Els Juliols 2008 ACAF-ART: L’art de frontera a la Catalunya moderna

21 de Juliol de 2008, a les 12:00

Rosa M. Subirana i Rebull Universitat de Barcelona

València versus Tortosa Els Reials Col·legis de Sant

Jaume i Sant Maties

Rosa Maria Subirana Rebull Universitat de Barcelona

València versus Tortosa. Els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties

2

Bibliografia cronològica DESPUIG (1557) 1981

C. Despuig (ed. Eulàlia Duràn), Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (Tortosa, 1557), Barcelona, 1981.

PASTOR 1902 F. Pastor, articles publicats a El Ebro, núms. 445, 451, 456, 548, 580, (Tortosa, entre el 17 de juny i el 5 d’agost de 1902).

BARRAQUER 1906 Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, Barcelona, 1906, t. II, 84-86.

VERGÉS 1909 R. Vergés. Espurnes de la llar. Tortosa, 1909, vol. I.

O’CALLAGHAN 1910 R. O’Callaghan, Los conventos de Tortosa y las Ermitas de su término, 2ª ed., Tortosa, 1910, pp. 23-26.

TORMO 1923 E. Tormo, Levante (Provincias valencianas y murcianas), Madrid, 1923, pp. 12, 46 i 302.

CHUECA GOITIA 1953 F. Chueca Goitia, Arquitectura del siglo XVI, vol XI, “Ars Hispaniae”, pp. 303-304.

CAMÓN AZANAR 1959 J. Camón Aznar, La arquitectura y la orfebreria españolas del siglo XVI, vol. XVII, “Summa Artis”, Madrid, 1959, pp. 366-367.

MASIP 1968 J. Masip, «El pati de Sant Lluís», núm. 544 (2 de febrer, 1968), p. 3; «El Renaixement i els dominics a Tortosa», núm. 545 (9 de febrer, 1968), p. 2; «L’antiga església de Sant Domènec», núm. 546 (16 de febrer, 1968), p. 10; «Els Reial Col·legis, núm. 547 (23 de febrer, 1968), p. 12, a La Voz del Bajo Ebro (Tortosa, 1968).

SEBASTIÁN 1978 S. Sebastián: Arte y Humanismo, Barcelona, Cátedra, 1978, pp. 178-180.

Rosa Maria Subirana Rebull Universitat de Barcelona

València versus Tortosa. Els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties

3

MASIP 1981 F. Masip, «Els orígens del Renaixement a Catalunya. Joan Anglès, un arquitecte tortosí del XVI» (26 de febrer), núm. 160, p. 5; «El Renaixement a Tortosa. Malgrat la davallada general a Catalunya. El segle XVI fou bo per a Tortosa» (19 de març), núm. 163, p. 2; «El Renaixement a Tortosa. El conjunt més important de Catalunya. Estudi artístic dels Reials Col·legis» (26 de març), núm. 164, p. 2; «El Renaixement a Tortosa. El conjunt més important de Catalunya. Estudi artístic dels Reials Col·legis» (26 de març), núm. 164, p. 2; «El Renaixement a Tortosa. El millor monument de la ciutat. Estudi del pati de Sant Maties» (2 d’abril), núm. 165, p. 2, a Ebre Informes (Tortosa, 1981).

MASIP 1983 F. Masip, «El Renaixement a Catalunya», Canigó, núm. 803 (26 de Febrer de 1983), Suplement, pp. 8-10.

MARTINELL 1984 «Las antiguas Universidades y los Colegios españoles como monumentos arquitectónicos», Cuadernos de Arquitectura, núm 9, pp. 3-20.

CERVERA 1986 L. Cervera, Arquitectura renacentista, t. 3, “Historia de la Arquitectura española”, Zaragoza, 1986, p. 1.080.

GARRIGA 1986 J. Garriga, (amb la col·laboració de M. Carbonell), L’època del Renaixement. S. XVI, “Història de l’Art Català”, v. IV. Barcelona, Edicions 62, 1986 pp. 98-102.

GARRIGA 1987 J. Garriga, «Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties», L’Arquitectura en la Història de Catalunya (ed. Carme Farré Sanpera), Barcelona, Caixa de Catalunya, 1987, pp. 178-180.

