Diapositiva 1

Ensordiment i sonoritzaci Les consonants oclusives en posici final de mot es pronuncien totes sordes (p, t, k) quan es troben davant pausa, davant vocal o davant consonant sorda:

club [p] / actitud [t] / mag [k] rab escrit [p] / fred horrors [t] / dileg innocent [k] / sud-oest [t] dissabte [p] / tub curt [p] / cid sulfric [t] / nufrag fams [k]

Fontica sintctica

Contactes voclicsQualsevol so consonntic sord, a final de sllaba o de mot, assimila la sonoritzaci dun altre so consonntic sonor amb el qual es troba en contacte i esdev, tamb, sonor:

tap negre [b] / dit gros [d] / ruc jove [g] / tuf de fregit [v] / els dits [z]Les consonants fricatives i africades es pronuncien sonores davant consonant sonora i davant vocal:

fotgraf distret [v] / guix blau [] / tots units [dz] / les amigues [z] / dos homes [z] els uns i els altres [z]

Lassimilaci Alguns sons consonntics adopten les caracterstiques articulatries proes del so segent:

Labialitzaci: s el canvi del so [n] a [m] o a [] davant dun so labial (m, f, v, p, b)

Canvi [m] / Sant Pau [m] / enfonsar []

Palatalitzaci Els sons [l] i [n] es transformen en els seus corresponents sons palatals [] i [] davant dun altre so palatal ([] [] [] [])

El gerani [] / un xins []

Velaritzaci El so [n] seguit duna consonant velar (k, g) es transforma en el so velaritzat [] (allfon).

encara[k] / angle[g]

GeminaciConsisteix en la duplicaci de certs sons consonntics.

A. Hi ha duplicacions que estan indicades a la grafia:mm: immens, gemmann: connexi, tarann, innecessarill: collegi, tillapp: proppassat

Nhi ha que tenen la grafia duplicada, per amb un so diferent; per tant, no sn geminacions:cc (ks): accedir, succeirgg (gz) o (dz): suggerimentB. Hi ha geminacions que sn el resultat de la transformaci de sons consonntics en contacte amb daltres i que no estan reflectides a la grafia:Grups /bl/ /gl/ /tll/ /tm/ /tl/ /tn/

[bb]: poble, futbol, estable[gg]: segle, arreglar[ll ll]: espatlla, vetllar, motlle[mm]: setmana, enmig[ll]: atleta, atlntic[nn]: cotna, tniaEmmudimentsEn certes posicions alguns sons consonntics no es pronuncien. Aquests mateixos sons, per, de vegades se sensibilitzen, s a dir, es pronuncien quan van seguits duna paraula que comena en vocal.

[p] i [b] finals darrere de [m]: camp, rumb, compte...

Cal recordar que es pronuncia la [b] de la preposici amb si va seguida duna paraula que comena en vocal: amb ell, amb avi, amb uns amics...

[t] i [d] finals precedides de [n] o [l]: cant, profund, malalt...Cal tenir en compte els casos de sensibilitzacions segents:

Els gerundis seguits de pronoms ho, hi: menjant-ho, pensant-hi...

Altres casos: Sant Andreu, Sant Adri, Sant Esteve, vint-i-quatre, cent anys...

[s] en els plurals de paraules acabades en -ig, -x: raigs, ndexs...

Tampoc no pronunciem la [s] dels mots aquest i aquests (aquest noi, aquests nens...), llevat que el mot segent comenci per vocal (aquest any, aquest home...)

[r] en posici final: flor, venir, sabater, carrer, bestiar...Tampoc no pronunciem la primera r del mot arbre; ni la r de les formes dinfinitiu, futur i condicional del verb prendre i els seus derivats i compostos:aprendre, comprendre...

Sensibilitzem aquest so:En els infinitius seguits de pronoms: anar-hi, comprar-ne, dir-ho...

En uns quants mots: cor, stir, Ester, avar, mar, rar, sospir...