Som Enea i Sandra, hem entrevistat a dues persones de 21 i 69 anys,

que han viscut en èpoques diferents i de les quals tenen opinions

oposades al temps on transcorrien en els seus anys. La primera entrevista esta feta a Salva, un

cosí de Sandra i la segona a la iaia de Sandra, Encarna, que ens han contestat el següent:

-Bon dia Salva! Pots fer-nos una xicoteta presentació?

És clar! Em dic Salva Carrillo i tinc 21 anys. Ara mateixa visc en Godelleta amb la meua

novia i treballe encara en la construcció, però estudie també empresarials. Tinc moltes

propostes laborals i estic dispost a contestar-vos totes les preguntes que vulgueu!

1. D’acord, comencem, aleshores! Salva, creus que hi ha molta desigualtat

entre homes i dones en l’època en la que vius sobretot dins del treball laboral?

Quines son?

Ara mateixa pense que si que hi ha molta desigualtat depenent dels països, de les

costums o de les llibertats de cada sexe. En el meu cas, si crec que hi ha desigualtat en

el tema de treball perquè per exemple els homes cobren mes i tenen alts càrrecs al

contrari que les dones. Els treballs solen estar classificats i predeterminats segons la

dificultat de la feina, com per exemple les dones solen treballar en treballs relacionats

amb la neteja sobretot, al tindre menys aspecte físic, també, son les dones les que

treballen a les guarderies, com fa anys, cuidant als nens. I els homes a l'obra ja que son

les forts i grans físicament, encara que es normal que pensem que en algunes feines, el

xic es millor per a realitzar-les o al contrari. Es depenent del tipus de treball.

2. Hui en dia, treballes en dones? tots cobreu el mateix?

Si, jo almenys si que treballe amb dones, però a la meua empresa i en general pense jo,

cada treballador cobra per hores i pel càrrec que te depenent de la seua dificultat. Però

el problema general que solen tenir les dones treballadores es que com son elles les que

es queden embarassades i tenen que tindre un permís de pre-part i pos-part, aleshores

els dirigents d'empreses prefereixes contractar menys personal femení.

3. Creus que a canviat la desigualtat entre homes i dones des de 1950 fins

ara? Et pareix bé que ara puga votar la dóna?

Pense que ha canviat moltíssim ja que la dona poc a poc va integrant-se en el mon

laboral, en la política, ara tenen mes llibertat. També han avançat en la educació, ja

que la dona ara incrementa el seu nivell educatiu. Per exemple; Hui en dia hi ha una 1º

Ministra del Govern a Alemanya; Àngela Merker. Es clar que em pareix bé no,

perfectíssim que la dona puga votar perquè tots som persones i tenim una llibertat i un

dret essencial de poder participar en eleccions que poden influenciar la seua vida.

4. En ta casa hi ha hagut alguna desigualtat?

Certament, jo no em donava compte però quan era més menut, ara puc fixar-me que si

que hi havia, sobretot en els temes de neteja. Supose que mai ha sigut sempre aixina

encara que puc comprovar que les dones, en aquest cas ma mare i les meues

germanes, eren sempre les que torcaven els plats, feien els llits... Ma mare sempre es

feia càrrec de nosaltres, en els deures, el menjar, la roba... independentment de si

treballara o no. Crec que el tema masclista en aquest hàbit de vida, mai a canviat.

5. Quan tu anaves a escola, com era? Creus que era molt diferent a

la època franquista?

L’escola no era tan diferent com en aquestos anys. Jo anava a una escola religiosa amb

uniform. Però això si, no cantàvem cançons d’acord a les idees polítiques com en

l’època per exemple del meu avi però al ser una escola religiosa si que cantàvem a Déu

per exemple i si anava amb xiques a classe de les quals, també feien les mateixes

assignatures que els xics. El valencià es tornà a parlar en la meua època i l’esglèsia o la

religió, era més liberal com ara i per sort, no era obligatòria. El tractament amb el

professor no era tan dura i no el cridàvem amb ‘’Senyor’’ seguit del seu cognom o

parlar-li sobre ‘’vostè’’ sinó, ja començàvem a parlar un poc menys respectuosos. El

paper de la dóna ja havia canviat molt.

6. Creus que encara hi ha que canviar moltes coses? Quines?

Pense que hui en dia hi ha molta més igualtat, ja que cada volta hi han més dones dins

d'aquest mon del comerç. Encara que també es de veres que les coses al mon no estan

bé, no son justes, hi han moltes dones a països poc desenvolupats, explotades o

maltractades. Per exemple en els països islàmics, la paraula de la dóna es sempre la

menys creïble, ja que si per exemple l’home diu que ella li ha sigut infidel, ella mor

apedregada. També hi ha que canviar que per exemple mes del terç de la població

analfabeta, son dones simplement i concretament per el seu sexe ja que elles tenen

menys educació que els homes al tenir que treballar en hàbits relacionats en la casa.

Encara que, aquestes desigualtats son menys preocupants que en altres llocs d’Àfrica o

Àsia o en paper de la dóna continua sent menys important que en l’època de Franco.

Encara que crec que es una lluita on dins d’uns anys, podrem guanyar-la amb l’ajuda,

per xicoteta que siga, de cada un de nosaltres.

Bé ací finalitza la nostra entrevista, moltíssimes gracies per participar Salva!

-Bon dia Encarna! Estem fent unes entrevistes i ens agradaria que ens

ajudares. Pots presentar-te? En quina època vivies?

