edito r i a l

Als nostres barris hi ha unapreocupació creixent pel

tema de la seguretat, avalada perles darreres dades publicades sobre això i per la constatació delsnostres veïns i veïnes en els nostres carrers i places.

El tema dela seguretat éscomplexi va lligat al de la llibertat. Moltscops un tema d’increment de seguretat comporta una restriccióde llibertat i, en canvi, hauria deser tot el contrari.

Una anàlisi visceral i poc madurada redueix l’increment de laseguretat a una major presènciapolicial als nostres carrers, que sibé és necessària en determinatsmoments, no és mai una soluciópermanent i tan sols pot ser unasolució de xoc davant d’un increment preocupant de la inseguretat. Una seguretat en aquests termes comporta contraprestacionsa la nostra llibertat.

Cal analitzar les raons per lesquals es produeix aquesta situació. La crisi econòmica, la precarietat, la creixent desigualtatsocial, la manca d’inclusió social, una injustícia social global,una manca de valors, una ideologia patriarcal imperant. Totes aquestes raons i d’altres dederivades del sistema sociopolític imperant actuen claramenti negativament sobre la nostraseguretat i són el brou de cultiud’aquesta situació.

Les Administracions han de posar fil a l’agulla, han d’invertir demanera contundent en educació icultura, en habitatge, en inclusió,en sanitat, en atenció social. Sónimprescindibles aquestes inversions per combatre aquest tema.No es pot abandonar la poblaciómés vulnerable a la seva sort, noes pot menysprear el fracàs escolar, cal dotar d’instal·lacions,d’eines i de personal per poderdur a terme aquestes tasques socialment necessàries.

No s’hi val a incrementar la policia als nostres carrers i places si novaacompanyada de polítiques quelluitin contra les injustícies imperants i per elevar el nivell educatiui cultural dels nostres conciutadans. Totes aquestes deficiènciessón la llavor de la inseguretat.

Correm el perill que, davant del’increment del clima d’inseguretat, els veïns i veïnes optin permesures d’autodefensa del tot irracionals i que encara agreuginmés el problema. Som conscientsque a les Administracions els preocupa el tema i que fanpasses persolucionar el conflicte, però hemde dir que són, en la majoria delscasos, desconegudes a part d’insuficients. Creiem que hauriende fer un esforç de comunicaciói participació per donarles aconèixer i fernosen partícips.

Una major justícia social i unaeducació i cultura de qualitataugmenten la seguretat i la llibertat.

ens p re ocupa

l a seGureTaT a l b a r r i

B U t l l e t Í iNForMatiU de l’aSSoCiaCiÓ de VeÏNS de l CaSC aNtiC

TARDOR DE 2018

SUMari: editorial (1) • Via laietana (2) • Habitatge (3) • Verdaguer i callís (4) • riborquestra (6) • Festa

Major (8) • 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere (9) • antic Teatre (10) •

Memòria industrial del barri (11) •el nom dels nostres carrers (12)

n.30

c. del rec, 27 | 08003 barcelona | Tel. 93 319 75 65

2

reunits al local de

l’associació de Veïns el

dia 3-07-2018, entitats

del barri i veïns dela Via

laietana vam acordar

el següent comunicat:

L’any 1913 es va inaugurar laViaLaietana a Barcelona. Un nou

carrer que connecta l’Eixample dela ciutat amb el port, partint en dosCiutat Vella i trencant la continuïtat dela tramaviària del barri.

La via concebuda com una via ràpida per al transport de mercaderies delport a la ciutat i de laciutat alport sempre ha mantingut, i mantéencara avui, un caràcter agressiurespecte al barri. Genera un alt nivell de contaminació ambiental iacústica, trànsit intens amb tot tipus de transport, des de motos finsa camions de gran tonatge, tràilers,i alt índexd’accidentalitat.

Els vianants eviten la Via Laietana i els veïns que hi viuen, hi malviuen. Més d’un segle després, elveïns del barri ens sentim legitimats per exigir la pacificació dela via Laietana i els seus entorns.

Per això proposem un seguit de mesures que caldria prendre amb

immediatesa. Aquestes mesuressón compatibles amb un futur projecte global sobre la remodelacióde la Via Laietana, consensuat ambtotes les parts afectades, especialment lesentitatsveïnals del barri.

