Els viatges i l'ós

JANA THORWESTEN

L'ós i el viatgers

Tres joves amics viatjaven junts per un caminet solitari del bosc quan de sobte van sentir un soroll que els va posar alerta: era com si unes passes feixugues estiguessin travessant el sota de bosc.

-Ai Déu meu, em penso que és un ós!-va exclamar un dels homes, alarma, i es va enfilar en un arbre ben alt tan de pressa com va poder.

L'ós i els viatgers

Quan tot just havia arribat a la primera branca, un Ós marró immens es va obrir pas entre uns

Arbustos i es va plantar al mig del camí. El primerViatger, que s'aferrava al tronc de l'arbre amb

Braços i cames , ni tan sols no va intentar donarLa ma en el seu company per ajudar-lo a

Enfilar-se.

L'ós i els viatgers

Aterrit, el jove que es va quedar a terra va decidir Estirar-se allá mateix i fingir que estava

Mort, perquè havia sentit a dir que els óssosNo s'alimenten de cadàvers.

L'ós i els viatgers

L'ós va acotar el seu cap enorme i va ensemurL'home de tan a prop que fins i tot el va

Despentinar. Peró tot seguit davant la sorpresaDels tres homes, la bèstia ferotge es va allunya

Com si res.

L'ós i els viatgers

Aleshores el primer viatger va baixar de l'arbre I va abraçar el seu amic.

-Ostres, ha semblat ben bé que l'ós et deia Alguna cosa a cau d'orella -va dir meravellat.

.

L'ós i els viatgers

-És que ho ha fet – va contestar el segon Viatger-. M'han dit que un altre dia faré bé

De buscar-me un acompanyat millor.