ensenyament del catalÀ a l'eso

18
DINAMITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA Ànnia Bosch i Elisenda Torrell Abril de 2006

Upload: univ-and-school

Post on 03-Jul-2015

589 views

Category:

Documents


2 download

TRANSCRIPT

Page 1: ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO

DINAMITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA

Ànnia Bosch i Elisenda Torrell

Abril de 2006

Page 2: ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO

En finalitzar l’etapa de PRIMÀRIA, l’alumne/a :

Ha d’haver assolit:

- la competència lèxica imprescindible (enriquiment del cabal

lèxic, precisió semàntica) que li permetrà desenvolupar amb

rigor les seves habilitats lingüístiques com a parlant en

qualsevol situació comunicativa (comprensió oral i

escrita, expressió oral i escrita).

Ha d’haver adquirit l’hàbit de:

- lectura i de comprensió bàsica del text.

- escriptura bàsica d’un text

- produir missatges orals adequats a cada situació

comunicativa (elements comunicatius i expressius del

llenguatge i els seus registres)

Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006

Page 3: ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO

Ha d’haver assolit amb escreix tots els conceptes de

l’assignatura (llengua, gramàtica i literatura)que li hauran

facilitat l’aprenentatge d’unes habilitats i competències

lingüístiques bàsiques per a un bon domini de l’expressió

oral i escrita de la llengua catalana, però alhora, i com a fet

més important, li hauran permès d’assimilar uns

coneixements de l’acte comunicatiu; és a dir: comprendre;

expressar-se; llegir; escriure; analitzar i usar, tant per escrit

com per oral, en un sentit crític i rigorós, qualsevol discurs.

Ha de ser capaç d’utilitzar la metodologia basada en el treball

del text per assolir el coneixement dels elements lingüístics i

supralingüístics i el domini de la seva producció escrita.

En finalitzar l’etapa de SECUNDÀRIA, l’alumne/a :

En finalitzar l’etapa de BATXILLERAT, l’alumne/a :

Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006

Page 4: ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO

1 ESO 2 ESO 3 ESO 4 ESO

-Descriptiu

-Narratiu (carta, crònica, periodístic)

-Conversacional (diàleg)

-Predictiu-Instructiu-Explicatiu

-Retòric-Argumentatiu-Narratiu (conte)

Pretext d’expressió escrita:-Argumentatiu-Explicatiu-Descriptiu-Narratiu-Conversacional-Predictiu-Retòric-Instructiu

EXPRESSIÓ ESCRITA

PROPOSTA CURRICULAR

Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006

Page 5: ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO

GRAMÀTICA

1 ESO 2 ESO 3 ESO 4 ESO

-Oració simple -Modalitats -Puntuació-Substantiu-Adjectius

-Determinants -Morfologia-El verb 1-Perífrasis

-Pronom -Adverbi-Preposicions

-Conjunció-El verb 2

-Sintagmes-Funcions-Oració simple

-Oració-Substantiu-Adjectius-Determinants-Pronoms -Verbs-Adverbis -Conjuncions

-Oració composta (coord i juxt)

-Signes de puntuació

-Funcions sintàctiques-Subst. pronominal-Comb. pronominal

-Subordinació (substantiva, adjectiva i adverbial)

PROPOSTA CURRICULAR

Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006

Page 6: ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO

LÈXIC I EXPRESSIÓ ESCRITA

1 ESO 2 ESO 3 ESO 4 ESO

-Definicions-Sentit propi-Sentit figurat-Vocabulari-Derivació

-Polisèmia-Homonímia-Sinonímia-Antonímia-Frases fetes

-Derivació-Composició-Habilitació-Definició

-Mots populars, locucions, fra-ses fetes i refranys-Cultismes-Préstecs-Polisèmia (metàfora)-Homonímia-Sinonímia-Antonímia

PROPOSTA CURRICULAR

Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006

Page 7: ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO

ORTOGRAFIA

1 ESO 2 ESO 3 ESO 4 ESO

-Alfabet-So-Síl·laba-Dígraf-Diftong-Hiat-Accentuació-Acc. diacrític

-Apòstrof i contracció-a / e-o / u

-Fonètica (sons vocàlics i consonàntics)-b / v-Fricatives (s...)-Africades (g / j)-Ocl. a final de mot -l·l -Vibrants-Nasals-h-Dièresi

