entre el domingo de ramos y el domingo de … · día internacional del libro (muerte de...

96
Ciudad de Acogida / Ciutat d’Acollida Fiestas / Festes FECHA DATA Entre el Domingo de Ramos y el Domingo de Resurrección. El primer domingo después de la primera luna llena pascual (primera luna llena después del equinoccio de primavera). Entre el Diumenge de Rams i el Diumenge de Resurrecció. El primer diumenge després de la primera lluna plena pasqual (primera lluna plena després de l’equinocci de primavera).

Upload: phamkhanh

Post on 05-Oct-2018

220 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    Entre el Domingo de Ramos y el Domingo de Resurreccin.El primer domingo despus de la primera luna llena pascual (primera luna llena despus del equinoccio de primavera).

    Entre el Diumenge de Rams i el Diumenge de Resurrecci.El primer diumenge desprs de la primera lluna plena pasqual (primera lluna plena desprs de lequinocci de primavera).

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA se conmemora la Pasin, Muerte y Resurreccin de Jess (aunque

    en algunos lugares se festejan tambin los dos das anteriores al domingo de Ramos, conocidos como el Viernes de dolores y el sbado de Pasin). en espaa, un pas de gran tradicin catlica, es especialmente celebrada esta fecha del calendario festivo, es el momento de mayor actividad litrgica del ao. en todos los pue-blos y ciudades se celebran durante esta semana misas y proce-siones multitudinarias, adems de otros actos (como La Pasin de esparreguera). No se puede comer carne en Viernes santo. es tpico comer buuelos, habas, bacalao y la mona, el Lunes de Pas-cua, en Catalua.

    es commemora la Passi, Mort i Resurrecci de Jess (encara que en alguns llocs es festegen tamb els dos dies anteriors al diumenge de Rams, coneguts com el divendres dels dolors i el dissabte de Passi) A espanya, un pas de gran tradici catlica, aquesta data del calendari festiu se celebra especialment, ja que s el moment de ms activitat litrgica de lany. en tots els pobles i les ciu-tats se celebren, durant aquesta setmana, misses i processons multitudinries, a ms daltres actes (com La Passi desparreguera). No es pot menjar carn el divendres sant.s tpic menjar bunyols, faves, bacall i la mona, el dilluns de Pasqua, a Catalunya.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    23 de abril

    23 dabril

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    da Internacional del Libro (muerte de shakespeare y Cervantes). da de la rosa. en Catalua es el da de los enamorados. Las muje-res regalan libros a los hombres y los hombres rosas a las mujeres. es tradicin ir a pasear por Barcelona a ver las paradas de libros y flores. es tpico comer cocas de san Jorge.

    dia Internacional del Llibre (mort de shakespeare i Cervantes). dia de la rosa. A Catalunya s el dia dels enamorats. Les dones regalen llibres als homes i els homes roses a les dones. s tradici anar a passejar per Barcelona a veure les paradetes de llibres i flors. s tpic menjar coques de sant Jordi.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    1 de mayo

    1 de maig

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    Conmemoracin del origen del movimiento obrero; festivo en la mayora de pases del mundo.

    Commemoraci de lorigen del moviment obrer; festiu a la majoria de pasos del mn.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    8 de marzo

    8 de mar

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    Conmemoracin del proceso de la lucha de la mujer trabajadora para obtener mejoras laborales y sociales.

    Commemoraci del procs de lluita de les treballadores per tal dobtenir millores laborals i socials.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    24 de junio

    24 de juny

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    se hacen hogueras el 23 por la noche, por la verbena de san Juan, el solsticio de verano. es la noche de las brujas, se tiran muchos petardos y fuegos artificiales.

    es tpico comer coca de san Juan y beber cava.

    es fan fogueres el 23 a la nit, per la revetlla de sant Joan, el solstici destiu. s la nit de les bruixes, es tiren molts petards i focs artificials.

    s tpic menjar coca de sant Joan i beure cava.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    15 de agosto

    15 dagost

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    es la fiesta mayor de muchos sitios, hay gigantes, sardanas, feria, fuegos artificiales, castellers...

    s la festa major de molts llocs, hi ha gegants, sardanes, fires, focs artificials, castellers...

