els líquens i la contaminació atmosfèrica€lex-de... · 2.6.- comparació de les poblacions de...
TRANSCRIPT
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
1
Els líquens i la contaminació
atmosfèrica
0.- Índex
L’índex del present treball és el següent:
Epígraf Pàg.
1.- Plantejament del treball 3
1.1.- Motivació del treball 3
1.2.- Exposició de les hipòtesis 4 1.3.- Metodologia 6
2.- Explicació del desenvolupament del treball 8
de camp
2.1.- Procés de mostreig i determinació 8
HIPÒTESI 1
2.2.- Planificació i descripció dels recorreguts 11
2.3.- Construcció de les taules Excel 16 2.4.- Construcció de mapes de contaminació per a 19
Diferents contaminants a l’aire a partir de dades obtingudes de la bibliografia
2.5.- Determinació d’indicadors de biodiversitat 22 Índex de Jaccard entre diferents inventaris
2.6.- Comparació de les poblacions de líquens entre 24 diverses zones
HIPÒTESI 2
2.7.- Procés de validació 25
3.- Anàlisi de dades 27
3.1.- Serra de Collserola 27
3.1.1.- Zones verges 31 3.2.- Serra del Cadí 39
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
2
4.- Conclusions 44
4.1.- Hipòtesi 1 44
4.2.- Hipòtesi 2 46
5.- Bibliografia 49
Annexes 51
ANNEX 1.- Informació sobre líquens i bioindicadors.
ANNEX 2.- Fotografies del mostreig.
ANNEX 3.- Classificació líquens Collserola.
ANNEX 4.- Consulta líquens Collserola.
ANNEX 5.- Classificació líquens Cadí.
ANNEX 6.- Consulta líquens Cadí.
ANNEX 7.- Mapes de gradients de contaminació
atmosfèrica.
ANNEX 8.- Excel dades mapes de gradients de
contaminació atmosfèrica.
ANNEX 9.- Excel comparativa Collserola i Cadí.
Epíleg
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
3
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
1.- Plantejament del treball
1.1.- Motivació del treball
Des d’un bon principi, el plantejament d’aquest treball de
recerca de segon de batxillerat, va girar entorn a l’estudi de la
contaminació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Una temàtica
d’especial interès i importància pel que fa al medi ambient i la
sostenibilitat d’una de les ciutats més grans del sud d’Europa.
Amb aquest objectiu es van valorar diferents aspectes com a
potencials indicadors dels nivells de contaminació present a l’àrea.
Abans de decidir finalment, enfocar el treball en l’àmbit de la
població de líquens del Parc Natural de Collserola i la seva relació
amb el nivell de pol·lució produïda als nuclis urbans i principals vies
de comunicació que envolten la serralada, es va estudiar la
possibilitat de dur a terme altres tipus de mesures. Alguns exemples
d’aquestes alternatives van ser: l’anàlisi sobre la qualitat de l’aigua
del riu Llobregat o la qualitat de l’aire segons les diferents zona de la
ciutat.
Els dos motius que van ser definitius per a decantar-se per
l’estudi dels líquens a Collserola van ser dos. En primer lloc, el fet de
poder comprovar com la contaminació produïda a l’àrea
metropolitana de Barcelona afecta a aquest parc natural, una zona
molt propera a on desenvolupo gran part de les meves activitats
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
4
diàries; i, segonament, l’atractiu que suposava poder fer llargues
excursions a través de la serra barcelonina durant la part pràctica del
treball per a tal d’obtenir les dades necessàries per a verificar les
hipòtesis. El contacte amb la natura i poder gaudir de l’aire lliure,
eren un element de motivació afegit.
Més endavant es va tenir la idea de complementar el treball
duent a terme també la recerca de líquens en un àmbit d’alta
muntanya, a la serra del Cadí, en concret al Parc Natural Cadí-
Moixeró. D’aquesta manera es podria aportar una altre punt de vista
al treball, enriquint la primera idea i contrastant els resultats entre
dues zones clarament diferenciades pel que fa als nivells de
contaminació a la que estan exposades.
Per fi, els líquens presentaven un valor afegir: ja eren en sí
mateixos el bioindicador en que poder basar el treball de recerca,
sense haver de realitzar anàlisis o determinacions addicionals. Si
s’aconseguia dur a terme una correcta recerca de mostres per a que
fos representativa i la seva identificació, una adient anàlisi de les
dades, permetria extreure’n conclusions.
1.2.- Exposició de les hipòtesis
L’objectiu d’aquest treball és constatar si la població liquènica
de la serra de Collserola es veu condicionada, en certs aspectes, per
la contaminació atmosfèrica produïda per la Àrea Metropolitana de
Barcelona.
En relació a aquesta qüestió he formulat la següent:
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
5
HIPÒTESI 1
La contaminació atmosfèrica que la serra de Collserola
rep de la zona metropolitana que l´envolta, afecta
directament a l’homogeneïtat en el repartiment de les
espècies de líquens sobre el sòl.
Per a validar-la o refutar-la, i tenint en compte el rol de
“bioindicador” que els líquens juguen a la natura, es dissenya un
mapa de la població de líquens del Parc natural de Collserola, basat
en les dades que s’han obtingut sobre el terreny durant la primera
part del treball de camp.
Aquestes dades es comparen amb mapes de gradients
elaborats durant aquest treball i que mostraran les dades de
contaminació atmosfèrica recollides pel Departament de Territori i
Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya a través de petites
estacions dotades d’aparells especialitzats per a analitzar la qualitat
de l’aire. Recollint les dades facilitades i en concret pels punts de
control de pol·lució propers a la Serra de Collserola, es podrà
observar confirmar si la distribució dels líquens sobre la superfície del
Parc i si la forma en que ho fan està est relacionada amb la
presència de contaminants atmosfèrics. A partir d’aquí s’extrauran
conclusions.
El segon aspecte que s’aborda en aquest treball, fa referència a
la biodiversitat de líquens de la Serra de Collserola. La hipòtesi que es
planteja davant d’aquesta qüestió és la següent:
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
6
HIPÒTESI 2
La biodiversitat liquènica de la Serra de Collserola es veu
condicionada per la contaminació atmosfèrica que rep
des de les zones urbanitzades del seu entorn i de
l’activitat que allà s'hi desenvolupa.
Per a demostrar o invalidar aquesta hipòtesi es du a terme una
comparativa entre les dades obtingudes durant la primera part
pràctica (la recollida de mostres a Collserola) i les que s’hauran
obtingut fent la segona part pràctica. Aquesta consistirà en la
recollida de mostres en un àmbit d’alta muntanya, lliure de
contaminació atmosfèrica (la Serra del Cadí).
Una vegada confrontades totes les dades es podrà determinar
quines espècies i en quina proporció s’han trobat en cada una de les
dues àrees objecte de l’estudi, exposant les conclusions
corresponents.
1.3.- Metodologia
Un cop establert el bioindicador sobre el que basar el treball
de camp, la recerca de dades i el seu posterior anàlisi per arribar a
les conclusions, el primer pas va ésser adquirir els coneixements
necessaris sobre les líquens i el seu rol de bioindicadors, per a poder
iniciar la seva busca i posterior identificació. Per això es va consultar
diversa bibliografia especialitzada en la matèria. Especialment tres
llibres de botànica van ser claus per aquesta part més bibliogràfica
del treball i també ne la posterior realització del treball de camp.
Consten descrits a l’apartat de bibliografia. Complementàriament es
va consultar algunes pàgines web sobre la matèria.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
7
A l’annex 1, s’ha inclòs una resum que aporta la informació
bàsica sobre la matèria.
Posteriorment es va dissenyar els itineraris a través de la serra
(un total de quatre) per a dur a terme el mostreig de manera que
aquest fos representatiu de diferents zones. El mapa de l’editorial
Alpina d’aquesta àrea va ser imprescindible a l’hora de fer una bona
planificació de les rutes a dur a terme, la realització d’aquestes i la
ubicació de cada punt de mostreig.
Arribada aquesta fase, un altre important font de coneixement
va ser l’acompanyament per part del tutor d’aquest treball,
especialment en la metodologia per a identificar les diferents mostres
de líquens. Per a realitzar aquesta feina es va utilitzar la pauta de
determinació que es troba al llibre: “Guia de les algues i els líquens
del països catalans”.
Per a poder relacionar els mostreigs de Collserola amb els
nivells de contaminació de l’àrea metropolitana de Barcelona va ser
imprescindible la informació d’aquesta temàtica obtinguda de les
fonts oficials. Amb aquests es va confeccionar mapes de gradients.
Per últim, l’ús de l’índex de Jaccard com a eina de comparació
quantitativa va permetre arribar a una sèrie de resultats numèric
bàsics per a la conclusió de les hipòtesis.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
8
Els líquens i la contaminació
atmosfèrica
2.- Explicació del desenvolupament del treball de camp.
Per tal de dur a terme la validació de les hipòtesis plantejades
en aquesta recerca, s’han dut a terme els següents procediments per
a cada una de les dues hipòtesis formulades:
HIPÒTESI 1
La primera hipòtesi formulada és:
La contaminació atmosfèrica que la serra de Collserola rep
de les zones metropolitanes que l´envolten, afecta
directament a l’homogeneïtat en el repartiment de les
espècies de líquens sobre el sòl.
2.1.- Procés de mostreig i determinació
Aquest apartat cobreix la tasca duta a terme tant per a la
hipòtesi 1 com per la hipòtesi 2.
Per a mostrejar un liquen s’ha hagut de dur a terme un mètode
concret per a tal d’assegurar que es prenguessin correctament les
mesures adients.
Els passos seguits han estat els següents:
a. Localització d’una mostra.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
9
b. Identificació al mapa del punt geogràfic exacte (un
aspecte especialment important durant els itineraris per
Collserola per a tal de confeccionar una relació entre els
líquens trobats i les diferents àrees).
c. S’anota la parada amb un número i s’identifica també
numèricament cada liquen localitzat, fet que permetrà
situar-lo al mapa. Aquest número té tres dígits i cada un
representa un aspecte diferent de la localització de
l’individu: (a) núm. de sortida; (b) núm. de parada; i (c)
núm. de liquen en la parada concreta. També s’hi anota
l’altitud en que s’ha trobat la mostra (indicada per
l’altímetre) i l’orientació del liquen (inicialment, aquesta
dada es prenia segons la brúixola (val a dir que les dades
d’orientació de les 3 primeres sortides a Collserola no són
correctes per error en la interpretació).
d. Es pren una fotografia a partir de la qual s’identificarà el
liquen. En el cas que ens trobem davant d’un liquen que
anteriorment no s’hagi identificat, prendrem mostra i la
guardarem d’un sobre de paper (etiquetat de la mateixa
manera que es fa a la llibreta de camp), condicions que
permetran la seva correcte conservació fins el moment de
la determinació. Les fotografies preses de cada una de les
espècies identificades consten en l’annex 2 d’aquest
treball.
e. S’anota la superfície sobre la que viu el liquen, és a dir:
l’espècie de l’arbre i si viu en una roca. Si ens troben
davant d’aquest segon cas, s’ha de determinar si la roca
és carbonatada o no carbonatada ja que això condiciona
la espècie de liquen que hi pot viure. Això es fa abocant
una petita quantitat de dissolució de salfumant en aigua
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
10
(una solució aquosa d’HCl). Si quan aquesta entra en
contacte amb la pedra es produeix una efervescència la
conclusió és que la roca és carbonatada; si no reacciona,
no ho és. Aquest bombolleig es deu al CO2 que es
produeix la reacció entre l’HCl que s’afegeix i el CaCO3
present a les roques carbonatades.
