entre tots - hospitalsagratcormartorell.org · 6 7 p. herrero. la seguridad clínica o seguridad...

Actualitat

L’Hospital rep el Segell SGI d’Igualtat d’Oportunitats

Parlem-ne

La Unitat de Dany Cerebral, un recurs essencial per a la recuperació dels pacients

Parlem-hi

Entrevista a Maria Lluïsa Fernández, directora del sector sanitari Baix Llobregat Nord

2 3

Entre tots | Editorial

CrèditsEntre tots

Hospital Sagrat CorAv. Comte Llobregat, 11708760 MartorellTel. 93 775 22 00Fax 93 775 19 [email protected]

Consell de redaccióRosa AlmiñanaCarlos FranqueloGloria LópezJosé Mª PeñaXavier ReigJosep Tristany

SecretàriaMª Isabel Rivera

Han col·laboratAnabel AlquézarSilvia BaliñoRoger BallescàCarlos FranqueloJuan Antonio GuzmánPilar HerreroPau MartínezRoberto NavaizJosep Mª PeñaEsther RomagueraJosep TristanyFIDMAGComissió d’IgualtatGrup de Treball de Riscos PsicosocialsDepartament de RH

Fotografia de portada Juan Antonio Guzmán

Disseny i edicióMapa Mediamapadvisers.com

Dipòsit LegalB-20575-2002

La redacció d’Entre tots no es responsabilitza de les opinions expressades als articles publicats

José Mª PeñaGerent

Como avanzábamos en el anterior Entre tots, el número 65 de nuestra publicación llega marcado por la renovación y el cambio. Respetando la filosofía originaria, estrenamos una revista más atractiva en cuanto a diseño y contenidos, pensada sobre todo para los colaboradores del Hospital y la comunidad hospitalaria, pero también para otros profesionales y entidades de nuestro entorno, desde el convencimiento de que tenemos mucho que compartir también de puertas hacia fuera.

Uno de los cambios más significativos del nuevo Entre tots es que, después de quince años imprimiendo la revista, ésta pasará a distribuirse exclusivamente en formato di-

gital. Nuestra publicación se adapta, así, a los nuevos tiempos, en los que cada vez estamos más acostum-brados a leer en una pan-talla. A la vez, con la revista digital se apuesta por un formato más sostenible, tanto medioambiental como económicamente.

El lector descubrirá, además, cambios significativos en el diseño. Más presencia de los colores y la tipografía corporativa, para reforzar nuestra marca. Más blanco, menos letra y más orden, para facilitar la lectura. Entre otras novedades, destaca, también, la incorporación de la fotografía de algunos de los autores, con el objetivo de dar mayor protagonismo a todas aquellas personas que, enviándonos sus escritos, hacen posible el Entre tots.

Sin la colaboración de los profesionales que nos hacen llegar textos e imágenes para la revista, nunca habríamos cumplido 65 números y 15 años de Entre tots. En este sentido, merecen una mención especial los miembros del consejo de redacción y particularmente aquellos que, desde los inicios, aceptaron formar parte de este proyecto.

La publicación ha experimentado muchos cambios desde el primer número, pero el compromiso de las personas que trabajan para sacarla adelante, trimestre tras trimestre, ha sido siempre el mismo. Así lo refleja el reportaje de la nueva sección “Entre records”, que estrenamos haciendo un repaso de la historia del Entre tots, a modo de home-naje a nuestra revista y a toda la gente que la hace posible. Espero que disfruten de éste y los demás contenidos que ofrece nuestra publicación renovada.

La publicación ha experimentado muchos cambios, pero el compromiso de las personas que trabajan para sacarla adelante ha sido siempre el mismo


Editorial

03

30

32

33

3420

22

24

26

04

Editorial

Entorn

25 anys amb nosaltres

Noves incorporacions

Entre records

Quince años de Entre totsActualitat Hospitalàries

De tot cor

Volver a la alegría, una propuesta de camino hacia la Pascua Semana Santa y Pascua en el Hospital Sagrat Cor

Fundació Nou Camí

La Fundació Nou Camí traslada su sede a las dependencias de Pins D’Or, en Sant Feliu de Llobregat

Parlem-hi

A més de comptar amb excel·lents professionals, l’Hospital Sagrat Cor destaca pel seu tarannà de col·laboració i receptivitat

Actualitat Sagrat Cor

Investigació

Actitudes de profesionales de Salud Mental hacia la enfermedad mental: estudio Inter Nos

14

18

Parlem-ne


Sumari

Entre tots | núm. 65 | gener - març 2018

4 5

Entre tots | Actualitat Sagrat Cor

fica conferencia en la que expuso que la principal causa del DCA es el ictus, repre-sentando un 75 % de los casos, seguido del traumatismo craneoencefálico (TCE) y otras causas en un 25 %. El doctor Ríos remarcó, también, la importancia y la nece-sidad de proporcionar una rehabilitación integral, desde un enfoque multidisciplinar, a las personas con lesión cerebral (por su afectación física, cognitiva, emocional y psicosocial).

El doctor Luís Gil, neurólogo de la Unidad de Convalecencia y Paliativos del Hospi-tal Sagrat Cor, proporcionó unos datos que permitieron evidenciar la realidad del DCA: en España hay 420.064 personas afectadas y en Catalunya 55.000 pacientes afectados. En junio de 2017, existían 92 recursos de rehabilitación específicos con un total de 4.332 plazas, de las cuales, 1.339 son concertadas, 2.242 privadas y 751 pú-blicas. En Catalunya existen 412 plazas (entre públicas, concertadas y privadas) una cifra realmente insuficiente para poder atender a todos los pacientes afectados.

Por su parte, el doctor Juan Carlos Cejudo, neuropsicólogo del Hospital Sagrat Cor, puso en relieve otra realidad, no me-nos importante, que presentan muchos pacientes con DCA: la existencia y la dificultad del abordaje de los trastornos con-ductuales (agresividad, deshinibición, déficit de autocontrol, etc.) y cómo estos trastornos pueden dificultar su proceso de rehabilitación y la necesidad de especialistas en este campo.Susana Morón, terapeuta ocupacional del Institut Guttmann, presentó una amplia gama de nuevas tecnologías en la neu-rorehabilitación de pacientes con DCA y explicó cómo éstas pueden facilitar y mejorar, en muchos casos, la autonomía y comunicación de los pacientes, tanto en adultos como en niños.

Esther Romaguera, terapeuta ocupacional del Servicio de Rehabilitación Física del Hospital Sagrat Cor, presentó la Intervención Snoezelen en pacientes con DCA, un trabajo dirigido a pacientes con gran afectación que se realiza en salas especialmente preparadas y que permite ofrecer estímulos sensoriales centrados en potenciar los cinco sentidos básicos (vista, olfato, tacto, gusto y audición), la propiocepción y la estimulación vestibular (equilibrio).

Por último, Irene Cobo, logopeda del Servicio de Rehabilitación Física del Hospital Sagrat Cor, presentó la última conferencia, sobre la valoración y el tratamiento de la disfagia orofaríngea en pacientes con DCA. Cobo evidenció cómo la disfagia afecta en una fase aguda al 45 % de los pacientes con ictus y entre un 25-61 % a los pacien-tes afectos de TCE, comportando graves problemas de desnutrición, deshidratación, neumonías por aspiración y obstrucción de las vías aéreas.

Después de un interesante debate, clausuró la IX Jornada el doctor Carlos Franquelo, director médico del Hospital Sagrat Cor, agradeciendo el trabajo a todos los ponen-tes, así como la asistencia a todo el público. El doctor Franquelo también remarcó el consenso, prácticamente generalizado, de la necesidad de ampliar la red de recursos sanitarios y sociales, para el abordaje integral del DCA, ya que es imprescindible iniciar con rapidez y de forma exhaustiva un proceso rehabilitador a manos de un equipo multidisciplinar, que permita la máxima recuperación de capacidades a los pacientes afectados.

Es imprescindible iniciar con rapidez y de forma exhaustiva un proceso rehabilitador a manos de un equipo multidis-ciplinar, que permita la máxima recuperación de las capacidades de los pacientes

J. A. Guzmán. El Hospital Sagrat Cor de Martorell celebró, el 23 de marzo, la IX Jornada Sociosanitaria de Enfermería y Fisioterapia en el Centro Cultural de Mar-torell. En el marco del evento se destacó la necesidad de incrementar el número de recursos que ofrecen una atención específica al Daño Cerebral Adquirido (DCA) en

España y, en concreto, en Cataluña. Presentaron la jornada la superiora del Hospital Sagrat Cor, Sor María Luisa Gon-zález; el gerente, José María Peña, y el alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa.

El doctor José Antonio Larraz, director del Área Asistencial y Educativa de la Provincia de España de Hermanas Hospita-larias, fue el encargado de inaugurar el acto con una ponencia sobre el presente y futuro del área sociosanitaria en Catalunya y de la Red Menni de Daño Cerebral. En su conferencia, el Dr. Larraz abordó la evolución histórica de los modelos de atención sanitaria, así como el futuro del sociosanitario, y

esbozó la idea de cómo éste se convertirá en una “red intermedia de cuidados sanita-rios especializados” y constituirá una red intermedia entre el hospital de agudos y la atención domiciliaria, residencial y social. Asimismo, puso en valor la experiencia de la Red Menni de Daño Cerebral, perteneciente a Hermanas Hospitalarias. Ésta es la red más grande e importante de España, y pionera en ofrecer una respuesta integral y específica a estos pacientes.

Después de un breve descanso, se inició una mesa sobre la rehabilitación integral del DCA, moderada por el doctor Josep Ortiz, responsable de la Unidad de Convale-cencia y Cuidados Paliativos del Hospital Sagrat Cor, que contó con un grupo de ponentes de dilatada experiencia.

El doctor Marcos Ríos, coordinador de la Unidad de Daño Cerebral del Hospital Beata María Ana de Jesús, Hermanas Hospitalarias de Madrid, presentó una magní-

Ejercicios de un paciente en el Servicio de Rehabilitación Física del Hospital Sagrat Cor

La IX Jornada Sociosanitaria de Enfermería y Fisioterapia se centra en el Daño Cerebral Adquirido

Actualitat Sagrat Cor


En el marco del evento se destacó la necesidad de incrementar el número de recursos que ofrecen una atención específica al DCA en España y, en concreto, en Cataluña

6 7

P. Herrero. La seguridad clínica o seguridad del paciente se define, según la OMS, como la ausencia de un daño innecesario o potencial asociado a la atención sanitaria. A medida que la práctica clínica ha evolucionado, también se ha incrementado el riesgo a que el paciente sufra algún incidente dentro de su proceso asistencial, incidente que es consecuencia de la práctica clí-nica y no de la propia enfermedad. Si se producen consecuencias, es calificado de evento adverso.

Actualmente, los daños causados a los pacientes ocupan el decimocuarto lugar en la lista de morbimortalidad mundial, al mismo nivel que el paludismo. Por este motivo, todos los centros asistenciales han desarrollado, en los últimos años, instrumentos y metodologías para minimizar este riesgo.

Siguiendo esta línea, y con el objetivo de poder analizar de manera más exhaustiva los incidentes de la organización, el Hospital Sagrat Cor de Martorell está diseñando un sistema mecanizado de notificación y registro de incidentes, que permitirá cuantificar, evaluar, analizar e implantar medidas de mejora para intentar prevenir y minimizar las consecuencias de éstos.

