d i a r i d e l a f u n d a c i ó c ata l a n a d e l ’ e s p l a i w w w . e s p l a i . o r g j u l i o l 2 0 1 1 n ú m e r o 6 4

30 l ’ e n t r e v i s t a

manolita Sanz Sembla que al món actual no es pot viure al marge de la tecno-logia de la informació. El món es divideix entre connectats i no connectats? La tecnologia és un mitjà que fa de mediadora entre persones i per-sones i persones i coses, entre per-sones i coneixements i persones i constructes [conceptes teòrics i hipotètics]. Crec que aquesta con-nexió no és tecnològica, per bé que cada cop és més difícil estar no connectat. Cada cop més cal estar ben relacionat, la persona amb l’empresa, les empreses en-tre elles, les persones entre les persones, les relacions professi-onals, laborals, familiars, és molt important perquè s’està passant cada cop més responsabilitat a les persones, cosa que vol dir que són cada cop més autònomes, tenen més eines, i això vol dir que inter-depenen més entre elles. La unitat ja no és la família, la tribu ó l’em-presa, la unitat és l’individu.

L’alfabetització digital és tan important com ho va ser abans la lectura i l’escriptura? M’atreviria a dir que més encara, sempre i quan definim la compe-tència digital en un àmbit ampli.

ismael peña-lópez és professor de la Universitat Oberta de Catalunya, als Estudis de Dret i Ciències Polítiques, així com investigador al seu Internet Interdisciplinary Institute i el seu eLe-arn Center. És Doctor en Societat de la Informació i del Coneixement.Treballa en la intersecció de les Tecnologies d’Informació i la Co-municació, el Desenvolupament i el Coneixement. El seus interessos giren al voltant de com les TIC poden empoderar les persones en temes i àrees on el coneixement és fona-mental, especialment l’educació i la governabilitat. Abans de la seva vida acadèmica, i durant cinc anys, va ser membre fundador i director més tard del Pro-grama de Cooperació al Desenvolu-pament de la UOC, on va treballar, sobretot, en els camps d’e-learning per al desenvolupament i el volun-tariat en línia. És membre del Consell Assessor de la Fundación Esplai. És aficionat al parapent i toca el saxo tenor. Tot això mentre desitja de tot cor que arribi el mes de setembre, quan serà pare d’una nena a la que espera “amb candeletes”.

ismael peña-lópez, especialista en tecnologies de la comunicació

“les tic ens donen a cadascun denosaltres una impremta, una ràdio i una tele”

L’alfabetització digital no és sa-ber fer servir l’ordinador, sinó comprendre la funció multimè-dia, les diferents plataformes, les diferents maneres de presentar i de produir la informació. Això és la competència digital que cada cop és menys instrumental i ens defineix més.

Què significa l’empoderament digital?M’agrada pensar que hi ha dos tipus d’empoderament, que no diré que són excloents, però, en qualsevol cas, un no porta ne-cessàriament a l’altre. Hi ha un empoderament digital que és molt horitzontal, molt bàsic: jo utilitzo les TIC per poder fer més coses. Però, hi ha un altre empodera-ment que és la gobernança del sistema. Anem a posar l’exemple de la peixera. L’empoderament més individual, micro, és: dintre de la peixera puc fer el que vul-gui. L’empoderament més macro és pensar si la peixera ha de ser petita, quadrada, o si ha de ser una peixera o un llac, o si hem d’anar a mar obert. Les TIC permeten cada cop més controlar o estar al dia d’on es prenen les decisi-ons, cosa que la globalització ens ha allunyat, per allò de que les

decisions ja no les prenen l’estat nació, les prenen les elits finan-ceres, polítiques, els grans lobbys internacionals. Per contra, les TIC ens permeten estar informats, saber qui és qui, i coordinar-nos de forma col·lectiva i fer una massa crítica de gent interessada en un tema.

Amb les TIC potser hi ha més oportunitats.Sense cap mena de dubte. Les TIC ens donen a cadascun de nosal-tres una impremta, una ràdio i una televisió a cost zero. És a dir, al

cost d’un ordinador i ADSL. Fa 50 anys s’havia de tenir aquestes ei-nes i un palau d’esports per fer un míting, ara s’ha de tenir un ordina-dor per penjar les fotos. El que no ens dóna internet és el temps per fer-ho. Ni la intel·ligència, ni la

formació que són coses que hem de posar nosaltres.

