En cara

llarga

i en cara

rodonarodona

Text: Isabel Benseny

Il·lustracions: Isabel Benseny

Els contes de l’àvia

EEn Pau i la Núria estan molt feliços perquè avui han nascut els seus dos fills. Són bessons. Dos noiets, l’un

de pell bruna i de pell més blanquinosa l’altre.

El nen de pell bruna ha nascut primer, amb molt de cabell arrissat, i té la cara rodona, amb uns ulls ben oberts. El segon, en néixer, és més primet. Ha nascut quasi bé sense cabells i sembla que té la cara més allargada que el seu germà.

En Pau i la Núria feia dies que rumiaven noms, però esperaven a veure la cara que feien les criatures per acabar de decidir-se.

Ara que els han vist per dalt, per baix, per la dreta i per l’esquerra, ara que els han tocat i mesurat per totes bandes, sembla que ja estan decidits a posar-los nom.

1

Han triat noms curts; així no tindran tanta feina en cridar-los, perquè no és el mateix cridar a un que cridar a dos.

Els dos noms que han triat tenen tres lletres. Les del final són iguals, quina casualitat! Les del començament són com les inicials del pare en un, i les de la mare en l’altre. Les lletres del mig tenen relació amb la cara de cada criatura.

Després de passar uns dies a l’hospital on han nascut, aniran cap a casa.

En Pol i en Nil viuran en una casa de dues plantes que es troba en un dels típics carrers de la vila, prop de l’església parroquial i de la que serà, un dia, la seva escola.

El Pare d’en Pol i d’en Nil és distribuïdor d’ampolles d’aigua d’una de les empreses de la localitat. La mare El Pare d’en Pol i d’en Nil és distribuïdor d’ampolles d’aigua d’una de les empreses de la localitat. La mare d’en Nil i d’en Pol treballa a la farmàcia que hi ha davant la font pudenta.

Ja han passat vuit mesos des que aquest parell de galifardeus van venir al món i els dos vailets mengen, dormen, juguen i marranegen quan en tenen necessitat.

Al principi van alimentar-se de llet del pit de la mare, que en tenia molta. Més tard, van prendre biberons de llet en pols i ara ja prenen unes farinetes de cereals amb llet i unes fruites aixafades amb galeta.

Avui, la pediatra, que és la metgessa dels menuts, ha dit als pares que ja poden començar a menjar puré de verdures amb una mica de tall bullit. És igual que sigui d’aviram, de vedella o de peix. Millor que cada dia sigui diferent de l’anterior. Això sí, ha fet una llista de les carns i els peixos que es poden menjar ara. De la resta ja en menjaran més endavant.

2

L’hora dels àpats a casa d’en Nil i d’en Pol sembla una festa major. Tot s’ha de doblar. Dos plats de sopa, dos plats de puré, dues forquilles, dues culleres, dos gots d’aigua, dues pastanagues, dues cebes, dues pomes... Uns dies el pare i uns altres dies la mare preparen el menjar, i és que les dues criatures no perdonen res de res.

En Nil és més lent per menjar, però en Pol va més ràpid. En un tres i no res un ja s’ho ha cruspit tot, en canvi, l’altre s’ho pensa i s’ho repensa abans no li entra una altra cullerada a la boca. La mare no li dóna molta importància a aquest fet perquè tots dos minyons creixen bé i estan forts com roures. De tan en tan els costa anar al lavabo, però ho soluciona afegint més taronja a les fruites de la tarda.

Avui els dos xiquets compleixen dos anys. Aquesta vegada estan més preparats per obrir regals i bufar les espelmes del pastís. A casa han fet un dinar especial per celebrar-ho.

Han preparat macarrons amb salsitxes, amanida i macedònia, que ha fet l’àvia Victòria amb les fruites i hortalisses que té al seu hort. L’àvia Anna Maria ha fet dos pastissos de xocolata. Un per a cada criatura. El pastís d’en Nil està guarnit amb dos ratolins grisos, i el d’en Pol amb dos ocells grocs, com a espelmes. A la festa han vingut amics i amigues de l’escola bressol. Els seus amics són molts i ha estat una bona colla qui ha omplert el menjador de casa.

Amb il·lusió han bufat ben fort les espelmes, han obert els regals i han jugat amb els globus i les serpentines que hi havia per la terrassa, fins i tot han jugat a fer curses de sac i a trencar l’olla.

Tot aquesta disbauxa els ha atabalat i cansat tant que han anat al llit sense sopar de rebentats que estaven.– ¡ Per un dia no passa res! –ha dit la mare, contenta de veure com han gaudit els seus fills de la festa i com han bufat les espelmes amb aquelles galtes tan vermelles.

3

4

Els dies han anat passant, i en Pol i en Nil van creixent i aprenent coses noves. Ara ja van a l’escola dels grans. Van a la classe del vent Xaloc, on els infants tenen quatre anys i unes piles carregades al cent per cent.

L’hivern ja ha passat i aquí dalt ha fet bastant fred. Un dia van caure flocs de neu i els nens van descobrir-la per primera vegada. Aquest hivern els dos nens han estat malalts. Per no perdre el costum, els dos a la vegada han patit una d’aquelles grips que sol visitar cada temporada de fred.

En Pol ha sortit ben parat, però en Nil sembla que ha perdut una mica les ganes de menjar. Fa dies que no vol acabar-se tots els plats i només demana sopa, pollastre i llet.

