Embat /S’Arenal, del 30 de març a l’1 d’abril

La Seu: un juego de alturas Conocida como “la Catedral de la Luz” la altura de

la nave central ilumina los grandes ventanales

La catedral de Ma-

llorca tiene una

planta basilical de

tres naves forma-

das por ocho tra-

mos cada una

(9’20 m), excepto

el quinto, donde

están los portales

laterales (12’40

m). La nave central

(43’30 m de altura

por 19’30 de an-

chura) es más an-

cha y alta que los

laterales (29 m de

altura por 10 de

anchura), a los la-

dos se abren ocho

capillas entre los

contrafuertes. El

exterior de esta ca-

tedral gótica, los

c o n t r a f u e r t e s

(soportes) refuer-

zan el edificio; los

arbotantes, arcos

que soportan las

bóvedas y mantie-

nen la estructura;

y los pináculos,

situados en la

parte superior del

templo hacen que

se mantengan

verticales. El inte-

rior de la catedral

tiene un gran es-

pacio y 14 pilares

octogonales sepa-

ran las naves y di-

viden los tramos

de las mismas. Se

encuentran a una

distancia de 7,74

m son extremada-

mente delgados y

muy altos (21,47

m). La catedral

mide 109,40 m de

alto y ocupa un

área de 6.600

metros cuadra-

dos. Gaudí rede-

coro de 1904 has-

ta 1914 esta cate-

dral con el obispo

Campins porque

quería una nave

para el ábsides,

un altar para Dios

y una silla para el

obispo. Miquel

Barceló, ha sido el

último que ha de-

corado las partes

interiores que

Gaudí no había

resuelto. Las na-

ves y capillas es-

tán cubiertas por

bóvedas de cruce-

ría, la nave cen-

tral es una de las

más grandes y

anchas de Euro-

pa. A través de los

siete rosetones y

los 83 ventanales

diseñados por

Gaudí, puede en-

trar mucha luz

que ilumina el al-

tar.

Imagen de las partes de una catedral

Imagen del interior de la

magnífica catedral de Palma

Embat/S’Arenal, del 30 de març a l’1 de abril

Història i exterior de la seu

Vos explicarem la conquista de Mallorca, inicis

de la construcció, terratrémol important del

1851, la interveció de Gaudí i per últim l’exte-

rior i els portals portals de la seu

La catedral és el monu-

ment més emblemàtic

de mallorca perquè sin-

tetitza els darrers 8

segles. Es començà just

desprès de la conquesta

de Jaume I el 1229, so-

bre l’antiga mesquita

musulmana. Des del

1230 hi ha indicis de

l´obra de la Seu. Al

segle XIV, hi hagué els

darrers vestigis de la

mesquita. La construc-

ció començà per la ca-

pella de la Trinitat.

Al començament del

S.XV hi hagué una no-

va

fase

constructiva. S’ inicià el

projecte de la catedral

gòtica que tingué l’ ex-

plandor constructiu

quan intervengué el

cèlebre Guillem Sagre-

ra. Quan morí,el seu fill

Joan, fou el continua-

dor.

No va haver-hi ferits ni

víctimes mortals, però

sí que hi va haver con-

seqüències en la façana

de la Catedral. Joan

Baptista Peyronet va

ser l’ encarregat de

substituïrla per la que

encara existeix.

Aquí es veu la cate-

dral

Al 1902 s’adaptà a les

noves exigències litúrgi-

ques i pastorals. El bisbe

Pere Joan Campins en-

Aquí es veu la cate-

dral abans

Aquí es veu la catedral

ara

Embat / S’Arenal, del 30 de Març a l’1 d’Abril

Master Charm Gaudí, the most innovative world wide archi-

tect, shows us his life and his architectural Antoni Gaudí I Cornet

was born in 25 of June

1852 in Reus. He had

four brothers, they

were: Rosa (5 May

1844-1879), Maria (27

June 1845-10 January

1850), Francesc (26

March 1848-20 April

1850), Francesc (1851-

27 March 1876). His

mother was called An-

tonia Cornet Bertran.