MARIAS 1989 F. Marias, El largo siglo XVI. Los usos artísticos del Renacimiento español, Madrid, 1989, p. 231

CARBONELL 1991 M. Carbonell, L’arquitectura classicista a Catalunya 1545-1659 (Microforma). Tesi doctoral. Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 1991, pp. 437-444.

ALTARRIBA-BALUJA-CURTO 1996 E. Altarriba; C. Baluja; M. Curto, Els Reials Col·legis de Tortosa, Tortosa, 1996.

Rosa Maria Subirana Rebull Universitat de Barcelona

València versus Tortosa. Els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties

4

ECHARTE 1997 «Todo un conjunto histórico artístico dominicano, ahora sede del archivo-museo de Tortosa», Quaderns de Recerca (Tortosa, 1997), pp. 69-88.

TRIADÓ 1997 J.R. Triadó, «Segle XVI: de l‘Humanisme culte a l’Humanisme reformat» Escultura Moderna i Contemporània, “Art de Catalunya”, Barcelona: L’Isard, 1997, pp. 36-37.

ARRIBAS 2000 J.Arribas, Aportacions documentals als Reials Col·legis de Tortosa, Quaderns de Recerca (Tortosa, 2000) pp. 53-76.

GARCÍA HINAREJOS 2000 D. García Hinarejos, Martín García de Mendoza y la arquitectura del Renacimiento en la diócesis de Tortosa (1581-1615), Quaderns de Recerca (Tortosa, 2000) pp. 7-51.

YEGUAS 2000 J. Yeguas, L’escultura a Catalunya entre 1490 i 1575: de la tradició medieval a la difusió i consolidació de les formes “a la romana” (Tesi doctoral), Universitat de Barcelona, 2000.

FABREGAT 2004 E. Fabregat, El fris dels reis del Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, Quaderns de Recerca (Tortosa, 2004) pp. 275-301.

VIDAL 2005 J. Vidal, «El primer canvi de model: la fundació dels Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties (1544) i la construcció del conjunt dominicà (ca. 1530-1585)» dins Cultura i art a la Tortosa del Renaixement, Quaderns de Recerca (Tortosa, 2005), pp. 144-156.

QUEROL-VIDAL 2005 E. Querol; J. Vidal, «Cultura i art a la Tortosa del Renaixement», Quaderns de Recerca (Tortosa, 2005), pp. 144-156.

VIDAL 2008 J. Vidal, Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva i urbanística de la universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008, pp. 377-382.

Rosa Maria Subirana Rebull Universitat de Barcelona

València versus Tortosa. Els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties

5

Objectius:

Instruir els cristians nous i, en especial els joves moriscos (musulmans batejats en la fe cristiana amb la pracmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer de 1502) per tal de facilitar-ne l’assimilació lingüística i guiar-los en la concepció d’una única llei i una única religió (asimilació jurídica i cultural).

Breus referències de la població morisca a la corona catalana-aragonesa Embarcats arran del decret d’expulsió de 1609: 140.000 País Valencia 60.000 Aragó 4.000 Catalunya Quedaren exceptuats bona part de la diócesis de Tortosa gràcies a la seva integració (quasi la meitat dels 100 focs de població morisca).

Atribucions Tradicionalment s’atribuí l’obra al picapedrer tortosí Miquel Joan Anglès menor (1528–1594), autoria actualment qüestionada. Els darrers estudis documenten la participació de Martín García de Mendoza (1550-1615) i Antoni Lidon (o Lledon), ciutadà de Tortosa oriünd del regne de França.

Reials Col·legis (ca. 1549-85)

Tortosa Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties (després conegut com de Sant Lluís)

Col·legi-convent de Sant Jordi i Sant Domènec Nova església conventual

Institucionalitzats per Carles V i el príncep regent Felip (1544)

Rosa Maria Subirana Rebull Universitat de Barcelona

València versus Tortosa. Els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties

6

Portal del Col·legi-convent dominicà de Sant Jordi i sant Domènec Inscripcions gravades a la pedra: «Domus Sapientae » i «1578» Inspirada en la làmina XXX del Libro Quarto de Serlio Fundat el segle XIV (1ª pedra 13-04-1368), Renovat i ampliat al segle XVI, fou determinant la intervenció de:

▪ fra Baltasar Sorió († 1557), valencià, lector de la catedral i administrador del convent.

