www.lacomi.org La Comissió informa: Activitats de tardor

Els Pastorets de Canovelles donen la benvinguda

a l’any 2014 ple de nous reptes

Gener - Març 2014 // Núm. 70 // Any XIX

2

PortadaPublicitat

SumariPublicitatEditorial

PublicitatLa Comissió Informa

Notícies de CanovellesPublicitat

Calaix de sastrePublicitat

Natura i bellesaPublicitat

Astronomia a l’abastPublicitat

10 minuts per pensarPublicitat

Secció d’estudisPaisatges

MeteorologiaPublicitat

Espurnes d’una vidaPublicitat

Coses del CampPublicitat

Fisioteràpia al teu abastPublicitat

Què en sabem de...?Publicitat

PlantesPublicitat

La cuina de l’àviaPublicitat

Poesia de ma terraPublicitat

Toc d’humorPublicitat

Calaix de la CiènciaPublicitat

AgendaPublicitat

1 2 345 6 7-12131415 16 1718192021222324-2526-27 282930 31 323334 35 363738 39 40 41 42 43 44 4546 47 48

Comissió sant antoni abat PaU garCía

toni Calderon

imma lloret

roman marin

JoseP many

anna agUayo

XaVier alonso

marina Castellà

GLÒRIA Cot gemma dUran

eUlàlia gisPert

teresa gomà

rosa grataCós Jordi lloreda

isabel martos

anita miralles

mireia Plans

m.glÒria PUig

XaVier PUJadas

maria sánChez

anna fonoyet

EditaDirector

Sots-Director

Publicitat

Col.laboradors

Disseny gràfic

Sumari 3

Si deSitja donar a conèixerel Seu comerç o la Seva empreSa:

GENT de Canovelles tel. publicitat: 93 846 41 56

apartat correuS 196 - 08420 canovelleSgent.lacomi@gmail.com

diStribució gratuïta a SociS i anunciantS Dipòsit Legal: B-5365/96

GENT de Canovelles i la Comissió Sant Antoni Abat no es fa responsable del contingut dels articles, opinions o missatges comercials inclosos en la revista.

4

Comença un any ple de nous reptes per a la Comissió. Els canvis experimentats durant el 2013 amb la renovació de la Junta fan que l’olla bulli amb força. Sobre la taula tenim molts temes per tractar.

D’una banda, cal desenvolupar les activitats genuïnes i adaptar-les a les necessitats que avui en dia ens demanen els socis. Per això, hem de mantenir el nivell de qualitat que les diverses seccions han assolit i que ha estat reconegut per altres associacions i persones que participen en aquestes activitats.

D’altra, no hem d’oblidar que la cultura popular compta cada dia més amb persones que participen de les propostes que les associacions promouen. Això ha fet que es promulguin normatives que les regulen. Justament és en aquest punt on volem reflexionar, ja que les normes que s’apliquin faran que les associacions puguin tenir dificultats per desenvolupar la seva tasca, atesa la impossibilitat de complir amb tot el que es demana: l’afectació de la llei d’espectacles a la diada de Sant Antoni, que

dificulta la tasca que des de fa 50 anys porta a terme la comissió, o el sistema de subvencions ajornat, que no s’ajusta a l’esforç que fa cada entitat. Cal més que mai assumir una responsabilitat compartida entre ajuntament i associacions, que sigui clau per poder seguir creant cultura popular, perquè portar endavant totes aquestes activitats no és possible sense la participació de tothom.

Finalment, hem de promoure les noves propostes d’activitats que puguin anar sorgint. La Comissió continuarà treballant perquè la cultura popular mantingui la seva essència determinant i proporcionant els mitjans materials, humans, disponibles i precisos per garantir la continuïtat de les nostres tradicions.

https://twitter.com/gentlacomi

Cal assumir la corresponsabilitatentre ajuntament i associacions

RESPONSABILITAT COMPARTIDA5Editorial

6

Avorrir-se a la tardor és impossible a Canovelles. La nostra entitat ha realitzat un munt d’activitats a les quals han participat una gran quantitat de persones amb ganes de passar-lo bé amb la família i els amics.

LA CARNADA DE GERMANOR

(20 d’octubre de 2013)

Aquesta activitat genuïna de la Comissió és tradicionalment la primera reunió dels socis després de les vacances d’estiu. Mostrar agraïment a Sant Galderic, patró de la pagesia catalana, i compartir el dinar amb els companys són els dos objectius d’aquest dia. Enguany, després de la missa es van preparar les taules i es va repartir la carn que cadascú anava fent a les brases. Molt feta, poc feta, al punt, al gust de tothom. Les aventures de l’estiu, el retorn a l’activitat i els plans de futur formen part de les converses del curs que ha començat i fan de la sobretaula un moment de germanor, que és l’essència d’aquest dia.

7La Comissió informa || Text: Pau García i Fotografia: Toni Calderon

8

LA CASTANYADA

(31 d’octubre de 2013)

La segona activitat genuïna de la tardor és la nostra castanyada. Fidel a la seva tradició es va fer una representació teatral a càrrec del grup L’Aplec, que va preparar una comèdia titulada El regal, en què explica la història d’una parella i les seves vides paral·leles. L’autora d’aquest guió, Ingrid Rivera, va situar la acció en un hotel, cosa que va permetre que alguns personatges de l’obra, que el grup havia d’estrenar al desembre, poguessin començar a ser coneguts pels espectadors. Les castanyes, els moniatos i el vi dolç van arrodonir una gran vetllada..