A lo largo de 2018, se implantará, en todos los servicios del Hospital, este nuevo sistema de notificación de incidentes. Para ello, es necesario que todos los profesionales tomen conciencia del hecho de que aportar esta información es de suma importancia para establecer políticas de prevención que repercutan en el bienestar de los pacientes.

R. Ballescà. El psicòleg del CSMIJ de Martorell Roger Ballescà va realitzar, el passat 16 de febrer, la conferència inaugural de la IV Jornada d’Atenció Primària i Psicologia, organitzada per la delegació del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) a Tarragona.

Sota el títol “Vells malestars, noves demandes: Psicologia de capçalera al s. XXI” i coincidint amb un major desplegament del Programa de Suport a la Primària (PSP), la conferència es va centrar en la tipologia de les noves demandes que arriben als professionals de la salut mental que atenen en els Equips d’Atenció Primària. Segons Ballescà, la progressiva pèrdua d’espais socials, familiars o personals de gestió del malestar psíquic, i la creixent medicalització de la vida quotidiana, han creat les condicions idònies per a la irrupció massiva de les problemàtiques emocionals i relacio-nals en les consultes mèdiques.

Així mateix, va descriure la figura del que es podria anomenar col·loquialment psicòleg/oga de capçalera com un perfil professional que té prou especificitat perquè pugui començar a ser con-siderat de forma diferenciada: una figura professional de vocació generalista i de proximitat que doni resposta a aquestes noves demandes que, malgrat no ser estrictament clíniques, requereixen, tanmateix, ser ateses amb cura, a través de la paraula i la reflexió, evitant que els problemes empit-jorin, es cronifiquin o acabin essent atesos des d’una perspectiva estrictament farmacològica.

Finalment, el psicòleg del CSMIJ de Martorell va parlar de com el desplegament del PSP a l’atenció primària ha de consolidar un esglaó d’importància fonamental dins de la continuïtat assistencial a la sanitat pública, que fins ara no estava prou coberta. Es garantirà, així, un millor abordatge de les necessitats de la població general en l’àmbit de la salut mental.

Nuevo sistema de notificación y registro de incidentes asistenciales

Roger Ballescà realitza la conferència inaugural de la IV Jornada d’Atenció Primària i Psicologia


Comissió d’Igualtat. L’Hospital Sagrat Cor va rebre, el darrer 20 de febrer, el Segell SGI d’Igualtat d’Oportunitats conforme a la norma SGI 2010. El certificat s’obté després d’una verificació per entitats homologades, d’acord amb el compliment, no solament de la legislació vigent, sinó també d’altres accions que milloren el compro-mís real de l’organització amb la Igualtat d’Oportunitats.

Des de fa anys s’està treballant activament amb representants de l’empresa i dels treballadors per promoure la igualtat entre homes i dones. El segell representa el reconeixement d’aquest esforç i anima l’Entitat a continuar en la mateixa línia per tal de mantenir un dret que es considera essencial.

La Comissió d’Igualtat té com a missió deliberar, aprovar i aplicar noves iniciatives per a l’execució del Pla d’Igualtat de l’Hospital. Des de la seva creació, s’han elaborat protocols específics de gestió en Recursos Humans amb perspectiva de

gènere i per prevenir l’assetjament sexual i per raó de sexe, i guies de bones pràcti-ques en matèria d’igualtat i de llenguatge no sexista.

En aquest sentit, es continua treballant en accions positives en diferents àmbits, que són avaluades periòdicament en les reunions de la Comissió d’Igualtat: mesures d’àmbit organitzatiu, de formació i informació, comunicació i llenguatge, mesures de selecció, promoció i contractació, de prevenció de l’assetjament sexual, de conciliació de la vida laboral i familiar, i contra la violència de gènere.

L’Hospital rep el Segell SGI d’Igualtat d’Oportunitats

Els membres de la Comissió d’Igualtat mostrant el Segell SGI


Des de fa anys s’està treballant activament amb representants de l’empresa i dels treballadors per promoure la igualtat entre homes i dones

8 9

nua, el trabajador se ve obligado a realizar, además del propio trabajo en sí –la presión de tiempos, atención y vigilancia constantes, formación profesional continuada, adaptación al nuevo paciente, etc.– suponen una carga emocional y un coste personal importantes, y exigen que el modo de funcionamiento de las Unidades y Centros ofrezca recursos para evitar una posible sobrecarga emo-cional, burnout y que ayuden a prevenir problemas derivados del estrés. Dichas exigencias psicológicas podrían incidir negativamente en la propia salud psico-lógica del empleado, así como en su desempeño profesional. Estas sobrecargas, si se dan de forma continuada, pueden, además, incidir en la relación entre compañeros y, en ocasiones, originar conflictos de roles y malestar, agravando, si cabe, la situación.

Por todo esto, en 2011, el Hospital realizó la primera en-cuesta de Evaluación de Riesgos Psicosociales, con objeto de identificar, valorar y gestionar las posibles fuentes de estrés halladas. Los resultados se publicaron en la revista Entre tots en el año 2012. Fue así como, en octubre de este mismo año y atendiendo a la necesidad de seguir avanzando en la prevención de salud laboral en el ámbito psicológico de los trabajadores, la Dirección del Hospital, junto con el Servicio de Prevención y Riesgos Laborales, creó el Grupo de Trabajo de Riesgos Psicosociales, que cuenta con la participación de empleados del Servicio de Prevención, Recursos Humanos, así como de trabajadores en representación de algunas de las distintas categorías profesionales del Hospital (coordinador de enfermería, auxiliar y delegada de prevención, psiquiatra y psicólogo).

El objetivo de dicho Grupo de Trabajo de Riesgos Psico-sociales es, mediante encuestas y cuestionarios, identifi-car, valorar y asesorar sobre las posibles fuentes de estrés emocional a las que el empleado pueda estar haciendo frente y mirar de reducir el coste emocional de las mis-mas, con objeto de prevenir problemas derivados del estrés. Una vez detectadas las áreas en las cuales puedan existir riesgos de sobrecarga o estrés, se dispon-drán medidas consensuadas por la Dirección y por una representación de tra-bajadores para reducir el impacto de dichas situaciones, mediante la prevención de situaciones o sistemas de trabajo inadecuados, o bien mediante el asesora-miento, una vez el problema de estrés emocional o ansiedad ya han aparecido.

Asimismo, el Grupo de Trabajo en Riesgos Psicosociales se encarga de la pre-vención y asesoramiento en situaciones de acoso laboral, para lo cual existe un protocolo de actuación a disposición de quien lo requiera.

Desde el Grupo de Trabajo en Riesgos Psicosociales se anima a todo el per-sonal del Centro a que ponga en comunicación las posibles fuentes de estrés o situaciones de sobrecarga emocional a las que se puedan ver sometidos, con ob-jeto de prevenir problemas de salud psicológica y/o psicosomática, haciéndole llegar sugerencias de mejora para poder crear espacios más saludables y sanos, que ayuden a los profesionales a estar mejor, y desde ahí ofrecer una mejor calidad asistencial al paciente.

También se ha puesto a disposición de todos los profesionales el correo electrónico del Grupo de Trabajo de Riesgos Psicosociales, con objeto de aumentar la participación del personal y así poder, entre todos, identificar y hacer llegar las posibles situaciones generadoras de sobrecarga emocional que se pueden dar en el día a día


Grup de Treball de Riscos Psicosocials. Con el objetivo de evaluar los riesgos psicosociales de los profesionales, el Hospital ha actualizado los servicios

del Grupo de Trabajo de Riesgos Psicosociales, el cual fue creado en 2012 para atender la necesidad de seguir avanzando en la prevención de salud laboral en el ámbito psicológico de los trabajadores.

En este sentido, se ha decidido que todo el personal de la organización disponga de acceso a la carpeta de con-tenidos relacionados con los riesgos psicosociales, que se puede encontrar en el Área de Personas de la Intranet, en concreto en una pestaña azul con el nombre de “Factors psicosocials”. En esta pestaña o carpeta, el personal podrá encontrar los resultados de las diferentes encuestas y eva-luaciones realizadas, los protocolos de actuación en casos de acoso laboral y otros, así como otros documentos de interés. Este espacio virtual de la Intranet se irá actuali-zando con contenidos referidos a la información, preven-ción, asesoramiento en situaciones de riesgo por sobre-carga de estrés y con nuevos protocolos de actuación.

También se ha puesto a disposición de todos los profesionales el correo elec-trónico del Grupo de Trabajo de Riesgos Psicosociales, con objeto de aumentar la participación del personal y así poder, entre todos, identificar y hacer llegar las posibles situaciones generadoras de sobrecarga emocional que se pueden dar en el día a día, bien sean estresores ambientales, de carga de trabajo, orga-nización, participación, relacionales, autonomía, etc. El correo electrónico al cual los profesionales pueden dirigirse para comunicar cualquier incidencia es: [email protected]

El tipo de trabajo que se desarrolla en el ámbito sanitario es exigente para el trabajador, por estar éste expuesto constantemente a situaciones de crisis o alteración emocional. La contención verbal y conductual que, de forma conti-

Nuevos servicios del Grupo de Trabajo de Riesgos Psicosociales

Se ha decidido que todo el personal de la organización disponga de acceso a la carpeta de contenidos relacionados con los riesgos psicosociales, que se puede encontrar en el Área de Personas de la Intranet, en concreto en una pestaña azul con el nombre de “Factors psicosocials”


10 11

J. Tristany. La coordinadora de l’Àrea Infantojuvenil, Rosa Almiñana; el coordinador de l’Àrea Sociosanitària, Santi Bernades, i el coordinador de l’Àrea de Rehabilitació en Salut Mental, Josep Tristany, són els professionals de l’Hospital Sagrat Cor que participen en la Comissió Clínica del Baix Llobregat Nord, constituïda a finals del 2017. Es tracta de la segona comissió que es posa en funcionament a Catalunya, des-prés de la de Tarragona, i la primera de l’àmbit sud de la Regió Sanitària de Barcelona.

En l’exercici de les seves funcions, les regions sanitàries han de potenciar i guanyar efectivitat en el desplegament de les polí-tiques de salut i en la integració i coordinació de l’atenció de salut al territori. Per a l’exercici d’aquestes funcions, es considera que l’estructura del Servei Català de la Salut ha de comptar amb l’experiència clínica dels professionals assistencials, actors clau pel seu coneixement de la realitat local i de les necessitats dels ciutadans que atenen. És en aquest marc de planificació i actuació de serveis sanitaris que el CatSa-lut va considerar necessari desplegar les comissions clíniques com a ens operatius que integren els professionals assistencials i que han de contribuir a la implementació de les polítiques i els objectius de salut.

Aquestes comissions no tenen personalitat jurídica pròpia, estan adscrites a la regió sanitària del territori i actuen com a òrgans operatius i de suport al seu gerent i al director/a del sector sanitari. Són ens operatius de corresponsabilitat, impli-cació i participació dels professionals, que han de contribuir a la implementació i al desplegament de les polítiques i els objectius de salut, per dotar de major visió clínica i coneixement assisten-cial la planificació operativa del territori.

Els membres de la comissió clínica, formada per professionals de diferents línies assistencials i amb perfils multidisciplina-ris, han estat proposats i escollits per la directora del Sector Sanitari Baix Llobregat Nord per donar assessorament i amb l’objectiu de millorar l’assistència sanitària (i no només sanitària) als veïns i veïnes del Baix Llobregat Nord. És un entorn de treball d’àmbit d’interès general per a totes les poblacions i no en representació individual o d’una entitat en particular.

