OOccttuubbrree ddee 22001122,, nnúúmm.. 6699

EEnn ffaammíílliiaa BBuuttlllleettíí ddee llaa DDeelleeggaacciióó DDiioocceessaannaa ddee FFaammíílliiaa ii VViiddaa

Per formar-nos

Padre Celestial, nos has dado un modelo de vida en la Sagrada Familia de Nazaret. Ayúdanos, Padre amado, a hacer de nuestra familia otro Nazaret, donde reine el amor, la paz y la alegría. Que sea profundamente con-templativa, intensamente eucarística y vibrante con ale-gría. Ayúdanos a permanecer unidos por la oración en familia en los momentos de gozo y de dolor. Enséñanos a ver a Jesucristo en los miembros de nuestra familia espe-cialmente en los momentos de angustia. Haz que el cora-zón de Jesús Eucaristía haga nuestros corazones mansos y humildes como el suyo y ayúdanos a sobrellevar las obli-gaciones familiares de una manera santa. Haz que nos amemos más y más unos a otros cada día como Dios nos ama a cada uno de nosotros y a perdonarnos mutuamente nuestras faltas como Tú perdonas nuestros pecados. Ayú-danos, oh Padre amado, a recibir todo lo que nos das y a dar todo lo que quieres recibir con una gran sonrisa. In-maculado Corazón de María, causa de nuestra alegría, ruega por nosotros. Santos Ángeles de la Guarda perma-neced a nuestro lado, guiadnos y protegednos. Amén.

Madre Teresa de Calcuta

Pregària en família

L’11 d’octubre de 2012 es compleixen cinquanta anys de la inaugura-ció del concili Vaticà II i vint anys de la publicació del Catecisme de l’Església Catòlica. Pensant en aquesta doble commemoració, el Papa Benet XVI ha volgut convocar un Any de la Fe des de aquest dia fins al 24 de novembre de 2013. És una bona ocasió per introduir tota l’Església en un temps especial de reflexió i de redescobriment de la fe. Es tracta, doncs, d’una crida del Sant Pare a aprofundir i fonamen-tar-se en la fe i a fer resplandir la Paraula que Jesús ens va deixar.

No podem oblidar que moltes persones (...) cerquen amb sinceritat el sentit últim i la veritat definitiva de la seva existència i del món. Aquesta recerca (...) porta pel camí que condueix al misteri de Déu.

Porta Fidei, nº 9

La felicidad , de Joan Chittester, Editorial Sal Terrae (2012) Per l’autora, la felicitat no és un subproducte de la riquesa o de l’èxit, més aviat es tracta d’una qualitat personal que s’ha d’aprendre, domi-nar i practicar sense por. Segons ella, la felicitat és un òrgan de l’esperit al que s’ha d’alimentar. Al llarg d’aquestes pàgines, Chittister desenvolupa una arqueologia de la felicitat a mida que va aprofundint en ella servint-se de la sociologia, la biologia, la neurologia, la psicologia, la filosofia, la història i les diverses religions del món. Un detingut examen del saber de totes les èpo-ques permet a l’autora oferir-nos una sèrie d’inspirades idees que poden servir-nos d’ajuda per aprendre a conrear en el nostre interior l’autèntica i duradora felicitat.

Núria i Pau

Títol: Comprométete (Títol original: Casomai) Direcció: Aless. D'Alatri. País: Italia, 2002. Gènere: Comèdia, 114’ Interpretació: Stefania Rocca (Stefania), Fabio Volo (Tommaso) Guió: Anna Pavignano y Alessandro D'Alatri;

Una sensacional història sobre una parella jove que supera com pot les turbulentes aigües dels primers anys de matrimoni. Els protagonistes es van enamorar, es cassen i comencen una vida junts amb les típiques intromissions dels famili-ars i els amics,... s’han d’afegir les pressions laborals que els porta a la incomunicació i la rutina per la manca de diàleg. En aquest ambi-ent, un final sorprendent retornarà atots la fe en l’amor. La pel·lícula planteja la història de dues perso-nes que es troben, es descobreixen i es com-prometen davant els homes i davant Déu. Ac-cepten, però, ser fidels, estimar-se, cuidar-se i respectar-se tots els dies de les seves vides... o només quan puguin?