La Comissió informa

TEATRE L’APLEC

(8 de desembre de 2013)

El dia 8 de desembre el grup va estrenar l’obra Fins que la família ens separi. Escrita i dirigida per Èric Resina, és una comèdia que planteja el dilema d’un jove, Adrià, que es veu obligat a casar-se, per decisió de la seva mare, a fi d’emparentar-se amb una de les famílies més importants que existeixen. Però la mare no preveu que el seu fill s’enamori d’una noia amb un estatus diferent al que ella volia, ni de bon tros que la família escollida pel seu fill estigui arruïnada.

El teatre estava ple per veure aquesta estrena, espectacle que va aconseguir l’objectiu de fer riure una bona estona a tots els espectadors, fruit de les diferents situacions que anaven succeint.

Ara l’objectiu del grup és presentar aquesta obra a altres pobles per poder seguir gaudint del treball realitzat durant el temps de preparació.

SOPAR DEL COL·LABORADOR

(14 de desembre de 2013)

Més d’un centenar de persones van assistir a l’homenatge que anualment prepara la Comissió per a totes les persones que durant l’any participen en totes les activitats que fa l’entitat. Aquest tradicional sopar, que se celebra al Campanar, serveix per acomiadar l’any a falta només de la representació d’Els Pastorets. En un ambient distès i amb un bon entrepà, els companys de taula s’anaven comentant les anècdotes de l’any passat i les il·lusions per al nou, que

9La Comissió informa

10

comença carregat d’activitats per a tots.

ELS PASTORETS DE CANOVELLES

(26,28 i 29 de desembre de 2013)

Els dies 26, 28 i 29 de desembre passat han tingut lloc Els Pastorets de Canovelles La representació d’enguany ha consolidat els canvis que va introduir el director Eduard Morera durant la edició anterior superant totes les previsions dels organitzadors, amb una gran acollida de les persones assistents. Van ser dues hores d’escenes emocionants i divertides. Tots, actors, actrius i públic, van aconseguir una gran unió.

Els pastorets de Canovelles És una de les representacions de pastorets més tradicionals del Vallès. Més de 100 persones, fan possible la posada en escena d’aquesta tradició nadalenca catalana amb un espectacle ple de color, música i efectes, que enamora a tothom.

La Comissió informa

CENTRE EXCURSIONISTA

El Centre Excursionista ha organitzat durant aquesta tardor tres sortides per tal de gaudir de diferents paratges. Ha preparat unes rutes amb diferents dificultats i desnivells per tal de mantenir el contacte amb la muntanya i el seu entorn. Un grup cada cop més gran de caminants han participat en sortides com la caminada pel Corredor del 22 de setembre de 2013, amb la possibilitat de veure el dolmen de

Alta Garrotxa / Montserrat Pocurull

El Corredor / Montserrat Pocurull

El Corredor / Montserrat Pocurull

11La Comissió informa

12

Pedra Gentil. La travessa per l’Alta Garrotxa Rocabruna-Sadernes del 20 d’octubre de 2013 amb pujades al puig de Camanegra (1557 m) i el puig de les Bruixes (1.393 m). Finalment, la caminada matinal per Taradell del 24 de novembre de 2013 per fer el sender del PRC-42 de Taradell, tanca un any ple de sortides i un munt de quilòmetres a les seves cames.

BALL DE BASTONS

La Colla de Grans ha canviat el dia d’assaig: ara es troba els dimarts de dos quarts de deu a dos quarts d’onze.

BALL DE GITANES

La Colla Jove va participar a la ballada que es va fer durant la diada de Sant Antoni amb noves músiques.

La Comissió informa

Taradell / Anna Fonoyet

Taradell / Montserrat Pocurull

Taradell / Montserrat Pocurull

Alta Garrotxa / Montserrat Pocurull

A continuació podeu veure un recull de notícies publicades en els principals mitjans de comunicació de la nostra comarca els dos últims mesos de l’any 2013.

Vallès Oriental Televisió (www.votv.cat)

09-12-2013 FUNDACIÓ BETESDA fa arribar els regals de Nadal als infants més desfavorits

L’entitat solidària de Canovelles ha realitzat una recollida de joguines per als nens més desfavorits del municipi.

03-12-2013 Gairebé 800 persones participen a l’Homenatge a la Vellesa

28-11-2013 El Teatre Auditori de Can Palots acull un cicle de cinema social

25-11-2013 Canovelles celebra la 23a edició de la trobada de Coros Rocieros

El 9 nou (www.el9nou.cat)

14-12-2013 Detingut un home per robar en tres habitatges de Canovelles mentre els amos dormien a dins.

16-11-2013 Tallaran una dotzena d’arbres de la carretera de Canovelles a l’Ametlla

11-11-2013 Desmunten les antigues sitges de l’estació de Granollers-Canovelles

Nació Granollers (www.naciodigital.cat/naciogranollers)

10-12-2013 Canovelles encén els llums

L’Ajuntament i la col·laboració de més de 100 comerços han fet possible l’enllumenat d’aquest Nadal.

18-11-2013 Canovelles s’omple de motos tot i la pluja

La penya Oves’Kan celebra la quarta trobada de motos al pavelló Tagamanent.

Notícies de Canovelles || Gemma Duran

QUÈ HAN DIT DE NOSALTRES13

14

Uns quants més que tu. Un bon grapat, potser? Sí, o ho vols creure així. Et faria massa mal veure’t gairebé com ell, arrossegant peus, gronxant espatlles.

El tens lluny, però no se t’escapa res del que fa, res del que sent, res del que és. Setanta? Vuitanta? No, no, menys, però castigats, castigats per tot arreu.