Parlem del Tercer Sector. Com incideixen les TIC en el seu de-senvolupament? Crec que incideixen a nivell intern i extern. Pel que fa a l’organització interna, les TIC ens ofereixen uns mitjans excel·lents per millorar en eficiència i en eficàcia, com qualsevol organització que gestiona coneixement. A nivell extern hi ha dues qüestions. Una, com re-fan la relació amb els anomenats stakeholders, perquè gràcies o per culpa de les TIC la gent cada cop apadrina més petits projectes o ini-ciatives concretes, més que grans ideologies. Vull dir que cada cop hi ha menys gent disposada a donar diners perquè la transparència no està garantida, però, en canvi, po-den donar el seu temps. Aquí hi ha una falta de reflexió de les ONG, de veure com capitalitzaran el co-neixement de tota la gent que hi ha al seu voltant, com faran participar més la gent, en una paraula, com substituir recursos financers per recursos humans.

Després, hi ha el tema de quin pa-per tenen les ONG avui en dia. Se sol dir que al segle XIX hi ha el

OnG i 15-M

Què et sembla la reacció de les OnG davant del 15-M? Depèn de quines. alguna s’ha mullat més com justícia i Pau i Fundació per la Pau. la majoria no s’han mullat gens. em sem-bla que aquí hi ha dos motius de crítica. un, que crec que és obligació de les onG mullar-se, a favor o en contra, perquè hi ha drets vulnerats, l’altra, perquè tenim la cadena de transmissió de necessitats trencada.

perquè no s’han pronunciat? m’atreviria a dir que per dos mo-

allò que la globalització

allunya, les tiC ho apropen

tius. un, no han entès què estava passant. a algunes les ha aga-fat amb el peu canviat i encara estan pensant què és el que ha passat. i com és que ha passat sense elles. i altres perquè la seva opinió està amb qui els dóna de menjar o perquè estan coptades pels poders polítics i no pas per les bases, diguem-ho així.De fet, tenim moltes onG que els seus directius són polítics en actiu, o que ja no ho estan en ac-tiu, però ho havien estat. És un problema a l’hora de tenir inde-pendència a les onG.

El perfil

FOTO

S: M

. SA

NZ

w w w . e s p l a i . o r g d i a r i d e l a f u n d a c i ó c ata l a n a d e l ’ e s p l a i j u l i o l 2 0 1 1 n ú m e r o 6 4

l ’ e n t r e v i s t a i 31

mercat que campa per les seves, a la primera meitat del segle XX, sobretot després de les guerres, tenim l’estat que ve a pal·liar les errades del mercat i després venen les ONG que intenten posar pegats a tot el que l’Estat deixa fora. Si el que passa a l’Àfrica el meu govern no ho té en compte perquè queda fora de la seva agenda, jo ONG ho incorporo. La ciutadania està po-sant pegats a les ONG , que posen pegats a l’Estat que posa pegats al mercat. Crec que les ONG han de pensar com fan aquest pont, so-bretot com han de fer el pont de cadena de transmissió del que la ciutadania vol amb el que els estats fan. Crec que les ONG cada cop en lloc de fer coses, que no dic que no ho facin, han d’ajudar a resta-blir aquests canals de decisió o de gobernança.

Has participat en trobades d’e-inclusió que reuneixen als parti-cipants dels centres Conecta que promouen Fundación Esplai i Microsoft. Què penses de la me-todologia d’aquests centres? Hi ha dues coses que m’agraden molt. Una que en la majoria de ca-sos que he vist, l’objectiu no és la tecnologia, sinó la persona i l’ob-jectiu és estar comunicat. L’altra cosa que m’agrada és que hi ha una preocupació molt genuïna de tota la gent que està a Red Conecta de reflexionar sobre el que estan fent: no he trobat mai cap autòmat o nin-gú que donés res per descomptat, ni ningú que cregués que aquella era la manera de fer les coses... moltes ganes de compartir, orelles obertes.

La part dolenta és que probable-ment s’hauria de destinar recursos al xoc explícit, és a dir de vegades crec que es confia massa en la bona voluntat de la gent, i al final, l’ur-gent passa per davant de l’impor-tant. En qualsevol cas és un tema de posar-s’hi no d’actitud.

Qüestionari proust

Estem en un moment de gran efervescència política amb tot el moviment dels indignats. Per què penses que hi ha indignats? Crec que hi ha indignats per tres motius. Un, que és el més obvi, la conjuntura econòmica. El segon motiu és l’allunyament de la presa de decisions del lloc on es generen les necessitats. Ningú fa l’esforç d’explicar o traslladar cap avall les decisions i traslladar cap amunt les necessitats; hi ha una disrupció absoluta i crec que és un dels mo-tius per estar indignat. Articulant tot això, les noves tecnologies ens permeten estar indignats d’una ma-nera diferent, perquè tenim tota la informació del món a casa, és gra-tis (pagant l’ADSL) i la tinc tota i la tinc en temps real, parlar amb els altres és gratis i gratis també en ter-mes de desplaçament. Els indignats del barri abans, com a molt, podien anar al bar, i ara són milers i mi-lers que, a través de diferents pla-taformes d’internet, poden parlar. I per últim, tot i que això és més difícil, es poden fer propostes. Si no propostes de política econòmica que és més complicat, sí propostes

de “sortim al carrer diumenge”. I la gent surt al carrer i resulta en temps real!

