A A

Entrevista

Fred en la distància, Enric Truñó es converteix en un home molt passional quan

parla del projecte olímpic que lidera des de l’oficina tècnica. És conscient de la

dificultat del moment econòmic i polític però sap destacar les virtuts d’una inicia-

tiva trencadora que barreja Barcelona i el Pirineu en un cóctel mai vist fins ara.

Toti Rosselló

Ajuntament de Barcelona

Es porten ja tres anys de projecte, aspectes positius fins ara?El complet estudi tècnic de viabilitat de la candidatura ja ens aporta un llegat i beneficis. Per exemple, en aquests moments la conselleria de Territori i Sostenibilitat està fent el Pla Global del Pirineu pel fet que estem treballant en el projecte de 2022. En aquest pla hi parti-cipen unes 30 persones representants d’ajuntaments, de diversos departaments de la Generalitat i professionals del sector privat que estudien quin podria ser el Pla Global del Pirineu que acompanyés una candidatura olímpica. Es busca connectar els Pirineus al món amb tots els beneficis territorials que això comporta.En l’àmbit esportiu, el juliol passat la Secretaria General de l’Esport després de sis mesos de treball amb col.laboració amb molta gent, entre d’altres la FCEH, va aprovar el Pla Estratègic dels Esports d’Hivern, que és un full de ruta que ens marca el camí i té una visió in-tegral i global que ens diu què hauríem de fer per millorar els esports d’hivern a casa nostra.Un tercer benefici ha estat el conjunt de competicions paral.leles a aquest procés. Per exemple, el Campionat del món de snowboard 2011, que ja es va demanar amb aquesta lògica, o els Campionats del Món IPC d’esquí alpí adaptat, el recent Preolímpic de hockey so-bre gel femení o la Copa del Món de Snowboard que es farà aquest hivern a La Molina.En definitiva, els treballs tècnics de la candidatura han posat a l’agenda política temes relacionats amb el Pirineu i amb els esports de gel i neu de Catalunya, en aquest cas també comptant amb el suport les dues grans federacions espanyoles d’esports d’hivern i gel.

Com es podria motivar el ciutadà de Barcelona i el del Pirineu a creure en aquests JJOO?Primer, per creure s’ha de veure. En aquests moments estem en una fase primerenca d’estudi de viabilitat que aspira a ser una candidatu-ra que el COE reculli i que finalment entrem en la nominació del COI. Jo sóc de la tradició de fer les coses amb molta participació però ara estem en un moment on qui sap del projecte són els prescrip-tors: ajuntaments del Pirineu, els consells comarcals, les estacions d’esquí, la FCEH, els departaments de la Generalitat que tenen impli-cació, etc.Estem treballant en l’estudi de viabilitat per a col.locar bé les peces del trencaclosques per arribar a ser candidatura. I hem avançat molt, com a exemple dir que tenim la carta de la FIS amb la pista de des-

ENRIC TRUÑÓComissionat de la candidatura Barcelona-Pirineu 2022

“Els JJ.OO. d’hivern són més mesurats que uns d’estiu”

A A

Entrevista: Enric Truñó, comissionat de la candidatura Barcelona - Pirineu 2022

cens masculí (la més difícil de dissenyar) aprova-da i que pot entrar ja en fase d’homologació. Però aquest és un aspecte, i n’hi ha molts més com instal.lacions, allotjaments, mobilitat, econòmics, sostenibilitat (neu, energia, aigua, residus...). Es-tem amb això, jo crec que al llarg d’aquest curs, després de les eleccions, perquè sempre hem volgut protegir el projecte dels processos electo-rals, hi haurà el nostre compromís d’explicar-nos a fons i públicament.Després hi ha hagut un altre tema que ens ha fet ser molt prudents: Saragossa. Fins fa un any era una possible candidatura fins que es va reti-rar. D’altra banda, ens hem posat d’acord amb el COE perquè té la cita prèvia amb l’any 2020, la candidatura de Madrid amb la que no hem volgut interferir. I és una candidatura que a nosaltres no ens frena gens ni mica però en el calendari i la capacitat de comunicació de la societat espanyo-la i a la internacional primer han de venir els del 2020 i després els del 2022.El que hem de fer ara és seguir el nostre camí, fer que sigui viable amb intel.ligència, amb imagi-nació, amb austeritat i sostenibilitat, són les qua-tre condicions que li posem. La societat catalana no acceptaria ara, ni nosaltres confeccionarem, una proposta de ‘nuevos ricos’. No hi ha diners i per tant hem de seguir treballant en la proposta que tenim en mans, evidentment, tenint en comp-te que és un projecte olímpic, però és i serà un projecte auster.