▪ fra Juan Izquierdo, aragonès, prior del convent de Santa Caterina de Barcelona i futur bisbe de la Diòcesi (1574-85).

▪ probablement, Jeroni de Requesens, molt ben relacionat amb la monarquia, i Ferran de Lloaces, que havien estat bisbes de Tortosa (1542-48 i 1553-60 respectivament).

Rosa Maria Subirana Rebull Universitat de Barcelona

València versus Tortosa. Els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties

7

Portal de l’església conventual de Sant Jordi i sant Domènec

inscripció a la portada d’accés: «año 1585 acabose a los dezisiete de septiembre»

inscripció sobre l’entaulament del segon cos:

«Quan terribilis est locus iste: non est aliud hic nisi domus Dei et porta coeli»

presideix el portal l’escut del bisbe Juan Izquierdo, la lauda sepulcral del qual està al peu de l’altar.

Rosa Maria Subirana Rebull Universitat de Barcelona

València versus Tortosa. Els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties

8

Portal del Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties

Font de l’òrgan, 1560 (detall) Roma, Villa d’Este

Rosa Maria Subirana Rebull Universitat de Barcelona

València versus Tortosa. Els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties

9

Dates inscrites a laq pedra de l’obra i altres referències documentals del Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties:

1549: en els fonament i la planta baixa 1557: «Mirau los col·legis reals que a Sant Domingo se fabriquen, lo hu per

a instruir los fills dels nous christians convertits de la secta maomètica i l’altre per a llegir theologia y altres sciències, que magnífica obra és» (Cristòfor Despuig, Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa)

1564: al claustre i a l’accés al recinte

1570: al senzill portal adovellat d’accés al recinte de façana

Rosa Maria Subirana Rebull Universitat de Barcelona

València versus Tortosa. Els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties

10

Parelles reials de la corona d’Aragó (rei a la dreta i reina a l’esquerra). Separats per l’escut i en rigorós ordre cronològic, des de Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d’Aragó (1131-62), cap i origen de la Corona d’Aragó.

Rosa Maria Subirana Rebull Universitat de Barcelona

València versus Tortosa. Els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties

11

Ala nord: Inscripció

« Ecce Berengarius splendens Aragonis origo

Resum huius vindex maximus urbis adest Barcino quem Comitem, vidit Catalonia Regem Nomine Turca tremit dum Reymunde Tuo »

“Vet aquí Berenguer, origen il·lustre [de la dinastia] d’Aragó / Entre els seus reis es presenta com a màxim protector de la ciutat / al qual compte de Barcelona, Catalunya ha vist com a rei / de [sentir] el teu nom, Ramon, encara tremola el turc”

Ala est: Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó

Rosa Maria Subirana Rebull Universitat de Barcelona

València versus Tortosa. Els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties

12

Ala nord: Emperador Carles i Isabel de Portugal

Ala nord: Felip II i Maria de Portugal

Ala nord: Infant Carles i parella

Rosa Maria Subirana Rebull Universitat de Barcelona

València versus Tortosa. Els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties

13

Ala nord: Parella reial

Els darrers monarques Habsbourg son probables representacions idealitzades d’una suposada continuïtat dinàstica, donat que les escultures es van realitzar l’any 1563.

Rosa Maria Subirana Rebull Universitat de Barcelona

València versus Tortosa. Els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties

14

Segons Santiago Sebastián:

Temple de la Saviesa Cristiana promogut pels reis de la Corona d’Aragó i continuat per la dinastia austríaca

Quatre vents dominants amb els evangelistes (orientació còsmica) sant Lluc (NE) sant Marc (SE) sant Mateu (SO) sant Joan (NO)

Remarca la importància del número quatre del pati quadrat de cinc arcs per costat que permeten: 16 personatges sagrats al pis noble:

els 12 apòstols Elies i Henoc, que formaran part del Judici Final sant Joan Baptista, prefiguració de Crist sant Maties, un dels patrons de Col·legi i substitut de Judes Iscariot

