LA MUSICA DE L’EDAT MITJANAEric Suets Campos

COMENÇAMENT

el terme música medieval és un terme general que designa un període que abasta gairebé 900 anys de la història de la música occidental tant religiosa com profana. Es caracteritza per l'aparició de la notació musical, el naixement de la polifonia, la música cortesana i el cant cortès. Serà també el període on sorgiran les primeres formes vocals i instrumentals, algunes de les quals seran el germen de les grans formes de la música occidental.

INSTRUMENTS DE LA EPOCA

En comptes de classificar-los per famílies instrumentals, com es farà posteriorment, a l'Edat mitjana sovint es classifiquen els instruments segons el seu ús, o el que venia a ser el mateix, segons el seu volum sonor en instruments alts o de música alta, és a dir, d'un volum considerable i aptes sobretot per a la música a en espais oberts, i els instruments baixos o de música baixa, de menor volums sonor, escaients per a la música d'espais tancats, ja fossin eclesiàstics o de la cort.

ARPA

L'arpa és un instrument de corda pinçada compost per un marc ressonant i una sèrie variable de cordes tensades entre la secció inferior i la superior. Les cordes poden ser pinçades amb els dits, les ungles o amb un o plectre.

FLAUTA

La flauta dolça o flauta de bec és un instrument de vent d'origen molt antic, que tradicionalment sempre s'havia fet de fusta fins al segle XX en que es va veure la possibilitat d'utilitzar el plàstic per a la seva fabricació. El seu so es produeix quan el buf de l'intèrpret arriba a l'orifici on està ubicat el bisell o també anomenat trencavent, un mecanisme emprat per altres instruments de bisell com ara l' orgue o el flabiol. El seu so és extraordinàriament clar i dolç, en part degut a la manca d'harmònics superiors (Acústica musical) i al predomini d'harmònics imparells en el so.

LLAÜT

El llaüt (de l'àrab العود al-aüd) és un instrument de corda pinçada amb la caixa de ressonància en forma de mitja pera -és a dir, amb el fons còncau, corbat, constituït per diverses lames de fusta, unides entre elles- unida a un mànec.

ORGUE

Un orgue és un instrument musical de teclat. Els sons es generen fent passar aire per tubs de diferents longituds (des de 5 cm fins a 7 m). Es classifica com instrument de vent i dins d'una subcategoria en la que està sol, ja que va ser creada per a ell: instruments de vent de teclat i tubs.

REBEC

El rebab[, de l'àrab الرباب, és un instrument de corda, aparegut per primer cop a l'Afganistan, com a molt tard al segle VIII aC, i que es difongué a través de les rutes comercials islàmiques fins a Al-Àndalus i parts de l'Europa de l'Est, passant per tot el territori islàmic actual, i per l'Est fins a la Xina. La varietat que es toca amb arc (versemblantment l'original) sovint té una punxa a davall per recolzar-hi l'instrument (com els violoncels actuals).

SALTIRI

El saltiri és un instrument musical cordòfon de la família de les cítares, sense trasts. Consisteix en una peça de fusta o, més sovint, una caixa de fusta amb forats de ressonància, i sense coll; pot ser rectangular, triangular o de forma trapezoïdal; en alguns exemplars,alguns costats d’aquesta forma són corbats. L'instrument pot ser d'ordres simples o múltiples. Les cordes estan tensades i formant un pla paral·lel al de la superfície de la caixa de ressonància, passant per sobre d'un o més ponts i lligades d'alguna manera a ambdós extrems de la caixa de ressonància.

VIOLA DE RODA La viola de roda és un instrument de corda fregada,

la caixa del qual presenta una obertura transversal per la que gira una roda de fusta que es mou mitjançant una maneta que s'acciona amb la ma dreta. Disposa de dues, tres o quatre cordes melòdiques que es recolzen en un pont central. També consta d'altres dos tipus de cordes: els bordons (cordes més gruixudes encarregades de les notes pedals greus) i les trompetes (conjunt de cordes que descansen sobre un pont que està solt, i que al girar fort la roda, produeix un brunzit que s'aprofita per marcar ritmes). Tots tres grups de cordes són fregats alhora per la roda i la llargària de les cordes melòdiques és modificada per l'acció d'un teclat.

GRANS COMPOSITORS

Bernart de Ventadorn (c.1125 - c.1195) Hildegard von Bingen (1098-1179) Léonin (c.1150 - c.1210) Pérotin (c.1160 - c.1230) Adam de la Halle (1240 - 1287) Philippe de Vitry (1291 - 1361) Guillaume de Machaut (c.1300 - 1377) Francesco Landini (c.1325 -1397) Johannes Ciconia (c.1335 - 1412) John Dunstable (c.1390 - 1453 )

GRANS OBRES

Cantigas de Santa María Carmina Burana Llibre vermell de Montserrat Missa de Notre-Dame

FI!