els nostres ecosistemes
TRANSCRIPT
1-Animals i vegetals La mostela..................................................2
L’ànec de coll verd...................................3
Sargantana pirinenca...............................4
Gripau pintat..............................................5
Colobra escurçonera ...............................6 El lligabosc..................................................7
Arbre arrugat..............................................8
2-Climatologia
Clima del Ripollès
3-Problemms medioambientals.
Extinció perdiu blanca..............................9
4-Valoració personal................................... ..10
5-Bibliografia....................................................11
La mostela és el mamífer carnívor més
petit de totes les espècies, fins i tot és
més petita que una rata de claveguera.
La seva dieta consta de petits mamífers
principalment rosegadors, tot i que quan
aquests són escassos, també menja ous i
cries d’ocells, insectes i llangardaixos.
La mostela es pot trobar en tot tipus de
boscos, garrigues, camps de
conreu,prats, maresmes, màquies...
L'ànec collverd és un ocell anseriforme
de la família Anatidae. És un ànec que
es molt comú i molt estès.
Menja omnívors però en la seva
alimentació tenen més importància les
plantes (sobretot les terrestres) que en la
d'altres ànecs, també menja plantes
aquàtiques granotes i altres insectes.
Viu es zones aquàtiques com aiguamolls,
estanys, rius, rieres i grans basses.
S’alimenta de petits artròpodes quasi
sempre insectes (formigues i també
abelles). A l’hora de la reproducció posa a
cada posta de 5 a 10 ous i els incuba
durant 59 dies . El seu nom binominal o
científic és Iberloceta cyreni.
S’alimenta d’invertebrats com les larves
d’insectes,oligoquets , gasteròpodes i altres
que captura a terra o a l’aigua i també
sembla practicar el canibalisme . Es poden
arribar a reproduir fins a tres vegades a
l’any . Solen viure en llocs humits
normalment entre matolls
DESCRIPCIÓ
És un tipus de serp mitjana de cos
bastant gruixut, que pot arribar a 100
cm, però sovint és més curta.
El cap és diferenciat i ample. Aquest
tipus de rèptil té com tots els rèptils un
cos recobert d’escates, exactament 21
fileres i dues escates post oculars.
ALIMENTACIÓ
La seva alimentació es basa sobretot en peixos i amfibis, i arriba a consumir sangoneres i cucs.
REPRODUCCIÓ
L’aparallament té lloc a la primavera però també pot produir-se a la tardor.
La còpula té lloc a la primavera o a la tardor, i la posta consta de 4 a 20 ous que fan eclosió al cap de dos mesos.
HÀBITAT
És una espècie característica del
Mediterràni occidental, que es distribueix
tant pel nord-oest de l’Àfrica com el sud-
oest d’Europa. A Europa la culebra es
troba a Espanya.
DESCRIPCIÓ
Les tiges són llargues, primes i
enfiladisses, vermelloses.
Les fulles, de 3 a 9 cm, primetes, toves,
obtuses i el·líptiques, són oposades.
Les flors són grogues o blanques, de
vegades amb tons roses per fora, i
s'agrupen en inflorescències llargament
pedunculades a l'extremitat de les tiges.
HÀBITAT
És una planta que es situa al sotabosc
dels alzinars i les rouredes. A la comarca
del Garraf se'l veu a les terres obagues on
abunden el bosc d'alzines i acompanyant
alguns roures prop de les rieres.
Floreix des del maig al juliol. Fructifica a
finals d'estiu.
DESCRIPCIÓ
Fa fins a 10 m d'alçada.
L'escorça és de color gris marronós; amb el temps i
agafa aspecte de suro.
Les fulles són oposades, fan 10-12 cm, amb el marge
sencer i amb 3-5 lòbuls arrodonits.
Pel revers són de color verd apagat amb pèls quansón joves; a la tardor agafen colors groguencs.
FLORACIÓ
Floreix durant l'abril. Les flors són petites i de color verd groguenc, surten abans que les fulles i pengen en inflorescències.
FRUCTIFICACIÓ
El fruit és una disàmara que té 2 ales moltobertes, gairebé fent un angle de 180º, que contenen 1 llavor cada una. Quan el fruitestà madur cau; llavors les ales fan que giri i es desplaci amb el vent. Es reprodueix per llavors.
HÀBITAT
Viu als boscos de roures de la muntanya
mitjana on se'l troba aïllat o en petits
grups.
Es troba a tot el principat de Catalunya i
el País Valencià, no es troba a les Illes
Balears.
El clima del Ripollès és Mediterrani, de tipus Pirinenc Oriental a la banda pirinenca i Prepirinenc Oriental a la banda prepirinenca. És una comarca molt plujosa, amb valors mitjans anuals de 900 mm a 1200 mm, registrant-se els valors més alts a les serres més altes del sector pirinenc. Els màxims pluviomètrics són a l’estiu i els mínims a l’hivern. I pel que fa a les temperatures, els hiverns són molt freds, amb mitjanes de 3 °C a -3 ºC, i els estius suaus, entre 14 °C i 20 ºC, amb una amplitud tèrmica anual alta a les valls i moderada a les serralades. Tot l’any hi pot glaçar.
Es una espècie que va viure durant les
èpoques glacials però actualment viu a les
poblacions de la Península Ibèrica i es solen
trobar al Pirineu.
Actualment la seva desaparició es deguda
a l’aparició de l’explotació turística de les
zones alpines,obertures de camins del seu
hàbitat perquè passin cotxes 4x4.Aquests
provoquen una gran molèstia als ocells que
donen lloc a fracassos reproductors i junt
amb el canvi climàtic contribueixen a la
seva desaparició.