L’entramat energètic als Països Catalans: qüestió de present i futurPàg. 6, 7, 8 i 9

Estructures comunitàries indígenes: entrevista a Sabino Romero, cacic de la comunitat ChaktapaPàg. 14

L’entramat energètic als Països Catalans: qüestió de present i futurPàg. 6, 7, 8 i 9

Estructures comunitàries indígenes: entrevista a Sabino Romero, cacic de la comunitat ChaktapaPàg. 14

Publicació semestral de Maulets, el jovent independentista revolucionariEN MARXA!EN MARXA! Número 1

3a època Hivern 2010

350 anys d’Ocupació,

350 anys de Resistència!

Pàg. 3, 10 i 11

350 anys d’Ocupació,

350 anys de Resistència!

Pàg. 3, 10 i 11

Al tripartit de ReusEl cas repressiu dels 8 de Reus en defensa de La Sedera, per intentar desplegar una pancarta en contra de la construcció d’uns edificis que mai s’haurien de construir, demostra fins a quin punt els partits que conformen els governs tripartit (PSC-ERC-ICV) poden entrar en incoherències i estupideses. Sens dubte, l’expulsió d’ERC de la comissió de l’Onze de setembre del Baix Camp era més que merescuda.Més informació a: 8dereus.blogspot.com.

Nous casals i centres socials arreu del paísUna mostra de l’activitat de l’esquerra independentista és la inauguració de nous casals i centres socials, com “Les vinyes”a Mataró el passat 12 de setembre, el nou Casal Panxo que va obrir les seves portes el passat 16 d’octubre, el casal popular “Voltor negre” de Palma ja obert des de l’agost o la casa ocupada recentment a Manresa, on s’hi ha obert un ateneu popular (la Sèquia).

Nova etapaeditorial

el semàforManifestació de l’esquerra independentista, el 25 d’abril a València

Publicació semestral de Maulets,

el jovent independentista revolucionari

Disseny i maquetació: fotlifoc.blogspot.com

2

EN MARXA!EN MARXA!

EN MARXA!

contacte@maulets.orgenmarxa@maulets.org

Seu NacionalC/Amàlia, 16 baix08302 / Mataró (el Maresme)T: +34 937 572 53

www.maulets.org

Ja tenim al carrer el primer número d’En Marxa! De nou Maulets, el jovent independentista revolucionari té una revista on fer sentir la seua veu i recordar allò que no hem d’oblidar.

I ho fem en un moment clau: un context de crisi financera, alimentària, energètica... Un moment difícil per tots els moviments socials, però alhora un moment en què les alternatives sorgeixen arreu, en forma d’assemblees d’aturats, de moviments cooperativistes, d’ocupació de cases abandonades, creació de centres socials com els de Mataró, Manresa o Mallorca i de col·lectius de tot tipus, pel decreixement, contra l’especulació o per l’apagament de les centrals nuclears.

També ho fem 350 anys després que, en un fatídic 7 de novembre de 1659, se signara el tractat dels Pirineus, que manté encara dividits els Països Catalans i sotmesos al jou dels estats espanyol i francès, en perpètua aliança per la destrucció de la nostra cultura i de la nostra unitat com a poble.

Ho fem en un moment d’esperança pel nostre moviment, per un procés d’unitat amb la CAJEI que dugui a una consolidació del treball que ja portem anys fent per separat, per aprofitar realment tota la força del nostre jovent, de les assemblees noves que s’estan creant, a Deltebre, a la Foia de Castalla o a l’Hospitalet de Llobregat, perquè un jovent unit pugui encapçalar la lluita pel nostre alliberament nacional i social.

En definitiva, ho fem per recordar la nostra història, per conèixer el nostre present i també el present d’altres lluites fora del nostre territori, per ser conscients que cada cop en som més i més actius i que la lluita, més que possible o impossible, és necessària.

Visca la terra!Maulets, el jovent independentista revolucionari

3EN MARXA!

Catalunya Nord

Crònica 7 de NovembreLa diada de la Catalunya Nord es tradueix en un èxit de convocatòria. Aquest any hem reivindicat de nou la unitat de la nostra nació el 7 de No-vembre a Perpinyà. Més de 5000 per-sones es van manifestar pels carrers de Perpinyà, en commemoració del 350è aniversari del Tractat dels Piri-neus. Una assistència rècord per una diada assenyalada, en què recordem amb especial força allò que volem per al nostre país.

Tant durant la manifestació com du-rant la lectura del manifest unitari de la campanya “350 anys de resistència” es van dur a terme diverses accions. Es va desplegar una pancarta amb el lema “350 anys d’ocupació, 350 anys de re-sistència”, i també una estelada des de dalt del Castellet, davant del qual es va llegir el manifest. Finalment, cloent l’ac-te, es va cremar un mapa dels estats espanyol i francès que donava pas als Països Catalans, lliures ja de l’ocupa-ció. S’hi podia llegir el lema unitari de la campanya.