– Pacificació del transit: límit develocitat de30 km/h.

– Augment de pas de freqüènciadel transport públic en generali el de barri en particular.

– Eliminació de les parades delbus turístic.

– No permetre la circulació decamions de més dedos eixos.

Considerem que el desplegamentd’aquestes mesures no requereixcap projecte previ i només depènde la voluntat política que es posien pràctica. El cost econòmic enuna primera fase és limita a repintar senyals, la calçada i a sincronitzar denou els semàfors.

En referència a un possible procés participatiu que sembla quel’Ajuntament de la ciutat vol endegar al voltant de certes reformes puntuals de la Via Laietana,l’AAVV manifesta:

Desconfiar dels processos participatius per tal coml’experiència

ha demostrat que serveixen per adues coses: subvencionar les entitats que els organitzen i donarcobertura popular a les decisionsde la Casa Gran.

Exigir un procés col·laboratiusense condicions prèvies imposades i tutelat per les AAVV sensecap entitat interposada.

Exigir que la informació que facilita l’Ajuntament englobi tots elsaspectes, tant tècnics com econòmics, i es vehiculi amb totaltransparència.

En conseqüència, manifestem lanodisposició a participar enaquest suposat procés participatiuque l’Ajuntament vol endegar urgentment al voltant de certes reformespuntuals delaVia Laietana.

Manifestar, a l’últim, que no entenem la urgència d’aquesta actuació per valor de dos milionsd’euros per repavimentar determinats trams.

En primer lloc, perquè és de totsconegut que els túnels del metrodel subsòl presenten diferentspatologies pendents de resolució.

En segon lloc, desconeixem quisónels queprioritzen una actuaciód’aquest tipus a la ciutat quan creiem quehi ha problemescom el del’habitatge més urgents a resoldre.

En tercer lloc, pensem que, sense disposar d’un projecte global,fer actuacions puntuals és llençaruns diners que són de tots els ciutadans.

Via l a i e Ta n a

3

l ’Ho t e l reC CoMtal

eNS CoNVida?

Des de l’any 2014, diversesentitats del barri van inici

ar la lluita contra la construcció d’aquest monstruós hotel.

Antecedents:– L’any 1986 l’Ajuntament va

aprovar el Pla Especial de Reforma Interior del solar on araestà ubicat l’hotel per a habitatge i comerç. El 1999 l’alcalde Clos promet la cessió del sòlper a habitatge públic. L’any2007 s’aprova una modificaciódel pla urbanístic que permetla construcció de l’hotel. Finalment el senyor Trias aprova lallicència d’obresdel’hotel.

– L’any 2015 els veïns vam presentar un escrit davant la Síndica de Greuges de Barcelona il’Ajuntament sol·licitant la sus

pensió de les obres i la revisiódel plantejament aprovat. També es va presentar una denúnciadavant la Fiscalia Provincial deDelictes Urbanístics denunciant la irregularitat de la modificació del pla urbanístic.

– L’any 2017 Fiscalia arxiva l’expedient en no detectar delictepenal, però admet que hi hagreus irregularitats administratives. Es presenta recurs contenciós administratiu contra lallicència de l’hotel.

Els veïns denunciem la construcció de l’hotel Rec Comtal per partdel declarat corrupte Nuñez i Navarro per diversos motius:– Afecta els veïns que han quedat

emparedats darrera el monstreedificat.

– Haprovocat l’expulsió de veïns iha contribuït a la progressivadesnaturalització del barri pera

finalitats turístiques i especulatives.

– Denunciem que el sòl s’hauriad’haver destinat a habitatge social i a equipaments pel barri.

Per tot això, creiem que la invi-tació als veïns per visitar les ins-tal·lacions de l’hotel ésunaburlaiuna provocació.

HabiTaTGe

teNS a l t r eS proBleMeS aMB l ’HaBitatge?

t’apUgeN e l l l ogU er ?

No eNS FaraN F or a !

Ni de CaSa

Ni de l B a r r i

NoMéS l lU i taN t

i aMB l a UNiÓ

eNtre VeÏNS

podreM exigir e l S

NoS treS dretS

per tractar els problemes

de l’habitatge, ens

trobem els dimarts de

18 a 20h a l’associació

de Veïns del casc antic,

carrer del rec, 27.