-Treball de l’ortografia completa a partir de textos

-Abreviatures, sigles, acrònims i símbols

-Treball de l’ortografia completa a partir de textos

PROPOSTA CURRICULAR

Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006

Page 8: ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO

METODOLOGIA

PRIMER CICLE DE SECUNDÀRIA

O B

J E

C T

I U

S

SEGON CICLE DE SECUNDÀRIA

Adquirir a partir

del text l’hàbit del

treball de la

competència

lingüística

curricular.

Utilitzar aquesta

metodologia textual

(o del treball a partir

del text) per assolir

tots i cadascun dels

aprenentatges

curriculars.

Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006

Page 9: ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO

METODOLOGIA

PRIMER CICLE

O B

J E

C T

I U

S

Distingir l’estructura del text.

Resumir el text en ¼ de la seva extensió.

Llegir de manera atenta i reflexiva el text per a

una primera fase de comprensió.

Identificar el tema de cadascuna de les parts en

què s’estructura el text.

PRIMER CICLE Treball progressiu i

aprofundit d’interiorització del text

Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006

Page 10: ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO

1r ESO TEMPORITZACIÓ1r

trim

estr

e

2n

trim

estr

e

3r

trim

estr

e

Treballar a classe ortografia, gramàtica i lèxic i

introduir setmanalment el treball bàsic d’un text (llegir,

distingir, identificar i resumir).

Treballar a classe ortografia, gramàtica i lèxic i

continuar setmanalment el treball bàsic del text i

ensenyar-los a distingir les diferents tipologies i

adequacions de registres assignades a 1r ESO.

Treballar ortografia i gramàtica i continuar

setmanalment el treball bàsic del text, la distinció de

tipologies i treballar el lèxic del 3r trim amb els textos.

Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006

Page 11: ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO

2n ESO TEMPORITZACIÓ1r

trim

estr

e

2n

trim

estr

e

3r

trim

estr

eTreballar ortografia i gramàtica i continuar

setmanalment el treball bàsic del text, la distinció de

tipologies (de 1r i 2n ESO) i treballar el lèxic amb els

textos.

Treballar gramàtica i continuar setmanalment el treball

bàsic del text, la distinció de tipologies ( de 2 ESO),

treballar el lèxic i l’ortografia amb els textos.

Incorporar la gramàtica en el treball bàsic del text (on ja

hem incorporat la distinció de tipologies, el lèxic i

l’ortografia).

D’aquesta manera els alumnes arriben a segon cicle

havent interioritzat el treball global de llengua a partir

del text.

Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006

Page 12: ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO

El meu violoncel

El meu violoncel és un Griller, fet per la casa Bergozi. Crec que fou construït el 1733. No té un so

enorme, com el dels violoncels Stradivarius, algun dels quals tenen un matís personal que jo trobo

massa fort, massa imponent per al meu gust. Tan bell, però no tan fort, és el so que produeix el

meu, veritablement igual i regular; i com a instrument m’és molt útil, perquè no és gaire voluminós.

És lleugerament més petit que el violoncel corrent.

És un instrument encantador que té la pròpia personalitat; hi he treballat durant quasi quaranta

anys, i per res del món no el canviaria. És el meu amic inseparable, el company de la meva vida

musical. En reconeixeria el so a la penombra de la nit a qualsevol lloc, de la mateixa manera que

un pot reconèixer la veu d’un ésser estimat o d’un vell amic.

Quan sóc a Puerto Rico endreço el meu “cello” a l’única habitació amb aire condicionat que hi ha a

la casa. A mi no em preocupa si hi ha aire condicionat o no n’hi ha, però per a l’instrument és

necessari, ja que l’atmosfera és molt humida a l’illa. Fins i tot així el so es veu afectat. No em sona

tan purament aquí com a Europa. Els violins també es veuen afectats aquí, però no tant, perquè

són més petits. Com més usada és una corda, més bé sona; i sona encara més bé quan està a

punt de trencar-se; quan li arriba el “cant del cigne”. Naturalment, una corda molt utilitzada

representa un problema per a un concert; però és cert que aquest és un dels riscos que s’han

d’afrontar.