Ja de nit, una marxa de torxes de nou multitudinària va dur els assistents fins

a la Casa de la Música, on es va gaudir del concert d’Al Tall, des del País Va-lencià, el conjunt Raph Dumas & The Primaveras i dels ritmes d’Allioli Clash.

Tot plegat va ser un èxit, gràcies a la feina de la comissió “350 anys de re-sistència”, de la qual participava activa-ment l’assemblea de Maulets del Ros-selló, tant difonent com organitzant els actes, posant notícies al bloc de l’as-semblea, editant un vídeo promocional i actualitzant la web de la diada.

Així mateix, també altres assemblees de tot el país han respost a la crida i s’han organitzat una desena de xerra-des sobre la situació de Catalunya Nord i el tractat dels Pirineus, a més de les que encara s’han de fer. A banda dels actes fets i per fer, també s’ha editat des de la comissió un dossier complet sobre la història del tractat i s’han fet entrevistes i articles a nombrosos mit-jans de comunicació. Des d’”En Marxa” fem la nostra contribució amb l’article del company Nicolau Caveribere.

(+info: www.350anys.cat)

Al llarg d’aquest documental fem un cop d’ull a les idees clau que conformen la crisi actual, amb veus destacades com la de Rai-mundo Viejo, David Bassa, En-ric Duran, Esther Vivas, Josep Garganté i Joan Junyent. Ana-litzarem el sistema financer, els mitjans de comunicació, la crisi alimentària i el model de con-sum... així com també farem una mirada al sindicalisme combatiu, a les propostes decreixentistes i al paper dels moviments socials en aquesta crisi.

Cal plantejar alternatives que esquerdin el pensament únic, cal no oblidar el llegat de lluita i resistència dels pobles del món, cal qüestionar-se el que ens han dit que era inqüestionable, cal obrir espais de solidaritat i rebel-lia per dibuixar nous horitzons.

Nosaltres, les joves, les princi-pals afectades per aquesta cri-si, hem de ser la llavor del canvi possible i necessari. Un canvi d’arrel. Un canvi de sistema.

Vegeu-lo a www.maulets.org.

Nou documental editat per Maulets: Obrint l’esquerda

Bloc de Maulets del passat 7 de novembre a Perpinyà.

4 EN MARXA!

roda de comarques

Durant tot l’any i arreu del país assemblees de Maulets convoquenactes, xerrades, fan accions i manifestacions. Aquí en fem un petit recull dels últims mesos

19ª Festa per la independència. Novembre de 2009. València (l’Horta)

Campanya pel Sí.13 de desembre de 2009. Osona

Festa per la Terra.13 de novembre de 2009.Catarroja (l’Horta)

Xerrada sobre la persecució del català a Mallorca. Porreres (Mallorca)

Campanya denunciant la manca d’espais per al jovent.Cerdanyola (Vallès Occidental)

Solidaritat amb les treballadores i treballadors de LEAR Roquetes (Baix Ebre)Manifestació contra la corrupció. Gramenet (Barcelonès Nord)

Bloc de l’esquerra independentista el 9 d’octubre. València (L’Horta)

Dinar popular i xerrada en motiu del 25 de novembreCarlet (la Ribera)

Cicle de cinema contra la crisi.novembre / desembre.Berga (el Berguedà)

roda de comarques

5EN MARXA!

Concentració contra la Fundació Príncep de Girona. Girona (el Gironès)

Xerrada sobre el Tractat dels Pirineus al CSA Can Vies. Sants (el Barcelonès)

Bloc independentista a la manifestació contra l’OTAN. Alacant (l’Alacantí)

Inauguració del Casal Popular Voltor Negre.Palma (Mallorca)

XXIIè Aplec del Castell.Dénia (la Marina)

Inauguració del Casal Popular les Vinyes.Mataró (el Maresme)

Murals fets el 14 de novembre de 2009.Castelló de la Plana (la Plana Alta)

Cicle de xerrades pel decreixement.Vall del Tenes (Vallès Oriental)

Maulets participa a la trobada internacionalista. Orgosolo (Sardenya)

Jornada inaugural de les V Festes Alternatives. Alcàsser (l’Horta)

Acció al Ple de l’Ajuntament per denunciar l’especulació Reus (Baix Camp)

El 17 d’octubre s’inaugura l’Ateneu Popular la Sèquia. Manresa (el Bages)

15a Botifarrada a la Hispanitat.Mataró (el Maresme)

Pintada de murals durant el Correllengua.Manresa (Bages)

Concentració antimonàrquica de suport a unmilitant d’Endavant encausat. Elx (Baix Vinalopó)

6 EN MARXA!

reportatge

L’entraMAT energètic dels Països Catalans:

Via lliure cap a una hipoteca insostenible

Per tots és sabut que el model energètic dels Països Catalans és producte d’una planificació nul·la i d’una cessió absoluta als interessos dels magnats

de l’energia. En aquest article, fem un repàs a l’estat energètic del país, el desequilibri territorial i els projectes que s’estan desenvolupant.