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    11 de septiembre

    11 de setembre

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    diada Nacional de Catalua. Ofrendas florales, sardanas. en muchos sitios se sube a la montaa ms alta o al lugar ms visible de los alrededores a poner la bandera catalana.

    diada Nacional de Catalunya. Ofrenes florals, sardanes. en molts llocs es puja a la muntanya ms alta o al lloc ms visible dels voltants a posar-hi la bandera catalana.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    24 de septiembre

    24 de setembre

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    Patrona de Barcelona, fiesta mayor de la ciudad, conciertos, gigantes, sardanas, feria, muestra de entidades, fuegos artificiales, correfocs...

    Patrona de Barcelona, festa major de la ciutat, concerts, gegants, sardanes, fira, mostra dentitats, focs artificials, correfocs...

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    12 de octubre

    12 doctubre

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    se conmemora el da que Coln lleg a Amrica. son las fiestas patronales de Zaragoza.

    es commemora el dia que Colom va arribar a Amrica. sn les festes patronals de saragossa.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    1 de noviembre

    1 de novembre

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    se venera a todos los santos que no tienen una fiesta propia en el calendario. La gente lleva flores a los difuntos al cementerio. el 31 por la noche en Catalua se celebra la Castaada, se comen cas-taas y boniatos asados y panellets, acompaados de vino dulce.

    es veneren tots el sants que no tenen una festa prpia al calendari. La gent por-ta flors als difunts al cementiri. el 31 a la nit a Catalunya se celebra la Castan-yada. s tpic menjar castanyes, moniatos i panellets, acompanyats de vi dol.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    6 de diciembre

    6 de desembre

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    se conmemora el aniversario de la Constitucin espaola (1978).

    es commemora laniversari de la Constituci espanyola (1978).

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    8 de diciembre

    8 de desembre

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    se conmemora la pureza de la Virgen Mara. Los creyentes van a misa. se empieza a poner el beln y los adornos navideos.

    es commemora la puresa de la Mare de du. els creients van a missa. es comena a fer el pessebre i a posar la decoraci nadalenca.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    24 de diciembre

    24 de desembre

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    es una noche muy especial, empieza la Navidad, se conmemora el nacimiento de Jess. se cena en familia, se cantan villancicos, viene Pap Noel y en Catalua se hace cagar al ti. se celebra la misa del gallo (el nacimiento de Jess).

    es tpico comer turrn, polvorones, mantecados, mazapn, frutos secos y bombones (se come durante toda la Navidad).

    s una nit molt especial, comena el Nadal i es commemora el naixement de Jess. se sopa en famlia, es canten nadales, ve el Pare Noel i a Catalunya es fa cagar el ti. se celebra la missa del gall (el naixement de Jess).

    s tpic menjar torrons, polvorons, massap, fruita seca i bombons (es menja durant tot el Nadal).

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    25 de diciembre

    25 de desembre

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    se celebra el nacimiento de Jess. se vuelve a comer en familia, se hacen grandes comilonas, se pasea por las calles engalanadas y se va muy guapo. se pone al nio Jess en el beln. en muchos pueblos se hacen pesebres vivientes.

    es tpico comer escudella o sopa de galets (codillos).

    se celebra el naixement de Jess. es torna a dinar en famlia, es fan grans pats, es passeja per tots els carrers engalanats i es va molt mudat. es posa el nen Jess al pessebre. en molts pobles es fan pessebres vivents.

    s tpic menjar escudella o sopa de galets.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    26 de diciembre

    26 de desembre

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    en Catalua se vuelve a comer en familia o con los amigos. se hacen canelones para terminar la carne de la escudella.