Disposem

d’assessorament jurídic.

Vine a l’Associació de veïns iveïnes del barri: et posaràs encontacte amb altra gent queestà enelmateix cas que tu.T’ajudarem a trobar solucions.Plegats canviarem aquestes si-tuacions tan injustes.

El barri és la seva gent!

4

En un context polític difícil iamb una Barcelona que cada

cop més afavoreix el gran comerç i el turista ens hem vist atacatsper la maquinària urbanística delnostre propi districte. En nomd’una ordenança que irònicamentvol preservar el paisatge urbà i elcomerç de proximitat carregacontra nosaltres amb unes mesures insultants, inviables i invasives: canvi del rètol que ens identifica, eliminació del rètol bandera,

modificació de fusteries i canvi depersiana (per una altra que permeti veure l’interior i afavoreixi labrutícia, els robatoris i el trencament del vidre) i, a més a més,tancament de les portes, per tal depassar totalment desapercebutscom a botiga; en definitiva, unainversió ingent, desproporcionada i gens enfocada a la millora dela nostra visualització o l’augmentde les vendes, res a veure amb laproximitat que volen impulsar.

Nosaltres no som grans empreses,marques amb una gran publicitatal darrere, no sortim als anuncisni a les guies que cobren per unespai, no ens ho podem permetre amb els guanys que tenim,nosaltres defensem l’artesania, lacultura, el producte Barcelona fetpels qui vivim aquí i hi paguemels nostres impostos, treballantde dilluns a dissabte amb pocmarge per descansar i sempre somiant amb unes vacances que noarriben mai.

Per això manifestem una clarapetició: volem mantenir les nostres portes obertes, la nostra essència de barri, els nostres rètolsi les nostres persianes. Creiem enuna política dedicada al ciutadà ial botiguer petit, que ens protegeixi, que exploti la nostra marca,però que no ens ofegui amb mesures que sap perfectament queno ens podem permetre perquèno les podem pagar i perquè desdibuixarien del tot el que som ipel que lluitem a diari. No estema favor d’una ordenança que ensposi obstacles i redueixi els nostres clients i tampoc ens convençque se’ns allargui el termini de

VerDaGuer i c a l l í s

Des de l’Associació de Veïns defensem les entitats culturals

del barri, com l’Antic Teatre.

UNa CiUtat oN l a CU ltUra MoleSta

5

l’amenaça, amb el temps els nostres beneficis no augmenten, i sien canvi les taxes i els impostos.Esperem que el districte no siguiel culpable directe del tancamentdels petits negocis que donenvida a una Barcelona autèntica,propera, de barri, del barri deSant Pere.

Com a Associació de Veïns delCasc Antic donem suport a lesqueixes dels establiments i comerços del carrer Verdaguer iCallís que han sofert una campanya d’inspeccions per part delsserveis de l’Ajuntament. Aquestesinspeccions interpreten les ordenances de Paisatge Urbà de manera molt estricta i se’ls exigeix uns

A l’atenció de la Regidora del canvis estructurals o d’elements Districtede Ciutat Vella, Sra. d’elevat cost que podria compor Gala Pin,

tar el tancament dels negocis.

Els establiments i les botigues delcarrer Verdaguer i Callís tenendret a mantenir la seva imatge i aconservar els seus signes distintius, sense que se’ls imposiuna imatge i unes persianes homogènies. Aquests establimentsaporten una dinamització i unariquesa comercial al barri com acomerç de proximitat.

Per tot això, com a Associació deVeïns demanem un canvi decriteri per part de l’Ajuntament ique es faciliti el compliment de lanormativa sense haver de tancarels negocis.

Exigim que es creï una comissióde treball amb els petits establiments i que es tinguin en compte les situacions d’excepcionalitatnecessàries per tal d’assegurar lacontinuïtat d’aquests comerçosd’alt retornsocial.

CoMUNiCat de l’aSSoCiaCiÓ

El comerç de proximitat,

com la llibreria On the road,

aporta dinamització al barri.