El dia de la seva constitució, el gerent de l’àmbit metropolità de la Regió Sanitària de Barcelona, Joan Puigdollers, va explicar els trets més importants de la comissió clíni-ca com a model d’adaptació dels projectes del Pla de Salut 2016-2020 al territori i el desplegament del Pla estratègic del Baix Llobregat i L’Hospitalet, a partir d’un asses-sorament que ajudi a millorar la qualitat del servei, amb criteri realista, de peus a terra en cost-efectivitat, i donant resposta a necessitats territorials.

Professionals de l’Hospital participen en la Comissió Clínica del Baix Llobregat Nord

Es considera que l’estructura del Servei Català de la Salut ha de comptar amb l’experiència clínica dels professionals assistencials, actors clau pel seu coneixement de la realitat local i de les necessitats dels ciutadans que atenen

Aquestes comissions són ens sense personalitat jurídica pròpia, estan adscrites a la regió sanitària del territori i actuen com a òrgans operatius i de suport al seu gerent i al director/a del sector sanitari


C. Franquelo. Desde el año 2014, el Hospital ha ido desarrollado una dinámica de trabajo por procesos basada en la metodología Lean. El método Lean aplica unos instrumentos cuyo objetivo es mejorar las intervenciones, a través del mantenimiento y potenciación de las actividades de valor añadido y la eliminación de todo aquello que no aporta valor al usuario, ni al profesional ni a la Institución.

Durante este tiempo y año tras año, la organización ha ido completando su mapa de procesos con la diagramación de los principales procesos asistenciales y la implantación sistemática de medidas de mejora de los mismos. En este año 2018 y con el apoyo de las consultoras de Comtec, el Hospital ha diagra-mado dos nuevos procesos: el de atención a los pacientes en los Centros de Atención y Seguimiento de las Drogodependencias (CASD) y el proceso de atención en la Unidad de Hospita-lización Domiciliaria. Asimismo, se han establecido una serie de sesiones individuales de las consultoras con cada equipo de mejora de su proceso de trabajo y dos sesiones anuales conjuntas con todos los equipos de proceso.

El día 16 de marzo se llevó a cabo la primera de las sesiones conjuntas entre los equipos de mejora de procesos y las consultoras de Comtec. La sesión estuvo estructurada en los siguientes apartados:

- Revisión de la metodología de trabajo (ficha A3, indicadores y acciones de mejora).- Compartir buenas prácticas de trabajo entre los grupos.- Diagramar los mapas de la demanda en salud mental de adultos, infantojuvenil y sociosanitario.

El objetivo de estas sesiones conjuntas es compartir las experiencias de trabajo y aportar entre todos los participantes ideas para la resolución de problemas comunes en todas las líneas asistenciales. En definitiva, todas estas dinámicas están orientadas a la mejora continua de la asistencia, con una visión centrada en el paciente, transversal e integrada, y una implicación y compromiso de los profesionales como conocedores de los procesos.

Primera sesión conjunta entre los equipos de mejora de procesos y la consultoría

El objetivo de estas sesiones conjuntas es compartir las experiencias de trabajo y aportar entre todos los participantes ideas para la resolución de problemas comunes en todas las líneas asistenciales

Diferentes momentos de la sesión de trabajo


12 13


Redacció. Amb la finalitat de millorar la pro-tecció del treballador i la seguretat del pacient, l’Hospital Sagrat Cor implantarà, la prope-ra tardor, el Sistema De Protecció Sanitària (SDPS) d’Indigo Grup. Així, serà el primer centre sanitari a Espanya a comptar amb aquest nou sistema de prevenció d’agressions, que agilitzarà la comunicació entre els professionals i facilitarà l’execució dels protocols d’actuació com a mecanisme correctiu.

Es tracta d’una aplicació multifuncional que ofereix majors utilitats que les solucions per a la prevenció d’agressions existents actualment als centres sanitaris. Entre les característiques principals d’aquest dispositiu, es troben la inte-gració de diversos sistemes de comunicació en un únic suport, la localització de l’emergència amb una precisió d’un metre o la bidirecciona-litat, ja que pot ser tant emissor com receptor de l’avís.

L’Hospital Sagrat Cor de Martorell va crear el 2014 un observatori de violència en l’àmbit assistencial, que s’encarrega d’emetre recomana-cions per prevenir els episodis d’agressions que es poden produir cap als professionals sanitaris. Així mateix, des del Comitè de Seguretat i Salut del Centre s’analitzen les situacions pro-duïdes i s’ofereix formació als treballadors per gestionar adequadament els principals riscos.

Segons les dades recollides per l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), el nombre d’agres-sions a metges a Espanya va augmentar un 37 % el 2016 respecte a l’any anterior, amb 495 agressions registrades. En el cas del personal d’infermeria, un 33 % dels professionals ha sofert una agressió física o verbal en l’últim any.

L’Hospital Sagrat Cor, pioner en la implantació d’un nou sistema de prevenció d’agressions

VI Jornada de l’Àrea Infantojuvenil

La VI Jornada de l’Àrea Infantojuvenil de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell, sota el títol “Quan la normalitat és el problema: la psicopa-tologització de la infància i l’adolescència”, se celebrarà el pròxim 1 de juny a l’auditori Joan Cererols del Centre Cultural de Martorell.En aquesta jornada es vol fer una reflexió sobre les repercussions de la psicopatologització en els nostres infants i joves en termes de desres-ponsabilització social, d’etiquetatge i de profe-cia que tendeix al seu propi compliment.

Per saber-ne més clica aquí

6a Cursa i Marxa Solidàries de MartorellLa 6a edició de la Cursa i Marxa Solidàries de Martorell “Entre Tots per la Salut Mental” se celebrarà el pròxim 3 de juny. L’objectiu d’aquest esdeveniment solidari és lluitar contra l’estigma en salut mental obrint les portes de l’Hospital i donant a conèixer la realitat de les persones amb malaltia mental. Tots els benefi-cis de les inscripcions seran destinats, íntegra-ment, a la Fundación Benito Menni de Germa-nes Hospitalàries, la qual treballa per garantir el dret a la salut mental als països més desafavo-rits i en diferents programes a Espanya.

Aquest any, novament, l’organització vol soli-daritzar-se amb altres col·lectius també desafa-vorits i amb els qui més pateixen els efectes de la crisi. Per això demana a tots els participants que aportin 1 kg d’aliment sòlid a l’hora de la recollida del dorsal. Tot l’aliment serà recollit in situ per la Creu Roja del Baix Llobregat Nord, qui s’encarregarà de distribuir-lo segons les necessitats socials.


C. Franquelo. El Plan de Gestión Anual (PGA) es un instrumento básico para la plani-ficación y ejecución de la estrategia del Hospital en los diferentes ámbitos de actuación. Para su elaboración se parte del estudio de la situación actual a través de la evaluación del PGA del año anterior y de la realización de un análisis DAFO (Debilidades, Ame-nazas, Fortalezas y Oportunidades). Por otra parte, se tienen en cuenta como marcos de referencia el Marco de Identidad de la Institución, su modelo asistencial y educativo, las líneas estratégicas de la Provincia de España y, por supuesto, el actual Plan de Salud de Catalunya y los Planes directores de salud mental y sociosanitario. Además, este año se está elaborando el plan estratégico 2018-2021, cuyas líneas principales son la base para el desarrollo de los planes de gestión de los próximos años.

El PGA 2018 consta de 36 objetivos, que se operativizan a través de una serie de acciones concretas, las cuales abarcan todos los ámbitos de gestión del Hospital: los aspectos asistenciales, de identidad, calidad, comunicación, infraestructuras, alianzas estratégicas, gestión de las personas, gestión del conocimiento y gestión administrativa.

De esta manera, el plan incluye la previsión de actividad para las diferentes líneas asistenciales, el balance social, la planificación de acciones de la formación continuada (con el inicio, este año, de

los itinerarios formativos para personal administrativo y de enfermería) y el presupuesto de ingresos y gastos, así como el presupuesto de inversiones. En el despliegue del Plan de Gestión Anual y la consecución de sus objetivos, todos los profesionales del Centro están implicados en menor o mayor grado desde su ámbito de trabajo. Es necesario, por tanto, que, desde Dirección y a través de los mandos intermedios, esta hoja de ruta se dé a conocer y se trabaje, ya que ofrece un marco de referencia a nuestras actuaciones con una visión integral y coordinada.

Si bien el Plan de Gestión Anual recoge una serie de objetivos dentro de la estrategia global de la Institución, no debemos olvidar que el objetivo principal del mismo no es otro que el de ofrecer una atención de calidad a nuestros pacientes y familias.

El Hospital Sagrat Cor presenta el Plan de Gestión Anual 2018

Si bien el PGA recoge una serie de objetivos dentro de la estrategia global de la Institución, el objetivo principal no es otro que el de ofrecer una atención de calidad


http://www.hospitalsagratcormartorell.org/agenda/vi-jornada-de-l-area-infantojuvenil.html

http://www.fbmenni.org

http://entretotsperlasalutmental.blogspot.com.es/

Amb tot, la rehabilitació ha d’estar centrada en la persona amb DCA i les seves necessitats. La família del pacient ha d’estar informada durant tot el procés i hi ha d’estar implicada com un membre més de l’equip rehabilitador, ja que té un paper fonamental en la recuperació.El treball amb els pacients requereix un procés de rehabilitació intensiu, interdisciplinari i especialitzat. Així mateix, el tractament haurà d’iniciar-se de la forma més precoç possible, tenint en compte la naturalesa de la intervenció i la capacitat de col·laboració del pacient. En qualsevol cas, el tractament ha de començar sempre durant els primers sis mesos següents a la lesió cerebral.

Els pacients amb DCA han de ser tractats amb la màxima intensi-tat possible durant el procés de rehabilitació, la qual cosa permetrà que puguin retornar abans al domicili i que presentin una millora funcional més ràpida, una major magnitud del canvi, un millor funcionament cognitiu i un menor deteriorament en les activitats de vida diària.

En aquest sentit, l’atenció realitzada per equips multidisciplinaris especialitzats en neurorehabilitació ha demostrat ser més eficaç en els àmbits o nivells operatius, ja que s’aconsegueix una millora de la qualitat de vida i satisfacció del pacient, així com un menor temps d’hospitalització i un menor grau d’institucionalització a l’alta. D’altra banda, es redueix el grau de discapacitat resultant, el dèficit motor i els dèficits cognitius, i s’aconsegueix una major independència funcional, la qual cosa permet que el nivell de la càrrega subjectiva dels membres de la família sigui menor. Cal mencionar que amb l’atenció d’equips multidisciplinaris s’aconsegueix, tam-bé, una reducció de les taxes de mortalitat.

En aquest sentit, l’Hospital Sagrat Cor compta amb un equip neurorehabilitador multidisci-plinari capaç de cobrir totes les necessitats del pacient amb DCA. Està constituït per profes-sionals de diferents especialitats, els quals tenen les seves funcions específiques i són partícips clau del procés de rehabilitació. A la taula de la pàgina 19 es detallen les funcions de cadascun d’ells.