    A Catalunya es torna a dinar en famlia o amb els amics. es fan canelons per acabar-se la carn de lescudella de Nadal.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    31 de diciembre

    31 de desembre

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    es la ltima noche del ao, se cena en familia y se recibe el nuevo ao, con las doce uvas durante las ltimas doce campanadas del ao. Algunos empiezan el ao con algo rojo para tener buena suerte. tambin es el da en el que sale a pasear lhome dels nassos, un personaje imaginario cataln que tiene tantas narices como das le quedan al ao. slo se le puede ver el 31 de diciembre.

    s lltima nit de lany, se sopa en famlia i es rep lany nou amb els dotze grans de ram durant les ltimes dotze campanades de lany. Alguns comencen lany portant alguna pea de roba de color vermell per tenir bona sort. tamb s el dia en qu surt a passejar lhome dels nassos, un personatge imaginari catal que t tants nassos com dies t lany. Noms sel pot veure, per, el 31 de desembre.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    1 de enero

    1 de gener

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    se celebra la llegada de un nuevo ao comiendo en familia y se hacen propsitos para el ao que viene.

    se celebra larribada dun any nou dinant en famlia i es fan propsits per a lany vinent.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    6 de enero

    6 de gener

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    es un da muy especial para los nios, los Reyes Melchor, Gaspar y Baltasar les han dejado regalos. el 5 por la noche hay que ir todos a la cabalgata y despus dejar zapatos viejos, comida y agua para los camellos.

    el roscn de Reyes tiene un haba y un rey escondidos: a quien le toca el rey le ponen la corona y a quien le toca el haba debe pagar el roscn del ao prximo. tambin dicen que Quien tiene el rey paga el roscn y quien tiene el haba paga el cava, aunque no es una tradicin demasiado conocida.

    s un dia molt especial per als nens, els Reis Melcior, Gaspar i Baltasar els han deixat regals. el 5 a la nit sha danar a la cavalcada i desprs deixar sabates velles, menjar i aigua per als camells.

    el tortell de Reis t una fava i un rei amagats, a qui li toca el rei li posen la corona i a qui li toca la fava ha de pagar el tortell de lany vinent. tamb diuen que Qui t el rei paga el tortell i qui t la fava paga el cava, tot i ue no s una tradici massa extesa.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    Lunes antes de festivo o viernes despus de festivo

    Dilluns abans de festiu o divendres desprs de festiu

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    Cuando un festivo cae en martes o jueves, hacemos fiesta el lunes o el viernes, respectivamente, para enlazar con el fin de semana, o un laborable entre festivos. hay puentes casi obligatorios, como el puente de la Constitucin o el de todos los santos. Mucha gente aprovecha para hacer un viaje corto o pintar la casa.

    Quan un festiu cau en dimarts o dijous, fem festa el dilluns o el divendres, res-pectivament, per enllaar amb el cap de setmana, o tamb un dia laborable entre festius. hi ha ponts gaireb obligatoris, com el pont de la Constituci o el de tots sants. Molta gent ho aprofita per fer un viatge curt o pintar la casa.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    Fecha segn el patrn o la patrona de la ciudad,

    pueblo o barrio de Catalua

    Data segons el patr o la patrona de la ciutat, el poble o el barri

    arreu de Catalunya

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    Cada ciudad, incluso cada barrio, celebra su fiesta mayor, en la que se encuentran actos populares, como ferias, correfocs, sar-danas, fuegos artificiales, conciertos, castellers, etc.

    Cada ciutat, fins i tot cada barri, celebra la seva festa major, en qu es troben actes populars, com fires, correfocs, sardanes, focs artificials, concerts, caste-llers, etc.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    Del 13 al 24 de diciembre

    Del 13 al 24 de desembre

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    Feria de elementos sobre la Navidad, para poner en el beln o en el rbol de Navidad y adornar la casa.

    Fira delements de Nadal, per fer el pessebre o guarnir larbre de Nadal i les cases.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    En diciembre yhasta el 5 de enero

    Al desembre i fins al 5 de gener

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    Feria de juguetes y regalos para que los reyes puedan comprar en la Gran Va de Barcelona.

    Fira de joguines i regals per a que els Reis puguin comprar. A la Gran Via de Barcelona.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    11 de mayo

    11 de maig

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    Feria de hierbas medicinales, frutas confitadas, miel y diferentes productos hechos artesanalmente en la calle hospital, en Barcelona.

