en transició cap a ciutats més vivibles la nova agenda urbana ha creat un ampli consens al voltant...

En transiciócap a ciutatsmés vivibles

The Post Car City

Barcelona25-27 d’octubre de 2017

Promotors

Organitzador Col·laboradors

2

La Nova Agenda Urbana ha creat un ampli consens al voltant de l’objectiu que és el canvi cap a ciutats més habitables, que siguin inclusives, justes, democràtiques, tolerants, pròsperes i saludables. Per tal d’aconseguir-ho, hem d’abordar un replantejament dels models urbans actuals i fer canvis fonamentals, en una multitud de dimensions, que conformen la base del dret a la ciutat, com ara l’allotjament, l’educació, les relacions econòmiques, l’entorn urbà i la mobilitat.

L’Urban Thinkers Campus (UTC) que se celebra a Barcelona tracta aquests reptes des de la perspectiva de la mobilitat, ja que la nostra forma de desplaçar-nos està estretament lligada a l’espai. El nostre punt de partida rau en el fet que el canvi a models de mobilitat urbana més sostenibles pot generar ciutats amb més espais públics, aire més net, menys accidents, una millor mobilitat i nivells superiors de benestar general.

Tanmateix, la construcció d’aquesta ciutat VIVIBLE depèn d’un canvi fonamental, lluny del model de mobilitat urbana predominant actual que anomenem «ciutat per als cotxes». Aquest model, basat en la predominança del vehicle privat, no és un fenomen estructural que sempre hagi existit i que sigui inamovible. De fet, si tenim en compte la llarga història dels assentaments urbans, la invasió dels cotxes és relativament recent. Avui, els cotxes dominen les ciutats i aquestes s’organitzen adaptant-s’hi, una situació que ha comportat conseqüències desastroses, tant per a les ciutats mateixes com per als ciutadans, pel que fa a l’expansió urbana, la congestió, la marginalització dels vianants, l’escalfament global i els milions de morts per contaminació acústica, atmosfèrica i accidents de tràfic.

Ja són moltes les ciutats que han començat a identificar i implementar estratègies i mesures dirigides a promoure un canvi cap a una mobilitat sostenible en relació al transport públic, el compartir vehicles i formes actives de mobilitat, com ara caminar i anar en bicicleta. Aquests mitjans de mobilitat no només són sostenibles per al medi ambient, sinó també més eficients, democràtics, segurs i saludables.

En aquesta edició de l’UTC, el nostre objectiu principal és articular un nou paradigma urbanístic que es basi en els principis de la Nova Agenda Urbana i que ens porti cap a ciutats més justes, equitatives, democràtiques, eficients, saludables i segures. D’aquest paradigma en diem la «ciutat vivible post cotxes».

En concret, aquesta “ciutat per als ciutadans” de l’UTC pretén:

Conscienciar les parts interessades en la planificació i la mobilitat estratègica Malgrat l’aclaparador consens científic sobre els efectes negatius per a la salut, el cost econòmic i els perjudicis que es causen a la població, en relació amb la urbanització basada en el vehicle privat encara avui masses responsables polítics i tècnics que continuen implementant-les. Aquesta edició de l’UTC és una oportunitat única per arribar a un gran nombre de grups d’actors implicats en polítiques d’urbanes i per conscienciar sobre la necessitat d’un canvi de paradigma en la manera com generem espai urbà i ens hi desplacem.

Compartir experiències Una cosa és conscienciar. Dissenyar i implantar estratègies de mobilitat sostenible i d’ordenació del territori n’és una altra ben diferent. Els participants en aquestes jornades, en representació d’un gran nombre d’organitzacions, tindran l’oportunitat de parlar de les seves experiències i d’analitzar els processos que tinguin relació amb el disseny i la implementació d’estratègies de mobilitat sostenibles.

Presentar un full de rutaL’objectiu final d’aquesta edició de l’UTC és arribar a unes conclusions, plantejades com a full de ruta, que ens orientin cap a «la ciutat vivible post cotxes», especifiquin les eines per avançar cap aquest model i detallin el compromís de les organitzacions associades en aquest procés.

Presentació

Organització

L’Urban Thinkers Campus se celebrarà a Barcelona, a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), els dies 25 i 26 d’octubre (matí i tarda) i el matí del 27. La llengua vehicular de l’UTC serà el castellà i hi haurà servei de traducció simultània del castellà a l’anglès i a la inversa.

3

El Campus tindrà una durada de dos dies i mig. Les dues primeres jornades se centraran en conferències i debats al voltant dels vuit Urban Thinkers temes del Campus i l’últim matí servirà per consensuar les conclusions i presentar-les als mitjans de comunicació i públic general.

Cada Urban Thinkers tema serà qüestió de debat en tres Sessions Urban Thinkers: la primera serà una sessió de brainstorming o pluja d’idees per analitzar l’estat de la qüestió del tema; la segona, sota format Urban Lab, es basarà en experiències innovadores i iniciatives relacionades; i la tercera sessió es dedicarà a la proposta de solucions, plans d’acció, etc.

Cada tarda, els relators de les Sessions Urban Thinkers es trobaran amb representants dels diversos col·lectius a les Partner Group Sessions per tal d’identificar les prioritats, compromisos, plans d’acció i full de ruta per a cada Urban Thinkers tema.

En finalitzar la jornada s’organitzarà una Sessió de Taula Rodona per acordar i redactar les conclusions principals que es presentaran a les sessions plenàries per acabar-les de consensuar.

El tercer dia se celebrarà una sessió plenària per tal de ratificar les conclusions generals (prioritats, compromisos, plans d’acció i full de ruta) que, posteriorment, es faran públiques.

Programa del Campus

25 d’octubre

8:30 – 9:00 Registre de participants Vestíbul de l’Auditori. Universitat Pompeu Fabra – Campus del Poblenou

9:00 – 9:15

Inauguració: Mercedes Vidal, Regidora de Mobilitat

de l’Ajuntament de Barcelona. Lluís Brau, president de FIU.

Ignacio Pemán, president de ECTP-CEU. José María Ezquiaga, president d’AETU.