15


L’Hospital Sagrat Cor compta amb un equip neurorehabilitador multidisciplinari capaç de cobrir totes les necessitats del pacient amb DCA

Entre tots | Parlem-ne

El Dany Cerebral Adquirit (DCA) és una lesió cerebral produïda per una causa adquirida (ni congènita ni hereditària) que genera una discapa-citat significativa i que té conseqüències multidimensionals. És la principal causa de discapacitat de l’adult en els països del nostre entorn i, a Espanya, afecta 420.000 persones. El 80 % dels casos es deu a un ictus.

14

Parlem-ne

El DCA és una lesió que afecta part o la totalitat del teixit cerebral, a conseqüència de la qual es produeix una pèrdua de les funcions cerebrals. Això influeix en totes les esferes del funcio-nament del pacient i limita la seva autonomia, fet que provoca, en molts casos, que es torni dependent d’una tercera persona. El DCA suposa tal impacte en el desenvolupament de la persona que precipita una interrupció del projecte vital del pacient i de la seva família.

En aquest context, la finalitat de la Unitat de Dany Cerebral (UDC) és oferir un model d’avaluació i rehabilitació integral per al restabliment més òptim possible de les funcions, tant en l’àmbit cognitiu, com l’emocional, personal i social, i també esdevenir un suport per a les famílies.

Tractament integral i rehabilitació intensiva

Per tal d’assolir el màxim nivell possible d’autonomia personal del pacient, que és l’objectiu final del procés de rehabilitació, les UDC

responen a cinc objectius més concrets: avaluar les seqüeles del dany cerebral i les dificultats que provoquen; reeducar i compensar les seqüeles del dany cerebral per reduir la discapacitat; prevenir les complicacions de les seqüeles o la lesió cerebral pròpia; millorar les habilitats retingudes; i promoure la integració social i familiar.

El DCA suposa tal impacte en el desenvolupament de la persona que precipita una interrupció del projecte vital del pacient i de la seva família


Juan Antonio GuzmánFisioterapeuta

17

Funcions dels professionals de l’equip neurorehabilitador

Neuròleg: És el metge especialista en el diagnòstic i tractament de les malalties del sistema nerviós. Dóna atenció de forma regular als pacients ingressats en la Unitat d’Hospitalització i es responsabilitza de l’atenció inicial, així com de tota l’hospitalització. Es coordina amb Rehabilitació a l’inici del tractament rehabilitador.

Metge internista: Dóna atenció integral i completa als pacients amb problemes de salut ingressats en la Unitat d’Hospitalització. La seva funció és obtenir un diagnòstic i tractament adequats en aquells pacients que pre-sentin símptomes en diversos sistemes de l’organisme.

Psiquiatre: És un professional expert en el diagnòstic i tractament de malalties mentals. En aquest sentit, considerarà tant els factors biològics, psicològics com socioculturals del pacient i el seu entorn.

Neuropsicòleg: És el professional expert en l’estudi de les relacions entre cervell, cognició (memòria, atenció, raona-ment…) i comportament. És l’encarregat d’abordar, en col·laboració amb l’equip i els familiars, els problemes cognitius, emocionals i conductuals mitjançant tècniques neuropsicològiques i psicoterapèutiques.

Logopeda: La funció del logopeda a la UDC se centra a avaluar, estimular i rehabilitar els problemes de comunicació i llenguatge, la producció de la parla, la veu i la deglució, que queden alterats després del dany cerebral adquirit. Col·la-borarà amb els professionals de dietètica i infermeria en els plans terapèutics dels pacients amb disfàgia i en la formació d’infermeria per a la prevenció d’aspiracions.

Terapeuta ocupacional: Centra les seves funcions en l’estimulació, l’avaluació i la rehabilitació dels nivells de dependèn-cia funcional de les activitats de la vida diària adquirits després del dany cerebral, valorant la necessitat i tipus d’assis-tència externa. Dóna consells sobre els dispositius d’ajuda per a la rehabilitació i sobre l’adaptació d’elements de suport per a la mobilitat i accessibilitat a l’entorn.

Fisioterapeuta: Centra les seves funcions en la recuperació física del pacient. El fisioterapeuta haurà d’establir una valoració personalitzada per a cada malalt i emetre el diagnòstic de fisioteràpia, que consistirà d’un sistema d’avaluació funcional i un sistema de registre i història clínica de fisioteràpia. En funció d’això, plantejarà uns objectius terapèutics i dissenyarà un pla terapèutic utilitzant els agents físics propis i exclusius de la seva disciplina.

Treballador Social: Es tracta del professional responsable de promoure el canvi social, la resolució de problemes en les relacions humanes i la fortalesa del pacient i el seu entorn per incrementar el benestar, per la qual cosa ha de conèixer, gestionar i promoure els recursos existents entre els potencials usuaris. Tracta de gestionar les complexes relacions entre les persones i el seu entorn, facilitant el desenvolupament de les potencialitats i prevenint disfuncions en la reincorpo-ració del pacient a l’entorn més adaptat a les seves necessitats. Facilita informació i connexions socials amb els orga-nismes de recursos socioeconòmics i participa en totes les fases del procés de la malaltia en la UDC, tant en l’àmbit d’hospitalització com ambulatori.

Infermeria i auxiliar de clínica: Realitzaran totes les cures d’infermeria. A més de les seves funcions habituals a la plan-ta hospitalària, davant els casos de dany cerebral l’equip d’infermeria és clau en l’educació de les persones amb DCA i les seves famílies. A més, són el nexe d’unió entre tots els membres de l’equip de rehabilitació.

Dietista: Atendrà de forma específica l’avaluació de la disfàgia i l’adaptació de dietes, tant en contingut com en textura, a les situacions clíniques de cada pacient. Així mateix, col·laborarà en l’avaluació de les disfàgies severes de cara a la indicació de pacients tributaris d’alimentació per via alternativa a la via oral i en les situacions de desnutrició. És l’enca-rregat de fer l’avaluació de necessitats i adaptació de les dietes als requeriments dels pacients.

Pastoral de la Salut: Realitzen l’acompanyament espiritual dels pacients ingressats en la unitat i de les seves famílies, i fan un plantejament d’activitats en funció de les necessitats dels usuaris.

Entre tots | Parlem-ne

16

La Xarxa Menni de Dany Cerebral Adquirit

L’Hospital Sagrat Cor col·labora amb la Xarxa Menni de Dany Cerebral de Ger-manes Hospitalàries, pionera a Espanya a oferir una resposta integral i específica als pacients que el pateixen. La primera unitat, gestionada per l’Hospital Aita Menni, va néixer fa 25 anys a Arrasate-Mondragón (Guipúzcoa) i, actualment, la xarxa comp-ta amb sis unitats repartides pel territori espanyol (País Basc, Madrid, Valladolid, València, Cantabria i Tenerife), totes elles dedicades exclusivament a la neurorehabi-litació integral en totes les dimensions d’afectació del DCA.

Aquestes unitats treballen de manera coordinada en l’àmbit de la investigació i com-parteixen coneixements i experiència. També tracten altres aspectes relacionats amb el Dany Cerebral Adquirit, com la sensibilització en l’àmbit social, el suport a les fa-

mílies o l’assessorament sobre els ajuts tècnics i les adaptacions al domicili d’aquests pacients. Així, aquests recursos especialitzats ofereixen multitud de serveis, com el d’hospital de dia, que permet al pacient prolongar el tractament integral i facilita la recuperació de les seves capacitats més enllà del període de rehabilitació intensiva, que és d’uns 45 dies. Per saber-ne més clica aquí


Falta de recursos a Catalunya

L’Hospital Sagrat Cor va celebrar, el passat 23 de març, la IX Jornada Sociosanitària d’Infer-meria i Fisioteràpia, de la qual s’informa àmpliament a la secció d’Actualitat d’aquest mateix número d’Entre tots. Una de les conclusions a les quals van arribar els experts reunits a la jornada va ser la necessitat d’incrementar el nombre de recursos que ofereixen una atenció específica al Dany Cerebral Adquirit a Espanya i, en concret, a Catalunya, que és la segona comunitat autònoma amb major nombre de nous casos d’ictus a l’any, entorn de 20.000, per darrere d’Andalusia. Malgrat aquesta alta incidència, el territori català només compta amb 400 places d’atenció especialitzada a aquest col·lectiu de pacients.

http://dañocerebral.es/

18 19

Entre tots | Investigació / Biblioteca

La evaluación contemplaba la recogida de varia-bles socio-demográficas y profesionales, así como dos cuestionarios: el Atribution Questionnaire, que agrupa 9 factores: responsabilidad personal, enfado, pena-compasión, ayuda, peligrosidad, miedo, evita-ción, segregación y coerción, y el Community Attitu-des toward the Mentally Ill (CAMI), formado por 40 ítems agrupados en 4 factores: autoritarismo, benevo-lencia, restricción social e ideología comunitaria.

Los resultados obtenidos mostraron que, en general, los factores que medían actitudes negativas hacia la enfermedad mental puntuaban más bajo que aque-llos que median aspectos positivos. Por otro lado, los resultados analizados en función de la categoría profesional indicaban que los ‘profesionales asisten-ciales’ presentaban menores actitudes estigmatizantes que los ‘profesionales no asistenciales’. Los resulta-dos también indicaban diferencias entre las diferen-tes categorías profesionales: psicólogos, terapeutas ocupacionales, trabajadores sociales y educadores son los que manifestaron un menor estigma, seguidos por psiquiatras y enfermeros, mientras que los auxiliares de enfermería presentaron un mayor estigma.

Considerando la variable centro de trabajo (hospital vs. comunidad), los profesionales de los hospitales presentaron más respuestas de discriminación y lige-ramente menos respuestas de ayuda, así como mayo-res puntuaciones estigmatizantes.

Los resultados del estudio Inter Nos indican que to-davía nos queda un importante camino para mejorar la aceptación e integración de los pacientes con un trastorno de salud mental entre el propio colectivo de profesionales en Salud Mental. En este sentido, los principales esfuerzos en nuevas estrategias anti-es-tigma deberían centrarse en aquellos aspectos que el estudio ha detectado más relevantes, como podrían ser la reducción de las actitudes coercitivas en el per-sonal asistencial de dispositivos hospitalarios y en los auxiliares de clínica, entre otras.

Biblioteca

Agorafobia y crisis de angustiaAutor:

Pau Martínez Farrero

En l’agorafòbia, les característi-ques d’un determinat espai físic es converteixen en una seriosa amenaça. Endinsar-s’hi pot com-portar patir una crisi d’angoixa, és a dir, una reacció descontrola-da d’angoixa. Evitar aquest lloc és la forma més segura que la crisi no es repeteixi, però aquesta radical solució limita la llibertat i deteriora l’autoestima.

En l’agorafòbia, com passa en totes les fòbies, no es té por d’un perill real, sinó d’un perill ima-ginat. El problema rau, per tant, en la imaginació, que alhora està condicionada per la pròpia his-tòria personal.

L’agorafòbia sol manifestar-se a partir d’alguna d’aquestes tres circumstàncies: una experiència traumàtica, una crisi d’angoixa o un esdeveniment que reactiva les pors pròpies de la infantesa i l’adolescència que no es van resoldre en aquell moment evo-lutiu. Cadascuna d’elles s’analitza al nou llibre del psicòleg clínic de l’Hospital Pau Martínez, que ja podeu trobar a la biblioteca.