    Fira dherbes medicinals, fruites confitades, mel i diferents productes fets artesanalment, al carrer hospital, a Barcelona

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    Mediados de abril

    Mitjan abril

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    Marca el primer da oficial del ao, se celebra en todo el pas con fiestas familiares y coincide con el Bisket Jatra, el Balku-mari Jatra y el Bode Jatra, fiestas locales que tienen lugar en el valle de Katmand, en las ciudades de Bhaktapur, thimi y Bode, respectivamente.

    Marca el primer dia oficial de lany, se celebra a tot el pas amb festes familiars i coincideix amb el Bisket Jatra, el Balkumari Jatra i el Bode Jatra, festes locals a la vall de Katmand, a les ciutats de Bhaktapur, thimi i Bode, respectivament.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    7 de julio

    7 de juliol

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    es una fiesta popular de Pamplona famosa en el mundo entero por sus encierros. La gente corre por la calle delante de los braus, hasta la plaza de toros.

    s una festa popular de Pamplona famosa arreu del mn pels seus correbous. La gent corre pel carrer davant dels toros fins a la plaa de braus.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    La fecha se determina mediante la astrologa y el

    calendario solar

    La data es determina per mitj de lastrologia i el calendari solar

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    Lakshmi es la divinidad central. en esta fiesta todas las casas, templos y calles se llenan de multitud de lmparas de aceite, y en todas partes se respira un ambiente alegre y festivo. es la Navidad hind y pone de relieve la importancia de la luz, el amor y la inteli-gencia sobre el miedo y la oscuridad.

    Lakshmi s la divinitat central. en aquesta festa totes les cases, els temples i els carrers somplen de llums doli, i a tot arreu es respira un ambient alegre i festiu. s el Nadal hind. Posa de relleu la importncia de la llum, lamor i la intelligncia per sobre de la por i lobscuritat.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    Unos 30 das despus del Ramadn

    Uns 30 dies desprs del Ramad

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    es la fiesta mayor del calendario lunar para los musulmanes. se la conoce como la Pascua musulmana y la celebran 1.200 millo-nes de creyentes, que se encuentran en distintos puntos del globo. Abraham, fundador del pueblo rabe, tuvo dos hijos: Ismael de la esclava egipcia Agar e Isaac de su legtima esposa sara. en esta fiesta se rememora el momento en que Abraham (Ibrahim) iba a sacrificar a su hijo y recibi la orden de su seor de canjearlo por un cordero.

    s la festa major del calendari lunar per als musulmans. se la coneix com la Pasqua musulmana i la celebren 1.200 milions de creients darreu del mn. Abraham, fundador del poble rab, va tenir dos fills: Ismael de lesclava egpcia Agar i Isaac de la seva legtima esposa sara. en aquesta festa es rememora el moment en qu Abraham (Ibrahim) estava a punt de sacrificar el seu fill i va rebre lordre del seu senyor de canviar-lo per un xai.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    7 de enero

    7 de gener

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    se celebra trece das despus de la Navidad catlica porque la re-ligin ortodoxa se rige por el calendario juliano, y no por el grego-riano. es una fiesta familiar que se celebra en un ambiente conmo-vedor y clido, se percibe una atmsfera de concordancia y afecto general. La cuaresma anticipa el gran acontecimiento. La tradicin ortodoxa dice que en Nochebuena debe ayunarse con mayor rigu-rosidad. ese da se aconseja ingerir slo semillas de trigo mojadas con agua. Cuando en el cielo nocturno aparece la primera estrella se puede empezar a comer. durante la misa de Navidad se acen-ta que el nacimiento de Cristo es una oportunidad para todos los creyentes de adquirir la vida eterna y alcanzar el paraso. Los or-todoxos celebran la fiesta con numerosas diversiones, canciones y juegos populares. en Navidad se regalan dulces y cosas tiles.