16 personatges més sobre els capitells

Rosa Maria Subirana Rebull Universitat de Barcelona

València versus Tortosa. Els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties

15

Santiago SEBASTIÁN. Arte y Humanismo. Madrid: Càtedra, 1978, pp. 178-180: El Colegio de San Luís de Tortosa como Templo de la Sabiduría Cristiana Esta fundación de Carlos V (1544) fue conocida antiguamente como Real Colegio de San Matías; tuvo como fin la educación de los jóvenes moriscos recién convertidos. Iniciadas las obras en 1564, se desconoce el maestro que las realizó. En cuanto al patio es de tipo historiado, el más completo del siglo XVI en España, con la temática de la monarquía española, mecenas de la obra. Como situado en la zona levantina, la serie empieza con los reyes de Aragón, por el ángulo noroeste con un homenaje a Ramón Berenguer, cabeza y origen de la Corona de Aragón, según reza en la correspondiente inscripción. Cada tramo del antepecho del patio, correspondiente a cada arco, presenta una pareja real en busto: el rey a la derecha y la reina a la izquierda, en hornacinas aveneradas, y separadas por su escudo. Hombres y mujeres llevan collares, pero desde Carlos V el collar es el toisón. Hay pocas variantes iconográficas, y casi todos los varones llevan barba menos Pedro III, Alfonso III, Fernando el Católico, Felipe III y Felipe IV; asimismo todos llevan cetro menos Berenguer; Carlos V y Felipe II llevan espada. También las reinas portan cetro y corona con excepción de la inglesa Leonor que no llegó a reinar. Alfonso III lleva en la mano un folio o libro que será alusión al privilegio de la Unión, como ha visto Massip. Las cabezas con sentido más realista son las de Carlos V y Felipe II, por ser las más cercanas a los decoradores; está por ver si las demás derivan de alguna serie grabada. El conjunto está dispuesto siguiendo un orden cronológico y partiendo del ángulo noreste: 1. Ala oriental A. RDUS. BERENGARIUS – PATRONILA (1131-1162). B. ILDEFONSUS II - SANCTIA (1164-1196). C. PETRUS II - MARIA (1196-1213). . D. JACOBUS I - VIOLANTE (1213-1276). E. PETRUS III - CONSTANCIA (1276-1285). 2. Ala meridional

Rosa Maria Subirana Rebull Universitat de Barcelona

València versus Tortosa. Els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties

16

F. ALFONSUS III - F. R. ANGLIE (1285-1291). Matrimonio concertado con Leonor de Inglaterra, pero no se celebró por muerte del rey.

G. JACOBUS II - BLANCA (1291-1327). H. ALFONSUS III - TERESA (1327-1336). I. PETRUS III - LEHONORIE (1336-1387). J. IOANNES I - MATHEA (1387-1395). Error de trascripción, el nombre

correcto era MARTA de Armagnac. 3. Ala occidental K. MARTINUS - MARIA (1395-1410). L. FERDINANDUS I - LEHONORIE (1412-1416). LL. ALFONSUS V - MARIA (1416-1458). M. IOANNES II - IOANNA (1458-1479). N. FERDINANDUS II - ISABELLA (1479-1516). 4. Ala septentrional Ñ. CARLUS I IMPRATOR V - ISABELA (1516-1556). O. PHILIPPUS - ANA (1556-1598). P. Felipe III - Margarita (1598-1621). No habían nacido al hacerse la obra, lo

mismo que la pareja siguiente. Q. Felipe IV - Mariana de Austria (1621-1665). A parte de la descripción, hay que hacer una lectura más profunda. La portada del Colegio, concebida como arco triunfal de tres cuerpos, tiene elementos alusivos al saber, a los mecenas regios y a los patronos celestes de la institución, San Matías y Santiago; éste último era patrono de España y San Matías del Emperador ya que nació el día de este santo. Es posible que las esfinges comporten un significado sabio ya que en la tradición esotérica la esfinge de Gizeh comprendía la ciencia del pasado. La arquitectura parlante se expresa en el patio, donde se declara que estamos en un templo de la sabiduría cristiana, cuyo cultivo ha sido promovido por los reyes de la Corona de Aragón, y continuado por la dinastía austriaca. El patio está concebido como un antro sagrado y como tal tiene que estar orientado cósmicamente, así que se colocaron en los ángulos de la galería, a la altura de las enjutas, las máscaras de los cuatro vientos dominantes. Hacen juego con ellos los Evangelistas, colocados en los ángulos interiores del patio, así: San Lucas (NE.),