Per a fer més fàcil el procés d’identificació dut a terme després
del mostreig, s’ha donat una lletra a cada espècie trobada. Això
permet treballar amb un identificador precís de cada espècie, però de
forma molt més senzilla que els noms científics de cada individu. La
següent taula mostra a quina espècie equival cada lletra:
Lletra Espècie
A Parmelia
B Physcia
C Diploschetes ocellatus
D Xanthoria
E Leprocaulon
F Parmoltrema Chinese
G Hypogimnia Physodes
H Collema
I Lepraria Incana
J Desconeguda (?)
K Caloplaca
L Desconeguda (?)
M Desconeguda (?)
N Lobaria scrobiculata
O Desconeguda (?)
P Desconeguda (?)
Q Usnea Articulata
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
11
Lletra Espècie
R Aspicilina Radiosa
S Cladonia Pyxidata
T Desconeguda (?)
U Desconeguda (?)
V Desconeguda (?)
W Desconeguda (?)
En diversos casos no s’ha pogut identificar l’espècie de liquen
trobada. De manera que la manera d’identificar-la ha estat donar-li
una lletra de forma arbitrària.
2.2.- Planificació i descripció dels recorreguts
Per a poder arribar estudiar la distribució de les diferents
espècies de líquens per a tot el Parc, ha calgut dissenyar unes
sortides que creuessin la Serra de Collserola en diferents sentits
(N,S,E,O) i discorreguessin per espais de diferent vegetació i a
distància de les zones urbanes. L’objectiu plantejat era aconseguir
unes dades diverses i representatives de tot el Parc Natural.
El primer itinerari efectuat uneix el Coll de l’Espinagosa
(Vallvidrera) Sant Feliu de Llobregat, vorejant St. Pere Màrtir i la part
alta de St. Just Desvern. La ruta és sempre molt propera a les zones
urbanes ciutats i carreteres de manera que és, de totes les rutes que
s’han fet, la més castigada per la contaminació.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
12
Durant tot el recorregut predomina el bosc de pi blanc i en
alguns punts concrets el bosc de ribera que són llocs on abunden el
líquens en els tronc dels arbres. Cap al final de l’itinerari, a partir de
la Penya del Moro (punt de mostreig núm. 19), hi ha una forta
presència de garrofers i arbustos baixos i es manté la població de
líquens tot i que en aquest tram final, la freqüència de mostreig
baixa degut a que les úniques espècies que es troben són la
Xanthoria elegants i parietana es que es troben contínuament.
El segon trajecte, torna a iniciar-se al Coll de l’Espinagosa
(Vallvidrera) però en aquest cas es dirigeix cap a Les Planes, nucli
urbà situat al centre de la Serra.
Aquest recorregut travessa espais quasi verges especialment la
serra del Ginestar, i per tant molt poc degradats per l’acció humana,
a la vegada que força propicis per al desenvolupament de moltes
espècies vegetals diverses incloent-hi els líquens.
Més endavant, des de Sta. Creu d’Olorda fins aproximadament la
font de Font de Can Mallol es discorre per llocs on la vegetació es
torna molt espessa i poc humida, aquí les condicions ambientals són
molt poc propícies per a la vida del líquens degut a la sequedat. A
partir d’aquest punt i fins al final de l’itinerari, s’entra en un bosc
Mapa itinerari n. 1
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
13
d’alzines i succeeix el mateix que en la primera sortida quan a la
diversitat de les mostres trobades, abunda una mateixa espècie, la
Parmelia.
Mapa itinerari n. 2
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
14
La tercera sortida comença a l’Escola Gravi (al cap damunt del
barri de Vallcarca) i acaba a Sant Cugat del Vallès. La diversitat de
vegetació a llarg de l’excursió és molt important ja que el camí
travessa tota l’amplada de la Serra de Collserola.
No obstant, cal tenir en compte en aquest cas, que l’itinerari
seguit és molt freqüentat per a persones caminant o en bicicleta, de
manera que està molt degradat, especialment a la zona més propera
al municipi de Vallès. Tot i intentar evitar en el major grau possible
les pistes, el trajecte posa de manifest com aquest fet afecta a la
Mapa itinerari n. 3
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
15
quantitat de líquens que viuen a la zona i, per tant, es redueix la
freqüència del mostreig.
Des de l’inici del recorregut fins al Coll de Serola, passant per
Viver de Can Borni, es travessa un bosc principalment de pi, i a partir
d’aquí fins a Can Borrell, passant per l’ermita de St. Medir, ens
trobem un alzinar i algun tram de bosc de ribera. Tot i la poca
freqüència de localització de líquens es manté una diversitat
important en el mostreig efectuat.
Per últim, la quarta
sortida, segurament la
més interessant
paisatgísticament, surt del
barri barceloní de Montbau
i acaba a Cerdanyola del
Vallès. Aquest és l’itinerari
que recorre el espais més
desconeguts i feréstecs de
la Serra i per tant, espais
on les condicions són
idònies per el creixement
del líquens i el mostreig és
freqüent. Ara bé en arribar
al Turó d’en Cerdà i creuar
la vall cap a la Serra d’en
Ferrer, es travessen
boscos molt densos i
frondosos on pràcticament
no hi ha camí.
Mapa itinerari n. 4
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
16
En aquest darrer itinerari l’espai que ofereixen les tiges del
arbustos propis d’aquests boscos no són superfícies particularment
aptes per al desenvolupament del líquens epifítics (líquens que viuen
sobre altres vegetals). A més, al sòl hi ha molt poca presència de
llum a causa de la frondositat. Tot això fa que no siguin espais que
propiciïn la vida del líquens, i per això se n’han localitzat. És a partir
de la carena de la Serra d’en Ferrer fins a l’arribada a Sta. Maria de
les Feixes, espai de lleure, en que el mostreig i la diversitat de
líquens és tan important com havia estat abans.
2.3.- Construcció de taules Excel
El primer mètode utilitzat s’ha basat en la construcció una taula
Excel, on es recullen totes les dades rellevants sobre la localització
dels líquens trobats durant la part pràctica del treball.
La informació que composa aquesta taula és estreta durant les
excursions, anotada en una llibreta de camp i posteriorment
transferida de forma ordenada en el Excel.
Les taules de l’Excel (en Annex 3) tenen el següent contingut:
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
17
L’explicació del contingut de cada columna és el següent:
- Columna 1 (núm. d’itinerari): en aquesta columna apareix
el número de l’itinerari corresponent.
- Columna 2 (núm. de parada): en aquesta columna
apareix el número de cada parada, dins de l’itinerari
pertinent.
- Columna 3 (altitud): indica en metres l’altura del lloc on
es troba la mostra, respecte el nivell del mar.
- Columna 4 (orientació): indica la orientació cardinal on
s’ha trobat la mostra.
- Columna 5 (núm. de liquen): número correlatiu
identificador de cada liquen, segons explicat en el punt
“5.1- Procés de mostreig i classificació; apartat c”.
- Columna 6 (Identificador d’espècie): lletra atribuïda a
cada espècie a fi de simplificar el tractament de dades i
posterior exposició de resultats. El criteri s’exposa a
l’apartat “5.1- Procés de mostreig i classificació”
- Columna 7 (Espècie): espècie del liquen trobat a la qual
s’ha arribat després d’efectuar la classificació de la
mostra que s’ha dut a terme en base a la “Guia de les
algues i els líquens dels països catalans”.
- Columna 8 (núm. de foto): indica el número de la foto en
que es troba la imatge del líquens mostrejat.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
18
- Columna 9 (núm. de mostra): indica en quin número de
sobre s’ha guardat la mostra, en el moment de la
recollida.
Amb totes les dades que s’han inclòs en la taula, s’ha pogut dur
a terme una seria de taules de “consultes” per al tractament de la
informació. Aquest és un exemple:
La consulta més utilitzada ha estat la realitzada segons la lletra
que s’atribueix a cada espècie. Ha permès identificar de forma molt
clara la localització de cada espècie mostrejada en els diferents
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
19
itineraris, gràcies al sistema de classificació numèric donat a cada
individu (núm. de liquen). Veure Annex 4.
El número de liquen està composat per a tres nombres que
representen els següents aspectes: el primer és el número de
sortida; el segon el número de parada; i el tercer el número de liquen
en la parada concreta.
Aquest sistema permet saber en quina zona és més present o
menys cada espècie de liquen.
2.4.- Construcció de mapes de contaminació per a diferents
contaminants de l’aire a partir de les dades obtingudes de la
bibliografia.
Les dades de la recerca es contrastaran amb les dades dels
nivells de pol·lució de l’àrea d’influència de Collserola que el
Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de
Catalunya recull de forma periòdica per l’àrea metropolitana de
Barcelona. La finalitat és verificar si es poden relacionar les dades
obtingudes en l‘estudi de camp descrit anteriorment amb els nivells
de contaminació atmosfèrica oficials, segons recerca bibliogràfica1.
Els punts de recollida d’aquestes dades oficials, són els següents:
a) Badalona
b) Barcelona (Ciutadella)
c) Barcelona (l’Eixample)
d) Barcelona (Gràcia-Sant Gervasi)
e) Barcelona (Palau Reial)
f) Barcelona (Poblenou)
g) Barcelona (Sants)
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
20
h) Barcelona (Vall d’Hebron)
i) Barberà del Vallès
j) Cornellà (Allende-Bonveí)
k) Gavà
l) L’Hospitalet de Llobregat
m) Martorell
n) Montcada i Reixac
o) Pallejà
p) El Prat de Llobregat (CEM Sagnier)
q) El Prat de Llobregat (Jardins de la Pau)
r) Rubí
s) Sant Adrià de Besós
t) Sant Andreu de la Barca
u) Sant Cugat del Vallès
v) Santa Coloma de Gramanet
w) Santa Perpetua de Mogoda
x) Sant Vicenç dels Horts (c/Àlaba)
y) Sant Vicenç dels Horts (Ribot-Sant Miquel)
z) Viladecans
Geogràficament
els trobem en
els punt
marcats en
vermell en el
següent mapa:
Mapa de la situació de tots els punts de recollida de dades sobre la contaminació atmosfèrica
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
21
En molts casos, tot i haver més d’un punt de recollida de dades
en una mateixa població, quan els diferents punts d’anàlisi de la
qualitat d’aire indiquen el mateix valor, en el mapa s’ha fet constar
com un de sol.
Les dades dels nivells de contaminació corresponents a cada
punt anteriorment descrit, es representen en els mapes amb un punt
de color, segons els nivell de contaminació. S’espera que els punts on
la concentració de contaminants sigui més alta es trobin dins de la
ciutat de Barcelona i que com més lluny estigui el punt de mostreig,
respecte la capital catalana, més baix segui el nivell de contaminació
que s’hi hagi registrat.
Per a poder veure fàcilment els valors
enregistrats a cada punt, s’ha atribuït un color
diferent a cada nivell de contaminació
(aquests han variat segons els valors de cada
contaminant obtingut) i s’ha marcat cada punt
de mostreig amb el color corresponent a la
quantitat de contaminació que s’hi ha
enregistrat.