Pau Noy, president d’ASIMUS

9:15 – 10:15 Conferència: José Maria Ezquiaga, president d’AETU

Sessions Urban Thinkers. Presentació i Debat

10:15 – 11:45

Sessió 1:

Estratègies actuals per promoure una mobilitat urbana

sostenible

ConductorsAlfonso Sanz, Pau

Noy, Philip Insall, Sílvia Casorran

Universitat Pompeu Fabra – Campus del

PoblenouEdifici Tanger. Planta

BaixaAula 55.003

Sessió 2:

Reclamant espais públics per la

comunitat.

ConductorsFrancesc Muñoz, Ricard Pie, César

Mosquera, Tonet Font

Institut de Formació Contínua IL3-UB

Aula 01+02c/ Ciutat de Granada,

131, planta baixa

Sessió 3:

Disputant l’hegemonia cultural

al cotxe

ConductorsDavid Bravo, Ricard

Riol, Mark Wagenbuur, Alessandro Scarnato


PoblenouEdifici Roc Boronat.

7ª PlantaAula 52.701

Sessió 4:

Integrant les noves tecnologies i formes de propietat en els

models de mobilitat urbana sostenible

ConductorsEnric Cañas, Judit

Batayé, Rikesh Shah, Manel Ferri


PoblenouEdifici Roc Boronat. 9ª

PlantaAula 52.935 – 52.939

11:45 – 12:30 Pausa cafè

12:30 - 14:00 Sessions Urban Labs i debat

14:00 – 15:30 Dinar - Plaça Gutemberg. UPF

15:30 – 17:00 Sessions Urban Thinkers. Definint solucions

17:00 – 18:00 Transfer cap a l’Ajuntament de Barcelona - Plaça Sant Jaume 1. Barcelona

18:00 – 19:00 Recepció dels assistents a l’Ajuntament de Barcelona a càrrec de la Tinenta d’Alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz

Auditori. Universitat

Pompeu Fabra,

Campus del Poblenou

4

26 d’octubre

9:00 – 10:00 Sessió plenària. Conclusions del primer dia

10:00 – 11:00

Conferència: Futurama Redux: Imaginar i Dissenyar

la Mobilitat després del Cotxe i el Petroli. Florian Lorenz, director executiu

de Smarter Than Car

Sessions Urban Thinkers. Presentació i Debat

11:00 – 12:15

Sessió 5:

Canvis de paradigma: nous escenaris de

mobilitat

ConductorsCarlos Verdaguer, Francesc Aragall,

Antonio Turiel, Jon Aguirre


PoblenouEdifici Tanger. Planta

BaixaAula 55.003

Sessió 6:

Noves formes urbanes: superant la dicotomia entre la ciutat compacta i la ciutat extensa i

dispersa

ConductorsTadashi Matsumoto, Joris Scheers, David

Bravo, Ignacio Pemán

Institut de Formació Contínua IL3-UB

Aula 01+02c/ Ciutat de Granada,

131, planta baixa

Sessió 7:

La governança del canvi

de paradigma

ConductorsJohn Etherington,

Florian Lorenz, Luisiana Paganelli,

Jordi Rovira



PlantaAula 52.701

Sessió 8:

És la post-car city possible i desitjable?

ConductorsPau Noy, Esther Anaya, Ton Salvadó, Cristina

Jiménez



PlantaAula 52.935 – 52.939

12:15 – 12:45 Pausa cafè

12:45 - 14:00 Sessions Urban Labs i debat

14:00 – 15:30 Dinar - Plaça Gutemberg. UPF

15:30 – 16:45 Sessions Urban Thinkers. Definint solucions

16:45 – 17:30 Pausa cafè - Vestíbul de l’Auditori

17:30 – 18:30 Sessió plenària. Taula rodona i conclusions segon diaAuditori. Universitat Pompeu Fabra – Campus del Poblenou

27 d’octubre

9:30 – 10:30 Sessió plenària. Conclusions finals

10:30 – 11:00 Conclusions finals: Full de ruta cap a la Post-Car City

11:00 – 11:15 Cloenda. Carmen Sánchez Miranda, directora de l’oficina de UN-HABITAT Espanya

Auditorio. Universitat

Pompeu Fabra Campus

del Poblenou

Auditori. Universitat

Pompeu Fabra,Campus del

Poblenou

5

L’UTC es desenvolupa al llarg de dos dies de debat i una tercera jornada destinada a la presentació de conclusions. El primer dia se centrarà en estratègies i escenaris per a la mobilitat sostenible a curt i mitjà termini, mentre que la segona jornada abordarà aquestes temàtiques des d’una visió a llarg termini. Les Sessions UTC tenen com a objectiu la definició de conclusions a través de propostes per a la implementació, el control i la revisió de les estratègies i mesures polítiques identificades.

Primer diaTransformacions a curt i llarg termini

Després de set dècades construint les ciutats al voltant de l’automòbil i els vehicles privats en general, es fa cada vegada més evident que aquest model no és sostenible a nivell social ni mediambiental. Des d’aquesta perspectiva, la primera jornada analitzarà, en línies generals, com hem arribat a aquest punt i quins esforços s’estan realitzant, en l’actualitat, per solucionar els problemes causats pel model de mobilitat urbana predominant avui dia, basat en el vehicle privat.

Conferència: José Maria Ezquiaga, president d’AETU

SESSIÓ 1

Estratègies actuals per promoure una mobilitat urbana sostenible

L’objectiu d’aquestes Sessions UTC és identificar i analitzar les estratègies i mesures més eficaces per tal de reduir l’ús dels vehicles privats i potenciar formes de mobilitat més sostenibles, com són el transport públic, caminar, la bicicleta i el cotxe compartit.

Concretament, en aquestes sessions:

- S’identificaran una sèrie de polítiques per limitar l’ús de vehicles privats (per exemple, restriccions d’aparcament, cobrament de taxes de congestió i altres mesures fiscals) i per fomentar la mobilitat sostenible (per exemple, inversió en transport públic, infraestructures de transport actiu i incentius fiscals).

- S’analitzaran aquestes polítiques en termes de costos i beneficis, amb especial èmfasi en les conseqüències per als grups desfavorits i les minories.

- S’analitzarà com la implementació d’aquestes polítiques es veu determinada per factors socials i polítics així com per la temporització i seqüència d’implementació.

