CASA VIDA és un centre obert d’acolliment per a nens i adolescents afectats per l’explotació sexual. El seu objectiu és garantir el restabliment dels seus drets i els de les seves famílies mitjançant diferents fases (acollida, permanència, apoderament, emancipació i seguiment), i alhora facilitar, mitjançant diferents estratègies i programes desenvolupats per educadors, mediadors i professionals, un procés d’interacció integral que faciliti la seva vinculació social. Casa Vida és un projecte pilot que es va engegar el 2014 i que ampliarà les seves competències els propers anys. Es desenvolupa en el marc del programa Créixer amb dignitat de l’Alcaldía de Medellín i respon a les prioritats del pla de desenvolupament 2012-2015: Medellín, una llar per a la vida.

CASA VIDA es un centro abierto de acogida para niños y adolescentes afectados por la explotación sexual. Su objetivo es garantizar el restablecimiento de sus derechos y los de sus familias mediante diferentes fases (acogida, permanencia, empoderamiento, emancipación y seguimiento), y facilitar a la vez, por medio de diferentes estrategias y programas desarrollados por educadores, mediadores y profesionales, un proceso de interacción integral que facilite su vinculación social. Casa Vida es un proyecto piloto que arrancó en 2014 y que ampliará sus competencias los próximos años. Se desarrolla en el marco del programa Crecer con dignidad de la Alcaldía de Medellín y responde a las prioridades del plan de desarrollo 2012-2015: Medellín, un hogar para la vida.

CASA VIDA is a shelter for children and teenagers who have been subjected to sexual abuse or exploitation. Its aims are to ensure that their rights and those of their families are restored over the course of various phases (shelter, long-term residence, empowerment, independence and follow-up) and to facilitate a process of integrated interaction that will enable them to join society thanks to a range of strategies and programmes implemented by educators, mediators and other professionals. Casa Vida is a pilot project launched in 2014 that is due to have increased powers and responsibilities in the coming years. It is part of the Growing Up with Dignity programme run by Medellín City Council and is a response to the priorities detailed in the 2012-2015: Medellín a Home for Life development plan.

CASA VIDA

Comuna 10, La CandeLaria. Centre de medeLLín

emergènCiaemergenCiaemergenCy

aLCaLdía de medeLLín; SeCretaría de inCLuSión SoCiaL y FamiLia. unidad de niñez y adoLeSCenCia; FaCuLtad naCionaL de SaLud PúbLiCa de La univerSidad de antioquia; agenCia de CooPeraCión e inverSión de medeLLín y eL Área metroPoLitana, aCialtres entitats participants: viCeaLCaLdía de SaLud - inCLuSión y FamiLia,viCeaLCaLdía de gobernabiLidad, Seguridad y ServiCio a La Ciudadanía; SeCretaría de eduCaCión; SeCretaría de ComuniCaCioneS; SeCretaría de deSarroLLo eConómiCo-SubSeCretaría de turiSmo; inStituto de dePorteS-inder; undoC.; ajuntament de barCeLona: CooPeraCió internaCionaL, SoLidaritat i Pau; Àrea de quaLitat de vida, iguaLtat i eSPort.

Maneres de (no) entrar a casa«Maneres de (no) entrar a casa» és un projecte narratiu i visual que aborda les diverses situacions de precarietat juvenil; la casa, la família i la feina són la base sobre la qual es dibuixa aquest assaig irònic d’arquitectura vital. El projecte, començat el 2008, any de l’explosióde la bombolla immobiliària espanyola, es va iniciar amb publicacions periòdiques en un blog i s’ha materialitzat finalment en una publicació, un seguit de cases impossibles i un vídeo.

Maneras de (no) entrar en casa«Maneras de (no) entrar en casa» es un proyecto narrativo y visual que aborda las diversas situaciones de precariedad juvenil; la casa, la familia y el trabajo son la base sobre la que se dibuja este irónico ensayode arquitectura vital. El proyecto, empezado en 2008, año de la explosión de la burbuja inmobiliaria española, se inició con publicaciones periódicas en un blog y se ha materializado finalmente en una publicación,una serie de casas imposibles y un vídeo.