Bon dia xiquetes, es clar que vos vaig a ajudar! Podeu fer-me totes les preguntes que

vulgueu. Em dic Encarna Soler i tinc 69 anys. Jo vaig nàixer en la segona guerra

mundial, en 1942, i vivia prop de València. La meua infància es va topar amb la

dictadura de Franco i això va afectar un poc en la meua educació. Però actualment, les

coses han canviat prou i ara visc a Catarroja.

1.Com va ser la teua infància? Com era la situació quan vas començar a anar a

l’escola?

L’educació ha canviat moltíssim durant aquestos anys. Quan era jove, jo somiava en

anar a l’escola perquè la meua educació en especial era

pèssima, es més, amb 8 anys, vaig entrar a l’escola però

jo ja sabia com fer moltes tasques de casa. La meua

escola no era mixta i les meues assignatures eren molt

diferents amb les assignatures dels xics perquè

m’obligaven a anar a un col·legi de monges amb

moltíssima religió i assignatures de la dona i la casa i a

més el valencià estava prohibit! Però del que mes

m’enrecorde es que l’església era molt important en la

vida quotidiana, en la vida dels xiquets ja que era

obligatòria l’ensenyança de la religió a part de les altres assignatures d’acord el nostre

sexe. Per exemple, sempre ens ensenyaven a cosir ja que nosaltres ‘’apreníem per a

preparar-nos en la vida de casa, l’artesania e indústria domèstica’’

2. La teua família et tractava diferent que als xics a casa?

Clarament, per exemple el meu cosí tenia mes germans i justetament soles va poder

estudiar ell. En eixa època, els pares miraven mes per els xics ja que deien que les

xiques tenien que ocupar-se mes en tasques de casa i no perdre temps en fer ‘’estudis

que no emportarien a cap lloc’’ com dia el meu pare. Per exemple jo sempre tenia que

anar a llavar la roba a mà i després estendre-la jo a soles, perquè no existia cap

llavadora com en aquestos temps xicones. Però com totes les xiques d’aquella època ho

fèiem, no ho veiem gens mal!

3. Per aquesta raó els xics cobraven mes que les xiques?

Sí, moltíssim més ja que el treball domèstic de la dona tenia poc reconeixement

econòmic i social i en els llocs laborals no existia garantia d’igualtat. També era molt

mes comú veure treballant a les dones que als homes també al tindre mes oportunitats

o quan la dona te fills, que com jo, que tinc sis fills, era jo qui s’ocupava d’ells encara

que tinguera un treball per xicotet e insignificant que fora.

4. Encarna, a la teua època estava permès divorciar-se o avortar? Estàs

d’acord?

Permitir divorciar-se? ni pensar-ho, a més la política influïa molt en la llibertat de cadascú i el

divorci estava molt mal vist, fins i tot, crec que ni ho comunicaven als demes, vull dir que les

dones encara que no estigueren agust amb el seu home no li xerraven rés a les amigues. Jo per

exemple estime molt al meu marit però si fa anys, la política em deixara divorciar-me no

dubteu que no ho hauria fet. En el tema de l'avortament abans no estava permès, i ara si, ara

esta la llei deixa de que als 16 anys ja poden avortar sense consentiment, i no, no estic d’acord,

ja que si abans eren persones i pensàvem en els fills, ara també. I sobretot érem molt creients

abans! Sempre tots els diumenges anàvem a missa i devíem de vestir amb roba poc atractiva..

imagina’t com haguera sigut o quina baralla hauria d’haver ocorregut al veure que una dóna

avortava.

5. Aleshores creus que a canviat la desigualtat entre homes i dones des de

1950 fins ara?

Ja ho crec que ha canviat! Sobretot per totes les raons que t’he dit abans; la roba,

l’educació, els temes laborals... Vosaltres sabeu quina sort teniu ara? Ara teniu la

possibilitat de estudiar sense discriminació per part dels dos sexes! Jo si que haguera

volgut estudiar, si... i tindre moltes possibilitats en tots els aspectes com vosaltres! Bé

xiquetes, m’he d’anar a estendre la roba però llavada a llavadora! (rises)

Moltes gràcies Encarna, una salutació!

CONCLUSIÓ

Com a conclusió podem deduir que les dones sempre han patit per la desigualtat, simplement

per tindre trets que ens diferencien de l’altre sexe. Podem vore que des de 1940 fins ara, la

dona ha estat sempre molt poc valorada, encara que últimament en els països de l’Occidental

ha canviat la situació de la dóna, inclús millorant-la, podem deduir que encara hi ha poca, però

si desigualtat. Abans, elles sempre estaven ben valorades al estar a casa fent tasques que la

feien aprendre a com cosir, brodar, cuidar als nens, ...es a dir l′ensenyaven per ser una dona de

l′època, que sagues portar la casa i la família endavant però des de dins. Però ara, en

l′actualitat, s′ensenya i s′educa als xics i a les xiques per igual per tindre les mateixes

condicions i estudis basics per al futur. Aquesta dictadura es basava molt en la religió, i per

tant era molt important creure en deu. El que també ha canviat molt es que avanç tenies que

dur un aspecte molt presentable al col·legi, tenies que dur el cabell molt ben fet, les sabates

molt netes... en canvi ara ports anar com vulgues. També en el tema religiós, els diumenges

era obligatori anar a missa, i ara ja no es cap obligació, ara va qui vol i quan vol. L′educació

d′abans era molt mes estricta i de vegades els mestres utilitzaven la violència per a tindre mes

autoritat a classe, no com ara, ja que en aquestos últims anys, l’ importància de les persones

que tenen mes autoritat sobre tu, esta canviant.