Estudios comparativos arrojan una creciente evidencia de que los profesio-nales de los servicios de salud mental comparten algunos de los prejuicios, estereotipos y conductas discriminatorias hacia la enfermedad mental con el resto de la población general. Algunos estudios señalan que los usuarios de servicios de salud mental se quejan de aspectos como la implementación

de servicios de baja calidad, el etiquetado diagnóstico, el pesimismo terapéutico, el escaso o inexistente con-sentimiento informado, la excesiva focalización hacia los síntomas o los fármacos, entre otros.

Con el objetivo de conocer la realidad existente en los centros de Hermanas Hospitalarias, se diseñó un es-tudio en el que se invitó a participar a todos los traba-jadores de los centros de Salud Mental de la Congre-gación en España, Italia y Portugal: 4.478 personas de 25 centros. En el análisis estadístico final se incluyeron 1.525 cuestionarios (34,06 % de la muestra potencial), puesto que los cuestionarios con más del 25 % de ítems incompletos fueron excluidos. La batería de evaluación

podía ser cumplimentada en formato papel o vía web. En todo momento se aseguraba la confidencialidad y anonimato de los datos, aspecto fundamen-tal para favorecer la fiabilidad de los mismos. Las evaluaciones se realizaron entre junio y septiembre de 2013.

FIDMAG

fidmag.com

Actitudes de profesionales de Salud Mental hacia la enfermedad mental: estudio Inter Nos

El estudio Inter Nos evaluó las actitudes potencialmente estigmatizantes hacia la enfermedad mental de profesiona-les del ámbito de la salud mental y sus diferencias de acuerdo con variables profesionales y culturales. El trabajo se basa en un estudio multicéntrico, donde han colaborado 38 investigadores y más de 1.500 profesionales de 25 centros de Hermanas Hospitalarias de España, Portugal e Italia, entre ellos el Hospital Sagrat Cor.

Los resultados indican que todavía nos queda un importante camino para mejorar la aceptación e integración de los pacientes con un trastorno de salud mental entre el propio colectivo de profesionales

Investigació


Germanes HospitalàriesResearch Foundation

http://agorafobia.paumartinez.cat

20 21

Entre tots | Actualitat Hospitalàries

E. Romaguera. La responsable de Solidaritat i Projectes de la Província d’Es-panya, Lourdes Núñez, va visitar, el passat 5 d’abril, l’Hospital Sagrat Cor. El motiu de la seva visita era, a més de conèixer les instal·lacions i els serveis que ofereix l’entitat, informar sobre les directrius a seguir en l’àmbit d’iniciatives solidàries i sobre com obtenir subvencions en aquest tipus de projectes. Cal des-tacar, en aquest sentit, que l’Hospital està actualment prioritzant quatre projectes solidaris per als quals espera obtenir finançament ben aviat.

Lourdes Núñez és llicenciada en Dret per la Universidad de Alcalà (Madrid) i diplomada en Treball Social per la Universidad Complutense de Madrid. Des dels seus inicis professionals ha realitzat col·laboracions diverses en l’àm-bit social, jurídic i de gestió en diferents institucions.

Va començar a col·laborar amb la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús el 2005, a l’antiga Província canònica de Madrid. Des de l’any 2007, forma part del comi-tè d’ètica per a l’assistència sanitària de Germanes Hospitalàries a Madrid. En l’actualitat està vinculada a la Província canònica d’Espanya, en dependència de l’Àrea d’Identitat Hospitalària, exercint com a responsable de Projectes i Solidaritat.

L’Hospital està prioritzant quatre projectes solidaris per als quals espera obtenir finançament ben aviat

La responsable de Solidaritat i Projectes de la Província d’Espanya visita l’Hospital

Lourdes Núñez,responsable de Solidaritat i Projectes de la Província d’Espanya.

Redacció. La Provincia de España se ha adherido recientemente a la Red ODÖS, una iniciativa solidaria cuyo objetivo es ofrecer apoyo a mujeres acompañadas de menores, o incluso en los últimos meses de gestación, potenciales víctimas de trata, que carecen de protección y para las que no existe una atención integral.

El papel de Hermanas Hospitalarias en esta iniciativa, en la que participan otras entidades sin ánimo de lucro, es poner en marcha un sistema de salud mental ofrecido por profesionales de la Institución que atiendan, de forma voluntaria, a personas inmigrantes y en riesgo de ser incluidas en las redes de trata. Esta atención se basará en una valoración personalizada para poder ofrecer una intervención psicoterapéutica y/o psicofarmacológica que les ayude a mejorar su salud mental, condición necesaria para afrontar adecuadamente el resto de retos que tienen por delante estas personas.

Por ello, el pasado 21 de abril se realizó, en las oficinas provincia-les, una formación especializada a 20 profesionales de diferentes

centros de la Congregación en España que, de manera voluntaria, van a colaborar en este proyecto solidario en 2018. Por parte del Hospital Sagrat Cor, asistió la psicóloga Eu-genia Lorente. La formación fue impartida por expertos en temas de trata de entidades como ACNUR, La Merced Migraciones, ICAE – ICADE, CEAR, ACCEM, Save the Children y Fundación Amaranta. También contó con la intervención de profesionales de Hermanas Hospitalarias que, desde los inicios, han estado implicados en el proyecto.

Aunque los profesionales de Hermanas Hospitalarias actuarán de forma voluntaria, el proyecto generará, inevitablemente, gastos relacionados con los tratamientos farmacoló-gicos, posibles ingresos clínicos o desplazamientos para atender en el propio entorno a la persona migrante especialmente en los primeros momentos. Por ello, cualquier entidad o persona a título individual que lo desee, puede colaborar haciendo una aportación eco-nómica (al número de cuenta ES 73 0049 1805 4621 1018 2785, indicando: donación REDSOLIDARIA y los datos personales).

Hermanas Hospitalarias se adhiere a un proyecto de atención a personas inmigrantes y en riesgo de trata

El papel de Hermanas Hospitalarias en esta iniciativa es poner en marcha un sistema de salud mental ofrecido por profesionales de la Institución que atiendan, de forma voluntaria, a estas personas

Actualitat Hospitalàries


22 23

Cualquier espacio de oración, de silencio, cualquier momento para confrontarnos con su Palabra, la vivencia de los días santos del triduo pascual han de suponer la experiencia de recuperar y renovar la verdadera transparencia de nuestro ser

cio, cualquier momento para confrontarnos con su Palabra, la vivencia de los días santos del triduo pascual han de suponer la experiencia de recuperar y renovar la verdadera transparencia de nuestro ser.

Me gustaría destacar, de las propuestas vividas en este tiempo de cuaresma y pascua, dos momentos significativos para toda la comunidad hospitalaria. El primer momento, el camino del vía crucis, como un camino que hacemos nuestro desde un corazón deseoso de acompañar a Jesús y con Él a tantos hermanos y hermanas nuestros que siguen experimentando en su vida el dolor, el sin sentido, la frus-tración y el rechazo. Unidos a Jesús, quien supo amar en cada momento que le tocó vivir, seremos capaces también nosotros de iluminar nuestros momentos de desamparo, tristeza y oscuridad vital. Su camino nos ayuda a iluminar el nuestro.

El otro momento que querría destacar es el de la celebra-ción comunitaria del perdón como preparación a vivir la pascua. Un acto que estuvo centrado en la petición comu-

nitaria y personal de perdón. Un perdón que nos sana porque nos abre al amor y a los demás. Una celebración centrada precisamente en la clave con la que hemos querido vivir estos días: volver a la Alegría del Evangelio, volver a Jesús, volver a recuperar y renovar nuestra dignidad de Hijos de Dios. Una dignidad muchas veces manchada y olvidada.

Junto con la vivencia del triduo Pascual y el tiempo de Pascua, podemos decir que la persona creyente ha tenido la posibilidad de hacer un camino, de dejar que Dios haga un camino en nosotros para que, liberados de nuestros arrastres, nos abramos a la VIDA con mayúsculas, la cual no es conquista nuestra sino regalo y gracia de Dios.

Vivir la Pascua es decir al mundo y decirnos a nosotros mismos que es Dios quien rubrica nuestra vida con una VIDA en mayúsculas, una vida plena, aunque nuestra certeza diaria sea mucho más precaria. Todo acabará bien porque todo tendrá un sentido desde la mirada buena de Dios. Él nos ha soñado vivos y alegres, llenos de sentido.

Entre tots | De tot cor

En muchas ocasiones es la vida, o la vivencia que hacemos de ella, la que propicia que nuestra “reserva” vital de alegría se vaya perdiendo, casi sin darnos cuenta, por la cuneta de nuestro vivir. Minuto a minuto, día a día, preocupados por mil cosas, per-demos aquello que nos es más esencial: nuestra felicidad y, con ella, nuestra alegría profunda.

Poco a poco, sin percibirlo, vamos teniendo la sensación de que todo se nos hace un poco más pesado, que nos falta ilusión, y no sabemos dónde recuperar nuestro horizonte de esperanza, que es el motor para hacer nuevas las cosas cotidia-nas.

Es como si una niebla densa fuese calando, sin darnos cuenta, en los valles y en los pliegues de nuestro ser. Las motivacio-nes, las ilusiones, los deseos de otros momentos cargados de fuerza, son ahora pequeñas ascuas casi apagadas que quedan en el campo despoblado de nuestro existir.

Las propuestas del camino cuaresmal y del camino de la Pascua son una oportunidad para renovar, volver a recupe-

rar y entonar la clave de nuestro vivir, de nuestras esperanzas y, también, de nuestra espiritualidad. Un camino serio y profundo del tiempo cuaresmal nos abre a una renovación profunda, siendo a la par más conscientes de nuestra verdad. Crecemos, renovamos, pero siempre muy conscientes de nuestra verdad, una verdad que a veces se rompe y necesita ser reconstruida.

En este camino sale a nuestro encuentro el propio Jesús, que es para nosotros oferta de sentido, y no un sentido cualquiera, sino el gran sentido que da consistencia y en-foque a toda nuestra vida. Vivir como Él y desde el proyecto de Él se convierte en la única propuesta capaz de renovar en nosotros la verdadera alegría, el sentir profundo de un sentido.

Es en este contexto donde las propuestas realizadas desde el Servicio de Atención Espiritual y Religiosa alcanzan un sentido: cualquier espacio de oración, de silen-

Las propuestas del camino cuaresmal y del camino de la Pascua son una oportunidad para renovar, volver a recuperar y entonar la clave de nuestro vivir, de nuestras esperanzas y, también, de nuestra espiritualidad

Volver a la alegría, una propuesta de camino hacia la Pascua Semana Santa y Pascua en el Hospital Sagrat Cor

Los momentos significativos que el tiempo de cuaresma y pascua ofrece a la comunidad hospitalaria son una gran ocasión para dejar que Dios haga un camino en nosotros y nos abramos a la VIDA en mayúsculas. Momentos como el camino al vía crucis o la celebración comunitaria del per-dón deben suponer para nosotros la experiencia de recu-perar y renovar la verdadera transparencia de nuestro ser.

De tot cor


Roberto NarvaizCoordinador del

Servicio Pastoral AER

24 25

Iniciamos esta nueva etapa con ilusión, dando continuidad a la atención hacia las personas más necesitadas y al servicio de la Congregación, y manteniendo siempre la huella hospitalaria insignia de nuestro origen y creación.

Entre tots | Fundació Nou Camí

Fundación Nou CamíCarrer de les Roses nº 17,

08980 Sant Feliu de Llobregat

Telf.: 93 330 64 09 Fax: 93 330 64 73

Las nuevas oficinas de la Fundación Nou Camí.

