algun docent ho proposa.

2.3.3 LLENGÜES COMPLEMENTÀRIES PROCEDENTS DE LA NOVA IMMIGRACIÓ

Tot i que el centre no té prevista la realització de classes de llengua d’origen en horari extraescolar, sí es recomanaria fer un ús simbòlic d’aquestes llengües en cartells de benvinguda al centre en jornades de portes obertes o en activitats puntals en què s’usen les diferents llengües usades per l’alumnat del centre.

21

2.4. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

2.4.1. ORGANITZACIÓ DELS USOS LINGÜÍSTICS

LLENGUA DEL CENTRE

L’institut impulsa un criteri lingüístic favorable a l’ús del català en els rètols, cartells i decoració general del centre. Tot i que també és important la presència de la resta de llengües que s’ensenyen/aprenen al centre.

DOCUMENTS DEL CENTRE

Tota la documentació del centre (documents generals, administratius...) estan redactats en la seva totalitat en català.

ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE

Aquest PLC vetlla perquè no us faci un ús sexista i androcèntric del llenguatge. Al centre no hi ha documents on es vegi reflectit aquest aspecte.

COMUNICACIÓ EXTERNA

El PCL pretén buscar els mitjans a l’abast (mediadors interculturals, Consell Comarcal...) per obtenir la documentació dirigida a les famílies en les llengües pròpies de la nova immigració i també es possibilitarà que els documents tinguin format bilingües per a aquelles famílies que ho sol·licitin.

LLENGUA DE RELACIÓ AMB FAMÍLIES

El professorat i el personal d’administració i serveis s’adreça a les famílies en català. Solament un parell de professors tendeixen a usar el castellà pel seu origen castellanoparlant.

EDUCACIÓ NO FORMAL

Les activitats no formals les facilita el centre proporcionant els mitjans al seu abast per tal que es desenvolupin (estudi assistit, activitats organitzades per l’AMPA, esport escolar...) i es compromet a preocupar-se pels continguts i per la llengua d’ús. Convé iniciar el camí per conèixer les activitats realitzades i potenciar-ne l’ús del català.

22

LLENGUA I L’ENTORN

El centre treballa en xarxa amb altres centres, administracions públiques o entitats de l’entorn i la llengua vehicular sempre és el català.

2.4.2. PLURILINGÜISME AL CENTRE EDUCATIU

ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES

L’institut té programes específics sobre drets lingüístics, interculturalitat i mediació de conflictes, assumits per la totalitat del professorat i estan incorporats a les pràctiques quotidianes. També l’alumnat està implicat (TEI) en aquesta tasca per evitar el menyspreu d’alguns alumnes envers els companys pel seu origen cultural o pels seus trets físics.

MEDIACIÓ LINGÜÍSTICA (TRADUCCIÓ I FACILITACIÓ)

La llengua vehicular de l’institut és el català però es podrien articular mesures de correcció de documents o d’informacions per a les famílies nouvingudes i facilitar la documentació en altra llengua que no sigui la llengua catalana si així se sol·licita, per tal de fer més fluïdes les comunicacions amb les famílies usant documents en la seva llengua. D’aquesta manera es facilitaria la comprensió de determinats documents que serien incomprensibles sense el suport d’un mediador intercultural.

En aquest sentit cal remarcar que de la totalitat actual del l’alumnat cap família ho ha sol·licitat.

2.4.3. ALUMNAT NOUVINGUT

A més de l’esforç que es fa al centre amb l’Aula d’Acollida, la majoria del professorat i del PAS usa el català per dirigir-se a l’alumnat nouvingut facilitant la integració. Cal tenir en compte que el català s’ensenya a l’Aula d’Acollida com a llengua estrangera (L2 o llengua nova) i que cal que l’alumnat el pugui practicar en qualsevol context dins l’institut. La llengua oral s’aprèn parlant. El fet de no usar-la amb l’alumnat nouvingut implicaria el no aprenentatge.