Barcelona, 26 de juliol de 2018

6

l’orquestra amb arrels

al barri del born de

barcelona ha estat una

de les quatre iniciatives

triades per educació360

per a exemplificar

l’objectiu a complir amb

els reptes plantejats a la

seva crida ‘comunitats

que eduquen’, que

busca projectes

pedagògics en la línia

de l’educació a temps

complert

L’Air Guitar, o fer veure quetoques una guitarra –normal

ment elèctrica– sense tenir resales mans, és una pràctica bastantfreqüent per a fer broma, imitarmúsics o, simplement pot ser quees converteixi en moviments involuntaris quan s’escolta una cançó que ens entusiasma. Aquestsgestos, com el de gratar les cordesde la guitarra, repicar els dits so

bre la taula com qui toca el pianoo posar les mans alineades davantla cara per fer veure que es tocala flauta, són freqüents entre menuts o no tan menuts que converteixen la idea de ser músic enun joc simbòlic més.

Són moltes les persones que gaudeixen amb la música i amb lapossibilitat de tocar un instrument, però la pràctica i l’estudiartístic són disciplines que pocagent qualificaria de populars.“Quan estudies música creixesamb un ideal de l’art i de l’artista.És una formació estricta i reglada, basada en la pràctica individual”, explica en Nil Barutel, quiha estudiat en conservatoris dediverses ciutats europees. Desprès, però, va estudiar un Màsteren Polítiques Públiques i Socialson va “contactar amb movimentscooperatius basats en la no individualitat”.

Ara, Barutel és professor de violí icoordinador d’una orquestra ques’escapadela concepció elitista quesovint es té de la formació musicali artística: la Riborquestra, ubicada al barri del Born de Barcelona,on, de la ma de la Fundació Jaume Bofill –un dels impulsors delProjecte Educació360–, explicaaquesta iniciativa com a exem plede projecte educatiu a tempscomplert. A la Confederació Sardanista de Barcelona, Barutel iClara Cuadern, també coordinadora, exposen els principis i basesde la Riborquestra davant d’unaquinzena de persones dedicadesal món de l’educació que tambétenen la vista fixada en la democratització de les oportunitats il’educació transversal.

Així, la Riborquesta, una iniciativa ja consolidada, és un delsprojectes triats per exemplificar elque busca Educació360 quan cerquen iniciatives d’educació comunitària. “Som una escola degrup iparticipativa. Aprenem i ensenyem en l’aprenentatge col·laboratiu i l’apoderament del grup”,comenta Barutel. Considera que,a diferència d’altres centres, en elsque l’important és el producte, elconcert final, per a la Riborquestra el que importa és “elprocés”.

Així, aquest grup que comptaamb gairebé 10 anys de vida i mésde 80 alumnes de diverses edatsdistribuïts en dues orquestres i uncor, es caracteritza per la democratitzacióde la pràcticaartística.

DeMocraTiTzar l ’ a ccés a esTuDia

u n a iniciaTiVa D’aprenenTaTGe a

Uns infants a un assaig de la Riborquestra. | Riborquestra

7

r Música: r i b o r q uesTr a ,

TeMps coMp le rT

“La música és una eina però l’objectiu és la transformació socialdonant nous horitzons a gent quepotser mai no els tindria”. I és que,a més d’aportacions baixes i quotes flexibles, qualsevol personaque s’acosti a la Riborquestra es faseu l’instrument que li deixin.

“No contemplem cap tipus d’aprenentatge que no sigui col·lectiu”,apunta Cuadern, qui afegeix queel més bonic de tot és que “comque no tenim un espai propi, enscoordinem amb diverses entitatsi espais del barri”. D’aquesta manera, s’acaben convertint en unprojecte de comunitat, que genera sinèrgies amb les famílies, elsinfants i equipara les oportunitats d’accés a la pràctica artísticaen col·laboració amb entitats comel Palau de la Música, l’Auditori,l’associació de veïns del barri,l’ESMUC o l’Escola Cervantes.

CoMUNitatS

qUe edUqUeN,

UNa Crida per

l’edUCaCiÓ a

teMpS CoMplert

“Famílies, centres educatius, entitats del barri, educació en ellleure i valors. Això és l’educa cióa temps complert que cer quem”,exclama Lluis Mas, de laFundació Jaume Bofill, davantdels assistents que s’han reunit ala Confederació Sardanista.Aquesta trobada es troba en elmarc de les quatre xerrades queEducació360 ha convocat durant

el mes de març per a posar exemples de projectes innovadors decara a la crida Comunitats queEduquen.