Cada matí, hivern i estiu, algú aixeca la persiana del seu quarto amb un compte extraordinari, especial: no el volen despertar i ell ja ho està, ja ho està, perquè aquella nit tampoc no ha pogut aclucar els ulls. Viu sol, però encara n’està més, de sol. Ja no recorda els anys que fa que va morir la dona. Tant li és: feia temps, molt temps, que era com no tenir ningú al costat. D’esma. Poques paraules. Menys gestos. Vagues mirades. Fins que se’n va anar. Ara, la noia d’ulls cendrosos i pits arrodonits aixeca la persiana i obre la finestra: no pot suportar la ferum d’aquell avi ajagut al llit, gemegant un dia sí i l’altre, també. Se li acosta, l’observa i li puja a la gola el gust amarg del fel. Necessita que arribin mar enllà diners per als tres fills que ja fa un any hi va deixar. Mentre malda per ofegar un sanglot, crida pel seu nom l’home i agraeix als déus que respongui. Raregen les feines.

La noia d’ulls cendrosos i pits arrodonits el fa baixar del llit, i l’acompanya a la cambra de bany. Avui, sí, avui no el deixa sortir-se amb la seva. De mala manera, sense el més mínim contacte, li aboca litres d’aigua al damunt, que s’emporten, bunera avall, suors i pegateres. L’ajuda a vestir com aquell qui ho fa amb un ninot. L’home, de tant en tant, amolla un renec que no serveix de res. Com que fa bo, li deixa el bol de llet i les llesques de pa

torrades a la tauleta del balcó, que així es distraurà mirant gent i cotxes.

Perquè avui tampoc no veurà ningú més. No toca ni metge ni barber. I els dos fills no el vindran a veure. No vénen quasi mai, sols a eixugar-li tant com poden la pensió quan la hi acaben de donar. I ara ja han passat força dies. S’estarà al balcó fins que se’n cansi, que serà aviat. La noia, mentrestant, li endreça el pis i li pregunta una i mil vegades si vol la ràdio o el diari de franc que li ha pujat del forn. Ni una cosa ni l’altra, però perquè calli li diu el primer que li ve al cap.

I així mata les hores. La noia que té tres fills mar enllà se’n va aviat i el deixa sol, amb l’olleta de verdura acabada de fer, que ell es menjarà freda quan en tingui ganes. Aprofitarà que avui fa sol per quedar-se més estona a fora. El metge li va dir —l’última vegada que hi va anar— que és bo no estar-se sempre encofurnat al menjador, ajagut que no assegut al sofà. Ara no, ara s’asseurà al balancí i es distraurà mirant els geranis que encara floreixen un any sí i un altre també d’ençà de la mort de la dona.

No sap dir si un dia és distint a l’altre. Coneix les estacions de l’any perquè la noia dels pits arrodonits li fa posar aquesta roba o aquella altra i perquè, quan obre la porta per sortir, un aire fred li gela els ossos, o una xafogor intensa li lleva la respiració. Res més. Un soroll imperceptibe el distreu, acostumada com té l’oïda de quan de jove feia de sereno.

Se’l veu de lluny, les mans arrugades, els ulls apagats, els llavis closos —no té amb qui parlar—, la tristesa a dins, esperant no se sap ben bé què. S’aixeca, s’agafa a la barana, la ressegueix amb l’índex, mira al cel, es torna a asseure i plora.

Calaix de sastre || Eulàlia Gispert

L’HOME DE LES CASES BARATES15

16

L’ESCALADA DELS EFECTES DE L’ALCOHOL

L’alcoholèmia (taxa d’alcohol a la sang) puja més en una dona de 50 kg que en un home de 80 kg. Un àpat, amb una mitjana de cervesa, o un got de vi, donen aproximadament un 10 % d’alcohol, corresponent a una taxa d’un 0,20 g/l en un home de 70 kg.

De 0,20 a 0,30 g/l apareixen els efectes nerviosos amb alentiment dels reflexos.

Per damunt de 0,5 g/l apareixen problemes de coordinació, un discurs poc coherent i una falsa percepció de la distància.

Entre 0,75 i 1 g/l, el camp visual es restreny, apareixen problemes en el

caminar i l’equilibri, i un llenguatge encara menys coherent.

Els problemes de consciència s’agreugen per sobre de l’ 1,5g/l, i el coma etílic es pot produir en els 2 g/l per a un bevedor ocasional i als 3 g/l en un alcohòlic crònic.

La taxa d’alcoholèmia comença a baixar de 0,20g/l per hora aproximadament a partir d’1 hora i ½ de la darrera absorció.

És recomanable de tenir sempre en el cotxe un etilòmetre per comprovar la taxa d’alcoholèmia abans de conduir.

Font: Dr. A. Sénikiès – Top Santé

17Natura i bellesa || Glòria Cot

18

LES NITS A L’HIVERN

Aquest trimestre mirarem d’explicar què podem veure de nit, que no siguin planetes, al cel de l’hivern. Procurarem fer-ho sense complicar-nos gaire la vida.

Al cel de l’hivern, cal destacar Betelgeuse, a la constel·lació d’Orió, vuit-centes vegades més gran que el Sol, situada a poc més de 500 anys llum de nosaltres. Orió és la constel·lació emblemàtica de l’hivern, amb les tres maries alineades, sota les quals la coneguda Gran Nebulosa d’Orió, visible a primera vista com una petita taca difosa al cel, que els antics associaven amb la daga del guerrer Orió, el qual lluita amb el toro ( Taure). L’ull d’aquest toro és el cúmul estel·lar obert de les Plèiades, dit també M45, l’altre clàssic de l’observació hivernal, d’una bellesa que es pot observar amb uns prismàtics o un telescopi domèstic.

