CULTU AS u p l e m e n t s e t m a n a l d e l l i b r e s i a r t d i s s a b t e , 2 2 d e n o v e m b r e d e l 2 0 0 8

AlbertSánchezPiñolLaguerraalCongo

4

FRAN

CESC

MELCION

El quevull fer

exactamentés molestar

Aravind Adiga

3 A. CastellsConversaambJordi Ferré12 X. PlaIgnasi Morai ‘Ulisses II’13 D. CastilloEstrena deCarlos Zanón,un home bo17 R. MasMarinettii el futurisme

AntoniLlena‘ElfenomenBarceló’

11

JoanTriadúDickenstraduïtperCarner

14

”

”Entrevista

PremiManBooker2008

CULTU A8 22 DE NOVEMBRE DEL 2008

Abans de fer-licap pregunta,AravindAdigaja comença arespondre.Comdiriadelsseus perso-natges més

emprenedors, ell també semblaunhome“de laprimeramarxa”, ésadir, no li falta empenta.Ara recullla recompensa: ha guanyat elpremimésprestigiós de literaturaen llenguaanglesa, elManBooker,amb una primera novel·la: Tigreblanc (Amsterdam). Va néixer al’Índia el 1974 i s’ha format a Co-lumbia, als EstatsUnits, i aOxford,aAnglaterra, tal compertoca a lesclassesbenestantsdel seupaís.Hafet deperiodista aTime i al Finan-cial Times i sap que ha de llançartitulars. Dues coses vol deixar benclares: ell no comparteix les opini-onsdel seuprotagonista, un xoferque assassina l’amo, i els proble-

!Entrevista

Text:Ada Castells Foto:FrancescMelcion

AravinAdigaEscriptor

mes de l’Índia no són religiosos,sinó de classe. Ha aconseguit unrepte complex: ambaquestmate-rial, li ha sortit una novel·la de re-alisme social bendivertida.

El seu protagonista és unhomeque surt de la zonaméspobra de l’Índia, fill d’un con-ductor de rickshaw, i aconse-gueix fer-se xofer. Per què litria aquesta feina?Em serveix per explicar que un99%de la gent delmeupaís no técotxe i la classe mitjana va ambxofer perquè ésmolt perillós con-duir: hi ha molta pol·lució, ningúfa cas de les normes i el transportpúblic és desastrós. Aquesta rea-litat es viumolt diferent des d’uncotxe amb aire condicionat. Sóncom ous negres que travessen laciutat. Un xofer estàmolt en con-tacte amb l’amo, domina unamà-quina molt sofisticada i cobramolt poc. La meva pregunta és:

Aquestes represàlies no atu-renel seupersonatge.No, l’Índia està canviant. Cadacophi hamés gent que surt de leszones rurals per realitzar el seusomni a les ciutats. Un cop són alsgrans centres, només poden ferde servents, perquè ni tan solssaben l’anglès. De totamanera, lallunyania debilita la relació ambel clan. Viure per un mateix ésmolt difícil, però permet tenirnoves idees i comencen les temp-tacions. El llibre explora aquestscanvis socials.

Des d’aquí es té la idea quel’Índiaesconvertiràenunagranpotènciaenpoc temps,peròalseu llibre retrata un paísmoltcorrupte idifícild’organitzar.Sí, és evident que el poder econò-mic s’està desplaçant i l’Índia ésuna potència tecnològica, però elprincipal problema és que la glo-balització existeix i la majoria dela població no hi pot entrar. Elcrim i la corrupció augmenten,perquè ara els pobres ho veuenper televisió.

¿I aquesta transformació delpaís no arribarà mai a lescapes inferiors?No ho crec. Això fa 15 anys quedura i no s’ha notat capmillora nicrec que canviï mai.

¿Ni a través d’una revoluciónaxalita com la quebalbucejaal seu llibre?Els naxalites són maoistes sem-blants als del Perú, però no crecque tot el país s’hi adhereixi. Al’Índia, les tensions econòmiquessempre es presenten com tensi-ons entre religions. Sí que elsmu-sulmans sónmés pobres, però elsproblemes són de classe. No crecque hi hagi una guerra civil, enca-ra que les tensions augmenten isí que ja hi ha territoris on hi haguerres.

Perquèel seuprotagonistaesdirigeix al primerministre delaXina?Els indis estan obsessionats ambels xinesos. Sempre s’havien com-parat amb els Estats Units, peròaixò ha canviat. Els indis pensenque l’Índia i la Xina agafaran elpodermundial i això ja els està bé,perquè creuenqueportaràmillo-res al món. Estem a les portesd’un món en què els Estats Unitsja no hi seran, però ningú es pre-gunta com ho farem. La classemitjana de l’Índia hauria de pen-sar quinmón està creant.