2010 i 2011, dates claus per a les centrals

nuclears catalanes.Afrontar el model energètic que s’ha anat perfilant des

dels últims anys per part de les multinacionals i les institucions és una peça clau pel sistema

socioeconòmic actual.

Els Països Catalans es troben en una cruïlla històrica pel que fa al seu model energètic. La nuclearització, el transport energètic i la neoliberalització del sector, factors clau per entendre el model energètic que ens espera.

Central nuclear de Vandellòs.

Consum d’energia al Principat

7EN MARXA!

Via lliure a la liberalització

Els plans energètics dels Països Cata-lans donen per fet la neoliberalització del sector energètic, un procés impulsat per la Unió Europea, amb els beneficis que això pot suposar pel sector privat. De fet, només cal comprovar-ho con-sultant la pàgina web de la Conselleria d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, amb un apartat exclusiu que du per títol “Liberalització del Mer-cat Elèctric”.

Dins un context mundial de revitalitza-ció de la tensió nuclear, un potent lobby electriconuclear europeu, impulsat per les principals empreses i bancs, seria el responsable de l’impuls de tres eixos ben definits:

· Ampliació dels permisos de les cen-trals nuclears europees (molts finalitzen el 2010 o el 2011, com és el cas de les catalanes Vandellòs, Ascó i Cofrents)

· Construcció de noves centrals nucle-ars, principalment al nord d’Àfrica.

· Construcció de línies de Molt Alta Ten-sió per al transport d’energia des dels nuclis productius a les zones de consum.

Aquest panorama, amb les seves greus conseqüències, és el que ens espera als Països Catalans, que som una clara víctima en el mapa europeu. Les inten-cions són clares: mantenir i fins i tot re-vifar l’energia nuclear i precisar de línies de Molt Alta Tensió per al seu transport. A tot això, cal sumar-hi la proliferació de

camps eòlics, massa sovint implantats exclusivament per motius mercantilis-tes, i la insignificant substitució de la dependència de l’energia tèrmica pro-cedent del petroli, malgrat la greu crisi del sector; a part de la preocupant alça d’un combustible fòssil: el gas natural.

Preparar el terreny tot controlant la informació

La gran apagada de Barcelona de l’es-tiu de 2008 fou un exemple clar del nul rigor periodístic dels grans mitjans de comunicació. Mentre les xarxes elèctri-ques rebentaven per la nul·la inversió de les multinacionals elèctriques espa-nyoles al territori català, els principals mitjans de comunicació apuntaven a un dèficit energètic i a la necessitat de

Previsió de consum finald’electricitat segons dos escenaris previstos per la Generalitat del Principat

100%

80%

60%

40%

20%

0%

6000

5500

5000

4500

4000

35002003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Carbó

Nuclear

Gas Natural

Petroli

Renovables

Kept/Euro95

Escenari base Escenari IER

2003 2006 2007 2010 2015

Carrer Eivissa, 10 / 07011 Palma (Mallorca)

Cremada una grua de les obres de la MAT a Osona.

8 EN MARXA!

construir la interconnexió elèctrica amb l’Estat francès. Hi havia un silenci medi-àtic, en canvi, quan s’incendiaven grues de construcció de la MAT o activistes intentaven aturar les obres, malgrat la repressió que han suposat aquestes accions. Pel que fa a la lluita antinuclear, s’han magnificat les queixes dels ajuntaments que allotgen les centrals nuclears, que rebutgen deixar de rebre les multimili-onàries subvencions, malgrat no infor-mar dels greus problemes que tenen aquests consistoris en veure com un bon percentatge del jovent es veu obli-gat a abandonar la població.

L’extrem, però, el vam veure en el si-lenci informatiu de l’incident del novem-bre de 2007 d’Ascó I, en haver-hi una perillosa fuga de partícules. La població no ho va saber fins l’abril de 2008. Les centrals nuclears de l’Estat espanyol van sumar el 2008 fins a 72 incidents (que se sàpiguen), i és un fet que a les poblacions properes a les centrals nu-clears se superi algun cop l’any la taxa límit de radioactivitat. De fet, els passats dies 23 i 24 de juliol quasi es duplicaven els valors normals de raigs gamma.

A més, el Consell de la Seguretat Nu-clear (CSN) hauria comès darrerament un conjunt de greus irregularitats infor-matives, ja sigui aprovant documents on es descriu com allargar la vida de les nuclears, malgrat que no constin a l’ac-ta de les reunions, o impossibilitant l’ac-cessibilitat de la ciutadania a la lectura dels acords que el CSN pren, cosa que vulneraria la seva pròpia reglamentació.