Conductors:Alfonso Sanz, Pau Noy, Philip Insall, Sílvia Casorran

Universitat Pompeu Fabra – Campus del PoblenouEdifici Tanger. Planta Baixa. Aula 55.003

SESSIÓ 2

Reclamant espais públics per a la comunitat

La reducció de l’espai destinat als vehicles privats (zones d’aparcament, calçades, etc.) planteja la qüestió de com utilitzar aquest espai alliberat d’una forma òptima per a la comunitat. Les Sessions UTC exploraran noves estratègies, polítiques i mesures que ofereixin el major potencial per millorar la qualitat de vida dels habitants de les ciutats.

Les sessions buscaran resposta a les següents preguntes:

- Com definim les característiques que han de tenir aquests espais públics recuperats?

- Quins usos alternatius es poden donar a infraestructures pensades per als cotxes com són carreteres urbanes, passos elevats i grans zones d’estacionament?

- Com adaptem els models actuals de gestió de l’espai a les noves formes de relacions públiques i comunitàries?

- Com adaptem aquests nous espais als diferents contextos socioeconòmics?

Conductors:Francesc Muñoz, Ricard Pie,César Mosquera, Tonet Font

Institut de Formació Contínua IL3-UBAula 01+02c/ Ciutat de Granada, 131, planta baixa

Sessions Urban Thinkers

6

SESSIÓ 3

Disputant l’hegemonia cultural al cotxe

Una de les principals tendències culturals de les últimes dècades ha estat la producció i reproducció del cotxe com a potent símbol cultural. Les Sessions UTC analitzaran aquest procés i exploraran l’emergència de nous valors i moviments socials que li han disputat aquesta hegemonia.

A les sessions s’intentarà respondre a les següents preguntes:

- Quines pràctiques ideològiques han produït i reproduït l’hegemonia cultural del cotxe?

- Quins han estat els moviments polítics i culturals més importants en la lluita contra el cotxe i les seves infraestructures? En quines condicions històriques van sorgir aquests moviments?

- Quins són els valors polítics, socials i culturals inherents a aquests moviments?

- Existeix un paper per a les administracions públiques en el foment de noves hegemonies culturals que afavoreixin la mobilitat sostenible?

Conductors:David Bravo, Ricard Riol, Mark Wagenbuur, Alessandro Scarnato

Universitat Pompeu Fabra – Campus del PoblenouEdifici Roc Boronat. Planta 7. Aula 52.701

SESSIÓ 4

Integrant les noves tecnologies i formes de propietat en els models de mobilitat urbana sostenible

Les noves tecnologies i formes de propietat ofereixen múltiples possibilitats de models de mobilitat urbana sostenible. L’objectiu de les Sessions UTC és analitzar les més rellevants i identificar les condicions socials, polítiques i econòmiques necessàries per maximitzar els beneficis que tenen per a la ciutat i els seus habitants.

Especialment, en aquestes sessions:

- S’analitzaran, en termes de costos i beneficis per a diferents grups socials, noves tendències i tecnologies com per exemple: software per a la gestió del trànsit; vehicles elèctrics i híbrids; vehicles autònoms; models de transport públic i privat compartit.

- S’identificaran els actors socials i econòmics amb potencial per facilitar processos transformadors favorables.

Conductors:Enric Cañas, Judit Batayé, Rikesh Shah, Manel Ferri

Universitat Pompeu Fabra – Campus del PoblenouEdifici Roc Boronat. Planta 9Aula 52.935 – 52.939

SESSIÓ 5

Canvi de paradigma: nous escenaris de mobilitat

Davant la creixent incertesa, mantenir un únic model urbà «oficial», basat en un creixement econòmic i demogràfic continuat i infinit,és inviable en un planeta finit, insostenible en termes ecològics i socials. La punxada de la bombolla del deute global, les noves formes d’economia col·laborativa -producció, distribució i consum-, el decreixement econòmic, les crisis energètiques i de matèries primeres, etc. són factors que tindran un impacte en la urbanització i mobilitat urbana del futur. Partint d’aquesta base, les sessions exploraran respostes a les següents preguntes:

- Com es veurà afectada la mobilitat urbana quotidiana?

- Com podem garantir el dret a la mobilitat de la població?

- Com es veuran afectats els actors clau com ara la indústria petrolera i el sector de l’automoció i els seus treballadors?

Conductors:Carlos Verdaguer, Francesc Aragall, Antonio Turiel, Jon Aguirre

Universitat Pompeu Fabra – Campus del PoblenouEdifici Tanger. Planta Baixa. Aula 55.003

SESSIÓ 6

Noves formes urbanes: superant la dicotomia entre la ciutat compacta i la ciutat extensa i dispersa

Cap d’aquests models urbans està lliure de problemes, sobretot el creixement urbà fora de les ciutats. Aquest taller analitza les alternatives a aquest model espacial dins el context del canvi de paradigma i seguint els principis establerts en la Nova Agenda Urbana.

En concret, aquestes sessions abordaran les següents qüestions:

- Com dissenyar noves estratègies, polítiques i mesures de planificació basades en la Nova Agenda Urbana per adaptar els models urbans existents als futurs reptes de la mobilitat?

- Com es relacionaran les ciutats del futur amb les seves àrees circumdants en termes de mobilitat, xarxes d’infraestructures, etc.?

- Quins actors i grups d’interès poden tenir un paper fonamental en aquesta transformació?

Conductors:Tadashi Matsumoto, Joris Scheers, David Bravo, Ignacio Pemán


Segon diaCanvi de paradigma

Mentre que la primera jornada se centrarà en estratègies per implantar la Nova Agenda Urbana tenint en compte les actuals limitacions econòmiques, socials, ecològiques, tecnològiques i polítiques, la segona mirarà cap al futur per tal de comprendre com podem concebre i implementar nous models de mobilitat urbana, compatibles amb els principis de la Nova Agenda urbana, en aquests nous escenaris. Uns escenaris que, molt probablement, estiguin configurats per una sèrie de canvis socials, econòmics, polítics i mediambientals de gran profunditat, com ara l’automatització massiva del treball, l’ús intensiu del big data, l’esgotament dels combustibles fòssils barats i el canvi climàtic, entre d’altres.

Conferència:Futurama Redux: Imaginar i Dissenyar la Mobilitat després del Cotxe i el Petroli. Florian Lorenz, director executiu de Smarter Than Car

7

8

SESSIÓ 7

La governança del canvi de paradigma

La configuració de les nostres ciutats a través de la implementació de la Nova Agenda Urbana dependrà, en gran mesura, de com es comparteix i s’utilitza el poder. Partint d’aquesta premissa, les sessions se centraran en la identificació de les formes de govern amb més potencial per gestionar el canvi de paradigma que implica la Nova Agenda Urbana en relació amb els models emergents de mobilitat urbana.