    se celebra tretze dies desprs del Nadal catlic perqu la religi ortodoxa es regeix pel calendari juli, i no pel gregori. s una festa familiar que se celebra en un ambient commovedor i clid, i es percep una atmosfera de concrdia i afecte general. La quaresma anticipa el gran esdeveniment. La tradici orto-doxa diu que la nit de Nadal sha de fer dej amb ms rigor.saconsella menjar noms llavors de blat mullades amb aigua. Quan al cel nocturn apareix la prime-ra estrella es pot comenar a menjar. durant la missa de Nadal saccentua que el naixement de Crist s una oportunitat per a tots els creients dadquirir la vida eterna i aconseguir el parads. els ortodoxos celebren la festa amb nombroses diversions, canons i jocs populars. Per Nadal es regalen dolos i coses tils.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    Cuando una chica cumple 15 aos

    Quan una noia fa 15 anys

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    Fiesta de los quince aos, tambin llamada en ocasiones fiesta de quinceaera o, simplemente, fiesta de quince. en algunas zonas de Latinoamrica es la celebracin del decimoquinto cumpleaos de una chica, que se celebra de forma totalmente distinta a los otros cumpleaos. La celebracin marca la transicin de nia a mujer de la quinceaera. sirve como un modo de reconocer que la chica en cuestin ha alcanzado la madurez. La celebracin, sin embargo, vara mucho segn el pas. en la Repblica dominicana, por ejemplo, la fiesta se centra en el Baile de debutantes.

    Festa dels quinze anys, tamb anomenada, simplement, festa de quinze. en algu-nes zones de lAmrica Llatina, la celebraci del quinz aniversari duna noia es fa de manera diferent a tots els altres aniversaris. La celebraci marca la transici de nena a dona de la jove. serveix per reconixer que la noia en qesti ha arribat a la maduresa. La celebraci canvia segons els diferents pasos. A la Repblica domini-cana, per exemple, la festa se centra en el Ball de debutants.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    Primer da del primer mes lunar durante 15 das

    Primer dia del primer mes lunar durant 15 dies

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    tRAdICIONes: - el sobre rojo (hng bo), tambin llamado lai see, consiste en la entrega a nios o parien-tes ms jvenes, como deseo de buena suerte, de un sobre de color rojo que contiene una pequea cantidad de dinero. - Los chun lian, o coplas de la Fiesta de la Primavera, como se conoce el Ao Nuevo en China, para diferenciarlo del occidental. en los pergaminos se escriben con buena caligra-fa aquellos caracteres relacionados con la abundancia, la felicidad, la prosperidad..., que acompaarn a la familia en el ao que entra. - Los guardianes de las puertas: representacin de figuras en actitud defensiva colocadas en las puertas de las casas para defender a los habitantes de la posible entrada de Nien. - el pez, yu, es homfono del carcter para la abundancia, es frecuente la colocacin de esos animales en las casas. de color rojo ahuyentarn a Nien. - Colocacin del carcter fu, de cabeza, ya que estar de cabeza y llegar son homfonos en la lengua china; as, se dir que el fu est de cabeza o, lo que es lo mismo, el fu ha llegado. - el dios de la riqueza, que se presenta con barba y ataviado con una tnica roja y un saco amarillo a la espalda. se presenta en las casas y reparte imgenes; los habitantes de las ca-sas regalan propinas a esta figura, todo ello acompaado de tambores y gongs. - Wu shi o danza del dragn, conservada desde tiempos antiguos, que sirve para ahuyen-tar a los malos espritus.