El Pla d’Energia de Catalunya: cap canvi i cap solució per la preocupant situació

El Pla d’Energia de Catalunya preveu fins i tot un augment de l’energia nucle-ar (del 19,7% de l’any 2007 al 20,6% el 2015) i compta amb un augment insufi-cient de l’energia renovable (del 2,8% el 2007 al 9,5% el 2015; percentatge que inclou, també, l’energia hidràulica). A més, la gran majoria de l’energia se-ria provinent del petroli per a l’any 2015 (40,9%). Preocupa, també, l’augment de l’energia provinent de la combustió del gas natural (del 24,9% al 29,1%). Com a la resta de plans energètics dels Països Catalans, es limita a donar res-posta immediata a la creixent demanda, propiciant un augment de la generació

d’energia any rere any (augment anual mitjà entre un 3,0% i un 3,7%), malgrat que es parli d’estalvi energètic.

Objectiu: vertebrar els Països Catalans amb les MAT

Les línies de Molt Alta Tensió serien, doncs, l’esquelet del model energètic que ens espera. Als Països Catalans coneixem de ben a prop el cas de la interconnexió amb la Catalunya Nord i la MAT de la Valldigna, que no han es-tat exempts de polèmica. A més, s’es-tà ressuscitant la idea de construir una MAT per Ponent. Red Eléctrica Españo-la hauria fixat l’any 2013 per l’entrada en funcionament d’una línia que uniria el Pirineu lleidatà amb la MAT gironina.

La interconnexió amb l’Estat francès, un traçat polèmic per naturalesa

En la dècada dels 90, una forta oposició basca al traçat de la MAT pels seus ter-ritoris va frenar-ne la seva construcció.

El 1995, s’intentava fer-la passar pels Pirineus centrals, on també hi hagué una forta resposta popular. Qui sap si aquesta vegada foren les pressions que

Els númerosparlen per ells

mateixos...

9EN MARXA!

400 mAmplada

de l’autopista

de la MAT

90 mAlçada d’una torre de la MAT

35 mAmplada

d’una torre de la MAT

20 %Mortalitat en els naixements de bovins sota els

efectes de la MAT, en comptes del

2% habitual

80 %És el

consum d’energia

nuclear a l’Estat francès

59Centrals nuclears

que té l’Estat francès. És l’estat de la UE que més

aposta per les nuclears

hi hagué per part de la monarquia espa-nyola les que frenaren el procés, en ser aquella zona destinació turística habitual de la casa Reial. El 2004 s’intenta defini-tivament fer el traçat pel territori nord occi-dental dels Països Catalans.

Dirigir el debat envers el soterrament

Malgrat la necessitat de canvis estructu-rals i d’una nova cultura de l’energia, el govern central de Madrid, el de París, la Unió Europea i la Generalitat de Catalunya en cap moment n’han encetat el debat. La població, a més, ha vist com els partits po-lítics institucionals que participaven en les mobilitzacions (ERC i ICV) han callat per mantenir el pacte de govern i han pretès traslladar el debat polític envers el soter-rament o no soterrament de la línia o en-vers el recorregut del traçat. Mentrestant, les obres s’iniciaven ràpidament, en molts punts de manera il·legal.

La MAT de la Valldigna: l’especulació no surt gratuïta.

De la mateixa manera que la Generalitat Valenciana va encetar la guerra pel trans-vasament de l’Ebre per donar aigua a tots els plans urbanístics especulatius i a les

seves obres faraòniques, necessita la MAT de la Valldigna, tot un corredor de 440V ampliables, per aportar-hi la llum.

La independència, també energètica

Les plataforma No a la MAT i grups eco-logistes parlen també d’aconseguir l’eman-cipació energètica dels estats espanyol i francès, ambdós dissenyats, com no havia de ser, amb una clara visió centralista. Les demandes van en sentit oposat a la ten-dència actual, tot reclamant acostar els centres de producció d’energia als llocs de consum, una mesura lògica si es té en compte que en el transport de l’electricitat es dissipa un important percentatge ener-gètic (fins a un 60%) i que no es pot enten-dre un model basat amb energies renova-bles amb centralització de la producció.

El model energètic, conseqüència del model econòmic

Les grans urbanitzacions, les grans àrees comercials, les necessitats creixents que reclama el consumisme... amb les respec-tives necessitats energètiques, propicien un panorama de continu creixement del consum energètic, any rere any, que és a anys llum, i mai millor dit, del que pot su-portar el territori i la població.

Per saber-ne més:www.apaguemlesnuclears.cat

www.gencat.cat/economia/ambits/energia_mines/energiawww.nomat.org

Torres d’alta tensió a la riba del Besòs.

10 EN MARXA!

reportatge

350 anys d’Ocupació, 350 anys de Resistència!