Les sessions abordaran els següents plantejaments:

- Quines formes de democràcia i processos democràtics seran compatibles amb el canvi de paradigma?

- Quins actors tenen més probabilitats de ser fonamentals per als processos democràtics emergents, en general, i el disseny de noves estratègies de mobilitat urbana, en particular?

- Com poden adaptar-se les institucions i processos administratius per enfrontar-se als desafiaments democràtics del canvi de paradigma?

Conductors:John Etherington, Florian Lorenz,Luisiana Paganelli, Jordi Rovira

Universitat Pompeu Fabra – Campus del PoblenouEdifici Roc Boronat. Planta 7. Aula 52.701

SESSIÓ 8

És la post-car City possible i desitjable?

A mesura que avancem cap a nous models urbans en els quals la mobilitat serà més sostenible, democràtica i justa, cada vegada es qüestionarà més l’ús del transport privat. Aquestes sessions giren al voltant de la ciutat sense cotxes i s’aproximaran a les següents qüestions:

- Podran les ciutats del futur funcionar sense cotxes?

- Quins podrien ser els costos i beneficis d’eliminar els cotxes a les nostres ciutats?

- Què hauríem de fer per assolir aquest objectiu?

Conductors:Pau Noy, Esther Anaya, Ton Salvadó, Cristina Jiménez

Universitat Pompeu Fabra – Campus del PoblenouEdifici Roc Boronat. Planta 9. Aula 52.935 – 52.939

9

Conferenciants i conductors

Esther AnayaJon Aguirre Such Francesc Argall

Esther Anaya va passar al camp de la recerca després de dedicar-se més de deu anys a la mobilitat amb bicicleta com a advocada i consultora.La seva especialitat són les Ciències Ambientals i els Estudis Culturals i ha fet els màsters en Gestió de Mobilitat i Estudis Ambientals.La seva convicció és que existeix una altra manera de moure’s i d’anar amb transport, més d’acord amb les necessitats ambientals, de salut, econòmiques i socials. Gràcies a la seva formació, pràctica i experiència, ha pogut crear i dissenyar, col·laborar i contribuir en projectes dedicats a la transició sostenible en mobilitat.Ha estat cultivant una visió internacional integral amb experiència internacional que inclou col·laboracions amb Habitat ONU, l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic i la Comissió Europea.Actualment està cursant l’últim any del doctorat a l’Imperial College London. El tema de la tesi doctoral és l’impacte en l’avaluació d’intervencions polítiques en la mobilitat amb bicicleta.

Jon Aguirre Such (Donostia, 1984) és arquitecte urbanista per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid (Universitat Politècnica), amb l’especialitat en planejament i medi ambient. És soci fundador de l’oficina d’innovació urbana Paisaje Transversal, especialitzada en processos de transformació urbana i territorial des d’una perspectiva integrada, ecològica i participativa.Ha treballat en diferents projectes de regeneració urbana integrada, processos participatius, disseny col·laboratiu de l’espai públic i ordenació territorial. Va iniciar la seva carrera professional fa 9 anys, col·laborant amb alguns dels més prestigiosos professionals de l’urbanisme de l’Estat espanyol. El 2007 va ser un dels creadors de www.paisajetransversal.org, un dels blogs més influents d’urbanisme i arquitectura del món en castellà en l’actualitat.Ha impartit més mig centenar de conferències en fòrums especialitzats, així com classes en diferents universitats, totes elles relacionades amb l’urbanisme, el paisatge, l’ordenació del territori i la participació ciutadana.

Ha desenvolupat la seva activitat professional en el món de l’ergonomia, la biomecànica, l’accessibilitat i el disseny per a tothom.La seva activitat professional la desenvolupa a ProAsolutions, com a consultor internacional en accessibilitat i mobilitat a Turquia, Singapur, Dubai, Luxemburg, França, Portugal i Espanya, i director de nombrosos projectes de disseny amb la participació d’usuaris en els àmbits de l’arquitectura, l’urbanisme, el transport, el mobiliari urbà, l’edificació, l’eficiència energètica i els serveis. En els darrers dos anys col·labora amb Access Safety en la recerca i el disseny de nous productes i materials per a la seguretat i l’accessibilitat urbana.President de la Design for All Foundation, membre del Consell de la International Association for Universal Design (Japó) i Patró del Barcelona Centre de Disseny.Ha publicat diversos llibres i articles sobre la matèria.

10


David Bravo

Arquitecte. Col·labora amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) amb relació al Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, del qual és responsable de continguts i secretari del jurat. Ha dirigit el documental Europa Ciudad (RTVE, 2012), sobre la vigència del model europeu de ciutat, i ha estat comissari de l’exposició “Piso piloto” (2015), una mostra sobre el dret a l’habitatge i a la ciutat presentada simultàniament al CCCB i al Museo de Antioquia de Medellín (Colòmbia). Ha impartit classes al màster “Ciutat i urbanisme”, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); al postgrau “Art i espai públic”, d’ELISAVA, i al Màster d’arquitectura i cultura urbana Metropolis. Parla sobre ciutat i espai públic en articles i conferències i és col·laborador habitual d’El Periódico. És el comissari del cicle “Adeu al cotxe”, de la Sala Beckett, i treballa a l’Ajuntament de Barcelona en la implementació d’estratègies contra la gentrificació.

Judit Batayé

Catalana. Més de vint anys lligada a la gestió de serveis, especialment en el sector de la mobilitat, i amb experiència internacional en el llançament de xarxes de transport. Es concentra ara a crear ponts entre els actors de la mobilitat tradicional i els nous sistemes compartits, connectats i autònoms per promoure un creixement econòmic i social més col•laboratiu i sostenible dels territoris.

Certificada per la Grenoble Business School en Innovació i Emprenedoria (França), i en Design Thinking per la Universitat de Stanford (EUA). Llicenciada en Investigació i Tècniques de Mercat (UB) amb diversos postgraus en Transport i Màrqueting Estratègic (UB i UPC).

El Programa internacional de gestió de l’experiència del client, que va coliderar amb RRHH treballant a la seu de Transdev a París, va ser premiat per l’Associació Francesa de Relació amb el Client (AFRC).