Desde el mes de marzo de este año, la Fundación Nou Camí ha trasladado su sede a las dependencias de Pins D’Or, en Sant Feliu de Llobregat, compartiendo espacios con los ser-vicios CSMA, Centro de día y Hospital de día de ese privile-giado emplazamiento.

Este cambio ha sido posible gracias a la generosidad del Gobierno Provincial de la Congregación de las Hermanas Hospitalarias del Sagrado Corazón de Jesús en España, que ha permitido que Nou Camí pueda establecerse en las de-pendencias del edificio que, anteriormente, correspondía a la Comunidad de las Hermanas.

Este cambio viene acompañado de un crecimiento y un mayor posicionamiento de la Fundación en el sector, así como de nuevos proyectos dirigidos a las personas a las que esta-mos dedicados. También nos ofrece una mayor visibilidad y permite que podamos estar más integrados con los diferentes dispositivos de la Institución hospitalaria.

Este cambio ha sido posible gracias a la generosidad del Gobierno Provincial de la Congregación, que ha permitido que Nou Camí pueda establecerse en las dependencias del edificio que, anteriormente, correspondía a la Comunidad de las Hermanas

La Fundació Nou Camí traslada su sede a las dependencias de Pins D’Or, en Sant Feliu de Llobregat

Este cambio de ubicación conlleva una serie de mejoras para la entidad, tales como un crecimiento y un mayor posicionamiento de la Fundación en el sector, y una mayor visibilidad e integración dentro del conjunto de dispositi-vos de la Institución Hospitalaria.

Fundació Nou Camí

Silvia BaliñoCoordinadora de la

Fundació Nou Camí


Vista aérea de lasdependencias de Hermanas Hospitalarias en Pins D’Or.

https://www.google.com/maps/place/Carrer+de+les+Roses,+17,+08980+Sant+Feliu+de+Llobregat,+Barcelona/@41.3841402,2.0470991,18z/data=!4m5!3m4!1s0x12a49a3522628389:0x14c2b6b05c19ed0c!8m2!3d41.3842247!4d2.0489069

https://www.google.com/maps/place/Carrer+de+les+Roses,+17,+08980+Sant+Feliu+de+Llobregat,+Barcelona/@41.3841402,2.0470991,18z/data=!4m5!3m4!1s0x12a49a3522628389:0x14c2b6b05c19ed0c!8m2!3d41.3842247!4d2.0489069

26 27

Entre tots | Parlem-hi

Maria Lluïsa Fernández, directora del sector sanitari Baix Llobregat Nord

“A més de comptar amb excel·lents professionals, l’Hospital Sagrat Cor destaca pel seu tarannà de col·laboració i receptivitat”Parlem amb Maria Lluïsa Fernández, metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària i actual directora del sector sanitari Baix Llobregat Nord, al qual pertany l’Hospital Sagrat Cor. Anteriorment va ser directora adjunta del sector sanitari Baix Llobregat Centre-Litoral i L’Hospitalet de Llobregat, i responsable de Formació Continuada a l’Àrea de Gestió Costa Ponent de l’ICS. També va exercir durant 10 anys a l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Gava-rra de Cornellà.

La posada en marxa de les Xarxes d’Atenció Primària ha de servir per enfortir el treball entre tots els dispositius comunitaris, donant visibilitat a allò que, en molts casos, ja s’està fent, però sobretot posant en valor el treball conjunt, en xarxa, que tots aquests dispositius (equips d’atenció primària, PADES, CSMA, CSMIJ, atenció con-tinuada, equips de Rehabilitació, atenció a la salut sexual i reproduc-tiva, i salut pública) desenvolupen en la comunitat. La majoria de vegades els problemes de salut tenen causes i efectes multifactorials i, per tant, també cal que l’atenció es faci amb aquesta orientació.

D’altra banda, aquests darrers anys s’han posat en marxa expe-riències en matèria de prevenció del suïcidi (codi risc suïcidi), en l’atenció a les persones amb trastorns mentals greus, en l’atenció a la psicosi incipient, i també noves experiències en els models de gestió de casos i els serveis de rehabilitació comunitària. Sense oblidar el paper de les associacions, amb els seus objectius d’inserció social i lluita contra l’estigma de la malaltia mental.

Pel que fa a l’atenció sociosanitària, la seva evolució, fins ara i presumiblement en el futur pròxim, està lligada al progressiu envelliment de la població i el que això comporta en les necessitats d’atenció que se’n deriven. Una mostra d’això és la potenciació de la mitjana estada, en els seus vessants de convalescència i cures pal·liatives, i noves modalitats com l’atenció al malalt subagut. D’altra banda, en aquests anys cal remarcar els PADES com a equips de suport que han fet una tasca importantíssima en col·laboració amb l’atenció primària i que són dels serveis més ben valorats per totes aquelles persones que hi han estat en contacte.

El pacte territorial està demostrant ser una eina important per millorar la coordinació entre els diferents proveïdors de salut del territori, potenciant sinergies i garantint la conti-nuïtat assistencial. Ara que fa alguns anys que portem amb aquest model de col·laboració, quins punts forts i quines debilitats en destacaria?

Com a punt fort del pacte territorial, jo destacaria que és la concreció del compromís de tots en la consecució d’uns objectius comuns. Això implica que els diferents proveïdors s’han de

El reforçament dels dispositius comunitaris és una condició necessària per implementar els canvis que proposa el Pla director de salut mental i addiccions

Parlem-hi

Com ha canviat l’atenció a la salut mental i sociosanitària en els darrers anys?

El canvi més important, en el cas de la salut mental, és l’orientació comunitària i el reforça-ment de l’atenció en aquest àmbit. La inclusió de l’atenció a les famílies, la incorporació de la presa de decisions compartides o la recollida de les voluntats anticipades, en el cas de l’atenció sociosanitària, fa que els serveis es reorganitzin per oferir una atenció centrada en la persona i en les seves necessitats.

En aquests darrers anys, hi ha hagut un treball important de col·laboració entre l’atenció primària i els centres de salut mental, tant d’adults com infantojuvenils. Esperem que aquest treball conjunt, de vegades portat a terme amb força dificultats, es pugui fer en millors con-dicions a partir de l’impuls de l’atenció a la salut mental que han suposat les accions dirigides especialment a l’atenció comunitària, iniciades aquest darrer any.

El reforçament dels dispositius comunitaris és una condició necessària per implementar els canvis que proposa el Pla director de salut mental i addiccions en la línia de promoure alterna-tives a l’hospitalització convencional, i així treballar en la visió integral de l’atenció i evitar-ne la institucionalització. Alternatives com, per exemple, l’hospitalització domiciliària.


Josep TristanyPsicòleg clínic

Maria Lluïsa Fernández, acompanyada de Josep Tristany, coordinador de l’Àrea de Rehabilitació en Salut Mental de l’Hospital, en el moment de l’entrevista.

28 29

tegralitat que comporta la implementació de mesures que la garanteixin, com és la implicació d’altres departaments. Aquesta implicació és interdepartamental i es veu clarament en pro-jectes com la reconversió psiquiàtrica de la llarga estada, en la qual és absolutament rellevant el paper del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i que s’ha de consolidar en els pròxims anys.

Quin paper creu que ha de jugar (o jugarà) l’Hospital Sagrat Cor en aquest escenari que ha de venir?

L’Hospital Sagrat Cor, per la seva gestió dels recursos de salut men-tal i sociosanitaris, té i tindrà un paper molt important en el territori, ja que tant el comunitari com el de l’internament són àmbits en els quals els recursos han anat augmentant i, en un futur, hauran d’anar assumint una major demanda. Això suposa nous reptes, tant en la implementació de serveis nous com en el treball conjunt amb altres proveïdors de serveis de salut i, especialment, amb tot l’àmbit de l’atenció social.

Quina opinió, des del seu càrrec de responsabilitat a l’Administra-ció pública, li mereix la nostra Institució?

L’Hospital Sagrat Cor és una institució amb una clara vocació de servei i és un agent importantíssim en l’atenció sanitària al nos-tre sector sanitari. A més de comptar amb excel·lents professionals, m’agradaria destacar el tarannà de col·laboració i la receptivitat que sempre ha demostrat quan es plantegen iniciatives de tot tipus o quan es tracta d’impulsar el treball amb altres àmbits assistencials, la qual cosa facilita moltíssim la millora en l’atenció, que és l’objectiu de tots.

Actualment, la nostra Institució està fent una reflexió estratègica sobre el que anome-nem “camí a l´hospital de futur”. Dintre d’aquests treballs, estem redissenyant les futures estructures de l´Hospital. Quines necessites estructurals creu que tindran els hospitals dedicats a l’atenció en salut mental i sociosanitària del futur?

El desenvolupament en profunditat de les estratègies comunitàries en salut mental s’haurà de reflectir necessàriament en les estructures d’internament, amb un plantejament més poliva-lent, tenint en compte que la tendència és mantenir a la comunitat –amb els diferents tipus de recursos que s’hauran de desplegar– els malalts que se’n puguin beneficiar. També cal tenir present que, cada vegada més, l’atenció a les urgències psiquiàtriques s’està integrant en els hospitals generals, fet que suposa un canvi respecte a la situació actual.

Pel que fa a l’atenció sociosanitària, l’evolució és cap a l’atenció d’un perfil més “sanitari”, amb el desenvolupament de nous recursos, com les unitats de subaguts, i amb una adequació de la llarga estada a pacients amb un perfil més sanitari, però que requereix, un cop més, la col·labo-ració i l’impuls de tot l’àmbit de l’atenció social.

El progressiu envelliment de la població del sector Sanitari Baix Llobregat Nord, si bé encara està per sota de la mitjana de Catalunya, s’està incrementat de forma molt significativa aquests darrers anys i aquesta és una tendència que s’anirà accentuant, la qual cosa suposa majors necessitats d’atenció sociosanitària en un futur.

L’Hospital Sagrat Cor té i tindrà un paper molt important en el territori, ja que tant el comunitari com el de l’internament són àmbits en els quals els recursos han anat augmentant i hauran d’anar assumint una major demanda

Entre tots | Parlem-hi

posar d’acord en quines accions portar a terme per a aconseguir-los, amb tot el que comporta de necessitat de coneixement i col·laboració. És un instrument que crec que facilita l’abordatge dels temes concrets, moltes vegades més enllà dels objectius transversals que marca el contrac-te amb el CatSalut. Un altre punt fort és que suposa un exercici de transparència entre tots i que ajuda, per una banda, a generar confiança entre les diferents entitats proveïdores i, alhora, la responsabilitat d’haver de rendir comptes.

Un punt feble, per a mi, seria el fet que encara no hi tenim incorporats tots els proveïdors del territori, com per exemple els serveis de Diàlisi, i crec que és necessari que, finalment, el pacte els inclogui tots. Un altre dels seus punts febles, com a instrument, és que cada territori ha fet una adaptació molt pròpia dels objectius del pacte. Si bé això dificulta la comparabilitat, també és cert que aquesta adaptació a la realitat de cada territori és, sens dubte, una de les seves principals fortaleses.

Quin ha de ser el paper de les noves comissions de proveïdors i les comissions clíniques en el desenvolupament de les estratègies de salut en el territori?