La mare, al principi, el deixa fer perquè s’ha quedat una mica ensopit després de la malaltia, però després de parlar amb la pediatra, han decidit que ja n’hi ha prou, i que s’ha d’acabar els plats que li preparen. Que s’ha parlar amb la pediatra, han decidit que ja n’hi ha prou, i que s’ha d’acabar els plats que li preparen. Que s’ha de menjar de tot si es vol fer gran i fort.

En Nil sembla que no té massa ganes de complir les normes, i ha decidit sortir-se amb la seva. La mare, com que sap quin peu calça, pensa que quan de veritat tingui gana ja menjarà el que hi ha a taula, tot i que se li fa un xic petit el cor quan veu que no menja a gust.

A l’escola, la senyoreta Marta els ha explicat que quan comencin a sortir les flors als cirerers, aniran de colònies.

Com que els nens no saben quan surten les flors als cirerers, els ha manat que ho demanin a casa i ha dit que el proper dia en parlaran a classe.

5

En Nil no s’ha assabentat de la tasca que cal fer perquè s’ha dormit. En Pol, que és un ganàpia, diu que s’adorm perquè no té piles, ja que no s’acaba tot el plat. Per això no pot escoltar, ni xutar amb tanta força com abans. En Nil s’ha enfadat amb el seu germà perquè és un xerraire, i en arribar a la farmàcia ho ha explicat tot a la mare.

La mare ha contestat a en Nil que, si no menja de tot, sí que se li acabaran les piles. Els nens i les nenes ja han esbrinat quan floreixen els arbres i ho han explicat a la mestra. Uns quants han portat fotografies d’arbres fruiters florits, i han fet plegats un mural que ara està penjat a la cartellera.

Ara que ja saben quan floreixen els arbres, la senyoreta Marta els ha explicat a quin lloc aniran de colònies. Aniran a una casa que està molt a prop del mar. També faran una excursió en vaixell, on podran baixar a la quilla i veure el fons del mar, les algues, els peixos i les botifarres marines, entre altres coses.

La Marta els ha explicat quines coses hauran de portar a la motxilla, quines altres activitats faran i quants La Marta els ha explicat quines coses hauran de portar a la motxilla, quines altres activitats faran i quants dies estaran. En Nil ha encongit el nas quan ha sentit que estaran tres dies menjant fora de casa. No li agrada gens la idea. Ha aixecat de nou la mà i ha demanat a la Marta què menjaran a la casa de colònies.

La Marta li ha respost que s’ha de menjar de tot, i tot allò que es posa al plat. Si a algú no li agrada massa, li posaran poc menjar, si algú vol repetir ho podrà fer, i si algú no en pot menjar li faran alguna cosa que li vagi bé. Però tot és bo, i no es pot triar per caprici.

En arribar a casa, els dos nens ho han explicat als pares. En Pol estava molt content, però en Nil ha dit que no hi volia anar.

Els pares ja saben perquè ho diu en Nil. No li agraden segons quins plats, i sap que passarà vergonya quan els seus companys vegin que sempre és l’últim en acabar. És un llepafils.

6

7

Els nens i nenes de la classe de Xaloc ja han tornat de colònies. S’ho han passat d’allò més bé.

Han recollit petxines a la platja de l’ Estartit i ara podran fer manualitats amb elles. Han viatjat en un vaixell, que es diu Nautilus, han dinat en un restaurant a la platja i han posat els peus a l’aigua del mar. Han vist com el riu s’ajunta amb les aigües del mar i fins i tot han descobert un tresor amagat a la sorra de la platja.

Per les nits també han fet xerinola. Una nit van fer festa de disfresses marines, l’altra van anar a cantar cançons i a veure la lluna al mig d’un cel estrellat. Aquella nit la lluna estava més rodona que la cara d’en Pol. Tots els infants xerraven i xerraven. Tots menys un, que té la cara més llarga que una tallada de meló. És en Nil.

Ell està trist. Ha passat tres dies a casa dels avis per no quedar-se sol a casa, i s’ha avorrit més que una ostra. L’àvia li ha fet menjar de tot el que ella cuina. Amb l’avi ha anat a l’hort i ell mateix ha collit les fruites i L’àvia li ha fet menjar de tot el que ella cuina. Amb l’avi ha anat a l’hort i ell mateix ha collit les fruites i verdures per preparar els àpats. La raó més gran per la que està trist és que s’ha adonat que ha fet el ruc.

En tornar a l’escola ha vist com els companys i companyes dibuixaven el que havien viscut i explicaven el que havien fet a les colònies, i això li ha fet enveja. En Nil no ha vist el mar, ni ha anat en vaixell ara que els arbres tenen flors, però ha aprés una lliçó que mai no oblidarà.

Els pares, com que estan contents de com es porta en Nil a taula, han programat per aquest cap de setmana una sortida per veure el mar.

Fi8

Els contes de l’àvia és un recopilació de contes que l’Observatori de la Infància i l’Adolescència

FAROS ofereix a la seva plataforma digital (www.faroshsjd.net) per fomentar la lectura i

difondre valors i hàbits saludables en la població infantil.

FAROS és un projecte impulsat per l’Hospital Sant Joan de Déu amb l’objectiu de promoure la

salut infantil i difondre coneixements de qualitat i d’actualitat en aquest àmbit.