Enric Cañas Alonso

Enginyer civil. Universitat Politècnica de Catalunya. Conseller delegat de Transports Metropolitans de Barcelona, TMB. Ha dedicat tota la seva carrera professional a la planificació i a la gestió de la mobilitat. Durant el període 2015-2005 va treballar com a conseller a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (govern local) centrat en temes de mobilitat i transport; va ser director tant de la Gestió Local de Mobilitat (GLM) com de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, així com del Consorci de Transport de Saragossa, una institució pública encarregada del sistema de transport local, i d’OTIZA, l’oficina de transport multimodal a Saragossa.Idiomes que parla: català, castellà, anglès

11


Sílvia Casorrán José Maria Ezquiaga

Sílvia Casorrán (Barcelona, 1979) és llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (2002), havent cursat part dels seus estudis als Països Baixos (Universitat d’Utrecht) i a Mèxic (Universitat de Guadalajara).

Ha desenvolupat la seva cursa professional en l’àmbit de la mobilitat sostenible, com a consultora de mobilitat en empreses privades durant 15 anys i, des de gener del 2017, com a servidora pública a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La seva activitat s’ha desenvolupat entorn de la planificació i la gestió de la mobilitat, i s’ha centrat especialment en la potenciació del transport públic i la bicicleta.

En l’àmbit social, treballa per la mobilitat sostenible des de l’Associació de Veïns del Poblenou, l’Associació per la Promoció del Transport Públic i, des de fa pocs mesos, el Col·lectiu Superilla Poblenou.

Ciclista urbana convençuda del potencial de la bicicleta a les nostres metròpolis.

José M.ª Ezquiaga és PhD és arquitecte, màster en Sociologia i Ciències Polítiques i professor d’Urbanisme a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Madrid.

Degà del Col•legi Oficial d’Arquitectes de Madrid (2015), president de la FundaciónArquitectura COAM (2015) i president de l’Associació Espanyola de Tècnics Urbanistes (AETU).

Ha exercit diverses responsabilitats urbanístiques en l’esfera local i regional de Madrid. Els darrers anys, ha centrat el seu interès acadèmic i professional en la investigació teòrica i integració projectual de les diverses escales, geogràfiques i socials, que conformen el territori i la ciutat. Els seus projectes han estat el mitjà per a l’experimentació i investigació sobre el procés de creació del paisatge metropolità contemporani.

Actualment, com a professional independent, dirigeix l’oficina Ezquiaga Arquitectura, Sociedad y Territorio.

Al llarg del seu exercici professional, ha estat distingit amb nombrosos premis i reconeixements nacionals i europeus.

Manel Ferri

Manel Ferri (Barcelona, 1960) és especialista en mobilitat, prové del camp de l’activisme de la mobilitat sostenible en ONG i de l’àmbit sindical, i és responsable del Departament de Mobilitat de CCOO a Catalunya i Espanya.Cofundador de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, l’any 1993, va ser membre del Consell d’Administració de la primera empresa de carsharing a Espanya, AVANCAR 2004; membre del Consell d’Administració de TMB, i membre de la Junta de l’Associació Iberoamericana de Mobilitat Urbana Sostenible.Autor de publicacions sobre mobilitat sostenible i d’estudis sobre ocupació i mobilitat sostenible, és col·laborador de la Fundació CONAMA i de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball en cursos de formació.Des del 2015, treballa com a tècnic en mobilitat a l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic de la Diputació de Barcelona, en plans de desplaçament a la feina (PDE) en municipis.El 2016 va rebre el premi “European Talent in Mobility” pel Saló dels Transports Públics de París, organitzat per GART i UITP.

12


Philip Insall

Philip Insall va establir i va dirigir els programes de salut pública i de la divisió internacional de Sustrans, l’organització benèfica de transport sostenible, alhora que va ajudar l’organització a convertir-se en una força reconeguda internacionalment per millorar la política i la pràctica del transport.

Ha jugat un paper fonamental a l’hora d’alinear el transport i l’ordenació amb la salut pública, creant associacions intersectorials sòlides i oferint suport i assessorament als principals organismes nacionals de salut pública, col·legis mèdics reials i departaments i agències governamentals del Regne Unit. Ha dut a terme nombroses contribucions a comitès parlamentaris, reunions ministerials, revistes i mitjans de comunicació. També va inspirar un programa en l’àmbit europeu que treballa amb la xarxa Polis i l’Organització Mundial de la Salut per influir en les polítiques de transport i salut.

Philip Insall ha desenvolupat programes de recerca multidisciplinària, assessora en projectes de recerca individuals i actualment forma part del Consell d’Assessorament del Programa de Recerca en Salut Pública de l’Institut Nacional per a la Recerca de la Salut. Així mateix, és membre del Fòrum de la Salut del Regne Unit i membre honorari de la Facultat de Salut Pública.

CristinaJiménez Roig

Planificadora urbana especialitzada en transport amb més de 20 anys d’experiència. Dirigeix la Unitat de Mobilitat al Departament d’Infraestructures de Transport de Barcelona Regional. És llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid i té un màster en Planificació Urbana i Regional per la Universitat de Portland State (Oregon, EUA), amb especialització en transport i anàlisi regional. Del 1990 al 1995 va treballar a Ineco, una empresa privada de consultoria sobre transport, i s’ocupava de projectes de mobilitat per a la regió metropolitana de Madrid. Des del 1998 treballa a Barcelona Regional, agència pública de planejament estratègic liderada per l’Ajuntament de Barcelona. S’encarrega de l’assessorament tècnic dels projectes de mobilitat de la ciutat de Barcelona, centrant-se en connexions terrestres i projectes de transport a escala urbana, metropolitana i regional.

Tonet Font

Tonet Font Ferrer (Barcelona, 1976) és arquitecte i investigador en economia urbana i desenvolupament local. Professor associat de l’ETSALS i l’ETSAB. Va iniciar la seva carrera professional l’any 2001 en remodelació urbana, i ha compatibilitzat des d’aleshores la pràctica en planejament urbanístic amb la investigació acadèmica i la docència. Des de juny del 2015 treballa a l’Ajuntament de Barcelona com a assessor d’innovació social.