Les comissions d’entitats proveïdores es plantegen com un marc estable de comunicació, col·laboració i coordinació entre les entitats proveïdores de serveis sanitaris. Han de poder fer propostes amb l’objectiu de millorar els resultats de l’atenció sanitària i els resultats de salut. És un àmbit de relació a escala territorial, en el cas de les Comissions de Regió entre el CatSalut i els proveïdors, que permet l’abordatge conjunt del desenvolupament de les accions al territori que s’emmarquen en el Pla estratègic del Baix Llobregat i L’Hospi-talet 2017-2020, imprescindible per emmarcar el treball d’aquestes comissions.

Considero que les comissions són un instrument molt necessari per la seva visió de regió i tenen en la col·laboració i les aliances estratègiques entre proveïdors unes de les seves millors eines, ja que l’abordatge del conjunt del territori ha de potenciar sinergies per ser més eficaços i eficients. Les comissions clíniques neixen amb la voluntat de ser òrgans de participació i corresponsabilització dels professionals en la planificació operativa del territori i d’implementació de les prioritats. Aquesta és una novetat important, ja que fins ara no disposàvem d’aquests tipus d’eines de participació.

Es plantegen, doncs, com a suport al gerent de la regió sanitària i/o al director de sector sanitari i, per tant, si bé la participació és a títol individual, és una oportunitat de poder recollir opinions i propostes que provenen dels professionals que estan en l’atenció directa dels ciutadans. En aquest cas, també, el Pla estratègic és una eina imprescindible per emmarcar el treball d’aquestes comissions. Un punt rellevant és que el treball d’aquestes dues comissions no ha de ser en paral·lel, sinó que és important el coneixement mutu de les seves propostes, ja que l’objectiu comú és el mateix.

Cap a on creu que evolucionarà l’atenció a la salut mental i sociosanitària en els anys vinents?

El Pla Director de Salut Mental i Addiccions 2017-2020 es basa en set línies estratègiques. Aquestes línies, que suposen un abordatge global de la salut mental i que, en bona part, ja s’estan començant a implementar, marquen cap a on hem d’anar. En resum, podríem dir que es tracta d’una clara orientació cap a un treball més comunitari, amb polítiques de prevenció, amb la recerca de l’equitat en l’atenció que s’ofereix en tots els territoris i amb un objectiu d’in-

Les comissions són un instrument molt necessari per la seva visió de regió i tenen en la col·laboració i les aliances estratègiques entre proveïdors unes de les seves millors eines


30 31

Entre tots | Entorn


Una exposició repassa la història i l’evolució del model sanitari catalàRedacció. ‘Un model de tots per a l’atenció sanitària i social per a tothom’ és el nom de l’exposició itinerant impulsada per La Unió, associació de la qual l’Hospital Sagrat Cor de Martorell és membre. La mostra, que es pot veure fins al mes d’agost a l’Hospital del Vendrell, se centra en la iniciativa i la col·laboració de la socie-tat civil en la configuració i desenvolupament del model sanitari i social de Catalunya.

L’exposició ofereix, d’una banda, una visió històrica de les institucions que integren el sistema de salut i social català, fent referència a les aportacions de la societat civil en l’origen del model. De l’altra, explica com funciona actualment aquest model i destaca el paper que hi juguen els centres associats a La Unió. Aquests centres presten el 81 % de l’atenció hospitalària, el 70 % de l’atenció sociosanitària, el 87 % de l’atenció a la salut mental i el 18 % de l’atenció primària de tot Catalunya. Als panells que composen la mostra també s’hi recullen dades que posen de manifest l’excel·lent qualitat de l’atenció sanitària al territori català.

L’exposició, que s’ha dut a terme amb el suport de l’Obra social “la Caixa” i amb la col·laboració d’ARCASA, ISERN i Mémora Serveis Funeraris de Barcelona, s’ha pogut visitar anteriorment a la Fundació Puigvert i a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, tots dos, a Barcelona. Posteriorment, es podrà veure a altres centres d’entitats associades a La Unió.

L’exposició a l’Hospital de Sant Pau

Es triplica el nombre de professionals especialistes en salut mental i addiccions als centres d’atenció primària

Redacció. El nombre de nous professionals especialitzats en salut mental i addiccions en l’atenció primària de Catalunya ha passat de 100 a 300. D’aquesta manera, en l’actualitat tots els centres d’atenció primària de Ca-talunya disposen d’un equip de professionals especialistes en salut mental i addiccions format per psiquiatres, psicòlegs clínics i infermers dels centres de salut mental, tant d’adults com d’infantil, que treballen conjuntament amb els professionals de la primària.

Aquests són els resultats de la iniciativa engegada pel Departament de Salut el març de 2017 i que forma part del nou model d’atenció a la salut mental i addiccions posat en marxa per potenciar l’atenció comunitària i ga-rantir l’equitat territorial. El projecte també ha aconseguit que s’incrementin els serveis especialitzats per millorar la recuperació i la inserció social de les persones amb trastorns mentals greus.

L’abordatge dels trastorns mentals a la primària és fonamental, sobretot tenint en compte que 1,4 milions de persones ateses a la primària tenen un problema de salut mental, el 24 % del total de persones que s’hi han visi-tat. Els objectius que es volen assolir, entre d’altres, són: millorar la promoció i prevenció en l’àmbit comunitari; evitar la medicalització, amb la reducció de psicofàrmacs i l’increment de l’atenció psicològica i psicoeducativa; garantir l’atenció integral a la salut física i mental de les persones, i augmentar la detecció precoç dels trastorns mentals greus, com el trastorn de l’espectre autista, la psicosi incipient, la depressió o el risc de suïcidi.

Aquesta estratègia va acompanyada de l’increment pressupostari més gran de la història en l’àrea de salut mental, amb una inversió addicional de 70 milions l’any 2017, amb els quals s’han contractat més de 650 professionals dedicats a l’atenció a la salut mental i addiccions; més de la meitat amb perfils de psicologia, infermeria i educa-ció social. Amb aquest increment, el pressupost en salut mental s’eleva fins als 440 milions d’euros, el 62 % del qual es destina a programes d’atenció comunitària per superar l’objectiu fixat per a l’any 2020, que és del 60 %.

Entorn


La salut mental, una prioritat

de les polítiques de salut2017-2019

Ansietat i depressió

La salut mental a Catalunya

1 de cada 4 persones patirà

algun tipus de trastorn mental

al llarg de la vida.

Trastorns més freqüents:

Les persones amb ingressos molt

baixos consulten el doble de

vegades que la resta de la població.

€

€

1,4 Persones amb trastorn

mental ateses a l’atenció

primària

milions

Increment pressupostari

26

1990

278

2007

335

2011

351

2015

440

2018*

2017 +650

Nous professionals especialistes en salut

mental per a la xarxa pública

Apoderament i participació més activa de les

persones afectades en la presa de decisions

*Pressupost prorrogat

70 milions d'euros

Algunes accions prioritzades per millorar la salut mental i addiccions al’àmbit comunitari

Reforçar els equips d’atenció primària de

Catalunya amb professionals especialistes en salut mental

Millorar la promoció i prevenció en l’àmbit comunitari

Evitar la medicalització, reduir la prescripció de

psicofàrmacs i incrementar l’atenció psicològica i

psicoeducativa

Garantir l’atenció integral a la salut física i mental

de les persones

Incrementar la detecció precoç dels trastorns mentals

greus

Incrementar els serveis de rehabilitació comunitària

Augmentar en 175 els professionals dels equips

que fan acompanyament dels pacients més greus i

en situació més vulnerable

Estendre el Programa d’atenció a la psicosi incipient

per detectar i tractar de forma precoç els adolescents

i joves

Potenciar l’atenció domiciliària

Enfocar els serveis especialitzats a

la recuperació i inserció social de

les persones amb trastorns mentals

greus

1 2

3 4

1 2

3

4 5

Triplicar el nombre de professionals especialistes en

salut mental que treballen conjuntament amb l’atenció

primària, que passen de 100 a 300

Font: Departament de Salut


http://www.uch.cat/expo

http://salutweb.gencat.cat/ca/actualitatnw/nota-premsa/?id=304228

32 33

Entre tots | 25 anys amb nosaltres / Noves incorporacions

En el primer trimestre d’aquest any s’ha incorporat a la plantilla de l’Hospital Sagrat Cor:

Noves incorporacions

Carles Barcons Comellas - 8 de generPsicòleg

Alba Seijó Iniesta - 6 de generDiplomada d’Infermeria

Rita Gara Melian Rodríguez - 9 de marçAuxiliar de clínica

Noemí San Emeterio Montes - 4 de marçAuxiliar de clínica

Alejandro Venegas Solà - 13 de generDiplomat d’Infermeria

Rosario V. Reyes Pajuelo- 13 de generAuxiliar de clínica

Juan Carlos Ávila Gil - 14 de marçMetge

Carlos Ruiz García - 12 de marçDiplomat d’Infermeria

María Teresa Pérez Inés - 1 de febrerMetgessa

Manuela Franco Sabido - 22 de generDiplomada d’Infermeria

Núria Mas Jordana - 27 de febrerAdministrativa

Evelyn Alarcón Fernández - 22 de feberAuxiliar de clínica

Salvador Garcia MoronMonitor ocupacional

“25 años son muchos para explicar, aunque hayan pasado muy rápido. Podría comentar muchas anécdotas, pero habría tantos detalles que seguro que os abu-rriríais. Sobre todo, tengo en mente a los pacientes con los que he tenido la suerte de trabajar. Personas que sufren y que a la vez lo dan todo, personas que valoran lo pequeño y lo grande, personas de las que siempre tendré grandes recuerdos, ya que hemos convivido muchas horas juntos: los levantares, las duchas, las dificultades, los buenos y los malos momentos, las salidas, las compras, las celebraciones, los talleres, los paseos en bicicleta…

Y por último un agradecimiento a todas las personas que me habéis ayudado a crecer como persona y a entender este mundo fascinante.

Hay una fuerza motriz más poderosa que el vapor, la electricidad, y la energía atónica: la voluntad (Albert Einstein).”

Sobre todo, tengo en mente a los pacientes con los que he tenido la suerte de tra-bajar. Personas que sufren y que a la vez lo dan todo, personas que valoran lo pe-queño y lo grande, personas de las que siempre tendré grandes recuerdos.


Josep Giné BerenguerDiplomat d’Infermeria

“He treballat amb diferents perfils de pacients, a l’Hospital i a la Comunitat, a totes les àrees. M’he format, he pogut fer docència i he col·laborat i coordinat l’atenció al pacient, el qual ha estat sempre la meva prioritat. Aquests 25 anys han passat molt ràpidament, però he estat un afortunat. Vaig escollir una professió que m’ha permès estar en contacte amb persones que es troben en una situació de fragilitat i, durant aquests anys, he fet tot el que ha estat a les meves mans per poder ajudar-los. Hi ha hagut moments de tot, però he estat molt feliç.

L’Hospital ha canviat molt des que vaig arribar. Ha millorat moltes coses. El camí està marcat, i estic orgullós del que he fet. He trobat bons companys i bons amics, persones que m’han donat suport quan m’ha calgut i que poden comptar amb mi quan els faci falta. Vull donar les gràcies a tots, a l’Hospital i a les Germanes Hospi-talàries, per haver-me deixat treballar amb vosaltres. Ha estat un plaer.”