    tRAdICIONs:- el sobre vermell (hng bo), tamb anomenat lai see, consisteix a donar a nens o parents ms joves, com a desig de bona sort, un sobre vermell amb una petita quantitat de diners. - els chun lian, o coples de la Festa de la Primavera, com es coneix lAny Nou a la Xina, per diferen-ciar-lo de loccidental. en els pergamins sescriuen amb bona calligrafia els carcters relacionats amb labundncia, la felicitat, la prosperitat..., que acompanyaran la famlia lany que entra. - els guardians de les portes: representaci de figures en actituds defensives collocades a les portes de les cases per defensar els habitants de la possible entrada de Nien. - el peix, yu, s homfon del carcter per a labundncia, i s freqent la collocaci daquests animals a les cases. de color vermell faran fora Nien. - Collocaci del carcter fu, de cap, ja que estar de cap i arribar sn homfons en la llengua xinesa; aix, es dir el fu est de cap o, el que s el mateix, el fu ha arribat. - el du de la riquesa es representa amb barba i amb una tnica vermella i un sac groc a lesquena. es presenta a les cases i reparteix imatges. els habitants de les cases regalen propines a aquesta figura, tot acompanyat de tambors i gongs. - Wu shi o dansa del drac, conservada des de temps antics, que serveix per fer fora els mals esperits.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    el calendario islmico es lunar. Los meses comienzan cuando es visible el primer cuarto creciente despus de la luna nueva, es decir, un par de das despus de sta. el ao en el calendario lunar es once o doce das ms corto que en el calendario solar, por lo que las fe-chas del calendario musulmn no coinciden todos los aos con las fechas del calendario gregoriano, de uso universal, dando la impresin de que el ao musulmn

    se desplaza sobre el ao cristiano

    el calendari islmic s lunar. els mesos comencen quan s visible el primer quart creixent desprs de la lluna nova, s a dir, un parell de dies desprs de la lluna nova. Lany en el calendari lunar s onze o dotze dies ms curt que en el calendari solar, per aix les dates del calendari musulm no coincideixen cada any amb les dates del calen-dari gregori, ds universal, i fa la impressi que lany musulm es

    desplaa sobre lany cristi

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    es el noveno mes del calendario musulmn, conocido internacionalmente por ser el mes en el que los creyentes realizan un ayuno diario desde el alba hasta que se pone el sol. el ayuno es la abstinencia total de todo aquello que rompe la meditacin (bien sea comida, bebida o relaciones sexuales) desde el alba hasta la puesta del sol.el ayuno del mes de Ramadn es obligatorio a todo musulmn adulto, sano y con juicio, hombre o mujer. - Ayuno (sawm) con las celebraciones y los rituales asociados. - el 10 de Ramadn muri Jadiya, esposa del profeta Muhammad y primera musul-mana. - el 15 de Ramadn naci husayn ibn Ali, hijo de Ali ibn Abi talib, el primer musul-mn. - el 17 de Ramadn tuvo lugar la batalla de Badr entre los primeros musulmanes y sus enemigos de la Meca. - el 21 de Ramadn muri Ali ibn Abi talib, el primer musulmn y cuarto califa. - el 26 de Ramadn, segn la tradicin, comenz la revelacin del Corn a Muham-mad. en recuerdo de ello se celebra en el Islam la Noche del destino. - segn la tradicin islmica, otras revelaciones tuvieron lugar en el mes de Rama-dn: el da 2, la tor fue revelada a Moiss; el 12, las enseanzas bblicas a Jess (Isa), y el da 15 los salmos a david. - en algunas zonas de frica occidental se celebra el rito de los ajisari.

    s el nov mes del calendari musulm, conegut internacionalment per ser el mes en qu els mu-sulmans fan un dej diari des de lalba fins que es pon el sol. el dej s labstinncia total de tot all que trenca la meditaci (sigui menjar, beure o tenir relacions sexuals). des de lalba fins a la posta de sol. el dej del mes de Ramad s obligatori a tot musulm adult, sa i amb seny, home o dona.- dej (sawm) amb les celebracions i els rituals pertinents. - el 10 de Ramad va morir Jadiya, esposa del profeta Muhammad i primera musulmana. - el 15 de Ramad va nixer husayn ibn Ali, fill dAli ibn Abi talib, el primer musulm. - el 17 va tenir lloc la batalla de Badr entre els primers musulmans i els seus enemics de la Meca. - el 21 de Ramad va morir Ali ibn Abi talib, el primer musulm i quart califa. - el 26 de Ramad, segons la tradici, va comenar la revelaci de lAlcor a Muhammad. en record daix se celebra a lIslam la Nit del dest. - segons la tradici islmica, altres revelacions van tenir lloc en el mes de Ramad: el dia 2, la tor va ser revelada a Moiss; el 12, els ensenyaments bblics a Jess (Isa), i el dia 15 els salms a david. - en algunes zones de lfrica occidental se celebra el ritus dels ajisari.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    Entre finales de enero y principios de marzo, segn el ao, justo antes de la Cuaresma