Rosa Maria Subirana Rebull Universitat de Barcelona

València versus Tortosa. Els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties

17

San Marcos (SE.), San Mateo (SO.) y San Juan (NO.). Está clara la importancia simbólica del número cuatro, por eso el patio tiene proporciones cuadradas y los cinco arcos de cada lado permiten que haya cuatro series de 16 personajes sagrados en el piso noble, y otros 16 en el patio, sobre los capiteles, que son cabezas en bajorrelieve, alusivas a los colegiales a los que iba destinado el centro. La distribución de los personajes sagrados se hace con base en el Apostolado, más los personajes bíblicos Elías y Enoc, que tomarán parte en el Juicio Final; era obvia su mención pues ese será el momento de la manifestación de la suprema ciencia. Otras figuras son las de San Juan Bautista, prefigura de Cristo y su predecesor, y la de San Matías, copatrón del colegio y sustituto de Judas Iscariote. Se distribuyen así: ― San Felipe, San Andrés, San Pablo y San Pedro (costado oriental). ― San Simón, San Judas Tadeo, Santiago el Menor y San Mateo

(costado occidental). ― Santo Tomás, San Juan, Santiago el Mayor y San Bartolomé

(costado norte) ― Enoc, Elías, San Juan Bautista y San Matías (lado meridional)1

1 J. Massip, "El pati de Sant Lluis", publicado en el periódico La Voz del Ebro, Tortosa, 2 de febrero de 1968. Mis alumnos Carmen Julia Arechaga y Salvador Bernet Bonals realizaron un trabajo sobre este monumento en el curso 1974-75. Barcelona.

Rosa Maria Subirana Rebull Universitat de Barcelona

València versus Tortosa. Els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties

18

El decret d'expulsió dels moriscos (1609-10), promulgat per Felip III, els ordenà l'abandonament del territori actualment espanyol. Aquest decret afectà principalment al Regne de València, que va perdre gran part de la seva població.

Aquest decret va afectar en general per tota la Corona d’Aragó, ja que la major part de l’economia estava basada en l’explotació agrària per part dels moriscos. Del Regne de València se’n van expulsar uns 200.000. Moltes terres es van veure completament despoblades, malgrat que alguns dels moriscos ja s’havien integrat en els segles de convivència i evitat l’expulsió a zones més allunyades del control censor. A diverses demarcacions es va haver de dur a terme un segon repoblament. Així, començà la major crisi econòmica, social i cultural dels territoris pertanyents a la Corona d’Aragó.

Pere Oromig Expulsió dels moriscos del port de València

Rosa Maria Subirana Rebull Universitat de Barcelona

València versus Tortosa. Els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties

19

Anònim del s. XVII Expulsió dels moriscos del port de Vinaròs

Vicente Mostre Expulsió del moriscos del port de Denia

Rosa Maria Subirana Rebull Universitat de Barcelona

València versus Tortosa. Els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties

20

Vicente Carducho. Expulsió dels moriscos. Gravat. Conjunt dels Reials Col·legis 1611: expulsió dels moriscos (canvi d’alumnat) 1646: grau universitari (Felip IV) 1718: anul·lats per la centralització de la Universitat de Cervera 1809: convertits en caserna i hospital 1815: tornen els dominics 1821: novament son expulsats 1854-65: el col·legi es emprat com a caserna i l’església com a arsenal 1868: darrera i definitiva expulsió dels religiosos (l’havien tornat a ocupar) Col·legi de sant Jaume i sant Maties (també conegut com de Sant Lluís) 1824: seminari conciliar 1877: ensenyament secular amb el nom de Col·legi de sant Lluís Després de la Guerra Civil: clarisses (mentre restauraven el seu convent) 1974: UNED (Universitat a Distància) Actualment: l’església ha funcionat fins ara coma museu municipal i la resta del conjunt es la seu de l’arxiu històric.