L’observació del cel profund a la ciutat, amb les limitacions que imposa la contaminació lumínica, ens obliga a escollir els objectes més brillants i fàcils d’observar. Per començar, ens podríem fixar amb la gran nebulosa d’Orió que, tal com dèiem abans, és de fàcil localització, visible a cop d’ull, i que rep el nom de M42. Com trobem aquesta nebulosa? La trobarem a prop i sota de les tres maries del cinturo d’Orió, on tenim tres estrelles alineades, que representen la daga d’Orió. Són més dèbils que les del cinturó d’Orió. La del mig és la nebulosa que volem observar. L’ observació la podem fer amb uns prismàtics o amb un telescopi. Avui ho farem amb uns prismàtics, cosa que és més fàcil que tinguem a casa. Així doncs, amb uns senzills prismàtics podem veure que cada una

de les estrelles de la daga en realitat són estrelles dobles i la del centre presenta tot un espai difús al seu voltant: és la gran nebulosa d’Orió. Per tant, uns senzills prismàtics ens permeten observar llocs ben llunyans en què neixen estrelles.

A la part oriental del cinturó, enganxat a l’estrella Alnitak, hi trobem la nebulosa de la Flama. Sota i cap al sud, la nebulosa del Cap de Cavall, i al nord de la Flama, a un terç de camí cap a Betelgeuse, la nebulosa M78. Ja tenim feina per a aquest trimestre.

Posats a mirar el cel de nit, mirem la Lluna. Us heu preguntat mai com és que tenim la Lluna com a satèl·lit de la Terra? Abans de la dècada dels anys 70 del segle passat teníem diverses hipòtesis sobre l’origen de la Lluna. Les principals es referien a una formació conjunta amb la Terra, a partir del mateix disc de materials al voltant del Sol; a la captura gravitatòria de la Terra d’una Lluna que hauria estat vagant pel sistema solar; o a la pèrdua de materials d’una Terra primitiva en rotació molt ràpida, materials que s’haurien condensat per formar posteriorment la Lluna. Però, totes aquestes hipòtesis tenen algun aspecte difícil d’explicar. Algunes no són prou consistents com l’edat de la Lluna, i altres no encaixen amb el moment angular del nostre satèl·lit. Dels estudis de les pedres portades de la Lluna, neix una nova hipòtesi, que actualment té més consens: la formació de la Lluna com a conseqüència d’un impacte de gran magnitud d’un planetoide sobre la Terra primitiva en formació, que es va tornar a formar, i de les restes va sorgir la Lluna. Què us sembla a vosaltres?

Astronomia a l’abast || Jordi Lloreda 19

20

ELS NENS ESTAVEN SOLS 10 minuts per pensar || Mireia Plans 21

“La seva mare havia marxat al matí, ben d’hora, i els havia deixat amb la Marina, una jove de divuit anys que a vegades contractava perquè es fes càrrec dels nens una estona.

Quan el xicot de la joveneta li va trucar per convidar-la a passejar en el seu cotxe nou, la Marina no ho va dubtar gaire. Després de tot, els nens estaven dormint com cada tarda i no es despertarien fins les cinc.

Tan aviat com va sentir la botzina del cotxe va agafar la bossa i va despenjar el telèfon. Va prendre la precaució de tancar la porta de l’habitació i es va guardar la clau a la butxaca. No es volia arriscar que el nen es despertés i baixés les escales per buscar-la, perquè només tenia cinc anys i podia caure i fer-se mal. A més, si això passés, com podria explicar-ho a l mare del nen?

Potser va ser un curtcircuit en el televisor encès o en algun dels llums de la sala; el cas és que quan les cortines van començar a cremar-se, el foc ràpidament va anar pujant per l’escala que portava als dormitoris.

La tos del nadó per culpa del fum el va despertar. Sense pensar, el nen va saltar del llit i va intentar obrir la porta, però no va poder. De totes maneres, encara que

ho hagués aconseguit, el foc els hauria empaitat més ràpid.

El nen va cridar fort la Marina, però no va contestar ningú. Així que va agafar el telèfon de la seva habitació per trucar a la mare, però no hi havia línia.

El nen es va adonar que havia de treure el seu germà d’allà. Va intentar obrir la finestra que donava a la cornisa, però era impossible amb les seves petites mans poder obrir el baldó que els seus pares havien posat a la porta, i encara que ho hagués aconseguit, havia de treure la malla de filferro que els seus pares havien posat de protecció.

Quan els bombers van acabar d’apagar l’incendi, el tema de conversa de tots era el mateix: Com va poder aquell nen tan petit trencar el vidre i després la malla amb un penjador? Com va poder carregar el bebè a la motxilla? Com va poder caminar per la cornisa amb tot el pes i baixar per l’arbre?

El cap de bombers, un home gran, savi i respectat per tots, els va donar la resposta:

- “El nen estava sol... no tenia ningú que li digués que no podia fer-ho.”

Jorge Bucay. Cuentos para pensar

22

23

EL DIÀLEG PER SOBRE DE TOT

El líder sud-africà, que recentment ens ha deixat, ha llegat un munt d’exemples que, ara més que mai, el nostre país necessita prendre com a referència. El rebombori del separatisme polític ha esdevingut més actual un cop hem sabut “La Pregunta”. Nelson Mandela va ésser capaç de portar la pau a una societat sud-africana extremadament dividida i violenta. Ell mateix definia el seu pas per la presó com un regal; un regal en forma d’habilitat per pensar, crear per a si mateix el que molts volien per a Sud-àfrica. I és que és cert que el benestar personal està profundament lligat amb el benestar dels altres. Nelson Mandela tenia un increïble sentit de la humanitat, del qual segur que molts de nosaltres podem aprendre. De la mateixa manera que aquests dies se’ns ha deixat ben clar que si Àfrica té quelcom per compartir, ho comparteix i és quelcom que ajuda una societat a definir-se més col·lectiva, més igualitària, més democràtica.Tal com deia Mandela, el diàleg és una forta estratègia davant els conflictes socials, encara que no n’esdevingui a priori un resultat totalment pacífic.