Maria Lluïsa i Joan

Encara hi ha gent que prega. Aquesta és una xarxa social en la que un pot demanar que es pregui per ell i els subscriptors es comprometen a pregar pels altres. Podeu veure la presentació en aquest video: http://www.youtube.com/watch?v=9Xjw8-og1Qk

Mercè i Salvador

De cine!

Si navegues per Internet...

Moments de saviesa

Què tenim per llegir

Prendre’s seriosament la pertinença a un grup significa permetre que els altres ens coneguin, ens guiïn, ens moguin a fer més, a fer-ho millor, a fer quelcom que mai hauríem tingut el coratge ni la determinació conscient de fer.

Joan Chittister Escuchar con el corazón

Pare nostre, de tots, dels que ens estimem i dels que no sabem estimar per la incomprensió que s’ha generat en nosaltres vers ells, vos, que esteu en el cel (allí on l’existència és la vida i no té les mateixes coordenades de limitació que nosaltres experimentem aquí): Sigui santificat el vostre nom. Senyor, voldríem glorificar-te i oferir-te tot el més bo i millor, donar-te lloança i joia, esti-mar-te per sobre de totes les coses i lliurar-nos a tu per tal que les nostres obres siguin element de joia i motiu per la teva glòria entre els que ens envolten . Vingui a nosaltres el vostre regne tal com vas desitjar des del principi per a tota la humanitat, un regne de veritat, de pau i de justícia, un regne de vida i amor; permet-nos arribar al deseiximent total en tu per tal que el teu regne sigui ja en nosaltres a nivell personal, ajuda’ns a ser-ne instrument teu per tal que cada dia, una mica més que el d’abans, el teu regne sigui més realitat entre nosaltres; concedeix-nos que en acabar els nos-tres dies, visquem plenament amb tu. Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel (acostuma a passar que sovint no ens recordem de quina és la teva voluntat i hem de repassar la me-mòria per adonar-nos que és que el teu regne sigui entre nosaltres, que ens estimem els uns als al-tres com tu ens vas estimar, que acollim els més febles, que anunciem i ensenyem a tothom allò que tu ens vas ensenyar,... ajuda’ns també a acceptar els teus camins, encara que no els comprenguem). El nostre pa de cada dia (però no només el pa, també el xoriço, i la feina, i el vestit, i l’amor,... tot allò que necessitem per viure) doneu-nos, Senyor, el dia d’avui, tot recordant que per demà la teva misericòrdia no ens abandonarà i ens abastarà d’allò que necessitarem; dóna’ns Senyor esperan-ça. I perdoneu les nostres culpes, tant com fem, i més encara tant que deixem de fer i que pensem, insinuem,... així com nosaltres perdonem els nostres deutors (tu ens ets el model, Senyor, aju-da’ns a perdonar). I no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació, a cap de totes elles (les del poder, les de dominació, les de sobresortir, les que cerquen que em fiqui per sobre dels altres, les que fan que m’ho cregui que soc millor, les que em porten a menysprear els altres,...), ans alli-bereu-nos de qualsevol mal tants com sempre em poden fer malbé, especialment els que dissol-drien la meva ànima o em malbaratarien per sempre. Amén. J.L.S.S:

Una agosarada gosadia Potser és molt agosarat fer propostes d’aquesta mena, més encara si considerem que estem en un mal moment econòmic no només a nivell d’estats sinó, més encara, pel que fa a les famílies. És per això, justament, pel que s’hauria de considerar d’establir un sou familiar que ens permetés sortir del sistema de pugna individualista enfocada al tenir, i més enllà sortir de la crisi. Estaríem parlant de considerar la feina que fa el progenitor que optés per quedar-se a casa (el pare o la mare), reconeixent la societat, així, la tasca que fa tot cuidant els membres d’aquesta. Seria parlar del sou just que va definir l’Encíclica Rerum Novarum al 1891 (iniciant la Doctrina Social de l’Església) quan va dir que un salari ha de ser suficientment ampli per sustentar a qui el percep, a la seva dona i als seus fills (RN 33). També podríem parlar, adaptant-nos als temps actuals, d’un salari famili-ar consistent en assignar una mateixa remuneració per a les mateixes responsabilitats familiars. La compensació pel treball, la fiscalitat i la seguretat social haurien d’enfortir els lligams familiars natu-rals. Més enllà de les subvencions directes, el que cal és establir una manera concreta, amb criteris clars i generals, de reconèixer la tasca de la família, alliberant-la de la submissió a les empreses o a l’estat i de la manipulació ideològica que n’és conseqüència. Blanca i Juan Luis

Els nostres temes

Vivint-lo des del més profund

Seguint amb el Pla Pastoral endegat fa quatre anys, el nostre bisbe ens ha ofert un altre missatge a l’inici del nou curs. Es tracta d’una carta titulada La necessària quali-tat espiritual, la qual ens porta a refle-xionar sobre la necessitat que té el cristià de viure profundament la seva fe en el Crist, condició imprescindible per a poder transmetre-ho als altres tot fent-lo vida en les nostres vides quoti-dianes. Si fem una mica la vista enrere podrem copsar la idea de conjunt i l’itinerari que s’està desenvolupant amb aquest Pla Pastoral. En un primer moment el Sr. Bisbe ens va fer una crida a la unitat dels membres de l’Església Diocesana amb la carta pastoral Entre tots i per al bé de tothom, adreçada “al poble de Déu que pelegrina a les Terres de Ponent”. Al curs següent, el tema va ser La inici-ació cristiana; creure, viure i anunciar l’Evangeli, en el que es plantejava la necessitat de conversió personal per tal de poder arribar a transmetre el Crist. Conseqüentment, per al curs anterior a aquest en el que ens trobem, el tema

escollit ens parla-va de la Presència d’Església a la so-cietat. Us convidem a llegir-la i fer-ne experiència viscu-da profundament perquè és del tot necessari que la nostra vida espiri-

tual sigui de qualitat, si no, no ho serà.

Temps d’espera, temps d’esperança L’espera d’un fill és una espera amb moments intensos, alegria continguda, incertesa, temors...Esperar un fill, ja sigui amb un embaràs o per adopció, ens desperta a una realitat nova i diferent, una nova forma de col·laborar amb Déu. Superada la recerca dels símptomes propis del nou estat i la confirmació de que sí, que hi ha una nova vida en ca-mí....o immersos en el procés burocràtic d’una adop-ció...una font d’emocions, desitjos, inquietuds omplen als futurs pares. Realment és molt gran sentir d’una for-ma tant directa i íntima que s’està col·laborant amb la creació, que Déu Pare ens accepta com ajudants, que aquesta nova perso-na que s’està teixint i creant dins el claustre matern, ho està fent més enllà del nostre control (gràcies a Déu). Tots els pensaments de com serà, si tot anirà bé, si serem capaços de ser bons pares i d’educar-lo bé, tots, ens porten a dues conclusions: Confiar en Déu i viure el present. A nosaltres, que ara estem esperant, ens anima molt pen-sar que podem respondre a aquesta confiança de Déu vers nosaltres de l’única manera que podem: vivint el present, procurant fer el que toca a cada moment (a ni-vell personal, en el treball, amb els altres...) gaudint de tot el que tenim i confiant que Déu s’encarrega de tot allò que nosaltres no podem. Molts pares, davant l’adopció d’un fill es troben en aquesta mateixa situació, i encara que el camí sigui dife-rent, el fet de ser pares és el mateix. Acceptem la vida que bé i el compromís d’educar-lo com a persona. Ac-ceptem el regal que Déu ens fa d’un fill. Aquest temps d’espera fa que dia a dia augmenti el nostre amor cap al fill que bé, cap al fill que ens espera.

Maria i Miquel Àngel

Avui convidem D’urgent actualitat