23

2.4.4 ORGANITZACIÓ DELS RECURSOS HUMANS

PLA DE FORMACIÓ DE CENTRE

Al Projecte de Direcció s’ha fet una diagnosi sobre les necessitats de formació relacionada amb els objectius estratègics i de millora del centre. A més té previstos projectes de formació en les diverses àrees curriculars i es vol incorporar noves metodologies didàctiques i nous mètodes de treball seguint els postulats d’Escola Nova XXI.

2.4.5. ORGANITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ CURRICULAR

COORDINACIÓ CICLES I NIVELLS

No tots els departaments es coordinen per organitzar globalment la programació curricular de les seves àrees. Exceptuant casos concrets de docents que hi treballen de manera puntual.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES COMUNES

Cal plantejar-se una reflexió sobre les estructures lingüístiques comunes. Solament algunes iniciatives individuals es coordinen en aquest sentit. Cal involucrar tot el professorat de l’àrea de llengua per tal d’evitar repeticions innecessàries, evitar l’anticipació d’aprenentatge i atendre l’especificitat dels continguts.

PROJECTES D’INNOVACIÓ

El centre forma part del Projecte d’Escola Nova XXI i de manera gradual, els successius cursos, es vol implementar per complet aquesta nova metodologia.

2.4.6. BIBLIOTECA ESCOLAR

Es considera que el centre té una biblioteca ubicada a la seu de Princep de Viana, però a la seu de Can Llong, no es pot considerar com a tal, sinó un espai multiusos, donat que s'ocupa per fer-hi classe a més de com a biblioteca. A més es preveu la possibilitat d’esdevenir aula d’informàtica.

Caldria saber si en un futur, es disposarà de biblioteca, doncs la feina de catalogació és llarga i feixuga, i precisa d'un espai específic. Ens trobem amb la necessitat de començar de zero en la catalogació. Doncs, no es correspon el què hi ha catalogat amb el fons existent i el fons documental real es desconegut.

24

D’altra banda a la seu de Can Llong es disposa d’una biblioteca mòbil, amb un carretó, i se’n fa un ús esporàdic per part d’alguns professors quan en alguna guàrdia puntual el professor absent no ha deixat feina.

ACCÉS I ÚS DE LA INFORMACIÓ

Actualment a Can Llong solament s’han redactat unes normes bàsiques d'ús de biblioteca, sobretot pensades per les hores de pati i que des de les tutories s’han fet extensives a l'alumnat i estan penjades en format cartell a les parets de la biblioteca.

A la seu de Princep de Viana no se’n fa cap us de l’espai biblioteca com a tal. Solament s’utilitza aquest espai per fer servir el projector.

PLA DE LECTURA

Elaborar el projecte lector de centre es considera que és un objectiu prioritari de posar en marxa. Es planteja, dedicar mitja hora a la setmana a fer lectura de forma rotatòria, de dilluns a divendres. D'aquesta manera, es faria lectura en totes les matèries, al llarg del curs.

2.4.7. PROJECCIÓ DEL CENTRE

PÀGINA WEB DEL CENTRE

La pàgina web del centre és un recurs compartit per tota la comunitat educativa. Tot i què hi ha un professor responsable de la web, aquesta és oberta a tot el claustre per penjar qualsevol tipus d’informació relacionada tant amb la tasca docent com d’altres activitats i informacions relacionades amb el centre.

S’ha realitzat la migració de la web del centre a NODES, nou servei del Departament amb funcionalitats avançades per als centres educatius.

REVISTA

Durant aquest curs la revista del centre ha quedat en stand by. Caldrà un replantejament per donar-li un nou enfocament ajustat a la nova realitat del centre.

25

EXPOSICIONS

De manera puntual i esporàdica es munten exposicions al centre, però no hi ha cap criteri compartit pel que fa als continguts ni ús de la llengua. Si l’exposició no està vinculada a cap matèria de llengües castellana, francesa o anglesa es fa en català. Les matèries d’aquestes llengües, en la llengua corresponent segons el cas.

2.4.8. XARXES DE COMUNITATS VIRTUALS

La web del centre funciona informant d'activitats lúdiques i acadèmiques. Apart, per a la gestió el centre, fa servir un programa de control d’assistència i informació tant a les famílies com al professorat. La resta de gestions acadèmiques i administratives es realitzen també mitjançant aplicatius al portal de centres que disposa el Departament d’Ensenyament per a la comunicació amb els centres educatius. I Així mateix disposa de Moodle vinculat a Àgora, la plataforma d’Ensenyament.