    Entre finals de gener i principis de mar, segons lany, just abans

    de la Quaresma

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    La gente se disfraza y se hacen ras por la calle, sobre todo los ni-os. se hacen fiestas. en Cdiz se cantan chirigotas y en tenerife se hacen desfiles multitudinarios y se elige a la reina del Carnaval.

    La gent es disfressa i es fan rues pel carrer, sobretot els nens. es fan festes. A Cadis es canten chirigotas i a tenerife es fan desfilades multitudinries, amb reina del Carnaval inclosa.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    40 das antes de Semana Santa

    40 dies abans de Setmana Santa

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    Faltan cuarenta das para el inicio de semana santa, es muy im-portante para los creyentes. Los viernes no se puede comer carne.

    Falten quaranta dies perqu comenci la setmana santa, s molt important per als creients. els divendres no es pot menjar carn.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    Jueves Lardero

    Dijous Gras

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    es el primer da de Carnaval y se come tortilla y butifarra de huevo.

    s el primer dia de Carnaval i es menja truita i botifarra dou.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    Mircoles de Ceniza

    Dimecres de Cendra

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    termina el Carnaval y empieza la Cuaresma. se escenifica el entie-rro de la sardina y se comen sardinas. suelen hacerse sardinadas populares.

    sacaba el Carnaval i comena la Quaresma. sescenifica lenterrament de la sardina i es mengen sardines. se solen fer sardinades populars.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    Un lunes dos meses despus de la Pascua florida

    Un dilluns dos mesosdesprs de la Pasqua florida

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    es una de esas fiestas que se puede elegir. en Barcelona se hace y los creyentes van a misa.

    s una daquelles festes que es diuen de lliure elecci. A Barcelona es fa i els creients van a missa.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    17 de enero

    17 de gener

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    san Antonio se celebra ese da bendiciendo a las mascotas y haciendo cabalgatas de caballos y de carros de caballos.

    sant Antoni se celebra aquest dia beneint les mascotes i fent cavalcades de cavalls i de carros de cavall.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    28 de diciembre

    28 de desembre

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    se conmemora la matanza de los inocentes por parte del rey herodes. se gastan bromas. es parecido al 1st April Fool.

    es commemora la matana dels innocents per part del rei herodes. es fan bromes. s semblant al 1st April Fool.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    Primer domingo de mayo

    Primer diumenge de maig

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    se les hace un regalo a las madres, los nios hacen alguna manua-lidad en el colegio.

    se li fa un regal a les mares, els nens fan alguna manualitat al collegi.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    14 de febrero

    14 de febrer

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    Como en otras partes del mundo, es el da de los enamorados. No-vios, marido y mujer, etc. se hacen regalos. Normalmente se trata de joyas, flores o complementos.

    Com en altres llocs del mn, s el dia dels enamorats. Promesos, marit i muller, etc. es fan regals. Normalment es tracta de joies, flors o complements.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    19 de marzo

    19 de mar

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    se ha perdido un poco la tradicin porque ya no es festivo, aqu, pero en Valencia se celebran las Fallas, muy famosas: se hacen muecos de madera gigantes, que son obras de arte y representan a polticos, famosos, etc. y despus se queman, salvando la gana-dora del concurso. se tiran muchos petardos y fuegos artificiales. es el da del Padre y los hijos les dan regalos a sus padres; en el colegio se hacen manualidades.

    se nha perdut una mica la tradici perqu ja no s festiu, aqu, per a Valncia se celebren les Falles, famoses arreu: es fan ninots de fusta gegants, que sn obres dart i representen poltics, famosos, etc. i desprs es cremen, salvant la guanyadora del concurs. es tiren molts petards i focs artificials. s el dia del Pare i els fills donen regals als pares; a lescola es fan manualitats.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    El domingo previo a Semana Santa