A fi de poder distingir
de manera gràfica si, com
s’espera, la contaminació
es disposa de forma radial
al voltant de Barcelona i
quines son les àrees més
afectades per cada tipus de
Mapa exemplificatiu dels punts
Mapa exemplificatiu de les circumferències
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
22
contaminant, els punts de color inicials s’han expandit amb una
circumferència de diàmetre arbitrari. Això permet veure de manera
aproximada quina és la concentració de contaminació de cada zona i
no només dels punts concrets.
S’ha utilitzat aquest mètode davant de la precarietat de les
dades obtingudes de la bibliografia, ja que les estacions de mostreig
de dades de qualitat de l aire són escasses i s’hauria d’haver
monitoritzat gran part de Collserola, cosa que queda fora de l’abast
d’aquest treball de recerca.
Els mapes inclosos en aquest apartat del treball són només a
nivell d’exemple. A l’Annex 7 del present treball trobem els mapes
per a cada tipus de contaminant.
La intenció de creuar les mostreigs de líquens efectuats amb
aquestes dades és confirmar si dins del Parc Natural de Collserola, on
la contaminació hauria de ser més baixa, conté les poblacions de
líquens en millor estat i les que tenen una major diversitat que en les
zones més castigades.
Es veurà si podem concloure quins líquens són aptes per a
viure tant en zones amb aire de baixa qualitat, de la mateixa forma
que en aquelles en que l’aire és més net. S’indicarà, també, quins són
més sensibles a les males condicions ambientals.
2.5.- Determinació d’indicadors de biodiversitat. Índex de Jaccard
entre els diferents inventaris.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
23
D’entre els mètodes utilitzats per a analitzar les dades, els que
ha permès arribat a índex de comparació entre totes les mostres ha
estat l’índex de Jaccard.
Aquest mètode té com a objectiu obtenir dades numèriques
amb les que podré recolzar més les conclusions extretes dels mapes i
els Excels de mostrejos.
Per a fer-ho s’ha usat l’Índex de Jaccard, un dels principals
índex de similitud entre dues poblacions d’espècies més utilitzats.
Està definit per la següent formula:
En aquesta formula, les lletres A, B i C representen els
següents aspectes de dues comunitats:
- A: el nombre d’espècies que es troben només a la
primera comunitat.
- B: el nombre d’espècies que es troben només a la
segona comunitat.
- C: el nombre total d’espècies comunes a la primera
i la segona comunitat.
Els resultats que es poden obtenir de la seva aplicació van del
0 a l’1. Com és proper a l’1 és el resultat, més similars són les
comunitats. En concret: 1 = total igualtat; i 0 = total desigualtat.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
24
Amb les següent exemple es pot veure de forma molt clara l’ús
de l’Índex de Jaccard.
Exemple:
Comunitat 1 Comunitat 2
A A
B C
C D
F E
J G
K H
- I
- K
a = 3, b = 5, c = 11
Segons l’índex de Jaccard, la similitud entre les comunitats 1 i
2 és de 0.58 sobre 1. Per tant es pot dir que la seva semblança és
del 58%.
2.6.- Comparació de poblacions de líquens entre diferents zones.
A continuació s’ha tractat la informació disponible per a creuar
les dels mapa de gradients de pol·lució amb el mostreig de líquens
efectuat. Així es podrà veure on predomina cada tipus d’espècie i per
tant es buscarà determinar quines estan condicionades pels nivells de
contaminació i quines no.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
25
Es preveu que les espècies localitzades en llocs més propers a
les zones poblades (com els nuclis de Barcelona, Sant Cugat del
Vallès o Cerdanyola del Vallès), haurien de coincidir amb les més
resistents a la contaminació, que podrem identificar com líquens
bioindicadors de nivells de contaminants relativament elevats. D’altra
banda, es postula que els mostreigs duts a terme a les parts interiors
del parc natural, més allunyats de les fonts de contaminació serien
més diversos biològicament i es podrien identificar com bioindicadors
força més sensibles als contaminants. Per a poder veure si realment
les dades obtingudes sobre el terreny concorden amb aquestes
expectatives es duran a terme dos processos per a obtenir resultats
de tipus qualitatiu i també quantitatiu.
HIPÒTESI 2
Com a complement de la primera hipòtesis i per a tal de dotar
de més contingut l’estudi, s’ha formulat una altre hipòtesi per a donar
una altre punt de vista al treball; aqueta és:
La biodiversitat liquènica de la Serra de Collserola es veu
condicionada per la contaminació atmosfèrica que rep des de
les zones urbanitzades del seu entorn i de l’activitat que allà
s'hi desenvolupa.
2.7. -Procés de validació de la hipòtesi
Per a poder validar aquesta hipòtesi, s’ha hagut de dur a terme
una segona part pràctica en un àmbit molt diferent de la Serra de
Collserola en molts aspectes: alçada, temperatura, presència humana
i sobre tot en els nivells de contaminació atmosfèrica present a la
zona. Aquest lloc escollit per aquesta segona part del treball ha estat
la Serra del Cadí, situada al Parc Natural Cadí Moixeró.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
26
La distància entre les dues zones estudiades, el Cadí i l’Àrea
metropolitana de Barcelona) és d’ uns 150 km.
Els tres itineraris que s’han dut a terme aquí han estat molt
més curts que en la primera hipòtesis. Al llarg d’aquests s’ha
recorregut àmbits molt diversos, dins del mateix context d’alta
muntanya, com per exemple: els boscos de pi negre de la vessant
nord de la Serra de l’Ensija (un petit massís molt proper a la Serra
del Cadí), un bosc de ribera de la conca d’un petit torrent o un bosc
de pi i boix de la cara obaga d’un dels cims del Cadí.
La raó per la qual el disseny del itineraris ha variat tant d’una
part del treball de camp a l’altre, ha estat que aquest cop no es
pretén estudiar la distribució de les diferents espècies de líquens en
una zona d’alta muntanya; ni relacionar-les amb diferents nivells de
contaminació segons els individus bioindicadors. L’objectiu,
senzillament ha estat mostrejar es líquens que es trobin i estudiar-ne
la seva biodiversitat, i relacionar-la amb la trobada a Collserola.
Un cop identificats tots els líquens i a través de les taules Excel
elaborades amb aquestes poblacions (veure Annex 5 i 6), es compara
les espècies trobades en cada part del treball de camp i les freqüència
en que hi són presents en cada lloc i se’n ha extret conclusions.
Tal i com explica la hipòtesi, s’espera que la biodiversitat de
líquens de la Serra del Cadí sigui major molt a la de la Serra de
Collserola ja que aquest indret d’alta muntanya és idoni per a la
proliferació de líquens ja que està lliure de contaminació atmosfèrica i
qualsevol tipus d’afectació causada per l’acció humana.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
27
D’altra banda, també s’observa la possibilitat de trobar-hi
líquens bioindicadors que amb la seva presència mostrin que la
quantitat de pol·lució a la zona és zero o propera a zero.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
28
Els líquens i la contaminació
atmosfèrica
3.- Anàlisi de dades
3.1.- Serra de Collserola
Durant els itineraris duts a terme a través de de serra de
Collserola s’ha travessat indrets molt diversos i diferents en molts
aspectes: la vegetació, la humitat, la degradació del terreny a causa
de l’acció humana; però la diferència que s’espera que tingui més
efecte en la població de líquens és la diferència de pol·lució.
Els mapes de gradients elaborats a partir de la informació dels
nivells de contaminació, ens han permès identificar en quines zones
són més o menys afectades per aquestes concentracions de
contaminats atmosfèrics. En base a això, s’ha determinat quines
comparatives fer entre els diferents punts de mostreig, amb l’objectiu
de trobar graus de similitud o diferencia pel que fa a les poblacions de
líquens trobades, i contrastar-ho amb les dades de contaminació de
l’aire.
Una de les primeres conclusions extretes dels mapes de
gradients és que la pròpia Serra de Collserola conforma una “muralla”
que dificulta que la pol·lució produïda a la capital catalana i altres
municipis de l’àrea es concentri en la capital i es desplaci cap al
Vallès. Això crea una diferència de contaminació a cada banda del
massís. A la part barcelonina, els nivells de contaminació són més
alts que a la banda vallesana. Com a terme mig pel que fa a aquests
nivells, trobem la vessant de Collserola que llinda amb la plana del
Baix Llobregat, la contaminació de la qual és també considerable,
especialment a l’alçada de Cornellà de Llobregat i Sant Joan d’Espí.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
29
Així, és la diferència de nivells dels diferents indicadors a una i
altre banda del parc, la que ens permet deduir el gradient minvant
dels mateixos a l’interior de la serra, a falta de mesures oficials dins
del parc.
Seguint aquesta línia i per confirmar si les poblacions de líquens
de cada una d’aquestes zones són similars o no, es comparen els
resultats del mostreig utilitzant els l’índex de Jaccard.
Les tres taules següents, corresponen a les tres comparatives
efectuades entre els tres àmbits que s’han considerat
significativament diferents quant a qualitat de l’aire i que es poden
trobar al voltat de la Serra de Collserola.
A les taules es detallen a continuació els itineraris i els punts de
mostreig concrets amb els que es realitza la comparativa, així com el
resultat final:
Comparació Vessant Barcelona Vessant Vallès
Similitud Itinerari Parada Itinerari Parada
1 4 6 4 15 0,40
2 1 5 3 13 0,60
3 3 1 2 16 0,25
4 1 2 4 16 0,40
Comparació Vessant Barcelona Vessant Llobregat
Similitud Itinerari Parada Itinerai Parada
1 1 2 1 15 0,28
2 4 5 1 20 0,33
3 4 6 1 16 0,60
Comparació Vessant Vallès Vessant Llobregat
Similitud Itinerari Parada Itinerari Parada
1 3 13 1 15 0,20
2 2 16 1 16 0,20
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
30
Els punts de mostreig escollits per a treballar aquetes dades
comparatives, són aquells en que mostrejos han estat més diversos.
Per a diversos s’entenen aquells punts de mostreig on s’ha trobat un
major número d’espècies diferents.
S’ha utilitzat aquest criteri a fi de que tant els resultats de
l’equació de l’índex de Jaccard com les mitjanes que s’han calculat
d’aquests (les mitjanes citades es troben més endavant del treball) es
puguin considerar representatives, tot i no haver-se comparat tots i
cada un dels mostrejos duts a terme a cada una de les àrees.
Els resultats de la primera taula, la qual compara les poblacions
de líquens trobades a la cara sud de Collserola (vessant de
Barcelona) amb la cara nord (vessant Vallès). Els nivells de
contaminació de les dues zones són força diferents.
Les dades que en ofereixen els mapes de gradients sobre la
qualitat de l’aire a cada zona permet suposar que, en base a la
diferència de nivells de pol·lució, la població de líquens a cada banda
de la serra és força diferent. Els resultats obtinguts a través de
l’índex de Jaccard confirmen aquesta suposició: la mitjana entre els
quatre valors obtinguts és de 0,41 sobre 1 (1 significa total igualtat).