El 2009 es compleixen 350 anys de la signatura del Tractat dels Pirineus, el document que manté encara dividits els Països Catalans dins dels estats espanyol i francès

“Mentre es pot viatjar per l’Europa co-munitària sense que la policia et digui res, és encara corrent i normal, vagis en Talgo, en autocar o en cotxe particular, que la policia et demani la identificació. És més, Espanya va construir un am-pla de via de trens diferent del d’Euro-pa, la qual cosa suposava i suposa un reforçament d’aquesta frontera que di-videix un mateix poble. Caldria pensar a fons sobre l’origen diferent de l’ample de via espanyol. D’altra banda, no hi ha cap servei públic que faciliti un trasllat

quotidià ràpid i eficient per fer el trajecte Barcelona-Perpinyà o Girona-Perpinyà. Fer aquest trajecte a vegades esdevé tota una aventura quan creues la fron-tera entre al passar de l’Estat francès a l’espanyol.”

Amb aquest paràgraf s’obre el llibret que la Comissió 350 anys va preparar per a la commemoració del 7 de novembre passat. Un efemèride que és especial-ment significativa perquè ja fa 3 segles i mig del Tractat dels Pirineus, però que

més enllà de la part històrica no oblida que encara avui en dia els catalans pa-tim, en els àmbits polític, social, cultural, la divisió del nostre país.

Tenim doncs, en primer lloc un deure de memòria històrica, indispensable per a entendre millor la nostra situació actual.Tot començà el 7 de novembre de 1659 quan, sense que hi hagués cap consul-ta a les institucions catalanes, Lluís XIV i Felip IV (respectivament reis del Reial-me de França i d’Espanya) van firmar el

horari dijous de 19 a 22h. divendres i dissabte de 21 a 02h

adreça Riera d’en Matamoros 103, Badalona

contacta’ns http://www.casip.cat | casip@casip.cat

En Nicolau Caveribere, de l’assemblea de Maulets del

Rosselló ens parla de la història d’aquest tractat i de les seues

conseqüències fins avui.

11EN MARXA!

Tractat dels Pirineus. D’aquest Tractat, la que actualment coneixem com a Ca-talunya Nord (Rosselló, Vallespir, Con-flent, Capcir i mitja Cerdanya) va caure sota l’ocupació francesa. Una ocupació de França que des de llavors fins avui dia encara ha pres la forma d’opressió contra els drets dels catalans i alhora genocidi físic en certes èpoques, cultu-ral i polític en d’altres i això fins arribar a l’Estat francès actual. Així, van voler esborrar la nostra història, van prohibir-nos parlar la nostra llengua, i van inten-tar matar la nostra cultura, exercici que segueixen intentant encara avui en dia tant, per exemple ignorant la demanda dels pares perquè els seus fills siguin escolaritzats en català, o deixant apro-var la directiva 2007/23/CE que regula l’ús del material pirotècnic, comprome-tent el futur de tradicions catalanes lliga-des al món del foc.

Menys d’un any després del tractat, Llu-ís XIV el ximple, ajudat del seu enginyer i arquitecte militar Vauban va començar una llista d’accions en contra dels cata-lans del Nord. El mes de juny de 1660, el rei va dissoldre les institucions polítiques catalanes que fins llavors havien regit la vida jurídica de Catalunya (Generalitat, cònsols...) mentre que el Tractat preveia conservar-les. De 1679 a 1682 Vauban va començar a destruir pobles i cases per mor de construir la vila de Montlluís com a mostra de dominació francesa a la Cerdanya. Vauban no va només ser l’arquitecte de Montlluís si no que va també ser el destructor d’una gran part de Cotlliure i del castell de Rià, castell

de Guifre el Pilós. El 2 d’abril de 1700, tot i que la data d’aplicació és l’1 de maig del mateix any, un edicte reial va prohibir l’ús de la llengua catalana en els actes oficials de qualsevol tipus. Des d’ales-hores, el francès continua essent l’única llengua oficial, i l’única que s’utilitza en l’ensenyament públic. Recentment, l’Es-tat francès ha modificat la seva constitu-ció afegint al seu article 2 la langue de la République est le français (“la llengua de la república és el francès”). Aquest article s’utilitza sovint per negar subven-cions a moviments culturals o cívics en català, o per refusar la presència del ca-talà en l’administració.

Després de la Revolució francesa, a 1789, l’Assemblea nacional constituent va organitzar l’Estat francès segons 83 departaments, fent de la Catalunya Nord amb una part molt petita d’Occi-tània el departament dels Pirineus Ori-entals. Aquesta divisió, que va lligada a una centralització fortíssima de les pre-ses de decisions, és avui una de les di-ficultats majors per a lluitar per als drets de les minories fagocitades al si de la República francesa.