El que vostè retrata és desas-trós: pobresa extrema, ex-plotació infantil, impunitatabsoluta...

“Hi halectors ofe-sos,peròperaixòhoheescrit”

com és que no hi ha més amosque acabin assassinats?

ALlatinoamèricaoaSud-àfri-ca ho tindrienmés fotut.Sí, la criminalitat és curiosamentmolt baixa a l’Índia, i raramentsón crims per diners. El meupersonatge és una excepció, untigre blanc, en el sentit que ésmolt rar.

Perquè l’Índia ésdiferent?El que és més increïble del’Índia no és el ioga o el tantra,sinó el classisme. Si no hi hamés assassinats, no és perquèsiguemmés espirituals, això sónbestieses: som tan físics comqualsevol ésser humà. Per a micontinua sent un misteri, peròpenso que un dels motius és elsistema familiar, que és el cen-tre d’identitat de la gent. Si uncomet un assassinat, tot el clanse’n ressent.

“L’Índiano es pre-gunta comserà elnoumón”

“Elmés increïbledel’Índianoésel iogasinóel classisme”

9CULTU A22 DE NOVEMBRE DEL 2008

Hi ha un grau de provocació,però tot el que descric és real. Elllibre ha estat un bestseller al’Índia des que va sortir i la clas-se mitjana ho ha rebut bé. Amés, molts lectors anglesos se’lprenen com un llibre antisiste-ma, i això, en temps de crisi,també es rep bé. Hi ha gentofesa, esclar, però aquesta ésuna de les raons per escriureuna novel·la. El que vull fer ex-actament ésmolestar. En aquestsentit, la literatura ésmés pode-rosa que el periodisme.

Descriuunasituacióenquèelxoferhad’assumirunatrope-llament comès per la dona del’amo. ¿Aquesta injustícia liserveix per justificar encaramés l’assassinat?No, això és molt habitual. Al lli-bre no exagero les injustícies. Sihi ha un accident és el xofer quiho paga amb la presó, vagi o nodins el cotxe. No crec que respugui justificar un crim, peròaquesta inculpació obligadaserveix al protagonista d’excu-sa per sentir-se menys culpa-ble. De tota manera, ell està ob-

no t’oferirà una visió del lloc onvius i, per tant, des del cotxe ambxofer, no el coneixeràsmai.

Tot i aquesta realitat tanduraque vostè descriu, el llibreestàple d’humor.Sí, era una de les meves dèries.No sé per què el realisme socialsempre ha de ser avorrit. Un lli-bre semprehade ser excitant perals lectors. Passava que els llibresque parlaven de la classemitjanatenien estil i, en canvi, els quetracten dels pobres són una pa-llissa. Nom’ha costat gaire posar-hi humor, perquè els indis sónmolt divertits, els pobres sobre-tot. Els comentaris de la gent delcarrer solen sermolt provocatius.

Vostè ha viscut a Anglaterra ials Estats Units. Quan va tor-nar a l’Índia?Fa sis anys. Aquest llibre ja el vaigviure allà. L’Índia em permetviure d’escriptor. Faig algun arti-cle i ja està. S’hi pot viure ambmolt pocs diners, si hi estàs pre-parat. El problema és que lama-joria de la població no hi viu sinóque hi malviu.!

sessionat pel seu cap i és unade les raons per les quals elmata. Les relacions entre amo iservent sovint tenen connotaci-ons eròtiques i és així com aca-ben en crims.

El seu llibre denuncia desi-gualtats, quinmissatge...Les retrata, però no ofereix capmissatge, perquè els llibres ambmissatge han de ser ignorats i elpitjor que li pot passar a un es-criptor és ser ignorat. L’únicmissatge del llibre és que lagent miri al seu voltanti tregui les seves con-clusions. L’ambigüitat ésla clau de la ficció.

Comsitua lasevanovel·laenla literatura índia actual?No veig gaires llibres comaquests. Abans es llegiamés li-teratura social, però ara laclassemitjana llegeix elmateixque la classe mitjana de tot elmón: Roberto Bolaño i PhilipRoth. Ja em sembla bé, però ellsno escriuen de la nostra societat.És un dels perills de la globalitza-ció: pots llegir Roth, si vols, però

‘Tigreblanc’retrata les gransdiferències entreclasses a l’Índiaactual

DESH

AKALYANCH

OWDH

URY/S

TR