Per tant es pot concloure que la diferència de nivell de
contaminació és una possible causa de que la similitud entre les
comunitats de líquens de cada banda les massís no arribi al 50%,
malgrat que la zona del Vallès també és una zona on la qualitat de
l’aire no és excessivament bona ja que hi ha importats ciutats i hi
abunden les indústries. Si això no fos així i l’aire fos molt més net, es
pot considerar que les diferències serien encara més importants.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
31
La segona taula de comparacions també compara la zona de
Barcelona però en aquest cas amb la vessant oest de la serra, la qual
es correspon amb la cara de Collserola que mira cap al Delta del
Llobregat. En general els nivells de contaminació de les poblacions de
la zona no són tant altres com les de la capital, però són
lleugerament més alts que a la zona del Vallès. Els punts amb
indicadors de contaminació més baixos de l’àrea es concentren a la
conca del Llobregat (en indrets més apartats de la Serra de
Collserola), com per exemple Pallejà, Gavà o Viladecans. Aquesta
informació porta a suposar que els resultats de l’índex de Jaccard
seran similars als de la comparativa anterior.
La mitjana dels resultats és de 0,40; un resultat semblant a
l’anterior, fet que ens porta a les mateixes conclusions que les
obtingudes en la primera comparativa.
En conseqüència, seria lògic esperar que les poblacions de
líquens de la cara vallesana i les de la cara del riu Llobregat fossin
molt semblants. No obstant, els resultats que ofereixen les
comparatives fetes són de 0,20 i tenint en compte que el màxim
nivell de similitud és 1, és obi que les poblacions són
considerablement diferents. Durant el desenvolupament d’aquest
treball no s’ha trobat evidències suficients en quant a nivells de
contaminació o altres aspectes, que puguin explicar aquesta
diferència.
Quant a la presència de certes especies de líquens, cal destacar
que hi s’ha trobat evidències en la distribució de líquens que resulten
significatives i que poden relacionar-se amb els nivells de
contaminació dels voltants de la serra.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
32
El cas més rellevant és la presència de l’espècie G (Hypogimnia
physodes). Es tracta d’una espècie bioindicadora que indica nivells de
60 µg/m³de SO2.
3.1.1.- Zones verges
També s’han identificat les zones menys contaminades i més
verges de la Serra de Collserola per les quals han passat diferents
itineraris del treball, en concret son dues.
El primer tram és part de l’itinerari 2 i comprèn els voltants de
Santa Creu d’Olorda, des de la parada n. 11 fins a la n. 16. És una
zona molt poc freqüentada per a les persones i força lluny de nuclis
urbans importants; només hi ha una petita carretera, molt poc
transitada, que passa a una distància relativament escassa de la
zona.
El detall d’aquest tram és el
següent:
En aquestes estacions de mostreig la biodiversitat de líquens ha
estat força alta: s’ha localitzat fins a 7 espècies diferents; però les
quantitats de líquens trobats han estat baixes, només 9 individus.
Mapa zona verge itinerari 2
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
33
En la següent taula es poden identificar les diferents especies i
el nombre d’individus trobats de cada una:
Espècie Nº d’individus
E 1
K 1
D 2
A 1
H 1
B 2
C 1
D’aquestes dades, cal destacar el fet que l’espècie K, que
correspon a la Caloplaca Aurantia, representa l’únic individu
d’aquesta espècie que s’ha trobat a llarg de tota la part practica del
treball. Tant a la serralada de Collserola com a la del Cadí.
La presència de les espècies D, A i B no són només
representatives d’aquesta aquesta zona, ja que són les tres espècies
més presents i més comunes al llarg dels quatre itineraris efectuats;
de fet representen quasi el 70% dels 150 líquens trobats a la serra de
Collserola (les tres juntes). No obstant, en aquesta zona representen
un 55% del total, existeix una diferència percentual però no es
considera excessivament important.
Quant a les espècies H i E, que en total han estat trobades en 8
i 9 ocasions respectivament al llarg de tots quatre itineraris, no
permeten extreure massa conclusions ja que en aquest tram només
s’ha trobat un cop cada una.
Finalment l’espècie C, que només ha estat trobada 1 cop en
aquesta ocasió, correspon a un total de 8 individus d’aquesta espècie
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
34
que s’han trobat al llarg del itineraris per Collserola. No obstant, 2
dels altres 8 individus han estat localitzats dins de la segona zona
verge per la que s’ha passat en el itinerari 4, i dos altres mostres
s’han trobat també en una parada molt propera a questa zona de
l’itinerari 4.
Aquest fet que podria fer pensar que es tracta d’una espècie
que pot relacionar-se amb les àrees més verges o poc transitades, no
es pot confirmar ja que els altres tres espècimens trobats de la
mateixa, ha estat fora d’aquestes e les zones. S’han localitzat en les
parades 1.1.1, 1.1.2 i 1.1.9; les quals es troben en zones molt
properes a la part alta de la ciutat de Barcelona, llocs amb alts nivells
de contaminació.
Les conclusions que es poden extreure de les dades descrites
anteriorment no són concloents sobre una possible flora específica en
aqusta primera àrea poc transitada. Per una banda, les tres espècies
(D,A,B) no ofereixen informació rellevant a causa de la seva
omnipresència en totes les rutes realitzades. Altrament, l’espècie K,
únicament es troba en zones verges i poc afectades per la
contaminació. La C que en general es troba en zones teòricament
menys contaminades, en ocasions també s’ha localitzat en zones
més afectades per la pol·lució, com és el cas també de les espècies E
i H que són presents en zones verges i també en molts altres punts
on la hi ha una gran diferència de condicions ambientals i de
contaminació, de manera que no es pot dir que sigui pròpies de les
zones més aïllades del parc.
La segona zona que per la seva situació hauria de poder identificar-se
com a zona menys afectada per la contaminació, forma part del quart
itinerari i comprèn des de la parada 7 a la 16. Aquest tram comença
al Pont de Valldaura i acaba a l’església de Sant Iscle de Freixes,
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
35
passant vora el turó de Can Cerdà. Es tracta d’un
indret allunyat de cap nucli urbà i molt poc
concorregut per a les persones. Dins d’aquest
tram hi ha la zona més feréstega i amb
vegetació més esponerosa que s’ha recorregut
durant la part pràctica del treball; és correspon
amb la part que creua transversalment la vall del
Torrent d’en Fotja, entre els punts de mostreig
nº 11 i nº 12.
És un espai totalment cobert per un bosc de ribera espessíssim
que en ocasions no permet l’arribada directa de la llum solar al terra.
Aquestes condicions són probablement les causant de la nul·la
presència de líquens a la zona.
Al llarg d’aquest tram, tant la quantitat de mostreig com la
biodiversitat trobades són molt altes. Concretament s’ha trobat 7
espècies diferents i 25 individus. En la següent taula es poden
identificar les diferents especies i el nombre d’individus trobats de
cada una:
Espècie Nº d’individus
A 7
S 1
U 1
C 2
D 6
V 2
B 6
Mapa zona verge itinerari 4
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
36
La conclusió, a la vista d’aquestes dades és la següent:
Com ja s’ha dit anteriorment, la presència de les espècies A, D i
B no és representativa ja que les tres juntes corresponen a un 76%
dels líquens trobats, un percentatge força similar al de la seva
presència al llarg de tot el mostreig (70%).
No obstant, és força rellevant el cas de l’espècie Cladonia
Pyxidata (S). Només és present en una ocasió, d’un total de dues, en
aquest sector de l’itinerari 4; però l’altre vegada que ha estat
localitzada, ha estat trobada dins del mateix itinerari 4, i
concretament a la parada 4.4.17, la qual es troba considerablement
aprop de la zona verge, tot i que al mateix tems, no dista
excessivament de la perifèria de Cerdanyola del Vallès. De totes
maneres, es pot concloure que la Cladonia Pyxidata tendeix a trobar-
se en zones apartades de grans núclis urbans.
El cas de l’espècie U, la qual no s’ha pogut identificar, és força
semblent al que s’ha explicat al paràgraf anterior. Només ha estat
localitzada en dues ocazions, les dues durant l’itinerari 4, un d’elles
dins del tram verge, concretament al punt de mostreix núm. 4.4.8.
L’altre individu pertanyet a l’èspècie U, es va localitzar al punt nº
4.4.5; el qual es troba força lluny de la zona verge que s’està
estudinat i a més a més es troba a la vessant de la Serra de
Collserola que mira cap a Barcelona. De manera que els dos individus
han estat localitzats en dos punts amb uns nivells de contaminació
força diferents. Conseqüentment no es pot dir que aquets espècie
tingui tencència a viure en zones allunyades del principals focus de
contaminació.
L’espècie V, la qual tampoc ha estat catalogada, representa un
caltre cas similar al de les dues espècies anteriors. En total ha estat
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
37
localitzada en cinc ocazions, dos d’elles dins del tram verge, dues
més també dins de l’itinerari 4, als punt 4.4.5 i 4.4.6. que com ja s’ha
dit, són punt situats a la vessant barcelonina de la Serra de Collserola
i que per tant estan exposants a importnats nivells de contaminació.
La cinquena i última localització d’aqueta espècie ha estat
durant el primer itinerari, al punt 1.1.5, el qual es situa just sobre el
barrí de Perdalbes, un dels lloc on s’ha localitzat més contaminació a
través dels mapes de gradients de contaminació atmosfèrica. Aquests
fets porten a concloure que V no és una espècie que es concentri en
zones on la contaminació sigui baixa si no que pot sobreviure en
zones on la contaminació sigui considerable.
Finalment, queda per considerar l’espècie C, no obstant aquesta
ja ha estat localitzada amb anterioritat a l’altre zona verge que s’ha
estudiat i durant l’inici del primer itinerari, una zona situada
immediatament sobre el barri de Pedralbes i que és força castigada
per la contaminació atmosfèrica. Les conclusions que s’esxtreuen
d’aquesta situació són les mateixes que les de l’espècie V: és present
en les zones més netes del Parc Natural de Collserola però no té
problemes per adaptar-se i viure en algunes de les zones més
afectades per la pol·lució de la serra.
Les conclusions extretes de la presència de certs líquens a les
zones més verges del parc ofereix unes concluions que no són del tot
concluents. Així doncs ha estat a través de l’índex de Jaccard que
s’ha comparat diverses comunitats de líquens, unes pertinents a les
zones verges i les altres pertinets a les zones més contaminades, per
a poder quantificar els graus de similitud entre elles.
Per a poder estudiar la similitud entre els zones verges entre sí,
s’ha tornat a usar l’índex de Jaccard.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
38
S’han realitzat les tres comparatives següents:
El primer estudi compara la zona més propera a Barcelona
(zona contaminada) amb les dues zones verges explicades
anteriorment (zones verges).
A la segona es comparen els punts de mostreig de les
poblacions no pertitnets a l’Àrea metropolitana de Barcelona (zona
contaminada) amb les dues zones verges (zona verge).
La tercera comparativa, entre les dues zones verges entre sí.
Comparació
Zona contaminada (àrea BCN)
Zones verges
Similitud Itinerari Parada Itinerari Parada
1 1 13 2 9 0,40
2 1 1 4 9 0,43
3 1 2 4 10 0,28
4 1 8 4 13 0
5 1 9 4 15 0,20
Comparació
Zona contaminada
(fora de BCN)
Zona verge
Similitud Itinerari Parada Itinerari Parada
1 1 14 2 14 0,33
2 1 20 4 9 0,40
3 1 13 4 10 0,20
4 1 18 4 15 0,25
Comparació
Zona verge
(itinerari 2)
Zona verge
(itinerari 4) Similitud Itinerari Parada Itinerari Parada
1 2 9 4 14 0,75
2 2 15 4 9 0,50
3 2 7 4 15 0,66
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
39
Els resultats otinguts ens permeten veure si les diferències
entre col·lectius de líquens de les parts més i menys contaminades
són molt o poc importants.