Ways of (not) entering a hoMe«Ways of (not) entering a home» is a narrative and visual project that addresses different situations of deprivation and poverty among young people. The home, the family and work are the basis of this ironic essay on vital architecture. The project launched in 2008, the year the Spanish property bubble burst, and began with periodical postings on a blog which have been brought together in a publication, a series of impossible houses and a video.

alicia Kopf

Manerasde (no) entrara casa

i tot el que queda és una roca per seure

Aquesta mostra aplega dos projectes en diàleg: Decoració per a espais claustrofòbics ésuna finestra falsa d’una vista que barreja el paisatge de Medellín i Barcelona. Les projeccions es creen amb retroprojectors d’acetats que contenen dibuixos de retalls de paper i capesde transparències en moviment lleuger.

Illes per passar el temps és un mobiliari que canvia segons l’espai que ocupa i que té coma finalitat donar als visitants un moment de descans. El poden fer servir com a zona lounge, seure als bancs de fusta, que són abstraccions de formes de pedra, reclinar-se en el disseny de trossos de catifes i coixins, i també deixar els seus pensaments a les pissarres.

Totes dues propostes fan referència a «idees de fes-ho tu mateix» i al·ludeixen a la creacióde moments de pausa a casa.

y todo lo que resta es una roca para sentarnos

Esta muestra reúne dos proyectos en conversación: Decoración para espacios claustrofóbicos es una ventana falsa de una vista mixta del paisaje de Medellín y Barcelona. Las proyecciones son creadas con retroproyectores de acetatos que contienen dibujos de recortes de papely capas de transparencias en leve movimiento.

Islas para pasar el tiempo es un mobiliario que muta según su espacio y tiene como fin dar a los visitantes un momento de descanso. Pueden hacer uso de él como zona lounge, sentarse en los bancos de madera, que son abstracciones de formas de piedra, recostarse en el diseño de retazos de alfombras y cojines, así como dejar sus pensamientos en las pizarras.

Ambas propuestas hacen referencia a «ideas de hazlo tú mismo» y aluden a crear momentos de pausa en casa.

and all that reMains is a rocK to sit on

This exhibition brings together two projects in the form of a dialogue: “Décor for claustrophobic spaces” is a false window showing a merged view of the Medellín and Barcelona landscapes. The images have been created using overhead projectors screening acetates containing drawings of paper cut-outs and barely moving layers of transparencies.

“Islands where you can spend time” are items of furniture that move according to the spacein order to provide visitors with a place to rest for a moment. They can use it as a lounge area,sit on the wooden benches that have been abstracted into boulder shapes, recline on carpet and cushion remnants, and write down their thoughts on the blackboards.

Both interventions refer to the ideas of “do it yourself “ and seek to recreate the quiet moments in the home.

angélica teuta

y todo lo queresta es una roca para sentarnos

La mostra conjuga materials amb diferents ressonàncies històriquesper assenyalar, críticament, els trets culturals d’objectes quotidianscom el mobiliari domèstic. L’era barroca a l’Amèrica Llatina es coneixcom a «estil colonial» i les classes mitjanes i altes l’identifiquen sovint com a patró de «bon gust». La idea és revisar aquestes càrregues socialsi confrontar-les fent catifes, quadres i llums molt elaborats a partirde materials bàsics com el fang, el cartró i la fusta. Aquests materials, presents en la vida de les persones amb menys recursos i amb estilsde vida més simples, semblen ser a la distància més gran possible del lloc d’enunciació del «bon gust», però, tot i així, hi resulten vulnerables.

La muestra conjuga materiales con diferentes resonancias históricas para señalar, críticamente, los rasgos culturales de objetos cotidianos como el mobiliario doméstico. La era barroca en América Latina se conoce como “estilo colonial” y a menudo es identificada como un patrón de “buen gusto” por las clases medias y altas. La idea es revisar esas cargas sociales, y confrontarlas realizando elaboradas alfombras, cuadros y lámparas con materiales básicos como barro, cartón y madera. Esos materiales, presentes en la vida de las personas con menosrecursos y con estilos de vida más simples, parecen estar a la mayor distancia posible del lugar de enunciación del “buen gusto”, pero, aun así, resultan vulnerables a él.