Un segle després, el 28 de març de 1882, el jacobinisme, amb Jules Ferry al capdavant, va fer una llei que amb l’excusa de crear una escola laica, obli-gatòria i en francès va oprimir les ma-lanomenades llengües regionals. Els mestres venien de fora de la zona ca-talanoparlant i els nens que parlaven català eren castigats. El canvi lingüístic, però, es va fer sobre tot després de la

Segona Guerra mundial, i al si mateix de les famílies. Per que els seus fills poguessin suposadament tenir una mi-llor vida, les mares els hi van parlar en francès mentre que en altres àmbits poc prestigiosos, com per a fer la feina als camps, sovint es va continuar fent servir el català.

Els catalans sempre han lluitat contra aquesta repressió. La resistència de les classes populars que s’oposaven a les imposicions franceses va ser important, i es van organitzar revoltes com la dels Angelets de la Terra (1667 al 1675), pa-gesos nord-catalans revoltats contra la gabella de la sal.

Tot aquest detalls històrics són fàcilment relacionables amb la situació econòmi-ca, social, política i cultural a Catalunya Nord. Les dades estadístiques ens mos-tren la vigència de les reivindicacions que es fan cada 7 de novembre. No sols el dret a parlar, aprendre i desenvolu-par-se en llengua i cultura catalanes i el deure de reivindicar-ho, sinó també, i sobretot la voluntat de deixar de ser un territori que suporta una situació, una situació amb nombrosos greuges com-paratius, per passar a ser actors. Actors del nostre present, per construir un futur allunyat del centralisme parisenc.

El 7 de novembre a Perpinyà comme-moràrem els 350 anys d’ocupació fran-cesa de Catalunya Nord, amb l’objectiu de seguir avançant en la construcció d’uns Països Catalans nacionalment lliures i socialment justos.

Sant Hilari SacalmLes GuilleriesC/ Mossén Huch, 19 (Baixos)

08600 / Berga (el Berguedà)

12 EN MARXA!

rebrot 09

Des de la primera edició, celebrada l’any 2001, milers de joves han acudit al Rebrot. L’aplec ha convertit Berga durant el tercer cap de setmana de ju-liol en un espai de referència per a la gent que lluitem per la llibertat dels Països Catalans. Centenars d’ac-tivitats formatives, debats, tallers, concerts i actuacions de cultura popular s’han anat succeint durant les vuit edicions del Rebrot. L’aplec, que coincideix amb la diada reivindica-tiva del Pi de les Tres Branques, és un dels punts culminants de l’activitat de l’any per a Maulets, el jovent indepen-dentista revolucionari. Des de Berga cridem ben fort que ja falta menys pel dia en què farem fora ocupants i explo-tadors del nostre poble, i serem perso-nes lliures en una terra lliure.

Enguany Maulets partíem d’un canvi important en la filosofia del Rebrot. Durant els darrers anys l’Aplec havia anat consolidant-se com un festival ju-venil on la vessant política tenia el ma-

teix pes que la musical. El Rebrot 2009 apostava per desequilibrar aquesta balança i fer que les propostes musi-cals foren només un complement de les xarrades, els tallers i els debats que es donaren durant el dia. Així, un dels objectius que ens havíem mar-cat era el de potenciar un Aplec més participatiu, en el qual la gent hi anés no només a aprendre i formar-se, sinó

també a intercanviar inquietuts, idees i experiències.

Aquesta voluntat es plasma en fets com la convocatòria del I Certamen de

Jove Literatura Social dels Països Catalans, amb un notable èxit de participació, o la gratuïtat de totes les activitats per evitar que el fac-tor econòmic siga un impediment

a l’hora de participar; i en activitats com el Combat de Glossa, els debats sobre els diferents eixos de la crisi capitalis-ta, el ja clàssic concurs de grups joves dels Països Catalans, l’Esclat, etc.

Després de vuit edicions del Rebrot aquest canvi de filosofia i format repre-sentava una aposta arriscada. El resul-tat, però, no podria ser més satisfactori,

Torna l’aplec de joves dels Països Catalans

13EN MARXA!

ja que la resposta de la gent ha sigut molt positiva tant a nivell de participa-ció en les activitats formatives i d’in-tercanvis com d’assistència a les acti-vitats de cultura popular i de vessant més lúdica.

El Rebrot és un espai de trobada en què la música i les activitats més lúdiques poden servir com a excusa perfecta

per motivar l’intercanvi d’experiènci-es i la coneixença entre les persones que hi acudim des d’arreu dels Països Catalans. Amb el Rebrot Maulets vo-lem fer un esforç per construir un al-tre model d’oci a l’imposat i marcat pel consumisme en grans espais d’oci, i per això durant l’aplec d’enguany hem gaudit d’actuacions teatrals, concerts, mostres de cultura popular, cant impro-

visat i participatiu, la lectura de textos del certamen literari... Espais en què, en major o menor mesura, deixem de ser receptors passius i passem a ser elements actius en la construcció del nostre oci. També són importants les activitats i tallers sobre alliberament sexual, perquè cal que comencem a capgirar les formes com ens han ense-nyat a relacionar-nos.