When Gaudí was a

child he was suffering

from rheumatic pro-

blems that prevented

him from playing with

children.

This is a photo of Gaudi

when he was young

This is a sculpture of Jesus

in the ‘’Sagrada Familia’’

Gaudí was a religious

man, when people as-

ked him when he

would finish the

“Sagrada Familia” he

answered “My boss

isn’t in a hurry”( God).

He used nature, crea-

ted by God, in his

works

Liturgical parts of a

ca t he dra l a re :

handshake, glory, ho-

milia, prayer of the

faithful, prefaccio,

consignations, accla-

mation, communion,

blessing. Gaudí made

liturgy different by

doing some changes

like proportionality,

and the harmonic ba-

lance of size, both in-

side and outside.

Pere Campins and

Barceló (Palma, 1859-

1915) was bishop of

Mallorca (1898-

1915).In 1905, the fa-

mous Gaudì arrived in

Mallorca. He helped

Campins with his

worksin the Cathedral.

Palma Catedral’s his-

tory and it’s outsi-

de.:It’s the main buil-

ding of the island of

Mallorca. It is gothic

style temple built on

the shore of the bay of

Palma. it was declared

a Historic-Artistic Mo-

nument in 1933.

Cathedral of Mallorca

Embat/ S’Arenal , del 30 de març a l ‘1 d’abril

Gaudí y su creación, la

catedral de Palma En 1904 , el obispo de Mallorca encargó al arquitecto catalán la

restauración de la catedral, donde desarrolló su creatividad

Campins conoce a

Gaudí:

Pere Joan Campins,

obispo de Mallorca,

quería emprender

una restauración en

la Seu (La catedral de

Mallorca). En 1899

Campins visitó Bar-

celona para consultar

la opinión de Antoni

Gaudí sobre ese pro-

yecto. Campins se

quedó asombrado de

las ideas de Gaudí así

que en 1901 al ar-

quitecto se propuso

hacerse cargo de la

restauración. Gaudí

decidió pasar unos

días en Palma para

desarrollar sus pla-

nes e ideas. Al cabo

de unos meses pre-

sentó un proyecto

junto con una ma-

queta al obispo.

La reforma consistía

en la reparación de la

Fachada y la reorde-

nación del espacio

interior. La interven-

ción de Gaudí duró

aproxi ma da mente

diez años (1904-

1914). El 8 de di-

ciembre de 1904, el

obispo Campins pre-

sidió la inauguración

de las obras. Consis-

tieron en la recupera-

ción, ordenación y

decoración del espa-

cio de la nave central

y de la Capilla Real.

Los sucesivos Cabil-

dos han continuado

el mantenimiento, la

restauración y la me-

jora de la Catedral.

Entre los más signifi-

cativos cabe destacar

la apertura de venta-

nales, un proyecto

sistematizado duran-

te la década de 1920.

Siguiendo la tónica

de constante actuali-

zación del edificio, se

invitó al artista Mi-

quel Barceló a reali-

zar una intervención

en la Capilla del San-

tísimo. La interven-

ción de Barceló, dedi-

cada a la Eucaristía

(multiplicación de los

panes y los peces) se

inauguró el 2 de fe-

brero de 2007.

Obras de Gaudí en la

Seu:

A continuación resu-

mimos las principa-

les actuaciones que

Antoni Gaudí llevó a

cabo en la iglesia:

- Traslación de la si-

llería gótica del coro

del centro de la nave

hasta colocarla en el

presbiterio, alrededor

del altar mayor. Ade-

más, Jujol dio color a

la sillería con vivos

colores que no gusta-

ron mucho a los canó-

nigos

El bisbe Campins (esq.) i Antoni Gaudí (dreta).

A. Colomina, C. Hur-

witz, C. Goebel, R. Ser-

vera, A. Vilapriu.

En Gaudí sempre re-

presentava la natura

en les seves obres,

deia que “La creació

continua i el Creador

es val de les seves

criatures; els qui bus-

quen les lleis de la na-

tura per conformar-hi

les seves noves obres,

col·laboren amb el

Creador”.