The display combines materials with different historical resonancesas a way to point critically to the cultural traits of everyday objects such as home furnishings. The Baroque is known as Colonial style in Latin America and is often identified by the middle and upper classes asan indication of ‘good taste’. The artist’s intention is to explore these social aspects and to compare and contrast them by making elaborate rugs, paintings and lamps using basic materials such as mud, cardboard and wood. These materials feature in the lives of people with fewer resources and simpler lifestyles and would seem to be as far removedas possible from artefacts that manifest ‘good taste’, but they nevertheless prove vulnerable to it.

adrián gaitán

recerca sobre habitatges coMpartits i realització d’un prototip,coM a urbanisMe de la doMesticitat coMproMesa i políticaMent activaAquest treball és el resultat d’una recerca de més de cinc anys sobre els interiors domèstics com a arenes polítiques. Una casa la domesticitat de la qual es construeix a partir dela convivència amb el que no és familiar, on la vida del dia a dia és el resultat d’activismes, controvèrsies i discussions institucionals. És la construcció d’un espai públic casolà. Quatre habitacions, disposades perquè les utilitzin grups especialitzats, convergeixen en un espai comú. L’espai comú treballa com un dispositiu de càlcul, en el qual les diferències entre els grups es fan explícites per mitjà de la confrontació. Però és una confrontació que s’esdevéa l’entorn d’un jardí desitjat, cosa que dota les disputes d’una constitució afectiva.

investigación sobre viviendas coMpartidas y realización deun prototipo, coMo urbanisMo de la doMesticidad coMproMetiday políticaMente activaEste trabajo es el resultado de una investigación de más de cinco años sobre los interiores domésticos como arenas políticas. Una casa cuya domesticidad se constituye a partir de la convivencia con lo no familiar, donde la vida del día a día es el resultado de activismos, controversias y discusiones institucionales. Es la construcción de un espacio público hogareño. Cuatro habitaciones, dispuestas para ser usadas por grupos especializados, convergen en un espacio común. El espacio común trabaja como un dispositivo de cálculo,en el que las diferencias entre los grupos se hacen explícitas a través de la confrontación. Pero es una confrontación que ocurre en torno a un jardín deseado, lo cual dota las disputas de una constitución afectiva.

research and prototype MaKing on shared—hoMes, as urbanisMof politically activated engageddoMesticitiesThis work is the result of research carried out over more than five years into home interiors as political arenas. A home whose domesticity is based on living with the unfamiliar; a home in which day-to-day life is the outcome of activisms, controversies and institutional discussions. It is the construction of a homely public space. Four rooms, ready for use by specialist groups,converge in a common space. The communal area works as a calculating device in which thedifferences between the groups are made explicit through confrontation. However, this confrontation takes place around a desired garden, giving the disputes an affective constitution.

prototipPer Andrés Jaque/Office for Political Innovation per a la Biennalde Disseny de Gwangju 2011, dirigida per Ai Weiweii Seung H. Sang, i comissariada per Anthony Fontenoti Minsuk Cho

disseny del prototip Desenvolupat per Andrés Jaque/Office for PoliticalInnovation a la seva oficina de MadridDagmarStéeova (arquitecte, responsable del projecte)Álvaro Carrillo (arquitecte)Roberto González (editor)Jorge López Conde (arquitecte i fotògraf)Kristian Ly Serena (arquitecte)Silvia Rodríguez (sociòloga)

construcció del prototip Álvaro Carrillo (arquitecte)Andrés Jaque (arquitecte)DagmarStéeova (arquitecte)Eugenio Fernández Sánchez ChoiHun-InJung Ji-Eun

paisatge Iván López Munuera

recerca Dirigida per Andrés Jaque (Universidad Europea de Madrid)i Marc Brossa (konkuk University, Seül)Álvaro Carrillo Eguilaz, ChoiHun-In, Paula Currás García,Kim Da-Hyun, LimGoh-Woon, Gu Min Ju, Jung Ji-Eun,Kim Doo-Ee, Eugenio Fernández Sánchez, Déborah López Lobalo, Montserrat Montoro Pastor, Ana Olmedo Alguacil,Eduardo Tazón Maigre, Enrique Ventosa Pedrosa

vídeo Manifest (http://vimeo.com/28586784)Paula Currás García, Ana Olmedo Alguacil,Enrique Ventosa Pedrosa

equip de direcció Paula Currás García, Ana Olmedo Alguacil,Enrique Ventosa Pedrosa

actors Kim Da-Hyun, LimGoh-Woon, Eduardo Tazón Maigre, Jung Ji-Eun, Gu Min Ju

publicació Gu Min Ju, Kim Doo-Ee, Déborah López Lobalo,Montserrat Montoro Pastor, Eduardo Tazón Maigre

coMissari del debatEnrique Ventosa Pedrosa

andrés Jaqueoffice for political innovation

sWeetparliaMenthoMe