La diplomàcia és, doncs, qui s’encarrega dels conflictes entre estats -internacionals- i qüestions dins d’un mateix estat -intraestatals. És la millor manera de declarar que els conflictes no poden ser resolts mitjançant mecanismes militars, es necessita la política. Diplomàcia, diàleg. En moments de tensió, no només tendim a no voler parlar amb els altres, sinó que no sabem com parlar amb els contraris. Com podem, llavors, afirmar que existeix la democràcia si no es vol conversar amb els seus representants? No és necessària una conversa neutral, no es necessita arribar a un acord. La qüestió és que si no hi ha diàleg, no es pot ni establir una relació amb l’altre costat. No es fa la pau amb els amics; s’aconsegueix la pau amb els enemics. És dur i difícil, però necessari. El diàleg no és precisament una declaració de les meves opinions davant el contrari i esperar que les respectin. Es tracta, per tant, d’enviar senyals al contrari de manera que entenguin la meva predisposició a respectar les seves opinions tal com jo vull que siguin respectades les meves. Són elements a tenir en compte, expressions que ens ha deixat Madiba. Però jo dic que, quan els conflictes repercuteixen directament a la ciutadania, hem de tenir present quelcom: No l’hem de fer sentir part del problema, sinó part de la solució.

“Deixa que la llibertat regni. El Sol mai no es pon sobre tan gloriós guany humà.”

Nelson Mandela

Secció d’estudis || Marina Castellà

CAN COLOMER (s.XI)CANOVELLES

Gener - Març 2014 Núm. 70 // Any XIX

Paisatges

CAN COLOMER (s.XI)CANOVELLES

Bella masia de planta basilical, situada al pla de Can Duran, a ponent del torrent de Fangues i al sud del torrent de Can Xirau.

La casa, que data de l’ant 1553, està orientada al sud i té l’entrada de pedra d’arc de mig punt dovellat i les finestres d’arc pla de pedra. S’hi entra des del costat de llevant del camí de Can Colomer, que passa ran la casa i la separa de l’era. L’arcada de Can Colomer, a ponent de la casa, era un aqüeducte sobre el torrent de Xirau que servia per passar l’aigua de la bassa de Can Colomer al camp del costat, però actualment només en queda la volta. La masia ha estat declarada bé cultural d’interès local.

26

Tardor ‘13 4t trimestre – octubre, novembre i desembre

OCTUBRE MOLT SEC (18 mm) i TEMPERATURES CÀLIDES (+1,71 ºC)

El mes d’octubre del 2013 s’ha caracteritzat per uns valors termomètrics clarament per sobre dels normals per a l’època de l’any i una pluviometria que ha quedat per sota de les mitjana climàtica.

Des d’un punt de vista pluviomètric, cal recordar que, climàticament, l’octubre és el mes en què la precipitació mitjana mensual és la més elevada de l’any, com a conseqüència dels fluxos humits i temperats provinents de la Mediterrània. En canvi, l’octubre d’enguany ha estat caracteritzat per pertorbacions amb un origen atlàntic, arribant molt desgastades a les nostres contrades.

Pel que respecte a les temperatures, cal significar que la segona quinzena va mostrar una pujada respecte a la mitjana històrica de 2,90 ºC i aquest fet ha situat aquest octubre com el tercer més càlid, des del 1994.

NOVEMBRE MOLT PLUJÓS (123 mm) i TEMPERATURES NORMALS (-0,04 ºC)

El mes de novembre del 2013 va significar una transició meteorològica des d’unes condicions de marcats trets estiuencs cap una situació de rigorós hivern. La

pertorbació atlàntica ubicada a les illes Britàniques que impulsava una massa d’aire càlid sobre les nostres contrades que va dominar gran part del mes d’octubre, va estar substituïda per un potent centre d’altes pressions que juntament amb una baixa ubicada al golf de Lleó ha provocat un marcat flux del nord i del nord-est impulsant una massa d’aire molt freda procedent de latituds polars, especialment, a partir de la segona quinzena del mes, en la qual vam registrar una davallada de la temperatura mitjana de –2,14 ºC.

El més noticiable del novembre va ser la

potent llevantada que, entre el 16 i el 18, ens va afectar. En tres dies vam acumular 123 mm, tota la pluja del mes. El més significatiu va ser que el 17 de novembre es va convertir en el tercer dia més plujós des del 1990, amb un total de 89 mm.

DESEMBRE SEC (16 mm) i TEMPERATURES NORMALS (-0,35 ºC

Sense història aquest desembre.

Potser hem de parlar que seguim amb una precipitació minsa que ja s’allarga des del 2009.

Sobre les temperatures, cal dir que la primera quinzena va deixar-nos una mitjana negativa (-0,30 ºC) de les mínimes; amb 11 mínimes negatives.

Dels tres dies amb pluja, cal destacar el dia 19 amb 14 mm.

Un octubre molt sec i amb temperatures càlides. Un novembre amb una de les llevantades més notables que es recorden en els darrers 20 anys i la tercera precipitació diària més im-portant, el dia 17 de novembre, amb 89 mm. I un desembre sense pena ni glòria.

La pluja recollida aquesta tardor, representa una disminució sobre la mitjana històrica, del 13% i l’anomalia tèrmica positiva ha estat de +0,44 ºC.

NOTABLE LLEVANTADA PEL NOVEMBRE

Pluges de novembre omplen els barrals i curen tots els mals

Meteorologia || Toni Calderon

27Meteorologia || Toni Calderon (Observatori meteorològic de Can Pastor)

Cronologia:

· Entre el 22 i el 26 de febrer vam viure l’episodi de fred més potent de l’any; fins i tot el dia 22 vam mesurar 6 cm de neu.

· La primavera va estar la més freda des del 1996, amb una anomalia tèrmica de –1,19ºC.

· Fins al 30 de juny, el superàvit hídric va ser del 20% sobre la mitjana històrica.