Pau Casals, «Mi violoncelo»,

dins F. Delclaux, El silencio creador. Rialp, Madrid, 1978

PRIMER EXEMPLE: Text descriptiu

Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006

Page 13: ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO

El meu violoncel és un Griller, fet per la casa

Bergozi. Crec que fou construït el 1733. No té un so

enorme, com el dels violoncels Stradivarius, algun

dels quals tenen un matís personal que jo trobo

massa fort, massa imponent per al meu gust. Tan

bell, però no tan fort, és el so que produeix el

meu, veritablement igual i regular; i com a instrument

m’és molt útil, perquè no és gaire voluminós. És

lleugerament més petit que el violoncel corrent.

És un instrument encantador que té la pròpia

personalitat; hi he treballat durant quasi quaranta

anys, i per res del món no el canviaria. És el meu

amic inseparable, el company de la meva vida

musical. En reconeixeria el so a la penombra de la

nit a qualsevol lloc, de la mateixa manera que un pot

reconèixer la veu d’un ésser estimat o d’un vell amic

[...]

2n ESO

4t ESO

EXEMPLE DE TREBALL DE LA MORFOSINTAXI

Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006

Page 14: ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO

2n ESO

4t ESO

El meu violoncel és un Griller, fet per la casa

Bergozi. Crec que fou construït el 1733. No té un so

enorme, com el dels violoncels Stradivarius, algun

dels quals tenen un matís personal que jo trobo

massa fort, massa imponent per al meu gust. Tan

bell, però no tan fort, és el so que produeix el

meu, veritablement igual i regular; i com a instrument

m’és molt útil, perquè no és gaire voluminós. És

lleugerament més petit que el violoncel corrent.

És un instrument encantador que té la pròpia

personalitat; hi he treballat durant quasi quaranta

anys, i per res del món no el canviaria. És el meu

amic inseparable, el company de la meva vida

musical. En reconeixeria el so a la penombra de la

nit a qualsevol lloc, de la mateixa manera que un pot

reconèixer la veu d’un ésser estimat o d’un vell amic

[...]

EXEMPLE DE TREBALL DEL LÈXIC

Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006

Page 15: ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO

BARCELONA L'INCIVISME AL CARRER

La factura dels grafits costa 2 milions d'euros a Barcelona

Brètols i bandes juvenils marquen el territori amb esprais i retoladors. Grafiters estrangers vénen a la ciutat perquè hi troben parets i

permissivitat. L'oposició culpa l'equip de govern d'impulsar les pintades

Aquest any treure les pintades, els grafits i els gargots de les parets de la ciutat costarà dos milions d'euros, quasi el doble que l'any

passat. L'Ajuntament de Barcelona ha signat un contracte amb el grup CLD (Cooperativa de Limpieza Domiciliaria) per netejar murs i

paviments que, des de fa uns anys, són la pissarra ideal de brètols i bandes juvenils "que intenten marcar el territori, com fan els

animals", amb els retoladors i els esprais.

L'any passat, de les 500 multes que l'Ajuntament assegura que va imposar per sancionar aquesta pràctica, que les ordenances

prohibeixen expressament, només se'n van arribar a cobrar una quart part. Durant els nou primers mesos d'enguany s'han imposat

286 denúncies a infractors enxampats in fraganti, i d'aquests, només 19 han pagat la sanció i 14 més, que eren menors, han fet

treballs comunitaris després que els seus pares ho autoritzessin. En aquests moments les multes pels grafits oscil·len entre els 90 i

els 300 euros, i a part cal pagar la factura del que ha costat la neteja. La nova ordenança preveu sancions de 120 a 3.000 euros.

Els regidors de l'oposició, CiU i PP, fa temps que clamen que la culpa que les parets de la ciutat estiguin tan brutes és de

l'Ajuntament, que ha impulsat no només la realització de murals -els últims i més espectaculars durant el Fòrum-, sinó també la

formació de futurs artistes a través de tallers que s'han impartit en els centres cívics.