La crida és una convocatòriaoberta a educadors amb projectesinnovadors que responguin a undels quatre reptes plantejats perEducació360, que cerquen unireducació formal i no formal, garantir la igualtat d’oportunitats,desenvolupar els potencials de lacomunitat i connectar els interessos d’infants i joves amb el territori. El projecte Educació360, unaaliança entre la Fundació JaumeBofill, la Fundació de Movimentsde Renovació Pedagògica i la Diputació de Barcelona, busca quees reconeguin les potencialitatsde l’educació en el lleure en la línia de la idea de les societats del’aprenentatge.

“Fa 10 anys que sabem que nens inenes aprenen a qualsevol espai itempsdela vida però que no tots

tenen les mateixes oportunitatsd’accés, ni les mateixes ofertes pera assolir una bona educació en ellleure”, opina Mas. Així, la Crida aComunitats que Eduquen estaràoberta fins el 18 d’abril i se seleccionaran 30 iniciatives que ja estiguin en marxa per a brindarlesun espai de formació i capacitació per alinearles en el projecteEducació360. Al setembre se’lsproporcionarà una mentoria queels ajudarà a introduir millores ia l’octubre se’n seleccionaran quatre que seran recompensats ambdotacions econòmiques.

Així, entre els assistents a laxerrada on es presentava la Riborquestra hi havia que representaven iniciatives educativestransformadores ja consolidades,d’altres més novelles; algunes ainstituts, o equipaments d’oci azones desafavorides. Tots, però,amb l’objectiu comú de transformar l’educació de la mà de la comunitat.

Sandra Vicente

La Riborquestra és una escola demúsica popular

per a alumnes de totes les edats. |Riborquestra

8

FesTa M a j o r c a s c anTic 2018

Com cada any l’AssociaciódeVeïns ha participat a la Fes

ta Major dels barris de SantPere,Santa Caterina i la Ribera organitzant diferents activitats.

El 22 de juny, a la plaça MestresCasals i Martorell, es va celebraruna Festa Infantil. Riborques trava obrir les activitats amb lainterpretació de diverses pecesmusicals de caire clàssic i contemporani. El públic assistent vagaudir molt de la interpretaciómusical i ho va expressar ambforts aplaudiments. La festa vacontinuar amb un espectacle decirc de la companyia Dj Capuzzi ila Senyoreta X. També hi va haverxocolatada per apetits i grans.

El 25 de juny es va celebrar a laplaça deSant Agustí la Festa de laGent Gran, una de les activitatsque tenen més tradició en la nostra Festa Major. Des de ben aviatal migdia obren la festa les entitats de la Taula de la Gent Gran,on van participar les personesque són ateses als casals del barri. Es van fer recitals de poesia,interpretacions musicals i dansa.Després, el grup d’havaneres MarEndins ens va entretenir amb lesseves interpretacions, algunes de

les quals van ser corejades pel públic, especialment quan van interpretar les peces “La bella Lola”i “El meu avi”. Hi va haver tambérom cremat per a tothom.

El dissabte 30 de juny, es va organitzar una paella popular i vermut per a tots els veïns al passeigdel Born. A la tarda hi va haveranimació i actuacions musicals ala plaça Comercial. Va obrir lesactuacions l’espectacle de circ“L’Home Roda” de la companyiaProfessor Karoli que amb diferents ginys amb rodes, monocicles alts i bicis nanes va fer gaudird’allò més als infants. Després,l’espectacle de cabaret “Desplume” ens va fer riure amb el seusarau. Finalment, el concert i ballel va protagonitzar el grup musical The Slingshots. Van oferir unespectacle de funk i soul que ensva tenir ballant amb la plaça plena de gent fins passada l’una de lamatinada.

La festa es va acabar amb el goigper l’ocupació popular del carrer,i amb la determinació de cara al’any vinent d’organitzar activitatsmés participatives, amb intercanvi d’experiències entre les diferents entitats i els veïns.

POEMA A BARCELONA

Aportació de Mª Teresa Balue i Fort

a la XVI Festa de la Gent Gran 2018

A la memoria de l’Alfred Vivancos

que va estimar tant Barcelona ens va

ensenyar a estimar-la...

paSSeig i SoMNi

Oh, bella ciutat vella!