· L’estiu va estar marcat per la manca total d’onades de calor destacables, però amb 56 dies amb màximes superiors als 30ºC.

· Notable llevantada entre els dies 16 i 18 de novembre, que va deixar-nos 123 mm de pluja total i un màxim de pluja diària, el dia 17, amb 89 mm que és la tercera més elevada des del 1990.

28

MIQUEL LÓPEZ ROJAS (1932-2013)

Què podem dir d’en Miquel els qui hem estat al seu costat? És difícil parlar d’una persona estimada.

La Coral Rosa de Bardissa se sent orfe. El teu traspàs, Miquel, ens ha deixat afligits, tristos. Ens costa acceptar la pèrdua , acostumats a la teva presència, que ens regalava un tarannà bondadós, alegre, pacient; gaudíem de les lletres que escrivies adients, encertades; que, amb la col·laboració del nostre director Pegenante, hem cantat i cantarem en concerts, viatges, festes.

El llegat és valuós, no caurà en oblit, passarà a la historia de la Coral, que tu, Miquel, has millorat amb la teva veu i el teu treball

Deies: “Crec amb Déu”.

Ara ja gaudeixes de la seva bondat; ja no hi ha preguntes ni foscors, vius

envoltat de llum i d’una immensa pau. No ens abandonis, ajuda’ns a ser bones persones i a mantenir l’amistat per la qual tu has lluitat. Serem amics per sempre sota la teva mirada protectora.

Descansa en pau.

Tu amb nosaltres, nosaltres amb tu.

Espurnes d’una vida || Glòria Puig 29

30

VERDURES D’HIVERN: LA COL

La col representa un dels vegetals més comuns i estesos a tot el món. La podem trobar des del Mediterrani, d’on procedeix, passant per zones fredes d’Europa, fins a Àsia i Amèrica, per la seva gran capacitat d’adaptació. Aquesta versàtil verdura és present en moltes receptes tradicionals i admet múltiples formes de preparació, ja sigui cuinada o crua.

La col, de la família de les crucíferes, la mateixa que la coliflor, és originària de les zones costaneres del centre i sud d’Europa. Al llarg de la història va ser consumida per les diverses civilitzacions, però va ser a la fi del segle XVIII quan van començar a conrear-se a Espanya, encara que es considerava aliment de camperols.

Les varietats més freqüents que hi ha al mercat són tres. La col llisa, que és de fulla suau i setinada, és la varietat més comuna i representativa del grup. Les seves fulles externes són de color verd clar mentre que les de l’interior són blanques. El seu sabor és fort i la seva consistència bastant dura. La col blanca o de Milà té les fulles arrugades i arrissades, de color blanc, verd o una mica blavós. I, finalment, la col llombarda, que és una col rodona i de fulles llises de color morat i sabor lleugerament dolç.

La col es pot conservar a temperatura ambient i durant diversos dies en

bones condicions, i es pot congelar una vegada escaldada encara que, quan s’ha descongelat, resulta menys cruixent que fresca.

La col és un veritable concentrat de nutrients antioxidants, contribueix a la prevenció del càncer i de malalties cardiovasculars. A més, és una font imprescindible de carotens, polifenols i vitamina E.

Tant si es tracta de la col vermella, o verda, de la coliflor, o de les cols de Brussel·les, aquestes verdures tenen en comú una alta taxa de potassi, magnesi, i calci. Tots són minerals que redueixen la tensió arterial i limiten els riscos de sofrir una malaltia cardiovascular.

A més, la col és rica en fibres i regula eficaçment el trànsit intestinal. En qualsevol cas no podem oblidar-nos de les seves qualitats en un règim hipocalòric.

Convé saber que aquestes verdures són riques en vitamina K, i afavoreixen la coagulació de la sang. Utilitzada com a cataplasma, la col aporta certes virtuts calmants en els reumatismes.

Aquesta verdura posseeix també propietats microbianes i analgèsiques. En cataplasma, la fulla de col calma les ferides, així com les petites cremades o les estries. La col figura entre les verdures més riques en taxa de vitamina C.

Coses del camp || Xavier Pujades 31

32

Aprofitant que ara comencen a baixar les temperatures i aquesta sensació de fredor fa que encongim les espatlles i estiguem en tensió constant, us parlaré de què són i com podem evitar i/o tractar les contractures musculars.

Què són les contractures?

És l’estat de rigidesa o contracció permanent, especialment dels músculs1.

És a dir, que quan les fibres que formen el teixit contràctil del múscul no aconsegueixen tornar a la posició de repòs, apareixen les contractures.

Hi ha diferents causes: canvis bruscos de temperatura, trastorns metabòlics (p. ex.: poc potassi en sang), situacions d’estrès psicològic, sobrecàrrega muscular...

Es poden prevenir?

En alguns casos és complicat prevenir l’aparició de contractures musculars, com és el cas d’un xoc traumàtic i/o emocional. Però si sabem que durant l’activitat diària estem sotmesos a una sèrie de condicions (com les que he anomenat abans) o patim algun trastorn o malaltia que pot afavorir-ne l’aparició, sí que podem evitar o reduir la rigidesa muscular continuada.

Per aconseguir-ho realitzarem:

·Estiraments actius dels grups musculars que pateixen la sobrecàrrega.

·Mobilitzacions de les articulacions relacionades amb el/s múscul/s afectat/s.

·Exercici físic moderat 2 o 3 cops a la setmana.

·Tècniques de relaxació física i mental.

·Tenir cura de la higiene postural: evitar posicions forçades i/o repetitives.

·Seguir unes pautes alimentàries saludables (si convé, consultar amb un dietista col·legiat).

Com es tracten?

