Autor i il·lustrador: Esteban Cuende Arenas

En Pau és un nen de tres anys, molt viu i eixerit (i també una mica trapella, tot s'ha de dir...). Des de fa ben poc té una germaneta que es diu Paula, a la que s'estima molt.

La Paula és tan petita que només pren llet i sa mare li dona el pit sempre que ho demana. En Pau, encara que ja menja gairebé de tot (i sobretot d’allò que més li agrada) acostuma a prendre una miqueta de teta durant el dia, i sobretot abans de dormir.

Això no es cap problema ni per ells dos, ni per la seva mare, la Gemma, ja que com en diu en Pau: - Mama, tu tens dos pits... un per mi i

l'altre per la Paula!

Un dia en Pau va anar a jugar al parc amb el Marc i l'Anna, els seus millors amics. Mentrestant, la Paula prenia teta ben còmoda al fulard on la seva mare l’acostuma portar.

- Guaita, com menja la bufona! -va dir una senyora gran que hi havia al parc- Fas molt bé donant-li el pit!. Això és el millor que pots fer!. Això es el que aquesta petitona necessita!.

En Pau, en sentir parlar la senyora a la seva mare i a la seva germaneta es va acostar per veure que passava i si havia de protegir-les ... (en Pau es prenia molt seriosament el seu paper de germà gran).

- Aquesta es la meva germaneta Paula, i esta prenent de la teta que li toca. A mi avui em toca de l'altra - li va dir molt seriós a la senyora.

- Que dius! Encara prens teta, tan gran com ets?! -

va exclamar sorpresa la senyora, tan fort que gairebé ho va poder sentir tothom que hi era al parc.

- Això no esta gens bé, que si ho continues fent

seràs sempre un bebè, agafat de la faldilla de la mama – això semblava que s'ho deia més a la Gemma que no al Pau...

- Disculpi, però nosaltres ja hem de marxar- va dir

la mare, que no volia discutir amb la senyora, i es va llevar del banc i va agafar al Pau de la ma per anar-se'n.

Un cop a casa en Pau va voler parlar amb sa mare del que hi havia passat abans. - Mama, jo ja soc massa gran per prendre

teta? - li va preguntar una miqueta trist. - Amor meu, tu ets massa gran per només

menjar llet com ho fa la teva germana, però si encara vols prendre, és clar que pots fer-ho - li va contestar amb un càlid somriure.

- A mi m'agrada molt quan ho fas, em fa

molt feliç. - I a mi també, mama...

Va passar un temps i un dia, abans de adormir-se el Pau li va dir a la seva mare... - Mama, he estat pensant molt en una cosa... Jo ja soc molt

gran i fort perquè menjo moltes llenties, cigrons i espaguetis. - Si, amb molt de tomàquet i formatge en pols - li va recordar la

mare tot rient. - Si, es clar, amb molt formatge - va assentir el nen, que li

agradava més el formatge que a un ratolí . - Però el que volia dir-te es que ara qui necessita créixer i estar

molt forta és la Paula, així que he pensat que li dono la meva part de teta. Jo ja no en prendré més, i així ella arribarà a ser tan gran i tan forta com jo.

- Si això es el que vols, llavors em sembla bé. Ets el millor germà

gran que la Paula podria tenir - li va dir la mare tot donant-li un petó.

- Però mama, oi que hem deixaràs dormir-me abraçat a tu però sense donar-me teta? - Li va demanar en Pau molt fluixet.

- Això, sempre fill meu - li va respondre sa

mare també en un xiuxiueig, i li va donar un altre petó.

Aquella nit en Pau es va adormir, com sempre, abraçat a la seva mare, amb el cap recolzat al seu pit, sentint la seva escalfor, la seva respiració, i amb un somriure a la boca pensant que ja era una miqueta més gran, i, sobretot i el més important, que era un germà gran com cal.