1

Entrevista

Sra. Ana Olivera

Intendenta de Montevideo, Uruguai

Quines són les àrees d’acció principals del seu govern?

El nostre objectiu principal és construir una ciutat digna per a tothom. Tenim tres

importants reptes operatius que cal considerar-los dins el marc de renovació dels reptes

de govern: estem construint la ciutat del segle XXI. La idea ordenadora central de la

nostra activitat és la promoció del dret a la ciutat. Instal·lar el tercer nivell de govern tot

impulsant una participació com més estesa, intensa i eficaç millor, promoure la millora

permanent de la qualitat mediambiental –que s’expressa tant en la millora operativa dels

sistemes de neteja i la disposició final de residus com en l’extensió dels programes de

sanejament fins a cobrir el 100% de la ciutat– i assegurar el desenvolupament del

sistema metropolità de transport per tal de multiplicar la capacitat de mobilitat i accés

dels ciutadans i ciutadanes de Montevideo a tots els punts del territori, són objectius

amb els quals ens hem compromès per a aquest període i que s’inscriuen en un esforç a

llarg termini iniciat fa 20 anys, que, tot i els èxits aconseguits, n’ha d’assolir molts més.

L’horitzó continua essent la felicitat pública.

En quina mesura pot contribuir el plantejament de “ciutat educadora” a afrontar aquests

reptes?

El plantejament de “ciutat educadora” és fonamental. Sense una ciutadania informada, educada i compromesa amb el sosteniment de la gestió quotidiana i amb l’impuls als canvis, la possibilitat de millora i transformació permanent d’una ciutat esdevé impossible.

2

Quins han estat els èxits més importants i amb quines dificultats s’han trobat en el procés de descentralització envers els districtes que integren el Departament? Sobretot, cal destacar la consecució del tercer nivell de govern, un projecte promogut i acariciat durant molt de temps, que en el present període de govern tindrà la seva primera prova de gestió. Les dificultats han estat múltiples, principalment referides a les resistències que genera –i que continuarà generant– la transferència real de poder de decisió i de recursos. Des d’aquests governs de districte, com s’impulsa la participació ciutadana en gestió de polítiques públiques? Hi ha molts mecanismes. Primerament, mitjançant el procés d’elecció d’alcalde i regidors, i els debats sobre política pública que hi van associats. En segon lloc, gràcies a l’existència i el funcionament dels consells veïnals. En tercer lloc, per mitjà de la realització dels consells oberts. En quart lloc, amb la promoció del pressupost participatiu. I, finalment, a través de la nostra presència permanent en els barris per a informar, debatre i escoltar. Ens pot explicar, en concret, en què consisteix l’experiència dels consells oberts? Es tracta d’una instància de participació popular, projecció d’activitats i rendició de comptes que cada districte ha de fer anualment, sense perjudici de la resta d’activitats que es puguin dur a terme amb aquesta mateixa finalitat. És el retrobament amb una institució de consulta i participació que es remunta a la nostra història: els consells oberts van ser una modalitat extraordinària de reunió, amb un paper decisiu durant el procés d’independència. En els consells celebrats enguany, el tema que s’hi ha debatut ha estat el pla quinquennal d’activitats de cada districte i el seu pressupost. Pel que fa a l’aposta del govern per millorar la qualitat mediambiental, ens pot explicar alguna bona pràctica que es dugui a terme actualment en aquest àmbit? Hem mantingut una política ferma d’inversió en sanejament ambiental que ha fet que avui tinguem cobert més del 80% del territori urbà amb aquest servei i que puguem arribar al 100% a la finalització dels programes engegats en aquesta etapa, que ja estan finançats. Es tracta d’un gran esforç econòmic i d’organització mantingut al llarg de dècades –i que es continuarà fent– que ha tingut una repercussió positiva en la salut general de la població i que ha fet, per exemple, que el nostre sistema de platges –un dels principals recursos d’espai públic de què disposem– tingui un certificat ambiental i serveixi alhora com a espai d’esbarjo popular i com a atractiu turístic.

3

El pla de mobilitat urbana engegat, en quina mesura contribuirà a millorar els espais públics i a recuperar-los per a la ciutadania? La millor política de recuperació de l’espai públic és la que en promou un ús intens i plural. El sistema de transport col·lectiu fa possible d’accedir-hi –a les platges, als parcs, a les places, als centres–, enfortir-lo és, doncs, un objectiu fonamental. La mobilitat és un dret. L’accés al gaudi dels béns públics de la ciutat és un dret. I per tal que tothom pugui exercir aquests drets, cal desplegar un conjunt d’infraestructures, serveis i polítiques d’animació del seu ús. El Pla de Mobilitat és justament això. És un pla orientat a potenciar i ordenar la mobilitat de les persones i les mercaderies en el Departament. Què aporta a la gestió municipal el fet de prendre consciència del vessant educatiu de les diferents polítiques i actuacions municipals? L’enriqueix, la repta a millorar permanentment, la valora i fa que els seus protagonistes se sentin valorats. Com s’impulsa la transversalitat en les accions municipals? Hi ha una tensió permanent entre la integralitat dels problemes i desafiaments reals involucrats en la gestió quotidiana de la ciutat i el tractament sectorial tradicional que se’n fa, sovint reforçat per l’organització sectorial o departamental de les institucions. Per tal de superar aquesta inèrcia, hem organitzat gabinets operatius per mitjà dels quals diversos departaments sectorials treballen de manera conjunta i simultània en la resolució d’un problema o en la definició d’una política institucional. De la mateixa manera, promovem la coordinació amb altres organismes. I promovem especialment que les polítiques envers el gènere, la infància, la joventut, la gent gran, l’atenció a les discapacitats i el combat contra la discriminació siguin presents com una dimensió ineludible en totes les nostres accions, perquè construir ciutat no és tan sols fer obra física, sinó, sobretot, construir aquesta xarxa complexa d’accions econòmiques, polítiques, socials i culturals. Les obres físiques són tan sols una part del suport material d’aquestes accions. Ens podria explicar breument altres bones pràctiques que s’estiguin duent a terme a Montevideo destinades a construir una ciutat més educadora? Hem instal·lat un programa de transparència, accés a la informació i producció de dades obertes que és un instrument que potencia la qualitat de la informació disponible i que en facilita l’accés. Comptem amb una xarxa d’institucions –teatres, museus, parcs zoològics, planetari, biblioteques, programes d’animació cultural i educativa vinculats al medi ambient, a la ciència, a la vida a la ciutat– que són el suport d’activitats educatives promogudes pel govern de la ciutat i per altres organitzacions públiques i privades, i que són motiu d’orgull i plataforma de serveis per a tot el país. A més, duem a terme programes educatius específics, com ara els programes Els Nostres Infants i Teatre a l’Aula, així com campanyes orientades a promoure que els nostres treballadors acabin els seus estudis primaris o secundaris i s’especialitzin en temes relacionats amb les nostres responsabilitats de gestió a través del Centre de Formació i Estudis, i programes de comunicació educativa per mitjà de personatges adreçats al públic infantil, com ara la Tia Libbi. Més enllà de tot això, la vida a la ciutat és una experiència educativa permanent que té a veure amb la construcció del projecte de convivència que ens identifica. Cal que totes les polítiques públiques tinguin molt present aquest aspecte.

Plaça de la Independència de Montevideo © Tomás Jorquera Sepúlveda