    El diumenge previ a Setmana Santa

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    se bendicen las palmas y se estrena ropa.

    es beneeixen les palmes i sestrena roba.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    El ltimo da de Semana Santa

    Lltim dia de Setmana Santa

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    el padrino regala la mona, un pastel con figuras de chocolate y de plstico, a su ahijado.

    el padr regala la mona, un pasts amb figures de xocolata i de plstic, al seu fillol.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    Fiesta que se celebra para recibir la primavera india

    Festa que se celebra per rebre la primavera ndia

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    Consiste en esparcir colores por todas partes y bailar.

    Consisteix a posar colors pertot i ballar.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    Segunda semana de mayo

    Segona setmana de maig

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    se escoge a la reina de la recogida de las rosas. se hace una feria para intercambiar, comprar y vender todo tipo de productos. tam-bin se celebra una gran fiesta con cantos y bailes.se come tajin marroqu (carne macerada con agua de rosas).

    sescull la reina de la recollida de roses. es fa una fira per intercanviar, comprar i vendre tot tipus de productes. tamb se celebra una gran festa amb cants i balls. es menja tagn marroqu (carn condimentada amb aigua de roses).

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    12 de marzo

    12 de mar

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    se hacen procesiones y se unen en la mezquita para orar.se regalan muecas a nias y chicas recin casadas.se comen dulces especiales, con forma de animales, hechos de azcar y frutos secos (se parecen mucho al turrn).

    es fan processons i es troben a la mesquita per pregar. es regalen nines a les nenes i a les dones noucasades.es mengen dolos especials, amb forma danimals, fets amb sucre i fruita seca (molt semblants al torr).

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    Se Celebra el siguiente jueves al octavo domin-go despus del Domingo de Pascua, es decir, 60 das despus del Domingo de Pascua; formal-mente es el jueves que sigue al noveno domingo siguiente a la primera luna llena de primavera

    del hemisferio norte

    Se celebra el dijous segent al vuit diumenge desprs del Diumenge de Pasqua, s a dir, 60 dies desprs del

    Diumenge de Pasqua; formalment s el dijous que segueix al nov diumenge segent a la primera lluna

    plena de primavera de lhemisferi nord

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    se trata de hacer bailar un huevo vaco encima de un surtidor de agua de una fuente, la peana de la cual se ha adornado con flores y plantas abundantes. Formalmente, es una imagen que recuerda mucho a la figura de la eucarista la hostia consagrada que se venera durante el Corpus, pero las alusiones del huevo a la fer-tilidad y la plenitud estn bien claras y sugieren otras interpreta-ciones y lecturas. La simplicidad y la belleza de esta costumbre, que consiste en hacer bailar un huevo al ritmo juguetn e incierto del agua, le ha dado mucha popularidad, de manera que lo que comenz en la ciudad de Barcelona se ha extendido rpidamente a otras ciudades.

    es tracta de fer ballar un ou buit damunt dun brollador daigua duna font, la peanya de la qual sha guarnit amb flors i plantes abundants. Formalment, s una imatge que recorda molt la figura de leucaristia lhstia consagrada que es venera durant el Corpus, per les allusions de lou a la fertilitat i la plenitud sn ben clares i suggereixen altres interpretacions i lectures. La simplicitat i la bellesa daquest costum, que consisteix a fer ballar un ou al ritme juganer i in-cert de laigua, li ha donat molta popularitat, de manera que el que va comenar a la ciutat de Barcelona sha ests rpidament a altres viles.

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FeChAdAtA

    Cuando a los nios se les cae un diente de leche

    Quan als infants els cau una dent de llet

  • Ciudad de Acogida / Ciutat dAcollida Fiestas / Festes

    FIestAFestA

    el Ratoncito Prez se lleva el diente que el nio ha dejado debajo de la almohada a cambio de dinero o un pequeo regalo.

    els angelets semporten la dent que linfant ha deixat sota el coix a canvi de diners o un regalet.