Els resultats de la primera taula permeten concloure que hi ha
grans diferències entre les poblacions de líqunes dels dues zones que
estudia. La mitjana entre els quatre resultats obtinguts és de 0,26 i
tenint en copmte que el resulatat que indica total similitud és 1, es
por concloure que les comunitats de líqunes són molt diferents.
Lògicament la causa l’aquest fet seria la diferència de nivells de
contaminacó de cada zona.
Les conclusions que espoden extreure de la taula segona , són
que la diferència entre els comunitats de líquens són importants i
similars a la comparativa anterior. La mitjana dels resultats és 0,30.
Tot i els diferents nivells de contaminació de les dues vassants,
la diferència és poca en quant a liquens identificats, així que no es
pot dir que la diferència de contaminació a cada banda del massís
condicioni gaire la proliferació de determinades espècies de líqunes.
La dada més sigificativa però, l’aporta la tercera taula. Les
resultats de la comparativa entre les poblacions de líquens de les
dues zones verges mostra calrament una important similitud entre els
dos espais en aquest sentit. La mitjana dels resultats és 0,64.
Obiament aquest resultat es deu a que les condicions ambientals, de
poca degradació del terreny i de qualitat de l’aire són molt similars
als dos llocs.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
40
3.2.- Serra del Cadí.
La segona part de la part pràctica del treball de recerca es va
dur a terme a la Serra del Cadí. En aquesta ocasió, l’objectiu no va
ser confeccionar cap mapa de presència de líquens ni fer un estudi
dels nivells de contaminació de la zona. Senzillament s’ha fet per a
mostrejar el màxim d’espècies de líquens diferents per a comparar-
les amb el mostreig realitzat a Collserola; a fi de corroborar la segona
hipòtesi del treball:
La biodiversitat liquènica de la Serra de Collserola es veu
condicionada per la contaminació atmosfèrica que rep des de les
zones urbanitzades del seu entorn i de l’activitat que allí s'hi
desenvolupa.
En primer lloc, la tabulació de la recollida de líquens ha permès
veure ràpidament que hi ha grans diferències entre les espècies
trobades durant cada part del treball. Hi ha fins a sis espècies
liquèniques que només han estat localitzades durant les recollides de
mostres al Prepirineu, en concret són les espècies M, N, O, P, Q i W.
De les quals dues són bioindicadores, contretament N i Q que la seva
presència indica que la quantitat de SO2 a l’aire és, tal i com
s’esperava, zero.
D’altre banda, les espècies F, G, I ,J, L ,S , U i V, que havien
estat torbades amb anterioritat a la Serra de Collserola, no han
aparegut en cap moment al Cadí. Cal recordar que una d’aquestes
espècies, la G, és bioindicadora del S02, la seva presència indica que
hi ha aproximadament 60 µg/m³.
També hi ha un important nombre d’espècies que s’han trobat a
les dues serralades.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
41
Els exemplars de Xanthoria (D), és molt present al llarg de les
dues fases de la part pràctica. Però hi ha importants diferències entre
la quantitat en que les seves variants han estat trobades a llarg del
treball.
Aquesta taula mosta els el nombre d’individus de cada
subespècie trobats al llarg del mostreig i el percentatge que
representen respecte el nombre total d’individus de Xanthoria. La
principal desigualtat de la taula la protagonitza la Xanthoria
parietana, la qual representa quasi un 62% a Collserola i un 0% al
Cadí. Aquet fet s’explica fàcilment ja que aquesta espècie és
bioindicadora de nivells força elevats de SO2, com que l’aire del Cadí
està totalment lliure d’aquest contaminant, aquest liquen no es
desenvolupa.
També cal destacar que hi ha una important variació del volum
de Xanthoria Fallax trobada, no obstant aquest fet no hauria de tenir
cap relació directe amb la diferència de nivells de contaminació
trobats.
El nombre total d’espècies trobades a la Serralada del Cadí és
de 15 i a Collserola se n’ha localitzat 17. Aquests resultats aparent
ment no verifiquen la hipòtesi ja que aquesta diu que la biodiversitat
de líquens és major a les zones lliures de contaminació atmosfèrica
que a les zones que en tenen. No obstant cal recordar que els
Mostreig
Xanthoria
Parietana Elegans Fallax Altres
n. ind % n. ind % n. ind % n. ind %
Collserola 26 61.9 13 30,9 1 2,3 2 4,7
Cadí 0 0 8 50 8 50 0 0
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
42
itineraris duts a terme a cada una de les dues parts del treball de
camp han estat molt diferents en molts aspectes però especialment
en les quilometratge recorregut. Mentre que al Parc Natural de
Collserola s’ha caminat prop de 40 quilòmetres, per a la Serra del
Cadí tan sols n’han estat 9,3. A més a més tots els trams recorreguts
per la zona d’alta muntanya han estat molt similars a nivell de
l’altitud i proximitat entre ells, mentre que els itineraris del massís
litoral han travessat espais molt heterogenis en aspectes com la
contaminació o afectació per l’acció humana i la distància entre els
mateixos ha estat molt més gran.
Per tant, sí es conclou que la relació entre les espècies
localitzades i els quilòmetres recorreguts/àrea coberta per la
investigació, és molt diferent a cada zona. A Collserola aquesta és de
0,42 espècies de líquens diferents trobades per cada mil metres
caminats. Al Cadí el nombre d’espècies diferents per quilòmetre és
1,61.
Aquests resultats han permès afirmar que la segona hipòtesi
postulada és rotundament certa. Segons els resultats obtinguts, la
biodiversitat en llocs lliures de contaminació atmosfèrica es quasi tres
vegades major a la dels llocs afectats per aquesta.
Tot i no contribuir en l’estudi de la hipòtesi, també s’han dut a
terme diverses comparacions entre les diferents comunitats de
líquens de de la Serra del Cadí i Collserola amb l’índex de Jaccard.
Això ha permès veure fins a quin punt són iguals o diferents les la
poblacions liquèniques de cada lloc.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
43
L’anàlisi d’aquestes dades ha permès veure clarament la gran
diferència que existeix entre les dues àrees on s’ha dut a terme el
treball de camp.
La primera taula compara les zones de la serra de Collserola
més castigades per la contaminació atmosfèrica amb els tres
itineraris de la Serra del Cadí. El valor de la mitjana dels resultats de
l’índex de Jaccard ha estat de 0,14. Tenint en compte que el nivell
màxim de similitud és 1, és pot dir que les comunitats de líquens de
cada àmbit són molt diferents.
Per altre banda, la segona taula compara les dues zones verges
de la serra de Collserola amb la serra del Cadí. En aquest cas els
Comparació
Collserola
(zona contaminada)
Cadí
Similitud
Itinerari Parada Itinerari Parada
1 1 2 5 10 0,13
2 1 5 6 1 0,25
3 1 8 6 6 0,20
4 4 6 7 8 0
5 4 5 7 9 0,14
Comparació
Collserola
(zona verge)
Cadí
Similitud
Itinerari Parada Itinerari Parada
1 2 14 6 1 0,33
2 2 9 6 6 0,40
3 4 9 7 11 0,40
4 4 6 7 6 0,40
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
44
resultats de les comparatives no han estat tan extrems però la
mitjana entre aquets ha estat 0,38. Aquest valor ha permès
concloure que també existeix una diferència important entre les
comunitats de líquens de les zones verges de Collserola i els
poblacions del Cadí a causa dels considerables nivells de
contaminació als que estan exposades aquestes zones de la serra
Litoral.
No obstant, aquestes zones de Collserola no estan tant
castigades per a pol·lució com les de la comparativa anterior. És per
això que els valors mitjans de similitud entre poblacions de cada taula
de comparatives han estat significativament diferents. És a dir, el fet
que les zones verges de Collserola tinguin una qualitat d’aire millor i
menys afectació per l’activitat humana, els permet tenir una
biodiversitat una mica més rica que la de les zones més castigades i
per tant poden ser més similars als mostrejos en espais lliures de
contaminació a la serra del Cadí.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
45
Els líquens i la contaminació
atmosfèrica
4.- Conclusions
4.1.- Primera Hipòtesi
A partir de l’estudi detingut de les dades obtingudes durant la
part pràctica duta a terme a la zona de la Serra de Collserola i
comparades a través del document d’Excel de Consultes s’ha pogut
determinar en quines zones es concentren cada espècie de liquen.
Posteriorment i aplicant el índex de Jaccard, s’ha determinat el grau
de similitud entre les espècies de cada àrea a través de valors
quantitatius.
El resultat d’aquest tractament de dades, dona com a conclusió
la següent resposta a la primera hipòtesi plantejada:
No es pot afirmar que hi hagi una clara estratificació dels
líquens identificats en les diferents zones.
No es pot confirmar la distribució de diferents especies entre les
diverses zones mostrejades quan aquestes, encara que allunyades
entre sí, es troben en zones afectades per la contaminació i impacte
de l’acció humana. Per exemple entre les àrees més properes a
Barcelona i les que ho estan als gran nuclis de població o principals
infraestructures de comunicació que creuen el Vallès o Baix Llobregat.
Els índex comparatius entre aquestes àrees són relativament alts
(majoritàriament la mitjana és superiors a 0,50).
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
46
Ara bé, cal destacar que si comparem aquestes àrees més
castigades amb uns determinat àmbits allunyats de fonts de pol·lució
i situats a l’interior del Parc Natural de Collserola, els graus de
coincidència entre les especies identificades en aquestes àrees i les
descrites anteriorment, són més baixos (mitjana inferior al 0,4). La
comparativa entre els mostreigs efectuats en aquests nuclis més
“verges” mostren valors mitjos superiors al 0,60.
Això ens portaria a poder parlar de uns petits reductes més
“verges” els quals estarien en la línia de la primera hipòtesis però
representen zones massa minoritàries respecte l’extensió de territori
total mostrejat. I per tant no es consideren prou significatius per a
validar la primera hipòtesi.
Així doncs es conclou que no podem parlar d’una clara
d’estratificació quant a les especies identificades en tota la serra de
Collserola, segons el seu grau de proximitat a les àrees productores
de contaminació. Conseqüentment, cal dir que la primera hipòtesi no
ha pogut ser validada.
Aquest fet es constata a dos nivells:
1. La concentració dels líquens trobats al llarg de les quatre rutes
examinades no obeeix en general a un clar criteri de proximitat
o allunyament de les zones més habitades, essent molt
homogènia.
2. La distribució de les diferents especies identificades tampoc ens
permet concloure el creixement d’espècies bioindicadores en
cap zona per damunt de les altres.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
47
El coneixement que m’ha aportat el fet de travessar caminat la
serralada en el sentit Nord/Sud i Est/Oest i l’estudi detallat dels
mapes, em dona indicis que poden fàcilment explicar aquest fet:
Per una banda hem de considerar que el parc Natural de
Collserola es troba envoltat per zones urbanes de tamany
considerable en tot el seu perímetre (Barcelona, Sant Cugat,
Cerdanyola, Sant Feliu entre d’altres, així com per grans eixos de
comunicació que uneixen l’àrea metropolitana de Barcelona, com són
les autopistes C-58, B-30 i A-2 principalment. L´impacte d’aquestes
grans fonts de contaminació és molt elevat i penetra de forma clara
en tota la geografia del parc de manera que no queden probablement
grans zones exemptes de contaminants o amb aquests a nivells prou
baixos com per permetre el creixement d’espècies bioindicadores
diferencials de la resta de zones.