13


César Mosquera Lorenzo

César Mosquera Lorenzo, 63 anys, llicenciat en Matemàtiques i en Ciències de l’Educació per la USC. Professor de Matemàtiques i orientador escolar. Regidor al Concello de Pontevedra i diputat provincial des del 1991 fins a l’actualitat, amb participació directa en Mobilitat, Urbanisme i Ordenació del Territori.

Ideòleg, dissenyador, impulsor i gestor del model urbà de Pontevedra, tan humà i avançat que ha obtingut, entre molts altres, els premis UN Habitat, a Dubai; Leadership in Active Design, a Nova York; Intermodes, a Brussel·les; Mobilitat Intel·ligent, a Hong Kong; Seguretat Viària, de la DGT i la FEMP, i de FESVIAL; Accessibilitat, de la CERMI; Ciutat Amiga de la Infantesa, etc. .

Conferenciant habitual sobre el nou paradigma de ciutat a fòrums diversos: universitats, col·legis professionals, ajuntaments, moviments socials, a banda d’autor de textos sobre aspectes urbans publicats en una varietat de mitjans i suports, sintetitzats parcialment en el llibre Pontevedra, una altra mobilitat, una altra ciutat, de l’Editorial Pons.

Florian Lorenz

Florian Lorenz és un consultor expert en planificació urbana interdisciplinària i comunicació que té com a temes centrals la mobilitat urbana, el compromís ciutadà i l’urbanisme postfòssil. És director del think tank Smarter Than Car i consultor de l’empresa PlanSinn a Viena.

Lorenz és també professor de recerca urbana aplicada la Universitat de Viena, ha estat professor adjunt en diferents universitats i ha participat en conferències a Europa, la Xina i l’Amèrica Llatina, entre altres.

Ha organitzat i coordinat un gran nombre de conferències molt influents, entre altres el 4t Fòrum Mundial de la Bicicleta, amb 6.500 participants, a Medellín; la conferència Walk21 2015; el Velo City 2013, o el Low Carbon City Forum 2016.

El projecte “Futurama Redux”, de Smarter Than Car, s’ha presentat, entre altres, a la Vienna Design Week 2015 i en exposicions a Hong Kong (2016) i a Zagreb (2017). El projecte “Bicycle Urbanism Unit” es pot veure al Museu de la Tècnica de Viena en el marc de l’exposició “The Urban Future” durant el període 2016-2018.

@floloecowww.florianlorenz.com@smarterthancarwww.smarterthancar.com

Tadashi Matsumoto

Gerent de Projecte, Creixement Ecològic Urbà i Intercanvi de Coneixement, cap de Polítiques Regionals de Desenvolupament Sostenible, Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OECD).

Tadashi Matsumoto dirigeix el desenvolupament urbà sostenible de l’OECD i l’activitat de creixement ecològic. Actualment està al capdavant del projecte “Urban Green Growth in Dynamic Asia” amb l’objectiu d’explorar estratègies polítiques i governamentals efectives en la ràpida urbanització de les ciutats a l’Àsia, mitjançant els estudis dels casos de Bangkok (Tailàndia), Iskandar Malaysia (Malàisia), Hai Phong (Vietnam), Bandung (Indonèsia) i Cebu (Filipines).

Tadashi és l’autor principal de l’informe de l’OECD “Compact City Policies: A Comparative Assessment” (2012). A més a més, també ha participat en molts altres informes, com ara “Cities and Climate Change” (2010) i “Territorial Review of Japan” (2016). Abans de formar part de l’OECD el 2009, Tadashi Matsumoto va treballar pel Ministeri de Territori, Infraestructura, Transport i Turisme del Japó des de l’any 1995.

Té el títol de Màster en Planificació Urbana (MUP) de la New York University i es va doctorar a la Tokyo University (Enginyeria). Imparteix classes a la Tsukuba University del Japó i al SciencesPo de França.

14


Pau Noy

Pau Noy, de 61 anys, ocupa el càrrec de conseller delegat a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), l’operador de transport públic principal de l’àrea de Barcelona. Al llarg de la seva carrera sempre ha treballat en el camp de la promoció de la sostenibilitat en la mobilitat. Ha estat el fundador de diverses associacions, per exemple, de l’Associació Espanyola de Car-Sharing; de l’Asociació Iberoamericana de Mobilitat Urbana per la Sostenibilitat (ASIMUS); de l’Associació per la Promoció del Transport Púbic (PTP), i de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura (FMSS). Ha estat format en aquestes temàtiques i és autor d’una excel·lent varietat d’articles publicats en diaris, i ha dut a terme nombroses conferències a Europa i a Amèrica del Sud sobre totes aquestes qüestions. Es va llicenciar en Enginyeria Industrial a la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC).

Luisiana Paganelli

Luisiana Paganelli Silva és una arquitecta i urbanista de Curitiba (el Brasil), i actualment està cursant el doctorat a la Universitat RMIT de Melbourne (Austràlia) sobre el tema “Cotxes a les ciutats: polítiques, limitacions i oportunitats”.Graduada per la Universitat Catòlica de Paranà (PUC-PR) el 2001, ha centrat els estudis en la planificació urbanística, el vehicle compartit i la seva integració en les polítiques urbanes. Té un màster en Gestió Urbanística per la PUC-PR (2013), un postgrau en Planificació Urbanística per la Fundació Bauhaus Dessau d’Alemanya (2006, UN-Urbanism) i un màster en Administració d’Empreses per l’institut brasiler ISAE/FGV (2002). Treballa com a empleada del sector públic a l’IPPUC (Institut de Recerca i Planificació de Curitiba) des del 2007, on ha exercit com a assessora d’Afers Exteriors (2013-2016), i com a arquitecta per a les Unitats de Gestió de Programes de Curitiba (2010-2013) i per a l’empresa d’habitatge públic de Curitiba, la COHAB, encarregada dels assentaments irregulars (2007-2010).

