Bsica

QU S UN TERRATRMOL?

Un terratrmol s un alliberament sobtat d'energia que es produeix en l'interior de la terra, provocant sacsejades brusques del terreny d'intensitat variable i, generalment, de curta durada i que pot ocasionar danys considerables.

terratrmol de Lorca, 11 de maig del 2011

EFECTES D'UN TERRATRMOL

QU S UN TERRATRMOL?

El moviment de les plaques provoca tensions, fent que aquestes s'acumulin fins a arribar a un punt, que la resistncia del material no pot suportar la tensi i es trenca. En produir-se aquest trencament es produeix un alliberament sobtat de l'energia que s'havia anat acumulant, en forma d'ones que es propaguen en totes direccions anomenades ones ssmiques.

QU S UN TERRATRMOL?

Les ones ssmiques provoquen una sacsejada del terreny, el que anomenem sisme o terratrmol.El trencament o discontinutat de la roca que es produeix es coneix amb el nom de falla.

El punt on es produeix l'alliberament d'energia s lhipocentre, i la seva projecci en vertical sobre la superfcie terrestre s l'epicentre.

LES ONES SSMIQUES

El moviment ssmic es propaga mitjanant ones ssmiques, a partir de l'hipocentre. Les ones ssmiques sn elstiques (similars al so), aix vol dir que tenen capacitat de reflexi i refracci.Les ones ssmiques poden ser internes o superficials.

Les ones internes sn les que es propaguen per l'interior de la Terra i el seu estudi aporta dades sobre l'estructura i composici d'aquesta. Les ones superficials noms viatgen per la superfcie de la Terra i sn les responsables de les catstrofes.

LES ONES SSMIQUES INTERNES

Ones P (primries o longitudinals). Sn les ms rpides (per tant, sn les primeres a arribar) i poden travessar tant material slid com material fluid. Sn ones longitudinals.

LES ONES SSMIQUES INTERNES

Ones S (secundries o transversals). Les ones secundries sn ms lentes que les P (sn les segones en detectar-se en els sismgrafs) i no poden travessar els materials lquids.

LES ONES SSMIQUES SUPERFICIALS

Sn les ones que es transmeten per la superfcie, des de l'epicentre i en totes les direccions. Sn les ones responsables dels danys. Distingim dos tipus d'ones superficials:

Ones Rayleigh (R). Aquestes es mouen rodant amunt i avall de manera similar a les onades del mar. Acostumen a ser molt ms energtiques que les altres ones i, les responsables de les destrosses.

Ones Love (L). El terreny es mou horitzontalment i de manera perpendicular a la direcci de propagaci de les ones. Com les S, no es poden propagar per superfcies fluides.

COM ES MESURA UN TERRATRMOL?

Els instruments que s'utilitzen per enregistrar els moviments ssmics es denominen sismgrafs.Actualment els sismgrafs sn instruments molt sofisticats per el principi bsic emprat s el mateix: una massa suspesa d'un marc que reposa sobre el sl; la massa s, per tant, relativament independent del moviment del marc.

EL SISMOGRAMA

El registre que fa el sismograf es denomina sismograma.

MAGNITUD I INTENSITAT DEL TERRATRMOL

La importncia d'un terratrmol pot quantificar-se atenent a dos parmetres: la intensitat i la magnitud del sisme. Magnitud i intensitat sn dos conceptes diferents que no han de ser confosos.

La MAGNITUD s un valor numric que quantifica l'energia alliberada. Es mesura mitjanant l'escala de Richter; s una escala objectiva perqu es basa en les dades extretes del registre de sismgrafs.

La INTENSITAT d'un sisme correspon als efectes produts per les ones ssmiques superficials. Es pot mesurar mitjanant l'escala MSK o mitjanant l'escala de Mercalli. Les dues escales sn mesures subjectives.

MAGNITUD I INTENSITAT DEL TERRATRMOL

Un terratrmol t una nica magnitud per pot tenir diferents intensitats segons on es mesurin i segons diferncies del terreny o construccions.

MAGNITUD DEL TERRATRMOL

La magnitud Richter es calcula mitjanant una expressi matemtica a partir de les dades obtingudes en el sismograma, en concret, a partir del temps transcorregut entre l'arribada de les ones P i S, i el de l'amplitud mxima (A) registrada per les ones S.

s una escala logartmica: cada nivell genera deu vegades ms energia que lanterior.

INTENSITAT DEL TERRATRMOL

RICHTER vs MERCALLI

ANLISI DE TERRATRMOLS

A partir de l'anlisi dels sismogrames podem conixer diferents caractersiques dels terratrmols com er exemple, la distncia a l'hipocentre.Per a aix noms cal observar la diferncia de temps de l'arribada de les ones P i S a l'estaci sismogrfica. Les ones P i S viatgen a diferent velocitat i, per tant, els seus temps d'arribada a la mateixa estaci sn diferents. Les ones P sn ms rpides i arriben primer, les ones S viatgen a la meitat de la velocitat de les P i per aix arriben desprs.

ANLISI DE TERRATRMOLS

L'estaci ssmica ms propera al terratrmol registra les ones P i S en rpida successi i a mesura que les estacions estan ms allunyades del terratrmol, la distncia entre P i S es fa gran. Coneguda la diferncia de temps i la velocitat de cada ona podem conixer la distncia que hi ha a l'hipocentre.

QU S UN TERRATRMOL?

QU S UN TERRATRMOL?