TEMA 35

Les fonts i els orígens de la literatura occidental

La Bíblia

Els clàssics grecollatins

Context històric

Edat Mitjana

Caiguda de l’Imperi Romà (s. IV) fins al Renaixement (s. XVI)

Territoris dividits en comptats

Organització social i política: feudalisme

Feudalisme

Fonts i origen de la literatura

• Autors i filòsofs clàssics– Ovidi, Ciceró, Horaci i Virgili– Plató, Aristòtil i Sèneca

• Primers textos– El llibre del jutge (s. XII)– La cançó de Santa Fe (s. XI)– Les Homilies d’Organyà (s.XII)– La Bíblia de Ripoll (s. XI)– La bíblia de València (s. XV)

Lírica trobadoresca

Naixement, esplendor i ocàs

• Inici al segle XI a les corts d’Occitània, aviat passa a Catalunya ja que els territoris compartien:– Proximitat geogràfica– Interessos culturals, polítics i econòmics

• Dos segles d’esplendor fins que tingué lloc la Croada Albigesa

• 1229 Tractat de París

Mapa de trobadors

• 350 trobadors• 24 catalans• Més de 2000

composicions• Homes de lletres,

també senyors feudals, clergues

• Manutenció pel seu treball

Característiques

• Primera vegada que s’escriu poesia culta en llengua vulgar

• Esquema mètric diferent al llatí

• Temàtica, l’amor d’un home vers una dona

• Cantada fins el s. XIII

Trobadors i joglars

• Poeta que composava poesies en occità, destinades a ser cantades

• Transmetien les peces dels trobadors– Joglars de gesta– Joglars de lírica

Temàtica

• Amor cortès o fin’amors– Amor adúlter entre una dama

casada i un trobador

– Trobador mostra el seu desig

• Donar a conèixer les seves idees o expressar la seva opinió

Fin’amors RELACIÓ FEUDAL AMOR CORTÈS

Gèneres

• Vers– Balada – Dansa

• Contingut– Cançó – Sirventès– Plany fúnebre o Planh– Alba– Pastorel·la

• Diàleg entre trobadors– Tensó o debat– Partiment– Tornejament – Cobla

Estil i versificació

• Els trobadors estudiaven el Trivium i el Quadrivium degut a la complicació tècnica dels poemes

• Escola senzilla: trobar lleu o pla

• Escola hermètica: – Trobar clus: sobrecàrrega de conceptes– Trobar ric: complicació de la forma

Mètrica

• Rima– Masculina – Femenina

• Línea o unitat mètrica Bordó

• Estrofa– Cobles unisonants– Cobles singulars– Cobles dobles

Trobadors destacats de la lírica catalana

• Guillem de Cabestany

• Guillem de Berguedà

• Cerverí de Girona o Guillem de Cervera

• Ramón Vidal de Besalú

Guillem de Cabestany

• Finals del s. XII• Amor cortès

Lo dous cossireque.m don'Amors soven,dona, .m fai direde vos maynh ver plazen

El dolç neguitque em dona amor sovint,dona, em fa dirde vós molts versos agradables.

Guillem de Berguedà

• 1130-1196• Vescomte de Berguedà• Es conserven 31 poesies, la

majoria són sirventesos• Estil planer i expressiu• Estrofisme original, domini del

vers• Matà a Ramon Folc III de

Cardona, fou desposseït del títol de vescomte

Cerverí de Girona

• Segona meitat s. XIII

• 119 composicions de caràcter variat

• Estil: trobar ric

• Baralles entre Jaume I i els seus fills

• Canvi social a la Catalunya feudal

Ramon Vidal de Besalú

• 1196-1252• Començà com a joglar,

es formà al castell de Mataplana

• Poesies líriques, 3 narracions extenses

• Razós de trobar: primer tractat de poètica en llengua romànica

• Castia gilós

Dels trobadors a Àusias March

• S. XIII desprovençalització de la lírica

• Llengua occitana s’omple de catalanismes

• Nova concepció de l’amor

• Visió renovada dels continguts

• Es mantenen formes i estils de la lírica medieval

CONTEXT HISTÒRIC: la burgesia catalana ascendeix fent trontollar les estructures del feudalisme. Tot i això, les manifestacions culturals giren al voltant de la Cort