Francesc Muñoz

És doctor en Geografia i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha rebut guardons com el premi a la millor tesi doctoral en atenció als valors humans en l’enginyeria per la Càtedra Victoriano Muñoz Oms de la Universitat Politècnica de Catalunya (2004) o el premi Bonaplata 2014 en la seva categoria de Premi Especial de Patrimoni com a comissari de l’exposició “La fábrica de la llum”. S’ha especialitzat en el disseny d’estratègies urbanes i territorials. Ha publicat textos sobre la ciutat i les qüestions de paisatge com el llibre Urbanalización: Paisajes comunes, lugares globales (Editorial Gustavo Gili, 2008). Ha estat comissari de l’exposició commemorativa dels 30 anys d’ajuntaments democràtics “Local, local! ” La ciutat que ve”. Dirigeix la col·lecció de llibres “Paraula i paisatge” (Àmbit Editorial). Actualment, és director de l’Observatori de la Urbanització de la UAB i de l’International Master’s Degree in Landscape Intervention and Heritage Management

15


Ignacio Pemán

Ignacio Pemán Gavín és president de l’European Council of Spatial Planners (ECTP-CEU), amb seu a Brussel·les, un ens que aglutina les associacions d’urbanistes de 22 països d’Europa. Des de l’any 2011, és membre del Comitè Executiu, des del qual ha dirigit el taller de joves urbanistes europeus en les seves sis edicions (2012-2017).Ignacio Pemán ha participat com a ponent a congressos internacionals tant llatinoamericans com europeus en matèria d’urbanisme (rehabilitació) i medi ambient; és autor d’articles sobre urbanisme i ordenació territorial en revistes espanyoles; ha participat en informes per al programa ESPON, i ha dirigit la col·lecció de les sis publicacions en format de llibre electrònic dels treballs del taller de joves urbanistes de l’ECTP.Ignacio Pemán Gavín és tècnic urbanista per l’Institut d’Estudis Locals (Madrid, Espanya) i doctor per la Universitat d’Alcalá d’Henares (Espanya).

Ricard Riol

Tarragona, 1982. Enginyer tècnic d’obres públiques especialitzat en transports i serveis urbans, president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic des del 2007. Ha dirigit diversos estudis i projectes sobre transport públic, entre els quals es troben el pla “Tren 2014” de Catalunya, finalista en els premis PTx2 de la Unió Internacional del Transport Públic, i el pla “Tren 2020” per a Espanya, un profund diagnòstic de tota la xarxa estatal i propostes d’adaptació a la crisi ambiental i econòmica. També ha participat en diversos treballs d’implementació urbana de transports públics (Shenyang, Diagonal de Barcelona, Camp de Tarragona).

Ricard Pié

Espanyol. Dr. arquitecte. Catedràtic d’Urbanisme i Ordenació del Territori, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Director de l’Escola d’Arquitectura del Vallès (UPC) i fundador de l’Escola d’Arquitectura de Màlaga (UMA). Director de l’Institut Interuniversitari Hàbitat, Turisme, Territori (UPC-UMA). Redactor de diversos plans d’ordenació urbana i redactor del Pla Metropolità de Barcelona. Premi de Recerca en Urbanisme de la XI Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme 2010 pel Pla de l’Habitatge de Catalunya. Va ser director de Serveis de Planejament de l’Ajuntament de Barcelona els anys preparatoris dels Jocs Olímpics (1989-1992). Ha publicat llibres i articles a revistes sobre urbanisme i ordenació del territori.

16


Ton Salvadó Cabré

Ton Salvadó Cabré (Barcelona, 1962)Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), 1988Actualment és director de Model Urbà de l’Ajuntament de Barcelona.Professor de projectes a l’ETSAB, al taller d’”Infraestructura i ciutat”.També ha impartit classes a les escoles d’arquitectura del Vallès, d’Alacant, de Reus i a la Universidad de los Andes de Bogotà.Ha codirigit el màster “Arquitectura, crítica i projecte”, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).Ha codirigit la col·lecció Pre-Textos de Arquitectura, i ha estat membre del consell de redacció de diverses publicacions.Publica irregularment els seus escrits.Des del 1990 ha treballat associat amb Esteve Aymerich, i el 2003, junt amb Inés de Rivera funden STEM Arquitectes, fins al 2014. Han guanyat diversos concursos d’obra pública des del 1994 i han obtingut diferents premis per l’obra construïda. Els seus projectes i obra han estat exposats i publicats des del 1990.

Alfonso Sanz Alduán

Alfonso Sanz Alduán. És responsable de l’àrea de mobilitat i canvi climàtic de la consultora Grup d’Estudis i Alternatives 21, SL (gea21, SL).

Geògraf, matemàtic i tècnic urbanista. Ha treballat com a consultor en una trentena de ciutats espanyoles i llatinoamericanes, col·laborant en la planificació urbanística i de la mobilitat. En l’actualitat està orientant la seva reflexió urbanística cap als reptes derivats de les fonts energètiques i el canvi climàtic. Ha redactat l’estratègia Klima 2050 de Donostia / Sant Sebastià.

Entre les seves publicacions destaquen les següents: La bicicleta en la ciudad (Ministeri de Foment, segona edició 1999), Calmar el tráfico. Pasos hacia una nueva cultura de la movilidad (Ministeri de Foment, 2008), Cuentas ecológicas del transporte en España (2016); Guía de ciclo-infraestructuras para las ciudades colombianas (Ministeri de Transports de Colòmbia, 2016) i Caminar en la ciudad. Manual de movilidad peatonal (Editorial Garceta, 2016).

Jordi Rovira

Enginyer civil i enginyer agrícola. Redactor de diversos projectes d’enginyeria dels àmbits de les infraestructures del transport i la hidràulica. A l’Ajuntament de Barcelona, del 2009 al 2012 vaig dur a terme tasques de planificació, seguiment i control de les inversions de l’Àrea de Medi Ambient. Des del 2012 faig tasques de seguiment de les inversions en infraestructures de les altres administracions a la ciutat i, simultàniament, soc responsable de la introducció de noves solucions tecnològiques i metodològiques en la gestió de la construcció mitjançant la informació de la ciutat.

17


Alessandro Scarnato

Alessandro Scarnato és arquitecte per la Universitat de Florència i doctor per la Universitat Politècnica de Barcelona, on és professor d’Història de la Ciutat i de l’Arquitectura. Treballa en rehabilitació monumental i residencial i en projectes d’espai públic. Ha guanyat el concurs per reformar la plaça històrica més gran d’Itàlia, a Prato, i ha coordinat el projecte de reforma de l’exfàbrica Macson com a nova seu de l’IED Barcelona. Ha desenvolupat la seva activitat de recerca i docent a Itàlia, Grècia, Portugal, el Líban, Mèxic i els Estats Units. El seu llibre Barcelona supermodelo ha guanyat el premi Ciutat de Barcelona 2016.