A més el parc s’ha convertit en una de les principals àrees de
lleure del Barcelonès i el Vallès i és creuat per multitud de pistes
forestals i camins que són utilitzats de forma molt habitual pels
habitants dels nuclis propers tant per fer caminades i excursions ,
com per practicar ciclisme. La densitat doncs de visitants que rep el
parc en totes les èpoques de l’any, és molt important. Les influencies
d’aquest constant transit per pràcticament tota la seva extensió,
permet diferenciar-hi àrees molt minoritàries amb diferent grau de
intrusió (àrees denominades verges en aquest treball).
4.2.- Segona hipòtesi
Cal tenir en compte que la part pràctica feta al Cadí no estava
plantejada amb l’objectiu d’elaborar un mapa de gradients de la
biodiversitat i quantitat de líquens trobats a la serra. L’únic objectiu
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
48
era obtenir només informació a nivell comparatiu d’aquesta zona
respecte la de Collserola, pel que fa a dos aspectes.
Avaluar si la diversitat d’espècies torbades en cada territori, és
a dir la coincidència i desigualtat d’individus entre tots els
mostrejats.
I addicionalment i dins dels que s’han trobat en cada un dels
dos espais estudiats, estudiar-ne la freqüència en que es presenten .
Per a poder acabar confirmant si es troba una biodiversitat de
líquens més àmplia al Cadí que a Collserola, per tractar-se aquesta
última d’una zona menys contaminada.
El tractament de dades exposades en l’annex 9 permet
concloure importantíssimes diferències entre la els mostrejos de cada
part de la part pràctica, la de Collserola i la del Cadí. Aquesta
diferència es fa palesa tant en quant a quines són les especies
trobades en un i altre habitat com pel grau de diversitat dels
mostreigs.
Segons aquestes dades, el nombre total d’espècies trobades a
la Serralada del Cadí és de 15 i a Collserola se n’ha localitzat 17. Per
a saber en quina zona la biodiversitat és més alta, s’ha relacionat la
biodiversitat trobada a cada zona amb les distàncies que s’ha
recorregut a cada àmbit. Al Parc Natural de Collserola s’ha caminat
prop de 40 quilòmetres, per a la Serra del Cadí només n’han estat
9,3.
Les relacions entre aquests valors han donat els següents
resultats: a Collserola s’ha trobat 0,42 espècies de líquens diferents
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
49
trobades per cada mil metres caminats mentre que al Cadí la
quantitat d’espècies diferents trobades a quilòmetre és 1,61.
Aquests resultats permeten afirmar que la segona hipòtesi
plantejada al treball és certa. L’absència de contaminació atmosfèrica
en una zona permet que hi hagi una major biodiversitat de líquens.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
50
Els líquens i la contaminació
atmosfèrica
5.- Bibliografia
Llibres i monografies
1- LLIMONA, Xavier [et al.]. Història Natural dels Països Catalans,
volum cinquè fongs i líquens. Barcelona: Fundació enciclopèdia
Catalana, 1991.
2- EDERRA INDURÁIN, Alicia. Botànica ambiental aplicada. Las
plantes y el equilibrio ecológico de nuestra tierra. Pamplona:
Ediciones Universidad de Navarra S.A. (EUNSA), 1996.
3- CAMBRA, Jaume; GÓMEZ, Antoni; RULL, Jordi. Guia de les
algues i els líquens dels països catalans. Barcelona: Pòrtic
(col·lecció conèixer la natura), 1997.
Articles de pàgines i llocs web
1- GENERALITAT DE CATALUNYA, Departament de territori i
sostenibilitat. Informe sobre la qualitat de l’aire entre 01-01-
2012 i 31-12-2012. Disponible des d’internet en:
“http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.6
4be942b6641a1214e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextoid=5e91d5029e
927210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5e91d5
029e927210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
”.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
51
2- PÉREZ, Carlos. Líqunes y contaminación atmosférica. Lleó: juny
de 2010. Disponible des d’internet en:
“http://liquenes.ticlegio.com/indicadores-y-bioindicadores”.
3- ARINÑO VILA, Xavier; AZUAGA GARCÍA, Teresa, GÓMEZ
BOLEA, Antonio. Els líquens com a bioindicadors de la qualitat
atmosfèrica: el cas de la vall de Fumanya (Cercs, Barcelona)
[En línia]. Barcelona: Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 65: 5-13-1997.
Disponible des d’internet en:
“http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000023/00000090
.pdf”.
4- CARBALLO, Maria Dolores. Los líquenes y la contaminación
atmosfèrica. 10 de desembre de 2007. Disponible des d’internet
en: “http://mdcm83.blogspot.com.es/2007/12/blog-
post_10.html”.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
52
ANNEX 1.- Informació sobre líquens i bioindicadors.
1.- Els líquens
1.1- Què són els líquens?
1.1.1- El concepte
Un liquen és un fong (micobiont) que viu amb una alga
(ficobiont) amb la qual està associat de forma simbiòtica, és a dir,
que es beneficien mútuament. En algun cas aquestes associacions
poden ser dutes a terme per més d’una espècie de fong i alga.
El rol de l’alga, que acostuma a ser una alga blava (organisme
procariota del grup dels cianobacteris) o una alga verda (organisme
eucariota del grup de les clorofícies), és sintetitzar matèria orgànica
de la qual es nodreixen tant l’alga com el fong.
La funció del segon component de l’associació, el fong, és
protegir l’alga de l’exterior i proporcionar-li un medi humit per a la
seva supervivència.
Tot i que el fong s’encarrega d’oferir un medi habitable per a
l’alga, aquesta viu en unes condicions d’humitat i temperatura al límit
de la seva tolerància de manera que l’equilibri alga-fong és molt
fràgil. Si per qualsevol raó climatològica (per exemple, augments o
disminucions de la humitat, la temperatura, la lluminositat, la
contaminació atmosfèrica, etc..) aquest equilibri es trenca: l’alga
mor, la simbiosi desapareix, el fong perd la font d’aliment sintetitzat,
es mor i el liquen desapareix.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
53
Hi ha certs aspectes que caracteritzen els líquens com a espècie
i que els diferencien de les plantes vasculars:
- Dins d’un liquen és només l’alga la conté clorofil·la; és a
dir que la relació entre la quantitat de clorofil·la i el volum
total del liquen és menor que en el cas de la majoria de
plantes. Com a resultat d’això tant el metabolisme com el
procés de fotosíntesi és especialment lent. El mateix
passa amb la velocitat a la que un liquen es recupera de
qualsevol dany.
- A diferència de les plantes vasculars, un liquen no té
estomes i du a terme l’intercanvi de gasos al llarg de tota
la seva superfície. A causa d’això, comparativament, un
liquen absorbeix una quantitat de gasos major que una
planta vascular.
- Els líquens no tenen cutícula (membrana de que disposen
les plantes superiors i que les aïlla del medi exterior) de
manera que són especialment vulnerables als gasos
contaminants.
- Els líquens són organismes poiquilohídrics, això és, que
són incapaços d’autoregular el seu contingut d’aigua de
manera que llur capacitat metabòlica depèn absolutament
de la humitat i de les precipitacions. La humitat ambiental
entre el 60% i el 90% és el punt òptim per a que els
líquens puguin dur a terme la fotosíntesi. En el nostre
entorn aquestes condicions es donen majoritàriament a la
matinada i òbviament en aquell moment no hi ha llum de
sol per a dur a terme la fotosíntesi. Per tant, només
durant reduïts períodes de temps amb insolació es donen
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
54
les condicions idònies per al seu creixement. I, com a
resultat, el seu desenvolupament i metabolisme són lents.
Fins i tot pot ser que en un cas de manca d’aigua,
element important el seu sistema metabòlic, la seva
evolució quedi aturada fins que es disposin de noves
condicions d’hidratació.
- Els líquens tenen una gran capacitat d’acumulació de
nutrients i de líquids ja que quan n’absorbeixen no tenen
cap sistema per a expulsar-los.
- A causa de les moltes limitacions que tenen els líquens a
l’hora desenvolupar-se, com per exemple la dependència
de la humitat ambiental o la poca quantitat de clorofil·la,
el seu desenvolupament és molt lent. Per contra,
disposen d’una gran capacitat d’adaptació i supervivència
de manera que si no hi ha canvis dràstics en el seu
entorn ni en l’ambient, poden viure molts anys. En la
següent taula es veuen, a nivell d’exemple, les velocitats
de creixement de certes espècies:
Espècie Velocitat (mm/any)
Peltigera spp 10-30 mm
Physcia caesia 0.8-1.1 mm
Parmelia saxatilis 1.7-3.2 mm
Caldonia rangiformis 2-5 mm
Lecanora muralis 0.8-2.3 mm
Rhizocapon geographicum 0.2-0.6 mm
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
55
1.1.2.- Morfologia i anatomia dels líquens
Els líquens són éssers tal·lòfits, és a dir, formen estructures
morfològiques senzilles i poc organitzades. Dit d’altra manera: una
estructura o aparell vegetatiu, creada gràcies a la simbiosi entre el
fong i l’alga i feta de la forma òptima per a dur a terme la fotosíntesi i
protegir a l’alga. Sobre d’aquests es situen els òrgans reproductors.
Els tal·lus poden tenir molts tipus diferents d’estructures i
formes, depenent de l’espècie del liquen a que pertanyen.
Per exemple:
- Tal·lus crustaci: Formen crostes
sobre els substrats i s’hi troben
molt units. Té un aspecte de taca
circular contínua o discontinua.
El segon tipus les petites
estructures que el formen es diuen arèoles. El marge de
l’estructura està format per lòbuls: unes estructures
allargassades i situades radialment (com en el cas de la
Gasparrinia) o de forma irregular.
També poden incloure una línia
hipotal·lina (de color diferent al
del liquen) que delimiten i que
estan formats per a hifes del fong
(com en el cas de Rhizocarpon).
Lòbuls distrubuits irregularment
Tal·lus amb forma polsegosa
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
56
En altres ocasions el tal·lus quasi no està desenvolupat i
forma una estructura amb aspecte de pols (com la
Lepraria).
- Tal·lus esquamulós: Estan formats per esquàmules de
forma diversa i tenen un marge més o menys separat del
substrat (és el cas de la Psora).
- Tal·lus foliaci: El formen làmines fixades al sòl: o bé per
un únic punt anomenat disc basal, en aquest cas són
umbilicats (com la espècie Umbilicaria); o poden estar-hi
unides per unes prolongacions anomenades rizines. El seu
marge acostumen a ser lobulat.
- Tal·lus fruticulosos: Formen petites branques o cintes
ramificades que estan units al substrat gracies a un disc
basal. Els podem trobar tan drets com en forma pendular.