Capital dels grafiters

De fet, Barcelona s'ha convertit en una de les fites del món grafiter. Tant els tècnics de CLD com els d'IPL -l'empresa que neteja les

pintades del metro- asseguren que hi ha turistes grafiters que només vénen a la ciutat perquè aquí tenen parets però, sobretot,

permissivitat. El fenomen ha provocat també molta literatura, sobretot perquè hi una part de misteri en aquest món. La majoria dels

autors dels murals tenen la voluntat de continuar sent anònims, potser per por de les represàlies. Abans de l'estiu es va publicar

Barcelona 1.000 grafits, que és l'antologia de les millors parets pintades de la ciutat. I de forma simultània es va fer una exposició

itinerant que va anar a diferents poblacions titulada Graffitis, grafits... 6.000 anys de llenguatge marginal.

Els organitzadors de la mostra expliquen que l'objectiu era contribuir a la reflexió activa "sobre una manifestació artística que ha anat

produint arreu del món milions d'imatges, fruit de l'imaginari individual i col·lectiu". I diuen que, a banda de la qualitat artística de

molts dels treballs, "cal entendre aquesta pràctica com un crit espontani i lliure que en totes les èpoques ha prosperat al marge de

les estructures socials". Cal dir que els bons grafiters, a Barcelona i arreu, busquen per plasmar les seves obres parets on no

molestin, per exemple, edificis per enderrocar o zones industrials. Però aquest és el grup selecte i més minoritari. La gran majoria

embruta pel simple gust de fer-ho.

Maria Favà

Avui, 24 d’octubre de 2005

SEGON EXEMPLE: Text explicatiu / expositiu

Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006

Page 16: ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO

Brètols i bandes juvenils marquen el territori amb esprais i retoladors.

Grafiters estrangers vénen a la ciutat perquè hi troben parets i

permissivitat. L'oposició culpa l'equip de govern d'impulsar les pintades

Aquest any treure les pintades, els grafits i els gargots de les parets de la

ciutat costarà dos milions d'euros, quasi el doble que l'any passat.

L'Ajuntament de Barcelona ha signat un contracte amb el grup CLD

(Cooperativa de Limpieza Domiciliaria) per netejar murs i paviments que,

des de fa uns anys, són la pissarra ideal de brètols i bandes juvenils "que

intenten marcar el territori, com fan els animals", amb els retoladors i els

esprais.

L'any passat, de les 500 multes que l'Ajuntament assegura que va

imposar per sancionar aquesta pràctica, que les ordenances prohibeixen

expressament, només se'n van arribar a cobrar una quarta part. Durant

els nou primers mesos d'enguany s'han imposat 286 denúncies a

infractors enxampats in fraganti, i d'aquests, només 19 han pagat la

sanció i 14 més, que eren menors, han fet treballs comunitaris després

que els seus pares ho autoritzessin. En aquests moments les multes pels

grafits oscil·len entre els 90 i els 300 euros, i a part cal pagar la factura

del que ha costat la neteja. La nova ordenança preveu sancions de 120 a

3.000 euros.

EXEMPLE DE TREBALL DE L’ORTOGRAFIA

2n

ESO

4t

ESO

Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006

Page 17: ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO

EXEMPLE DE TREBALL DE L’EXPRESSIÓ ESCRITA

2n

ESO

4t

ESO

EL TEXT EXPLICATIU

CARACTERÍSTIQUES : TREBALL D’IDENTIFICACIÓ

- Morfologia i sintaxi: Oracions que expressen

causa, conseqüència, finalitat / Tipus de connectors.

- Aspectes textuals: Estructura. Organització lògica i

ordenada de les idees. Exposició analítica i sintètica.

- On solem trobar aquesta tipologia textual: articles de

premsa, conferència, llibres de text, tractats, etc.

- IDENTIFICACIÓ DEL TIPUS DE TEXT (a partir de l’anàlisi

de les seves característiques).

- Exercici d’expressió «Després de la lectura d’aquest text

explicatiu, redacta un text argumentatiu a partir del tema:

“Grafits: art o brutícia” ». Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006

Page 18: ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO

DINAMITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA

Ànnia Bosch i Elisenda Torrell

Abril de 2006