Joris Scheers

Joris Scheers és planificador territorial i sociòleg (amb màster i doctorat). Imparteix classe sobre ciutats en creixement exponencial a l’Amèrica Llatina a la Universitat KU de Lovaina (Bèlgica), on actualment és professor visitant sobre planificació territorial estratègica. Exarquitecte adjunt i gerent de Govern de Ciutats Creatives i Sostenibles, actualment treballa amb el Govern de Flandes en diverses qüestions de política urbanística i territorial. Ha estat president de la Junta de Planificació Territorial de Lovaina des del 2007 i ha treballat durant dècades com a assessor internacional per a projectes de política urbanística i en programes de les Nacions Unides a l’Amèrica Llatina, l’Àfrica i Àsia. A més, va ser nomenat expert d’ONU-Habitat per a la redacció de les directrius internacionals sobre planificació urbanística i territorial. També va ser president del Consell Europeu d’Urbanistes (ECTP-CEU) i actualment n’és el secretari general.

Rikesh Shah

Rikesh Shah és el director de Digital Partnerships Manager at Transport for London, l’autoritat responsable de definir l’estratègia de transport de l’alcalde de Londres.Ha treballat més de 15 anys a TfL; prèviament s’ha dedicat al desenvolupament comercial, a les comunicacions i al màrqueting.

Durant els últims tres anys, Rikesh ha dirigit les dades obertes, l’activitat comercial digital, el compromís de grups d’interès i les comunicacions, i ha donat suport a l’estratègia de la transformació digital de TfL. A través de la creació de relacions digitals i de dades amb noves empreses, així com de plataformes capdavanteres en tecnologia que inclouen Twitter, Amazon i Google, Rikesh ha estat al capdavant del subministrament de dades obertes de TfL a 13.000 promotors, i ha produït més de 600 aplicacions de viatges orientades al client utilitzades pel 42% dels londinencs. Això ha situat el client digital al centre dels negocis de TfL.

18

Carlos VerdaguerAntonio Turiel

Arquitecte urbanista per l’UPM. Consultor de la xarxa Gea 21 i professor a l’ETSAM/UPM. Està especialitzat en el disseny de projectes integrals de sostenibilitat urbana: ecobarris, mobilitat sostenible, agricultura urbana i metodologies de participació ciutadana.

Entre els projectes en què ha intervingut destaquen l’Ecobarri Trinitat Nova, el projecte europeu Ecocity i l’informe diagnòstic GEO Vitoria. Ha participat en els projectes europeus de mobilitat sostenible Steer-Snowball i Transport Learning, i actualment en el projecte Civitas Eccentric.

Ha format part del Comitè Habitat Espanyol i del Technical Advisory Committee de Dubai per a les edicions del 2012, 2014 i 2017 del concurs de Dubai Bones Pràctiques de Nacions Unides. Ha participat en la cimera Habitat III de Quito.

Coautor dels llibres Proyecto ECOCITY: Manual para el diseño de ecociudades en Europa; Urbanisme i participació: iniciatives i reptes de futur, i Regeneración urbana integral, tres experiencias europeas innovadoras.

Antonio Turiel és científic en plantilla a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM). Pel que fa a la recerca, els seus interessos principals són l’oceanografia física i els recursos naturals. Ha estat l’autor de més de 70 articles contrastats per altres científics en revistes internacionals, ha assessorat 5 tesis doctorals i ha estat el principal investigador de 10 projectes de recerca i de convenis industrials. Desenvolupa una activitat intensa de divulgació sobre els problemes de sostenibilitat i de recursos naturals focalitzats en la disminució de recursos no renovables. El seu blog, “The Oil Crash”, amb més de 7 milions de visites, és una referència pel que fa al pic petrolier i temes relacionats en castellà. És llicenciat en Física, en Matemàtiques i és doctor en Física Teòrica, i ha cursat tots tres estudis a la Universitat Autònoma de Madrid.

Mark Wagenbuur

Mark Wagenbuur ha estat designat ambaixador del Dutch Cycling (“ciclisme holandès”), com a reconeixement per la seva tasca com a bloguer i videògraf.

Al seu blog, BicycleDutch.nl, explica la utilitat de la bici holandesa per desplaçar-se d’un lloc a un altre per a les activitats quotidianes, bicis que ell anomena “bicicletes normals”, però que la resta del món coneix com a “bicicletes holandeses”, en les quals se seu amb l’esquena dreta. Els holandesos han aconseguit convertir aquesta mena de ciclisme per anar a comprar, a la feina, a l’escola o a visitar els amics en un mètode de desplaçament ràpid, còmode i segur per a persones de totes les edats i orígens. En les darreres dècades, les ciutats dels Països Baixos han passat d’una tendència basada en l’automòbil a tenir una visió de l’entorn més pensada en les persones. Mark Wagenbuur intenta explicar per quins motius ha tingut lloc aquest canvi al país i és que gaudeix d’una perspectiva única sobre les polítiques actuals de transport als Països Baixos gràcies als seus apunts i vídeos de blog, ben fonamentats en la recerca, i als nombrosos contactes amb professionals del trànsit.


19

Universitat Pompeu FabraCarrer Roc Boronat 138. Barcelona

Sessions

Sessió 1: Estratègies actuals per promoure una mobilitaturbana sostenible

Sessió 5: Canvis de paradigma:nous escenaris de mobilitatAula 55.003Edifici Tanger (55). Planta Baixa *accés intern per Edifici Roc Boronat

Sessió 3: Disputant l’hegemonia cultural al cotxe

Sessió 7: La governança del canvi de paradigmaAula 52.701Edifici Roc Boronat (52). Planta 7a

Sessió 4: Integrant les noves tecnologies i formes de propietat en els models de mobilitat urbana sostenible

Sessió 8: És la post-car city possible i desitjable?Aula 52.935-52.939Edifici Roc Boronat (52). Planta 9a

Localització

20


Sessions

Sessió 2: Reclamant espais públics per a la comunitat

Sessió 6:Noves formes urbanes: superant la dicotomia entre la ciutat compacta i la ciutat extensa i dispersa

Localització

En transiciócap a ciutatsmés vivibles

The Post Car City

Promotors: Organitzador: Col·laboradors:

en transició cap a ciutats més vivibles la nova agenda urbana ha creat un ampli consens al voltant...

Documents