Si aquesta rigidesa ja s’ha instaurat d’una manera persistent, hauríem de tractar-la per tal d’evitar que esdevingui crònica; ja que aleshores es produeix un deteriorament del teixit muscular, que desencadena el cercle viciós següent:

Per trencar aquest procés podem visitar un fisioterapeuta col·legiat, que aplicarà un conjunt de tècniques que ens ajudaran a millorar l’estat dels teixits i a reduir la rigidesa muscular.

Així doncs, abans d’abusar dels antiinflamatoris orals, proveu d’aplicar aquests petits consells.

-------- 1. Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de

la llengua catalana (DIEC).[en línia]. 2a edició.

Barcelona: 2012. [consulta: 22 d’octubre de 2012].

Disponible en web: <http://mdlc.iec.cat/>.

LES CONTRACTURES MUSCULARSFisioteràpia al teu abast || Maria Sánchez (Fisioterapeuta acupuntora) 33

34

Nadal és una festa d’arrels molt antigues. Abans de ser celebrada com la commemoració del naixement de Crist era una festa dedicada al Sol. Com sabem bé, en apropar-se l’hivern les nits es fan més llargues i els dies més curts, i el solstici d’hivern, entre el 21 i el 22 de desembre, marca el moment de l’any en què hi ha menys hores de llum solar. Podem imaginar la por dels nostres avantpassats en adonar-se que la llum va desapareixent, cada dia una mica més! Però, afortunadament, passada la data del solstici, els dies comencen a allargar-se altre cop. Per això moltes cultures antigues celebraven en aquest moment el triomf del Sol damunt la foscor, de la llum sobre les tenebres i, en definitiva, de la vida sobre la mort. Els romans, en concret, celebraven la festa del Natalis Solis Invictus, el naixement del Sol vencedor. El cristianisme va heretar aquest simbolisme i, al segle IV, va adoptar aquesta data per commemorar el naixement de Jesús.

La presència dels arbres en la festa de Nadal, ja sigui en forma de tronc tallat, ja sigui com a arbre dret, està íntimament relacionada amb aquest significat de renaixement.

El tió, un dels costums més entranyables de la nostra cultura tradicional nadalenca, és el tronc que crema a la llar de foc. Una soca que, en cremar, dóna béns tan preciosos en temps de nits llargues com l’escalfor i la llum, i que,

de forma simbòlica, ofereix presents a tots els de la casa. Així, un tronc d’arbre esdevé màgicament un ésser fantàstic que s’ha d’alimentar i que viu durant uns dies a la cuina o al menjador de casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Els regals han anat evolucionant amb el temps: primer eren dolços, fruita seca i confitada, neules, torrons i llaminadures que es necessitaven per celebrar la festa; avui hi ha tendència a fer que el tió ofreni presents de més envergadura. Sigui com sigui, quan fem cagar el tió pensem en el tresor de llum i d’energia que l’arbre conté!

Bona casa i bona brasa,

bona brasa i bon tió

i bon Nadal que Déu us do!

L’Arbre de Nadal també és una tradició ancestral. Des de l’antiguitat molts pobles han considerat els arbres de fulla perenne com símbol de la vida eterna. En espacial, als països nòrdics (Suècia, Noruega, Finlàndia…) on a l’hivern la natura sembla paralitzar-se sota la blanca capa de neu, l’avet és considerat com l’arbre victoriós, ja que resisteix verd i majestuós. L’arbre s’il•lumina i es guarneix, per subratllar encara més el triomf de la vida i la llum damunt la fosca hivernal.

FONT: ARTICLE DE TERESA FRANQUESA

EL SOLSTICI D’HIVERN, EL CAGATIÓ I ELS ARBRES DE NADAL

Què en sabem de ? || Isabel Martos 35

36

MITES

Aquest cop parlarem dels mites de les plantes.

Començarem pel Badoc o la Rosella ( Papaver rhoeas )

• Es diu que aquesta planta pertany a la Lluna, en el llenguatge de les flors. La rosella és una flor que propicia un bon son. Es creu que es dorm molt millor si es posa un saquet de roba fina plena de granes de rosella sota el coixí.

• Un ritual per a la prosperitat de la collita; és tirar granes de rosella als camps, sobretot als de cereals.

• Els artistes plàstics tenen roselles en els tallers, ja que es diu que convoquen les muses i atrauen la inspiració. Antigament es pensaven que era bo portar-ne a les butxaques per sentir-se alegre.

• Somiar amb roselles significa que algun amic pot trair-nos, cal posar-se en guàrdia

El que és cert, és que passejar a la primavera i mirar un marge o bé un camp de blat amb roselles és molt agradable i fa venir moltes ganes de viure, encara que amb tants herbicides ja no se’n veuen com abans.

Plantes || Rosa Gratacòs 37

38

ÀNEC AMB TARONJA

Ingredients per a 4 persones:1 ànec trossejat1 ceba tallada a trossos grans1 pastanaga tallada a trossos grans2 tomàquets madurs1 porro Uns grans d’all1 fulla de llorer2 taronges1 gotet de vi ranci Oli, sal, pebrePer fer la picada: all, julivert, ametlles torrades i una galeta

Elaboració:En una cassola, on puguem fer el xup-xup, poseu-hi un raig d’oli d’oliva. Quan sigui calent aneu-hi posant els trossets de l’ànec salat i empebrat.Quan sigui daurat retireu-ne l’excés de greix. Aquest pas és molt important. Llavors afegiu-hi les verdures a la juliana i el vaset de vi ranci. Deixeu coure lentament. A mitja cocció afegiu-hi una picada amb una mica de caldo. Continueu amb la cocció, aproximadament durant una hora.Mentrestant feu bullir la pell de la taronja tallada a la juliana. Coleu-la i reserveu-la per decorar. En els últims minuts afegiu-hi el suc de les dues taronges. Rectifiqueu de sal i pebre.

Bon profit i bon Any Nou!