Ell considerava la na-

tura mestre seva. Era

un contemplatiu cons-

tant i profund, i corre-

gia i assajava. Conside-

rava que la llum medi-

terrània era la millor,

de 45 graus, ni encega-

dora, ni apagada.

Dins la Seu podem tro-

bar diferents repre-

sentacions de la natu-

ra, per exemple, bran-

ques d’olivera, flors,

esclata-sangs…

El bisbe Campins con-

tractà Gaudí per a la

reforma de la Seu de

Palma, les úniques ins-

truccions que li donà

foren: vull una nau pel

poble, un altar per

Déu i una capella pel

capellà.

Gaudí, a partir d’a-

questes mínimes ins-

truccions, emprengué

una gran reforma, i,

com sempre, en la ma-

joria de figures, repre-

sentà la natura, d’una

manera o una altra,

però sempre els va fer

aparèixer.

-Al llarg de les seves

obres Gaudí repre-

sentà els següents és-

sers vius:

Plantes amb flors ,

Gimnospermes i An-

giospermes com: se-

quoia, ciprer, garballó,

etc.

Invertebrats com:

Cargols, abelles, cefa-

lòpodes (calamars,

Nautilus...)

Vertebrats com: peix

manta, gripau, serp,

dragó, tortugues, galls,

etc.

Embat/ S’Arenal, del 30 de març al 1 d’abril

La natura, inspiració del gran arquitecte

Antoni Gaudí va reformar la Seu de Palma en-

tre l’any 1903 i 1914 per ordre del Bisbe Cam-

pins. Volien introduir la llum del Mediterrani

dins la Catedral i donar un gran espai litúrgic

Escultures en forma de serp i cocodril dissenyats per Gaudí.

Embat / S’Arenal, del 30 de març a l’1 d’abril

Els innovadors materials usats per Gaudí a la Seu Vidre, ceràmica, trencadís i ferro forjat són uns

dels materials mes revolucionaris introduïts

per Gaudí en les seves construccions i edificis

.Entre els segles XIII I

XVI es va construir la

catedral gòtica de Pal-

ma de Mallorca (La

Seu). Fou manada fer

per Jaume I i al llarg

del anys s’incorpora-

ren nombrosos refor-

mes. L´any 1946,Gaudí

va fer una intervenció

molt important. A la

natura hi ha varis tipus

de roques:

Sedimentàries: solen

presentar-se amb una

disposició en capes

que s´anomenen es-

trats.

Magmàtiques: Forma-

des per una mescla de

roca fosa i gasos que

es diu magma.

Metamòrfiques :Es

formen a partir de ro-

ques sedimentaries o

magmàtiques sotme-

ses elevades pressions

i temperatures però

sense fondre- se. Les

propietats de les ro-

ques depenen dels mi-

nerals que les formen.

Les roques més utilit-

zades a La Seu són les

pedres de marès que

estan a Santanyí, Gal-

dent, Felanitx i Puigde-

rós.

A part dels materials

naturals Gaudí utilitzà

molts de materials ela-

borats.

Vidre: Es una matèria

sòlida aconseguida a

partir del refredament

d’un líquid ,evitant-ne

la cristal·lització.

Ceràmica: Antoni Gau-

dí utilitzà molt la cerà-

mica florida de for-

mes , de colors i de

símbols.

Ferro Forjat: Es un

producte derivat del

ferro, aquest material

té la propietat de po-

der ser forjat al ver-

mell. S’endureix refre-

dant-se ràpidament.

Trencadís: Es un tipus

de aplicació ornamen-

tal del mosaic a partir

de fragments ceràmics

units amb argamassa

molt habitual en la ar-

quitectura catalana

modernista i que Gau-

dí utilitzà moltíssim.

Altres: Josep Maria Ju-

jol va ser un estret

col·laborador de Anto-

ni Gaudí , va ser crea-

dor d’una obra arqui-

tectònica amb un mer-

cat caràcter personal

amb la seva imaginació

La Seu de Mallorca . Monument mallorquí.