ELS PRONOMS

CARACTERÍSTIQUES

Morfologia: (forma)

-Alguns són variables: ell, ella, ells, elles-Alguns són invariables: ho, hi

Semàntica: (significat)

No tenen un significat propi:

La meva mare és francesaLa meva mare ho és (francesa)

Sóc mexicàHo sóc (mexicà)

Sintaxi: (combinació)

Poden fer de SN, SA, Sadv,SP:

-La Marta vol pa. Ella té gana. (la Marta)

-El lleó és salvatge. El lleó ho és (salvatge)

-El nen ja camina bé. El nen ja hi camina.(bé)

-La porta era de fusta. La porta ho era (de fusta)

CLASSIFICACIÓ

PRONOMS INTERROGATIUS

PRONOMS FEBLES

PRONOMS RELATIUS

PRONOMS PERSONALSFORTS

PRONOMS PERSONALS FORTS (o tònics)

● Serveixen per designar les persones gramaticals (1a, 2a i 3a)

● S´anomenen forts perquè tenen accent tònic Ell és fort, però el van trobar cansat (és fort) (és àton o feble)

● Es poden pronunciar sols. -Qui ha tancat la porta? -Ella.

PRONOMS PERSONALS FORTS ( o tònics)

singular plural

1a persona Jo, mi Nosaltres, nós

2a persona Tu Vosaltres, vós

3a persona Ell, ella, vostè Ells, elles, vostès

reflexiu Si, ell (mateix) Si, ells (mateixos)

PRONOMS PERSONALS FORTS (o tònics)

● Mi s´usa en lloc de jo darrere la majoria de preposicions ( amb, en, contra, per...)

ex. Parlaven de mi. ex. Fes-ho per mi. ex. Tots anaven contra mi.

● Vostè i vostès pel sentit pertanyen a la segona persona (tu, vosaltres), però gramaticalment funcionen com de la tercera persona.

ex. Vostè agafarà la maleta. (agafaràs) ex. Vostès agafaran els abrics.(agafareu)

PRONOMS PERSONALS FORTS (o tònics)

● Vós pel sentit pertany a la segona persona del singular, però gramaticalment s´utilitza en segona persona del plural.

ex. Vós portareu la carn. (tu portaràs/vosaltres portareu)

● Nós pel sentit pertany a la primera persona del singular, però gramaticalment s´utilitza en plural.

ex. Nós agafàvem la corona del regne. (Jo agafava/nosaltres agafàvem)

PRONOMS PERSONALS FORTS (o tònics)

● La forma del reflexiu si s´utilitza darrere de preposició i a vegades també es reforça amb el mot mateix.

ex. El noi estava fora de si.ex. Anava contra si mateix.

PRONOMS FEBLES (O ÀTONS)

● S´anomenen febles perquè són àtons, no tenen accent tònic.

● No poden funcionar sols, sempre se situen al costat del verb (davant o darrere), amb el qual forma una unitat.

ex. Va rentar-se les mans.(a ell)

ex. Va venir-hi (a la festa)

ex. El noi l´agafa (el llibre)

ex. Va donar-m´ho (a mi /allò)

PRONOMS FEBLES (O ÀTONS)FORMES PLENES

Me, te se, ne Nos, vos, lo, los

La, les, li, ho, hi

FORMES ELIDIDES

M´, t´, s´, n´ l´ l´

FORMES REFORÇADES

Em, et, es, en Ens, us, el, els

FORMES REDUÏDES

´m, ´t, ´s, ´n ´ns, ´l, ´ls

PRONOMS FEBLES (O ÀTONS)Ex. El noi va aixecar-se.

Ex. El noi s´aixeca.

Ex. El noi es renta.

Ex. El noi va perdre´s.

Ex. El noi el compra.

Ex. Tu, compra´l.

Ex. El noi va comprar-lo

reflexiu

el llibre

ELS PRONOMS INTERROGATIUS● Serveixen per preguntar de manera directa o indirecta:

QUI (quina persona): Qui hi ha? Ignoro qui trucava

QUÈ (quina cosa): Què vols per sopar? No sé què vols per sopar

ON (quin lloc): On anirem?

COM (quina manera): Com anirem a la casa?

QUAN (quin moment): Quan farem la festa?

Els pronoms relatius

Són els següents: QUE, QUÈ, ON, QUI, EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS

Ex. El noi que passa pel carrer és amic meu.

Ex. La ploma amb què escric és nova.

Ex. El noi amb qui parlaves és anglès.

Ex. La sala on ens reunim és petita.

Ex. La senyora de la qual parlo és vella.

Els pronoms relatius

El noi que passa pel carrer és amic meu

conté dues idees:

El noi és amic meu.

El noi passa pel carrer.

El pronom relatiu enllaça les dues idees i substitueix a “el noi”