- Tal·lus compostos: És una estructura pròpia de la
Cladonia. Pot presentar un organisme primari que pot ser
esquamulós o foliaci i un tal·lus secundari anomenat
podeci que té aspecte de fruticulós. Hi ha subespècies de
la Cladonia com la Cladonia foliacea en les que només es
desenvolupa el tal·lus primari i d’altres com la Cladina en
que només es visible el tal·lus secundari.
1.1.3- Òrgans reproductors i multiplicació
Els líquens es reprodueixen formant ascomes de diferents tipus
i mida. Si un liquen en té, és diu que és fèrtil. Quan no es disposa és
estèril. Aquest fet pot venir donat per unes males condicions
ambientals o per una especialització en la reproducció asexual.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
57
Els diferents tipus d’òrgans reproductors que es coneixen són
els següents:
a) Ascocarps
Que, al seu torn, presenten diferents tipologies:
- Apotecis: és el tipus d’ascoma més corrent; es tracta
d’unes unes estructures còncaves amb una forma similar
a la d’una copa. A la part central hi tenen el teixit fèrtil
que es denomina himeni. Segons la forma es classifiquen
en tres tipus:
Apotecis lecanorins: tenen el mateix color que el de la
resta del tal·lus i els formen: hifes del fong (el marge
propi) i hifes estèrils i fèrtils (l’himeni).
Apotecis lecideïns: No presenten marge propi ni himeni.
Els apotecis es troben sobre el tal·lus, generalment al
centre. En el cas del gènere Nephroma se situen als
lòbuls.
Apotecis coniocàrpics: L’himeni es destrueix quan les
ascospores maduren. Això passa amb la espècie de la
Chaenotheca.
- Peritecis: són l’altre tipus d’ascomes, són més petits que
els apotecis, i l’asc es troba tancat en unes cavitats on
s’accedeix per uns porus anomenats ostíol.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
58
- Lirel·les: és un tipus d’apoteci de forma allargassada que
pot ser tant ramificat com simple (és representatiu de les
espècies Graphis i Opegrapha).
b) Els picnidis
Tenen forma de petits peritecis (estructures esfèriques amb
porus per on s’alliberen espores per la reproducció sexual).
No obstant, dins seu tenen unes hifes que estan
especialitzades en segregar unes espores asexuals. Aquestes
s’anomenen picnidiòspores i poden actuar tant com a
espermaci o com a espora capaç de de multiplicar-se sola.
c) Multiplicació vegetativa
A través d’aquets procés asexual un fragment de tal·lus és
capaç produir un liquen nou. Aquest fenomen a vegades té
lloc a causa d’un trencament accidental del tal·lus o per
l’acció d’unes partícules generades pel propi liquen i
destinada a la dispersió. D’aquest tipus de partícula
existeixen dues classes:
- Isidis: Són sortints del tal·lus molt fràgils amb aspecte tan
cilíndric, esquamulós o ramificat. Constitueix un sistema
de dispersió molt eficaç ja que tenen els dos components
del liquen (el fong i l’alga) de manera que fàcilment
colonitzen el lloc on van a parar.
- Soredis: Tenen aspecte de petits grànuls (només es
veuen amb lupa) i estan fets de cèl·lules d’alga
recobertes per hifes del fong. Aquestes partícules
s’ajunten formant una estructura anomenada sorali, és
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
59
seca i hidròfuga de manera que és apte per a la dispersió
a través del vent i la pluja.
1.1.4.- Altres estructures particulars dels líquens
- Pèls: Són les terminacions lliures de les hifes que
s’acostumen a trobar a la cara inferior d’alguns líquens
com la Lobaria o la Nephroma.
- Rizines: Són òrgans de fixació fets d’hifes soldades tant
simples com ramificades. En tenen la majoria de líquens
foliacis.
- Venes: Són cordons formats per hifes que es troben a la
cara inferior del tal·lus. Poden ser verdes o negres.
1.2.- Substrats on viuen els líquens
Fixant-nos en les característiques del sòl que ocupen els
líquens, els podem distribuir en tres grups:
- Líquens saxícoles: són els que viuen sobre roques.
Segons el tipus de roca es tornen a dividir en silicícoles
(si viuen sobre roques àcides) o calcícoles (si viuen sobre
roques carbonatades).
- Líquens terrícoles: viuen sobre
sols més o menys nus.
- Líquens epifítics: viuen sobre un
altre vegetal que generalment és
Liquen epifític vivint sobre molsa
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
60
un arbust o un arbre però també es poden trobar sobre
molses.
Com a valor afegit, una part important de les espècies de
líquens tenen propietats d’espècie bioindicadora, es a dir, que a
través de la seva presència o falta es poden extraure conclusions
sobre quantitats de contaminació en un medi.
2.- Els bioindicadors
2.1.-Definició i característiques
Un bioindicador es pot definir, en síntesi, com: un ésser viu que
indica els condicions del medi en el que viu.
Una altra definició, més precisa, és la d’un organisme o una
comunitat en que la seva existència, les seves característiques
estructurals, el seu funcionament i relacions depenen de les
característiques del medi en el que viuen i canvien si les
particularitats del seu entorn s’alteren. Per exemple: un arbre
caducifoli estimulat per un canvi en la contaminació atmosfèrica
reaccionarà començant a mostrar símptomes de clorosi a les fulles
(reducció de la producció de clorofil·la i la conseqüent pèrdua de color
a les fulles).
La capacitat que un bioindicador té per a respondre als canvis
ambientals depèn de certs factors:
- La composició genètica del bioindicador el pot ajudar o
perjudicar a l’hora d’adaptar-se al nou medi.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
61
- L’edat: el líquens adults tenen més facilitat per a adaptar-
se al canvis ambientals. En canvi, el individus joves es
troben en un moment de la vida més influenciable de
manera que els costa més adaptar-se als canvis del medi.
- Las pròpies condicions ambientals ja que els estímuls
poden ser infinitament variats.
En base a les definicions donades, tots el éssers vius poden
respondre als factors ambientals de manera que a tots se’ls pot
considerar bioindicadors. No obstant hi ha espècies que responen
millor que d’altres als canvis ambientals: amb més rapidesa o bé
aportant més dades i més interessants. Aquestes són les espècies
que se les considera bioindicadores.
2.2.- Tipus de bioindicadors
Hi ha diversos criteris per classificar un bioindicador:
a) En primer lloc en funció del grau de sensibilitat que mostra
davant dels canvis ambientals. Segons això poden ser: molt
sensibles, sensibles, poc sensibles o resistents.
b) En segon lloc segons la forma en que responen a un
estímul. Poden establir-se els grup següents:
- Detectors: mostren respostes davant els canvis
ambientals, veient-se afectada la seva vitalitat,
mortalitat, capacitat reproductora, etc... Per exemple, les
molses epífites que viuen a la ciutat es tornen estèrils a
causa de la contaminació atmosfèrica.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
62
- Explotadors: la seva presència indica de forma molt
probable l’existència d’una pertorbació allà on són. Es
tracta d’organismes que es presenten de forma més o
menys espontània i molt nombrosa en un lloc concret. La
seva aparició es deu a que els seus competidors han estat
prèviament eliminats a causa de la pertorbació
esmentada. Per exemple l’abundància d’ortigues significa
que hi ha materials abundants en nitrats en el sòl on
creixen.
- Sentinelles: són bioindicadors sensibles o molt sensibles
que han estat introduïts artificialment al medi i que
actuen com a alarmes ja que detecten ràpidament els
canvis. S’utilitzen principalment per alertar respecte a
certs nivells de contaminants. En són un exemple els
ocells que antigament s’utilitzaven en les mines per
advertir de certes concentracions de gasos en l’aire.
- Acumuladors: bioindicador resistent a certs compostos ja
que són capaços d’absorbir-los i d’acumular-los en
quantitats mesurables. Per exemple certs briòfits que
acumulen metalls pesants.
- Organismes test o bioassaigs: són utilitzats en laboratoris
com a detectors de presència i/o concentració de
contaminants. Sempre es tracta de bioindicadors
sensibles i poden ser plantes com bacteris o fins i tot
animals (ratolins).
c) Un tercer grup respon a la característica de la possibilitat
de quantificar la resposta. Poden ser:
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
63
- Bioindicadors en sentit estricte: aquells que amb la seva
presència, absència o abundància indiquen els efectes
d’un factor ambiental de forma qualitativa. Dins d’aquests
poden ser positius ja que la seva presència significa
l’existència d’alguna substància en el medi (per exemple:
plantes que només viuen en substrats amb Pb, Cu o Au).
O bé negatius quan la seva absència mostra que hi ha
algun compost a l’espai on viuen (per exemple: els
líquens bioindicadors que moren al superar cert llindar de
concentració de contaminants a l’aire).
- Biomonitors: són espècies quina presència és indicativa
de contaminants o altres pertorbacions de forma
qualitativa i també quantitativa. Les seves reaccions són
proporcionals al grau de la contaminació. Les espècies
poden ser biomonitors; bé perquè reaccionen d’una forma
determinada o mesurable en quin cas es tracta de
biomonitor de reacció manifesta, o bé perquè acumulen
contaminants fins a tenir una quantitat mesurable, en
quin cas s’anomenen biomonitors per a acumulació.
Per altre banda es poden considerar passius quan es
troben de forma natural a la zona on s’està fent l’estudi o
actius si han estat introduïts per l’home.
El resum de criteris de classificació és el següent:
Criteri Tipus de bioindicadors
Grau de sensibilitat
Molt sensibles
Sensibles
Poc sensibles
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
64
Criteri Tipus de bioindicadors
Resistents
Forma de resposta
Detectors
Explotadors
Sentinelles
Acumuladors
Organismes
Capacitat de mesura
Bioindicadors en sentit estricte
Biomonitors
De reacció manifesta
Per acumulació
Passiu
Actiu
2.3.- Requisits que ha de complir un bioindicador
Tot bioindicador ha de complir certs requisits per a ser fiable, i
no totes les espècies els presenten tots. Especialment els que son
detectors, explotadors o acumuladors.
Els requisits són:
- Oferir dades mesurables i/o observables sobre
l’ecosistema que s’està estudiant.
- Ser una espècia estenoica, és a dir: tenir una valència
biològica (interval de tolerància d’un factor al medi com
pot ser el pH, temperatura, llum, etc...) molt estreta.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
65
- Donar una resposta diferent per a cada tipus d’estímul.
- Ser sedentaris o tenir poca capacitat de dispersió.
- Resultar senzill de ser preses com a mostres i viure en
quantitats suficients com per alterar la població en cas de
que s’hagi de dur a terme un mostreig successiu.
- Ha de resistir la acumulació de contaminants (sobretot si
es tracta d’acumuladors) mantenint-se vius per a poder
ser observats i extreure’n dades.
- És bo que siguin organismes amb una esperança de vida
llarga ja que així es poden analitzar individus d’una
mateixa espècie però de diferent edat.
Es creu que els millors bioindicadors són les espècies
estenoiques (amb un interval de tolerància de contaminants molt
estret) ja que són més sensibles i ràpids al reaccionar davant
d’estímuls. No obstant els bioindicadors eurioics (amb una valència
biològica àmplia). També poden aportar informació sobre canvis en el
medi tot i no ser tant sensibles als canvis ambientals com el tipus
anterior. Per exemple la desaparició massiva d’alguna d’aquestes
espècies en un punt concret pot indicar algun canvi dràstic en el lloc
on es trobaven.
