TERRATRÈMOLS I TSUNAMIS

DANIELA DEVIA

AULA ACOLLIDA

2010-2011

ELS TERRETRÈMOLS

• Un terratrèmol, també anomenat sisme o simplement, tremolor de terra.

• Resulta de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre.

• Aquests fenòmens estan reagrupats sota el nom de plaques tectòniques.

TSUNAMI

• Un tsunami ( 津波 en japonès ona de port, kunrei-shiki: Tunami), és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, activitat volcànica , esllavissaments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar.

• Per al cas més freqüent, els moviments tectònics, els tsunamis són importants a partir maremots de magnitud de més de 6.4 a l'escala de Richter i són vertaderament devastadors a partir de 7.

• El Japó, per la seva ubicació geogràfica, és el país més colpejat pels tsunamis.

Fotos del terratrèmol del Japó

FOTOS DEL TSUNAMI DEL JAPÓ

ESCALA DE RICHTER

• L'escala sismològica de Richter, també coneguda com escala de magnitud local (ML) és una escala logarítmica de base 10 arbitrària que assigna un número per quantificar l'efecte d'un terratrèmol.

• Es denomina així en honor del sismòleg americà Charles Richter (1900-1985)..

QUÈ ÉS UNA FALLA?

• Una falla és una fractura de l’escorça terrestre al llarg de la qual s’ha produït un desplaçament relatiu dels dos blocs o compartiments en què queda dividida la roca afectada.

En geología, una falla es una discontinuidad que se forma por fractura en las rocas superficiales de la Tierra (hasta unos 200 km de profundidad) cuando las fuerzas tectónicas superan la resistencia de las rocas. La zona de ruptura tiene una superficie generalmente bien definida denominada plano de falla y su formación va acompañada de un deslizamiento de las rocas tangencial a este plano.

PLAQUES TECTÒNIQUES

• Una placa tectònica o litosfèrica és una de les parts mòbils que formen la capa més superficial de la Terra (la litosfera). Aquestes plaques formen un mosaic en forma de trencaclosques i estan en moviment continu a causa dels corrents convectius del mantell superior. Les plaques litosfèriques suren damunt d'una capa pastosa anomenada astenosfera que s'estén fins una profunditat de 250 quilòmetres.