Els expressius surma d’Etiòpia

Mireia Ferré MateuGrau d’Història

Figura 1. Representació pictòrica del poblat surma.

Són una ètnia seminòmada de l’Àfrica oriental dedicat a l’agricultura i la ramaderia.

Molt fidels a les seves tradicions : les lluites amb bastons (donga) i les decoracions corporals amb una sorprenent expressivitat.

Introducció

Quin és el seu espai ?

Geogràficament parlant, el seu poblat està situat al sud-est d’Etiòpia. Aïllats per muntanyes de més de 2.000m d’altura i per les terres desèrtiques de la frontera d’Etiòpia amb Sudan. Espai geogràfic, però a la vegada domèstic, ja que es el lloc material on resideix aquesta tribu.

Figura 2. Situació geogràfica del poblat surma.

Un altre espai seria a la vora del riu Dama, lloc on les nenes practiquen les seves habilitats pictòriques. Aquest tipus d’espai el podem classificar com a un espai d’oci.

Figura 3. Vora del riu Dama.

La relació amb altres espais/cultures

Pel que fa a les relacions amb altres cultures, els surma tenen uns eterns enemics: els bumi. Moltes guerres amb pobles veïns.

Dins de la societat surma, les hostilitats es canalitzen a través del ritual anual del donga, consisteix en un combat de bastons.

Les relacions entre homes/dones surma també existeixen i es manifesten a través de les pintures corporals. Els homes ho fan per impressionar a les dones i intimidar als adversaris. Les dones és pinten la cara i els pits per atraure als homes.

Figura 4. Dona amb la cara i els pits pintats.

Figura 5. Exemple pintura corporal d’un nen/home.

També tenen relacions amb la natura. L’aliment de la sang és un bon exemple d’aquesta relació. La sang l’extreuen a partir de la incisió en el coll de la vaca amb una fletxa.

Figures 6 i 7. Exemple visual de les relacions dels surma amb la natura.

La seva visió del mónLes tradicions dels surma juguen un paper molt

important. Valoren sobre totes les coses les tradicions : les pintures del cos, les lluites de bastons i els plats al llavi són la seva forma de vida. Per a ells, el seu “tot” i la seva raó de viure se centra en aquestes tradicions.

Malgrat que estan imbuïts en la violència per motius de subsistència, tenen molt de respecte a la vida. No està ben vista l’agressivitat entre ells i si es produeix la mort, té conseqüències socials (desterraments, propietats confiscades...)

Figura 8. Els combats de bastons, molt tradicional en la seva cultura.

Figura 9. Dones surma, amb les respectives decoracions corporals.

Bibliografia i webgrafia

Beckwith, C. , & Fisher, A. (1991). National Geographic Magazine. Edición especial, 39-62. (consultat el 10-10-2013).

http://www.memoriaselectiva.com/?p=1009

http://es.wikipedia.org/wiki/Pueblo_surma

http://www.quadernsdebitacola.com/2013/03/tribu-surma-etiopia.html#.Ul1Oh9K8BmM (consultat el 12-10-2013).

http://www.youtube.com/watch?v=NwBBaDnk-90 (consultat el 12-10-2013).

Figures Figura 1. Extreta de https://www.google.es/search?q=els+surma+d'Eti%C3%B2pia.

(Consultada el dia 14-10-2013).

Figura 2. Extreta de : Beckwith, C. , & Fisher, A. (1991). National Geographic Magazine. Edición especial, 39-62. Concretament pàgina 42. (Consultada el dia 14-10-2013).

Figura 3. Extreta de : Beckwith, C. , & Fisher, A. (1991). National Geographic Magazine. Edición especial, 39-62. Concretament pàgines 48-49. (Consultada el dia 14-10-2013).

Figura 4. Extreta de https://www.google.es/search?q=els+surma+d'Eti%C3%B2pia&source. (Consultada el dia 14-10-2013).

Figura 5. Ídem figura 4. (Consultada el dia 14-10-2013).

Figures 6 i 7. Extretes de http://www.quadernsdebitacola.com/2013/03/tribu-surma-etiopia.html#.Ul1S9NK8BmM. (Coonsultades el dia 14-10-2013).

Figura 8. Extreta de https://www.google.es/search?q=lluites+de+bastons (Consultada el 14-10-2013).

Figura 9. Extreta de https://www.google.es/search?q=lluites+de+bastons (Consultada el dia 14-10-2013).