Indígenes en lluitaentrevista

14 EN MARXA!

Quina és l’estructura de la comunitat? Hi ha algun tipus d’autoritat?El nostre cacic és el responsa-ble de la comunitat. En el cas de problemes entre la gent, el cacic els crida per a que els so-lucionen. El cacic és l’autoritat a la comunitat, si el cacic diu “per ahí” els membres han d’anar per allà on diga ell.Les decisions del cacic són definitives o han de passar abans per la comunitat? Com es prenen les decisions que afecten tota a la comunitat?Abans de prendre una decisió ha de passar per la comunitat per veure els arguments, i des-prés d’escoltar a la comunitat, el cacic pren una decisió i els membres la segueixen. Si el caic es comporta malament, es canvia de cacic. Hi han uns can-didats amb experiència, caràc-ter i capacitat per lluitar, llavors s’ofereixen i la comunitat deci-deix per consens. Llavors en una reunió en tota la comunitat senyalen el nou Yuatpu (autori-tat en Yukpa) o cacic.NOTA: El cacic es tria per la seua habilitat a l’hora de dirigir la comu-nitat, per la seua saviesa i els seus coneixements, i un conjunt de va-lors que el fan ser bon líder.

Són vostès independents dins les fronteres del seu ter-ritori?Sí, sempre hem sigut indepen-dents, mai hem treballat amb els polítics, vivim a les munta-nyes en la nostra comunitat.

Tenen algun tipus de relació amb l’estat veneçolà? Depe-nen d’alguna manera d’ell?Alguns Yukpa a qui els agraden els diners depenen de l’estat perquè s’han posat a treballar amb ell, i estan deixant la seua cultura, però aquí [a Chaktapa] estem avançant per nosaltres mateixos.Com afecta el fet que n’hi haja comunitats jesuïtes instal-lades a les comunitats indí-genes? Quina repercussió tenen les missions evangelis-tes sobre els Yukpa?Els missioners estan amansant als Yukpa a les comunitats més properes, donant-los cases o oferint-los diners; van acostu-mar als Yukpa a rebre coses, roba, sal... per això ara n’hi ha membres del nostre poble que

volen diners, habitatge watia [ti-pus de vivenda no Yukpa].

NOTA: Els missioners van acon-seguir que els ramaders deixaren d’enviar els sicaris, per això estan tan legitimats als ulls d’algunes co-munitats Yukpa. Malgrat això, estan duent a terme un procés d’occiden-talització dels indígenes, l’única possibilitat d’ensenyament que exis-teix és una escola jesuïta, on els fan comprar-se una quantitat d’objec-tes innecessaris per als quals han d’aconseguir diners. A més, els in-trodueixen en la fe cristiana. Així és com els inculquen costums criolls i canvien l’estructura de la comunitat. A algunes comunitats, com la de Tocuco, porten instal·lats més de 60 anys i han aconseguit que els indí-genes patisquen una dependència absoluta dels missioners.

Pel contacte en el món cri-oll i la invasió cultural, s’han perdut coneixements ances-trals?Abans els Yukpa tenien cos-tums propis que s’han oblidat, s’ha perdut molta cultura pels mestissos, espanyols, colombi-ans... Ara estem en un procés de recuperació de la llengua i la cultura, però s’han perdut mol-tes coses com ara el sistema numèric Yukpa. Es conserva també en bona mesura la me-decina tradicional, però molta s’ha perdut.

Hi ha alguna manera de recu-perar el coneixement perdut?No, s’ha de tornar a començar.

La gent jove conserva la llen-gua Yukpa? Hi ha autoodi cap a la pròpia cultura?Molts Yukpa mestissos rebut-gen la llengua pròpia, els que estan matant la cultura són els mestissos. Hi ha fins terrati-nents mestissos que rebutgen l’ascendència Yukpa per falta de sentiment. Malgrat això als xiquets se’ls parla en Yukpa i és la llengua que utilitzen.

Quins són en l’actualitat els majors enemics de la cultura i del poble Yukpa?Ara tenim diversos confictes amb els paramilitars, militars, els terratinents, amb tota eixa gent que ens volen exterminar a base de plom, però aquí estem batallant. Estan buscant sobre-tot eliminar-me a mi (a Sabino, el cacic de Chaktapa) i després als demés cacics. Tenim con-flictes per la terra, la terra que pertany als indígenes. Tal i com

a Espanya (l’estat Espanyol) volen omplir-ho tot d’edificis o que unes poques persones ho controlen gairebé tot, aquí pas-sa el mateix, però nosaltres ne-cessitem la terra per a treballar; en eixe problema estem. Estem batallant per la terra per a que hi haja territori, sembra de iuca, de canya, per a fer cultius i per poder comerciar amb les ciutats també.