Ja saps que aquesta ciutat nostra fou romana:

Augusta, Júlia, Faventia, Barcinona

amb records de l’antiga Laia.....

Si entres per la Porta Decumana

trobaràs les mil·lenàries pedres,

i els gòtics carrerons amb ressons de veus

antigues

tot cobert per mantells d’Edat Mitjana...

Perla Mediterràneia...

més enllà, cada vegada més enllà de les

muralles

oh! Almansur, que prova de conquerirla!

Testimonis ennegrits de cent batalles!!

Fins a la mar, i per totes bandes

s’estenen els teus fills, ciutat preuada...

fins els fills d’Israel, que tu acollires,

varen cercar el seu repòs, sobre el mar, a la

muntanya.

Al cor de la ciutat, sentiràs el tocar d’hores

primeres

i un clam des del Fossar de les Moreres !!

esq Actuació de la Riborquestra a la

plaça Mestres Casals i Martorell.

dre Els veïns i les veïnes preparant la

paella al Passeig del Born.

9

25 De noVeMbre,

Dia i n Te r n a c i o n a l c o n T r a

l a V io l È n c i a De GÈne re

10

Nous llenguatges del cos / Performance

/ Noves dramatúrgies

SØRENEVINSONA Nation Is Born InMe22, 23, 24, 25, 29 i 30 de NOVEM-

BRE, 1 i 2 de DESEMBRE - 20:00 h

10€ online / 12€ taquilla

Projecte artístic-comunitari

VEÏNES DEL CASCANTICLa Bellesa7, 8 i 9 de DESEMBRE - 20:00 h

10€ online / 12€ taquilla

Performance / Noves dramatúrgies

SANDRANAVARRO36Caracteres14, 15 i 16 de DESEMBRE - 20:00 h

Entrada gratuïta

Noves tendències escèniques

POLS festival de novestendènciesescèniquesOrganitza: HABITUAL VIDEO TEAM &ANTICTEATRE

Microshow

ajo&min.Soy mujer quetú

Nous llenguatges del cos

INICIATIVA SEXUALFEMENINACatalina24, 25, 26 i 27 de GENER - 20:00h

10€ online / 12€ taquilla

ParecerFelices

Noves dramatúrgies

NÚRIA PLANESLLULLConverses amb el meu úterialtresinterlocutors

10, 11, 12 i 13 de GENER - 20:00 h 7, 8, 9 i 10 de FEBRER - 20:00h

10€ online / 12€ taquilla 10€ online / 12€ taquilla

Noves dramatúrgies

IRIS HINOJOSA, JAVIEROLAIZOLA,GERARDVILARDAGALaDelació

17, 18, 19 i 20 de GENER - 20:00 h 10€ online / 12€ taquilla

10€ online / 12€ taquilla

Circ / Manipulació d’objectes

LA BELLEJOURNÉEBluemonday

10€ online / 12€ taquilla

Noves dramatúrgies

OLGA ONRUBIAAy ayay28 de FEBRER, 1 i 2 de MARÇ -

20:00 h

10€ online / 12€ taquilla

Cabaret postmoxamànic

14, 15, 16 i 17 de FEBRER - 20:00 hROGER PELÀEZPrecinti’ml’esfínterA les 21:00 h dels dimarts:

4 de DESEMBRE i 5 de FEBRER

6€ online i taquilla

Antic Teatre Cabaret

ElDesplume!21, 22, 23 i 24 de FEBRER - 20:00 h

A les 21:00 h del dimecres:

5 de DESEMBRE, 16 de GENER i

13 de FEBRER

10€ online i taquilla

Videocreació

FluxClubA les 21:00 h dels dilluns:

11 i 25 de FEBRER

Entrada gratuïta

L’Antic Teatre compta amb el suport de: en xarxa amb:

estrena

Noves dramatúrgies

EL POLLO CAMPERO, COMIDAS PARA LLEVAR

estrena a BCN

31 de GENER, 1, 2 i 3 de FEBRER

- 20:00 h

10€ online / 12€ taquilla

JoanManrique

Ana BelenJarrín

circusopgraphy

OlgaOnrubia

Alessia Bombaci

Alessia Bombaci

SarahDaumerie

AlessiaBombaci

CatarinaCosta

estrena

JerónimoÁlvarez

No

estrena

7è SÂLMON<fest

Núria PlanesLlull

GerardVilardaga

estrena

Pre-estrena

7è SÂLMON<fest

11

MeMòria inDusTrial De l b a r r i

Des d’antic, el nostre barri fouun motor important del’eco

nomia de la ciutat. Primer ambactivitats artesanals a l’entorn delRec Comtal i després amb la industria tèxtil.