Els polítics que ens governen ara des de la Ge-neralitat i Ajuntament de Barcelona, es creuen el projecte?Sí, però sempre seguint les directrius que ja he comentat de fer un projecte intel.ligent, imagi-natiu, auster i sostenible. Però cal posar-ho tot en context, si no hi ha alguns fets que ens facin pensar que la greu crisi econòmica canvia, i per tant es veu la llum a mig i llarg termini, serà difí-cil titrar-lo endavant. Si Espanya és pesadament rescatada per la UE tot fa pensar que tindrem dificultats. Però no podem pensar que serà fàcil en un moment que l’administració té problemes per a pagar els sous de l’Hospital Clínic o de Sant Pau. No sé com es soluciona això, però sí sé que els projectes olímpics han de respondre a dinàmi-ques i capacitats de país, però tenen l’avantatge que no són les nòmines del mes que ve. El nostre projecte és a 10 anys vista i estem pensant un conjunt d’obres i inversions que es portarien a terme a partir del 2016-17 en endavant.És evident que hem de pensar en el futur perquè si ens quedem amb els problemes d’avui no su-perarem la situació de crisi. A més, Barcelona va demostrar que no són projectes de despesa, de malbaratement, sinó que són projectes d’incentiu que es generen, que es convoquen els recursos, es busquen i es promouen i que al final són in-versions. I mirem l’impacte econòmic a la ciutat, com ho ha pogut pagar i veiem com el seu posi-

cionament és clau per tantes coses bones que estan succeint, no només en el camp del turisme. Estic pensant en el 22@, l’estació de contenidors xinesos al Port de Barcelona, i la consolidació del Parc Biomèdic. Per tant, aquests projectes tenen sentit, però han de ser austers.

Quan viatges pel món i parles del projecte, els estrangers com responen?Crec que el repte ara el tenim a casa nostra, amb nosaltres mateixos. No obstant, els missat-ges que arriben quan en parles amb algú és que hi ha una sorpresa inicial. Barcelona, Catalunya i Espanya són mediterranis. No som nòrdics ni alpins i els esports d’hivern i gel no estan arrelats a la nostra cultura esportiva de manera natural, tot i que sí que es practiquen a diferents nivells l’esquí alpí i snowboard. Cal tenir clar que entre Catalunya i Andorra es venen 4 milions de forfets, això és un volum important.Ens falta millorar els resultats esportius. Espanya va presentar als JJOO de Vancouver una delega-ció de sis esportistes i amb invitacions en va pre-sentar 18 i a Londres el passat estiu es en van presentar quasi 300.He de dir però que després de la sorpresa hi ha un “Why not?”, “on es farà? Ah, als Pirineus, os-tres allà s’hi han fet proves de Copa del Món i Mundials”. Però tenim un punt molt molt fort: Barcelona. És una ciutat molt coneguda en l’àmbit de la família

grans qüestions: la crisi social que hi ha, la des-afecció amb la realitat política, la crisi econòmi-ca brutal que és la causa de tot això i, per últim, l’encaix Catalunya-Espanya. Tenim tota l’agenda política oberta. Home, tot això és més important que la nostra candidatura, l’esport forma part de la societat. Per tant, tenim l’acord i encàrrec de les institucions de seguir treballant i quan el calendari obligui a prendre decisions, perquè hi ha una data límit molt clara, les prendrem.