Què fan aquí els ramaders? Com els van anar arrabas-sant terreny? Què hi ha de les fronteres?Mon pare em va explicar com fa 60 anys els ells, com altres Yuk-pa, vivien a Machique (ciutat actualment occidentalitzada), però els mataven i van haver de fugir des de la plana fins a les muntanyes. Els ramaders van acabar utilitzant als Yukpa per a fer el treball pagant-los una misèria, eren pràcticament es-claus. Actualment la cosa con-tinua i continuem lluitant, exigint al president que paguen les se-ues maldats.

En cada hisenda n’hi ha sicaris. L’any passat no deixaven pas-sar ningú a les muntanyes per poder matar als cacics sense que ningú ho sabera. Per plan-tar-los cara ens acusaven de guerrillers, lladres, atracadors... Ara estem lluitant per a que ens beneficiem de la part baixa, on, a banda de ser les terres més fèrtils, n’hi ha millor comunica-ció. Aquí dalt la producció es perd per les males comunica-cions.NOTA: Es pot veure per internet el documental “Rompiendo el cerco” sobre els conflictes que va haver-hi l’estiu de l’any passat.

Quins són els vostres objec-tius com a comunitat?Nosaltres ara estem fent lluita per desenvolupar la casa Yuk-pa (amb palmes i fustes) i la producció agrícola Yukpa, però aquí a les muntanyes estem sols, i així no tirarem endavant, si no parlem ningú no ens escol-ta, i si no baixem de les mun-tanyes ningú ens escoltarà. Ens hem de reagrupar, perquè divi-dits ens mataran. Els capitalis-tes tenen diners per enviar gent a matar-nos, però nosaltres vi-vim junts, treballem junts, men-gem junts, sempre estem junts, units. Si venen deu, vint, nosal-tres en som cinquanta, cent.

Sabino Romero Izarra, cacic de la comunitat chaktapa del poble indígena yukpa

La comunitat Yukpa és una comunitat indígena de la Serra del Perijà que actualment es troba en lluita per aconseguir la demarcació de les seues terres originàries degut al procés de colonització per part dels interessos de l’oligarquia criolla. Després de segles d’opressió tant pel genocidi que van dur a terme els espanyols, com pels conflictes que han tingut tant en l’estat veneçolà, com en els paramilitars com en els ramaders que els han anat expulsant de les seues terres i els han anat arraconant cap als cims de les muntan-yes; ara estan en un procés de recupera-ció del seu territori, la seua cultura i les seues tradicions ancestrals.

cultura

No logo: el poder de les marques Naomi Klein/2002

BrasesEscalivada/2009

CheckpointYoav Shamir/2003

llibr

em

úsica

docu

men

tal

15EN MARXA!

Documental de 80 minuts sobre els “checkpoints”, els punts de con-trol fronterers situats a la Franja de Gaza. Un document que mostra escenes quotidianes d’aquests punts on es veu reflectit el conflic-te entre Israel i Palestina a través de ciutadans que acostumen a trobar problemes per realitzar activitats tan senzilles com anar al metge, fer la compra diària o visitar la família.

El film va ser rodat durant dos anys, recollint imatges impactants sobre el conflicte a través de persones anònimes i des d’una òptica senzilla i real.

Grup guanyador de l’Esclat 2009.

Escalivada és un grup de nou músics provinents, principalment, de terres de Ponent però també de Vilafranca del Penedès i Igualada. Enguany presenten el seu primer disc “Brases”, un disc amb 10 temes on s’hi barregen lletres reivindicatives amb sons tradicionals, sense deixar de banda altres estils com el rock o la cúmbia.

Podeu escoltar les seves cançons i trobar més informació a:

http://www.myspace.com/skalivada

Considerat un bestseller a nivell internacional, “No logo” és consi-derat una “bíblia” contra la globalització. És un treball periodístic que mostra què hi ha darrere d'aquelles grans empreses i les se-ves “marques”, els seus mecanismes de treball i publicitat, que en molts casos són polèmics.

Així doncs, es poden veure i conèixer històries de totes aquestes entitats, fabricants més de beneficis i publicitat que no pas de pro-ductes, i que, sovint, provoquen irritació entre diferents sectors de la societat.

www.maulets.orgwww.maulets.org

Uneix-te al jovent en lluitaUneix-te al jovent en lluitaper la independència

i la revolucióper la independència

i la revolucióSeu Nacional

Carrer d'Amàlia, 16 baixos / 08302 +34 93 757 25 31 / Mataró / el Maresme

ValènciaCarrer Baró de Sant Petrillo, 9 / 46020

Benimaclet / València / l'Horta

MallorcaCarrer Eivissa, 10 / 07011

Palma / Mallorca

PerpinyàAvinguda del Liceu, 23 / 66000

Perpinyà / el Rosselló