També és intenció del centre crear i/o recuperar perfils institucionals a les principals xarxes socials: Facebook, Twiter...

2.4.9. INTERCANVIS I MOBILITAT

Des de l’Àmbit d’Idiomes del nostre centre ja s’han iniciat diversos projectes eTwinning des del curs 2015-2016 a les matèries de francès i anglès, amb centres escolars de França, Regne Unit, Itàlia... incorporant intercanvi físic d’alumnes i professors en alguns d’ells.

Concretament a la matèria de francès s’ha acordat un intercanvi amb el Collège Roland Garros de Niça (França) que es farà cada any amb els alumnes de 3r d’ESO que triïn l’optativa de francès. L’intercanvi forma part d’un projecte eTwinning i inclou la mobilitat d’una setmana a Niça i una setmana a Sabadell dels alumnes i professors de la matèria d’ambdós centres).

2.4.10. DIMENSIÓ INTERNACIONAL DEL CENTRE

Volem fomentar entre el professorat totes les activitats de formació i observació possibles a l’aula a diferents països europeus, amb l’objectiu d’ampliar la dimensió internacional del centre i d’adquirir eines lingüístiques, metodològiques i tecnològiques per afrontar els reptes de l’educació marcats per l’Europa 2020.

Pel que fa a l’alumnat d’una banda s’ha iniciat un carteig amb alumnes estrangers i es pretén ampliar aquesta activitat a una posterior trobada real. D’altra banda, l’alumnat realitza viatges d’estudis a l’estranger a nivell europeu i es planteja la possibilitat d’esdevenir de caire mundial.

26

3. CONCRECIÓ OPERATIVA DEL PROJECTE

A partir de la diagnosi i dels plantejaments bàsics exposats en aquest PLC, el centre prioritza els següents objectius ens concrecions anuals, en les que estableix actuacions, determina les responsabilitats i ressenya els indicadors que s’hauran de fer servir per fer-ne el seguiment.

OBJECTIUS ACTUACIONS RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ INDICADORS Fer estudi estadístic de l’ús les distintes llengües maternes per part de l’alumnat.

Crear un document per saber la realitat lingüística familiar de l’alumnat

Confeccionar document: CLIC Repartir/recollir document: TUTOR GRUP

Principis setembre A finals de setembre tots els documents haurien d’estar a l’abast de la CLIC.

Revisar i actualitzar Pla d’acollida i integració (2009-2010)

Fer les modificacions pertinent per adaptar el pla a la nova realitat del centre.

Responsable d’aula d’acollida.

Curs 2017-2018 En finalitzar el curs s’hauria de tenir un nou document actualitzat.

Crear uns protocols d’atenció a la diversitat: seguiment i avaluació.

- Redactar un Pla d’atenció a la diversitat - Millorar el traspàs d’informació. - Millorar els criteris de seguiment.

Equip docent per nivells amb col·laboració de la coordinació pedagògica

Curs 2017-2018 En finalitzar el curs s’hauria de tenir un document redactat i implementat

Creació de perfils institucionals a les principals xarxes socials.

Coordinador TAC

Principis de setembre.

A finals de setembre el centre hau-ria de tenir creats i ac-tius aquests perfils.

Potenciar l’educació no formal del centre amb col·laboració de l’AMPA

Convé iniciar el camí per conèixer les activitats realitzades i potenciar-ne l’ús del català.

Equip directiu 1r trimestre A finals del 1r trimestre s’haurien d’haver posat en marxa ja les distintes activitats extraescolars

27

Ajustar aquest PLC a les noves realitats socio-lingüístiques que es vagin donant.

- Caldrà realitzar actualitzacions per a què s’ajusti a la realitat del centre a cada moment. - Estudiar la possible creació d’una comissió lingüística.

CLIC (junt a la comissió lingüística si es crea)

Curs 2017-2018 Com a mínim caldria revisar el PLC dos cops: a principi i final de curs.