Quan es presentarà el projecte a l’Ajuntament i a la Generalitat?Està presentat a l’Ajuntament i a la Generalitat també de fa temps, s’està treballant però l’estem modificant. Estem ara a la tercera revisió de la proposta pre-liminar que vam entregar a l’alcalde a l’agost del 2011. Al febrer vam fer la segona revisió, nosal-tres mateixos ens vam adonar de coses que po-dien millorar. I ara fruit del treball tècnic d’aquest any tenim més arguments i tot això a més, quan aprofundeixes, té relació amb el tema pressupos-tari, pots fer números de forma més adaptada a les capacitats econòmiques del país. S’ha de tenir en compte que el Jocs d’Hivern equivalen a una tercera part del cost d’uns d’estiu, per tant més mesurats i factibles. Per tant, crec que al febrer podrem convocar la comissió directiva on hi ha l’Ajuntament amb els cinc grups municipals, la Generalitat, les tres diputacions del Pirineu, una representació de mu-nicipis i consells comarcals del Pirineu, la FCEH, l’UFEC, personalitats o esportistes d’alt nivell, el consell de Cambres de Comerç i allà es podrà donar llum verda a tirar endavant o no. Ja ho veu-rem, jo crec que és potent, que és mesurat, que genera oportunitats i és oportú i jo demanaré l’acceptació.

Han de donar ells algun dictamen o ja passa-rem a esperar què passa amb Madrid?A aquesta comissió directiva, amb la tercera pro-posta preliminar, que és molt complerta, és com un mini dossier de candidatura que inclou eviden-tment els seus pressupostos, li demanaríem si està d’acord que a partir d’aquestes bases, es pot elaborar una candidatura per presentar al COE. En cas d’un sí, tenim entre quatre i cinc

mesos per elaborar el document a entregar que s’hauria d’aprovar formalment i esperaríem a després de l’estiu presentar-lo.

El COE, quant temps té per aprovar-lo?Aproximadament té dos mesos, fins que rebi una carta per part del president del COI que envia als 204 comitès nacionals demanant si hi ha alguna ciutat que desitja presentar per organitzar els propers JJOO d’hivern 2022 i això, evidentment, ho ha d’aprovar la seva assemblea. Això seria cap al desembre 2013.A partir d’aquí, el COI t’accepta com a aspirant o podria no fer-ho. Has de pagar una taxa per en-trar que et permet accedir al programa de trans-fer of knowledge (transferència de coneixement) que t’obre els seus arxius. Això és molt potent, tens una intranet específica per tenir dades so-bre tot el que hi ha darrere d’uns JJOO, et dóna

“Gràcies a l’impuls olímpic la Secretaria General de l’Esport, en col.laboració amb la FCEH, va apro-var el Pla Estratègic dels Esports

d’Hivern que busca millorar els esports d’hivern a casa nostra”

“És un projecte auster, la socie-tat catalana no acceptaria ara,

ni nosaltres confeccionarem, una proposta de ‘nuevos ricos”

olímpica i de les federacions internacionals i molt apreciada en el món de l’esport, pels JJOO, pel tennis, per campionats del món de moltes disci-plines, per la F1, pel Barça tant de futbol com de bàsquet com d’handbol, pel Joventut de Badalo-na, pel sistema de clubs, per tantes coses.Barcelona és el punt molt fort de la candidatura i és aquí on s’hi fa la meitat dels Jocs. La recepció amb l’aeroport, molt ben connectat especialment cap a Europa i cada vegada més cap al món, aquest any tancarem amb 34 milions de passat-gers. En segon lloc, és la ubicació de premsa i TV a la Fira, dels hotels per la família olímpica i per tot el gel amb les seves grans instal.lacions.

La situació política actual com afecta a l’estudi de viabilitat?A l’estudi gens ni mica. A les expectatives i deci-sions, afecta perquè tota l’atenció de les adminis-tracions i àmbit polític està centrada en quatre

documentació que et permet millorar.En segon lloc, al febrer del 2014 participes com a observador de la mà del COI a Sochi i això vol dir que entres en el centre d’operacions dels JJOO i per tant aprens moltíssim, deixes de ser un es-pectador, entres dins i és molt important. Des-prés participes del briefing, de l’informe de Sochi a Pionjang i vas allà durant un seminari de quatre dies de tots els aspectes dels Jocs en què expli-quen que han de fer els propers JJOO. Per últim, s’ha de presentar el qüestionari, que són 25 preguntes i si t’accepten com a candidat, passes d’aspirant a candidat. Llavors ja ets a la fase final, quan has d’entregar el Dossier de candidatura de tres volums molt estandarditzats amb unes preguntes iguals per cada candidat, a les que acompanyen 500 cartes de garantia entre les quals la del Govern del teu país. Finalment, la visita de la comissió d’avaluació i l’informe final tècnic i per últim, la votació.