La magnífica publicació “El quarter de Sant Pere. Història d’unbarri amagat de Ciutat Vella” deJosep M. Vilumara i FàtimaLópez (coordinadora) amb fotografies de Gabriele Merolli, és unbon recull de l’activitat industrialdelbarri. Però avui al barri encara

hi ha molt per descobrir abansno desaparegui per sempre en l’oblit.

En anteriors butlletins, al núm. 5,fèiem esment de la Casa Mauri alcarrer de Flassaders actualmenten obres (ens preguntem on anirà a parar la imponent bàscula del’entrada) i, al butlletí núm. 9, laindústria de la casa Parés, que espot visitar ahores convingudes.

Una d’aquestes petites indústriesera la de la passamaneria Soler alcarrer deVerdaguer i Callís, que

fins fa uns anys treballava per labotiga de la plaça del Pi. Actualment, els productes d’aquesta botiga vénen de la Xina.

Els telers i altres màquines estanen perill de desaparèixer. És a lesnostres mans que quedi constànciad’aquestpatrimoni i, com a mínim,donarlo aconèixer i divulgarlo.

No deixem que el present ens facioblidar el passat d’on venim, jaque el futur, tant del barri com dela ciutat, és incert.

Maquinària de l’antiga passamaneria Soler.

l carrer Verdaguer i Callís vaE des de Sant Pere Més Baixfins a Sant Pere Més Alt. El nomfa referència a l’advocat i políticNarcís Verdaguer i Callís casatamb Francesca Bonnemaison iFarriols, impulsora de la Biblioteca Popular de la Dona i fundadora de l’Escola de laDona.

En entrar al carrer per Sant PereMés Baix tota la part laterall’ocupa l’edifici del Palau de laBonnemaison, això fa que l’entrada al carrer no tingui gaireactivitat, exceptuant un restaurant a la cantonada amb SantPere Mitjà.

Cal esmentar l’Antic Teatre, queen els seus orígens era un anticpalau neoclàssic amb un jardíconstruït el 1650 que va ser declarat patrimoni cultural de laciutat. El mateix espai va ser laseu del Cercle Barcelonès ObrerSant Josep centre dedicat a la formació cultural i teatral dels treballadors de les fàbriques i obradorsdel segle XIX. Actualment l’AnticTeatre és considerat un referentde l’escena teatral independent aCatalunya i és un testimoni deldinamisme cultural del barri.

On pren vida el carrer és a partir de l’Antic Teatre; el segueix la pe

En aquest trosset de carrer hipots trobar de tot: sopar compartit de festa major, tertúlia literàriaa la llibreria o una obra de teatrealternatiu a l’Antic Teatre on lesiaies del barri ens sorprenen ambles seves actuacions.

Col·laboració, participació i veïnatge en un carrer del nostre barri al qual cal donar suport i quecal imitar.

12

e l NoM delS NoSt reS C arre rS :

c a r r e r De

VerDaGuer i c a l l í s

MariaMas

tita llibreria “On The Road” ambel poetallibreter Àngel que hasabut aglutinar els veïns i fer delcarrer un lloc de convivència i departicipació.

Districtede CiutatVella

Amb el suportde:Edita: associació de Veïns per a la revitalització del casc antic

diFUSiÓ gra tU Ï ta

D.L.: B-11711188

VolS UN B a r r i M i l l or ? ajUda’NS a deFeNSar - lo

aMB l’aSSoCiaCiÓ de VeÏNS de l CaSC aNtiC

associació de Veïns del casc antic: Vine a la nostra seu,

al carrer del rec, 27 dilluns, dimecres o dijous de 18 a 20h

o escriu-nos a associacio@sosicascantic.cat.

Fes-te soci/sòcia! quota anual:20€

Assoc i Ac ió

de Veïns

cAsc A n t i c