Fent referència a les TIC les administracions les promouen pensant en les necessitats dels ciutadans? Crec que la política associada a temes de benestar, més enllà de salut i educació, tota la resta i això vol dir inclusió, comunicació, es-ports, cultura... més enllà del que és la gestió estricta dels serveis a Catalunya, a Espanya, a Europa en gran mesura també, és una políti-ca de despesa pressupostària. Em gasto un milió i he fet un milió de coses. S’ha confiat molt en la bona voluntat de qui executava la despesa sigui ONG, fundacions, petits ajuntaments que han rebut part d’aquests ajuts. Perquè les mesures de control, de la medició d’impacte han estat zero.

Com han de ser les polítiques públiques relacionades amb l’e-inclusió? A mi m’agrada posar exemples molt il·lustratius. Opció 1, fem un curs d’administració electrònica per a senyores que estan a casa i després algunes venen, algunes no i de les que venen una o dos acaben per saber alguna cosa. Opció 2. Fem un curs per cui-nar al telecentre i ensenyem-les a cuinar, intenet, youtube, farem blogs i al final de tot, llavors els hi diem pots demanar hora al met-ge, pots ajudar el teu nét buscant recursos educatius a Internet. El mateix amb els senyors, anem a fer una visualització del partit de futbol el dissabte a la tarda, al te-lecentre, i les dos hores prèvies buscarem a internet estadístiques de gols, de jugadors, etc. Com pu-jar fotos, etc. Després ja entrarem en un curs.

L’aproximació és, què neces-sites? Jo t’ho dono, això sí tinc una agenda oculta perquè la meva obligació com a govern és veure una mica més enllà, perquè tinc

si no fossis professor, series...informàtic, desenvolupador web.

persones que admires en la vida realArcadi oliveras, Baltasar Garzón.

el teu heroi de ficció? Spiderman.

Què és la felicitat per a tu?Fer el que t’agrada.

Quina és la teva flor preferida? el nenúfar.

un llibre? el discurs del mètode de Descartes

una música? Wish you were here de Pink Floyd

una pel·lícula?el gran azul, de luc Besson

el teu menjar preferit?Patates fregides.

el teu somni? Saber educar la meva filla.

PerSPectiveS FeliceS

les tic ens permeten coordinar-nos

i fer una massa crítica

R E P O R T A T G E 2 5

N O V E M B R E 2 0 1 0 N Ú M E R O 6 2 w w w . e s p l a i . o r g D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

Qui decideix les joguines que es regalen?A partir dels 3 anys són els nens i nenes els que demanen lesjoguines que volen. I ho fan, sobretot, basant-se en allò queveuen a la televisió.Quines joguines tindran més èxit enguany?Aquest Nadal les joguines que s’esgotaran abans seran la NancyVestidos de Cuentos, les baldufes Bey-blade i alguns jocs de taula. Igualment ja s’estan demanant molt totes lles joguinesrelacionades amb les sèries Código Lyoko i els Gormitis.Els seus clients, tenen clar el que volen?Cada cop hi ha més el client que s’informa, mira catàlegs oens demana consell...

I llavors, què els diu?Hi ha una joguina per a cada nen o nena. Però n’hi ha algunsregals molt segurs: per als petits, les cuinetes; per més enda-vant, hi ha alguns jocs de taula molt bons i els playmobils maifallen. Els jocs de moviment, per a l’exterior, també són unamolt bona elecció. I els videojocs?És el regal principal que demanen els nens a partir dels vuit onou anys.Un consell...Que “encarreguin” els regals el més aviat possible. Trobaranel que volen i millor de preu!

MONTSERRAT TORRES, Responsable botiga de joguines Sanglas

93 474 74 74www.suport.org

SUPORT A LA GESTIÓ D'ENTITATS NO LUCRATIVES

Nous avantatges delClub d'UsuarisFes-te'n soci i millora la gestió de l'entitat!

La teva oficina al dia! Programes de gestió, còpies de seguretat, maquinari d'oficina.

Adapta els estatuts de la teva entitat!Al 2011 finalitza el termini per fer l'adaptació al Llibre III del Codi Civil.

Formació gratuïta!Formació bonificable per als treballadors de l'entitat.

Assegura els teus voluntaris!Assegurances de lleure, responsabilitat civil i voluntaris.