Josep Tristany ClaretPsicòleg clínic

“Sense gairebé ni adonar-me’n, ja han passat 25 anys de la meva incorporació a la Institució i, girant la vista enrere, me n’adono de com han canviat les coses en l’assistència a la salut mental i en la nostra Institució. Des dels meus inicis al Centre de Dia de Berga, on intentàvem “ocupar” als pacients més cronificats de la zona i on ja teníem clar la importància del treball comunitari, passant per la meva feina a l’Àrea de Rehabilitació, avui destacaria els canvis en el desenvolupament de recursos i programes comunitaris i hospitalaris, i la progressiva inclusió dels pacients i les famílies en la presa de decisions.

En valorar aquests 25 anys, els sentiments que sento són felicitat (he estat i sóc feliç amb la feina que faig) i de gratitud a la Institució perquè m’ha permès desenvo-lupar-me professionalment i personalment, a molts companys dels quals he après moltes coses i, sobretot, als pacients i les seves famílies que, en darrer terme, són qui donen sentit a la meva tasca. Moltíssimes gràcies a totes i tots.”

Avui destacaria els canvis en el desenvolupament de recursos i programes co-munitaris i hospitalaris, i la progressiva inclusió dels pacients i les famílies en la presa de decisions.

Felicitas Gutiérrez SuelaFarmacèutica

“Mi experiencia profesional va ligada al servicio de farmacia. Cuando llegué al Hos-pital había solamente un pequeño botiquín. Una Hermana, Sor Feli, era la encarga-da de que éste funcionara, poniendo dedicación y mucho cariño, y con este mismo cariño me acogió. La administración autorizó la apertura del servicio de farmacia. Con ilusión y empeño, también con algún momento de soledad y de frustración, y con la colaboración de muchas personas, mi objetivo durante estos 25 años ha sido impulsar un uso seguro y eficiente de los medicamentos, con una cultura de evalua-ción y de rigor, con la finalidad de mejorar la calidad de vida de los pacientes.

Ahora toca mirar hacia el futuro. La medicación es la primera causa de aconteci-mientos adversos relacionada con la asistencia sanitaria. La “polimedicación” se ha convertido en un problema global de seguridad del paciente. Confío en que todos juntos sabremos responder a esta realidad.”

Con ilusión y empeño, tam-bién con algún momento de soledad y de frustración, y con la colaboración de mu-chas personas, mi objetivo durante estos 25 años ha sido impulsar un uso seguro y eficiente de los medica-mentos.

Vaig escollir una professió que m’ha permès estar en contacte amb persones que es troben en una situació de fragilitat i, durant aquests anys, he fet tot el que ha estat a les meves mans per poder ajudar-los.

25 anys amb nosaltres

34 35

Entre tots | Entre records

finalidad de ser un vehículo de comunicación interna. Para llevar esta idea al éxito, se tuvieron que concretar algunos aspectos clave que ayudaron a desarrollar un proyecto sólido. El primer aspecto que se abordó fue el nombre que se pondría a la publicación. A la hora de idearlo, se partió del trabajo disciplinario e interdisciplinario que llevan a cabo los profesionales de la Institución en los diferentes servicios que se encuentran a disposición del paciente. Este trabajo es una tarea que no la puede hacer una sola persona ni un solo equipo, sino que se tiene que hacer “entre todos”. De ahí el nom-bre de la revista.

Por otro lado, se tuvo que decidir quién escribiría en el nuevo boletín, por lo que se estableció que se formara un consejo de redacción. En un inicio éste estuvo formado por Xavier Reig y Josep Tristany, ambos psicólogos clínicos; Gloria López, trabajadora social; José Antonio Larraz, director médico de la entidad; y José María Peña, gerente del Hospital. La secre-taria de Dirección Isabel Rivera ejerció desde el principio como secretaria de la publicación. Pocos años después de este primer número, la psicóloga Rosa Almiñana, interesada por el proyecto, se unió al grupo y, ya en 2017, el doctor Carlos Franquelo, tras la marcha del doctor Larraz y al ser nombrado director médico del Hospital, también se incorporó.

35

Quince años de Entre totsNacida en 2002, la revista trimestral del Hospital Sagrat Cor renueva, con la presente edición, su diseño y pasa al formato digital. No se trata, sin embar-go, del primer cambio que experimenta la publicación. En sus quince años de vida, Entre tots se ha ido transformando, siendo fiel a su filosofía originaria, pero adaptándose, en cada momento, a las necesidades informativas del Hospital. Repasamos, a continuación, la historia de esta transformación.

Entre Tots tuvo sus primeras raíces en el Plan de Gestión Anual del Hospital de 2002, cuando se adquirió el compromiso de elaborar un boletín trimestral con la finalidad de ser un vehículo de comunicación interna

A la izquierda, portada del primer número de Entre tots

A la derecha, la portada tras el primer cambio, en 2003

34

Entre records

Aunque Entre tots haya experimentado diferentes cambios estéticos, la revista siempre ha mantenido su esencia. Durante más de quince años y 65 ediciones, la publicación ha tenido como principal objetivo acercarse a la vida del Hospital y dar a conocer el complejo engranaje de la tarea asistencial, especialmente en el campo de la salud mental y en el sociosanitario.

Asimismo, desde su creación la revista ha pretendido explici-tar los principios, los valores y la filosofía que rigen el Hos-pital y que se dan cada día en la relación con los pacientes y profesionales que trabajan en él. Además, se ha encargado de reflejar los logros, contratiempos, preocupaciones y avances que ha ido afrontando diariamente la organización y que le han permitido evolucionar.

Así, Entre tots se ha consolidado como el medio de comu-nicación periódico del Centro para los más de cuatrocientos profesionales, entre laicos y hermanas, que conforman el Hospital Sagrat Cor de Martorell. Al mismo tiempo, se ha convertido en un importante recopilatorio de la historia de la entidad, al recoger las noticias internas más relevantes de cada momento y las informaciones externas que han incidido en la vida institucional.

El punto de partida

Entre tots tuvo sus primeras raíces en el Plan de Gestión Anual del Hospital de 2002, cuando se adquirió el compromiso de elaborar un boletín trimestral con la

Durante más de quince años y 65 ediciones, la publicación ha tenido como principal objetivo acercarse a la vida del Hospital y dar a conocer el complejo engranaje de la tarea asistencial, especialmente en el campo de la salud mental y en el sociosanitario

Entre Tots, premiada en los VIII Premios Benito Menni

La revista interna del Hospital recibió, en abril de 2004, el segundo galardón de la categoría “Valores Hospitalarios” de la octava edición de los Premios Benito Menni. Con estos premios, creados en 1996, la ya extinta Provincia de Barcelona reconocía iniciativas que reflejaban y contribuían a difundir los valores de la Congregación y, en especial, la hospitalidad.


José Mª PeñaGerent

36 37

Entre tots | Entre records

Renovación constante

En la edición de octubre-diciembre de 2003, el Entre tots experimentó su primer gran cambio, tanto de diseño como de formato, y se presentó como un boletín totalmente renovado, con más predominio del color y la imagen. El formato tríptico desapareció y, tanto la nueva maquetación -con varias pági-nas- como la incorporación de apartados nuevos –como el sumario– ya recordaba a una revista convencional.

En el año 2005, la revista interna del Hospital volvió a renovar su diseño. Uno de los cambios más significativos fue la incorporación de la portada, compuesta por una imagen que ocupaba toda la página, además de diferentes titulares con la información más relevante que el lector podría encontrar en su interior. Por otro lado, se introdujo el juego de colores según el trimestre: verde, amarillo, rojo o azul, además del blanco y negro, que pasaron a utilizarse tanto en la portada como en el interior de la revista. Se inició, promovió, el uso de negritas y subtítulos, con el objetivo de destacar el contenido relevante, y empezó a predominar la imagen y otros elementos gráficos.

El último cambio significativo de la revista en formato papel tuvo lugar en 2008, cuando se cambió la distribución de la portada subiendo el nombre de la revista en lo más alto de la página y remarcando aún más los titulares. En esta última renova-ción también se dio más protagonismo a las imágenes, aumentando su tamaño hasta llegar a ocupar la mitad de una hoja.

Número 65 y la era digital

Llegamos al 2018, en plena era digital, y la revista del Hos-pital Sagrat Cor experimenta su mayor transformación, con nuevo diseño y nuevos contenidos, que el lector habrá ido descubriendo en las páginas precedentes. El del número 65 no es solo un cambio de imagen y de soporte -la publicación deja de imprimirse para pasar a ser digital-. Se trata de un replan-teamiento estratégico de la revista, fruto de su evolución a lo largo de estos años, con la aspiración de que se consolide, ya no solo como herramienta de comunicación interna, sino también como publicación de interés para personas y colectivos ajenos a la Congre-gación que compartan sus valores y su misión o que, simplemente, quieran conocer la labor del Hospital, de Hermanas Hospitalarias y de sus profesionales.

Esperamos, pues, que colaboradores, hermanas, pacientes, familiares y todo aquel que haya tenido, tenga o quiera tener un vínculo con el Hospital disfrute de la lectura de nuestra revista en esta nueva etapa de Entre tots.

Aunque los miembros del consejo de redacción han sido, desde los inicios, el principal motor de la revista, ésta ha estado siempre abierta a la colaboración de todos los profesionales del Hospital

El del número 65 no es solo un cambio de imagen y de soporte, se trata de un replanteamiento estratégico de la revista


Aunque, gracias a su compromiso y dedicación, los miembros del consejo de re-dacción han sido, desde los inicios, el principal motor de la revista, ésta ha estado siempre abierta a la colaboración de todos los profesionales del Hospital, para así asegurar de que las noticias provinieran de distintas fuentes y que, siguiendo con la filosofía que se desprende del nombre de la publicación, fuera un proyecto realizado “entre todos”.

Finalmente, antes del lanzamiento del primer número también se consensuó que la revista fuera trimestral y que la distribución se hiciera personalmente a cada herma-na del Centro, a cada trabajador, voluntario y a todas aquellas personas que tenían o habían tenido alguna relación con el Hospital. Más adelante la revista se enviaría al domicilio de cada colaborador hasta la actualidad, que se difunde por correo electró-nico a públicos internos y externos.

El lanzamiento

El primer número de Entre tots vio la luz en marzo de 2002 y incluía las noticias más importantes que habían sucedido desde enero del mismo año. La publicación estaba formada por seis paginas donde predominaban los textos sobre actualidad, que

acaparaban buena parte del espacio y sacaban protagonismo a las imágenes, las cuales pasaban a un claro segundo plano. Además, en la revista se incluía el Editorial, que servía también como portada; las Nuevas Incorporaciones, que era un apartado don-de se nombraba a los profesionales que se habían unido a la plantilla; los Breves, una sección con noticias muy cortas; la Agenda, donde se anunciaban los próximos actos, y la Biblioteca, donde se recopilaban los últimos libros que el Hospital había adquiri-do y las nuevas subscripciones en las que se había dado de alta.

La revista ya incluía, por tanto, muchas de las secciones que hoy se pueden encon-trar en el Entre tots renovado. Por lo que respecta al formato, se presentaba como un tríptico, de manera que la composición y la maquetación de los contenidos sí que estaban todavía muy alejadas de la publicación actual.

A la izquierda, el número 16 tras la segunda renovación en 2015

A la derecha, portada del último rediseño de la revista en formato papel

38


Av. Comte Llobregat, 11708760 MartorellTel. 93 775 22 00Fax. 93 775 19 94 [email protected]

entre tots - hospitalsagratcormartorell.org · 6 7 p. herrero. la seguridad clínica o seguridad...

Documents