2.4.- Avantatges dels bioindicadors
Per a estudiar qualsevol contaminant d’un medi, a part de
l’estudi de la presencia de bioindicadors, existeixen tot tipus de
proves fisio-químiques que no impliquen malmetre un ecosistema
extraient-ne mostres i ofereix resultats de forma quasi immediata. No
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
66
obstant, el bioindicadors ofereixen els següents avantatges respecte
altres tipus d’anàlisis:
- Reflecteixen el complex efecte de tots els factors
ambientals en tot el medi.
- Els bioindicadors representen una manera fàcil i senzilla
d’extreure informació sobre la contaminació en un medi
sense la necessitat d’aparells, temps i amplis
coneixements.
- Ajuden a detectar la velocitat i la direcció dels canvis
ambientals.
- Mostren els efectes dels agents contaminants sobre
éssers vius i fins a qui punt són perillosos per a la resta
de l’ecosistema.
- Localitzen els punts exactes dins d’una zona on es
concentren les matèries tòxiques i contaminats.
Així doncs, , els bioindicadors ofereixen una imatge de la
extensió de la contaminació en una zona i com està afectant als
éssers vius que habiten aquell lloc.
3.- Els líquens com a bioindicadors
3.1.- Els efectes dels contaminants en els líquens
Hi ha dues maneres en que la contaminació pot afectar a un
liquen. La primera és atacant-los directament (a la seva fisiologia, la
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
67
seva morfologia, etc...) o bé afectant-los de forma indirecta a través
del seu entorn, convertint-lo en un lloc inhabitable per al liquen.
Les afectacions que poden patir es classifiquen en:
a) Canvis morfològics
- Canvis al color del tal·lus.
- Disminució de la mida del tal·lus.
- Augment en el gruix del tal·lus (no sempre).
b) Canvis en la seva anatomia
- Augment del nombre d’algues que pateixen plasmòlisi
(pèrdua d’aigua) o que estan mortes.
- Disminució del nombre d’algues en estat de
regeneració.
c) Canvis en la seva ultraestructura
- Dilatació en l’alga de la seva tilacoides (vesícula que
forma part de la membrana interna del cloroplast i lloc
on es duen a terme les reaccions captadores de llum
de la fotosíntesi).
- Aparició de grànuls de midó a les algues.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
68
- Desorganització del contingut cel·lular de l’alga (només
en líquens especialment sensibles).
- Deformació del cloroplast o de les membranes.
- Dilatació dels mitocondris (orgànul propi de la majoria
de cèl·lules eucariotes).
d) Canvis fisiològics
- Disminució de l’absorció de CO2 i la respiració.
- Canvis en el contingut hídric del tal·lus.
- Disminució de la clorofil·la i la fixació de nitrogen.
- Canvis en el pH.
- Canvis en la concentració de molts components. Per
exemple: augment dels contaminants y segregació de
potassi o magnesi.
e) Canvis biològics
- Aturada en la despesa energètica en la creació i
manteniment d’òrgans reproductors.
- Decreixement de l’activitat multiplicadora de les
cèl·lules de l’alga.
Els canvis fisiològics són els més difícils d’apreciar ja que per
analitzar el metabolisme d’un liquen s’han de tenir en compte molts
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
69
altres factors com la humitat del tal·lus (ja que aquest factor afecta a
molts processos), el tamany del tal·lus i la edat de l’individu.
En el cas de les espècies molt sensibles als contaminants els
efectes que es poden produir sobre cada individu li poden arribar a
causar la mort. Un exemple d’una espècie d’aquesta mena és la
Physcia bizina, que davant d’augment important de la contaminació
presenta la següent seqüència de símptomes (les dades que venen a
continuació corresponen a un estudi dut a terme a la ciutat de
Pamplona i que apareix citat al llibre de text en que es basa l’apartat
4.1):
1.- Exemplars sans de color gris clar, amb purina i
apotecis. El diàmetre és de 10 cm a 12 cm.
2.- Tal·lus molt més reduïts, de 3 cm a 6 cm. Amb menys
purina i conseqüentment més grisos i pèrdua de la
capacitat per a produir apotecis.
3.-Tal·lus ennegrits a causa de la contaminació.
4.- Es creen unes hifes de fonc de
color blanc, rosat o taronja que
acaben tapant tot el tal·lus
completament.
5.- El liquen mor.
6.- El liquen mort comença a desaparèixer començant pel
centre i quedant només les bandes.
7.-El liquen desapareix definitivament.
Liquen el 6è estadi
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
70
3.2.- Factors que influeixen en la sensibilitat dels líquens
Hi ha certs factors ambientals que influeixen tant en la
sensibilitat com en la resistència d’un liquen bioindicadors. Són els
següents:
- Les espècies amb poca necessitat d’aigua (Physcia
ascendens) són més resistents que les espècies amb
una alta dependència de la humitat (Usnea spp), que
són molt poc tolerants.
- Les espècies amb un espectre ecològic més gran són
més tolerants (Lecanora chlarotera).
- Si el pH del substrat és elevat ajudarà als líquens que
hi viuen a poder resistir millor el SO2. En el cas dels
líquens epífits, com més àcida és l’escorça de l’arbre
on viuen, més sensibles són als contaminants.
- Els agents esterns com la pols, els fertilitzants o les
substàncies nitrogenades poden ajudar a la
supervivència d’un liquen ja que combaten els àcids
dels contaminants.
- Les altes temperatures també contribueixen a
minimitzar el afectes de les substàncies contaminants.
- En llocs on durant l’hivern hi neva, es fàcil trobar
molta més varietat i quantitat de líquens a la base de
l’arbre que a la base del tronc. L’explicació és que la
neu protegeix els individus que viuen a poca alçada del
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
71
medi exterior. Una cosa similar es pot produir si la part
inferior del tronc es troba envoltada de forma molt
frondosa per altres plantes.
- La capacitat del substrat d’actuar com a tampó afecta
tant a la sensibilitat respecte els contaminants com a
la seva supervivència. A causa d’aquest fet els epifítics
són més sensibles que els saxícoles i aquests més
sensibles que els terrícoles.
- Un altre aspecte que afecta la seva susceptibilitat és la
morfologia del propi liquen. L’ordre de més a menys
sensibilitat és el següent:
1- Tal·lus fruticulós
2- Tal·lus foliaci
3- Tal·lus crustaci
4- Tal·lus polsegós
En bona part aquest fet es deu a que aquest ordre coincideix
amb la relació superfície/volum, i com que els líquens absorbeixen
per tota la seva superfície els de tal·lus fruticulós poden captar més
substancies que la resta. Es considera que els líquens en els quals
l’alga és un cianobacteri són més sensibles a aquells en que aquesta
és una clorofícia (són una de les classes d'algues verdes que es
distingeixen principalment sota la base de la morfologia
ultraestructura).
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
72
3.3.- Característiques bàsiques d’un liquen bioindicador fiable
Actualment es considera que els requisits bàsics que un liquen
ha de complir per a ser un bon bioindicador són:
- Ser sensibles als contaminants: poden acumular-los i
presentar símptomes graduals de dany.
- Mostrar la mateixa relació entre el seu contingut en
contaminants i la seva presència (de contaminants) al
medi que habiten.
- Són sedentaris, abundants i de llarga vida.
- Són d’una mida adequada i fàcils de mostrejar.
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
73
ANNEX 2.- Fotografies del mostreig.
En aquest annex hi ha algunes de les moltes imatges preses
durant la part pràctica del treball. Permeten veure l’aspecte de cada
una de les espècies de liquen trobades. Totes les fotografies han
estat preses per mi.
A- Parmèlia D- Xanthoria
B- Physcia E- Leprocaulon
C- Diplochistes ocellatus F- Parmotrema Chinese
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
74
G- Hypogimnia physodes J- Desconeguda
H- Collema K- Caloplaca
I- Lepraria incana L- Desconeguda
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
75
M- Desconeguda P- Desconeguda
N- Lobaria scrobiculata Q- Unsea Articulata
O- Desconeguda R- Aspicilina radiosa
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
76
S- Cladonia pyxidata U- Desconeguda
T- Desconeguda
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
77
ANNEX 7.- Mapes de gradients de contaminació atmosfèrica.
Els mapes d’aquest annex es corresponen amb els mapes de
gradients que s’ha dissenyant segons les dades de contaminació
ofertes per la Generalitat de Catalunya. S’ha usat per a determinar
els nivells de contaminació de cada zona propera a la Serra de
Collserola.
Nota: les unitats dels nivells de contaminació de les taules és µg/m³.
Primer contaminant: NO2
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
78
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
79
Segon contaminant: SO2
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
80
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
81
Tercer contaminant: CO
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
82
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
83
EPÍLEG
Un cop acabat el treball de recerca que m’ha ocupat molt de
temps durant aquests darrers mesos, em plantejo fer balanç
d’aquesta experiència. Estic satisfet.
En primer lloc estic content d’haver aconseguit un dels objectius
que em vaig proposar a l’hora de decidir-me sobre l’àmbit del treball.
Volia aprendre i a la vegada endinsar-me en una àrea d’especial
interès per a mi, com és el medi ambient.
El desenvolupament de la recerca en camp, m’ha permès
recórrer força kilòmetres de dues serres molt properes a mi. La de
Collserola i la del Cadi.
Estudiar els mapes, crear el itineraris, planejar les sortides i
dedicar moltes hores a travessar les àrees de més interès per al
treball, ha estat gratificant. Més encara quan tornava a casa, després
de cada caminada, amb la motxilla carregada de mostres de líquens i
la llibreta de camp plena d’anotacions que em permetrien avançar en
el meu estudi i amb la sensació d’haver estat en contacte directe amb
l’espai que estava estudiant.
En segon lloc, crec que he pogut avançar en la direcció que
m’havia proposat i aconseguir un nivell d’informació que m’ha
permès arribar a les confirmar les meves hipòtesis de treball, a un
nivell prou satisfactori i concloent.
És del tot cert que si ara comences de nou la recerca, sortiria
amb avantatge… L’avantatge de l’experiència. El que ara se em
permetria plantejar, sobre tot la part de treball de camp amb més
perspectiva.
Quan a la fase més tardana de la recerca, he estat tractant les
dades que em permetrien treballar les meves hipòtesi, he pogut
Els líquens i la contaminació atmosfèrica
84
entendre que en qualsevol treball d’investigació, saber el que
busques t’ajuda molta a enfocar la recerca. Ara, si comences de nou,
estaria especialment atent a trobar certes especies, o a localitzar-les
en espais més o menys allunyats del punts de mostreig que ara se
són més significatius.
Si hagués disposat de més temps i recursos hagués volgut
contrastar les troballes de líquens amb més dades de contaminació
de les zones properes a l’espai estudiat. No obstant, això ha estat
costos ja que no he sabut trobar més dades oficials sobre els nivells
de contaminació del voltant de tota l’extinció de la zona de Collserola,
per a correlacionar la contaminació i líquens identificats.
Altrament , aquest treball m’ha ajudat a aprendre a gestionar i
organitzar un tasca de llarga durada que requeria molt de temps de
dedicació però també de forma espaiada, on portar un ritme adequat
des d’un principi ha estat clau per arribar a acabar-lo en el temps
previst.
Finalment, aprofito per agrair l’ajuda que he rebut per fer
aquets treball a tots en que en l’àmbit escolar i familiar m’han donat
suport per a tirar endavant en tot moment.