Envia’ns un email a info@suport.org

G a u d e i x d ' a q u e st s i a l t r e s ava n t a t g e s d i s s e nya t s e xc l u s i va m e n t p e r al e s e n t i t a t s d e l Te r c e r S e c t o r. V i s i t a ' n s a w w w. s u p o r t . o r g

“Enguany s’esgotaran la Nancy i les baldufes Beyblade”

Com es viu el Nadal als esplais?Procurem gaudir-lo seguint les tradicions des d’una òpticamenys consumista. És un bon moment per recuperar activi-tats i projectes amb els nois i noies que ampliïn la seva miradasobre els missatges que rebem en aquesta època de l’any:consum desmesurat, superficialitat, excessos...Per exemple?Des de campanyes de recollida de joguines, tallers de creacióde regals, organitzant un “caga tió” solidari...Treballant els valors?Els valors del servei envers les altres persones, l’amistat,l’austeritat, el treball en grup, la igualtat...

I amb les famílies?En molts esplais les famílies participen de les activitats quehe descrit abans i també s’organitzen tallers formatius pertreballar aspectes com la importància del joc i les joguines i elconsum responsable.I quina és la principal conclusió d’aquestes sessions?Que el millor regal no és el més car. Que està en les nostresmans fer obsequis molt especials. I que, per damunt de tot, elmillor que podem regalar als infants és el nostre temps i dedi-cació.

SUSAGNA ESCARDÍBUL, Resp. A. Pedagògica de la Fundació Catalana de l’Esplai

“El millor regal és el nostre temps i dedicació”

Tot comença amb la carta als reis...I tant! En acabar-se les vacances d’estiu els nens i nenes hand’anar apuntant en una llibreta totes les coses que els farienil·lusió, que necessiten o que troben a faltar. I un dia, al de-sembre, ens posem a fer la carta. Cal posar-los per ordre i queels infants expliquin perquè se’ls mereixen. Quan han d’expli-car als reis perquè mereixen quatre joguines, a la cinquena jano tenen arguments! Bona estratègia!Tot això ajuda a que coneguem més els nostres fills, sapiguemquè els interessa, més enllà de la influència de la televisió i lapublicitat. Mentre fem la carta, també és molt important en-

dreçar la casa, rentar les nines, netejar les joguines, que esnoti que es dóna importància als regals que s’han rebut elsanys anteriors!, i amb tot això tens entreteniment per totesles vacances de Nadal.Com s’ha d’organitzar el moment d’obrir els regals?Aquest moment és molt important, i l’hem de pensar bé. Ésfonamental que cada regal es descobreixi amb l’atenció quees mereix... Què n’opina que el dia 7 de gener no sigui festiu?Em sembla fatal! És una jornada fonamental per a que fills ifilles (i pare si mares!) puguin pair tot el que ha passat el diaabans!

INMA MARÍN, Presidenta d’IPA España i directora de Marinva

“La carta als reis s’ha de començar a fer el setembre”

FOTO

S: J

.M. V

ALL

S

Diari 62-segona part.qxd 16/11/2010 13:56 PÆgina 25

93 474 74 74info@suport.orgwww.suport.org

assegurances per a Juntes directives i patronats

suport a la gestió de les assegurances

Suport Associatiu és Auxiliar extern de ferrer & ojedaAsociados, correduría de Seguros, S.l.c.i.F. B58265240. inscrita en el registre de DGS núm. j-812. www.ferrerojeda.com

envia’ns un email a info@suport.org

◗Per què una assegurança per la junta directiva i patronats?El Llibre III del Codi Civil de Catalunya estableix que els membres de les juntes directives i patronats responen personalment dels danys que causin a l’entitat, socis o tercers per incompliment de la llei, dels estatuts o per actes o omissions negligents en l’exercici de llurs funcions

◗Quin és l’objectiu d’aquesta assegurança?Protegir el patrimoni personal de les persones que prenen decisions en l’entitat cada dia.

◗Què és el que cobreix aquesta assegurança?Les reclamacions personals efectuades a patrons, membres de juntes directives i administradors d’associacions i fundacions.

des de 334 euros/any

una visió de conjunt que tu no tens, i sé que al futur necessitaràs competències.

Quines són les perspectives de futur de les xarxes socials? Encara pensem en termes de xar-xes socials com una cosa externa o com una cosa afegida, quan, en canvi, ja no pensem què compor-tarà l’electricitat per a nosaltres per exemple. L’evolució natural serà aquesta. Hi ha diferents sec-tors en general, que ja les estan fent servir. Si ho comparem amb un iceberg, el 10% de l’iceberg, la part visible, són la gent del màr-queting i la comunicació política que tot el dia parlen de blogs i de la web 2.0 i de com evoluciona-rà l’ipod. A sota de l’aigua, hi ha un 90% de gent que té blogs per receptes, per fotos, per parlar de política, per parlar dels nanos, etc. Igual que ara ja pensem en la tele i en la ràdio, o els mitjans de la premsa escrita com una cosa de més a més, internet serà una cosa de més a més per comunicar-nos, per treballar, no hi pensarem, el tema és normalitzar-ho. ■