La cuina de l’àvia || Teresa Gomà 39

40

POEMA DE MIQUEL MARTÍ I POL

És un poema del recull inèdit de Veu incessant, publicat el passat onze de novembre per recordar el desè aniversari de la mort del poeta Miquel Martí i Pol (Roda de Ter 1929 - Vic 2003). És un poema dels vint-i-un del mecanoscrit original conservat a l’arxiu de la Parròquia de Cantonigròs. Se’n van fer un gran ressò els diaris, la TV, el teatre Victòria, amb la col·laboració d’intel·lectuals i artistes.

Aquest poema és molt adient per a tot l’any ja que parla de “Paraules dolces que ressonen i la veu que ens envolta ens sedueix... Estimeu-nos en el que ens dol i ens afligeix i en el que ens encisa i captiva”.

L’amistat és una de les formes més nobles de l’amor...

“estimeu-vos”... és un vincle de la persona amb els éssers del seu voltant, amb diferents graus de perfecció.

Podem parlar d’amistat si hi ha generositat, disponibilitat i entrega. Estar a la mateixa sintonia en els desitjos, els projectes, les alegries i les penes. I també que hi hagi cordialitat, respecte i comprensió.

Quinze poemes Número V

Hi ha un remolí a l’aigua on les paraules es fan dolces,

on les paraules es fan lentes i clares

com les profunditats.

Hi ha un lloc a l’espai on la veu us ressona,

on la veu us envolta i us sedueix

com si cridéssiu dins una cova.

Si us dic tot això és per sincerar-vos

amb vosaltres mateixos.

No vulgueu esbrinar quines forces us mouen.

Hi ha la vida i la mort immutables.

La resta són paraules.

Estimeu-vos, germans, pel que us dol o us encisa.

Poesia de ma terra || Anna Aguayo (Voluntària per la llengua) 41

42

SANT ANTONIToc d’humor || Xavier Alonso 43

44

PI BLANCCalaix de la ciència || Anita Miralles 45

És un arbre resinós que pot arribar a fer 20 m d’alçada. La copa és cònica i molt irregular. Viu en medis secs i necessita molta llum del Sol.

Català: Pi blanc, Pi bord (Eivissa i Formentera) Castellà: Pino Aleppo, Pino País Valencià: Carrasco Científic: Pinus Halepensis FAMÍLIA: Pinàcies ECOSISTEMA: Pineda

ASPECTES FÍSICS

Tronc: El tronc i les branques són, sovint, sinuosos. A la part superior del tronc les branques més joves presenten l’escorça de color gris clar, d’on li ve el nom de pi blanc.

Fulles: Són perennes, en forma d’agulla (aciculars) agrupades de 2 en 2, molt primes i flexibles, de color verd clar i amb una llargada de 6 a 10 cm.

Flors: Agrupades en inflorescències masculines o femenines, es troben sobre el mateix peu. Les flors masculines són d’un color groc - verdós, les femenines tenen aproximadament 1 cm de llarg i són d’un color vermell - verdós. Floreix a la primavera.

Fruit: Els fruits són pinyes còniques, estretes i allargades de 8 a 12 cm de llarg, generalment molt aproximades a la branca per un peduncle corbat.

Llavors: Són els pinyons, que es troben protegits de 2 en 2 per una escama llenyosa plana.

UTILITAT

És un element imprescindible en la conservació del sòl contra l’erosió.

La seva fusta és productora de cel·lulosa i també s’utilitza per fer caixes.

Els seus pinyons són menjar habitual dels ratolins del camp i dels esquirols.

De la seva resina es treu l’oli de trementina i també s’utilitza per fabricar un vi grec anomenat “retzina”.

CURIOSITATS

El nom científic de l’espècie prové de la ciutat síria d’Àlep.

REFRANYS POPULARS

“A pi xic, no cal escales”.

“Per Sant Martí la pinya cau del pi”.

“Terra de bons pins, terra de bons vins”.

“On no creix el pi no s’hi fa vi”.

46

GENER

FEBRER

MARÇ

Dissabte 18 Tot el dia Diada en honor de Sant Antoni Abat

Diumenge 19 7.00 h Matinal Montseny

Dilluns 19.00 h Assaig BALL de GITANES

Dimecres 19.00 h Assaig BALL de BASTONS

Dijous 21.00 h Assaig grup de teatre L’Aplec

Diumenges 16.00 h Assaig grup de teatre Cumulonimbus

Diumenge 16 6.30 h Travessa del Vidranès

Dissabte 1 Carnestoltes 2014

Diumenge 2 17.00 h Ballada de Gitanes a Santa Eulàlia

Diumenge 16 1r entrenament al Tagamanent

Diumenge 23 2n entrenament a Savassona

Diumenge 23 17.00 h Ballada de Gitanes a Canovelles

Diumenge 30 3r entrenament a Centelles

Tota la informació a: www.lacomi.orgwww.facebook.com/comissiosantantoniabattwitter.com/lacomi

GENER

FEBRER

MARÇ

DURANT HIVERN

Us hi esperem ! D’aquestes i d’altres activitats rebreu puntual informació.

MAIPA PERRUQUERS 93 846 64 31 c/Centelles 3

FARMÀCIA FONT ALTABA 93 849 08 33 c/Riera 38

NADEK PELUQUERIA UNISEX 93 846 61 86 c/Industria 31 local 3

MARCHAN JOYERIA RELOGERIA 93 846 54 77 c/Riera 18

REFLEXOLOGIA PODAL (Hores convingudes) 629 305 852 Mireia Riera

DELFOS CENTRE NATURÓPATA 93 844 31 98 c/Isidre Duran 2-4 local

ANUNCIA’T AQUÍ gent.lacomi@gmail.com

Comerços col·laboradors

47Agenda